REDACCIÓ24 Desembre, 2022
El Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona ha desestimat un recurs de l’interventor de l’Ajuntament de Vila-seca, que va ser destituït per assetjament laboral el 2021.
La sentència, que és recurrible, ratifica la decisió que va prendre la Generalitat, tal com avança el DT.
El funcionari va ser denunciat per 24 treballadors. Actualment, està duent a terme les seves funcions al consistori de Sant Pere de Ribes.
PUBLICITAT
REDACCIÓ28 Novembre, 2022
Sempre vaig dir que el realment rellevant del judici a la Mesa del Parlament de Catalunya de la XII legislatura, la sorgida de les eleccions del 21-D de 2017 i presidida pel MHP Torrent, no eren pas les possibles conseqüències personals, sinó que el que estava en joc era la inviolabilitat del la cambra catalana. És per aquest motiu que el títol de l’article conté un interrogant.
És cert que a nivell personal hem estat absolts de l’acusació de desobediència al Tribunal Constitucional, però també és cert que la sentència comença desestimant la causa de nul·litat de tot el procediment, i que totes les defenses vam al·legar, que no hi hauria d’haver hagut judici, ni s’hauria d’haver admès a tràmit la querella de la fiscalia, perquè el Parlament és inviolable, perquè representa al poble de Catalunya i és on s’expressa el pluralisme polític que defineix una democràcia, a través dels representants escollits per la ciutadania per sufragi universal, directe i lliure.
Per tant, en un autèntic estat de dret amb separació de poders, legislatiu, executiu i judicial, cap d’ells pot interferir en la tasca de l’altre, pertorbant o amenaçant el seu normal funcionament.
Malgrat això, la sentència conté elements positius i, donada la judicialització de la política i la repressió judicial de l’independentisme, cal saber valorar que aquesta sala del TSJC ha anat tan enllà com podia i trenca la dinàmica que fins ara teníem.
Es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals
Comencem per la pròpia composició del tribunal. Les recusacions que totes les defenses vam plantejar del president del TSJC Sr. Barrientos, i el Vicepresident 1r Costa i jo mateix del magistrat Ramos, van ser crucials per tenir un tribunal amb aparença d’imparcialitat. Recordem que en anteriors judicis, com en el del MHP Torra, també es va recusar al president del TSJC, sense que en aquella ocasió fos admesa. En canvi ara es van admetre les dues recusacions, havent-se de nomenar uns altres magistrats. És significatiu en aquest sentit que la magistrada que en el seu vot particular sosté que ens haurien d’haver condemnat era la designada pel president del TSJC. Si relacionem això amb la recent anul·lació del judici a la Mesa de la XI legislatura, presidida per la MHP Forcadell, per considerar que no van tenir un tribunal imparcial, es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals.
També es positiu que, malgrat la desestimació de la inviolabilitat del Parlament, la sentència deixa constància que tant el Vicepresident 1r Costa i jo mateix ja teníem presentats recursos al TEDH en contra dels requeriments del Tribunal Constitucional, i que si en el futur aquests fossin estimats i es guanyessin, seria aquesta nova jurisprudència europea la que s’hauria d’aplicar, per sobre de la del Constitucional i la del Tribunal Suprem. Reconeix doncs la sentència el que sempre hem defensat: que l’àmbit jurídic i judicial de Catalunya i de l’Estat és la UE i del Consell d’Europa, i que els més alts tribunals no són ni el Suprem ni el Constitucional, sinó el TEDH i el TJUE, com estem veient aquests dies amb els recursos del MHP Puigdemont.
La sentència deixa molt clar que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat sobre la independència de Catalunya, només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals
Hi ha un pronunciament de la sentència molt rellevant per l’actual Parlament. El tribunal reconeix el que sempre havíem defensat i que per qualsevol ciutadà és obvi: al Parlament s’hi pot debatre de tot, i sobretot d’aquelles qüestions que són objecte del debat polític, com l’autodeterminació o la independència o la critica a la monarquia. Temes que els partits polítics porten als seus programes i pels quals han estat votats i escollits. La sentència deixa molt clar, contra el que els anomenats partits constitucionalistes diuen, que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat d’aquestes qüestions, sinó que en el que fa referència a la independència de Catalunya només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals. Cosa òbvia des del punt de vista de l’Estat. Recordem en aquest punt que la Resolució del Tribunal Internacional de la Haia sobre la independència de Kosovo de 2010, reconeix que la independència unilateral no és contrària al dret internacional, sempre que es faci en absència de violència i per vies democràtiques.
Sempre havia dit a tothom que volia escoltar-me que a la Mesa no havia desobeït res, que sempre havíem actuat conforme a dret i seguint criteris jurídics; això si, des del punt de vista d’un parlament democràtic en un estat de dret. Per tant, malgrat els més de 20 requeriments que vam rebre del Tribunal Constitucional, i que mai no vaig admetre ni signar, l’admissió a tràmit de les iniciatives parlamentàries dels diputats era i és l’obligació de la mesa d’un parlament, si compleixen els requisits formals. Si haguéssim fet cas d’aquells requeriments, que la mateixa sentència critica per la seva deficient formulació, i per por a inhabilitacions personals haguéssim denegat el tràmit a les propostes dels grups parlamentaris, haguéssim vulnerat drets fonamentals en una democràcia com són la llibertat d’expressió o el dret a la participació política dels diputats i dels ciutadans que aquests representen.
Malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència
En conclusió, la democràcia ha guanyat una part d’aquest judici, però no tota. Cal el reconeixement judicial del que estableix l’article 55.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, norma en vigor: el Parlament és inviolable. Per això, malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència perquè no estima aquesta causa de nul·litat radical, perquè la inviolabilitat protegeix els parlaments d’ingerències judicials en la seva autonomia de funcionament. Aquesta no és una causa individual, sinó una causa col·lectiva en defensa de la democràcia i del poble de Catalunya que el seu Parlament representa.
Eusebi CAMPDEPARÓS
Advocat – Ha estat Secretari Primer de la Mesa del Parlament de Catalunya i Secretari per a l’Administració de Justícia de la Generalitat
PUBLICITAT
REDACCIÓ14 Juny, 2021
El digital La República Checa estrena sección. Se trata del ‘Tribunal de la Zasca Inquisición’. Cada lunes, y preferentemente en castellano, nuestros jueces particulares deliberarán y harán públicas sus sentencias. Los veredictos no dejarán a nadie indiferente.
Cabe recordar que la Inquisición, en los reinos de la Península Ibérica, nació en Tarragona allá por 1242, en el que fue un Concilio inspirado por Raimundo de Peñafort, a la postre, siniestro patrones de los abogados.
En este 2021, año de la peste Covid, también en Tarragona y por mandato popular, se crea el Tribunal de la “Zasca” Inquisición, presidida por el ínclito inquisidor general, el Cardenal Tarracoquemada, que administrará la justicia canónica en los tres delitos penados que se citan: Blasfemia, Herejía y Brujería, dictándose cada lunes, para los acusados, el correspondiente y justo castigo. Nos vemos pronto. Prepararos para la sentencia.
PUBLICITAT
REDACCIÓ20 Maig, 2021
L’Audiència de Tarragona ha jutjat dijous un acusat que s’enfronta a 12 anys de presó per abusar sexualment i de manera continuada de la seva fillastra quan encara era menor d’edat, i durant quinze anys seguits en el domicili familiar a Reus.
Segons el Ministeri Fiscal, la víctima va patir abusos dels 8 als 23 anys, edat en la qual va quedar embarassada del padrastre. La noia va donar a llum el març de 2019. En el judici, que finalment s’ha celebrat a porta tancada, l’acusat ha reconegut haver mantingut relacions sexuals amb la víctima quan ella era major d’edat, assegurant que eren consentides, però ha negat abusar-ne quan era menor. La defensa demana l’absolució i la fiscalia manté les peticions inicials. El cas queda vist per a sentència.
Amb 9 anys d’edat, el padrastre va passar a introduir-li els dits a la vagina i quan en tenia 12 o 13, «va començar a mantenir relacions sexuals completes», sempre aprofitant les absències de la mare. «Aquestes conductes es van mantenir un o dos cops per setmana fins a finals de 2018, quan la víctima tenia 23 anys d’edat», recull l’escrit d’acusació.
12 anys de presó i 100.000 euros
La fiscalia ha mantingut la petició de 12 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 13 anys. També demana la prohibició d’aproximar-se a la víctima ni comunicar-s’hi durant 15 anys, i a indemnitzar-la amb la suma de 100.000 euros en concepte de dany moral. La defensa sol·licita l’absolució. El cas queda vist per a sentència.
PUBLICITAT
REDACCIÓ1 Desembre, 2020
Un hombre ha apuñalado con un destornillador a una jueza en la puerta de su juzgado en la localidad segoviana Santa María la Real de Nieva y ha sido detenido allí mismo por agentes de la Guardia Civil.
PUBLICITAT
REDACCIÓ21 Octubre, 2020
L’Audiència espanyola ha absolt el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director general dels Mossos Pere Soler en la causa per l’actuació de la policia catalana durant els fets de setembre i octubre de 2017.El Morell
REDACCIÓ5 Octubre, 2020
L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 3 anys i tres mesos d’internament psiquiàtric un jove acusat de la mort d’un home a qui va deixar en coma d’un cop de puny a Tortosa el 2016. El judici havia de començar avui amb jurat popular, però divendres les parts van tancar un pacte atès que, en el moment dels fets, l’acusat tenia les capacitats greument afectades. El noi patia d’esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu, i té reconegut un grau de discapacitat del 69%. La fiscalia, que demanava 12 anys de presó per homicidi, va rebaixar la petició a 3 anys i tres mesos per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent, amb l’eximent incompleta d’alienació mental. L’home haurà de pagar 120.000 euros a la germana de la víctima.
L’agressió va passar cap a les dues de la matinada del 4 de desembre del 2016 a les portes d’un local d’oci del carrer Argentina de Tortosa. La víctima es trobava a l’exterior de l’establiment i duia el seu mòbil a la mà en aparença d’estar fent fotos. Aleshores l’acusat es va dirigir cap a ell, li va donar un cop a la mà de tal forma que li va caure el mòbil i, tot seguit, va donar-li un fort cop de puny al cap i una puntada de peu a la cama. Com a conseqüència dels cops la víctima va caure d’esquenes i es va colpejar el cap al terra. L’home va quedar inconscient i l’acusat va marxar corrent.
L’agressor, de nacionalitat argentina, va passar 20 dies en crida i cerca fins que els Mossos el van poder detenir el 25 de desembre. El jove va passar a disposició judicial el dia de Nadal però va quedar en llibertat amb càrrecs a les poques hores. El dia dels fets, la víctima va acudir, conscient, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. A les poques hores un coàgul sanguini al cervell el va fer entrar en estat crític i va ser traslladat al servei de neurocirurgia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar. La víctima va passar a l’UCI fins el 10 de gener i després el van traslladar a planta. El 9 de febrer del 2017 va quedar ingressat a l’hospital de Jesús amb un estat de paràlisi i un estat vegetatiu persistent –coma vígil.
El 28 de setembre del 2018, quan tenia 40 anys, va morir “per una encefalitis derivada del traumatisme inicial de l’agressió”. Posteriorment, el 10 de juny del 2019, l’Audiència de Tarragona va acordar presó provisional per a l’acusat, que acumulava nombrosos antecedents per robatoris, agressions, intimidació i atemptat contra els agents de l’autoritat, entre altres.
Eximent incompleta per alienació mental
Divendres les parts van arribar a un acord de conformitat que ha permès evitar la celebració del judici amb un jurat popular. Inicialment, la fiscalia demanava 12 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi. Finalment, el ministeri públic va modificar les conclusions provisionals i va reconèixer que en la data dels fets l’acusat patia d’esquizofrènia paranoide i d’un retard mental lleu, la qual cosa “limitava greument les seves capacitats volitives i intel·lectives”.
El ministeri públic va considerar que els fets corresponen a un delicte de lesions doloses de l’article 147 del Codi Penal en concurs ideal amb un delicte d’homicidi imprudent de l’article 142, amb la circumstància eximent incompleta d’alienació mental. La petició va quedar en 3 anys i tres mesos de presó, i a l’empara de l’article 104 del Codi Penal es va acordar la mesura d’internament per a tractament mèdic en un establiment adequat a l’alteració psíquica que pateix. La sentència, que ja és ferma, també condemna l’home a pagar les costes processals i a abonar una indemnització de 120.000 euros -més els interessos legals- a la germana del difunt.
REDACCIÓ28 Setembre, 2020
Quim Torra ha rebut aquesta tarda la notificació oficial de la sentència del Tribunal Suprem que confirma la seva inhabilitació per desobediència, per la qual cosa ja no és president de la Generalitat ja que la condemna ja és efectiva.
La notificació, confirmada al voltant de les 17.00 hores per la Generalitat, ha arribat poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarés efectiva la inhabilitació de Torra des d’avui mateix, una vegada rebutjat el recurs que el fins ara president havia interposat davant el Tribunal Suprem.
REDACCIÓ19 Febrer, 2020
Important revés judicial als Mossos d’Esquadra. La policia catalana va realitzar diverses detencions el passat 19 d’octubre amb motiu de les protestes contra la sentència del Suprem contra el procés. Els Mossos pretenien esbrinar el contingut del mòbil personal d’un dels arrestats, amb l’objectiu de conèixer el seu grau d’implicació en les mobilitzacions. Per a això van requerir a l’autoritat judicial poder bolcar les dades i analitzar “tota” la informació que hi hagués en els terminals del jove, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat. La fiscalia va defensar la mesura.
Aquesta petició, contra la qual el col·lectiu d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre va presentar un recurs de reforma, va ser inicialment aprovada per la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona i més tard rebutjada finalment per l’Audiència Provincial de Tarragona en considerar-la “prospectiva” i que “vulnera drets fonamentals”.
En la resolució, la secció segona de l’Audiència de Tarragona exposa que la “intensitat de la ingerència en els drets fonamentals bàsics, com és el dret al secret de les comunicacions o el dret a la intimitat, exigeix, no només una autorització judicial, sinó sobretot un grau d’exigència molt important en la resolució que plasmi l’autorització”, tal com recull l’article 588 bis a).
En el cas del detingut, el magistrat Ignacio Echeverría, que és el ponent de la resolució, hi sosté que en l’ordre del jutjat “hi ha una falta de ponderació en relació amb la ingerència en la vida privada” de l’acusat, ja que “es limita a considerar proporcionada la mesura pels possibles contactes que l’investigat podria tenir amb terceres persones”.
El tribunal precisa que en l’atestat policial no hi ha indicis de relació de l’acusat amb tercers detinguts “en actituds de participació organitzada de desordres públics i sense que constin majors fets en l’atestat”, on es detalla que va ser detingut per “haver tirat una pedra o similar” contra agents de la policia espanyola en la subdelegació del govern a Tarragona.
Raona que “el contingut de la resolució contra la qual s’ha presentat recurs no garanteix suficientment els nivells de protecció exigibles i derivats de la judicialització de la diligència, tant en els principis de necessitat i especialitat, com en la salvaguarda dels drets fonamentals de la persona”. Hi afegeix que el jove va ser detingut en la manifestació i no se’l pot relacionar amb els actes vandàlics produïts després i a diversos punts de la ciutat.
Per tot això, conclou que és “prospectiu” autoritzar l’abocament de dades del seu telèfon, ja que “a partir de la seva anàlisi es pretén obtenir indicis de la comissió d’un delicte”, i revoca la mesura.
REDACCIÓ15 Octubre, 2019
Tarragona ciutat ha viscut aquest matí moments episodis de veritable confusió i bloqueig. Els manifestants que protesten des d’aquest dilluns contra la sentència del procés continuen tallant carreteres i provocant interrupcions en la circulació ferroviària. La Plaça Imperial Tàrraco ha estat la més castigada, ja que s’ha tallat durant força estona el trànsit rodat.
Unes cent persones, la majoritàriament joves estudiants, han ocupat les vies del tren per la zona del Serrallo. Posteriorment, han intentat accedir a les instal·lacions de la Renfe a Tarragona, però han reculat quan s’han assabentat que diverses dotacions de la policia protegien l’estació.
L’acte de protesta ha afectat diverses línies, com l’RT1, l’RT2; l’RT14, l’RT15 i l’RT16 de Rodalies. A les 15 hores, els joves han celebrat una assemblea a la URV i han decidit, de moment, tallar, de nou, l’Autovia al seu pas per Tarragona.
Un centenar de manifestants han interromput durant uns deu minuts la circulació de trens entre Reus i Tarragona al voltant de les 14 hores. Han entrat a la zona de vies per la zona del Serrallo i s’han dirigit cap a l’estació de Tarragona, però han decidit abandonar la concentració abans d’arribar. Diverses dotacions policials protegeixen l’estació. El tall ha afectat diverses línies, com l’RT1, l’RT2, l’R14, l’R15 i l’R16 de Rodalies.
Els independentistes també s’han concentrat davant la porta principal de l’Audiència Provincial i de la comissaria de la Policia Nacional. Amb dos edificis estan fortament custodiats per la policia.
VÍDEOS
