REDACCIÓ23 Febrer, 2020
L’encaixada de mans és el més correcte i el més neutre i a través d’ell podem transmetre molta informació. En general, no ha de ser ni fort ni feble. S’entén que a més intensitat més gran és el desig de domini, mentre que una mà flàccida és un signe de debilitat. A més, si la salutació és curta pot interpretar-se com falta d’interès mentre que una encaixada llarg transmet il·lusió i alegria per col·laborar.
Quan s’ofereix la mà en posició horitzontal es tradueix en igualtat, si s’ofereix amb el palmell de la mà cap amunt és signe de bona predisposició i si es dóna amb el palmell de la mà cap avall es transmet una posició de poder.
Si volem reforçar una salutació, farem servir les dues mans o col·locarem la nostra mà esquerra a l’avantbraç dret de la persona que saludem. Quan estiguem davant d’una autoritat o davant un càrrec superior al nostre el reforç sempre el realitzarà la persona de major rang, mai a l’inrevés.
El cas del besamans és una salutació molt protocol·lària que està en desús. Avui dia només es realitza amb la Família Reial. En aquest cas, els homes estrenyeran la mà alhora que s’inclinen lleugerament el cap mentre que les dones realitzaran una reverència flexionant lleugerament la cama esquerra i retardant lleugerament la cama dreta cap a darrere, mantenint l’esquena recta i la mirada dirigida als ulls.
En saludar podem mantenir, o no, contacte físic. Segons l’ocasió serà més adequat una salutació verbal, una salutació física o una salutació mixta. La salutació verbal es pot donar quan ja coneixes una persona i quan aquesta està amb més gent. El contacte físic és per a salutacions protocol·làries que poden donar-se en presentacions i recepcions. I els mixtes són els gestos que van acompanyats d’una expressió.
En l’àmbit laboral ens marcarà sempre el tipus de salutació la persona amb càrrec superior o de més edat. En l’àmbit social, però, el tipus de salutació el marcarà sempre la senyora.
