Arxius de setmana santa | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Març, 2020
mona.jpg

 L’ajornament d’esdeveniments està a l’ordre del dia a causa del maleït coronavirus. L’estat d’alarma s’ha prorrogat durant dues setmanes més, afectant directament a la Setmana Santa, una de les campanyes més esperades pels pastissers tarragonins, on en els aparadors d’alguns establiments ja es començaven a veure les Mones de Pasqua.

És per aquest motiu que els Gremis de Pastissers de Catalunya han demanat a les autoritats la possibilitat d’ajornar el Dia de la Mona, per poder-lo celebrar en altres possibles dates, quan sigui segur i poder frenar les pèrdues econòmiques en una de les campanyes de primavera més importants per aquest gremi.

En un comunicat conjunt dels gremis pastissers de les quatre demarcacions, els representants dels pastissers asseguren que “estem parlant constantment sobre el tema, mantenint un canal obert amb la Generalitat, i la possibilitat de realitzar la festivitat en dates futures, però sempre respectant les prioritats, que en aquest moment són la salut de les persones i la fi del confinament i de la pandèmia”.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020
processó-del-prendiment.jpg

 Les confraries organitzadores de la Solemne Processó del Prendiment, La Confraria de Sant Pere Apòstol, dels Sants Just i Pastor i de Jesús de l’Amargura, han decidit suspendre la seva celebració, prevista al vespre del Dimecres Sant, amb motiu de les recomanacions sanitàries per contenir el coronavirus.

Les confraries organitzadores suspenen la processó

En un comunicat, les confraries asseguren que “és una decisió presa a contracor però que hem hagut d’adoptar per tal de donar compliment als protocols i mesures preventives per tal de pal·liar el contagi del coronavirus”. Es tracta d’una de les processons més rellevants de la Setmana Santa reusenca.

És el primer dels actes del programa d’esdeveniments previstos per aquest 2020 que se suspèn a la capital del Baix Camp. L’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Reus va suspendre l’activitat de les confraries fins al 27 de març, però encara no ha pres cap decisió sobre la resta d’actes.

 


REDACCIÓ10 Març, 2020
XuasusLaSang2020.jpg

González durant la conferència

La Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona va acollir la conferència de Xuasús González ‘La juventud cofrade‘ que planteja i debat el paper dels joves dins de les associacions i agrupacions de la Setmana Santa. González ‘papón‘ lleonès i pregoner 2020 de la Setmana Santa de Lleó, ha anat desgranant diversos aspectes de la joventut i la importància de la renovació juvenil.

El conferenciant ha defensat que els joves són vitals en les confraries, ja que són el present i el futur, així com que “els joves han de ser el motor de les confraries del futur; la situació no serà fàcil, però el seu potencial és enorme i seran vitals en la missió de l’Església d’evangelitzar”.

Xuasús González compta amb una dilatada trajectòria en l’àmbit confrare, de fet, és germà de quatre confraries penitencials lleoneses, i una més de fora de Lleó, que coneix de primera mà des de diferents punts de vista: músic, articulista, pregoner, conferenciant, fotògraf, entre d’altres.

González no se cenyeix únicament al món confrare lleonès, sinó que contribueix a l’estudi de la Setmana Santa, entesa aquesta de la forma més àmplia possible, com es dedueix de la seva gran activitat per tota la península, tant participant en diferents fòrums confrares, com amb la seva col·laboració en nombroses publicacions.

 


REDACCIÓ20 Abril, 2019
foto_3487568-e1555747929644.jpg

La plaça del Rei de Tarragona plena d’espectadors per veure la processó

Desenes de mils de participants, confrares, vestes i músics han tornat a fer lluir la vintena de passos de la processó del Sant Enterrament de Tarragona, després que l’episodi de forts vents de l’est que s’havia fet notar a la ciutat durant la tarda, hagi donat una treva aquest divendres a la nit. El Sant Enterrament, que organitza la Congregació de la Puríssima Sang, ha complert 469 anys de tradició. És la processó més antiga de Catalunya, l’acte principal de la Setmana Santa a la ciutat i hi participen unes 2.400 persones, de 12 confraries. Més de 20.000 persones han omplert els carrers de la Part Alta, molts vinguts de fora de Tarragona, per seguir fidelment la desfilada. Amb els anys, la processó ha canviat el silenci per so dels tambors que han fet retronar de nou el nucli històric de la ciutat.

Un dels passos de la processó del Sant Enterrament de Tarragona

La processó del Sant Enterrament de Tarragona està declarada, des de l’any 2000, festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya i tot el conjunt de la Setmana Santa de la ciutat és festa tradicional d’interès nacional des de l’any 2009. Els seus elements són els armats, els passos, els penitents i els improperis, la música i les banderes i tot i que en els últims anys ha anat perdent participants, la davalla és poc significativa i segueix sent una de les processons de Setmana Santa més importants dels país i un referent de prestigi i lluïment.

Confrares desfilant pel passeig de Sant Antoni de Tarragona

A quarts de vuit, com és habitual, i després que la cohort romana hagi recollit durant la tarda els misteris per tota la ciutat, per reunir-los a la plaça del Rei, ha començat la desfilada a les portes de l’Església de Natzaret, on també acaba cinc hores i mitja més tard. Els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, organitzadors de l’esdeveniment, han encapçalat la processó, seguits pels Penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos, una vintena. Els membres de cada confraria duen a pes la figura que simbolitza un episodi de la passió i mort de Jesucrist i les fan desfilar per un llarg recorregut que envolta tot el cas històric de Tarragona.

Jesucrist en un dels passos que han desfilat a la processó del Sant Enterrament

Molts d’aquests passos van ser destruïts durant la Guerra Civil espanyola i es van haver de construir de nou, com la Jesús de Natzaret. La processó del Sant Enterrament es fa a Tarragona en Divendres Sant des de 1859 i només les guerres i els conflictes armats l’han aturat en diferents períodes històrics. Abans de 1859 se solia celebrar el Dijous Sant i data de 1550.

Els actes de la Setmana Santa tarragonina continuaran aquest dissabte amb la processó de la Mare de Déu de la Soledat, a la tarda, i la vetlla pasqual que es farà a la nit a totes les parròquies de la ciutat.

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

L’any 1849 Fiodor Dostoievski, acusat de formar part d’una cèl·lula socialista, va ser condemnat a mort. Quan es trobava ja davant l’escamot d’afusellament, va arribar l’amnistia del Tsar, que va commutar la pena capital per desterrament a Sibèria. A partir d’aquesta experiència, l’obra literària del gran escriptor rus es mou en dues coordenades: l’ànima de l’ésser humà, amb les seves emocions i les seves passions, i la fe en Déu que es manifesta fins i tot sense voler.

Jaume Pujol

Guardini, referint-se a la seva obra assenyala: «Pot passar que, d’un moment a l’altre, l’individu més corrupte que està mig borratxo en una taverna, es posi a parlar de Déu i del sentit de la vida.» Zósima, un dels protagonistes de Els germans Karamazov, diu: «Aquest poble porta Déu en el seu cor.»

Amb la Pasqua de Resurrecció culmina la Setmana Santa i l’Església celebra la més gran de les seves festivitats, de la qual els diumenges seran joioses rèpliques al llarg de l’any.

En aquest punt podem preguntar-nos si el que era vàlid per a la societat russa de fa un segle i mig —la religiositat ficada en l’ànima del poble—, continua sent aplicable a la societat catalana del segle XXI en què vivim. Els sociòlegs destacarien segurament que la secularització ha determinat el pas d’una humanitat teocèntrica a una altra antropocèntrica en la qual Déu ha estat marginat.

Considerem, però, les idees en què es fonamenta el món d’avui i veurem que són idees cristianes: justícia, solidaritat, llibertat, igualtat, fraternitat…. Les fem servir sense fer referència a Déu, ni als deu Manaments, ni al sermó de les Benaurances, ni als ensenyaments de Jesús a l’Evangeli, però ho fem de la mateixa manera que gaudim de l’aigua sense preguntar per la font, o utilitzem el mòbil sense reconèixer els seus inventors.

El poble, considerat com a tal, sembla una realitat diferencial, però està format per persones, cadascuna amb les seves creences. Aquestes persones troben l’empremta divina en les seves vides quan es paren a pensar, per exemple, en el seu naixement o mort; quan es pregunten sobre els motius de l’existència del món o d’elles mateixes: el sentit de la vida.

La celebració pasqual, amb els seus afegits celebratius entre nosaltres, com la simpàtica festa del Dilluns de Pasqua, és una ocasió perquè ens preguntem com podríem aconseguir que en el nostre cor fos Pasqua tot l’any. Podem aconseguir-ho perquè aquesta és la voluntat de Déu, que ens va crear per a ser feliços fins i tot en la tribulació.

Bona Pasqua!

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
menjador_escolar.jpg

El menjador de Constantí continuarà obert per Setmana Santa

L’Ajuntament de Constantí, amb l’objectiu d’evitar casos de malnutrició infantil, manté obert el servei de menjador escolar durant tot el període de vacances de Setmana Santa, tal i com ja s’ha fet els anys anteriors i durant les vacances d’estiu i de Nadal.

Aquest servei de suport alimentari es desenvolupa, un any més, al col·legi Centcelles.
Amb aquesta mesura el consistori vol evitar que, un cop acabades les classes, els nens i nenes que van habitualment al menjador escolar i que poden fer almenys un àpat al dia en condicions, es quedin sense el servei durant els períodes de vacances escolars.

En els pressupostos d’aquest 2019 l’Ajuntament de Constantí ha mantingut la partida pressupostària destinada a beques menjador de 130.000 euros, i durant aquest període de vacances escolars el 100 % d’aquestes ajudes va a càrrec del consistori.

Amb l’inici de les classes, la setmana vinent continuarà funcionant el servei de menjador escolar a les dues escoles d’educació infantil i primària del municipi, l’escola Centcelles i l’escola Mn. Ramon Bergadà.

L’Ajuntament de Constantí continua plantejant com una de les actuacions prioritàries durant els mesos d’estiu i els períodes de vacances escolars, la detecció i la garantia de la cobertura de les necessitats d’alimentació dels infants.

 


REDACCIÓ14 Abril, 2017

ENTREVISTAFrancesc Seritjol és el  president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. En aquesta entrevista esclareix alguns mites i desmunta tòpics. Assegura que la Setmana Santa no és cosa d’homes o de gent gran ni una festa només per a creients o religiosos. Es tracta d’una festa de ciutat.  Seritjol proposa que la Setmana Santa de Tarragona fos declarada Festa d’Interès Nacional, un fet que contribuiria a la difusió exponencial de l’esdeveniment. Agraeix a l’ajuntament la seva col·laboració i diu que una de les preocupacions és la seguretat.

francesc_seritjol2Farà un any que està al capdavant de l’Agrupació. S’han introduït canvis?
Penso que ha sigut un any de transició correcta i fluida. Com Agrupació no han canviat gaire les coses, realment el que hem de fer és dinamitzar la Setmana Santa en si mateixa, tot recordant que la festa la fa les Associacions.

Quines diferències ressaltaria de les associacions?
N’hi ha que són més dinàmiques i fan activitats també fora de la Setmana Santa. Altres que només se centren en la Setmana Santa, però al cap i a la fi totes tenen el mateix objectiu: unir-se al voltant de la festa, ja sigui per motius religiosos, benèfics, socials… Per tant, no hi ha massa diferència.

Quines diferències troba entre aquesta Setmana Santa i la de l’any passat?
Penso que hi ha un punt més de seguretat per les possibles amenaces a les que hi estan sotmesos aquesta mena d’esdeveniments multitudinaris. No hi ha percepció d’inseguretat, però hem de ser previnguts. De totes maneres, crec que aquest aspecte no influirà en les activitats del dia a dia. En comparació a l’any passat no hi ha canvis importants. Potser, inclouria com a canvi que el pregó ha tornat a l’ajuntament perquè és un acte de ciutat.

Impacte econòmic
Des del seu punt de vista, quin compromís té el consistori amb la Setmana Santa?
Moltíssim. Només amb la subvenció anual que ens dóna, les facilitats que ofereix quant a la Guàrdia Urbana, temes de mobilitat… té un compromís fonamental. Perquè la celebració de la Setmana Santa és una festa de ciutat, no es tracta d’un acte privat encara que estigui organitzat per entitats privades sense ànim de lucre. Els ajuntaments han d’implicar-se perquè, a demés, té un impacte important en comerços i hostaleria. Amb ella, es podria dir que arrenca la temporadfrancesc_seritjol4a turística.

Què comporta a Tarragona la Setmana Santa?
Es viu una tradició, una fe, un sentiment, una cultura popular… Comporta que hi hagi molta més afluència de visitants, gent que ve a veure la Setmana Santa de Tarragona perquè és coneguda a Espanya, potser no és tot el que ens hi agradaria, però sí que ho és en comparació amb altres llocs. Ara, si ens hi fixem a les xifres, aquesta festa és molt important. Per exemple, el dia de Santa Tecla i el Divendres Sant atrauen una quantitat de gent molt similar: unes 15.000 o 20.000 persones. Això comporta moviment, creixement econòmic i coneixença de la ciutat.

En aquest sentit, quin és l’impacte econòmic?
No sé si està estudiat. Jo no ho sé. Però en té segur: comerços i hotels estan a favor de celebrar la Setmana Santa. Això vol dir que hi ha un important impacte econòmic, no? Si no, no ens donarien suport.

Festa d’Interès Nacional?
Abans parlava de què la Setmana Santa de Tarragona és coneguda, però no tot el que ho hauria de ser. Què proposa per fer-la encara més famosa?
Crec important que es declari la nostra Setmana Santa Festa d’Interès Nacional. Per altra banda, també difondre la imatge d’una ciutat amb una oferta turística viva i completa, començant amb la Setmana Santa, després Tàrraco Viva i finalitzar amb l’estiu.
francesc_seritjol3
La Setmana Santa sembla que sigui una festa antiga feta per a la gent gran i homes. En aquest sentit, quina implicació tenen els joves? I les dones?
Associar la Setmana Santa a la gent gran és un tòpic, sobretot quan més del 50% és gent jove. Els portants, timbalers, arrengladors, gent que va a les files… són joves i dones. Doncs, és més tòpic que realitat. D’altra banda, si no hi hagués dones, no hi hauria Setmana Santa. No ho dubteu.

Des del seu punt de vista, què destacaria de la Setmana Santa?
Que és un fet de ciutat com a tal. Que la gent que viu la Setmana Santa és un col·lectiu molt nombrós, comptem amb unes 2.500 o 3.000 persones…

Creu que és una festa només per a religiosos?
La religió és la base de totes les festes: Santa Tecla, Sant Magí, la Verge del Carme… tot és religiós. Aquí és on es barreja la fe, la tradició i la Cultura de la ciutat, com tota la Cultura jueu-cristiana. No ho podem negar.

Entrevista: Carlos MUÑOZ

 


REDACCIÓ12 Abril, 2017

mar_toribio_No hem parlat aquests dies del maquillatge que ha de dur una senyora a la processó i és un tema prou important per merèixer una menció especial.

Farem servir colors naturals i suaus com a mostra  de respecte, mai les ungles ni els llavis d’un vermell viu. No anem de festa. Podem fer servir colors neutres. Si tenim el cabell llarg, el recollirem. El recollit ha de ser baix, mai alt.mantillass

No hem de perdre mai de vista a on anem. També hem de pensar en la pinta (peineta en castellà) o en la mantellina.

Les senyores poden portar pinta o mantellina negra el dijous i el divendres Sant. Compte amb les mides de la mantellina: a l’alçada dels braços, ha de caure simètrica pels costats i mai ha d’anar més llarga que el vestit. Res de mantellines torçades!.

mantilla_La mantellina es pot portar al damunt del cap sense pinta, tendència a la que últimament s’apunten moltes senyores.

Hi ha un consell, no molt ortodox però si molt pràctic perquè no caigui. Es tracta de cosir-ne part a una diadema molt prima, que no s’ha de veure, fixant-la d’aquesta manera al cabell.

També hem de fixar la mantellina a les espatlles per tal que no voli. Us puc suggerir de fer-ho amb unes agulles, especials per a aquestes ocasions, i que podeu trobar a les merceries. Solen ser de 2 o 3 cm, amb un cap gros rodó de color negre. D’aquesta manera ens despreocupem totalment del fet que la duem a sobre.

Desitjo que aquests petits apunts us siguin útils.

 


REDACCIÓ11 Abril, 2017

mar_toribio_Nomenarem les normes bàsiques de les senyores a la processó. Anirem de negre, amb un vestit que caigui per sota dels genolls.

No estan admesos els escots, transparències, ni esquenes descobertes. La màniga ha de ser llarga o mitja.

Hem de tenir especial cura amb les joies: portar joies voluminoses o tot el joier al damunt seria contradictori amb l’acte i fins i tot una miqueta ordinari. setmana_santa

El més adequat és portar una medalla o un collaret de perles o unes joies senzilles, com unes arracades no massa grans d’un metall vell. La mitja serà negra, mai calada, ni amb brillantors, ni amb dibuixos o ratlles.

La sabata tipus saló, sobretot còmoda i triant un mig taló que esterilitza molt. I com els senyors, si hem de portar roba d’abrigar, sempre fosca.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter