Arxius de síndic de greuges | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Gener, 2019
granados_sindic-e1546954078401.jpeg

L’alcalde de Salou, Pere Granados i el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, han signat un conveni de col·laboració. L’objectiu d’aquest acord  és essencialment garantir els drets de les persones en l’àmbit local, amb la màxima eficiència, experiència i estalvi de la despesa pública, combinant proximitat amb seguretat.

Amb la signatura d’aquest conveni, el Síndic de Greuges es compromet a oferir una atenció singularitzada a Salou, que es concretarà en la tramesa a l’Ajuntament d’un informe anual que reculli la situació de les queixes tramitades que facin referència al municipi i un detall estadístic de les consultes provinents de persones i entitats residents a Salou que s’hagin atès des del Síndic, i un detall dels elements concrets de referència que se’n desprenguin. El síndic també podrà assistir a un plenari municipal per exposar i debatre l’informe esmentat, així com, a petició conjunta dels interessats en alguna queixa i de l’Ajuntament, el Síndic podrà proposar iniciar vies de mediació que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.

El conveni acorda dues visites anuals de l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones del Síndic de Greuges a Salou

L’Ajuntament també rebrà dues visites anuals de l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones del Síndic de Greuges de Catalunya. Per la seva banda, l’Ajuntament facilitarà l’accés dels veïns i veïnes al Síndic, així com avançar en la millora de la gestió de l’atenció ciutadana i donar la màxima celeritat a la tramitació de les queixes presentades al Síndic i que afectin competències municipals.

A l’acte de signatura, que ha tingut lloc aquest matí a l’Ajuntament de Salou, també hi ha estat present la regidora de Participació Ciutadana, Julia Gómez, on el Síndic de Greuges, Rafael Ribó també ha signat el llibre d’honor.

Amb la signatura d’aquest conveni d’avui ja són 37 els convenis de supervisió en funcionament. A banda, té un conveni de característiques similars amb el Conselh Generau d’Aran.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2018
sindic-de-greuges.jpg

Rubén Viñuales parlant amb treballadors del MHT

Al representant del Síndic de Greuges que s’ha desplaçat, aquest matí, a Tarragona se li ha girat la feina. Ha hagut d’atendre la presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Port i una representació dels treballadors del Museu d’Història de Tarragona (MHT) cessats recentment.

A les 11 del matí, el funcionari de la Sindicatura de Greuges ha rebut dels treballadors finiquitats un document de cinc pàgines on aquests argumentaven el que consideren un acomiadament improcedent.

Els treballadors han explicat al representant del ‘Defensor del poble’ que l’ajuntament els va fer fora al·legant una clàusula temporal del contracte que implica la prestació de servei durant quatre mesos.

La seva tesi està basada fonamentalment en els paràgrafs 10.1.a i 10,3 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Els treballadors han explicat al representant del ‘Defensor del poble’ que l’ajuntament els va fer fora al·legant una clàusula temporal del contracte que implica la prestació de servei durant quatre mesos.

El portaveu dels treballadors acomiadats, César Pociña, ha insistit que els nomenaments per ocupar una plaça vacant en l’administració no contemplen, d’acord amb la llei, l’existència de clàusules temporals. “Per ocupar places temporals existeixen altres tipus de nomenaments, però mai la modalitat amb la qual es va contractar els funcionaris interins”, ha remarcat.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

Tot i que es tanca l’actuació d’ofici, el Síndic continua treballant en aquest cas a partir de les queixes rebudes dels ciutadans que havien quedat suspeses en espera de rebre la resposta de l’Administració. En cada cas, caldrà veure quina és la solució que s’ha donat als afectats i si aquesta es correspon amb la informació rebuda pel Síndic.

Davant les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació per la confusió que genera la zona blava en la intersecció dels termes municipals de Cambrils i Vinyols i els Arcs, el Síndic de Greuges  va decidir intervenir-hi d’ofici.

Els problemes van començar aquest 2017, quan els ajuntaments de Cambrils i Vinyols i els Arcs van fer una oferta de zona blava separada i amb preus diferents. Actualment, cada zona blava està gestionada per una empresa diferent, mentre que fins aleshores una única empresa les gestionava les dues.

Amb l’arribada d’una segona empresa, l’hora d’aparcament en zona blava, la sanció d’anul·lació, el període d’operativitat i els descomptes per als residents han passat a ser diferents en ambdós municipis. Això fa que a les persones que no són de la zona els resulti difícil adonar-se que depèn d’on s’aparqui s’és a un municipi o a un altre, la qual cosa comporta tarifes i condicions diferents.

Per poder estudiar el cas, el Síndic es va adreçar als dos ajuntaments afectats i els va demanar informació sobre les mesures que tenien previst endegar per resoldre aquesta problemàtica.

D’acord amb les respostes obtingudes dels dos ajuntaments, el Síndic valora positivament les mesures adoptades perquè els usuaris puguin identificar ràpidament el municipi en què es troben (s’han fet treballs de pintura viària amb el nom del municipi al qual pertany l’aparcament, s’han instal·lat vinils identificatius, s’han instal·lat plànols per facilitar-ne la ubicació…) i l’atenció que s’està donant a les persones que han rebut butlletins de denúncia (atenció presencial i telefònica que inclou recomanacions sobre com procedir).

 

 


REDACCIÓ3 Agost, 2017

L’Ajuntament diu que el defensor del poble li dóna la raó, mentre que l’empresari diu que això no correspon a la veritat perquè “només diu que ha esgotat les seves actuacions, contemplades en la llei”. La polèmica podria arribar als jutjats

Qui té raó? És la pregunta que tothom es fa després de veure el comunicat d’Espimsa – empresa municipal que gestiona el mercat de Bonavista – i Juan Antonio Herédia, propietari que va presentar un

a queixa al Síndic de Greuges i ha escrit diferents articles en la premsa, sobre els problemes que ocasiona el mercadet a l’accés al seu establiment.

Rafael Ribó, en un escrit a què ha tingut accés aquest digital, no dóna raó a l’Ajuntament de Tarragona. Només dona “per finalitzada la nostra intervenció en aquest assumpte, en haver esgotat les actuacions” que el defensor del poble podia dur a terme. A l’empresari li resta la possibilitat de recórrer als jutjats.

No obstant això, la regidora de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, en un comunicat, assegura que el síndic “dóna la raó a l’empresa que gestiona els mercats municipals (Espimsa)”.

Ferrando es mostra satisfeta perquè interpreta que la resposta del síndic “demostra que teníem raó i que, des de l’inici, vam respectar la porta d’accés posterior que té a Bonavista”.

La regidora, després de dir que l’empresari Juan  Antonio Herédia va fer alteracions sense consultar Espimsa, ha remarcat que el mercadet compleix totes les normes contra incendis i seguretat viària.
José Antonio Herédia, contactat per aquest digital, assegura que el síndic no dóna en cap moment la raó a l’Ajuntament. Només informa que ja no pot fer res, d’acord amb les seves competències.

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

El soroll a la Part Alta de Tarragona continua provocant alguns mals de cap a l’alcalde de Tarragona. A banda de la Plataforma Farts del soroll, ara un veí del carrer Cos del Bou s’ha adreçat al Síndic de Greuges per denunciar “els sorolls i molèsties” que ocasiona la Colla Jove de Tarragona.

local_collajove
El local de la Colla Jove

En el document a que ha tingut accés aquest digital, informa al defensor del poble que la colla castellera, durant part de l’any, a causa dels seus entrenaments dificulta i impossibilita l’accés als carrers del Cos del Bou, Trinquet Vell, Trinquet Nou i Baixada de la  Peixateria, un fet que, en cas d’urgència, els serveis d’emergència tindrien seriosos problemes per accedir a la zona.

El mateix resident narra en la seva missiva que la Colla Jove “no informa mai els veïns del tancament del carrers”, el que provoca que, en algunes ocasions, no es pugui “entrar ni sortir caminant” a causa de la quantitat de gent que es concentra a la zona, dins i fora del local on decorren els assajos. El soroll i el xivarri no rares vegades es converteixen en insuportables.

En denunciant reclama al Síndic de Greuges que intercedeixi davant l’Ajuntament de Tarragona perquè se solucioni “aquesta problemàtica” i que faci tots els esforços per trobar una altra ubicació per a la Colla Jove, amb l’objectiu de millorar la convivència a la zona”.

Per la seva banda, i segons ha pogut saber aquest digital, l’Oficina del Síndic de Greuges, en un ofici datat de 25 de novembre, es va adreçar a l’Ajuntament de Tarragona, sol·licitant que, “en el termini més breu possible”, expliqui quines mesures s’adaptaran per resoldre aquest conflicte.

 

 


REDACCIÓ9 Febrer, 2016

Rafael Ribó
Rafael Ribó

El Síndic de Greuges ha qualificat d'”intolerable” la permissivitat de les administracions públiques contra el ‘top manta’. Rafel Ribó considera aquesta activitat com a “més propera als entramats mafiosos que a la pobresa dels més vulnerables”. Per això, ha reclamat una “actuació acurada i decidida” contra les organitzacions que importen i controlen les logístiques de distribució de productes falsificats. Per Ribó, les principals víctimes del ‘top manta’ són els venedors o manters i ha advertit que si l’administració mira cap a un altre costat els perjudica més que no beneficia i ha suggerit, si s’escau, proporcionar-los allotjament, formació ocupacional i prendre mesures per regularitzar la situació administrativa dels qui ho requereixin.

D’altra banda, el Síndic de Greuges també recomana la necessitat de plantejar campanyes informatives i de sensibilització del consumidors sobre els seus drets i obligacions i així siguin conscients sobre les repercussions negatives que suposa adquirir aquests productes al ‘top manta’.

Top-manta-620x300Per Ribó, cal distingir la situació dels venedors del ‘top manta’ de la dels entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que exploten i que promouen la falsificació i la importació il·legal que distribueixen els manters i recorda que aquests darrers acostumen a ser persones immigrants en situació social molt precària o en exclusió social que només volen guanyar-se la vida. El defensor del ciutadà ha reclamat “solucions factibles” al Govern i ha convidat a una reunió els representants de les entitats socials i dels gremis de comerciants, els membres de diverses associacions afectades i alguns responsables de l’Administració i de les entitats municipalistes.


REDACCIÓ18 Gener, 2016

Rafael Ribó
Rafael Ribó

Rafael Ribó, el Síndic de Greuges de Catalunya, ha instat a l’Ajuntament de Tortosa a que retiri el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre sense fer una consulta popular prèvia, com preveu fer el govern municipal amb el suport d’ERC, PSC i movem Tortosa, ja que la Llei de Memòria Històrica l’avala.

Ribó destaca que la Llei de la memòria històrica obliga les administracions a adoptar les mesures oportunes perquè es retirin els símbols commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.

Per tant, considera que la retirada del monument “és una obligació legal que l’Ajuntament ha de promoure, i que no es pot sotmetre a consulta popular com TERRES EBRE FRANQUUISMEuna opció d’actuació pública entre diferents alternatives”, subratlla.

El Síndic considera que la vinculació de l’escultura amb el franquisme segueix sent evident, tot i que s’han retirat els símbols que més directament expressaven aquesta exaltació.

El Síndic també destaca que el fet que el monument figuri en l’inventari del patrimoni cultural català no impedeix la retirada, ja que, com ha indicat el Departament de Cultura al Síndic, la seva catalogació respon a una decisió municipal, per la qual cosa correspon al propi ajuntament la iniciativa de sol·licitar que sigui descatalogat.

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2015

El Síndic de Greuges, davant l’enrenou que ha aixecat el ferrocarril, mou fitxa i vol conèixer les sensibilitats de tots els col·lectius que treballen per la defensa del ferrocarril públic. En aquesta reunió es parlarà, a priori, d’horaris, freqüències i  materials, entre d’altres i alhora, també de la futura connexió ferroviària. La trobada es produirà a Barcelona, el pròxim dimarts, 17 de novembre a la tarda.

FERROCARRIL2Uns estiren per aquí i els altres per allà
Mentrestant hi ha opinions que divideixen el territori.

Els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vilafranca del Penedès consideren que el més idoni és situar la futura connexió entre l’alta velocitat i la xarxa ferroviària convencional a l’àmbit de La Granada-Vilafranca. Això ho defensen al·legant que la durada del trajecte es podria veure disminuït fins a 15 minuts i alhora, que també inclou la possibilitat de garantir que un major nombre de viatgers per la centralitat de les estacions urbanes de Reus i Tarragona puguin utilitzar el servei.

Per altra banda, la Cambra de Comerç de Tarragona contesta, a l’estudi de Foment que considera que no hi ha cap opció adequada per la connexió que asseguri rendibilitat econòmica o social de l’actuació. “L’intercanviador és imprescindible per donar resposta als serveis ferroviaris a altes prestacions regionals del tram frontera francesa-Girona-Barcelona-Tarragona”, ha expressat. A banda, descarta l’opció dels ajuntaments i segons l’ens econòmic tarragoní, “l’opció més lògica a considerar, tot i ser més costosa econòmicament, és la de l’entorn de l’Arboç, ja que la de Vilafranca significaria que els nous serveis recorrerien més del 66% del trajecte en l’actual línia convencional de la costa, congestionada per combois de passatgers i mercaderies que difícilment permetrien millorar la velocitat comercial en un recorregut de 35 km des de Vilafranca a Sants”.

De moment, hi ha dues opcions damunt a taula, cap d’elles fa el pes a Foment i mentrestant, des de Madrid miren com els agents ‘de casa’ no es posen d’acord per defensar una ubicació.

J.O.

 


REDACCIÓ26 Gener, 2015

EOI
La visita que va fer Arga Sentis

El fet que el Síndic de Greuges demani al departament d’Ensenyament de la Generalitat que reconsideri si l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona s’adapta a les necessitats d’espai exigides per l’alumnat, ha estat un revulsiu en la moral dels estudiants i l’equip directiu. Qualifiquen de bona notícia la implicació del defensor del poble i esperen que la Generalitat retrocedeixi i lliuri la tercera planta de l’edifici. Recordem que hi ha un espai disponible a la Tabacalera, on es podria instal·lar els serveis de l’agència tributària.

La directora de l’EOI, Yolanda Scott, ha manifestat que la tercera planta de l’edifici “hauria de ser per nosaltres”, com s’havia anunciat en un principi. De fet, aquest és el principal punt de conflicte entre els estudiants i Ensenyament.

La responsable ha lamentat, per exemple, que el centre -que té 3.000 alumnes- no disposi de sala d’actes o que la biblioteca estigui ocupant una aula.

Saben que és difícil
D’altra banda, i des de l’Associació d’Amics de l’EOI s’han felicitat per les recomanacions del Síndic, però creuen que “serà difícil aconseguir alguna cosa”. També han valorat que “val més tard que mai”.eoi

El president de l’entitat, Javier Valverde, ha qualificat de “resposta patètica” el fet que Ensenyament hagi replicat que tots els grups dels idiomes que s’imparteixen al centre disposen d’espais adequats i que l’organització horària de l’escola permet l’ús compartit d’espais. “Trobem a faltar l’antiga EOI”, ha confessat Vallverde, recordant que “allà teníem una sala on fèiem els exàmens d’àudio, et posaves els auriculars…”. En la seva opinió, “hem anat enrere”.

Solució rebutjada 
Per la seva banda, Carme Crespo, la regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, s’ha mostrat satisfeta amb la postura del Síndic, recordant la cronologia dels fets. Per un costat, que Tarragona era “l’única capital de província sense tenir una seu en condicions i, com que la Generalitat no la feia, vàrem avançar els diner per fer-la”, ha manifestat. Per un altre, que el projecte aprovat pel consistori i la Generalitat de llavors “anava totalment destinat a l’Escola Oficial d’Idiomes”. Crespo tampoc oblida que el consistori va oferir al govern de la Generalitat una sortida al conflicte, però l’executiu d’Artur Mas la va rebutjar.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2014

Solem pensar que les solucions no les tenim nosaltres, sinó uns altres. Fa uns dies un titular del diari ‘El Pais’, edició de Catalunya deia així: ”El síndic acusa a la Generalitat de vulnerar els drets del nens tutelats”.

És veritat que en algunes ocasions falten recursos per realitzar un treball en plenes condicions de viabilitat. Però en moltes ocasions, els recursos mancants,  no ens hem de mantenir amb una posició immòvil justificant-nos a no continuar fent, ni evidentment  perdent  l’oportunitat de resoldre per nosaltres mateixos els problemes que incideixen en la nostra vida o la nostre feina.

Vulnerar els drets? Quins drets tenen els infants? Un dels drets fonamentals no tan sols dels infants, sinó de qualsevol persona, és ser escoltat.

La notícia ens mostrava la preocupació pels conflictes que es donen als centres residencials d’acció educativa, quan aquests s’han de fer càrrec d’infants amb conductes complexes, sent aquestes, derivades de trastorns mentals.

Un centre residencial d’acció educativa té l’encàrrec d’emparar a infants en situació de desempar. El desemparament en l’actual llei d’infància en el títol V capítol III diu: “es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics  pel desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar”.

Vulnerar els drets, vol dir no fer-los cas? Tornem a pensar en un primer moment en controlar allò que és incontrolable. En moltes ocasions la incomprensió per allò que diuen els infants, i més preocupant, pel que fan és un habitual en la praxi educativa dins d’una institució com pot ser un centre residencial d’acció educativa.

Què podem fer per la convivència en els CRAES en els que hi viuen infants amb patologies mentals o trastorns mentals greus?.Què ens ofereix la possibilitat d’escoltar les seves maneres de dir, i no tan sols les seves maneres de fer?. Pensar en els desitjos i les febleses ens poden donar opcions de continuar pensant en què fer. Caldria no oblidar que escoltar una manera de dir i pensar-la, és donar eines per què nosaltres i els subjectes que ens acompanyen, infants i adults, tinguem la manera d’anar resolent diferents maneres d’estar en el món; cadascú la seva.

Quines condicions es necessiten per atendre’ls?. Abans d’atendre’ls caldria atendre als professionals que es fan càrrec d’aquests infants. No estem acostumats a fer relat d’allò que escoltem i ens passa amb els infants amb els quals convivim. Les seves conductes  semblen rares i els seus dirs estranys, al·liens a nosaltres. Però justament aquesta diferència marcada, d’alguna manera traça la orientació a seguir a l’hora de fer alguna cosa, no tan sols amb els infants amb trasntorns mentals, sinó amb la resta dels infants que necessiten en un moment molt crític de la seva curta vida, una atenció.

El problema sempre el situem a fora del nostre abast, la solució per aquest problema: falten places en Centres Terapèutics. Sí, és cert, falten places en Centres Terapèutics. Però això no exclou fer amb el que tenim, què no és poc.

Per què ens angoixem pensant que quan tenim problemes amb ells, no podem detenir-nos a reflexionar com fer amb ells i la resposta només es dirigeixi cap a la incertesa d’una espera d’un canvi de centre adaptat a les necessitats d’aquests infants. Torno a dir, les necessitats adaptades haurien de partir del que els escolta i està amb ells, aquest és un primer pas. Som molts els professionals que treballem amb aquests infants, i d’alguna manera ens hem de fer càrrec amb allò que tenim, ens agradi o no, i no caure amb l’hàbit de mirar cap a un altre costat, sense tenir la capacitat d’entendre’s amb allò que no s’hi està d’acord. Ens cal resoldre més i no queixar-se tant, de vegades la queixa o els enuigs son fruït d’una immaduressa professional i personal que ens envaeix, deguda en molts casos d’una herència cultural que encara no hem superat. Però això és una altra història.

L’article que sortia al Pais, recollia el testimoni d’un educador, i aquest deia: “no puede ser bueno que un niño pequeño tenga que estar expuesto a las agresiones de otros niños mayores”.  Jo també utilitzaria les seves paraules. Però per dir: “no pot ser bo que un nen petit hagi de estar exposat a les sordeses incomprensibles d’aquells adults que els acompanyen”.

Armand MEDINA
Educador social

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter