Arxius de stromboli jazz band | Diari La República Checa

 Acaba d’arribar de Polònia i ja el fem parlar de Santa Tecla. Ens trobem amb Raül Cid, membre fundador i director d’un dels grups de jazz del Camp de Tarragona més importants del territori, Stromboli Jazz Band. S’han convertit en un clàssic a l’hora d’animar les festes majors de la demarcació i ara parlem amb ell per preguntar sobre l’experiència a terres poloneses i que estan coent per Santa Tecla. Parlem amb Raül Cid, d’Stromboli

Com definiries a Stromboli Jazz Band? Som un grup d’aquí, del Camp de Tarragona, que ens donem a conèixer el 2012. Portem més de 400 actuacions, amb el nostre repertori de swing, dixieland, jazz popular i altres estils, als quals intentem donar-li una altra visió, ja que molts són temes coneguts, perquè la gent els hi entrin millor, intentem re versionar-los segons la nostra visió, els nostres coneixements i els instruments que portem al nostre grup.

I què és allò que fa especial una actuació vostra? Doncs intentem que hi hagi la màxima interacció possible amb el públic. Que s’ho passin bé, que gaudeixin, que escoltin un bon concert… I sobretot que cada concert sigui diferent de l’anterior. Sempre intentem que la gent s’emporti una sorpresa. Aprofitem també les coses que van passant durant l’actuació, per incloure-les dins de l’espectacle. Però sobretot fer que la gent participi activament, que cantin amb nosaltres, que no sigui el típic concert on el públic escolti una cançó darrere de l’altra. Bàsicament (riu), fem música, teatre i humor, i busquem la interacció. Ens agrada dir que som com l’Stromboli volcà italià, un esclat d’energia i caliu, que la gent se la fa seva. No és que el públic està en una banda i nosaltres a l’altra. Tot forma part de l’espectacle. Sense el públic no ‘pintaríem massa’ a dalt de l’escenari.

Us hem vist a moltes festes majors del territori, alternant molts horaris… Quin és el millor per actuar? Nosaltres ens adaptem a qualsevol horari. A vegades una pregunta que ens fan és, què us agrada més, un espai obert o tancat? Tot té la seva. L’espai tancat fa que l’actuació sigui més acotada i una mica més limitada, cosa que et dóna més ‘control’; i en un espai obert, molta gent acudeix perquè et sent i et troba, no perquè sàpiguen que estàs tocant allí. Clar, captar a un tipus de públic que es troba una actuació perquè es quedi amb tu, és més difícil, però té molt més ‘morbo’ a l’hora d’actuar. Ens trobem còmodes tant en cercaviles, com en festes majors, inauguracions, teatres, auditoris… qualsevol acte que ens porten sempre intentem trobar-li la seva motivació.

D’on sou? Tots de Tarragona, barrejats? Estem barrejats entre Reus i Tarragona. Però ben avinguts (rialles). Per això moltes vegades diem que som del Camp de Tarragona, perquè així engloba una mica tot.

Hem vist que heu participat en el primer festival de Jazz de prestigi Bé, el primer festival de Jazz de prestigi on vam participar, va ser el de Sant Sebastià, el 2012, ara aquest passat cap de setmana vam participar en el Polish Happy Jazz Fest de Polònia.

Com ha estat l’experiència? Doncs van contactar amb nosaltres fa uns quants mesos, perquè estaven buscant formacions catalanes de jazz, swing i jazz tradicional, per poder participar en aquest festival. Hem estat l’única representació de l’estat espanyol que ha estat tocant allà, compartint escenaris amb músics de Suècia, Austràlia, de Polònia… una passada!

I l’experiència de sortir de casa? Una de les coses més complicades ha estat la logística. Un dels hàndicaps que teníem també va ser que tocàvem amb els instruments que ens va deixar l’organització… clar, tu imagina’t la dificultat que això suposa. Has de fer-te amb l’instrument, a veure com te’l trobaràs, el nivell d’afinament… aquest va ser un gran repte. D’altra banda el tema de l’idioma. Transmetre el què transmets en la teva llengua és molt més difícil fer-ho amb una llengua que no és la teva. Però vam fer un concert que va agradar moltíssim i molta gent es va implicar en el nostre espectacle, cantant i ballant, va ser molt bonic. També vam participar en un passacarrer, amb la resta de músics del festival i també vam fer una jam session a la nit. L’experiència va ser immillorable.

Tres concerts per Santa Tecla

Tornem cap a casa nostra, veníeu també d’un Sant Magí molt intens Doncs sí, vam fer el nostre tradicional concert-vermut de Sant Magí a Cal Peter, que ha complit 8 edicions aquest any, i també vam fer un altre concert-vermut al Bar Petit Tarraco, que ara repetirem per Santa Tecla.

Hem vist que hi haurà per Santa Tecla un concert trio, quina és la diferència? La principal diferència és que moltes vegades ens hem d’adaptar. Adaptar-nos als espais, a alguna baixa esporàdica d’algun músic, als pressupostos… moltes vegades també hi ha pressupost però no hi ha espai, o al revés. Per tant intentem adaptar-nos una mica per no haver de dir que no a cap actuació. Això fa que siguem flexibles i versàtils, intentant arribar a tot arreu, amb moltes possibilitats: des d’un músic sol, dos, un trio, quartet, quintet… a vegades hem anat inclús set músics a tocar.

Sentimentalment, què suposa per un músic tarragoní poder formar part de les seves festes majors? Home, doncs tocar a casa sempre agrada. Que la gent et valori, que et pregunti quan tocaràs, trobar aquell públic que sempre és fidel, que sempre respecta, valora i dóna suport a la feina que estàs fent… A més a una ciutat com Tarragona, que sembla que costi fer coses culturals i que esperem que canviï i vagi millorant… però sempre tocar a casa és un plaer.

Santa Tecla té un regust especial? Tenim més tradició de fer coses per Sant Magí. El nostre concert-vermut que fem al Cós del Bou i omplim el carrer, competint a la mateixa hora dels castells a la plaça de les Cols, i veure que la gent va respondre va ser espectacular. Ara el que volem fer és fer tradicional el concert del dia 13 a la plaça del Rei. Enguany serà la quarta vegada que hi serem i ens agrada molt poder tocar allí. El que farem al parc de les Granotes també esperem que tingui molt bona acollida i el del Bar Petit Tarraco també ens agrada. Pensem que és un lloc molt maco per poder fer un concert fora de la Part Alta.

Fem un petit repàs de les actuacions de Santa Tecla Dia 13, a les set de la tarda, Stromboli Jazz Trio a la plaça del Rei; 15 de setembre, al parc de les Granotes, Stromboli Jazz Band, a les dotze del migdia; i el dia 21, al Bar Petit Tarraco a les 12 del migdia.

Alguna sorpresa en especial? Sempre som una sorpresa (rialles). Aportarem coses noves, per interactuar amb la gent, que sempre s’ho troben i no s’ho esperen.

Borja VIZCARRO