Arxius de #Tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Gener, 2020
Guardia_urbana.jpg

Un jove de 20 anys ha estat detingut per a Guàrdia Urbana de Tarragona, acusat d’un delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Els fets han tingut aquesta matinada a Bonavista. L’arrestat ha intentat robar l’interior d’un domicili.

Dues patrulles policials s’han desplaçat al carrer Cinc del barri, on han sentit un impactant soroll a l’escala. Després han observat com tres persones sortien a tota pressa de l’edifici, una de les quals va ser retinguda.

Tot indica que els presumptes lladres havien fet servir una pota de cabra – localitzada a l’escala de l’immoble – per trencar la porta d’un domicili particular. La investigació continua oberta.

 


REDACCIÓ22 Desembre, 2019
calvo-loteria.jpg

Segur que se’n recorden del ‘calb de la Loteria de Nadal’. Una de les figures més icòniques dels dies previs a la vigília de les festes i que, els més joves, quan érem petits, els anuncis del sorteig nadalenc, ens marcava l’inici de les vacances d’hivern, que esperàvem amb neguit.

Aquesta figura ja fa anys que va desaparèixer, però la tradició de comprar un dècim pel sorteig del 22 de desembre es manté, i a Tarragona és tot un clàssic nadalenc.

Empreses, associacions, comerços, establiments, restaurants i bars… tothom juga una participació, o va a l’administració més propera, o la més premiada, i acaba participant en el sorteig de loteria més ‘màgic’, ja que té la capacitat de reunir a la família davant de la televisió, amb els números comprats i desitjant que, aquest any sí, toqui.

Aquest any em toca, segur
Jo no he estat menys. I, curiosament, aquest any ha estat el que més he jugat. I si em paro a pensar una estona, encara em pregunto per què. El cas és que, aquest divendres vaig caure que no tenia cap número acabat en 8. Els hi reconec que sóc bastant supersticiós, però no sóc un jugador empedreït, ni impulsiu. Però, tal com he dit, encara no sé per què he comprat tanta loteria.

El cas és que confio que, aquest any, m’ha de tocar. I passejant per la plaça Corsini, aprofito per passar per l’administració número 21 de Tarragona, més coneguda per Cal Pantxo. Parlo amb la Corinne Toral, una de les loteres d’aquest establiment que m’explica coses com ha anat la campanya de la Loteria de Nadal.

“Aquest any la gent s’està animant més a última hora. Estem esperant com vénen els últims dies, però creiem que serà un bon any. La gent ha fet cas de l’eslògan d’enguany i sí que comparteix més números. El que sí que és un clàssic és el nostre número, que ja està esgotat i després el número que més hem venut aquest any ha estat el 77.077, el 7 és un dels números que més agrada a la gent”, m’explica la Corinne.

Tarragona és supersticiosa
Preguntada sobre quins números són els més venuts, Corinne assegura que “la gent sobretot busca el 15, el 69, els 13… En definitiva els de tota la vida i són els primers que esgotem. El que sí que notem és que la gent potser té menys liquiditat. La gent ens comprava més, però tot i això ha estat una bona campanya”.

“Aquest diumenge seguirem el sorteig com cada any i esperem que hàgim d’obrir a última hora (rialles). Ens agradaria molt perquè la veritat és que tenim molts números repartits. Hem venut el número del Mercat Central, a moltes empreses i a bastant gent. Ens encantaria tornar a donar un premi, com ja vam fer fa dos anys. Això la gent també ho recorda i ens busca perquè ja va tocar aquí”, m’explica la Corinne.

Deixo l’administració Cal Pantxo i m’enduc el meu número i amb una molt bona sensació, no només per la conversa amb la Corinne, que transmet molta esperança, sinó convençut que aquest any sí, em tocarà i que ella em donarà sort. Serà la màgia del calb de la Loteria? Sigui com sigui, el sorteig és el senyal que el Nadal ja ha arribat.

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
PACO-ZAPATER.jpg

Pasadas las elecciones, los efectos de la sentencia del procés y el juicio de Torra, es el momento de descomprimir, de apaciguar los ánimos, de echar agua al fuego en lugar de gasolina, de sentarse y de llegar a acuerdos que acaben con la excepcional anormalidad que desde hace años vive Catalunya. Y todos deberíamos conjurarnos con ese objetivo.

Pero hay un factor importante que condicionará la solución: la prisión de nueve de los condenados por el Supremo. Y pese a las condenas bíblicas impuestas –de 9 a 13 años de prisión-, la ley ofrece cuatro alternativas para remediar, más pronto que tarde, su situación. Vamos a analizarlas.

El primer remedio está en los beneficios penitenciarios. A pesar de  la dureza de las condenas, el Supremo dejó la puerta abierta a la inmediata concesión del tercer grado penitenciario a los presos,  y rechazó la petición del fiscal de que cumplieran antes la mitad. Y ese resquicio, en apariencia fútil, puede propiciar, en cuestión de semanas, el pase a la situación de régimen abierto o de semilibertad, de tal manera que pernocten en prisión de lunes a jueves y el tiempo restante lo pasen en libertad desarrollando actividades laborales, formativas, etc. El tercer grado lo decide la Generalitat a propuesta de Junta de Tratamiento de la prisión, y es susceptible de recurso por la Fiscalía, primero  ante el juez de vigilancia penitenciaria y después ante Marchena.

La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona

Los permisos de salida son otro beneficio penitenciario. Los hay ordinarios (entre 36 a 48 al año, de 7 días de duración como máximo cada uno) una vez cumplida la cuarta parte de la pena (los Jordis podrían salir con permiso el 16 de enero, Forn en junio, y así sucesivamente). Y el excepcional del art. 100.2 del Reglamento Penitenciario, que permite salir durante el día a trabajar o a otras actividades, de modo que a partir de principios del próximo año los políticos presos pernoctarían en la prisión y el resto del día libres. La última palabra de estos permisos no la tiene el Supremo, sino la Audiencia Provincial respectiva, en el caso de Carme Forcadell la de Tarragona.

El segundo remedio posible es el indulto. Puede ser de toda la pena que queda por cumplir o de una parte. Lo puede pedir cualquier persona, entidad o institución, si hay “razones de justicia, equidad o utilidad pública”. Y esas razones en mi opinión existen: la paz y la convivencia social en Catalunya -que no es poco- y la atenuación de un castigo desproporcionado. Lo concede el Gobierno y sin excesiva motivación.

En tercer lugar tenemos la amnistía. A diferencia del indulto -que parte de la existencia de un delito cuya pena se perdona después- la amnistía supone la desaparición del hecho y de sus consecuencias jurídicas. Como si no hubiese existido, vaya. Tras la Constitución de 1978 la creencia generalizada fue que las amnistías quedaban prohibidas. Esa opinión es todavía mayoritaria hoy. Es más, opinan así personajes tan relevantes como la vicepresidenta en funciones Carmen Calvo, y Manuel Cruz, presidente del Senado.

Yo también pensaba igual, pero en los últimos meses he cambiado de opinión, sobre todo con la lectura de algunas reflexiones de penalistas, entre ellos de Gonzalo Quintero, catedrático de derecho penal, hasta hace poco de la URV. Lo que la Constitución prohíbe expresamente son los indultos generales, pero nada dice de la amnistía, y el Código Penal tampoco. Y según un aforismo jurídico, lo que la ley no prohíbe, está permitido. La amnistía se suele aplicar en los cambios de régimen para delitos con connotaciones políticas, una especie de borrón y cuenta nueva para construir un nuevo espacio de convivencia. Como el paso del franquismo a la democracia. De hecho la última amnistía se concedió en 1997. Quizás se pensó que, conseguida la democracia, no habría más “cambios de régimen” y, por tanto, no se necesitarían amnistías, lo que pudo abonar la creencia de que estaban prohibidas.

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió

Que la amnistía sea posible jurídicamente no significa que sea probable. Sería difícil de digerir que lo ocurrido en los dos últimos años no existió. Además, habría que aplicarla por igual a los dirigentes que comparecieron ante el juez y a los que marcharon al extranjero, lo que generaría un agravio comparativo pues unos se han chupado dos años de prisión y los otros ni un solo día. Y un último obstáculo: la amnistía se tiene que aprobar por ley orgánica, que exige mayoría absoluta del Congreso en una votación final.

El último remedio es una reforma del Código Penal. Algunas voces apuntan a la necesidad de reformar el delito de sedición, que tal cual está tipificado contiene perfiles anacrónicos, impropios de nuestro tiempo, genera dudas de interpretación que van en detrimento de la seguridad jurídica, y compromete algunos derechos fundamentales de las personas. Es más, varios países europeos, de peso específico no menor en el concierto de las democracias consolidadas, denegaron la extradición de los políticos que marcharon al extranjero porque la sedición no estaba en su ordenamiento jurídico o porque tenía perfiles distintos. Hace pocos días, Amnistía Internacional aconsejaba la revisión de la sedición porque la tipificación actual es de excesiva vaguedad y propicia interpretaciones extensivas y peligrosas.

Pues bien, cualquier reforma del Código Penal que restringiera el ámbito del delito de sedición, se aplicaría ipso facto a los responsables del procés por el principio de retroactividad de la ley penal más favorable, algo que posiblemente rebajaría las penas impuestas.

En los cuatro remedios citados la voluntad del Gobierno es decisiva. Y en ese sentido el reciente preacuerdo PSOE-PODEMOS  puede ser el punto de partida, el viento de cola,  de la doble solución, la de los presos y la de Catalunya, algo que difícilmente se dará con un partido de signo opuesto en La Moncloa.

Yo de los indepes no torpedearía la investidura de Sánchez.

Paco ZAPATER
Abogado

 

 


REDACCIÓ7 Agost, 2019
EBX1UnvXYAAJcw_.jpg

La Fundació busca voluntaris pel seu nou programa

L’Ajuntament de Tarragona s’ha fet ressò de la convocatòria de la Fundació Onada a la recerca de voluntaris, per al seu nou programa “Bon dia”, una iniciativa a través de la qual, cada matí, es fa una trucada a gent gran per tal de comprovar el seu estat de salut, si tenen les necessitats cobertes i detectar si hi ha sentiments de solitud.

Per formar part del voluntariat a Tarragona, només cal disposar de mitja hora o una hora un dia a la setmana. Les persones que vulguin col·laborar poden escriure a la Fundació Onada per e-mail a atrillas@fundalis.org o bé trucar al telèfon 977 55 29 26.

B.V.

 


REDACCIÓ7 Agost, 2019
bienvinguts-festa-major.png

Cartell de les Festes de Vallmoll 2018

Ja queden pocs dies perquè Vallmoll visqui la seva Festa Major 2019, una de les setmanes més especials pels vallmollencs i vallmollenques. Enguany, L’Ajuntament de Vallmoll ha previst una sèrie d’activitats per tal que la setmana gran sigui un esdeveniment ben especial i reclam per a tots els visitants del Camp de Tarragona.

Des del Diari La República Checa us fem un petit tast de què serà la Festa Major de Vallmoll 2019. Del 9 al 19 d’agost el municipi de l’Alt Camp viurà 10 dies plens d’activitats dirigides a tots els membres de la família. Podeu consultar totes les activitats i actes de la FM Vallmoll 2019, aquí.

Destaquen els sopars temàtics com el Sopar Barbacoa, el Pizzada Jove, el Sopar de Gala o el VallmollFest, previstos pels dies 10, 14 16 i 17 a la nit, amb preus populars i opcions per tots els membres de la família. El Pregó d’Enguany anirà a càrrec del periodista Juan Enrique Ballester, el dimecres 14, a les 18. 30 h.

Pels amants del foc, a les 23.30 h del mateix dia 14, un correfoc a càrrec de l’Agrupació Cultural El Moll, recorrerà els principals carrers de la vila. En acabar, començarà la Nit Jove a la Pista poliesportiva on hi haurà música fins a les 6 de la matinada.

També destaca la diada castellera del diumenge 18 d’agost, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls actuarà a la plaça de la Vila de Vallmoll. Com a novetat, el mateix diumenge a les 17.30 h, se celebrarà el Grand Prix del Verano, dirigit als majors de 18 anys, al Camp de Futbol de Vallmoll.

B.V.


REDACCIÓ7 Agost, 2019
Trobada-empresaris-diputacio-1280x960.jpg

Ha estat la primera reunió entre la Federació i Turisme

El President de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT), i representants de les associacions sectorials de turisme, van tenir ahir una primera reunió de treball amb Lluís Soler, el nou president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, així com amb Camí Mendoza i Marta Farrero, vicepresidenta i directora del Patronat de Turisme.

L’objectiu de la reunió ha estat que els nous responsables polítics del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona puguin conèixer de primera mà totes les associacions que formen part de la FEHT, quina és la seva activitat principal, els seus objectius i les necessitats.

Eduard Farriol, president de la FEHT ha destacat que “ha estat una primera reunió introductòria per conèixer-nos i parlar dels grans temes del sector turístic de la nostra província”. A més ha afegit que “fa anys que la col·laboració público-privada amb la Diputació de Tarragona és un model d’èxit que volem seguir impulsant”.

B.V.

 


REDACCIÓ7 Agost, 2019
Foto-Port-Tarragona.jpg

El Port de Tarragona tanca un semestre excel·lent

El Port de Tarragona ha fet públiques les dades del tancament d’aquest semestre, on el hub tarragoní segueix registrant bons resultats i es posiciona com un dels ports a escala nacional que més creixen de l’Estat espanyol. S’ha registrat un increment del 6% en el trànsit de mercaderies, respecte a les dades registrades el 2018.

Aquest augment ha fet que el Port de Tarragona, amb un total acumulat de 16,9 milions de tones, se situi com el 6è port de l’estat en tràfic de mercaderies per al període gener-juny de 2019, per darrere d’Algesires, València, Barcelona, Bilbao i Huelva.

Aquest increment substancial posiciona el Port tarragoní a la vuitena posició del rànquing de trànsit de mercaderies de Puertos del Estado, superant ports amb registres més modestos com Barcelona (+1,55%), Gijón (+2,13%), Avilés (+2,33%), Bahía de Cádiz (+2,39%), Bahía de Algeciras (+3,42%), Cartagena (+3,53%) i Vilagarcia de Arousa (+3,68%).

El tancament del mes de juny ha contribuït decisivament a assolir aquest increment del 6% en el semestre gener-juny 2019. Aquest passat mes de juny va registrar un tràfic de més de 2,72 milions de tones, una xifra que suposa un creixement de més del 50% del tràfic de mercaderies respecte al mateix mes de l’any anterior.

Segons aquestes dades, Tarragona és un port clarament importador si parem atenció a les xifres d’aquest primer semestre. En aquest període, les mercaderies procedents de l’estranger representen el 66,6% del tràfic i han crescut un 5,3% respecte al primer semestre de l’any 2018.

B.V.

 


REDACCIÓ7 Agost, 2019
IMG_2574-1280x720.jpg

Berni Álvarez acompanyat per Sandra Ramos

Berni Álvarez ha tornat a Tarragona envoltat de la polèmica, arran la seva absència a la votació de la pancarta en suport dels presos polítics catalans.

Aquesta absència va ser aprofitada pel govern municipal per aprovar que la pancarta es pengés, gràcies al vot de qualitat de l’alcalde Ricomà, que va desempatar la votació.

Des de la seva tornada d’Israel, no havia comparegut en roda de premsa i eren els companys de partit qui havien de defensar l’absència d’Álvarez i intentar silenciar les crítiques de l’oposició política tarragonina i de la ciutadania, que van demanar la dimissió de l’edil socialista. Fins avui.

Álvarez ha estat clar. “És demagògic que la gent demani la meva dimissió. Ja estava més que parlat. Em trobava representant amb molt d’orgull la ciutat de Tarragona amb un campionat d’Europa, dins d’un staff tècnic i de jugadors de primeríssim nivell”, ha defensat el regidor socialista.

Berni Álvarez al campionat europeu Sots 20

Sobre aquesta absència, Álvarez ha explicat que “per mi és un tema que no entenc i que m’entristeix una mica. El compromís amb la Federació espanyola ja l’havia adquirit des d’abans d’entrar en política, al novembre”. Aquest fet posaria de manifest que el partit socialista tarragoní no contemplava haver estat apartat del govern municipal.

“Per mi estar en un campionat d’Europa, representant a Tarragona, dins d’un cos tècnic de primeríssim nivell és un fet que hauria de ser un orgull per la gent de Tarragona. Des que vaig tornar, no he agafat cap dia de vacances i porto treballant des de les 9 del matí a 14 h del migdia, cada dia” ha insistit Berni Álvarez.

PSC demana potenciar l’Anella 

Informe presentat pel PSC Tarragona

D’altra banda, el motiu real de la roda de premsa d’avui era treure pit sobre les dades que han presentat sobre l’assistència i l’ús de l’Anella mediterrània aquests mesos. “Les dades són molt positives. Unes 15.000 persones han fet ús d’aquestes instal·lacions, a més dels 1.000 usuaris diaris, que suposa un impacte de dos milions d’euros” ha assegurat Álvarez.

“Nosaltres creiem que l’Anella ha de ser un motor econòmic per la ciutat, no només a escala esportiva, sinó en l’àmbit social. Fa falta una planificació més exhaustiva que esperem que es faci des de l’equip de govern municipal”, ha demanat el regidor socialista.

Borja VIZCARRO

 

VÍDEOS


 


REDACCIÓ6 Agost, 2019
turisme-tarragona.jpg

La CUP impulsarà un punt informatiu a la Part Baixa

La CUP ha proposat la creació d’un punt d’informació turística a la Part Baixa de Tarragona, amb l’objectiu de poder orientar als turistes que visiten la capital tarragonina, tant en tren com en creuer. Pels cupaires aquest indret és un dels punts d’accés més ‘potents’ on no hi ha cap classe d’informació.

Segons les cupaires “un punt d’informació turística a aquesta zona serviria, no només per orientar els turistes quan arriben a Tarragona, sinó també per promoure i donar a conèixer els atractius de la Part Baixa, tals com el Teatre romà, el Serrallo, l’antiga fàbrica de la Chartreusse, la platja del Miracle i el Moll de Costa, així com tots els museus que allí s’hi troben”.

Les regidores independentistes també es mostren en contra del turisme massiu i poc sostenible dels creuers, al comerç de les grans superfícies que aquest promou, al model d’oci i l’explotació del patrimoni que aquest sistema genera. Sota el seu parer, les cupaires creuen que s’ha d’apostar més per replantejar el model de turisme de la ciutat.

D’altra banda, les cupaires han expressat que “les ciutats són documents vius del nostre passat i entendre-les i conèixer-les ens dóna, no només informació de com érem, sinó també de com som”, és per això que es mostren contràries a iniciatives com la Colònia Tàrraco, que pretén vendre el patrimoni col·lectiu al turisme de masses.

B.V.

 


REDACCIÓ6 Agost, 2019
19.07.31_Repsol-Camió-ADF-093-Editar_DAVID-OLIETE-1280x853.jpg

Imatge de l’entrega del vehicle / Foto: David Oliete

L’empresa petroquímica Repsol ha lliurat, aquest matí, un vehicle de Bombers a l’Agrupació de Defensa Forestal ADF 315 ‘La Carrerada’. Josep Francesc Font, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, ha estat l’encarregat d’entregar el vehicle a David Lopera, secretari de l’ADF 315.

Aquesta organització té com a principal missió la defensa del medi ambient, realitzant tasques de vigilància, prevenció i extinció d’incendis i la realització de diversos projectes forestals. Aquestes organitzacions tenen com a objectiu la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.

El vehicle que s’ha lliurat és un camió de bombers camió de bombers de gran potència. Està dotat d’una cisterna d’aigua de 2.000 litres i una autobomba lleugera que permet l’aspiració exterior o des del dipòsit d’aigua intern, fet que ajuda a l’extinció del foc.

B.V.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter