Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Arriba el Nadal i, amb ell, la temporada del consum, amagat en l’esperit nadalenc. Regalar no és un problema i comprar allò que ens fa falta, tampoc. La qüestió rau en el fet de si comprem perquè necessitem o perquè estem impel·lits a fer-ho, atenent l’entorn, les modes o les amistats.

Confesso que jo soc més aviat seguidor de la verge del puny, o sigui, que només compro quan realment ho necessito o per un capritx, però aquests no m’agafen massa desprevingut. Són moltes les campanyes que alerten els ciutadans per a un consum responsable, però tot i així les compres desenfrenades durant les rebaixes, el Black Friday, Nadal o Reis són una autèntica realitat.

Qui no coneix algú que és addicte a les compres i que compra de forma impulsiva, tant si té diners com si no? Tots coneixen algun cas. Segur. És obvi que els comerços aprofiten aquestes dates per fer caixa i l’economia ho agraeix. El problema és que hi ha qui s’hipoteca per satisfer el vici de comprar compulsivament. No cal dir que hauríem de ser una mica més curosos i menys impacients quan entrem en una botiga.

En general, hauríem de ser capaços de saber remenar, triar i perdre temps cercant les millors gangues. I, parlant de saber escollir, se m’acut que a alguns haurien de fer alguns cursets per evitar que els regals del famós «amic invisible» es converteixin en un «pongo». Són presents de dubtosa utilitat. De vegades, val més no regalar res, d’aquesta manera no contribuïm a omplir, innecessàriament, els prestatges.

Seria aconsellable que, de cara a l’època nadalenca i posterior temporada de rebaixes, els consumidors, sobretot els més compulsius, controlessin la seva addicció. Hauríem de col·laborar per aconseguir un consum sostenible i evitar l’ús del plàstic. No seria una idea desbaratada embolicar els nostres regals amb paper (de diari, si s’escau). Últimament m’he convertit en un apassionat a l’hora d’empaquetar regals amb paper de diaris antics. Us ho prometo que no queda gens malament. Qui s’atreveix a experimentar-ho?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
RCAHM-1280x717.jpg

El recentment creat Rotary Club Hispano Marroquí ha rebut la visita protocol·lària del governador del Districte 2202, Guillem Sáez. El màxim responsable del Rotary està realitzant diferents visites oficials pels 72 clubs del Districte.

Guillem Sáez, soci del RC de Lleida des de l’any 1991, abans de presidir al sopar del RC Amistat Hispano Marroquí, que ha tingut lloc al restaurant Sol Ric de Tarragona, s’ha reunit amb la junta directiva, presidida per Saloua Bichri, que és, simultàniament, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. En la trobada, també han participat el delegat del governador a Tarragona, Raül Font, el ‘Macero’ del club, Alberto Tejero, i el president de l’Associació Hispano Marroquí, Ricard Checa.

La presidenta Saloua Bichri ha donat a conèixer els projectes (més rellevants) del Club Hispano Marroquí – que està en fase de creixement – i les accions solidàries més immediates. Guillem Sáez, fent gala del seu temperament tranquil i assumint una postura d’escolta, ha felicitat i aplaudir el club per la seva “empenta” i ha animat els seus membres a complir els objectius de l’organització mundial, les quals impliquen fomentar la pau al món i apostar per les activitats en família.

En definitiva, “connectar el món” amb l’empenta i la fortalesa que són empíriques en l’ADN del Rotary Internacional. Sáez s’ha mostrat disponible per atendre totes les peticions dels clubs i ha insistit en la formació, pensant en la necessitat de col·laborar per a aconseguir un món millor, més just i on es pugui viure en pau. Cal recordar que el lema d’enguany del Rotary Internacional és “Dar de si, antes de pensar en si”.

Ja, durant el sopar, el governador ha agraït la implicació i ha demanat als membres del Rotary – el president del Club Tarragona, Alejandro Romeo, també hi ha assistit – que facin una introspecció i que explotin el millor de cadascú, sempre al servei dels que més necessitat, de l’amistat i de la pau. Guillem Sáez considera necessària apostar per una xarxa de generositat, la qual fa que el Rotary compleixi els seus veritables reptes.

A finalitzar, la presidenta del Club Hispano Marroquí, Saloua Bichri, ha regalat al governador un llibre sobre el Marroc. Un obsequi que ha agradat molt a Guillem Sáez, atenent que és un apassionat de l’arquitectura. Per la seva, el governador ha lliurat a Bichri una ‘banderola’ del seu mandat i una litografia limitada d’un dibuixant lleidatà, on es pot apreciar una paloma de la pau aixoplugant-se en la roda del Rotary.

La vetllada de germanor ha acabat amb una foto de família i desitjos per un any carregat de solidaritat i pròsper en projectes.

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Jo vaig ser un dels periodistes acreditats per seguir el judici contra el president Quim Torra des de l’interior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hi vaig arribar ben d’hora. Davant de l’edifici hi havia unes quantes persones concentrades, exhibint pancartes, banderes estelades i llaços grocs, però em vaig fixar en un cartell de cartró penjat amb llacets grocs en una les tanques de seguretat. Hi posava: «n’estem fins als dallonsis».

Al principi estava confós. No sabia si el text l’havien escrit independentistes o constitucionalistes/espanyolistes. Sigui com sigui, crec que uns i altres n’estan fins als dallonses de tot això. Hem de posar aturador  a aquest deliri politicojudicial. No m’agrada veure el president de la Generalitat assegut al banc dels acusats. I encara menys quan veig que un advocat insisteix que hauria de rebre el tracte institucional que li correspon com a cap de govern.

Sóc contrari a alguns posicionaments de Quim Torra i crec que algunes de les seves conductes no em representen i no són pròpies del president de tots els catalans. Malgrat tot, discrepo de la justícia espanyola que vol asseure’l, sí o sí, davant d’un tribunal, amenaçant-lo amb una inhabilitació de 18 mesos. Si no recordo malament, Pedro Sánchez i Vox van ser censurats per la JEC i, en canvi, no han rebut la querella d’una Fiscalia que sembla el braç polític d’un govern entestat a marcar tendència.

Lamento profundament que els jutges estiguin assumint un protagonisme que no afavoreix la imatge de la justícia. No vull jutges que segueixin una tendència política. Si no fem res per evitar-ho, el sistema democràtic espanyol –qüestionat ja per algunes institucions europees i de drets humans– acabarà per terra. És un error asseure el president de la Generalitat al banc dels acusats per no despenjar una pancarta.

L’al·legat de Quim Torra al final de judici ha estat una bufetada –amb guant blanc– a un tribunal que ha estat acusat de manca d’imparcialitat. El president enviava un missatge a l’exterior. Als CDR i a Tsunami Democràtic. Els deia que no abandonin les seves lluites i que continuïn fent front a la repressió de l’estat. Benvinguda sigui, deia Torra quan es referia a la hipotètica condemna. El govern espanyol hauria d’aprofitar el moment per calmar els ànims, parlar amb Torra –o amb qui sigui– per buscar solucions al desastre convivencial.

La política espanyola s’està equivocant perquè intenta substituir la seva inoperància per la força judicial i l’executiu català s’equivoca en actuar més com una plataforma independentista que un govern.

Cada vegada que la JEC i la Justícia intenten castigar un dirigent català, està convertint-se en una fàbrica d’independentistes. La justícia no pot convertir-se en l’escut de la política més centralista en un estat que se sent còmode en la repressió. La justícia pot fer fora a Quim Torra, però no traurà dels carrers la ràbia i la impotència… Solucions?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2019
galaAP2-1-1280x960.jpg

El Teatre Auditori de Salou s’ha convertit dissabte al vespre en una parada obligatòria pels nostàlgics dels anys 80 i pels solidaris a favor de la lluita oncològica.

Més de 90 persones han treballat, totes elles de forma altruista, per fer possible una altra edició de la gala anual de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí, la qual és ja una referència a la Costa Daurada. Enguany s’ha volgut recrear el famós concurs televisiu ‘Un, dos, tres… Responda otra vez’. Al hall del teatre es podria intuir que s’estava cuinant quelcom ‘de molt gran a l’escenari’.

A banda del photocall, hi taules plenes de regals d’aquells nostàlgics anys. La decoració era minuciosa. S’havia tingut en compte tots els detalls per ‘transportar’ el públic – unes 500 persones – fins a l’època dels 80 i gaudir d’un dels programes estel·lars de la televisió. La famosa Ruperta coronava el set.

Passats pocs minuts de les 22 hores, quan el públic estava expectant, se sent que una veu en off presenta el periodista Ricard Checa com a mestre de cerimònies. Damunt de l’escenari ni sola ànima. De sobte se sent un telèfon sonar i el periodista baixa l’escalinata del teatre, acompanyat de quatre hostesses, mantenint una conversa intrigant.

Lluint un esmòquing realment impressionant, Ricard Checa havia rebut una trucada inesperada per part de l’organització on se l’informava que enguany l’havien substituït com a presentador. Havien contractat un altre amb un catxet molt més econòmic. Algunes de les hostesses semblaven alegrar-se d’aquest fet. Checa no s’ho ha pres gairebé bé i ha amenaçat l’organització en denunciar a la premsa allò que ell considerava una injustícia. No ha abandonat la sala. Ha ocupat les primeres files del teatre i ha promès ser crític, seguint l’exemple del temible Risto Mejide.

Després d’aquesta performance, el periodista ha verbalitzat la frase màgica: Que comenci l’espectacle. I així ha estat. Desenes d’artistes s’han posat les piles i han donat el tot per tot en una nit que ha esdevingut inoblidable. El presentador del concurs (Jaume Siurana) han sabut conduir com ningú un show que ha intercalat ball, humor, música, acrobàcia, dragqueens, clows, màgia, ballarins de pole dance, actuació amb la col·laboració de la gossa Lola. El conegut cantant Carles Carrasco també ha volgut participar d’aquest acte benèfic, interpretant cançons que no passen mai de moda.

Les dues parelles de concursants van proporcionar moments realment divertits. No ha faltat la fantàstica ‘senyora’ de Barcelona, acompanyada del seu fill – un pijo pixapins – i els dos catalans – un d’ells de Puigcerdà – propietaris d’una granja de porcs. Tampoc han faltat les seductores i espavilades hostesses. Han protagonitzat un show capaç d’arrancar molts aplaudiments i riallades d’un públic entregat.

Entre els assistents podríem destacar l’alcalde de Salou, Pere Granados, diferents regidors de la corporació, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, la presidenta de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Tarragona, Ana Vilallonga, o el president del Rotary Club de Tarragona, Alejandro Romeo.

Un cop finalitzades les actuacions – unes 14 – el president de l’Associació, Vicente Vílchez, ha agraït l’estima del públic i ha instat a la ciutadania a formar part de l’entitat, la qual és avui dia una veritable família que té l’objectiu comú de lluitar contra el càncer. Vílchez ha aprofitat per sorprendre ‘l’ànima’ de l’espectacle – Miquel Mora – i convertir-lo en ‘soci honorari de l’associació.

Abans d’abaixar el teló, el periodista Ricard Checa – assumint el paper de mestre de cerimònies – ha pujat a l’escenari i ha expressat el seu orgull en formar part d’un elenc format per persones meravelloses i solidàries. Ha agraït la col·laboració dels voluntaris i de l’alcalde i el seu equip de govern que, any rere any, dóna totes les facilitats perquè la ‘Gala Amadeu Pelegrí’ sigui un veritable èxit social.

El moment més emocionant de la vetllada ha estat quan Ricard Checa ha saludat a la desapareguda Murielle Reig, la fundadora de l’associació i ha recordat algunes de les seves famoses paraules per lluitar contra la maleïda malaltia. “Tots junts serem capaços d’erradicar-la. Uns es quedaran pel camí però la força dels uns i dels altres acabarà amb una xacra que només provoca dolor, tristesa i pèrdues d’éssers estimats”. També s’ha recordat el conegut empresari de Salou ‘Yoyo’ Hernaiz que havia mort el divendres d’un atac de cor.

De cara a l’any que ve, l’associació ja pensa en la desena edició d’una gala que ja forma part de les nostres vides i que contribueix a la investigació del càncer. Enguany, s’ha recaptat 6.000 euros. És que en solidaritat i fer les coses des del cor ningú no els guanya.

|

V Í D E O S
Algunes de les actuacions de la gala


REDACCIÓ15 Novembre, 2019
cancergalasalou-1.gif

Un centenar de voluntaris es donarà cita aquest dissabte a la nit al Teatre Auditori de Salou. No es tracta de cap convocatòria per protestar contra l’actualitat política o deteriorament de drets socials i civils que travessa el país. O millor… També…

La idea és fer possible un exitós espectacle a favor de la lluita contra el càncer de mama. L’objectiu és omplir el Teatre Auditori de Salou fins a la bandera, aconseguint així fons que seran destinats, íntegrament, a projectes d’investigació contra aquesta malaltia.

La gala solidària, que tindrà lloc aquest dissabte a les 22 hores i que serà conduïda pel periodista Ricard Checa, vol portar l’espectador al passat, gaudint del  mític concurs televisiu que podria ser una imitació solidària del televisiu ‘Un, dos, tres… Responda otra vez’. Es tracta d’un show que inclourà humor, ball, música, fraternitat, tendresa i per a alguns… molta nostàlgia.

En aquest esdeveniment, organitzat per l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí – mira aquí entrevista al president Vicent Vílchez, hi participen un centenar de persones, totes elles de manera voluntària i altruista.

PUNTS DE VENDA
A Salou
Botiga Tati Llenceria
Centre Òptic Salou
Peluquería T3
Delicatessen Granados.

A Reus
Signo
Perruqueria Pili Arenas.


Borja Vizcarro15 Novembre, 2019
pelegrí.png

Entrevistamos a Vicente Vílchez, presidente de la Asociación Oncológica Doctor Amadeu Pelegrí, a las puertas de la gala benéfica que la asociación celebrará este sábado 16 de noviembre en el Teatre Auditori de Salou. La gala se ha convertido en uno de los eventos benéficos para reivindicar i recaudar fondos para la lucha contra el cáncer de la provincia de Tarragona y la Costa Daurada. Vicente nos explica los orígenes de la asociación, así como diferentes aspectos de la gala, animando a todos los tarraconenses a participar en este evento benéfico y solidario.

¿Cómo nace la iniciativa?
La iniciativa de la asociación nace cuando un grupo de mujeres pacientes del Dr. Amadeu Pelegrí deciden rendirle homenaje tras la muerte accidental de este. La nueva junta toma el relevo en mayo de 2018 cuando nuestra presidenta Murielle Reig, fallece de cáncer, y debido a la amistad que nos unía y sabiendo lo importante que era para ella la asociación, decidimos continuar su legado.

¿Cómo se contribuye a la lucha contra el cáncer? Esta es una asociación sin ánimo de lucro, que mediante la realización de diferentes eventos a lo largo del año pretende aportar su granito de arena en la investigación del cáncer, para que un día sea posible dejar de luchar, porque entonces la enfermedad habrá dejado de existir.

¿Qué apoyos tiene?
Nos sentimos muy apoyados, ya que tenemos una gran red de voluntarios que se desviven por cada evento y por sacar la asociación adelante, que dedican su tiempo libre a luchar contra esta enfermedad. También contamos con el apoyo de colaboradores, patrocinadores y de casi 200 socios, que nos ayudan a conseguir eventos a coste 0, para poder donar la recaudación íntegramente a la investigación. Además, contamos con el respaldo del Ayuntamiento de Salou, que no duda en cedernos sus espacios para poder dar lugar a nuestros eventos.

¿Quién puede participar?
A la gala puede venir cualquiera, desde pequeños a grandes, ya que para ser solidarios no hay límites. Pero además en caso de no poder venir, pueden hacer su donativo en la Fila 0.

¿A qué entidad se destinan los beneficios?
Todos los beneficios se reparten en una donación anual a tres grandes hospitales del territorio: Sant Joan de Reus, Xarxa Santa Tecla y Sant Joan de Déu. A principios de año nos reunimos con los médicos responsables de la investigación de cada hospital y nos plantean estudios que necesitan de nuestra financiación, entonces decidimos a que estudios en concreto se destinará el dinero recaudado en el año anterior.

Por qué los años 80 y el 1-2-3?
Esta es nuestra novena gala, y ya casi que hemos tocado todos los palos. Nos reunimos a mediados de año y surgieron estos temas, la música de los 80 le gusta a todo el mundo, y ¿quién no ha visto el magnífico programa del un, dos, tres algunos años atrás en televisión?. Pues, ¿porque no juntarlos de forma dinámica y divertida en una gala solidària? Y así surgió la idea de integrarlos en nuestra IX Gala Benéfica, y creemos que puede quedar muy bien.

¿Qué le diría a la gente para que se anime a participar?
Que la gala es una de las mejores oportunidades para aportar su granito de arena, que da la oportunidad de colaborar con la investigación a la vez que les hará disfrutar de hora y media de baile, música y mucho humor.

 


REDACCIÓ13 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Pedro Sánchez, finalment, ha baixat del ruc i ha entès que l’arrogància i la supèrbia no porten enlloc, almenys en política. Després de menystenir, de manera insultant, el president d’Unidas Podemos, no ha tingut cap més remei que segellar un acord que li permeti liderar un govern que, finalment, serà de coalició.

L’estratègia de Sánchez li ha sortit malament. Es pensava que desterrar la mòmia del dictador i no agafar el telèfon al president de la Generalitat el catapultaria cap a la majoria absoluta. Es va equivocar i me n’alegro.

El Pedro Sánchez que va estar a l’oposició no té res a veure amb el cap de l’executiu. Potser ha perdut la noció de la realitat i de les responsabilitats que representa el càrrec institucional que ocupa. Anar contra els independentistes, arraconar-los, amenaçar-los amb la justícia i reprimir-los amb les forces policials no contribueixen a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

El «no és no» no és eficaç en la política, perquè sempre hi ha camins i postures per matisar. La paraula diàleg no ser una peça d’intercanvi quan s’ofereix buida de contingut. Pedro Sánchez necessita tornar a recuperar el sentit comú i escoltar les propostes dels independentistes.

Per què es té por al diàleg? Ha de tornar a imperar el sentit comú. Aquest conflicte no es resol a bastonades, aplicant el 155, enviant més antiavalots o tancant les fronteres i tallant carrers. La solució implica, obligatòriament, asseure’s en una taula, independentment de la postura o el passat del nostre interlocutor. No es resol res ficant més gent a la presó, però tampoc desobeint les ordres del Tribunal polític com és el Constitucional. Si Sánchez dimiteix de les seves responsabilitats, el poble les assumirà i llavors aquest, a banda d’imparable, serà ingovernable.

Venen temps difícils. El conflicte social continuarà i els carrers s’ompliran quan el president Quim Torra sigui inhabilitat. Sense una Catalunya calmada, el govern d’Espanya tampoc assossegarà. Ara més que mai cal sentit d’estat i seny. Vox cridarà, però els seus exabruptes no han d’entorpir cap negociació i cap obertura al diàleg. És imprescindible escoltar les inquietuds d’aquells que volen marxar d’Espanya, tant si són dos com tres milions. Ja hem vist què li ha passat a Albert Rivera, i de retruc a Ciutadans, després de perdre 2 milions de vots… Catalunya no pot convertir-se en l’escut perfecte per amagar la incompetència política… O dialoguen o aquesta terra es convertirà en un infern, on la pau social i la convivència acabaran sent una utopia.

Ricard CHECA
És periodista

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

El diumenge tornem a les urnes. M’agrada exercir el meu dret de vot, però començo a estar cansat de perdre el temps. No, no, no he dit que ficar una butlleta en una urna és temps perdut. Dic que m’avorreixo anar a votar per a no res. Si bé és cert que el 28 d’abril vaig votar el PSOE per considerar que Pedro Sánchez podria ser l’artífex del canvi i liderar un diàleg imprescindible i necessari si es vol resoldre el conflicte entre els governs espanyol i català.

El diumenge que ve aniré a votar – crec que ho hauríem de fer tots – però honestament no tinc massa clar a qui confiar el meu vot. Cap dels líders que es disponibilitzen a govern el país em representa. Esperava que aportessin sortides a la confrontació política i a la fractura social, però m’he equivocat. La majoria dels líders sembla moure’s millor en el fang i en la discòrdia. Lamento que Catalunya s’hagi convertit en el peixet que dóna a menjar a una campanya deslluïda i buida d’idees, de valors, de positivisme.

És una llàstima que els candidats tractin Catalunya amb tanta futilesa i facin servir un discurs catalanofòbic que només serveix per mantenir enfrontada la ciutadania. El bloqueig polític no preocupa gaire els partits que es presenten a les eleccions. D’aquesta manera, mantenen un debat estèril i inútil per a la societat, però que alimenta els seus sequaços.

Desconec el resultat electoral, però confio que els electors seran capaços de desbloquejar una situació que s’arrossega massa temps. La supèrbia de Pedro Sánchez i la seva incapacitat per dialogar no han contribuït per resoldre un conflicte que, malauradament, s’està complicant a mesura que passen els dies. És trist que els polítics (o pseudopolítics) dimiteixin de les seves funcions i passin la responsabilitat a la policia i a la justícia. L’immobilisme polític alimenta el radicalisme i això només beneficia els que volen continuar xuclant la mamella.

Als polítics ineptes, als que només se senten confortables en la polèmica i en la contradicció, no els pagaria les nòmines fins que no s’asseguin i trobin solucions a una situació que comença a ser molt perillosa. El diumenge no podem badar i haurem d’enviar al calaix de les mòmies tots aquells que es dediquen a la política només per satisfer interessos personals i alimentar un modus vivendi que només està permès a la classe política.

Tota aquesta vergonya acabarà quan el poble es cansi i imposi els canvis necessaris per renovar el sistema polític i democràtic. El pitjor que pot passar diumenge és que ens quedem a casa. Hem de moure’ns nosaltres perquè els polítics es moguin…. Queda clar?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2019
ricardCheca.png

A Catalunya, ara mateix, es pot parlar de tot menys de calma i de seny. I no em refereixo només a l’estat d’ànims – exaltats, per cert!!! – de la ciutadania. Els polítics, per anomenar-los d’alguna manera, no són capaços de cercar solucions a un conflicte que comença a incrustar-se amb les conseqüències econòmiques, socials i cíviques que això comporta.

En pocs dies entrem en campanya i tinc la sensació que la ‘cosa’ anirà a més, ja que a alguns candidats moure’s en el fang és el millor que els pot passar. És trist que algunes formacions polítiques es pleguin de braços perquè els fa por perdre votants. Per tant, el més segur és que fins al dia 10 de novembre ningú no vulgui fer res per raons electorals i electoralistes. I el pitjor de tot és que es barreja la política amb altres esdeveniments.

S’ha perdut la sensibilitat social i la solidaritat. És lamentable que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, es passegi per tota Espanya oferint comicis i no trobi temps per desplaçar-se, per exemple, a l’Espluga del Francolí per conèixer ‘in situ’ les conseqüències de la fúria de la ‘gota freda’. Confesso que l’actitud (o millor dit les darreres actituds) de Pedro Sánchez m’han sorprès negativament. M’ha decebut. Vaig arribar a pensar – pobre de mi!!! – que l’actual president del govern en funcions era diferent, que tenia més sensibilitat i humanisme que la resta de líders polítics espanyols. Mare de Déu, que equivocat estava.

Pedro Sánchez ens ha venut fum i hipocresia. No ha fet cap pas per solucionar, eficaçment, el conflicte institucional entre Catalunya i Espanya. Pitjor encara: se n’ha aprofitat dels actes protagonitzats pels més radicals per treure’n benefici electoral. El president del govern central té les competències d’apaivagar els ànims i de fer els possibles i impossibles per calmar les aigües i no a l’inrevés. Fa temps que s’hauria d’haver assegut amb el desastrós i imprudent Quim Torra. I a ell i no a través dels mitjans de comunicació hauria d’haver-hi posat els punts sobre les is i parlar clar, però mai fugir al diàleg que a ell tant li agrada proclamar.

La guerrilla ciutadana que hem vist als carrers de Catalunya és conseqüència de la judicialització de la política i de la desídia i irresponsabilitat dels nostres governants. És fonamental que els polítics s’allunyin dels focus mediàtics i vulguin cercar una sortida pacifica a un conflicte que ja dura massa temps enquistat en l’agenda política i que està provocant desassossec entre la ciutadania, sobretot la catalana.

Espero i desitjo que durant els cinc dies de campanya, els candidats optin per la construcció de ponts i que no es converteixin en incendiaris per evitar una tardor (encara) més calenta.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ23 Octubre, 2019
ricardCheca.png

Els episodis de violència que vam veure i viure a Tarragona són, de totes totes, inconcebibles. Ningú no pot acceptar ni permetre que els aldarulls, dignes de la kale borroka, s’escampin pels carrers de Catalunya.

Sé que el moment és d’extrema dificultat i que la duresa i la crueltat de la sentència contra el procés poden provocar indignació, impotència i fins i tot ràbia. Però això no justifica en cap cas la violència protagonitzada per alguns radicals. Tampoc estic d’acord amb la violència (en alguns casos desmesurada) per part de la policia.

És molt trist veure que mentre als carrers manifestants i policies juguen al gat i a la rata, els polítics es desentenen de les seves responsabilitats.

És lamentable la desídia política. Els governants han passat la patata calenta als CDR, a la policia i a la justícia, un fet inadmissible en un país que es diu democràtic. Ni Quim Torra ni Pedro Sánchez estan a l’altura per ser presidents. No poden actuar segons la conveniència de les enquestes electorals. Estan obligats a asseure’s i a entendre’s abans que sigui massa tard i que s’hagi de lamentar la pèrdua de vides humanes.

No accepto que diguin que tinc els polítics que em mereixo. No és cert, aquesta colla d’irresponsables no se la mereix ningú. Entre tots hem de rebaixar el nivell d’adrenalina que hi ha al carrer i aconseguir que els polítics es facin càrrec d’una situació que és excepcional i crítica. Les imatges de la darrera setmana ens haurien d’avergonyir a tots. A tots sense excepció. Independentistes o no.

Hem de dir prou als missatges incendiaris que afavoreixen aquells que només saben remoure’s entre el fang. Al conflicte polític i institucional s’ha afegit la guerrilla urbana i, si no s’aconsegueix posar seny i pau als carrers, caminem cap a una revolta popular amb les conseqüències que representa. Les lluites ideològiques han de ser sobretot pacífiques i encara més quan trobem al davant un estat que, curiosament, fuig del diàleg.

El clima que ara mateix vivim als carrers és insuportable i el poble ha de ser prou intel·ligent per revertir la situació i encara més si els governants i polítics no són capaços de fer-ho. És repugnant que hi hagi més interès a aprofitar-se d’un relat de guerra ciutadana que cercar la via del diàleg, només perquè estem en plena precampanya electoral.

No mereixem aquests polítics. Hem de fer fora dels carrers els que protagonitzen la violència i també els polítics que, a banda d’incendiaris, se senten millor allunyats del diàleg i propers a la confrontació. En molts aspectes ja no estem parlant de polítics empresonats sinó de drets i llibertats i el poble té dret a viure en pau i a tenir governs responsables…

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter