Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juny, 2019
jurat_premis-2019-1-1280x902.jpg

Està previst que, durant la gala solidària, presentada pel periodista Oliver Márquez, hi hagi diferents actuacions, sorteig de diversos regals i un pica pica pels assistents que hauran d’optar per un Dress Code Cóctel

Ja es coneixen els noms dels guardonats de la VII edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzada pel diari digital La República Checa. El lliurament dels reconeixements als millors comunicadors de l’any tindrà lloc el divendres, 28 de juny, a partir de les 18h45 hores, al Teatret del Serrallo, durant una gala solidària a favor de La Muntanyeta.

El jurat dels premis de Comunicació Tarragona 2019

En aquesta edició, l’organització ha introduït alguns canvis. Ha decidit instaurar les  següents categories: ‘Premi Internacional’, ‘Periodista D.O. Tarragona’, ‘Premsa cultural’ i ‘Periodista revelació’.

El jurat, presidit per Patrícia Anton, es va reunir en dues ocasions per presentar els seus candidats, valorar, discutir les candidatures i, posteriorment, votar i elegir els guardonats.

Josep Escudé rebrà el Premi Nacional de Comunicació

Qui són els premiats de 2019?
Durant la gala benèfica, pujaran a l’escenari del Teatret del Serrallo, en qualitat de guardonats els següents professionals de la comunicació: El fotògraf Ramon Segú ‘Chinchilla’ (Trajectòria); el periodista de TAC12 Jordi Murtró (Revelació); el dibuixant José Manuel Álvarez Crespo, ‘Napi(Premsa gràfica); La Tertulieta d’Onda Cero (Premi Cultural); Núria Riu (Transparència); la periodista de RNE Pilar Ribas (Premsa Radiofònica); el corresponsal a Tarragona de Nació Digital Jonathan Oca (Periodisme Digital); el periodista del Diari de Tarragona Marc Libiano (Premsa Esportiva); el consultor de comunicació i periodista Jordi Salvat (2.0); la periodista de TV3 Núria Solé (Periodisme D.O. Tarragona); el cap de premsa del Parlament de Catalunya Josep Escudé (Premi Nacional de Comunicació) i el  president de Mediapro Jaume Roures (Premi Internacional).

A Jaume Roures li concediran el Premi Internacional

Els membres del jurat han acordat també concedir una Menció Especial al departament de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona, liderat per Santiago Grimau, per l’atenció i facilitats, tant humanes, com tècniques, donades a les desenes de periodistes que es van encarregar de fer la cobertura mediàtica de la Beatificació del Dr. Marià Mullerat i Soldevila i de l’acte d’ordenació de Joan Planellas com a Arquebisbe de Tarragona.

Núria Solé rebrà el Premi Periodisme DO Tarragona

Durant la gala, que serà presentada pel periodista Oliver Márquez, es farà un homenatge pòstum al periodista torrenc Xavi Zaragoza, que ens va deixar el passat 11 de maig, víctima d’un atac de cor, amb només 34 anys.

Qui és el jurat?
Cal recordar que el jurat d’aquesta edició està format per: Andrea Mazzanti (Empresària); Patrícia Anton (Directora Comercial del Casino de Tarragona); Cindy López (Empresària); Francesc Pintado (President de l’Associació d’Empresaris d’Hoteleria de la Província de Tarragona); Maria Checa (Psicòloga clínica); Virgínia Morcillo (Empresària i Rotària); Joaquim Nolla (President del Col·legi de Farmacèutics); Noelia Silvero (Periodista de Constantí Ràdio); Faustino Herreros (Cap de comunicació de la Guàrda Civil); Ricard Checa (Periodista), Maria Pinyol (Gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra) i Víctor Canalda (Advocat i professor universitari).

Els darrers ‘premis nacionals’
En els anys anteriors, el jurat va decidir atorgar el Premi Nacional de Comunicació a Manuel Fuentes, Fàtima Llambrich, Tomàs Molina, Patrícia Plaja, Toni Cruanyes i Ramon Pellicer.

L’acte és obert a tota la ciutadania, tot i que per assistir cal inscriure’s prèviament, a través del correu premis@larepublicacheca.com.  Es tramitaran les inscripcions per rigorós ordre d’arribda fins a completar l’aforament. Es recomana als assistents  optar per un Dress Code Cóctel.

 

 


REDACCIÓ15 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

Els vents que bufen a favor d’Esquerra Republicana – en part a causa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya – han aconseguit, almenys a Tarragona, posar punt final a dues dècades de ballesterisme.

Ara no és el moment perquè el ja exalcalde Ballesteros faci una reflexió profunda, seriosa i responsable dels motius que li van fer fora de l’alcaldia. Fa temps que una gran part de la ciutadania reclamava un canvi. I això no té res a veure amb la persona de Ballesteros sinó amb la seva manera de liderar el seu (des)govern.

És obvi que el desastre dels jocs del Mediterrani, el cas Inipro, la sensació accentuada d’absència de l’alcalde al carrer, la (mala) gestió de la intervenció policial a Tarragona el dia 1 d’octubre i alguns errors tàctics i estratègics d’alguns membres del seu equip han contribuït a un desgast accelerat del PSC i de retruc de la figura de Ballesteros. El problema, en el meu entendre, és que el PSC i l’equip de Ballesteros no han sabut interpretar el cabreig d’algun sector de la societat i sobretot va ser contraproduent l’enemistat declarada amb la CUP i la distància (cada cop més profunda) entre Pau Ricomà i Ballesteros.

El nou alcalde i el seu equip de govern tenen molta feina pel davant. Caldrà veure si Pau Ricomà optarà per una nova manera de fer i estar en la política, més transparent, més propera, més ciutadania i sobretot governant per a la gent. Ara, és més que normal que el nou batlle faci una auditoria pública de com està realment l’ajuntament i els comptes públics.

Caldrà, potser, posar fill i l’agulla i acabar amb el servilisme i l’endollisme. Fóra aconsellable que a l’hora d’ocupar els càrrecs de confiança no es tingués en compte exclusivament el carnet o la defensa de l’estelada però sí la professionalitat, l’estima a la ciutat i el compromís amb la bona gestió. Seria un error defenestrar tots les ‘caps’ de departament o gerents com si es tractés d’un canvi de cromos. També s’hauria de tenir en compte que la política nacional i el conflicte existent no pot entorpir ni perjudicar decisions.

El lema ha de ser Tarragona i més Tarragona. Si Pau Ricomà opta per governar per la gent de forma indiscriminada, saber escoltar, actuar amb responsabilitat i assumir el diàleg com a bandera, Tarragona sortirà guanyant i el canvi serà aplaudit per diferents sectors de la societat. Només cal que Ricomà sigui com és com a persona: senzill i un defensor de Tarragona. Cas contrari, el seu mandat serà força complicat…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

La responsabilitat que recau a l’esquena d’En Comú Podem –hem de reconèixer-ho– és brutal. Els resultats electorals del passat 26 de maig confereixen a la formació morada el poder de desequilibrar la balança i de decidir qui serà el president del govern municipal els pròxims quatre anys. La pressió que està patint la líder d’ECP en els darrers dies és importantíssima.

Carla Aguilar, de manera assembleària o no, té la responsabilitat de decidir els destins de Tarragona. Haurà de dir si dona suport a un alcalde republicà (Pau Ricomà) o a un de socialista (Josep Fèlix Ballesteros). Però aquesta decisió no és senzilla. Haurà de valorar els pros i els contres i ser honesta amb allò que En Comú Podem suggeria a la ciutadania: la Tarragona del canvi. No valen excuses barates per anar contra la voluntat popular.

No serveixen els arguments que Tarragona no és independentista per evitar facilitar la investidura de Ricomà. La ciutadania demanava un canvi. No sé si de persones, de polítiques o de paradigmes. Però el clam pel canvi era sonor. En el cas que els comuns apostin per Ballesteros com a cap de govern municipal, hauran d’explicar algunes coses als ciutadans i quedaran retratats per la seva manca de paraula.

Ells van insistir en el canvi. També hauran de ser (cor)responsables d’haver permès que, per primera vegada en la història de Tarragona, un alcalde s’assegui a la banqueta dels acusats (a causa del cas Inipro).

Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen el poder a les seves mans. Hauran de ser conseqüents amb allò que ens van vendre durant la precampanya i la campanya electoral. Si no ho fan, quedaran retratats i es posarà en dubte la seva paraula per sempre.

En la política s’ha de tenir paraula i ser conseqüent amb allò que es proclama quan s’aspira a tenir poder i després d’aconseguir-lo. En cas contrari, millor engegar-ho tot a rodar. No demano que els comuns facin una cosa o la contrària, només dic que s’ajustin a les seves promeses, perquè són massa joves per començar mentint i enganyant els que els van fer confiança.

Ja veurem de quina pasta estan fets i si són persones de fiar.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ29 Maig, 2019
francescjoan-e1559149200621.jpg

El proper 28 de juny, el Teatret del Serrallo, acollirà a partir de les 18h30, la setena edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel digital La República Checa.

Oliver Márquez serà el conductor de la gala

La gala solidària, que estarà presentada pel periodista Oliver Márquez, servirà per reconèixer la professionalitat i la dedicació de periodistes i comunicadors de la província de Tarragona.

El jurat, format per Faustino Herrero, Maria Checa, Francesc Pintado, Patrícia Anton, Andrea Mazzanti, Cindy López, Noèlia Silvero, Maria Pinyol, Virginia Morcillo, Víctor Canalda, Ricard Checa, Joaquim Nolla, haurà de decidir quins són els professionals que més encaixen en les següents categories: Ràdio/Televisió, Cultura, Revelació, Transparència, Trajectòria, Premsa gràfica, Esports, Periodisme 2.0, Premi Nacional i Internacional.

Per assistir a l’acte cal enviar un correu a premis@larepublicacheca.com, fent constar el nom de les persones interessades viure en directe el lliurament dels premis.

La gala, durant la qual se sortejaran diferents regals, és solidària a favor de la Muntanyeta. Un cop finalitzat l’acte, s’oferirà un pica-pica als convidats.

 


REDACCIÓ29 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

Els resultats electorals del passat diumenge han deixat un panorama polític força convuls. La incertesa és la gran protagonista. Els caps de llista més votats han començat ja els contactes informals per intentar sondejar el terreny i voluntats de la resta de les forces polítiques. La regidora novell Carla Aguilar, la portaveu d’En Comú Podem, té la clau de la governabilitat. Ballesteros o Ricomà. Un d’ells es convertirà en el pròxim alcalde amb les conseqüències que això comporta. Més enllà de la governació, el fenomen independentista pot ser el cavall de batalla de la política tarragonina.

Els presos polítics tindran més suport institucional si finalment governa ERC. Algun llaç groc i alguna pancarta podria ser penjada al Palau de la Font, la qual cosa, Ballesteros i PP han pogut evitar en el passat mandat.

Les negociacions encara no han començat, però la lluita de galls serà una realitat. Ballesteros vol acabar la seva vida política com a alcalde i Pau Ricomà no vol perdre l’oportunitat de ser el primer alcalde republicà. Si no ho és ara, li passa l’arròs. Sigui com sigui, el pròxim mandat serà una olla de grills. Tot està en obert, ara i sempre…

En Comú Podem tindrà la darrera paraula en la decisió del dos trios (PSC, Cs i PP) o (ERC, JxT i CUP). En fi… que Déu ens agafi confessats.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ22 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

El diumenge 26 de maig estem cridats a participar en unes de les eleccions més importants: les municipals. El candidat és el gran protagonista, tot i que els seus projectes també tenen un paper preponderant. Confesso que en aquesta ocasió tinc problemes per decidir a qui he de fer confiança.

A la majoria dels caps de llista els professo estima personal, però molts representen partits que, ideològicament, estan posicionats als antípodes de la meva manera d’entendre i estar en la política. Per raons professionals, sobretot, he llegit tots els programes electorals. Honestament, estic d’acord amb la majoria. Llàstima que, en alguns casos, només són promeses que s’endurà el vent. Si hem estat atents als missatges dels candidats, la gran majoria parlava de canvi, de la Tarragona de tots… Però ningú ha argumentat com s’han d’assolir els objectius i les metes proposades.

Sé a qui no votaré, perquè no m’inspira cap mena de confiança ni credibilitat, però encara no soc capaç de dir clarament quin partit vull que em representi a l’Ajuntament de Tarragona. I sé que la cosa no va d’estelades, d’independència o de models d’estat. Va de qualitat de vida, va de política de proximitat, de fanals, de la recollida de la brossa, del soroll, de la convivència, de poder aparcar el cotxe i trobar-lo intacte… Va de l’oci, de la qualitat i neteja de les platges, dels teatres, de les llars de jubilats, d’obrir un negoci… Va de trobar al carrer l’alcalde o alcaldessa i poder mirar-lo als ulls i demanar-li solucions.

El diumenge no anirem a triar diputats ni ministres. Farem un vot de confiança en veïns que, pretesament, estimen Tarragona i la volen despertar. Vull que la ciutat on visc sigui atractiva per a aquells que la visiten, que la nit sàpiga viure en pau amb l’oci i la diversió. No la vull entregada al lobby militar.

Tampoc vull una Tarragona bruta de llaços grocs. Vull una Tarragona neta, segura i un alcalde que doni la cara. Vull una capital que exerceixi de capital i que l’orgull, el talent i el sentiment de pertinença siguin els grans protagonistes. El diumenge votaré en clau personal i espero no decebre’m. El diumenge hem de tenir en compte quina persona volem com a alcalde, independentment de si porta o no el llacet groc a la solapa. Tarragona ha d’estar en primer lloc… La resta? Ara no toca.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ13 Maig, 2019
DEBAT1-1280x960.jpg

La Plaça Corsini de Tarragona, al bell mig de la ciutat, s’ha convertit, per unes hores, en un plató de televisió. La plaça del Mercat Central ha acollit el primer i únic debat en femení. Les candidates a l’alcaldia de Tarragona han estat convidades pel digital La República Checa per compartir el seu punt de vista sobre qüestions tan importants pels ciutadans com potser la seguretat, l’economia, la neteja, l’incivisme, la convivència o el respecte per l’espai públic.

El debat ha comptat amb les candidates a l’alcaldia

Durant uns 70 minuts, les primeres dones de les candidatures que es presenten a les eleccions del proper 26 de maig han acceptat expressar la seva opinió en un espai públic i obert al públic. Els ciutadans han pogut sentir les seves preocupacions i compromisos.

Moment de la gravació del debat en femení

Carla Aguilar (En Comú Podem), Laia Estrada (Cup), Cristina Guzmán (Junts per Tarragona), Elisa Vedrina (PP), Laura Castel (ERC), Sonia Orts (Ciutadans) i Sandra Ramos (PSC) han respost a les preguntes del periodista Ricard Checa que ha moderat el debat.

 

EL DEBAT


REDACCIÓ11 Maig, 2019
ricardCheca.png

Aquest dijous comença una altra campanya electoral. En aquesta ocasió, l’electorat haurà de sentir missatges i eslògans publicitaris i partidistes per les municipals del pròxim 26 de maig. Com és normal i natural, els partits de l’oposició criticaran els que governen i els que tenen el poder intentaran convèncer que han fet el millor que podien per la ciutat i per millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. Tots faran promeses i prometran la lluna en un cove.

Alguns partits encara gaudeixen de la borratxera electoral del 28 d’abril. També és cert que n’hi ha altres que intenten oblidar el malson. Sigui com sigui, el cert és que tots volen aconseguir vots per assolir representació municipal. La cosa no està clara. A Tarragona, per exemple, es presenten pràcticament 15 candidatures a l’alcaldia. Però, hem de ser realistes i acceptar que gran part de les formacions polítiques es quedaran lluny d’aconseguir un regidor.

De fet, en els darrers dies, les tertúlies de cafè tenen un tema estrella: què creus que passarà? Qui guanyarà? Les travesses també estan a l’ordre del dia. Qui no s’ha jugat un dinar o un sopar després de fer la seva porra? Jo estic convençut que els resultats de les generals no coincidiran amb els de les municipals. El 28 d’abril, gent que no havia votat mai el Partit Socialista va decidir confiar en Pedro Sánchez per evitar que les dretes sumessin i que ens governés, finalment, el «trifachito».

Ara, l’electorat és conscient que cal votar en clau municipal i, per tant, cal votar la persona que defensarà la nostra ciutat i lluitarà per col·locar-la on es mereix. Penso que, en aquestes eleccions, hem d’oblidar si els candidats són o no són independentistes. Cal saber, sobretot, si en els darrers anys han defensat Tarragona, s’hi han passejat, han connectat amb els seus barris, han escoltat la seva gent, han prioritzat les polítiques socials i han fet cas de les reivindicacions dels tarragonins.

Cal analitzar si Tarragona està neta, si hi ha menys pobresa als carrers, si és fàcil obrir un negoci (en un termini acceptable), si et roben quan aparques en un aparcament municipal, si vivim tranquils i segurs, si les dones poden passejar de nit sense por, si l’oci nocturn és una realitat, si paguem massa impostos…

Però al mateix temps cal valorar les propostes dels candidats i la feina que han fet no només des del govern sinó també des de l’oposició. No podem donar un xec en blanc a aquells que només se’n recorden de nosaltres cada quatre anys. No podem fer confiança en aquells que, en les hores que més necessitem, ens abandonen i fan servir excuses de mal pagador.

Hem de votar amb orgull de ciutat i esperançats que es facin càrrec de la ciutat aquells que tinguin un projecte capaç d’il·lusionar. Ja no són vàlides les falses promeses i hem de fer un esforç per veure què és i què no és factible quan escoltem un candidat explicant-nos el seu projecte.

També cal ser prou vius com per castigar aquells que s’amaguen i practiquen la política de l’amiguisme i de l’opacitat, siguin del partit que siguin. Perquè cal un canvi de paradigma i de fer política.

No val això d’assolir el poder per cotitzar per a la jubilació o perquè no tenen cap altra professió coneguda i fan de la política una professió. El 26 de maig no podem votar només les bones persones, hem de votar aquelles que, a banda de bona gent, són bons tarragonins i volen el millor per a Tarragona. O sigui, aquells que, independentment de la seva ideologia, aposten per la T de la transformació, de la tenacitat i del tarragonisme (sense cinisme).

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ6 Maig, 2019
IMG_0867.jpg

Les set principals integrants a les llistes municipals han pogut debatre les seves propostes a la plaça Corsini davant l’atenta mirada dels ciutadans tarragonins.

Les 7 candidates i el periodista Ricard Checa que ha moderat el debat

La campanya electoral a les eleccions municipals ja és tot un fet, i així ha quedat reflectitt aquest dilluns al matí, a la plaça més ciutadana de la capital de la demarcació.  Davant la façana principal del Mercat Central, a la Plaça Corsini; Sonia Orts de Ciutadans, Carla Aguilar d’En Comú Podem, Sandra Ramos del PSC, Cristina Guzmán de Junts per Tarragona, Laura Castel d’ERC, Elisa Vedrina del PP i Laia Estrada de la CUP han pogut mostrar les seves principals propostes dels seus programes electorals.

El debat, moderat pel director d’aquest digital, Ricard Checa, s’ha estructurat en tres blocs: seguretat ciutadana, economia municipal i espais públics, on s’ha aflorat, amb deteniment, la neteja, el civisme i la convivència.

Finalment, les candidates han pogut cloure les seves intervencions amb un minut d’or, dirigit a atraure el vot de la ciutadania tarragonina.

El debat ha tingut lloc a la Plaça Corsini

En els propers dies estarà disponible el vídeo amb totes les intervencions de les candidates al Gran Debat en Femení del Diari La República Checa. El debat tienia com a principal objectiu donar a conèixer les propostes polítiques que defensen les dones de les diferents formacions polítiques que es presenten a la propera cita electoral. Es pretenia conèixer la Tarragona de futur des d’una perspectiva feminina, el que no vol dir feminista.

Aviat es podrà veure el debat en format televisiu

En definitiva: voliem que les candidates ens donessin el seus punt de vista sobre una ciutat que és capital de demarcació i Patrimoni de la Unesco. Era fer un repàs polític, però, en aquesta ocasió, amb ulls de dona.

 


REDACCIÓ5 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

El Partit Popular s’enfonsa. Ha estat a punt de precipitar-se. Espanya torna a l’esquerra i castiga severament la radicalització i la insolència introduïdes al partit conservador per Pablo Casado. La seva estratègia del «com més malament, millor», la seva política de crispació i la manca de respecte permanent contra Catalunya ha empès el PP cap al precipici. Les mentides (mal) argumentades pels dirigents populars li han passat factura.

Els espanyols estan cansats de tanta crispació i de poques solucions al conflicte polític. Molts electors, fins i tot de la dreta, han decidit frenar la bogeria pepera. Casado s’ha passat, i molt, de frenada. Ha insultat, ha acusat, ha discriminat, ha faltat al respecte, ha amenaçat amb l’aplicació d’un nou article 155, ha mentit, ha cregut que assumir el paper d’incendiari l’afavoriria. Ha fet el que ha volgut, però sabent que el poble li estava pagant els guardaespatlles que el protegien.

Pablo Casado s’ha convertit en un «faltón», en un enfant terrible que, en més d’alguna ocasió, hauria d’haver-se sotmès a les teràpies d’Hemano mayor. Pablo Casado ha fracassat. S’ha equivocat de ple. I la veritat és que estic contentdel resultat d’aquest diumenge. Ens hem adonat que el poble, quan vol, és intel·ligent i sap reaccionar a temps. Uf, no us imagineu com me n’alegro.

També és cert que la baixada de Junts per Catalunya es deu a la pèssima estratègia del partit de Puigdemont. ERC, que també té el seu líder a la presó, ha ofert un missatge molt més clar i més constructiu.

Els espanyols i catalans, en la seva majoria, estan farts de missatges innocus i de constant confrontació. Estan cansats del monotema i de la manera com l’espremen per treure rèdits electorals. Volen que es faci política i s’activa el diàleg real. Busquen amb el nou escenari polític sortides al conflicte i que no es vagi a Madrid a bloquejar res, sinó tot el contrari. Ningú és capaç d’entendre per què els independentistes van forçar unes eleccions generals anticipades.

Potser ara arriba el moment de capgirar el timó de la política real i amb majúscules. La política de la tolerància, dels drets i no de les dretes.

El PP hauria d’entonar el mea culpa i reflexionar sobre la seva pretensió d’unir-se a l’extrema dreta (insolent i radical) i de moure’s en el fang i en la crispació permanent. Els electors no són ximples i un cop més s’ha confirmat que «sí se puede».

Ara cal esperar per veure que passarà en les municipals… Tot pot canviar…

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter