23. Abril 2024

Arxius de sedició | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Novembre, 2019

Hi ha molts nervis en el govern de Pedro Sánchez i en alguns sectors de la justícia espanyola. Hi ha veritable pessimisme desprès que la justícia britànica hagi decidit no tramitar l’euroordre contra l’exconsellera Clara Ponsatí per ‘desmesurada’. Ara, hi ha nerviosisme respecte a la possibilitat que Bèlgica lliuri Carles Puigdemont pels mateixos delictes de sedició i malversació de cabals públics que han servit per condemnar a més de deu anys de presó a Oriol Junqueras i a la resta de consellers que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre.

Un dels problemes és que el delicte de sedició no hi consta en la legislació belga. Un fet que podria dificultar l’extradició de l’exmandatari català, tot i que la fiscalia belga ja es va alinear en altres ocasions amb Espanya, però un jutge va decidir a favor de Puigdemont.

Tal com dèiem, en el Codi Penal belga no existeix l’espanyol delicte de “sedició” i la Moncloa tem que els seus jutges s’aferrin a aquesta controvèrsia per lliurar-lo només per malversació. És més, la sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol. A Bèlgica, rebel·lió és tota mena de resistència i atemptat contra l’autoritat. En la seva versió més agreujada (tumultuària) podria encaixar en la condemna del Tribunal Suprem que ha adjuntat el magistrat Pablo Llarena a l’autoritat judicial belga.

La sedició no existeix en el Codi Penal belga; sí la rebel·lió (articles 269/274), però no és equiparable a la “rebel·lió” del Codi Penal espanyol

Però l’Executiu espanyol ha torçat el gest en veure que els jutges belgues, tot i l’euroordre de Llarena, ni tan sols han restringit la llibertat de moviment i sortida del país a l’expresident. De moment, s’ajorna a desembre qualsevol decisió perquè l’advocat de Puigdemont en aquell país, Paul Bekaert, pugui estudiar el cas.

És la segona vegada que Llarena demana a Bèlgica el lliurament de Puigdemont. La diferència amb la primera, fa dos anys, és que ara ha modificat els delictes pels quals se li reclama, en línia amb les condemnes per sedició.

Si finalment, d’aquí a uns mesos, la Justícia belga accepta lliurar-lo només per malversació, no per sedició, el govern de Pedro Sánchez s’oposarà vivament i així li ho farà saber al jutge Llarena, que és qui, en última instància decideix.

A més de la ‘humiliació’ que suposaria per a Espanya que un altre estat de la UE qüestioni el seu sistema penal, és que es donaria la paradoxa que el cervell Puigdemont sigui posat en llibertat mentre alguns dels seus subordinats segueixen complint dures penes per la sentència del Suprem contra el procés. S’entén el nerviosisme del govern de Pedro Sánchez i de la inquietud de la justícia espanyola.

 


REDACCIÓ29 Octubre, 2019
puigdemont.jpg

La Fiscalia belga demanarà aquest dimarts al Tribunal de primera instància de Brussel·les que executi l’ordre europea de detenció i entrega (OEDE) perquè Carles Puigdemont sigui lliurat a Espanya per sedició i malversació, els dos delictes pels quals li reclama la Justícia espanyola.

La Fiscalia de Brussel·les defensa la posició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encara que no aclareixi quina seria l’equivalència de delictes en el sistema belga.

Les parts, que ja han tingut accés a les primeres al·legacions escrites, han estat citades aquest dimarts a partir de les 9:00 hores per a la vista sobre la reactivació de l’euroordre, en una audiència a porta tancada a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància) de Brussel·les.

Els advocats de Puigdemont preveuen sol·licitar un ajornament de la vista per explicar “amb més temps per preparar” la defensa de l’expresident català, amb l’argument que amb prou feines han tingut 24 hores per estudiar el dossier i al·ludint a la complexitat del cas.

El reglament europeu estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d’extradició entre dos Estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals

En qualsevol cas, sigui quan sigui que el jutge prengui la seva decisió sobre el lliurament o no de Puigdemont a les autoritats espanyoles, les parts en el procés – Fiscalia belga i defensa – disposaran d’un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria llavors a la Cort d’Apel·lació.

Quedaria encara una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciés sobre la forma però no sobre el fons del procés.

El reglament europeu estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d’extradició entre dos Estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals.

Amb tot, aquests terminis estan previstos per a persones sobre les que pesen ordres d’extradició i estan detingudes a l’espera que es resolgui la seva assumpte, pel que en cas que els reclamats es troben en llibertat, com és el cas de Puigdemont, els terminis poden ser molt més grans.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019

La protesta davant la conselleria d’Economia seran determinants

Per a la Fiscalia, el procés independentista va ser un atemptat contra la integritat d’Espanya que va culminar quan Carles Puigdemont va proclamar la DUI. Defensa que els seus líders, els nou que estan en presó preventiva, van incitar a votar en un referèndum il·legal i van cometre un delicte de rebel·lió.

“No tots els actes d’execució del delicte de rebel·lió han de ser violents” deia el fiscal Jaime Moreno. Perquè precisament aquest és l’argument de les defenses. Afirmen que no hi va haver violència, ni ús d’armes i sense això no hi pot haver rebel·lió. Va ser només, diuen, la defensa d’un projecte polític.

Un delicte que sosté també l’acusació popular exercida de Vox, però no així l’advocacia de l’Estat, que defensa que es va tractar de sedició. Així ho veia Felipe González a Roent: “Era un cop contra l’Estat però no un cop d’Estat. Em va semblar una sedició o una incitació a la rebel·lió que una rebel·lió”.

Totes les acusacions sumen més el delicte de malversació en el cas dels líders polítics i parlen de xifres superiors als dos milions d’euros. Les defenses neguen que es comprometessin fons públics.

A més, la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat acusen de desobediència als tres exconsellers que estan en llibertat i incideix que les resolucions del Tribunal Constitucional van ser ignorades de manera sistemàtica.

Els acusats s’emparen en la inviolabilitat parlamentària i si preguntem als experts, com Martín Pallín, asseguren que “no hi ha rebel·lió ni sedició ni malversació i queda obert el portell de la desobediència”. Els advocats de tots ells reclamessin la nul·litat d’aquesta causa i al·legaran vulneració de drets i parcialitat de la Guàrdia Civil, que va anar al encarregada de la investigació.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018

La Fiscalia acusa els líders independentistes d’un delicte de rebel·lió i demana 25 anys de presó per l’exvicepresident del govern, el republicà Oriol Junqueras, 16 anys per a cada un dels cinc exconsellers presos i 17 per als Jordis i l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, empresonada a El Catllar.

El Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

En el seu escrit de qualificacions provisionals, publicitat aquest divendres davant el Tribunal Suprem, el Ministeri Fiscal demana la pena més alta per a Junqueras per considerar-lo el líder de la rebel·lió, i s’afegeix a la petició de presó 25 anys d’inhabilitació absoluta per a l’exercici de càrrec públic.

Un esglaó per sota estan l’exlíder d’Assemblea Nacional de Catalunya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament, per a qui la Fiscalia sol·licita 17 anys només per rebel·lió – i altres 17 d’inhabilitació absoluta –, la mateixa pena que sol·licita per a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per considerar-los també caps o promotors.

 

 


REDACCIÓ9 Març, 2018

La Fiscalia sol·licitava 100 mil euros de fiança per l’exsecretari general d’Interior i pel director general dels Mossos, César Puig i Pere Solé, acusats d’un delicte de sedició . Però, la magistrada de l’Audiència Nacional els ha deixat en llibertat amb mesures cautelars.

Soler i Puig (de cabell blanc) parlen amb Trapero

Tots dos han declarat durant una hora davant de la jutgessa Carmen Lamela, com a investigats per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d’Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l’1-O. Pere Soler i César Puig han sortit en llibertat.

La Fiscalia havia sol·licitat  una fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat a mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences setmanals al jutjat i prohibició de sortir de l’Estat sense el preceptiu permís.

Tant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l’excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017

El president  Carles Puigdemont i els seus consellers han estat citats a declarar dijous a l’Audiència Nacional i s’obre ara la incògnita de si acudiran o no després de les paraules avui de Puigdemont a Bèlgica en el sentit que no tornaran a Espanya mentre no hi hagi garanties

En el cas que no es presentin dijous al tribunal, la Fiscalia podria demanar a la jutge que porta el cas, Carmen Lamela, que lliure les corresponents ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) i, d’aprovar-la magistrada, les autoritats belgues haurien de procedir a l’arrest de Puigdemont i els seus consellers.

Les ordres europees de detenció o euroordres substitueixen entre els estats membres de la Unió Europea (UE) al procediment d’extradició amb un sistema àgil de lliurament que s’aplica a Espanya des de 2004, després d’haver transposat al nostre ordenament una directiva europea de 2002. El procediment de l’OEDE persegueix simplificar els tràmits i la documentació a remetre mitjançant la creació d’un document únic per a tramitar-la.

La regulació europea redueix els motius de denegació de l’extradició i suprimeix el principi de doble incriminació en determinades circumstàncies, concretament en una llista de delictes en què no hi ha la rebel·lió i la sedició, però sí alguns de corrupció, de manera que cabria la possibilitat que se li apliqués a Puigdemont, que està imputat per malversació.

En cas contrari, els delictes que s’atribueixen a l’expresident català han d’estar tipificats en l’ordenament jurídic belga perquè es pugui procedir a l’ordre de detenció i lliurament.

Segons l’ordenament jurídic belga, els governants catalans serien detinguts i posats a disposició del jutge, que decidiria sobre la seva posada en llibertat o manteniment a la presó fins que es resolgués sobre l’execució de l’ordre.

Si els reclamats acceptessin la seva entrega a Espanya, aquesta es faria sense més complicacions, però, en cas contrari, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d’un termini de quinze dies.

La seva decisió es pot recórrer en apel·lació (amb el que s’obriria un nou termini de quinze dies) i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.

Però a més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l’ordre de detenció no és suficient i requerir l’enviament d’informació complementària.

La llei belga estableix una sèrie de motius pels que l’ordre pot ser rebutjada, com ara l’existència de raons per creure que la seva execució tindria com a efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea .

En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquesta ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l’accepten, la decisió s’ha de prendre en un termini de seixanta dies a partir de la detenció.