Arxius de suprem | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
judici_procés-1.jpg

El 16 d’octubre podriem conèixer la sentència del Tribunal Suprem contra el procés independentista,q uan coincideix amb els dos anys de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

La decisió encara no és ferma i tot indica que no es farà una lectura pública del veredicte judicial. Fonts del TS no es tracta d’amagar-se sinó que la sentència és voluminosa i partant no seria logic llegir-la de manera linial.

El tribunal entén que, ara per ara, no és plausible llegir la part decisiòria, ometent els arguments jurídics que han portat a substanciar la sentència.

 


REDACCIÓ26 Maig, 2019
judici3-1280x960.jpg

El judici del “Procés” se submergirà aquesta setmana a la projecció de multitud de vídeos, tan anhelats per les defenses, que pretenen rebatre visualment el relat d ‘ “odi” exposat pels agents de l’1-O, mentre que les acusacions tractaran de replicar la suposada actitud pacífica dels votants.

Un cop s’ha deixat enrere la fase testifical i pericial, durant tres dies el tribunal assistirà pacient a la projecció de centenars de vídeos sobre el que va passar a Catalunya en la tardor de 2017, que es limitaran fonamentalment als registres policials, la concentració massiva de la Conselleria d’Economia el 20-S i la jornada del referèndum de l’1-O, que el TC va declarar il·legal.

Per part de la Fiscalia, es veuran al voltant d’un centenar de vídeos sobre l’assetjament que, segons van relatar els agents, van patir en els registres previs al referèndum, a casa-casernes, així com els insults i agressions que van denunciar haver rebut l’1 -O.

Per contra, les defenses acumulen al voltant de 300 vídeos, molts d’escassos segons, amb els quals pretenen contradir aquest relat dels agents i demostrar que els ciutadans sempre van tenir una actitud pacífica.

Hores i hores de projeccions en què les parts s’han de limitar a nomenar la ubicació del fitxer, la durada i el lloc, encara que potser algun intenti mostrar la contradicció a què fa referència.

Serà llavors tasca del tribunal limitar l’exposició d’acusacions i defenses per evitar que tractin de ressaltar conclusions que només poden “aflorar” en els informes finals.

La projecció de vídeos ha estat des de l’inici del judici el gran reclam dels advocats d’alguns acusats, que durant setmanes van insistir al tribunal en la necessitat de mostrar-los mentre declaraven testimonis de les acusacions.

Peticions que es van topar de front amb el ‘mur’ del tribunal, que aviat va caure en el compte del que farragós de l’assumpte. No tenia sentit, segons el parer de la sala, organitzar una mena de acarament entre vídeos i testimonis, que a més d’allargar el judici, faria la prova impracticable.

“L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, al segon dia de les declaracions dels testimonis.

Un vídeo sobre el 20-S, sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart, i un altre sobre càrregues policials a San Carles de la Ràpita (Tarragona) en ple interrogatori com a testimoni de l’expresident de l’Executiu Mariano Rajoy han estat els únics que fins avui s’han vist en sala.

La decisió dels magistrats va provocar eterns topades entre el tribunal i les defenses fins al punt que el jutge Marchena, els va acusar de crear un judici en paral·lel per escrit a l’haver dirigit una comunicació a la Sala en la qual denunciaven indefensió amb la postura de els jutges.

“Farem com que això no ho hagués proposat vostè”, va arribar a comentar el magistrat a un lletrat quan va persistir en la seva intenció de projectar vídeos.

Un cop finalitzi la fase documental, el tribunal ha previst que la Fiscalia i la resta d’acusacions exposin les seves conclusions i informes finals el 3 de juny; una setmana després, el 10 i el 11, ho faran les defenses, deixant previsiblement també aquest dia per a l’última paraula dels acusats.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
presos_politics-1.jpg

Imatge dels líderes independentistes asseguts davant el Tribunal Suprem

A les 10h25 començava el judici contra el procés al Tribunal Suprem. Els líders independentistes, els homes lluïen vestits foscos i corbates, estan acusats d’haver organitzat un referèndum independentista i d’una declaració unilateral d’independència de Catalunya (DUI).

Al voltant de 20 minuts després de l’hora prevista, el judici ha començat amb tots els acusats asseguts a la banqueta, davant del tribunal.

Durant la primera vista s’estudiaran les qüestions prèvies plantejades per les defenses, amb les que sol·licitaran previsiblement la suspensió del procés.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i dos dels seus consellers, la de Justícia, Esther Capella, i el de Territori, Damià Calvet, presencien – des la primera fila reservada al públic –  aquesta primera jornada des de l’interior de la Sala de Plens del Suprem, on ja s’està celebrant el judici. També dos representants del Parlament català i dos del Parlament Basc.

La Fiscalia demana per als dotze acusats penes que oscil·len entre els 7 i 25 anys de presó pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, mentre que l’Advocacia de l’Estat les rebaixa a entre 7 i 12 anys de presó a l’acusar per sedició. Vox, acusació popular, demana condemnes de 24 a 74 anys.

 

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
Torra_suprem-e1549962941541.jpg

Torra arribant al Suprem amb Calvet i Mascarell

El president Quim Torra, que temia per la seva seguretat a Madrid, en arribar al Suprem, ha protagonitzat la salutació protocol·lària al president de l’alt tribunal.

El màxim responsable de la judicatura espanyola, Carlos Lesmes, ha rebut el mandatari català en el seu despatx oficial.

A l’acte han assistit el vicepresident del Suprem, el conseller de Territori, Damià Calvet i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
suprem.jpg

600 periodistes acompanyaran el judici

Més de 600 periodistes acompanyen el judici més mediàtic de la Història d’Espanya. A dos quarts de vuit del matí, els representants dels mitjans de comunicació – 50 són estrangers – han començat a fer cua per accedir al Tribunal Suprem, blindat per més de 300 agents de la Policia Nacional.

Els periodistes feien la mateixa cua que els acusats en llibertat que hauran de ser jutjats per aquest tribunal i els seus defensors. Els jutges arribaven en vehicles oficials que s’aturaven just davant la porta principal del Suprem. Els furgons policials que transportaven els acusats han arribat als jutjats acompanyats d’un important dispositiu de seguretat.

Arribada de l’advocat de VOX

Fora de les tanques de seguretat, defensors de la Constitució escridassaven els acusats en llibertat i tots aquells que lluïen un llaç o un complement groc. L’advocat de VOX ha estat sens dubte una de les persones més aplaudides en arribar al Suprem.

Ja en l’interior de l’alt tribunal, algunes de les sales del palau judicial s’han convertit en veritables redaccions. Totes les sales comptem amb pantalles gegants perquè els periodistes puguin seguir en directe el judici històric. El judici comença a les 10.

Ricard CHECA
Enviat especial al Suprem

VIDEO
Arribada dels familiars dels acusats al Suprem


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

A poques hores del judici mediàtic de la Història espanyola, alguns regidors de Tarragona han compartit amb el nostre digital el què pensen sobre aquest moment històric i el judici més mediàtica que s’ha celebrat mai a Espanya.

Pau Ricomà, líder municipal d’ERC

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Ricomà, entén que tal com ha anat la instrucció del cas no té cap esperança que la vista oral adopti un camí diferent. Tampoc confia que els acusats tinguin un judici “just” ni una sentència “equànime”. Ricomà titlla d’escàndol el fet que nou presos polítics encarin un judici en presó preventiva des de fa un any. De totes maneres, el regidor republicà diu que el judici que tindrà lloc al Suprem pot esdevenir una “gran oportunitat” per portar el testimoni dels polítics independentistes a l’opinió pública mundial. “Estic segur que ho aprofitaran i el judici serà un pas molt important en el procés d’alliberament nacional”.

Finalitzant, Pau Ricomà considera que aquesta és una bona oportunitat per acusar un estat que no respecta els Drets Humans.

Laia Estrada, CUP

Violació de drets
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, explica que des del seu punt de vista aquest judici se celebra en unes condicions de flagrant vulneració dels drets civils i polítics, denunciada per diferents organitzacions nacional i internacionals. A la regidora cupaire li costa treball entendre que s’estigui jutjant polítics. A parer seu “es tracta d’un judici polític contra l’exercici de la democràcia (posar unes)”. Per tant, el Suprem als jutjar els líders independentistes “se’ns està jutjant a tots els que vam fer possible l’1 d’octubre”.

Laia Estrada carrega durament contra la justícia espanyola, a qui acusa d’estar “clarament polititzada”. A més, la regidora antisistema està convençuda que “les sentències estan signades des del primer dia d’aquest gran muntatge judicial”. El judici només té un objectiu segons la seva opinió: castigar exemplarment els responsables del referèndum per tal d’evitar que mai més ningú no gosi assajar vies polítiques i democràtiques que comportin un debat que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials puguin considerar fora de la llei. En definitiva, Laia Estrada creu que el judici del Suprem contra el procés “és un càstig i alhora una clara advertència perquè ningú no gosi tornar a qüestionar el règim que vam heretar de la dictadura franquista”.

Begoña Floria, la portaveu municipal del PSC

Que no es confonguin les coses
La portaveu del govern municipal a Tarragona, la socialista Begoña Floria, en declaracions al nostre digital diu que espera que el judici sigui just i que s’escolti totes les parts. També demana a la Generalitat que aquest fet no es converteixi en un “element de paràlisi” pel govern liderat per Quim Torra. La regidora insisteix que els ajuntaments necessiten que el govern governi i que no es barregi intencionalment la governació amb altres temes polítics. Floria recorda a Quim Torra i als partits independentistes que els pressupostos proposats per l’executiu de Pedro Sánchez són bons per a Catalunya i de retruc per a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

El portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona diu que estem davant del judici de la infàmia. Dídac Nadal, que és advocat de professió, està convençut que “els delictes no existeixen” i això és evident. La vista oral que comença aquest dimarts al Suprem només serveix, segons el regidor demòcrata, perquè l’estat utilitzi la justícia per reprimir. En definitiva: estem davant l’absoluta manca de respecte a la democràcia.

D’altra banda, la regidora del Grup Mixt, Beatriz Pérez, és taxativa en demanar al Suprem que protagonitzi un judici just. Pérez entén que estem davant d’una excel·lent oportunitat per demostrar que a l’estat espanyol la justícia és independent.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2018
politics_presos.jpg

El Tribunal Suprem ha confirmat per unanimitat la seva competència per jutjar l’1-O però només asseurà al banc dels acusats 12 dels 18 processats. El tribunal ha decidit enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del sis processats únicament per desobediència. Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. Per tant, el Tribunal Suprem només jutjarà els acusats per rebel·lió, sedició i malversació, amb Oriol Junqueras al capdavant. Amb aquesta resolució, el tribunal dona via lliure per iniciar el judici, previst per a finals de gener. A partir de demà, les defenses tindran 10 dies hàbils per presentar els seus escrits.

En una interlocutòria de 39 pàgines, el Tribunal Suprem resol les al·legacions de les defenses que havien plantejat que el judici es fes a Catalunya i no a Madrid. Durant la vista de l’article de previ pronunciament –celebrada el passat 18 de desembre- els lletrats dels 18 processats van qüestionar la competència del tribunal per jutjar l’1-O i demanaven que la causa es remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Durant la vista, van apuntar que, de no fer-ho, es vulnerava el dret a una doble instància (ja que la sentència del Suprem serà ferma) i al jutge predeterminat per la llei, entre d’altres. Durant la vista, tots van coincidir en apuntar que els fets que es jutjaran es van cometre dins dels límits de Catalunya tot i que els efectes poguessin afectar la resta de l’Estat. Per això, defensaven que el judici no s’havia de celebrar al Suprem.

El tribunal –presidit per Manuel Marchena- ha rebutjat les al·legacions i ha confirmat la competència del Suprem per jutjar la causa contra l’1-O però ha deixat fora sis dels processats, aquells que ho estan únicament per desobediència (l’acusació popular de Vox afegeix també delicte d’organització criminal). Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. En el seu cas, el Suprem sí estima que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia qui els jutgi.

En canvi, refusa enviar a Catalunya la causa d’aquells exmembres del Govern que estan acusats també per desobediència però també per malversació. En el seu cas, recorda que l’article 473.2 del codi penal contempla la figura agreujada de rebel·lió per aquells casos que s’hagin «distret fons públics de la seva legítima inversió». Així doncs, els casos de Santi Vila, Carles Mundó o Meritxell Borràs es mantindran al Suprem.

Agilitar el judici i evitar jutjar no aforats
En la interlocutòria, el tribunal exposa raons operatives per accedir al trasllat a Catalunya. Però assegura que el que té més pes és el fet que 4 dels 6 processats per desobediència no estan actualment aforats. Només ho són Guinó i Nuet, que actualment són diputats, i per tant el Suprem demana al TSJC que confirmi l’aforament per poder-los jutjar. «Les conseqüències derivades d’un enjudiciament per connexió de persones no aforades afegeixen raons per a no ampliar, més enllà d’allò estrictament necessari, l’àmbit subjectiu i objectiu de procediment», justifica.

Sobre els arguments de caire funcional, destaca que –independentment dels fets- ara compten amb «un element de judici» que no tenia l’instructor, Pablo Llarena, o la sala de recursos. Es tracta dels escrits de conclusions provisionals (o escrits d’acusació) de fiscalia i de la resta de les parts.

Considera que ara, amb la fase de judici oral ja oberta, cal valorar raons d’operativitat lligades a la «previsible complexitat i duració del judici», després d’haver estudiat els escrit on les acusacions demanen proves i testimonis. «Són elements que fins ara no s’havien pogut valorar», apunta el tribunal.

En aquest sentit, fa referència a la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal del 2015 que permet aplicar una «desconnexió processal» sempre que es contribueixi a un «enjudiciament més àgil i sense dilacions», buscant sempre un el «caràcter funcional». És per aquest argument, doncs, que el tribunal de l’1-O decideix deixar fora els acusats només per desobediència i enviar la causa a Catalunya.

«La previsible duració de la causa especial, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l’obligat desplaçament de qui només han de respondre del delicte de desobediència suggereixen a la sala deslligar aquesta seqüència fàctica per el seu enjudiciament a Barcelona», recull la interlocutòria.

Nega vulneració de drets
En la interlocutòria, els set membres del tribunal neguen que existeixi vulneració de drets fonamentals i fa referència, entre d’altres, al dret a ser jutjar a prop del seu domicili o de declarar en la llengua materna. Segons la sala, són qüestions que caldrà invocar a l’inici del judici (en el moment de les qüestions prèvies) però no són elements que facin replantejar la competència del Suprem per jutjar l’1-O.

«El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a element determinant de la competència en el procés penal», recull la interlocutòria.

Durant la vista, algunes defenses van qüestionar que Marchena fos l’escollit com a ponent per redactar la sentència. La sala els considera «desfogaments defensius» i que no tenen «el més mínim suport argumental».

Declarar en català?
Durant la vista del 18 de desembre, algunes defenses també van al·legar que si es jutjava l’1-O a Madrid no podrien declarar en llengua materna (català) o, de fer-ho, caldria traducció simultània i es perdria la naturalesa d’algunes expressions.

Sobre aquesta qüestió, Marchena els retreu que durant «el llarg temps d’investigació» no hi ha hagut cap «queixa d’indefensió» per aquesta qüestió. Tot i això, deixa la porta oberta i no entra a valorar la petició a l’espera de rebre els escrits que van anunciar alguns advocats sobre aquesta petició. «El coneixement i valoració d’aquestes al·legacions condicionaran la resposta de la sala», recull la interlocutòria.

Pas previ als interrogatoris als acusats
Un cop celebrada la vista i amb la resolució del tribunal, el proper pas ha estat donar a les defenses deu dies (hàbils) perquè presentin els seus escrits on poden plantejar testimonis i proves a practicar durant el judici.

Un cop el tribunal tingui aquests escrits, caldrà que resolgui les peticions de totes les parts (fiscalia, advocacia de l’Estat, Vox i defenses) en una nova interlocutòria. Serà llavors quan es coneixerà la data del judici, que arrencarà amb qüestiona prèvies i que, seguidament, ja enllaçarà amb els interrogatoris als 18 processats. Això obligarà a traslladar els nou presos preventius a centres de Madrid les setmanes que duri el judici. S’espera que el judici arrenqui a finals de gener.

 

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2018
hipoteques.jpg

Per un sol vot. Amb 15 vots a favor i 13 en contra, els magistrats del ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem han donat aquest dimarts la raó als bancs i van decidir que els clients han de pagar l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (IAJD) de les hipoteques. La Sala, profundament dividida i a la vora de l’empat, es desdiu així de les sentències publicades fa gairebé tres setmanes en què carregaven als bancs amb aquesta taxa.
Malgrat el que pronosticaven els experts, l’alt tribunal ha fet marxa enrere i torna al criteri anterior a les sentències del 18 d’octubre.
En una breu nota de premsa, el Suprem va avançar que “el text de les sentències es coneixerà en els pròxims dies”. Luis Díez-Picazo, es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència. Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència

L’embolic va començar el passat 19 d’octubre, quan, en una reacció “insòlita” judicialment, el president de la Sala Tercera del Suprem, Luis María Díez-Picazo, va decidir paralitzar la sentència que donava la raó als usuaris i avoca a Ple la decisió definitiva.

Luis Díez-Picazo, es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència.

Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència.
Acaben així més de 15 hores de reunió dividides en dos dies marcats per la incertesa d’entitats bancàries, associacions de consumidors que feia anys que reclamaven la devolució d’aquest impost i fins i tot dels partits polítics, que tampoc han sabut fins a la resolució què havia de determinar el tribunal.

La nota informativa del president va provocar una allau de crítiques fins i tot per part de les associacions majoritàries de jutges, que qualificaven de “gran error” aquest gir dels esdeveniments.
El mateix president del Suprem, Carlos Lesmes, va haver de demanar perdó per la crisi i ha lamentat no haver “gestionat bé” el problema.

Podemos va decidir querellar-se contra Díez-Picazo acusant-lo de prevaricació, encara que finalment el Suprem va desestimar la denúncia. El partit morat va anunciar aquest dilluns que recorrerà.

Díez-Picazo es va inclinar durant el debat per una solució intermèdia: que els bancs paguessin l’impost però sense retroactivitat, és a dir, només a partir que es dictés la sentència. Davant l’oposició de diversos dels 28 magistrats, el president va adoptar la postura de tornar a l’antiga jurisprudència Alleugeriment a les CC AA Justament el dilluns, abans de conèixer-se la resolució, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha calculat en prop de 5.000 milions el potencial impacte en les arques públiques de la devolució de l’impost, i ha assegurat que l’executiu fa servir un “pla” per coordinar les seves actuacions amb les comunitats autònomes.

Amb aquesta decisió, el Govern de Sánchez no haurà de patir un possible augment de “quatre o cinc dècimes” en l’objectiu de dèficit, com apuntava la ministra, però lidiarà amb les milers de reaccions en contra que fins i tot posen en dubte la separació de poders i la independència judicial. Després de la sentència, fonts de l’Executiu han assegurat que explicaran “la seva posició” sobre la sentència aquest dijous, en la reunió del Consell de Ministres, que s’avança un dia a causa que el divendres és festiu a Madrid.

La ministra de Treball, Magdalena Valerio, s’ha limitat a assegurar als passadissos del Senat que “cal respectar” les decisions judicials. Decisió “aberrant” Després de la decisió s’han produït les primeres reaccions. L’organització de consumidors Facua l’ha qualificat d'”aberrant” i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demanat la immediata dimissió de Díez Picazo per la seva “gestió pèssima”.

 


REDACCIÓ11 Juliol, 2016

 

Francesc Homs
Francesc Homs

El procés judicial contra l’exhome de confiança d’Artur Mas no s’atura. Francesc Homs, l’exconseller de la presidència de la Generalitat i actual diputat al Congrés, està citat a declarar, en qualitat d’investigat, el proper 19 de setembre a les 11 del matí.

Homs haurà de contestar a les preguntes en relació a la seva participació a la consulta del 9-N del 2014.

L’exconseller podria acabar seient al banc dels acusats per la comissió de delictes de prevaricació administrativa, desobediència i malversació de capitals públics. Homs, durant l’interrogatori judicial, com a investigat, podrà ser assistit per un lletrat.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter