19. Abril 2024

Arxius de SPC | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Febrer, 2023
olivia-molet.jpg

La delegada del Sindicat de Periodistes (SPC) a la demarcació de Tarragona i fotoperiodista del Diari Més, Olivia Molet, ha estat acomiadada com a “represàlia per la seva activitat sindical”. La denúncia la fa pública l’òrgan de defensa dels periodistes. L’SPC exigeix al director general d’aquest mitjà de comunicació, Marc Just, que repensi la seva decisió i restitueixi Molet al seu lloc de treball.

Olivia Molet en una foto d’arxiu

L’acomiadament de l’Olivia Molet va ser tractat en el darrer IX congrés del sindicat celebrat el passat cap de setmana a Barcelona. “Volem expressar tota la nostra solidaritat a la companya Olívia Molet i el nostre suport a totes les accions que emprengui contra aquest acomiadament injust, sectari, antisindical i repressiu”.

L’entitat sindical assegura que les raons esgrimides pel Diari Més per justificar l’acomiadament de la fotoperiodista (necessitat de reorganització) “són totalment falses”. Per l’SPC, l’acomiadament s’ha produït justament quan l’Olívia Molet estava mostrant el seu compromís sindical intentant millorar les condicions laborals en aquest rotatiu.

L’SPC demana el Diari Més que abandoni polítiques laborals impròpies d’una democràcia

La decisió de Marc Just – que va ser cap de gabinet de l’alcalde de Reus i de l’alcaldessa de Cambrils – és un “atac directe a un dret fonamental, com és l’acció sindical a les empreses”. L’organisme de defensa dels treballadors de la comunicació emprendrà les accions legals necessàries perquè Molet sigui readmesa i perquè “el Diari Més abandoni polítiques laborals impròpies d’una democràcia”.

 

PUBLICITAT







REDACCIÓ23 Juny, 2021

El pasado lunes Pedro Sánchez celebró un acto en el Liceo de Barcelona y desde la Junta Ejecutiva del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) aseguran que “se repitieron una vez más las limitaciones de acceso a profesionales de la información, especialmente de fotoperiodistas”.

 Según dicen, “el pasado domingo, en la asamblea de compromisarios del FC Barcelona también hubo muchos obstáculos para el trabajo del periodismo gráfico, hasta extremos casi absurdos, muy alejado del escenario principal de los hechos”. Pero además, protestan porque “hechos como estos han sucedido también en el Parlamento, en el Palau de la Generalitat y en otros recintos, tanto públicos como privados, donde, las instituciones convocantes de los actos, dejan sólo a un reducido número de profesionales a partir de un pool de agencias que los cubran”.

Aseguran que entienden “las dificultades logísticas para organizar determinados actos de gran trascendencia pública, pero justamente por eso” reclaman que el máximo número de mediados posibles puedan puedan cubrirlos. Señalan que “celebrar actos de esta importancia limitando el acceso de profesionales de la información tiene el efecto contrario de empobrecer la magnitud de estos eventos, ya que la ciudadanía recibirá una información nada diferenciada. Garantizar el derecho a la información de la ciudadanía requiere, entre otras cosas, que la información que reciba sea lo más plural y lo más completa posible y que reducir a la mínima expresión la cobertura gráfica, como empieza a pasar últimamente con demasiada frecuencia, va en dirección totalmente opuesta”.

Por otra parte, dicen que entienden “también que la pandemia hace necesarias ciertas prevenciones, pero al mismo tiempo” creen “que éstas no pueden ser utilizadas por no respetar el derecho a la información, que comienza a ser una excusa que una necesidad”.

“Estas limitaciones tienen, además, un efecto secundario muy perjudicial, que es que cada vez podrá trabajar un número menor de profesionales de la información si se sigue promoviendo que las imágenes principales sólo las puedan obtener un reducido número de medios. Es decir , que esta situación no sólo perjudica el derecho a la información de la ciudadanía sino que acentúa también la precariedad en el sector.

Es cierto que en los últimos años han aumentado el número de medios de comunicación, pero esto no es una excusa para implantar ni consolidar discriminaciones injustificables, ya que todos los medios merecen las mismas oportunidades “, continúan.

Por todo ello, desde la Junta Ejecutiva del SPC reclaman “a todas las instituciones y entidades que convocan actos de esta naturaleza -especialmente las públicas y las de partidos políticos- que lo hagan pensando también en facilitar el trabajo de los y las profesionales de la información, especialmente fotoperiodistas y cámaras “. Además, hacen “un llamamiento a todos los y las profesionales para exigir de manera unitaria el fin de estas discriminaciones y que sigan denunciándolas como lo están haciendo últimamente”.

PUBLICITAT







REDACCIÓ1 Maig, 2021
fabian_nevado-1280x1707.jpg

Es evidente que el 1 de mayo es un gran día para los trabajadores y también para los sindicatos, muy denostados últimamente pero que hacen un gran trabajo de contención empresarial en un mundo laboral cada día más precario y más desregularizado. Sin ellos, el mundo del trabajo estaría mucho peor que lo está hoy día.

La reforma laboral de febrero de 2012, que puso en solfa el PP y que apoyó la extinta CiU, es una reforma de calado en contra de todos los trabajadores, y digo todos porque a todos les afecta. Lo más grave de esa reforma no fue solo abaratar el despido reconocido improcedente a partir de esa fecha, sino alterar el marco de las relaciones laborales. Explico: cuando una empresa presentaba un ERE, las partes tenían la obligación legal de negociarlo, se llegará o no a un acuerdo.

La autoridad laboral, de supervisar la negociación, pero lo más importantes es que si no autorizaba el ERE no se podía presentar porque no sería aprobado. Esa labor de “mediación” de los inspectores de trabajo, era muy importante, porque en el fondo ambas partes (empresa y trabajadores) entendían que era mejor llegar a un acuerdo, aunque ninguna de las dos estuviera satisfecha. Era un juego de equilibrios que la autoridad laboral aplicaba con maestría.

Con la ley del PP, esa labor saltó por los aires, y ya no era necesaria su intervención. Es decir, se les quitó su autoridad para supervisarlos. Ahora, si no hay acuerdo, las empresas los ejecutan y ya denunciaran los representantes de los trabajadores a la empresa. Más trabajo para unos jueces de lo social ya colapsados por falta de medios y de jueces. Otro punto importante de esa reforma del 2012 fue la supresión de la ultra actividad de los Convenios colectivos de empresa.

Finalizada su vigencia, si en el plazo de un año no se llegaba a un acuerdo, se perdía el convenio propio y se pasaba al de sector. Un gran problema para los trabajadores de Catalunya donde el porcentaje con convenio propio supera con creces (todavía) a los que se les aplica el convenio de sector. Hay muchos más motivos en esa reforma para exaltar el 1 de mayo pidiendo su derogación. Será la única manera de preservar el empleo y parar la precariedad laboral.

Los sindicatos y los trabajadores deberían pensar que cada día es 1 de mayo: motivos los hay, sino que se lo pregunten a los trabajadores de la banca y otros muchos sectores. Como siempre, las pandemias solo perjudican a las clases trabajadoras.

Fabián NEVADO
Asesor jubilado del Sindicat de Periodistes de Catalunya
@Copyright cedido a La República Checa


REDACCIÓ3 Novembre, 2018

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) va néixer el mes de juny de 1993. Enguany, doncs, celebrem el nostre 25è aniversari. Tenim ja només 25 anys, com explicitem en el nostre lema de commemoració dels cinc lustres de vida. Des de llavors hem crescut, ens hem consolidat i ens hem convertit en un referent indispensable de la professió.

I complim 25 anys en un moment difícil per a la professió. Les enquestes d’opinió revelen el baix nivell de credibilitat en general dels mitjans de comunicació espanyols, molt per sota de la mitjana europea. Aquesta desconfiança de la societat envers el periodisme té moltes raons i no les analitzarem en aquest article, però és la fotografia de la complicada situació del periodisme d’avui dia.

Francesc Ràfols, president de l’SPC

I en què es tradueix això? L’SPC, com a sindicat professional, sempre hem tingut dues potes, la que defensa unes condicions de treball dignes per als i les periodistes i el que lluita per garantir a la ciutadania el seu dret a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. I en els dos vessants hi ha greus mancances.

En l’àmbit laboral patim una greu precarietat laboral que es tradueix en pèrdua de llocs de treball a cop d’ERO i en la situació gairebé tercermundista en què viu el col·lectiu més desprotegit socialment de la professió, com són els i les periodistes a la peça. Els diferents governs que hi ha hagut en els darrers 25 anys no han volgut afrontar mai aquesta qüestió tot i les reivindicacions fetes i les propostes aportades per corregir aquesta injustícia històrica.

Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica.

Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica. La manca d’aquesta legislació ens diferencia d’un bon grapat de països que, democràticament parlant, van moltes passes per davant nostre. I aconseguir-ho no és un repte només del periodisme.

La democràcia arribarà a la informació quan la societat faci seva aquesta reivindicació. Quan periodisme i ciutadania avancin plegats.

Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya

 


REDACCIÓ30 Abril, 2018

L’Institut Internacional de Premsa (IPI, en les seves sigles en anglès) ha impulsat un projecte per avaluar la situació de l’assetjament a periodistes a les xarxes socials, especialment dones, i també especialment, freelance. Aquest estudi es desenvoluparà en sis països europeus, Espanya, Finlàndia, Regne Unit, Polònia, Alemanya i Holanda. Tot i que finalment podria haver-hi algun canvi perquè no es descarti que es faci també a Sèrbia o Eslovàquia atès els problemes que s’hi han detectat darrerament per als professionals de la informació.

El projecte porta per nom On the line i té per objectiu trobar quines eines poden ser efectives per prevenir o limitar els efectes de l’assetjament a les xarxes. El treball consistirà en visites i entrevistes en profunditat a mitjans i periodistes dels països seleccionats. A més, l’IPI també organitzarà sessions de focus group amb dones periodistes i professionals independents per recopilar dades addicionals sobre els mecanismes adoptats o la seva absència.

Aquesta darrera setmana han començat la primera de les visites, que ha estat a Espanya. Del 23 al 25 van ser a Madrid i el 26 i 27 a Barcelona. La coordinació d’aquesta missió de l’IPI a Madrid i Barcelona l’ha feta la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI). A la capital catalana, s’han ocupat del focus group el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) –que a través de la Federació de Sindicats de Periodistes és una de les fundadores de la PDLI– i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha cedit l’espai on realitzar-lo.

Com dissuadir l’assetjador
Com explica la PDLI, «entre moltes altres qüestions, s’analitzaran quines mesures es poden prendre per dissuadir els possibles assetjadors de participar en els fòrums de comentaris dels mitjans digitals sense sacrificar la lliure expressió o quins passos ha de donar el/la periodista enfront de l’abús en xarxes socials.» Amb les millors pràctiques, l’IPI crearà una plataforma de recursos d’àmbit europeu per compartir les solucions més eficaces, de manera que puguin ser adoptades per altres mitjans. Les recomanacions estaran dirigides tant a mitjans de comunicació com a periodistes freelance.

A Barcelona la sessió del focus group es va fer el divendres 27 d’abril i hi van participar les periodistes Mercè Molist (periodista freelance), Susana Pérez (professora a l’URL i periodista freelance), Victòria Miró (redactora de Tecnologia a TV3) i Michele Catanzaro (especialista en Ciència a El Periódico). El conductor de la conversa va ser el consultor de l’IPI que dirigeix el treball, Javier Luque. Vaig poder assistir a la trobada que es va mantenir, que va ser de gran interès.

Tots els participants van aportar les seves experiències a les xarxes i el seu coneixement en la matèria arran de la seva tasca periodística en aquest àmbit. Més enllà de les històries particulars, el més rellevant són les conseqüències que l’assetjament comporta i les solucions per superar-ho i, sobretot, evitar els atacs. A banda dels efectes més personals en angoixa, inquietud i fins i tot por, destaquen els canvis en els hàbits de comunicació. També en el comportament a les xarxes socials, que es tradueix sovint en autocensura.

Un altre aspecte a tenir en compte és la soledat en què a vegades s’han d’afrontar aquestes situacions. En aquest sentit es va destacar que està organitzat i trobar el suport de les associacions a les quals la persona afectada pot pertànyer podria ser una ajuda. Una qüestió que sovint contribueix a facilitar la tasca de l’assetjador és el poc coneixement que en general els periodistes tenen de les eines informàtiques per protegir els seus equips i les seves comunicacions. En aquest aspecte donar formació als professionals sobre aquestes qüestions seria de gran utilitat així com algun tipus de manual d’instruccions sobre com gestionar aquestes situacions.

L’agreujant de ser dona
Luque va aportar un vídeo fet per l’IPI sobre missatges reals que les dones periodistes assetjades a les xarxes han rebut als seus mòbils o altres equips tecnològics en els darrers temps. Són d’una brutalitat esgarrifosa, amb amenaces gravíssimes i els pitjors insults que es puguin imaginar. Luque va recordar el cas de Selin Girit, periodista turca corresponsal de la BBC que, arran d’una campanya impulsada pel mateix alcalde d’Ankara, va ser objecte d’una fortíssima campanya a les xarxes socials que va durar setmanes i que suposaven que cada minut tenia al seu telèfon cinc amenaces de mort o de violació. Girit havia informat de les protestes ciutadanes contra el règim turc i la resposta de l’alcalde d’Ankara, Ibrahim Melih Gokcek, va ser acusar-la d’espia britànica. Els fets es remunten al mes de juny del 2013.

El cas és que segons les experiències recollides, els atacs a les xarxes contra periodistes són de diferent naturalesa en funció de si s’és home o dona. Les dones reben principalment insults de caràcter sexual, amenaces de violació, de mort, d’atacs a la seva família… En el cas dels homes les agressions digitals busquen bàsicament la desacreditació professional. La soledat de la qual parlava abans també té més efecte si les persones afectades treballen a la peça, és a dir, són freelance. Com menor és la vinculació amb el mitjà o mitjans amb els quals es treballa, més difícil és trobar el seu empar. Per això, en aquests casos, pertànyer a una organització professional pot ajudar en aquest aspecte.

No li diguis «’troll’», digues-li «assetjador».
Per la tasca que l’IPI –i també altres organitzacions, com l’OSCE– ha fet sobre aquestes qüestions, Luque reclama un canvi de terminologia «que digui les coses pel seu nom». Així, no s’hauria de parlar de «trolls», sinó d’«agressors digitals». Explica que «troll» és un terme que s’ha popularitzat «i a vegades cau bé dir-li a algú que ho és. És una expressió que mola». En anglès «s’utilitza on line abusers, és a dir, agressors o assetjadors digitals». També defensa que no es parli de «víctimes», sinó «d’objectius» o, segons el terme en anglès, «targets». Dir-ne «víctima» pot culpabilitzar la persona afectada i no hauria de ser així.

La previsió de l’IPI és haver acabat a finals de setembre les visites a tots els països que formen part del projecte i haver-lo enllestit del tot a finals d’any. En les pròximes setmanes, Luque redactarà l’informe relatiu a la seva visita a Espanya.

Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya


REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Els programes electorals de les diferents candidatures a les eleccions del 21 de desembre inclouen diversos aspectes relacionats amb la informació i la comunicació. En general, com podreu veure, tret d’algunes poques excepcions, hi ha molt pocs compromisos concrets.

En aquest article no pretenc incloure’ls tots, ja que em centraré en els que estan més directament vinculats al periodisme i al dret a la informació. Hi ha altres aspectes igualment importants – els mitjans públics com a vehicle de difusió lingüístic, la CCMA com a dinamitzador industrial, la indústria audiovisual, els diferents plantejaments sobre l’espai de comunicació català…– però queden fora de l’objecte d’aquest blog, centrat essencialment en el dret a la informació. Però ho podeu trobar tot en aquest document que recull el conjunt dels programes electorals en informació i comunicació, elaborat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC).

Així, em dedicaré a repassar, doncs, què proposa cadascú sobre les qüestions per a mi més importants:

1.– Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
A) CUP
• Promourem uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític i social. Per assegurar la seva independència i qualitat, cal allunyar-los del control dels partits polítics i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes. Per això els òrgans de direcció dels mitjans de comunicació públics han de ser escollits per àmplies majories parlamentàries que evitin la seva governamentalització. Així mateix, per consolidar la professionalitat i independència cal promoure la participació dels treballadors en els òrgans de direcció a través de la cogestió.

B) Catalunya en Comú – Podem
• Defensem la independència dels mitjans de comunicació respecte dels poders polítics i econòmics i per això apostem per la desgovernamentalització dels mitjans públics.
• Reformar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per blindar la independència, neutralitat i imparcialitat de la televisió de les emissores de ràdio i de totes les plataformes de comunicació de la Generalitat.
• Assegurar el respecte a la independència dels mitjans, tant dels públics com dels privats, davant dels poders polítics i econòmics, i, en aquest sentit desgovernamentalitzar TV3 i els altres mitjans de la CCMA, com també l’ACN, com a condició imprescindible per garantir-ne la independència, la professionalitat, la pluralitat, el rigor i la imparcialitat.
• Establir mecanismes de cogestió per tal d’incorporar les persones treballadores en els espais de decisió i gestió.
• L’elecció del president i dels membres del Consell de Govern amb majoria qualificada i a través d’un procediment d’hearing o examen públic.
• La garantia que la CCMA rebrà els recursos necessaris per fer una programació de qualitat, competir amb els grans mitjans privats i afrontar les transformacions tecnològiques. El sistema de finançament ha de ser transparent i fixat per contracte programa i una avaluació de rendiments que no es basi només en les audiències i els costos, sinó també en indicadors de rendibilitat social.
• L’establiment de mecanismes que permetin la participació de l’audiència amb fórmules com el registre d’usuaris únics i, sobretot, l’exercici efectiu del dret d’accés, cosa que exigeix la reforma de la Llei 11/2007.

C) Ciutadans
• Garantizaremos la pluralidad e independencia de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA). Llevaremos a cabo una política de medios de comunicación basada en la objetividad informativa y la excelencia en la profesión periodística. Modificaremos el sistema de elección del Presidente y el Consejo de Gobierno de la CCMA para tener una televisión y una radio públicas de todos los catalanes y no de un Govern, tal y como Cs ha defendido también en la reforma de la Corporación de RTVE en el Congreso de los Diputados.
• Aseguraremos unos medios basados en la neutralidad, la pluralidad y el respeto. TV3 y Catalunya Ràdio son la televisión y la radio de todos los catalanes y eso debe reflejarse en su programación y en su gestión. Todas las opiniones deben tener cabida, pero también debe quedar claro qué es opinión y qué es información para garantizar un servicio público neutral y libre de sesgo político.
• Garantizaremos la despolitización de la programación dirigida a los menores de edad. Es inadmisible que se use la programación infantil de los medios de comunicación públicos con el objetivo de manipular a los menores de edad con propaganda independentista explícita o encubierta en supuestos contenidos educativos. Garantizaremos que la programación infantil esté libre de ideologías partidistas.

D) ERC
• Dotarem la Corporació catalana de mitjans públics audiovisuals (CCMA) amb els recursos suficients per a un procés d’actualització necessari. L’aportació pública es tendirà a equiparar a la mitjana europea que es destina a les corporacions audiovisuals nacionals, prenent com a referència els indicadors que periòdicament publica l’observatori Europeu de l’Audiovisual. Aquesta aportació hauria de garantir, a través de la millora de l’eficiència organitzativa, l’equilibri financer de la CCMA i la seva sostenibilitat preservant sempre les missions de servei públic encarregades.
• Continuar donant preferència a uns dels compromisos de servei públic de la CCMA: uns serveis informatius de qualitat i equilibrada des d’un punt de vista territorial tot incloent indicadors de seguiment específics a través del contracte-programa.
• Fixar com a prioritat estratègica l’àrea de continguts infantils com un dels grans valors afegits de la CCMA.
• Donar un salt quantitatiu en la difusió específica de continguts culturals i musicals del nostre territori i als més alternatius o minoritaris.
• Aprofundir en els criteris de renovació, transparència i professionalitat en l’elecció dels membres del Consell de govern de la Corporació.
• Un contracte-programa hauria de recollir el compromís explícit d’elaborar un nou pla estratègic de la CCMA que estableixi les prioritats per als pròxims anys.

E) Junts per Catalunya
• Els mitjans públics de comunicació han de complir sempre amb la seva vocació de servei públic plantejant una oferta plural, de qualitat i en català que tingui com a eixos principals la informació, la cultura, l’entreteniment i l’educació.
• Potenciar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè continuï essent referent i líder a la societat catalana i segueixi essent gestionada amb criteris d’independència, professionalitat i viabilitat econòmica.

F) PP
• Farem de TV3 i de Catalunya Ràdio uns mitjans plurals al servei d’una informació veraç i neutral. Potenciarem el perfil professional i independent de l’ens. Ajustarem la despesa en els mitjans de comunicació públics i les retribucions dels seus alts directius; limitarem també la producció externa del seu pressupost.

G) PSC
• Elaborarem un pla estratègic de la CCMA que respongui als objectius inicials de la Corporació.
• Treballarem per garantir el rigor informatiu i el pluralisme especialment dels mitjans de comunicació de titularitat pública, donant valor a l’autoritat professional com a element bàsic de l’aprofundiment democràtic. Treballarem perquè els recursos humans i tècnics propis dels mitjans públics estiguin en condicions d’oferir una programació i una informació de qualitat i plural.

2.– Regulació de la comunicació. Article 52 de l’Estatut
A) Catalunya en Comú – Podem
• Garantir els drets a la informació i la comunicació. Respectar i aplicar el principi consagrat a l’article 52 de l’Estatut segons el qual totes les persones tenen el dret d’investigar, cercar, rebre i difondre informacions, opinions i idees, sense censures ni entrebancs, mitjançant totes les plataformes existents, en el marc del respecte a la llibertat i els drets humans.

B) PSC
• Els mitjans de comunicació produeixen informació d’interès general que ha de ser considerada un bé públic i, per tant, sotmesa a algun tipus de protecció per garantir la seva professionalitat, pluralitat i diversitat.

3.– Política Audiovisual. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)
A) Catalunya en Comú – Podem
• Reformar la Llei 22/2005 de mitjans audiovisuals de Catalunya i aprovar el decret que la desenvolupi, per garantir de manera efectiva el principi que “totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual es presti a través d’una pluralitat de mitjans, tant públics i comercials com comunitaris que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat”.
• Blindar la plena independència del CAC i, alhora, impulsar un acord parlamentari per posar en marxa un òrgan que garanteixi el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania, seguint models com els d’Alemanya, Regne Unit i Noruega. El nou òrgan, que podria substituir el CAC i assumir-ne les competències, determinaria la composició i funcions dels consells d’administració dels mitjans públics, fixaria els criteris de concessió d’ajuts de l’Administració al conjunt dels mitjans i formularia propostes de promoció del tercer sector de la comunicació, entre altres funcions.

B) Ciutadans
• Cerraremos el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Hasta hoy el CAC se ha comportado como un órgano político en el espacio de comunicación catalán frente a los medios que no comulgan con el nacionalismo y el independentismo y no ha estado a la altura en las numerosas ocasiones en las que se han producido situaciones de falta de neutralidad y de pluralidad en los medios de comunicación públicos de Cataluña.

C) ERC
• Un Pacte Nacional de l’Audiovisual que propiciï la Llei de l’Institut Català de l’Audiovisual(…) i la creació d’un Institut Català de l’Audiovisual per donar suport a la industria audiovisual

D) PSC
• Reforçarem les institucions de garantia del pluralisme i la diversitat en l’àmbit dels mitjans públics.
• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per, entre d’altres qüestions incorporar els avenços de la Llei estatal 7/2010 i de la Directiva de Serveis de Comunicació audiovisual en la seva darrera formulació.

4.– Mitjans comunitaris, mitjans sense ànim de lucre i Tercer Sector
A) CUP
• Una altra eina comunicativa per garantir el dret a la informació i promoure el pluralisme són els mitjans de comunicació comunitaris. (…) Hem d’encoratjar i potenciar la creació d’aquests espais cooperatius, defensar la seva independència i facilitar el seu accés a la informació interna i externa.
• Defensarem que l’espai radioelèctric sigui ocupat pels tres tipus de mitjans (públics, comunitaris i privats) a parts iguals, un terç per a cadascun.

B) Catalunya en Comú – Podem
• Apostem per promoure i protegir els mitjans sense ànim de lucre i, en general, els que són resultat de l’autoorganització dels ciutadans que exerceixen el dret a ser emissors d’informació i a constituir i gestionar mitjans de comunicació propis per qualsevol de les plataformes existents.
• Donar suport a l’emprenedoria en el sector de la comunicació per contribuir a augmentar la diversitat de l’oferta i apostar per noves fórmules empresarials i de gestió, com les cooperatives de periodistes i usuaris, els mitjans amb vocació de servei públic i els sistemes de finançament mixt via micromecenatge.
• Fomentar i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre, que tenen una funció insubstituïble en l’empara de la diversitat cultural i en la implicació directa de la ciutadania en el procés de comunicació social, en el foment de l’alfabetització mediàtica i en la reflexió crítica.

C) ERC
• Cal intentar reflectir les noves realitats empresarials aparegudes en l’àmbit del mitjans de comunicació com ara l’associacionisme i cooperativisme.
• Caldrà reflectir les mesures de foment previstes en el projecte de Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris sense ànim de lucre impulsat a la darrera legislatura des de la Secretaria de Comunicació i la seva Direcció General de Mitjans de Comunicació per a la plena incorporació d’aquests mitjans del tercer sector a la realitat comunicativa del país.
• Enllestir definitivament el Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris d’Iniciativa social un cop superats els darrers tràmits interromputs pel final de la legislatura.

D) PSC
• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per vetllar perquè els processos d’atorgament i renovació de llicències siguin efectivament oberts, transparents i competitius, i garanteixin la igualtat de condicions per a les diferents veus, així com la reserva d’un espai per al Tercer Sector.

5.– Transparència
A) Catalunya en Comú – Podem
• Reformar el sistema de publicitat institucional, per posar fi al repartiment basat amb l’amiguisme i el model de clickbaits, per garantir criteris objectius de transparència i equitat i per fer que les subvencions estructurals per a l’ús del català incloguin tots els mitjans.

B) Ciutadans
• Acabaremos con la publicidad institucional repartida a dedo para financiar medios afines a la causa independentista. (…) Algunos de ellos viven prácticamente en exclusiva de las subvenciones de la Generalitat. Reduciremos la financiación destinada a publicidad institucional y aseguraremos que su reparto se realice siempre por procedimientos transparentes y atendiendo únicamente a criterios objetivos de difusión.

6.– Precarietat laboral
A) Catalunya en Comú – Podem
• Cal, al mateix temps, que el col·lectiu dels i les periodistes tinguin garantits els seus drets laborals, ja que només així podran exercir plenament la seva funció social amb independència i esperit crític.

Francesc RÀFOLS
Periodista
Membre de l’SPC

 


REDACCIÓ3 Juny, 2014

Pujol serà distingit pel CPC
Pujol serà distingit pel CPC

El periodista Enric Pujol (Tarragona, 1954) rebrà la Petxina Daurada que atorga la junta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L’objectiu del premi es reconèixer públicament la trajectòria professional de Pujol, que durant 34 anys ha treballat a Radio Nacional i ha escrit nombrosos llibres.
Al mateix temps, es vol posar de relleu la importància de l’experiència i del mestratge de periodistes com Pujol, en un temps en què el valor del bagatge professional sembla ser sistemàticament ignorat en moltes empreses del sector.
Enric Pujol també és finalista al premi trajectòria professional que atorgarà La República Checa i la Revista +Actual en una gala solidària que tindrà lloc el proper dissabte, dia 7 a les 19h30 al Teatre Auditori de Salou.
Daltra banda, el lliurament de la Petxina Daurada es farà el proper dia 13 de juny a les 20.30h, al Centre d’Art Cal Massó de Reus, en el marc de la festa de les Petxines de la Informació. Durant la festa, organitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes i que enguany arriba a la vint-i-dosena edició, es votaran els guanyadors de la Petxina Oberta i de la Petxina Tancada.
Enguany, la terna de finalistes, un cop recomptats els vots que ens heu fet arribar, queda de la següent manera:
Petxina Oberta: distingeix la font informativa que, per la seva accessibilitat, facilita la feina dels mitjans de comunicació
–          Ajuntament d’Altafulla
–          Tarraco Viva
–          Associació provincial de paràlisi cerebral de Tarragona ‘La Muntanyeta
 
Petxina Tancada: assenyala la font informativa que ha posat més pals a les rodes al treball dels periodistes
–       Gustavo Cuadrado, cap del gabinet d’alcaldia Ajuntament de Tarragona
–       Javier Ruiz, jutge-degà dels Jutjats de Reus
–       Mossos d’Esquadra de Tarragona
 
 


REDACCIÓ29 Abril, 2014

El periodista Òscar Ramírez és el nou delegat del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) a la demarcació de Tarragona. Ramírez substitueix en el càrrec el periodista Ricard Checa que, va renunciar al·legant motius personals.

El periodista Òscar Ramírez
El periodista Òscar Ramírez

L’elecció del nou màxim responsable de l’SPC a la província de Tarragona va tenir lloc el passat divendres durant una trobada amb afiliats de l’organització sindical.

En una nota, el secretari d’Acció Sindical de l’SPC, Quico Ràfols, va agrair “tota la tasca feta pel Ricard (Checa) en els darrers cinc anys” i va informar que, en els propers dies, el nou líder sindical donarà a conèixer el pla d’acció.

Òscar Ramírez és periodista i escriptor. En aquest moment presenta un programa d’entrevistes en una televisió digital i és l’assessor personal de la portaveu del grup municipal de CiU, Victòria Forns.

És també el gerent de l’empresa de comunicació i màrqueting Avanti Comunicació.


REDACCIÓ28 Abril, 2014

El sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Tarragona,Antoni Tost Llobera, ha rebut, aquest migdia, durant la celebració del Dia de les Esquadres, patró de la policia autonòmica, una medalla de bronze, amb distintiu blau, per la seva trajectòria professional.
Tost va rebre la condecoració de les mans del secretari general del departament d’Interior, Josep Martínez.

Antoni Tost aquest migdia a l'Auditori de Barcelona
Antoni Tost aquest migdia a l’Auditori de Barcelona

Aquest medalla representa, en síntesis, ve motivada pel bon clima de col·laboració i cooperació entre la policia municipal i els Mossos d’Esquadra des del seu desplegament l’any 2008.
A aquesta festivitat, que ha tingut lloc a l’Auditori de Barcelona i presidida per primera vegada per un president de la Generalitat, hi ha assistit el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo.
Mas dóna suport, però…
Durant l’acte el president Artur Mas ha demanat als mossos que no oblidin el concepte de seguretat, el qual va íntimament lligat amb democràcia i llibertat.
El líder català ha enviat un missatge de suport a tot el cos policial, qualificant-lo d’una important estructura de país amb arrels antigues i profundes.
Quant als errors, Mas ha dit que se’ls ha d’admetre i aprofitar-los com a aprenentatge, remarcant, però que “els encerts són infinitament més grans”.
Xiulets contra Mas
A l’exterior de l’Auditori de Barcelona, uns 200 agents dels Mossos d’Esquadra i una representació deBombers de la Generalitat han protagonitzat  una sonora xiulada contra el president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i el director dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat, en protesta per lesretallades que pateix el cos policial.
Antoni Tost en una foto d'arxiu
Antoni Tost en una foto d’arxiu

 
 


REDACCIÓ29 Març, 2014

El Partit Popular ha fet passat, aquest dissabte a la Cambra de Comerç de Tarragona, revista a la seguretat ciutadana. En una jornada, inaugurada per Alberto Fernández Díaz, germà del ministre de l’Interior i regidor a l’Ajuntament de Barcelona, els populars han arribat a la conclusió que hi ha molta feina perquè les ciutadans catalanes siguin realment segures.

Fernández Díaz i Alejandro fernández
Fernández Díaz i Alejandro Fernández

José Barquier, vicesecretari de política municipal del partit, ha alertat per les situacions i condicions laborals en que conviuen alguns policies a Catalunya.
“Hi ha agents que per comunicar amb la comissaria hi ha de fer amb els seus mòbils particulars, perquè no tenen emissores”, ha dit Barquier, defensant que la seguretat ciutadana no pot ser el segon plat pels governs municipals, ni s’ha de caure en l’error de menysprear les policies.
Per aquest responsable polític, la seguretat d’una ciutat ha de ser una prioritat. Una opinió compartida pel regidor de governació de Torredembarra, José Oviedo, el qual va publicitar que la nova comissaria de la Policia Local serà inaugurada “d’aqui a 2 o 3 mesos”.
El PP està preocupat amb la (in)seguretat, per tant advoca l’adopció  de mesures per millorar-la i defensa una major sensibilitat política per tractar-la. Per cercar solucions, el PP ha organitzat dues taules rodones: “Regidors per a una millor seguretat” i “Polítiques per a una millor seguretat”.
pp
David José del Sindicat de Policies

David José, secretari general del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), ha fet una al·locució contundent contra el poder polític que no entén que la duplicitat de competències policials és perjudicial per a la ciutadania. Ha denunciat, amb exemples, la manca de cooperació entre policies i ha atacat el projecte de sistema públic de seguretat que volia implementar l’ex director general dels Mossos d’Esquadra, Joan Delort.
El sindicalista entén que la població no ha d’entendre de competències policials. “La gent vol sentir-se segura i a la policia li toca fer de policia”, ha remarcat, defensant la limitació de competències i no la seva duplicació, una millor gestió i comunicació entre policies i un reciclatge formatiu per part dels agents.
“Avui dia si la policia de Catalunya funciona és perquè els seus agents tenen vocació de servei públic”, ha sentenciat, asseverant que el Departament d’Interior hauria de donar més la cara pels policies.
Un altre fet preocupant són les estadístiques.David José diu que hi ha “trampa” i ho justifica dient que estan manipulades per afavorir interessos polítics.
Alícia Alegret ha moderat una de les taules
Alícia Alegret ha moderat una de les taules

“Els polítics diuen que la seguretat ciutadana és un èxit i que les estadístiques ho demostren. Diuen que la delinqüència baixa, però després ve la Fiscalia i diu que la índex de delinqüència augmenta. A qui ens hem de creure?” – ha preguntat el líder sindical.
D’altra banda, i per concloure l’acte, el líder provincial del PP, Alejandro Fernández, ha assegurat que la seguretat és i serà una de les seves principals apostes si arriba a ocupar el càrrec d’alcalde de Tarragona.
El líder popular considera que només es pot lluitar contra la inseguretat i la delinqüència amb fermesa i actitud decidida.
Ha explicat un episodi que va passar durant la processió de Santa Tecla, quan un grup anti sistema escopia als polítics que acompanyaven la verge. “Diuen que són ateus. Els recomano que resin perquè quan jo sigui alcalde de Tarragona la cosa canviarà”, ha advertit, arrencant els aplaudiments de les 80 persones que omplien la sala.
El subdelegat del govern també ha assistit a la jornada.