29. Març 2024

Arxius de santi vila | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Abril, 2022

Santi Vila (Granollers – 15 de març de 1973) és una cara coneguda del panorama polític català. Va ser diputat i conseller de Cultura. Va ser jutjat al Tribunal Suprem per l’1 d’octubre. Però, ara mateix viu un moment dolç. Diu allò que pensa tal i com pensa. Santi, en una conversa informal amb larepublicacheca.cat, parla de Tu a Tu. L’exgovernant ens aconsella cuidar “l’univers Jujol” i el nostre patrimoni. Santi Vila assegura que ja no tornarà a ser conseller de la Generalitat…

 

Santi, començaria per preguntar-te com estàs a nivell personal?
La veritat és que molt bé. Actualment, dirigeixo una petita empresa d’aigües a Banyoles i de professor a la Universitat Ramon Llull, on tinc uns alumnes molt inquiets i que espero que siguin bons professionals i millors persones.

Ets el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures. Comences a fer xerrades. Podem deduir que aviat tornaràs a la política activa?
No. La vocació sempre hi serà. Les circumstàncies són les que són i tinc la sensació que ja he fet allò que havia de fer. Vaig ser diputat, conseller… Ara la meva contribució ha d’estar més en el terreny cívic i ciutadà generant opinió, reflexió… Aquí m’hi trobo molt còmode…

Ara dius pràcticament tot allò que penses sense tenir por a ser políticament incorrecte…
Efectivament. El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar. Cap ministre o cap conseller s’atreveix a dir obertament que les autopistes haurien de ser de pagament.

Hauran de ser?
Jo crec que sí. Sense cap mena de dubte. Els recursos són limitats i val més dedicar els diners a fer escoles i a invertir en la sanitat que pagar els peatges.

Ets un amant de la lectura. Acabes de publicar un llibre (Vida bona, vida plena)…
Va sortir al febrer. És un llibre – pretensiós – que intenta explicar com viure una vida (plena) que valgui la pena. L’estic presentant per tota Catalunya i Espanya. Em falta presentar-lo a Tarragona.

El fet de no estar a la política et dóna molta més llibertat per opinar

Com es viu una vida plena?
És un gran repte perquè ens interpel·la a tots. Hem d’intentar ser la millor versió de nosaltres mateixos. Hem de ser autoexigents i envoltar-nos de persones que també facin que siguem millors persones. Hem de tenir clar que l’afirmació del jo és molt important, però sense el nosaltres no és viable. Hem de saber combinar molt bé la llibertat, responsabilitat i compromís.

Tu vas viure moments extremament difícils arran del judici de l’1 d’octubre. Com vas viure aquell episodi?
Va ser una experiència molt traumàtica. El pas dels anys ens ha asserenat a tots i s’ha vist que més enllà de les idees polítiques de cadascú, la coherència hi és. Alguns hem dit sempre el mateix i hem actuat amb coherència, convençuts que els somnis i les aspiracions personals i col·lectives són possibles, però les coses s’han de fer ben fetes, sempre respectant les lleis i mai no perjudicar la convivència.

Estar assegut en aquella sala del Tribunal Suprem va ser terrible, oi?
Va ser molt trist per a tots, sobretot pels meus companys que van acabar a la presó. Més enllà d’estar més o menys d’acord amb la independència, el càstig va ser absolutament desproporcionat.

El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll

Creus que a Madrid hi ha catalanofòbia?
No. No oblidem que a totes les cases hi ha de tot. Hi ha gent bona i dolenta a tot arreu. La identitat sempre és complexa perquè estan en causa molts aspectes. Sóc de Figueres, de Barcelona, sóc polític, professor, gai, fill únic, un home casat, he nascut a Granollers… La identitat, repeteixo, és molt complexa. El que ens interpel·la col·lectivament és l’amistat cívica i les ganes de fer que la convivència sigui possible. Per assolir això només cal un ‘contracte’ on tenim drets i obligacions.

Com veus el col·lectiu LGTBI? Està en perill?
Hi ha el risc de la reacció ultraconservadora. És cert que hem avançat moltíssim en polítiques d’igualtat de gènere, però hi ha molta feina a fer. Hem de ser capaços d’empatitzar i d’explicar-nos i de recordar que el que ens uneix no és una identitat de gènere o d’orientació sexual o de tribu castellana o catalana. El que ens ha d’ajudar és la nostra condició de ciutadans, els quals tenim drets i deures. La resta és soroll. La igualtat ha de partir sempre de la base que tots som ciutadans. Quan s’agredeix una dona, un negre o un homosexual, s’està agredint a un ciutadà. Tots ens assemblem més del que ens ho pensem.

Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada

Amb quina Catalunya somies?
Cosmopolita, oberta, amb gent educada i culta i que tingui aspiracions sensates i raonables per a ser feliç.

Què et ve al cap quan sent la paraula ‘Pegasus’ (el sistema d’espionatge adquirit a Israel pels governs)?
Una tristesa enorme i una injustícia terrible. És intolerable i s’hauran de depurar responsabilitats. Saps que sóc liberal d’esquerres i en aquest sentit penso que com menys estat millor. Com més estat – autonòmic, central – més es tendeix a violentar els drets fonamentals, tal com es va veure durant la pandèmia. L’estat ha de fer poques coses però ben fetes: sanitat, ensenyament, infraestructures, seguretat… Com més s’expandeix l’estat més acabem rebent els ciutadans.

Vox…?
El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme. Correm el perill que la gent humil no ens entengui. Sembla que ho volem resoldre tot a cop de talonari i això alimenta i aplana el camí del populisme i la demagògia. Si els partits centrals i centrats tornem a sintonitzar amb els més febles i som capaços de generar progrés i riquesa, aconseguirem que els extremistes tornin a ser marginals. Si no ho fem, aniran guanyant terreny.

El problema que tenim els polítics que ens situem al centre és el risc de caure en l’elitisme

Com veus la invasió russa a Ucraïna?
Espero que aquesta guerra que no havia d’haver començat mai acabi com més aviat millor. Els grans fracassats d’aquesta guerra són els diplomàtics. Mai de la vida haurien d’haver permès que Rússia, amb una invasió incomprensible, assoleixi els seus objectius.

Què t’agrada de Tarragona?
M’encanta venir-hi. Encara que visqui a Barcelona sóc un home de comarques. Venir a Tarragona és com estar a casa. Però us he de fer un plec: cuidar l’univers Jujol.

No està cuidat?
No, i és una pena. La tradició modernista ens i us distingeix. Tarragona té una herència patrimonial i cultural que és brutal, no obstant això necessita ser mimada. El Camp de Tarragona, avui dia, és indústria, petroquímica, però també és patrimoni i cultura… no ho podem oblidar.

Si tornessis al govern, t’agradaria ser conseller de…
(Riu) No tornaré a ser conseller.

PUBLICITAT








REDACCIÓ13 Febrer, 2020
santi_vila.jpg

L’exconseller Santi Vila

Santi Vila haurà de pagar de la seva butxaca o buscar altres sponsors per pagar la fiança de 216 mil euros imposada pel tribunal d’Osca pel cas Sixena. La Caixa de Solidaritat a través d’un tuit ha confirmat que no pagarà la fiança de l’exconseller Santi Vila.

“Fins ara hem pogut donar suport a 246 persones amb 13,6 milions d’euros […] i podem confirmar que no s’abonarà la reclamació de Santi Vila a compte de la caixa”, resa la piulada.

Així, La Caixa de Solidaritat es desmarca del cas i nega ajuda a l’exgovernant. No obstant, pagarà la fiança de 88 mil euros que la justícia va imposar al successor de Vila, Lluis Puig.

 


REDACCIÓ6 Març, 2018

Tothom sap que l’Assemblea Nacional i Òmnium ha anat pagant les fiances judicials dels consellers i diputats. Ho feien a través de la caixa de solidaritat. Molts polítics s’han beneficiat d’una ‘guardiola’ que s’omple amb les aportacions dels ciutadans que simpatitzen amb el procés independentista. Però, el cert és que les dues entitats sobiranistes no van pagar totes les fiances dels consellers que avui dia estan en llibertat condicional. La de Santi Vila, no, segurament per díscol.

L’exconseller de Territori, Santi Vila, que va passar una nit a la presó, a l’espera de fer front a una fiança de 50 mil euros, revela que ni l’Òmnium ni l’ANC li van oferir diners de la caixa de solidaritat per pagar la seva fiança. Tot i insistir que no li agraden els ajustos de comptes ni els retrets, l’ex governant – que va dimitir poc abans de la (pseudo) proclamació de la República – qualifica de “francament injust”. Això perquè es considera un ciutadà compromès amb el seu país des de sempre. Recorda que també va ser militant d’Òmnium.

Santi Vila, que aquests dies presenta el seu llibre ‘D’herois i traïdors’, lamenta haver passat a l’ostracisme només perquè a partir del referèndum de l’1 d’octubre va reconèixer que “allò no donava més de si”.

 


REDACCIÓ26 Octubre, 2017

La tensió al govern de Carles Puigdemont és brutal. Fa dies que el president es desviu per prendre les decisions més encertades i amb el menor cost personal i polític, però sembla que les coses no li estan sortint com esperava.

El conseller d’Empresa, un dels més moderats de l’executiu de Puigdemont, ha decidit informar el president que dimiteix. Ho ha fet aquesta mateixa tarda poc abans de la celebració del plenari on s’havia de discutir la resposta a l’aplicació del 155.

Una decisió que ha estat donada a conèixer al Carles Puigdemont i al seu grup de col·laboradors. Però, l’objectiu ara per ara és no magnificar les baixes. Pot ser que per aquest motiu, el cap de premsa de Vila, Carles Arbolí, ha publicat un tuit en què negava aquesta notícia.

Santi Vila en el seu tuit ha publicat: “dimiteixo. Els meus intents de diàleg novament han fracassat. Espero haver estat útil fins l’últim minut al president Carles Puigdemont i als catalans”.

Feia dies que la premsa feia ressò de la incomoditat de Santi Vila en aquest executiu. Però no és l’únic. Els consellers de Salut i Justícia també no es troben còmodes amb aquesta fase del procés.

 

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2017

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat ha guanyat, en els darrers dies, el títol de ‘moderat’. Les seves declaracions públiques apel·lant al diàleg i amb l’objectiu de rebaixar tensions polítiques estan quallant en diferents sectors, sobretot entre els independentistes no radicals.

Durant la inauguració oficial del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull, Santi Vila ha demanar al president del govern espanyol que “posi en valor el gest que va fer ahir a la nit el president Puigdemont” en suspendre la declaració unilateral d’independència i ha avisat que “qualsevol posició extrema sobre el procés no és positiva”.

Ha insistit que “ahir es podia haver pres una decisió traumàtica i no es va fer”, ha remarcat el conseller.

“El president Puigdemont va obrir una finestra al diàleg i en aquest moment cal valorar tots els gestos. Espero que el pressent Rajoy faci una lectura adequada i sàpiga valorar i apreciar el gest de Puigdemont, que coincideix amb la visió dels mitjans de comunicació de tot el món “, ha afegit Santi Vila.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2017

El conseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha avançat que els atemptats terroristes no han provocat “ni anul·lacions ni canvi de plans” per part dels turistes que estan a Catalunya.

A través de Twitter, el conseller ha explicat que la Generalitat s’ha posat en contacte amb agències i operadors internacionals i que aquests han confirmat que no es preveuen cancel·lacions com a conseqüència dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que han causat 14 morts i més de 130 ferits.

“Els demòcrates no ens deixem guanyar per la por!!!”, ha exclamat Vila.

El conseller ha penjat també una fotografia de la Rambla de Barcelona plena de gent passejant de forma tranquil·la tot just 24 hores després de l’atemptat i que ha acompanyat amb el següent text: “Units i solidaris amb les víctimes. Que a les rambles, carrers i places torni ràpidament la vida és la millor victòria contra el terrorisme”.

#NoTincPor

 


REDACCIÓ22 Agost, 2016

CRONICAEncara que l’Ajuntament de Tarragona i el Port s’esforcin per atraure turistes i aconseguir que els seus visitants puguin conèixer una mica la ciutat i el seu llegat romà, la Generalitat sembla no tenir la mateixa predisposició. Almenys aparentment.

La taula de creuers va procurar que els museus i monuments municipals d’interès turístic obrissin al públic durant els ‘dilluns de creuers’, encara que, per norma, és el dia que solen romandre tancats.MUSEUS_TANCATS

Aquest matí, cap els vols de dos quarts de 12, els passatgers del creuer ‘Zenih‘, que salpa a les 19 hores, s’han trobat amb una situació estranya. Els que volien veure els museus i espais municipals no han tingut cap problema, ja que estan oberts de 9 a 15, tenint en compte que es tracta d’un ‘dilluns de creuer’.

No obstant això, els que han optat per visitar l’exposició ‘Redescobrint Centelles’ i veure la ‘Nina d’Ivori’, s’han quedat amb les ganes, ja que no han traspassat la porta. Als dilluns, el Museu Arqueològic, gestionat pel govern de la Generalitat, està tancat, hi hagi o no turistes o creueristes.

Sembla que el conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni i les deliberacions sortides de la ‘Taula de creuers’ importen molt poc a la Generalitat.

TURISTESEstaria bé que les administracions, almenys un cop i pel bé de la ciutat i la seva economia, es posessin d’acord i treballessin conjuntament o s’oblidessin de colors polítics o polítiques que només perjudiquen aquells que ens visiten.

Els creueristes que visiten Tarragona als dilluns, mentre la Generalitat no cregui oportú apostar sense tabús pel turisme, podran trobar obertes les portes de la Catedral, el Circ Romà, el Pretori, el Fòrum, les Muralles i l’Amfiteatre, gestionats per l’Ajuntament de Tarragona.

Estaria bé que el govern català comencés a fer els deures… Tots en sortirem guanyant.

Aquest digital ha intentat parlar amb el director de Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, però els nostres esforós han resultat, del tot, infructífers.

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

El Teatre Metropol s’ha vestit de gala acollir els Premis Nacional de Cultura 2016. S’ha triat un lloc emblemàtic del modernisme, tenint en compte la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol i 700 anys de la mort de Ramon Llull. La gala, repleta de glamur i presentada pels actors Oriol Grau i Maria Molins, ha rebut molt bones critiques tant per la organització com pel seu nivell.

conca

En l’edició d’enguany, s’han premiat personalitats destacades de la cultura com l’actriu Clara Segura, l’escriptor Enrique Vila-Matas, el grup d’espectacles de circ Los Galindos o l’escultor israelià Dani Karavan, que ha estat el primer estranger de la història en rebre aquest guardó. La cerimònia ha anat conduïda pels actors Oriol Grau i Maria Molins i, entre d’altres, hi han intervingut el conseller de Cultura, Santi Vila, i el president del CoNCA, Carles Duarte.

Els altres premiats han estat el Quartet Casals; l’escriptora balear Antònia Vicens; els fundadors d’Antaviana Films, Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté; el Centre de Documentació de Patrimoni i la Memòria Carrutxa, la filòloga dedicada a la recerca i la investigació en la cultura medieval catalana, Lola Badia; i el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan Josep Guillén. La gala, dirigida per Joan Negrié i amb la música de Roger Conesa, ha combinat un seguit d’elements visuals i musicals on també s’ha fet referència a la Caputxinada i en què s’ha recordat els personatges destacats de la cultura que han desaparegut durant el darrer any. D’altra banda, el president del Govern, Carles Puigdemont, que havia de presenciar la gala, finalment no hi ha assistit.

No hi ha avenç social sense enfortir la cultura
El president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, ha lamentat que “la cultura del país ha sofert les conseqüències de la crisi, que han portat a un consum cultural menor i a menors pressupostos, a més de les dificultats del procés complex d’adaptació al món digital”. Amb tot, Duarte ha defensat que “la cultura no es resigna” i que “mostra les capacitats de crear realitats perdurables”, des de la creació de la bellesa, el foment de creació del sentit crític. “No hi ha cohesió ni avenç social sense l’enfortiment de la cultura”, ha reivindicat Duarte.

Vila ha reivindicat l’excel·lència de la cultura catalana en un “país que ve de molt lluny” i on hi ha figures tan destacades com “un dels homes més universals”, com Ramon Llull, o artistes modernistes o músics com Enric Granados, que també ha tingut un moment de protagonisme durant la gala. El conseller de Cultura ha destacat també el “continu compromís” de les personalitats de la Cultura, vinculats “sempre a l’aspiració de llibertat”.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que “és una gran notícia que la ciutat sigui capital cultural, almenys simbòlicament”. D’altra banda, ha recordat que l’any vinent, quan s’han de celebrar els Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, hi haurà un ampli programa cultural al marge.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2016

Bones notícies pel món cultural i per a la ciutat de Tarragona. El conseller Santi Vila s’ha desplaçat a Tarragona, acompanyat dels màxims responsables del Departament, per escenificar tot el suport necessari per a què Tarragona, futurament, “jugui un paper de lideratge nacional a nivell cultural”.

SANTI_VILAEl conseller de Cultura de la Generalitat ha explicat als periodistes que li han transmès des de l’ajuntament, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, que hi ha una voluntat clara de donar un impuls a “grans i ambiciosos projectes” amb  una perspectiva i vocació de generar feina i aprofitar el gran potencial cultural, arqueològic i romà de la ciutat.

Reunió per analitzar decisions
Santi Vila ha recordat que la trobada d’aquest matí – “de decisions instrumentals” – ha servit fer una anàlisi de les propostes que hi ha damunt la taula i si són factibles amb el criteris d’absoluta modernitat que es vol impregnar. Entén que aquesta revolució cultural ha de comptar, inequívocament, amb el suport del món acadèmic i la iniciativa privada.

santi_alcaldeDe moment, la Conselleria de Cultura de la Generalitat s’ha compromès a fer els possibles perquè aquest “sigui el mandat de les concrecions d’aquests grans projectes” i poder ‘finiquitar’ així els dèficits que Tarragona pugui presentar a nivell d’Arxius, Museus i Biblioteques.

“Ens hem compromès que durant el 2016 s’ha d’acabar el projecte de la Tabacalera per sintonitzar-lo amb la nostra pròpia estratègia d’Arxius, Biblioteques i Museus i aproximar-nos a una perspectiva de generar llocs de treball i promocionar el potencial el patrimoni cultural, arqueològic i romà de la ciutat”, ha subratllat el governant, insistint que enguany s’ha de “precipitar la convocatòria de la redacció d’aquests plans”.

Aquesta és la primera visita oficial de Santi Vila a Tarragona d’ençà que va prendre possessió com a conseller de Cultura.

 


REDACCIÓ12 Gener, 2016

carles_mundo
L’exsecretari de Comunicació serà conseller de Justícia

Almenys dos tarragonins podrien ocupar conselleries en el govern liderat pel gironí Carles Puigdemont

Oriol Junqueras, el futur vicepresident del govern de la Generalitat, pretén que Carles Mundó sigui el conseller de Justícia, Toni Comín de Salut i Dolors Bassa titular de Benestar, Treball i Família i Raül Romeva d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals.

El líder d’ERC ha lliurat la llista de les seves propostes en una reunió al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, que ha fet avui el traspàs amb el president sortint, Artur Mas.

A l’espera que s’acabi de confeccionar el Govern de CDC i ERC i que els nous consellers prenguin possessió dimecres, està confirmat que Junqueras serà vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda.

lluis_salvado_erc
El tarragoní Lluis Salvadó

A l’espera que es tanquin els últims serrells que podrien fer variar alguns noms, el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, es perfila per a la cartera d’Agricultura.

També està previst que Neus Munté sigui la consellera de la Presidència i la portaveu del govern. El tarragoní Jordi Jané continuarà al capdevant d’Interior.

Josep Rull podria ocupar la cartera de Territori i Sostenibilitat, mentre que Santi Vila podria convertir-se en el conseller de Cultura. El nom de Meritxell Borràs és el que més sona per la conselleria d’Ensenyament.

Tot indica que el govern presidit per Carles Puigdemont tindrà 15 consellers.