Arxius de secrets de protocol | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Desembre, 2019

Ja hem acabat el pont de desembre i tots mirem les llums de colors que ens il·luminen els carrers amb els pensaments que les festes de Nadal estan cada dia més a prop.
Però abans queden els sopars d’empreses que durant aquests dies se celebren dia si dia també. Ha estat una tradició fer sopars o dinars amb els treballadors i caps d’una empresa per a celebrar que s’acosta Nadal i és una bona ocasió per a confraternitzar amb els companys de feina.

Recordem que una trobada així, no ha de ser una nit boja, hem de parlar de temes que no siguin desagradables i ser nosaltres mateixos; amb la gent amb la qual esteu gaudint d’aquests moments seguireu treballant l’endemà.
Que arriba l’hora de fer un brindis, deixarem que ho faci l’organitzador o millor dit qui ha proposat la idea de fer la trobada, que sol ser el cap. Aquest discurs ha de ser petit, concís i breu, desitjant a tots uns bons Nadals.

Deia l’escriptor del s. XVI Quevedo: “Te reciben según te presentas y te despiden según te comportas”, així que no siguem el tema de conversa l’endemà a la feina i sapiguem comportar-nos. Aquestes trobades són per passar-ho bé però no per cometre excessos que després ens poden passar factura professionalment.

Desitjar-vos a tots i totes les que teniu sopars d’empresa, de l’acadèmia, del gimnàs, del gremi o de qualsevol altra associació que en ell descobriu a persones agradables i s’uneixin els llaços de companyonia; si ho pensem bé, a vegades passem més temps a la feina que a casa.

REDACCIÓ5 Juny, 2017

Qui no s’ha preguntat mai, què portem a casa d’uns amics quan ens conviden a dinar o sopar? I si és el nostre cap qui ens convida o aquell client amb qui hem tancat un tracte? Com ho farem per quedar bé? Avui donaré uns consells per sortir airosos d’aquestes situacions.
Fer un regal, és una manera elegant d’agrair que ens han convidat, però vigileu ha de ser un detall senzill. Si anem a casa d’amics de confiança, preguntarem si portem alguna cosa, o si sabem que hi ha nens sempre quedarem bé amb un detall pels petits, però tot canvia si la trobada ja és més formal i qui ens convida està relacionat amb el nostre àmbit laboral o simplement és un conegut. Recordeu que els regals sempre es donen quan entrem a la casa, mai al davant d’altres convidats.

Regals que podem i no podem fer:
Les flors: és un regal efímer i diu molt de qui les regala. Eviteu portar-les el mateix dia, ja que no sabeu les dimensions del menjador, ni la decoració del mateix o si l’olor pot molestar o interferir amb el del menjar o amb altres flors que ells tinguin de decoració. Heu d’intentar esbrinar que qui us convida no és al·lèrgic a aquestes. A mi sempre m’agrada enviar-les el dia abans o l’endemà de la celebració amb una nota d’agraïment, d’aquesta manera les podran col·locar a on volen i no els hi obligo a fer-les servir com a centre de taula. També és una manera de no destacar davant dels altres convidats. És molt lleig quan algú està repetint constantment el que ha portat als amfitrions.

Les ampolles de vi, siguem conscient que si apareixem amb dues ampolles de vi, no anem bé. Primer, estem obligant en certa manera a què les obrin en aquell àpat, i segurament ja tenen fet el maridatge del dinar/sopar, a més si no sabem quants convidats som, el vi pot donar per fer una degustació. Si regalem un vi que sigui una ampolla d’un vi especial que donarem a l’entrada i l’objectiu és que els amfitrions la degustin en una altra ocasió especial per a ells. També podem portar un licor diferent, un vi de gel, o un licor d’or, d’arròs que són propostes diferents i innovadores.

Dolços, tal com succeeix amb el vi, no ens presentarem mai amb les postres, perquè el menú hem de pensar que ja el tenen definit i els hi faríem canviar. Podem portar uns bombons, unes trufes o uns macarrons que ara estan tan de moda, i que sempre es poden treure amb els cafès. Vigilem que els amfitrions no siguin diabètics.

Llibres, si sabem que qui organitza el sopar és aficionat a la navegació, a la pintura, a la gastronomia o té un hobby que és la seva passió, podem portar un llibre especialitzat en la matèria que sempre serà ben rebut, en aquest cas, adjuntarem el tiquet-regal, sempre sense el preu, per si ja el tenen que el puguin canviar.
Recordeu: mai regaleu un detall personal ni massa ostentós. Cal tenir en compte que, no rares ocasions, el més és menys.

REDACCIÓ1 Maig, 2017

Què vol dir que anem vestits casual? És molt senzill, és quan anem vestits informals. Realment en el nostre dia a dia moltes vegades vestim així sense ser conscients. Però aquest estil s’ha imposat en moltes invitacions a esdeveniments i fins i tot ho trobo normal, ja que si anem a la inauguració d’una atracció d’un parc temàtic o assistim a una reunió de companys de feina un dissabte, no s’escau l’estil formal.
Si rebem una targeta a on ens indica que el dress code és casual, ho associarem a un esdeveniment no formal.
Com és roba que fem servir molt freqüentment tingueu en compte que no porti taques o no estigui trencada, i que a les camises no els hi falti aquell botó, sí, aquell que sempre es perd. També és important que vigilem amb els colors, la rentadora moltes vegades fa que estiguin apagats.

Casual no vol que dir, anem amb roba vella i desgastada, ni que ara ens posarem el xandall. Com a norma pensem en què l’elegància no s’ha de perdre mai de vista.
Per anar casual, els senyors poden portar uns pantalons de cotó, amb una camisa o un polo, anar sense corbata i mai amb vestit. A més les combinacions són múltiples, amb fulards, americanes, mocassins, sabates de lona i fins i tot jeans.(texans)
Respecte a les senyores hi ha molta més variació encara: vestits amb estampats o d’un sol color, pantalons amb una brusa, gavardina, tot dependrà de l’època de l’any en què hem de portar aquest estil.
El casual ha tingut tanta acceptació que s’ha diversificat i han sortit algunes branques d’aquest. El més conegut potser és el Business casual, en què els pantalons han de ser de vestir amb camisa, si es vol americana i amb unes sabates que no siguin de lona.

També està l’estil Smart casual, una mica més formal que l’anterior, a on no pot faltar un conjunt d’americana i camisa, amb els pantalons de diferent color que l’americana, és a dir amb un toc de la nostra personalitat però sense portar vestit i el Casual informal, és menys informal que el Business casual. Aleshores podem incloure els texans i les sabatilles d’esport.

Les senyores, tenim un avantatge molt més ampli en aquests estils, ja que no ens definim per si portem jaqueta o pantalons de línia recta. Podem triar si anirem amb pantalons o faldilla, amb camises de ratlles o llises o amb un vestit, sempre fent les combinacions necessàries perquè tot quedi harmonitzat. No durem moltes joies però sí que podem fer combinacions amb accessoris com bosses, mocadors, cinturons i molt important farem servir poc maquillatge. Aplicarem les mateixes regles que en els senyors de menys informal a més sempre segons l’estil que se’ns demani.

Recordeu que si anem casual, hem de dur un estil ple de simplicitat no molt carregat, senzill sense massa pretensions però espontani i alhora natural, que ens deixi jugar amb la roba. L’estil casual es defineix per no ser un model estricte i formal de vestimenta.

Mar TORIBIO

Arxius de secrets de protocol | Diari La República Checa

xxx Partners

Quevedo i els sopars d’empreses

QUÈ PORTAR A CASA D’UNS AMICS QUAN ENS CONVIDEN A SOPAR?

QUÈ VOL DIR VESTIR-SE CASUAL?