Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Març, 2020
ropinio_ricard.jpg

No hi ha manera d’entendre que passa pel cap d’aquells que es resisteixen a respectar el confinament imposat per l’estat d’alarma. No entenen que no es tracta d’una broma ni s’està fent un gra massa.

El coronavirus està matant a molta gent i cal, ara més que mai, ser responsables i solidaris. És obvi que a ningú li agrada romandre a casa i sobretot si el bon temps ens convida a un gaudir d’un bon vermut en bona terrasseta o en una guingueta a vora mar. Però, no es pot. Ara no!!! Hi ha gent que encara no està conscienciada ni sensibilitzada.

Troben tota mena de picaresca per ‘enganyar’ a les autoritats policials. Pobres!!! Si al cap i a la fi s’estan enganyant a ells mateixos. No tenen en compte que com més col·laborem més ràpidament ens en sortirem. Crec que no hauria de ser necessari que la policia sancionés a ningú, sobretot si tenim en compte que si estem confinats no contagiarem a ningú ni ens infectarem. I d’aquesta manera, alleugerim la pressió i evitaren el col·lapse als centres sanitaris. No cal que ens expliquin milongues per no respectar el confinament. Si per mi fos tots els que estan al carrer haurien de ser sancionats i de forma exemplar. D

es del meu balcó puc apreciar episodis que posen de manifest que molts ciutadans passen per l’arc del triomf les mesures imposades pel govern. És com si això del coronavirus no anés amb ells. Se n’obliden que ells poden ser portadors o poden ser infectats per algú aparentment saludable.

Estic segur que l’executiu imposarà normes molt més restrictives per combatre el Covid-19. No hi ha més opcions. I també és cert que els inconscients i els poc solidaris no donen peu a una altra sortida. Sembla que només entenem les coses per la via de la sanció i de la repressió. Portem 4/5 dies de confinament i ja ens comencem a avorrir.

Hi ha qui continua fent xerrameques al carrer

Què farem quan el govern ens informi que l’aïllament domiciliari va per llarg? Abans del mes d’abril, això no està resolt. És obvi que tots estem preocupats amb el nostre futur laboral i l’economia (la crisi econòmica que ja es deixa olorar). Estic segur que entre tot@s tirarem endavant i capgirarem aquesta situació d’emergència sanitària i crisi econòmica. Hem sortit d’altres ben complicades. Tenim la sort que ningú no ens envia a la guerra ni a guanyar batalles amb armes, només ens exigeixen el confinament. Potser, dins de la gravetat no és el meu greu. No ho tenim pas tan difícil com els professionals sanitaris que s’hi estan jugant la vida per salvar-nos.

Només cal una mica de solidaritat i paciència. Aguantem uns dies més abans que el govern – que continua improvisant – ens prohibeixi sortir cada dia al supermercat, al quiosc o quatre cops a la farmàcia. Ja tindrem temps per a tots això i fins i tot per passejar el gos del veí, però col·laborem per evitar contagiar-nos o que ens infectin. Potser no és la millor opció que ens confinin a la força i a cop de sancions. Ara per ara el millor, el més sensat i responsable és quedar-se a casa. Ho tenim clar, collons?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ12 Març, 2020
ricard_checa_opinio.jpg

Mentre el món debat i cerca respostes capaces de frenar la pandèmia del coronavirus, Espanya obre el meló de l’expedient reial sobre el ‘CorinnaVicius’. Sigui com sigui, la solució per a les dues polèmiques és escassa i lenta. Tots sabem que no és la primera vegada que ens trobem amb una epidèmia d’aquest calibre.

Potser encara recordem el cas de les vaques boges, de l’èbola o de la grip A i de les seves conseqüències. El coronavirus és un altre cas que posa a prova les capacitats i les deficiències del sistema sanitari i deixa en evidència el comportament de la ciutadania. És obvi que hi ha motius per estar preocupat, però potser creient els responsables sanitaris, no hi ha motiu per alimentar l’alarmisme eixelebrat.

Potser caldria saber, amb precisió i rigor, quantes persones moren de grip a l’any. És obvi que el temor sorgeix amb més intensitat davant allò que és desconegut i amenaçador. Hem de prendre precaucions i adoptar mesures que evitin col·locar-nos en l’epicentre del contagi. No cal insistir en la necessitat de reforçar la higiene personal i vigilar la del nostre entorn. Però hem de tenir en compte que no s’acaba el món, tot i que hem d’evitar relaxar-nos i fer veure que és un problema de la Xina o d’Itàlia. Tampoc cal esgotar l’estoc de mascaretes i de desinfectants de mans.

Honestament, el coronavirus em preocupa sobretot per dos aspectes: la discriminació que s’està fent de la gent gran i el deteriorament de l’economia nacional, europea i mundial. La por és l’enemic perfecte de l’economia. I és obvi que si els turistes (nacionals o internacionals) no tenen clar que el lloc triat per passar vacances és segur no hi aniran i això repercutirà de forma negativa en la nostra economia. Per tant, tots els missatges de tranquil·litat i serenitat són importants i la transparència també ajuda. I aquí és cert que els mitjans de comunicació tenen un paper rellevant. Han de ser responsables. Ara més que mai.

Els missatges alarmistes que només tenen l’objectiu d’aconseguir audiència i clics poden tenir conseqüències nefastes per al conjunt de la societat. Per aquesta raó, és imperiós que els periodistes, dins de la seva missió d’informar, siguin prudents i sobretot, responsables i pedagògics. Entre tots hem d’aconseguir mantenir la naturalitat i la normalitat encara que la situació sigui complexa.

La responsabilitat, la transparència i la higiene han de ser els components necessaris en l’antídot contra el coronavirus. El cert és que la nostra economia es ressenteix tant amb el coronavirus com amb el CorinnaVicius

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2020
ricard_checa.jpg

Aquest dimecres la ciutadania sortirà al carrer per reclamar respostes clares i conclusives sobre l’accident d’Iqoxe. La falta d’informació es barreja amb la rumorologia, el que es converteix en els ingredients fonamentals per provocar una angoixa i desconfiança col·lectiva.

Des de la fatídica explosió, el sector químic i el seu model de seguretat estan qüestionats. Els ciutadans estan preocupats amb la manca de transparència de moltes empreses ubicades en el polígon petroquímic. És obvi que no es pot generalitzar, però, pel de tots, és imperiós que els controls siguin més rígids i permanents.

A hores d’ara, tenim la sensació que la petroquímica, per la riquesa que genera, s’ha convertit en un sector intocable. Però això no hauria de passar. Només és possible recuperar la confiança i la convivència quan els polítics parlin menys i deixin que els tècnics assumeixin el protagonisme. Estem cansats de missatges contradictoris, confosos i que, en alguns casos, no s’adapten a la realitat.

Cal investigar l’empresa Iqoxe fins a les últimes conseqüències i peti qui peti. És important conèixer en quines condicions treballen els empleats, els nivells de seguretat, la qualitat del material emprat i si estan amagant informació als investigadors. És evident que la planta no pot reprendre l’activitat si hi ha una engruna de desconfiança i si no es respecta escrupolosament la llei. L’administració ha de ser conscient que la nostra vida està en perill.

Hem de fer cas, ara més que mai, a les entitats ecologistes i les inquietuds de la població. No podem deixar en mans d’uns il·luminats de la política la capacitat de fer sonar les sirenes. Les alarmes hauran de ser activades quan hi ha motiu, encara que sigui de forma preventiva. No podem esperar que hi hagi morts per reaccionar.

Les alarmes hauran de ser activades quan hi ha motiu, encara que sigui de forma preventiva. No podem esperar que hi hagi morts per reaccionar

L’objectiu està a evitar-los. És contraproduent amagar els riscos (reals) de la petroquímica. Hem de treballar, col·lectivament i sense mentides, per evitar que els turistes tinguin por de visitar-nos i que els ocells apareixen morts en la carretera sense cap explicació aparent…

És positiu que la gent es mobilitzi i és fonamental que els polítics deixin que els tècnics i investigadors facin la seva feina sense cap condició ni coacció. No oblidem que és la nostra vida que està en causa…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2020
ricardCheca.png

Ha passat un mes de l’explosió mortal a la planta d’Iqoxe. Molt s’ha escrit i dit sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves carències, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada darrere l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques – companyes d’Iqoxe – mantenen un silenci preocupant i abrumador, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai la premsa) avui diu una cosa i l’endemà la contrària.

Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejá vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge.

Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració – amb totes les seves eines – mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en plural) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a Iqoxe.

La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
ricardCheca.png

Ja diu el refrany que ‘la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho’. I això mateix és el que es demana als responsables de la fàbrica IQOXE i de totes les administracions (governamentals, policials o d’inspecció) d’aquest país. Sobre l’explosió de la planta química de La Canonja hi ha moltes ombres i interrogants.

Abans d’entrar a fer valoracions, necessito saber si es podria haver evitat aquest accident tràgic. Si la resposta és sí, resulta interessant saber què va fallar i per què no es va fer i si la resposta és no, cal saber els motius que van posar fi a la vida de tres persones. No dubto de la responsabilitat i exigències d’algunes de les empreses instal·lades en el polígon petroquímic de Tarragona, però no hem de ser il·lusos per descartar que tots els empresaris no trampegen la legalitat.

La qualitat i, sobretot, la seguretat haurien de ser els eixos fonamentals d’aquest sector. No es tracta d’una empresa sense conseqüències i riscos per a la societat. Ans el contrari. Una equivocació o distracció en una planta pot provocar el caos al territori. No podem permetre que s’abaixi la guàrdia o que l’avarícia d’uns posi en perill la vida de moltíssima gent.

A mi personalment – que no els crec ni un pèl – no em serveix que diguin tenir els papers en regla i protocols de seguretat, si tot això, en la pràctica, no passa de paper mullat. Els testimonis d’alguns treballadors (i familiars d’aquests) ens posen la pell de gallina.

Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La poca plantilla i la seva poca experiència i formació no consten de cap pla d’emergència ni requereix llicències municipals. Les directives per accelerar la producció i la pressió sobre els empleats tampoc està plasmada en cap document. Per tant, digui el que digui l’empresa, hi ha moltes ombres per esclarir. No em serveix que vagin de bona gent i de complidors escrupolosos de la legalitat quan la majoria dels treballadors coincideixen en la poca sensibilitat per la seguretat (efectiva) i la qualitat del material emprat en la fàbrica. Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La mortífera explosió d’IQOXE ha de representar un abans i un després. Ningú pot quedar indiferent. Totes les entitats han de fer els (im)possibles per arribar al fons de la qüestió i dirimir responsabilitat, encara que sigui per respecte a les víctimes. Només per això. No tot s’hi val. Encoratjo els investigadors a no cedir a cap pressió política o empresarial.

No poden continuar al capdavant d’un sector tan delicat persones que només veuen beneficis econòmics i releguen a un tercer pla la seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones

Espero i desitjo que el govern de la Generalitat, els ajuntaments, les inspeccions de Treball i les autoritats judicials remin en el mateix sentit. No hem de tenir por que les empreses marxin. Només marxaran les que no tenen cap intenció de respectar la legalitat. Les altres – les serioses – intensificaran tots els mecanismes i controls de seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones. M’agradaria saber si els directius de la fàbrica van visitar els ferits i els familiars de (totes) les víctimes.

A ningú se li ha de tremolar les mans. S’ha d’arribar fins a les últimes conseqüències, caigui qui caigui. Els que callin i no facin res seran còmplices de totes les desgràcies que puguin ocórrer. Amb la nostra seguretat (i la dels nostres fills) no s’hi pot jugar. Ho tenim clar? Segur?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ22 Gener, 2020
ricardCheca.png

Jo realment al·lucino. No entenc la poca sensibilitat d’alguns polítics, sobretot quan no hi ha eleccions a la vista. Això és el que ha passat a Tarragona arran del tràgic accident de la planta IQOXE, que ha costat la vida, de moment, a tres persones.

És molt trista l’absència de representants de l’executiu de Pedro Sánchez al costat dels familiars de les víctimes. L’escalf en aquests moments és important i la sensibilitat, també. No entenc que un govern, progressista i preocupat per les persones, no hagi tingut la delicadesa de desplaçar-se al lloc dels fets o fer una visita (encara que sigui de cortesia) als hospitalitzats.

Hi havia programada una visita del ministre Ábalos que va ser cancel·lada arran de l’accident. Malament. Li haurien d’haver dit que vingués i que aprofités per interessar-se personalment pels afectats i ferits. Quina poca sensibilitat, insisteixo.

El president Pedro Sánchez va venir a Catalunya a visitar uns policies ferits. El ministre d’Interior, també. I ara què? La mort de tres tarragonins no és prou motiu per sensibilitzar els nostres representants de l’Estat?

No és d’estranyar la desafecció política. No es pot tractar la població d’aquesta manera, amb aquest desinterès. Ara ens diran que la delegada i subdelegat del govern estan pendents de la situació i que l’executiu farà costat a les víctimes i bla, bla, bla…. El cert és que Tarragona no els interessa per a res.

El que diguin realment no em desperta gens d’interès. El que importa és que no hi ha cap foto dels governants donant suport a un moment de veritable tragèdia. La gent, sobretot la que ha de (con)viure amb la petroquímica, està espantada i s’està adonant que Don Dinero és qui mana i ordena.

Hi ha molts interrogants a l’aire i sort que els Mossos d’Esquadra estan investigant el que va passar realment. Espero que no siguin permeables a les pressions, perquè, en definitiva, la seva valentia és l’únic que ens queda per fer justícia.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
ricardCheca.png

L’any 2020 arriba carregat de notícies i també de moltes incerteses. Pedro Sánchez acaba de ser investit president del govern espanyol amb el suport de Bildu i dels republicans. Un acord que no sortirà gratis al líder socialista.

Seria incomprensible que ERC i els bascos permetessin la investidura de Sánchez –qui es va posicionar al costat del PP en l’aplicació del 155 a Catalunya– a canvi de res.

Entrevistant a Pedro Sánchez

Cal rebaixar el suflé judicial i la tensió política en què està submergida la relació entre els governs central i català. És obvi que estic d’acord amb l’acord d’investidura. No és el desitjable, però és el possible. Era això o anar a eleccions i que ens mengi la dreta radical, extrema i xenòfoba. Al PP, a Ciutadans i a Vox ni aigua, perquè a aquests vividors de la política només els alimenta la mala maror. El suport d’ERC a la investidura de Sánchez ha de servir perquè a Catalunya torni la calma i que la política torni a ocupar el seu lloc, allunyada dels jutjats. Hauria de servir també per aconseguir que la justícia no sigui el braç executiu de cap tendència política.

El paper (ridícul, per cert) que està tenint (una part de) la justícia espanyola davant les institucions europees prejudica la imatge de país i denigra el nostre sistema democràtic. La politització de la justícia acabarà convertint Carles Puigdemont en víctima.

És inconcebible que el sistema judicial guanyi protagonisme en moments crucials d’efervescència política. Em molesta (i molt) parlar de jutges conservadors i progressistes. Hauríem de parlar de justícia i prou

És inconcebible que el sistema judicial guanyi protagonisme en moments crucials d’efervescència política. Em molesta (i molt) parlar de jutges conservadors i progressistes. Hauríem de parlar de justícia i prou. Espero i desitjo que el primer govern de coalició posi algunes coses al seu lloc i que Espanya recuperi el prestigi internacional com una democràcia madura. Tinc fe que tard o d’hora el conservadorisme més ranci esdevindrà una anècdota o un malson. Vull que els polítics es dediquin a la res publica, que la justícia apliqui les lleis i que els ciutadans deixem d’actuar com a xais sense massa crítica.

Sóc conscient que aquest govern no serà la panacea de tots els problemes, però confio que minvi la tensió que interessa a molts polítics. La solució implicaria, segurament, fer que ses senyories –judicials i polítiques– es dediquin a ser exemples socials a seguir. No necessitem pagar una tropa que no fa res més que insultar i complicar-ho tot.

L’independentisme no és un problema, el problema és la (nefasta) classe política que (no) ens representa. Sánchez no tindrà una vida fàcil i estic d’acord que els republicans no s’ajupin davant un possible govern capaç d’ignorar les inquietuds catalanes. Sense diàleg i negociació, l’executiu socialista no tindrà futur ni convivència, i Espanya tampoc. Si res no canvia (en la pressió política), ERC les passarà canutes.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ31 Desembre, 2019
jesusSantJordi.jpg

Estem poques hores abans de donar la benvinguda a un altre any. Deixem enrere les dificultats, les penes i els dessabors d’un any que passarà irremeiablement als annals de la Història.

El nostre digital, amb els pocs recursos econòmics i personals que disposa, ha intentat estar en tots aquells indrets que ens requeria l’actualitat més prement. Hem fet els possibles (i a vegades els impossibles) per fer la cobertura dels episodis més destacats de l’actualitat.

Som un mitjà local que (sense voler donar classes de  moral ni ètica periodística) pensa en gran i té com a principal objectiu (que a vegades es converteix en obsessió) informar de forma diferent. Singular? Sí i diferent, també. Ens agrada interpretar la realitat i explicar el que passa a la nostra manera, amb sentiment, però sempre intentant no faltar a la veritat.

És obvi que molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes? Formem part de la societat i hem de saber traslladar la informació d’acord amb la realitat del nostre entorn. Som subjectes d’aquesta societat i conseqüentment subjectius. No hi ha veritats absolutes. Per això, abans de demanar-nos objectivitat ens hauran de reclamar imparcialitat i pluralisme.

Molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes?

El dia a dia ens consumeix i som conscients que sovint no dediquem l’atenció a sectors i a col·lectius que la requereixen. Som pocs i el dia només té 24 hores, de les quals treballen moltes més del que estipula la legislació laboral. Però no ens en penedim. Ho fem de bon grat, perquè el suport que reben per part dels nostres lectors, les nostres fonts i els anunciants ho recompensa. Sense la comprensió de molts dels que ens segueixen seria impossible arribar on hem arribat i satisfer algunes de les exigències de la nostra raó de ser: el lector.

Hem intentat, amb més o menys encerts i amb més o menys dificultats, ser honestos i estar a l’altura de l’encàrrec que ens han fet. Mai no hem defallit, fins i tot quan ens hem sentit menystinguts o denigrats i tampoc ens hem acovardit davant les pressions, amenaces o querelles criminals. Solen dir que la mida no importa, el rellevant és l’actitud… Tota la raó.

La confiança dels lectors i dels anunciants es guanya amb fets i aquest és el nostre compromís. Fa 5 anys que existim i volem continuar almenys cinc anys més. Continuarem fent les preguntes que toquen, investigant i fent allò que més ens agrada: fer periodisme de proximitat, sense oblidar el nostre entorn més immediat i la història.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional

Aquest any, el nostre digital ha pogut acompanyar en directe i in situ el judici contra el procés al Tribunal Superior a Madrid i contra el president Quim Torra al TSJC. I volem continuar acompanyant els moments històrics. No volem prometre res que no podem complir. No volem vendre fum ni créixer a costa de malabarismes que, a banda d’estèrils, són, com solen dir les àvies, sol de poca dura.

No ens falta il·lusió ni energia per seguir informant sense perdre la nostra essència. Els nostres lectors s’ho mereixen i així ens ho demanen.

Demanem disculpes pels errors comesos, però també és veritat que ningú no ha dit mai que som perfectes.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional.

No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre

Tot l’equip de larepublicacheca.cat agraeix la confiança i l’estima rebuda i es compromet a treballar de valent per satisfer els nivells d’exigència imposats pels nostres lectors i anunciants. No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre. Gràcies a tothom i esperem que l’any 2020 arribi carregat de valors i bones notícies.

Volem continuar treballant per ser dignes i mereixedors de la vostra confiança.  Bones Festes i gràcies, de tot cor!!!

La Direcció

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Arriba el Nadal i, amb ell, la temporada del consum, amagat en l’esperit nadalenc. Regalar no és un problema i comprar allò que ens fa falta, tampoc. La qüestió rau en el fet de si comprem perquè necessitem o perquè estem impel·lits a fer-ho, atenent l’entorn, les modes o les amistats.

Confesso que jo soc més aviat seguidor de la verge del puny, o sigui, que només compro quan realment ho necessito o per un capritx, però aquests no m’agafen massa desprevingut. Són moltes les campanyes que alerten els ciutadans per a un consum responsable, però tot i així les compres desenfrenades durant les rebaixes, el Black Friday, Nadal o Reis són una autèntica realitat.

Qui no coneix algú que és addicte a les compres i que compra de forma impulsiva, tant si té diners com si no? Tots coneixen algun cas. Segur. És obvi que els comerços aprofiten aquestes dates per fer caixa i l’economia ho agraeix. El problema és que hi ha qui s’hipoteca per satisfer el vici de comprar compulsivament. No cal dir que hauríem de ser una mica més curosos i menys impacients quan entrem en una botiga.

En general, hauríem de ser capaços de saber remenar, triar i perdre temps cercant les millors gangues. I, parlant de saber escollir, se m’acut que a alguns haurien de fer alguns cursets per evitar que els regals del famós «amic invisible» es converteixin en un «pongo». Són presents de dubtosa utilitat. De vegades, val més no regalar res, d’aquesta manera no contribuïm a omplir, innecessàriament, els prestatges.

Seria aconsellable que, de cara a l’època nadalenca i posterior temporada de rebaixes, els consumidors, sobretot els més compulsius, controlessin la seva addicció. Hauríem de col·laborar per aconseguir un consum sostenible i evitar l’ús del plàstic. No seria una idea desbaratada embolicar els nostres regals amb paper (de diari, si s’escau). Últimament m’he convertit en un apassionat a l’hora d’empaquetar regals amb paper de diaris antics. Us ho prometo que no queda gens malament. Qui s’atreveix a experimentar-ho?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
RCAHM-1280x717.jpg

El recentment creat Rotary Club Hispano Marroquí ha rebut la visita protocol·lària del governador del Districte 2202, Guillem Sáez. El màxim responsable del Rotary està realitzant diferents visites oficials pels 72 clubs del Districte.

Guillem Sáez, soci del RC de Lleida des de l’any 1991, abans de presidir al sopar del RC Amistat Hispano Marroquí, que ha tingut lloc al restaurant Sol Ric de Tarragona, s’ha reunit amb la junta directiva, presidida per Saloua Bichri, que és, simultàniament, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. En la trobada, també han participat el delegat del governador a Tarragona, Raül Font, el ‘Macero’ del club, Alberto Tejero, i el president de l’Associació Hispano Marroquí, Ricard Checa.

La presidenta Saloua Bichri ha donat a conèixer els projectes (més rellevants) del Club Hispano Marroquí – que està en fase de creixement – i les accions solidàries més immediates. Guillem Sáez, fent gala del seu temperament tranquil i assumint una postura d’escolta, ha felicitat i aplaudir el club per la seva “empenta” i ha animat els seus membres a complir els objectius de l’organització mundial, les quals impliquen fomentar la pau al món i apostar per les activitats en família.

En definitiva, “connectar el món” amb l’empenta i la fortalesa que són empíriques en l’ADN del Rotary Internacional. Sáez s’ha mostrat disponible per atendre totes les peticions dels clubs i ha insistit en la formació, pensant en la necessitat de col·laborar per a aconseguir un món millor, més just i on es pugui viure en pau. Cal recordar que el lema d’enguany del Rotary Internacional és “Dar de si, antes de pensar en si”.

Ja, durant el sopar, el governador ha agraït la implicació i ha demanat als membres del Rotary – el president del Club Tarragona, Alejandro Romeo, també hi ha assistit – que facin una introspecció i que explotin el millor de cadascú, sempre al servei dels que més necessitat, de l’amistat i de la pau. Guillem Sáez considera necessària apostar per una xarxa de generositat, la qual fa que el Rotary compleixi els seus veritables reptes.

A finalitzar, la presidenta del Club Hispano Marroquí, Saloua Bichri, ha regalat al governador un llibre sobre el Marroc. Un obsequi que ha agradat molt a Guillem Sáez, atenent que és un apassionat de l’arquitectura. Per la seva, el governador ha lliurat a Bichri una ‘banderola’ del seu mandat i una litografia limitada d’un dibuixant lleidatà, on es pot apreciar una paloma de la pau aixoplugant-se en la roda del Rotary.

La vetllada de germanor ha acabat amb una foto de família i desitjos per un any carregat de solidaritat i pròsper en projectes.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter