Arxius de tarragona | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ18 Juliol, 2019
jesus_mascara2-1280x781.jpg

“Ella reptava damunt el teu pit, però ara ho fa al meu. Els esperits van ser generosos i el que un dia et va protegir a tu, ara em protegeix a mi”

Hi ha moments en els quals tots necessitem protecció davant allò que ens fa mal o davant allò que ens pot arribar a fer mal: bruixeria, enemics, malalties, amor… La cerca de la protecció és un instint dels éssers vius que des de temps ancestrals els humans practiquem de forma ritual.

Molts pobles del continent africà realitzen cerimònies de protecció per als seus individus quan les coses no van bé i en alguns casos aquests rituals es materialitzen amb la realització d’elements escultòrics i d’orfebreria, que esdevenen veritables escuts davant del que és maligne.

Avui us presento un parell d’obres dels Gan de Burkina Faso, un poble fort i guerrer, que se’l caracteritza per realitzar excel·lents treballs amb bronze, fan joies en forma de serp que els membres de la comunitat porten com a símbol d’identitat, i més important, com a element de protecció.

“La joieria al continent africà és quelcom informatiu i funcional, mai es voldrà exhibir”

Aquests penjolls cobren la forma d’una serp, que pels Gan és l’animal de la creació i el més misteriós de la Terra, ja que canvia la seva pell, es transforma, mor i reneix en un mateix dia, és símbol de virilitat, força, llum… no obstant això, també d’obscuritat, del dimoni i de la bruixeria, un ésser al qual s’ha de témer i tractar amb molt de respecte.

És curiós com aquest animal canvia la seva valoració depenent de la cultura o tradició: per la religió cristiana esdevé el símbol del dimoni, que va enganyar a Adan per tal que agafés una poma de l’arbre sagrat, i en alguns llocs del continent africà és l’animal més sagrat i estimat pel poble, aquell que va crear el món.

“Amb ell al pit, no tenim por de res”

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019
rotary12-1-1280x960.jpg

Quan parlem d’habilitats, tothom sap a què ens referim. Però, no en rares ocasions confonem aquest terme. No sempre és allò que pensem ni allò que ens fan creure. No és una ciència absoluta. Però, no podem amagar que la intel·ligència emocional ha esdevingut en un tema, diguem-ne, de moda.

El professor Antoni Valls durant la conferència

El professor de La universitat Pompeu Fabra, Antoni Valls, va ser el convidat de la conferència organitzada pel Rotary Club de Tarragona que s’ha celebrat aquest dilluns al vespre a l’Hotel Ciutat de Tarragona.

L’expert ha volgut abordar la intel·ligència emocional en l’àmbit laboral. Per evitar avorrir els comensals, Valls, recorrent a exemples pràctics, ha explicat la importància de les relacions intra i interpersonals.

Sense deixar de banda la intel·ligència cognitiva, el professor ha recordat que no podem menystenir que més de 2/3 dels casos d’èxit es deu a la intel·ligència emocional. És que, a parer seu, “molt de coneixement sense intel·ligència emocional no va enlloc”. De fet, Antoni Valls va compartir un cas d’èxit al revelar ‘la història’ del seu company de classe, en Mario de Jerez de la Frontera. Un alumne que no va brillar mai per les seves notes i que va passar més temps fora de l’aula a causa de la seva conducta conflictiva.

Imatge de la taula presidencial

El professor universitari i autor de diferents llibres va parlar sobre les intel·ligències segons Gardner, però va fer èmfasi en les habilitats personals que cadascú desenvolupa per conèixer-se, controlar-se, automotivar-se, empatitzar i corresponsabilitat social. O sigui, tot allò que està adscrit a la intel·ligència emocional.

Antoni Valls ha repetit en més d’una ocasió que “sols no som res”, ja que “som éssers socials”.

El sopar ha tingut lloc a l´Hotel Ciutat de Tgna

Durant la seva intervenció, ha explicat que l’automotivació és fonamental per avançar i créixer. Cal ser determinat, ‘lluitador’, focalitzar les nostres energies en un objectiu clar, ambiciós i assumible, per evitar frustracions i posar en marxa algunes conductes que s’aniran refinant a base del mecanisme ‘prova-error’. Recorda que per assolir l’èxit cal dotar de sentit tot allò que fem, treballant molt els ‘perquès’.

Antoni Valls també ha dedicat algun temps a parlar de la comunicació sinèrgica, la qual té a veure essencialment amb l’esforç per guanyar i la necessitat de comprendre i ser comprès. En definitiva, l’èxit personal passa, sobretot, per un treball individual, en el qual l’empatia i assertivitat són ingredients imprescindibles.

Alejandro Romeo obsequiant al conferenciant

A finalitzar l’acte, el president del Rotary Club Tarragona, Alejandro Romeo, va obsequiar Antoni Valls amb una obra del conegut artista Pere Salas.

Al sopar també ha comptat amb la presència de la presidenta del Rotary Club Amistat Hispano Marroquí, Saloua Bichri, qui ha convidat els assistents a la celebració del 20è aniversari de la coronació del rei Mohamed VI del Marroc que tindrà lloc el 30 de juliol a la Casa Joan Miret de Tarragona.

…………….

 


REDACCIÓ15 Juliol, 2019
bruticia-1280x960.jpg

Està vist, més que vist i contrastadíssim. La gent és molt marranota. Desconeixem si és per ignorància, falta d’hàbits d’higiene, incivisme o simplement manca d’educació.

Tothom es queixa que Tarragona està bruta, però són molt pocs els que s’esforcen per a mantenir-la neta. El poc civisme i el poc sentit de la convivència contribueixen al fet que Tarragona aparegui a mesura que passa el temps en els informes nacionals com a una de les ciutats més brutes de tota Espanya.

Però sembla que aquesta (pèssima) imatge importa molt poc a alguns tarragonins, sobretot a aquells que continuen embrutant (sense cap de respecte) els carrers i espais públics.

No rares vegades, fa llàstima passejar per alguns carrers de Tarragona i això, ho sentim molt, no és culpa de l’Ajuntament o dels treballadors de la neteja.

Només podem atribuir la responsabilitat als marranots que hi viuen en aquesta ciutat i pel que sembla… són uns quants…

 

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2019
ipc.jpg

L’Índex de Preus de Consum (IPC) a la demarcació de Tarragona es va situar en el 0,2% al juny, cinc dècimes per sota del 0,75 de mitjana catalana.

D’altra banda, la variació mensual dels preus va ser del -0,1%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En termes anuals, destaca l’augment de preus de restaurants i hotels, mentre que es redueixen un 1,7% els preus d’aigua, electricitat, gas i altres combustibles.

En comparació amb el mes anterior, destaca l’increment d’un 2% en oci i cultura i la reducció de l’1,7% dels preus del transport.

 


REDACCIÓ10 Juliol, 2019
mossos_-e1562755014582.jpg

Una dona descontrolada va intentar agredir, durant la passada matinada, agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Tot va començar quan, cap a dos quarts de dues de la matinada, quan des de l’Hotel Urbis es va alertar la policia pel fet que una dona, d’uns 50 anys, estava estirada al terra de l’establiment en actitud agressiva. No estava allotjada a l’hotel. Els agents quan van contactar amb la senyora, aquesta va començar a cridar, a donar puntades de peu i a intentar mossegar-los.

Després d’alguns esforços, els agents van poder controlar-se i procedir a la seva detenció. La van traslladar a l’hospital perquè fos sotmesa a un control mèdic. En el centre sanitari, la dona va demanar que si li podien afluixar les manilles perquè li estaven fent mal. La Guàrdia Urbana va la seva petició, la dona va intentar clavar les ungles al policia que realitzava l’acció. No és la primera vegada que la dona protagonitza actes similars durant aquesta mateixa setmana.

La Guàrdia Urbana va detenir la dona com a presumpta autora dels delictes d’atemptat contra els agents de l’autoritat i de lesions lleus.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
caca_gossos-1280x960.jpg

No hi ha manera!!! I no és culpa dels polítics ni de l’alcalde. És culpa del poc civisme, falta del sentit de responsabilitat i poca estima per la (seva) ciutat. A alguns amos dels gossos – no hem de generalitzar – els importa molt poc si els animals d’estimació defequen al carrer i si els vianants trepitgen les seves tifes.

Hi ha massa caca de gossos al carrer

A qui no li ha passat mai, anar pel carrer de forma distreta i tranquil·la i haver d’aturar-se per netejar les sabates després de trepitjar una caca de gos? Doncs, així cada dia.

Són molts els amos que es despreocupen de la caca dels seus gossos. No les recullen ni mullen el seu pis. És cert que alguns ho comencen a fer, però a la majoria li costa.

Hi ha propietaris que són exemplars

Potser és hora que l’Ajuntament de Tarragona es posi les piles i incrementi, de forma exemplar, les multes. La infracció no pot tenir un cost irrisori de 100 euros. Això és una broma, sobretot perquè ningú les paga. La multa ha de ser, insistim, exemplar.

Entre tots hem de fer quelcom per evitar que una tifa ens ‘atropelli’. La neteja de la ciutat depèn de tots i és responsabilitat de tots fer que es mantingui neta. Cal mà dura contra els incívics i els que consideren que els nostres carrers són pipicans.

 


REDACCIÓ8 Juliol, 2019
Bego_opinio.jpg

L’alcalde Pau Ricomà (ERC) la va embolicar una mica fa uns dies amb la polèmica sobre el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, però malgrat equivocar-se en com ho va enfocar, té raó en el plantejament de fons, la paraula “nacional” és molt important. De fet, sempre hem defensat, (jo mateixa en primera persona) que el Museu Nacional Arqueològic de Catalunya és i ha de ser el de Tarragona i que la resta han de ser extensions, no cal que tot estigui a Barcelona i Tarragona té prou força per defensar aquest posicionament.

Pels que no han seguit la polèmica, recordar simplement que va arrencar arran de l’anunci per part de consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, al Parlament. Vilallonga va anunciar que recuperava un antic projecte, crear un nou Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, amb la fusió en un únic equipament del Museu d’Arqueologia de Catalunya (en el Parc de Montjuïc) i el Museu d’Història de Catalunya. Immediatament l’alcalde Pau Ricomà va enviar un comunicat en el qual s’afirmava de forma contundent que “no acceptarem que el Museu Nacional d’Arqueologia no se situï a Tarragona”.

Aquí és on va haver-hi la confusió, en cap cas el Departament de Cultura vol eliminar el MNAT, i de seguida el Govern de la Generalitat va sortir al pas explicant que té la continuïtat garantida, amb l’ampliació en un futur a Tabacalera. Alguns sectors del món del patrimoni i l’arqueologia es van incomodar per la confusió generada pel mateix alcalde, i fins i tot Ricomà va estar a punt de provocar un greu conflicte institucional.

Potser per tot aquest enrenou ha quedat en segon terme la part important del tema, que el museu de Barcelona incorpori la paraula “Nacional”. No és quelcom intranscendent, és importantíssim perquè les paraules són importants i si finalment la consellera de Cultura no rectifica amb aquesta pretensió, correm el perill de perdre pes com a referent arqueològic de Catalunya. És a dir, tot plegat pot condicionar de forma determinant el que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ja va demanar al conseller Santi Vila el 2016, esdevenir la Capital del Món Clàssic en l’àmbit de Catalunya i per tant que sigui el de Tarragona l’únic museu considerat de país (nacional).
En defensar aquest tema, estarem al costat del Govern de la ciutat. És important que tots ens hi posem en què Tarragona no perdi pes especialment en aquells temes en els quals històricament ha exercit un gran lideratge.
Un darrer apunt curiós. Patrimoni històric a l’Ajuntament de Tarragona ho porta Comú-Podem, concretament Herman Pinedo. Resulta curiós que mediàticament no ha sortit cap declaració seva i que la nota de premsa inicial, la que va generar la confusió, va sortir directament d’alcaldia. Hem de valorar aquest silenci com a significatiu? Qui ho sap….


REDACCIÓ8 Juliol, 2019
Guardia_urbana.jpg

Un noi de 24 anys va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Tarragona, acusat, presumptament, d’agredir la seva germana.

Els fets van tenir lloc cap a tres quarts de set del matí d’aquest diumenge a la via pública, més concretament a la Part Alta de Tarragona.

Un veí va alertar les forces policials de l’agressió que s’estava produint al carrer. Quan els agents van arribar al lloc dels fets, van trobar un home agafant una noia pel braç. Les dues persones coincidien amb la descripció facilitada minuts abans.

La dona presentava diverses blaus al cos i tenia la roba estripada. La Guàrdia Urbana el va arrestar acusat d’un presumpte delicte de maltractaments en l’àmbit de la llar.

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2019
2019-07-07-Pirotecnia-Mediterráneo-01.-Laia-Diaz-1280x1920.jpg

Els gunyadors del primer premi

La valenciana Pirotècnia del Mediterrani és la gran guanyadora del 29è aniversari del Concurs Internacional de Focs Artificials de la Ciutat de Tarragona. El jurat, format per 12 membres de diferents àmbits, ha atribuït 1.568 punts a aquesta empresa. També se li ha atorgat el Trofeu Venus Ciutat de Tarragona, així com un document acreditatiu amb l’adjudicació dels espectacles públics de focs durant les Festes de Santa Tecla 2019.

Tanmateix, s’ha procedit al lliurament del segon premi, que ha anat a parar la Pirotécnia Alpujarreña, amb 1.513 punts; i del tercer i quart classificats, que han estat la pirotècnia Aquarêve Artifice i la Pirotecnia Esteban Martin, amb 1.231 punts i 1.104 punts, respectivament. El Premi Especial Festa Major de Granollers-Trofeu Blancs i Blaus i l’adjudicació del castell de focs de la Festa.

L’acte ha tingut lloc al Pati Jaume I

L’acte de lliurament de premis, que ha tingut lloc al Pati Jaume I, ha estat presidit per l’alcalde Pau Ricomà i ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura de Granollers, Maria Villegas.

Enguany el Concurs ha comptat amb la participació d’una pirotècnia francesa, Aquarêve Artificie; dues de Granada, les pirotècnies Esteban Martín i l’Alpujarreña, i una de valenciana, la Pirotecnia del Mediterráneo. Un total de 12 empreses s’havien presentat al concurs.

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2019
oscar_gay7-1280x960.jpg

Té 26 anys i va néixer a Reus. És el representant de Mr Gay Tarragona 2019. Òscar Giménez, que és encarregat en una coneguda marca de restaurants, entén que participar en aquest certamen és una excel·lent oportunitat per donar visibilitat i normalitzar el col·lectiu. De tracte agradable i humil, Òscar lamenta que Vox contribueixi a incendiar els ànims amb missatges franquistes i limitadors de les llibertats. Entén que Espanya és un país força tolerant. No obstant considera que hi ha encara molta feina per fer perquè el col·lectiu no sigui observat o que no es produeixin casos d’homofòbia. A l’Òscar li agraden les pel·lícules, però l’horroritzen les de por. Óscar és un gran defensor de les llibertats individuals i d’un món més just.

Òscar Giménez després de l’entrevista

Fan sentit certàmens com el Mr Gay Espanya?
Amb aquests certàmens es pretén, sobretot, donar més visibilitat al col·lectiu. No es tracta exclusivament d’un certamen de bellesa sinó que cerca visibilitzar els problemes del col·lectiu i les seves inquietuds. En definitiva, ajudar a que els que continuen dins l’armari puguin sortir-ne sense complexos.

Hi ha molta gent a l’armari?
No tinc xifres, però jo crec que encara hi ha molta gent a qui li fa respecte assumir públicament la seva orientació sexual. És cert que cada vegada hi ha menys perquè la societat està més oberta, però encara hi ha molta feina per fer. Hem de treballar tots plegats per evitar els casos d’homofòbia que encara existeixen.

Has estat mai víctima d’algun episodi d’homofòbia?
No, mai.

Quan vas sortir de l’armari?
Als 15 anys. És cert que abans de prendre aquesta decisió ho vaig passar molt malament, perquè havia d’actuar diferent de com era jo. Assumir la meva homosexualitat va ser com alliberar-me. La gent que estava al meu costat em va acceptar i estimar tal com jo era. I això és fonamental.

Quina va ser la reacció dels teus pares?
Em van donar molt de suport. Em van dir que ja ho sabien.

El represent de Mr Gay Tgn passejant per la Rambla Nova

Quin consell et van donar?
Que anés amb compte, sobretot perquè hi ha idea que als gais els ataquen i són víctimes d’homofòbia o discriminació.

No els preocupa que t’exposis excessivament en aquest certamen?
La preocupació normal d’una mare quan hi ha gent que no respecta els altres tal com són.

Hi ha molts gais a Tarragona?
Sí que n’hi ha, però és un col·lectiu tancat. No es pot comparar amb Barcelona, Madrid, València…

Es fan veure més a les apps que al carrer?
A Grindr sobretot.

Òscar diu que se sent alliberat ‘fora de l’armari’

Què podem fer perquè ser gai no sigui una anormalitat?
Assumir-ho amb naturalitat. A Tarragona encara sorprèn veure dos nois o dues noies agafats de la mà.

Com es canvia….?
Hem de començar a inculcar als nens que l’orientació sexual és quelcom normal i ningú és millor o pitjor perquè li agrada una persona del mateix sexe.

Creus que l’estereotip de gai ha canviat. Ja no es veu tanta ploma…
Ha anat canviat. Cada vegada el ventall és més ample. Abans calia reivindicar molt més i fer-se visible, avui dia, i gràcies als gais més grans, comencem a poder ser com som. El problema és que alguns mitjans de comunicació insisteixen a donar una imatge ‘comercial’ i esbiaixada del que és el col·lectiu.

Óscar va estar a Sálvame

Espanya és un bon país perquè hi visqui un gai?
És un dels països més tolerants. Hi ha països on encara s’aplica la pena de mort.

És realment necessari celebrar el Dia de l’Orgull?
Crec que s’ha de fer, però és una manera de visibilitzar el col·lectiu, però hem d’evitar crear guetos. Hem de lluitar per normalització i ara més que Vox vol tornar a tancar-nos en l’armari.

Quan sents els missatges de Vox que et passa pel cap?
És horrorós. És tornar a èpoques passades, on les llibertades eren inexistents.

Què s’ha de fer amb els gais que ja tenen una certa edat?
Els hem d’estar eternament agraïts per la lluita que van engegar. Alguns van arriscar la seva vida. Si no arribés a ser per ells, avui dia Espanya no seria el que és pel que fa a tolerància.

El concursant al costat de l’estàtua de l’avi Virgili

T’agrada la imatge que es transmet que l’Orgull és nois mig despullats, bronzejats, musculats… Aquesta és la realitat?
Clar que no. Però és la imatge que més agrada als mitjans de comunicació. És la imatge més comercial del col·lectiu, però és esbiaixada.

Vox deia que els gais aprofiten l’Orgull per fer sexe explícit…
És una bestiesa. Ni cas. Els heteros són diferents?

Óscar Giménez a la Rambla Nova de Tgna

Quin consell donaries a una persona que sap que és gai però l’atemoreix sortir de l’armari?
Que sigui ella mateixa, que no tingui por i que sigui valenta. Sortosament, avui dia tot és més fàcil.

Què esperes aprendre participant en aquest certamen?
És el meu petit gra de sorra per ajudar a normalitzar el col·lectiu.

Què és ser gai?
Ser gai no és un estatut. És una opció de vida, una manera de ser. Per això hem de fer tots els esforços perquè sigui vist com a quelcom normal i natural. Somio amb el dia que ningú tingui necessitat de dir que és bisexual o gai. L’estima és la clau.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter