Arxius de Talent Femení | Diari La República Checa

Qui ha dit que les grans estrelles sempre ho han tingut fàcil, que mai no han fracassat o que no han tingut ganes d’engegar-ho tot a rodar? Òbviament que no hi ha cap norma sempre excepcions, però la història vital de l’arxiconeguda xef Carme Ruscalleda no té pèrdua.

La Carme és una dona com a qualsevol altra. Amb virtuts i defectes. Ella mateixa reconeix que abans de dedicar-se a l’art gastronòmica no era tan simpàtica. El seu ofici li va fer aprendre a “parlar i a apropar-se a la gent, als clients”. La cuinera Estrella Michelin va ser la convidada d’un dinar-col·loqui, a l’Hotel Ra d’El Vendrell, organitzat per l’associació d’empresàries ‘Talent Femení’, presidida per Susana Villagrasa.

Carme Ruscalleda, afable, propera i sempre un somriure estampat a la cara, ha explicat al centenar de comensals – majoritàriament dones – que la seva trajectòria professional – avui dia lloada i envejada – no ha estat un camí de roses. Ans el contrari. N’hi ha hagut moments difícils, de desgast, frustració. Però, la persistència, les ganes de fer-ho bé i de tirar-ho endavant amb una petjada personal, ha acabat tenint recompensa. Carme Ruscalleda i el seu marit, que van fer tàndem en l’aventura empresarial, mai no van llençar tovallola i n’eren conscients que “seria dur, molt dur. Hauríem de travessar un desert molt sec”. Però, això els hi donava esma i feia que la seva lluita diària fos ferotge.

La Carme i el seu marit feien de “dona i home orquestra”. És ben cert que el desànim i la tristor els ha picat a la porta moltes vegades. Masses, potser. Però, la parella Ruscalleda mai no s’ha frustrat ni ha volgut mai abaixar els braços. Era en els moments més difícils que innovaven, es reinventaven. Eren conscients de l’existència del fracàs, però no li donaven corda. L’èxit era el seu únic destí i objectiu. Fins que, amb la persistència, la petjada personal, l’esforç i les ganes d’oferir un producte diferent i de qualitat, han estat reconeguts: l’any 1991 va arribar el guardó Estrella Michelin. Des d’aleshores, la vida dels Ruscalleda ha sofert un gir estrondós. Aquells que no hi creien en el seu projecte li van donar oportunitat i el van aconsellar. Així ha anat fent clientela.

La Carme Ruscalleda entén que l’èxit ha de ser suat perquè sigui valorat. Avui dia és un referent gastronòmic i cultural. És una marca de país. És una dona que representa el talent. La seva etiqueta – qualitat, originalitat, capacitat de treball i goig per innovar en la cuina amb productes de l’entorn – ha arribat lluny. Sí, sí. Fins i tot a Tokio, on marca presència des de fa 15 anys. Avui dia, la Carme fa el que li agrada. Fa difusió de la nostra gastronomia i està convençuda que la cuina acabarà sent una disciplina a les escoles.

Les explicacions de Carme Ruscalleda als convidats de l’Associació d’Empresàries ‘Talent Femení’, van representar un xut d’adrenalina, un punt de vista més per no desistir davant l’adversitat. Els grans també han patit i han estat a punt de fracassar, però la seva energia, empenta i tossuderia els han fet valents. La Carme evita entrar en la guerra dels sexes. Ella té clar que ningú té més fàcil o més difícil per ser home o dona. Tots tenen la mateixa oportunitat. El problema és que cal lluitar i la lluita és ferotge. “M’ha costat el mateix que a un home. (…) De vegades som les dones les que posem bastons a les rodes. (…) No són homes o dones, som persones”, ha sentenciat la xef més prestigiada de Catalunya.

Ruscalleda també ha confessat que, de vegades, tampoc li ve de gust ficar-se a la cuina a l’hora de sopar. En aquells moments, opta per un ‘sopar pu’. Què vol dir? Doncs, és allò que feien les nostres sàvies àvies: recopilar tot allò que troben al rebost, des del formatge, a les torradetes, el pernilet, el fuet… En fi… allò que acaba sent un ‘sopar de puta mare’.