29. Març 2024

Arxius de Taurina | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Abril, 2019

Aquest passat cap de setmana es va reprendre la tortura pública de bous a Catalunya. Fou a Aldover, un poble del Baix Ebre que mai no és notícia als mèdia per fer cap aportació il·lustre a la universalitat, sinó per un tenir un ajuntament que avergonyeix a la majoria dels seus habitants per donar, com sempre, el tret de sortida al calendari de ruta del sadisme organitzat. Aquesta nova temporada de linxaments es preveu tranquil·la i impune pels taurins, que saben que el Parlament i el Govern està ple de porucs que no es comprometran a defensar el sentit d’una ILP que, des de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC), mantenim pausada, però vigent.

Durant les temporades anteriors, -i amb aquesta ja en van sis-, els i les membres de la CAC hem anat enregistrant les vulneracions al reglament a tots el municipis on s’organitzen correbous, i gràcies a la deguda discreció que ens caracteritza, hem pogut conèixer de més a prop als enemics directes dels animals, aquells membres dels sectors polítics, econòmics i associatius que promouen la violència i el crim organitzat contra toros, vaques i vedells.

De resultes d’aquestes indagacions en l’inframón taurí, hem pogut anar copsant l’anhel de la majoria social dels pobles que hem investigat, i tot i que no podem abocar una xifra degudament contrastada i objectiva, del total exacte de persones de cada vila que se’ns han anat manifestant contràries a la celebració de correbous, sí que podem afirmar per les entrevistes mantingudes, que el suport social a la tauromàquia en municipis com Cardona, Amposta, Santpedor, Vidreres, Sant Carles de la Ràpita o El Morell no superaria, ni de bon tros, el 40%. Les impressions i els testimonis que hem anat recollint al llarg dels anys a peu de carrer, avalarien les xifres de l’última enquesta que es fa fer a Catalunya set anys enrere, el 2012, pel que el 70% dels catalans exigeix al Parlament l’abolició dels correbous. Sobre això, vull deixar aquests fragments transcrits com un mostreig de testimoni, -tots anònims, per allò de la por-, crec que molt significatius:

«(…) Als pobles tothom coneix als taurins, i ara més que estan tots aplegats a les penyes taurines. En són molt pocs, però tenen molt mala baba.»

«(…) Arriben festes i tots a callar.»

«(…) Si quedes assenyalat, t’amenacen amb boicotejar-te el negoci, i si no en tens, a fer-te el buit i malparlar, i això als pobles petits es fa molt feixuc.»

«(…) Tenen palmers a tots els partits, que fan córrer, falsament, que això dels bous és cosa sagrada del territori.»

«(…) Els plens (dels ajuntaments) són seus. El lobby taurí és dels més poderosos; tot de sota mà, com les màfies».

«(…) Les amenaces i les agressions físiques abans que es popularitzessin els mòbils eren comunes, sobretot entre el jovent; ara però, des que qualsevol pot estar gravant, l’agressió no es culmina, però la tensió de l’amenaça és insuportable».

Però més enllà d’opinions, és necessari avançar el pes d’aquests números, aportant-ne d’altres totalment objectius, i les xifres escandalitzen:

A la Comunitat Autònoma de Catalunya es realitzen correbous a 33 municipis dels 947 que té en total. Això suposa que un 3,5% dels municipis tenen segrestades les seves festes majors pels taurins, -amb més de la meitat de la població d’aquests 33 municipis en contra de la tortura pública de toros-. Tots plegats, aquests municipis «taurins» sumen, arrodonint a una alça molt generosa, un resultat de 142.000 habitants, que representen un ridícul 1,8% sobre el total dels més de 7.600.000 que conformem el país. Com que deia que més de la meitat de la població dels 33 municipis es manifestarien favorables a l’abolició dels correbous, i que volen gaudir d’unes festes populars sense violència, podríem estar parlant que, a Catalunya, a tot estirar, quedarien al voltant d’uns 65.000 depravats (el 45% de 142.000hab) d’aquests que gaudeixen amb el linxament d’éssers pacífics i innocents.

Si, el Parlament no gosa abolir la tauromàquia per una aproximació als 65.000 vots repartits entre 7 formacions polítiques. És tan persistent la idea de la penalització sobre la Llei D’Hondt que pesa sobre aquest miserable parell d’escons, que la mateixa classe política ha aconseguit crear-se un tabú immens al voltant de la preservació de les parcel·les de poder i la menjadora. Aquest relat, perbocat mil i una vegades per part dels alcaldes i delegats territorials de les Terres de l’Ebre, i assimilat gràcies a un sentiment de llàstima condescendent dels nuclis polítics de poder de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, ha creat una paranoia immobilista que manté la prerrogativa de quatre garlaires.

Aquí rau la ignomínia de 33 batllies, però sobretot dels i les 135 diputats/des del Parlament i dels/les 13 consellers/es del Govern. Perquè si no és això senyors/es diputats/des, ens poden explicar, a l’escandalosa majoria absoluta de catalans, perquè aquests sàdics marginals gaudeixen encara del privilegi de la tortura a Catalunya? A què espera aquest Parlament i aquest Govern a suprimir l’excepcionalitat de la Llei de protecció animal per la que centenars de toros, vaques i vedells sofreixen violència de mans d’aquests psicòpates cada any?

Toni TEIXIDÓ
Mestre, coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya