Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Febrer, 2020
ricard_checa.jpg

Aquest dimecres la ciutadania sortirà al carrer per reclamar respostes clares i conclusives sobre l’accident d’Iqoxe. La falta d’informació es barreja amb la rumorologia, el que es converteix en els ingredients fonamentals per provocar una angoixa i desconfiança col·lectiva.

Des de la fatídica explosió, el sector químic i el seu model de seguretat estan qüestionats. Els ciutadans estan preocupats amb la manca de transparència de moltes empreses ubicades en el polígon petroquímic. És obvi que no es pot generalitzar, però, pel de tots, és imperiós que els controls siguin més rígids i permanents.

A hores d’ara, tenim la sensació que la petroquímica, per la riquesa que genera, s’ha convertit en un sector intocable. Però això no hauria de passar. Només és possible recuperar la confiança i la convivència quan els polítics parlin menys i deixin que els tècnics assumeixin el protagonisme. Estem cansats de missatges contradictoris, confosos i que, en alguns casos, no s’adapten a la realitat.

Cal investigar l’empresa Iqoxe fins a les últimes conseqüències i peti qui peti. És important conèixer en quines condicions treballen els empleats, els nivells de seguretat, la qualitat del material emprat i si estan amagant informació als investigadors. És evident que la planta no pot reprendre l’activitat si hi ha una engruna de desconfiança i si no es respecta escrupolosament la llei. L’administració ha de ser conscient que la nostra vida està en perill.

Hem de fer cas, ara més que mai, a les entitats ecologistes i les inquietuds de la població. No podem deixar en mans d’uns il·luminats de la política la capacitat de fer sonar les sirenes. Les alarmes hauran de ser activades quan hi ha motiu, encara que sigui de forma preventiva. No podem esperar que hi hagi morts per reaccionar.

Les alarmes hauran de ser activades quan hi ha motiu, encara que sigui de forma preventiva. No podem esperar que hi hagi morts per reaccionar

L’objectiu està a evitar-los. És contraproduent amagar els riscos (reals) de la petroquímica. Hem de treballar, col·lectivament i sense mentides, per evitar que els turistes tinguin por de visitar-nos i que els ocells apareixen morts en la carretera sense cap explicació aparent…

És positiu que la gent es mobilitzi i és fonamental que els polítics deixin que els tècnics i investigadors facin la seva feina sense cap condició ni coacció. No oblidem que és la nostra vida que està en causa…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2020
ricardCheca.png

Ha passat un mes de l’explosió mortal a la planta d’Iqoxe. Molt s’ha escrit i dit sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves carències, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada darrere l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques – companyes d’Iqoxe – mantenen un silenci preocupant i abrumador, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai la premsa) avui diu una cosa i l’endemà la contrària.

Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejá vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge.

Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració – amb totes les seves eines – mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en plural) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a Iqoxe.

La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
ricardCheca.png

Ja diu el refrany que ‘la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho’. I això mateix és el que es demana als responsables de la fàbrica IQOXE i de totes les administracions (governamentals, policials o d’inspecció) d’aquest país. Sobre l’explosió de la planta química de La Canonja hi ha moltes ombres i interrogants.

Abans d’entrar a fer valoracions, necessito saber si es podria haver evitat aquest accident tràgic. Si la resposta és sí, resulta interessant saber què va fallar i per què no es va fer i si la resposta és no, cal saber els motius que van posar fi a la vida de tres persones. No dubto de la responsabilitat i exigències d’algunes de les empreses instal·lades en el polígon petroquímic de Tarragona, però no hem de ser il·lusos per descartar que tots els empresaris no trampegen la legalitat.

La qualitat i, sobretot, la seguretat haurien de ser els eixos fonamentals d’aquest sector. No es tracta d’una empresa sense conseqüències i riscos per a la societat. Ans el contrari. Una equivocació o distracció en una planta pot provocar el caos al territori. No podem permetre que s’abaixi la guàrdia o que l’avarícia d’uns posi en perill la vida de moltíssima gent.

A mi personalment – que no els crec ni un pèl – no em serveix que diguin tenir els papers en regla i protocols de seguretat, si tot això, en la pràctica, no passa de paper mullat. Els testimonis d’alguns treballadors (i familiars d’aquests) ens posen la pell de gallina.

Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La poca plantilla i la seva poca experiència i formació no consten de cap pla d’emergència ni requereix llicències municipals. Les directives per accelerar la producció i la pressió sobre els empleats tampoc està plasmada en cap document. Per tant, digui el que digui l’empresa, hi ha moltes ombres per esclarir. No em serveix que vagin de bona gent i de complidors escrupolosos de la legalitat quan la majoria dels treballadors coincideixen en la poca sensibilitat per la seguretat (efectiva) i la qualitat del material emprat en la fàbrica. Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La mortífera explosió d’IQOXE ha de representar un abans i un després. Ningú pot quedar indiferent. Totes les entitats han de fer els (im)possibles per arribar al fons de la qüestió i dirimir responsabilitat, encara que sigui per respecte a les víctimes. Només per això. No tot s’hi val. Encoratjo els investigadors a no cedir a cap pressió política o empresarial.

No poden continuar al capdavant d’un sector tan delicat persones que només veuen beneficis econòmics i releguen a un tercer pla la seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones

Espero i desitjo que el govern de la Generalitat, els ajuntaments, les inspeccions de Treball i les autoritats judicials remin en el mateix sentit. No hem de tenir por que les empreses marxin. Només marxaran les que no tenen cap intenció de respectar la legalitat. Les altres – les serioses – intensificaran tots els mecanismes i controls de seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones. M’agradaria saber si els directius de la fàbrica van visitar els ferits i els familiars de (totes) les víctimes.

A ningú se li ha de tremolar les mans. S’ha d’arribar fins a les últimes conseqüències, caigui qui caigui. Els que callin i no facin res seran còmplices de totes les desgràcies que puguin ocórrer. Amb la nostra seguretat (i la dels nostres fills) no s’hi pot jugar. Ho tenim clar? Segur?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ22 Gener, 2020
ricardCheca.png

Jo realment al·lucino. No entenc la poca sensibilitat d’alguns polítics, sobretot quan no hi ha eleccions a la vista. Això és el que ha passat a Tarragona arran del tràgic accident de la planta IQOXE, que ha costat la vida, de moment, a tres persones.

És molt trista l’absència de representants de l’executiu de Pedro Sánchez al costat dels familiars de les víctimes. L’escalf en aquests moments és important i la sensibilitat, també. No entenc que un govern, progressista i preocupat per les persones, no hagi tingut la delicadesa de desplaçar-se al lloc dels fets o fer una visita (encara que sigui de cortesia) als hospitalitzats.

Hi havia programada una visita del ministre Ábalos que va ser cancel·lada arran de l’accident. Malament. Li haurien d’haver dit que vingués i que aprofités per interessar-se personalment pels afectats i ferits. Quina poca sensibilitat, insisteixo.

El president Pedro Sánchez va venir a Catalunya a visitar uns policies ferits. El ministre d’Interior, també. I ara què? La mort de tres tarragonins no és prou motiu per sensibilitzar els nostres representants de l’Estat?

No és d’estranyar la desafecció política. No es pot tractar la població d’aquesta manera, amb aquest desinterès. Ara ens diran que la delegada i subdelegat del govern estan pendents de la situació i que l’executiu farà costat a les víctimes i bla, bla, bla…. El cert és que Tarragona no els interessa per a res.

El que diguin realment no em desperta gens d’interès. El que importa és que no hi ha cap foto dels governants donant suport a un moment de veritable tragèdia. La gent, sobretot la que ha de (con)viure amb la petroquímica, està espantada i s’està adonant que Don Dinero és qui mana i ordena.

Hi ha molts interrogants a l’aire i sort que els Mossos d’Esquadra estan investigant el que va passar realment. Espero que no siguin permeables a les pressions, perquè, en definitiva, la seva valentia és l’únic que ens queda per fer justícia.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ10 Gener, 2020
ricardCheca.png

L’any 2020 arriba carregat de notícies i també de moltes incerteses. Pedro Sánchez acaba de ser investit president del govern espanyol amb el suport de Bildu i dels republicans. Un acord que no sortirà gratis al líder socialista.

Seria incomprensible que ERC i els bascos permetessin la investidura de Sánchez –qui es va posicionar al costat del PP en l’aplicació del 155 a Catalunya– a canvi de res.

Entrevistant a Pedro Sánchez

Cal rebaixar el suflé judicial i la tensió política en què està submergida la relació entre els governs central i català. És obvi que estic d’acord amb l’acord d’investidura. No és el desitjable, però és el possible. Era això o anar a eleccions i que ens mengi la dreta radical, extrema i xenòfoba. Al PP, a Ciutadans i a Vox ni aigua, perquè a aquests vividors de la política només els alimenta la mala maror. El suport d’ERC a la investidura de Sánchez ha de servir perquè a Catalunya torni la calma i que la política torni a ocupar el seu lloc, allunyada dels jutjats. Hauria de servir també per aconseguir que la justícia no sigui el braç executiu de cap tendència política.

El paper (ridícul, per cert) que està tenint (una part de) la justícia espanyola davant les institucions europees prejudica la imatge de país i denigra el nostre sistema democràtic. La politització de la justícia acabarà convertint Carles Puigdemont en víctima.

És inconcebible que el sistema judicial guanyi protagonisme en moments crucials d’efervescència política. Em molesta (i molt) parlar de jutges conservadors i progressistes. Hauríem de parlar de justícia i prou

És inconcebible que el sistema judicial guanyi protagonisme en moments crucials d’efervescència política. Em molesta (i molt) parlar de jutges conservadors i progressistes. Hauríem de parlar de justícia i prou. Espero i desitjo que el primer govern de coalició posi algunes coses al seu lloc i que Espanya recuperi el prestigi internacional com una democràcia madura. Tinc fe que tard o d’hora el conservadorisme més ranci esdevindrà una anècdota o un malson. Vull que els polítics es dediquin a la res publica, que la justícia apliqui les lleis i que els ciutadans deixem d’actuar com a xais sense massa crítica.

Sóc conscient que aquest govern no serà la panacea de tots els problemes, però confio que minvi la tensió que interessa a molts polítics. La solució implicaria, segurament, fer que ses senyories –judicials i polítiques– es dediquin a ser exemples socials a seguir. No necessitem pagar una tropa que no fa res més que insultar i complicar-ho tot.

L’independentisme no és un problema, el problema és la (nefasta) classe política que (no) ens representa. Sánchez no tindrà una vida fàcil i estic d’acord que els republicans no s’ajupin davant un possible govern capaç d’ignorar les inquietuds catalanes. Sense diàleg i negociació, l’executiu socialista no tindrà futur ni convivència, i Espanya tampoc. Si res no canvia (en la pressió política), ERC les passarà canutes.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ31 Desembre, 2019
jesusSantJordi.jpg

Estem poques hores abans de donar la benvinguda a un altre any. Deixem enrere les dificultats, les penes i els dessabors d’un any que passarà irremeiablement als annals de la Història.

El nostre digital, amb els pocs recursos econòmics i personals que disposa, ha intentat estar en tots aquells indrets que ens requeria l’actualitat més prement. Hem fet els possibles (i a vegades els impossibles) per fer la cobertura dels episodis més destacats de l’actualitat.

Som un mitjà local que (sense voler donar classes de  moral ni ètica periodística) pensa en gran i té com a principal objectiu (que a vegades es converteix en obsessió) informar de forma diferent. Singular? Sí i diferent, també. Ens agrada interpretar la realitat i explicar el que passa a la nostra manera, amb sentiment, però sempre intentant no faltar a la veritat.

És obvi que molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes? Formem part de la societat i hem de saber traslladar la informació d’acord amb la realitat del nostre entorn. Som subjectes d’aquesta societat i conseqüentment subjectius. No hi ha veritats absolutes. Per això, abans de demanar-nos objectivitat ens hauran de reclamar imparcialitat i pluralisme.

Molts ens acusaran de no ser objectius, però ens preguntem cada dia perquè hem de ser objectius si no som objectes?

El dia a dia ens consumeix i som conscients que sovint no dediquem l’atenció a sectors i a col·lectius que la requereixen. Som pocs i el dia només té 24 hores, de les quals treballen moltes més del que estipula la legislació laboral. Però no ens en penedim. Ho fem de bon grat, perquè el suport que reben per part dels nostres lectors, les nostres fonts i els anunciants ho recompensa. Sense la comprensió de molts dels que ens segueixen seria impossible arribar on hem arribat i satisfer algunes de les exigències de la nostra raó de ser: el lector.

Hem intentat, amb més o menys encerts i amb més o menys dificultats, ser honestos i estar a l’altura de l’encàrrec que ens han fet. Mai no hem defallit, fins i tot quan ens hem sentit menystinguts o denigrats i tampoc ens hem acovardit davant les pressions, amenaces o querelles criminals. Solen dir que la mida no importa, el rellevant és l’actitud… Tota la raó.

La confiança dels lectors i dels anunciants es guanya amb fets i aquest és el nostre compromís. Fa 5 anys que existim i volem continuar almenys cinc anys més. Continuarem fent les preguntes que toquen, investigant i fent allò que més ens agrada: fer periodisme de proximitat, sense oblidar el nostre entorn més immediat i la història.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional

Aquest any, el nostre digital ha pogut acompanyar en directe i in situ el judici contra el procés al Tribunal Superior a Madrid i contra el president Quim Torra al TSJC. I volem continuar acompanyant els moments històrics. No volem prometre res que no podem complir. No volem vendre fum ni créixer a costa de malabarismes que, a banda d’estèrils, són, com solen dir les àvies, sol de poca dura.

No ens falta il·lusió ni energia per seguir informant sense perdre la nostra essència. Els nostres lectors s’ho mereixen i així ens ho demanen.

Demanem disculpes pels errors comesos, però també és veritat que ningú no ha dit mai que som perfectes.

De cara a l’any nou renovem els nostres compromisos amb els lectors i la societat. Prometem no deixar de treballar, d’esforçar-nos per mantenir la nostra independència i l’essència humana i professional.

No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre

Tot l’equip de larepublicacheca.cat agraeix la confiança i l’estima rebuda i es compromet a treballar de valent per satisfer els nivells d’exigència imposats pels nostres lectors i anunciants. No podem oferir l’impossible, però farem els impossibles per no decebre. Gràcies a tothom i esperem que l’any 2020 arribi carregat de valors i bones notícies.

Volem continuar treballant per ser dignes i mereixedors de la vostra confiança.  Bones Festes i gràcies, de tot cor!!!

La Direcció

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Arriba el Nadal i, amb ell, la temporada del consum, amagat en l’esperit nadalenc. Regalar no és un problema i comprar allò que ens fa falta, tampoc. La qüestió rau en el fet de si comprem perquè necessitem o perquè estem impel·lits a fer-ho, atenent l’entorn, les modes o les amistats.

Confesso que jo soc més aviat seguidor de la verge del puny, o sigui, que només compro quan realment ho necessito o per un capritx, però aquests no m’agafen massa desprevingut. Són moltes les campanyes que alerten els ciutadans per a un consum responsable, però tot i així les compres desenfrenades durant les rebaixes, el Black Friday, Nadal o Reis són una autèntica realitat.

Qui no coneix algú que és addicte a les compres i que compra de forma impulsiva, tant si té diners com si no? Tots coneixen algun cas. Segur. És obvi que els comerços aprofiten aquestes dates per fer caixa i l’economia ho agraeix. El problema és que hi ha qui s’hipoteca per satisfer el vici de comprar compulsivament. No cal dir que hauríem de ser una mica més curosos i menys impacients quan entrem en una botiga.

En general, hauríem de ser capaços de saber remenar, triar i perdre temps cercant les millors gangues. I, parlant de saber escollir, se m’acut que a alguns haurien de fer alguns cursets per evitar que els regals del famós «amic invisible» es converteixin en un «pongo». Són presents de dubtosa utilitat. De vegades, val més no regalar res, d’aquesta manera no contribuïm a omplir, innecessàriament, els prestatges.

Seria aconsellable que, de cara a l’època nadalenca i posterior temporada de rebaixes, els consumidors, sobretot els més compulsius, controlessin la seva addicció. Hauríem de col·laborar per aconseguir un consum sostenible i evitar l’ús del plàstic. No seria una idea desbaratada embolicar els nostres regals amb paper (de diari, si s’escau). Últimament m’he convertit en un apassionat a l’hora d’empaquetar regals amb paper de diaris antics. Us ho prometo que no queda gens malament. Qui s’atreveix a experimentar-ho?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
RCAHM-1280x717.jpg

El recentment creat Rotary Club Hispano Marroquí ha rebut la visita protocol·lària del governador del Districte 2202, Guillem Sáez. El màxim responsable del Rotary està realitzant diferents visites oficials pels 72 clubs del Districte.

Guillem Sáez, soci del RC de Lleida des de l’any 1991, abans de presidir al sopar del RC Amistat Hispano Marroquí, que ha tingut lloc al restaurant Sol Ric de Tarragona, s’ha reunit amb la junta directiva, presidida per Saloua Bichri, que és, simultàniament, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. En la trobada, també han participat el delegat del governador a Tarragona, Raül Font, el ‘Macero’ del club, Alberto Tejero, i el president de l’Associació Hispano Marroquí, Ricard Checa.

La presidenta Saloua Bichri ha donat a conèixer els projectes (més rellevants) del Club Hispano Marroquí – que està en fase de creixement – i les accions solidàries més immediates. Guillem Sáez, fent gala del seu temperament tranquil i assumint una postura d’escolta, ha felicitat i aplaudir el club per la seva “empenta” i ha animat els seus membres a complir els objectius de l’organització mundial, les quals impliquen fomentar la pau al món i apostar per les activitats en família.

En definitiva, “connectar el món” amb l’empenta i la fortalesa que són empíriques en l’ADN del Rotary Internacional. Sáez s’ha mostrat disponible per atendre totes les peticions dels clubs i ha insistit en la formació, pensant en la necessitat de col·laborar per a aconseguir un món millor, més just i on es pugui viure en pau. Cal recordar que el lema d’enguany del Rotary Internacional és “Dar de si, antes de pensar en si”.

Ja, durant el sopar, el governador ha agraït la implicació i ha demanat als membres del Rotary – el president del Club Tarragona, Alejandro Romeo, també hi ha assistit – que facin una introspecció i que explotin el millor de cadascú, sempre al servei dels que més necessitat, de l’amistat i de la pau. Guillem Sáez considera necessària apostar per una xarxa de generositat, la qual fa que el Rotary compleixi els seus veritables reptes.

A finalitzar, la presidenta del Club Hispano Marroquí, Saloua Bichri, ha regalat al governador un llibre sobre el Marroc. Un obsequi que ha agradat molt a Guillem Sáez, atenent que és un apassionat de l’arquitectura. Per la seva, el governador ha lliurat a Bichri una ‘banderola’ del seu mandat i una litografia limitada d’un dibuixant lleidatà, on es pot apreciar una paloma de la pau aixoplugant-se en la roda del Rotary.

La vetllada de germanor ha acabat amb una foto de família i desitjos per un any carregat de solidaritat i pròsper en projectes.

 


REDACCIÓ21 Novembre, 2019
ricard_checa.jpg

Jo vaig ser un dels periodistes acreditats per seguir el judici contra el president Quim Torra des de l’interior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hi vaig arribar ben d’hora. Davant de l’edifici hi havia unes quantes persones concentrades, exhibint pancartes, banderes estelades i llaços grocs, però em vaig fixar en un cartell de cartró penjat amb llacets grocs en una les tanques de seguretat. Hi posava: «n’estem fins als dallonsis».

Al principi estava confós. No sabia si el text l’havien escrit independentistes o constitucionalistes/espanyolistes. Sigui com sigui, crec que uns i altres n’estan fins als dallonses de tot això. Hem de posar aturador  a aquest deliri politicojudicial. No m’agrada veure el president de la Generalitat assegut al banc dels acusats. I encara menys quan veig que un advocat insisteix que hauria de rebre el tracte institucional que li correspon com a cap de govern.

Sóc contrari a alguns posicionaments de Quim Torra i crec que algunes de les seves conductes no em representen i no són pròpies del president de tots els catalans. Malgrat tot, discrepo de la justícia espanyola que vol asseure’l, sí o sí, davant d’un tribunal, amenaçant-lo amb una inhabilitació de 18 mesos. Si no recordo malament, Pedro Sánchez i Vox van ser censurats per la JEC i, en canvi, no han rebut la querella d’una Fiscalia que sembla el braç polític d’un govern entestat a marcar tendència.

Lamento profundament que els jutges estiguin assumint un protagonisme que no afavoreix la imatge de la justícia. No vull jutges que segueixin una tendència política. Si no fem res per evitar-ho, el sistema democràtic espanyol –qüestionat ja per algunes institucions europees i de drets humans– acabarà per terra. És un error asseure el president de la Generalitat al banc dels acusats per no despenjar una pancarta.

L’al·legat de Quim Torra al final de judici ha estat una bufetada –amb guant blanc– a un tribunal que ha estat acusat de manca d’imparcialitat. El president enviava un missatge a l’exterior. Als CDR i a Tsunami Democràtic. Els deia que no abandonin les seves lluites i que continuïn fent front a la repressió de l’estat. Benvinguda sigui, deia Torra quan es referia a la hipotètica condemna. El govern espanyol hauria d’aprofitar el moment per calmar els ànims, parlar amb Torra –o amb qui sigui– per buscar solucions al desastre convivencial.

La política espanyola s’està equivocant perquè intenta substituir la seva inoperància per la força judicial i l’executiu català s’equivoca en actuar més com una plataforma independentista que un govern.

Cada vegada que la JEC i la Justícia intenten castigar un dirigent català, està convertint-se en una fàbrica d’independentistes. La justícia no pot convertir-se en l’escut de la política més centralista en un estat que se sent còmode en la repressió. La justícia pot fer fora a Quim Torra, però no traurà dels carrers la ràbia i la impotència… Solucions?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2019
galaAP2-1-1280x960.jpg

El Teatre Auditori de Salou s’ha convertit dissabte al vespre en una parada obligatòria pels nostàlgics dels anys 80 i pels solidaris a favor de la lluita oncològica.

Més de 90 persones han treballat, totes elles de forma altruista, per fer possible una altra edició de la gala anual de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí, la qual és ja una referència a la Costa Daurada. Enguany s’ha volgut recrear el famós concurs televisiu ‘Un, dos, tres… Responda otra vez’. Al hall del teatre es podria intuir que s’estava cuinant quelcom ‘de molt gran a l’escenari’.

A banda del photocall, hi taules plenes de regals d’aquells nostàlgics anys. La decoració era minuciosa. S’havia tingut en compte tots els detalls per ‘transportar’ el públic – unes 500 persones – fins a l’època dels 80 i gaudir d’un dels programes estel·lars de la televisió. La famosa Ruperta coronava el set.

Passats pocs minuts de les 22 hores, quan el públic estava expectant, se sent que una veu en off presenta el periodista Ricard Checa com a mestre de cerimònies. Damunt de l’escenari ni sola ànima. De sobte se sent un telèfon sonar i el periodista baixa l’escalinata del teatre, acompanyat de quatre hostesses, mantenint una conversa intrigant.

Lluint un esmòquing realment impressionant, Ricard Checa havia rebut una trucada inesperada per part de l’organització on se l’informava que enguany l’havien substituït com a presentador. Havien contractat un altre amb un catxet molt més econòmic. Algunes de les hostesses semblaven alegrar-se d’aquest fet. Checa no s’ho ha pres gairebé bé i ha amenaçat l’organització en denunciar a la premsa allò que ell considerava una injustícia. No ha abandonat la sala. Ha ocupat les primeres files del teatre i ha promès ser crític, seguint l’exemple del temible Risto Mejide.

Després d’aquesta performance, el periodista ha verbalitzat la frase màgica: Que comenci l’espectacle. I així ha estat. Desenes d’artistes s’han posat les piles i han donat el tot per tot en una nit que ha esdevingut inoblidable. El presentador del concurs (Jaume Siurana) han sabut conduir com ningú un show que ha intercalat ball, humor, música, acrobàcia, dragqueens, clows, màgia, ballarins de pole dance, actuació amb la col·laboració de la gossa Lola. El conegut cantant Carles Carrasco també ha volgut participar d’aquest acte benèfic, interpretant cançons que no passen mai de moda.

Les dues parelles de concursants van proporcionar moments realment divertits. No ha faltat la fantàstica ‘senyora’ de Barcelona, acompanyada del seu fill – un pijo pixapins – i els dos catalans – un d’ells de Puigcerdà – propietaris d’una granja de porcs. Tampoc han faltat les seductores i espavilades hostesses. Han protagonitzat un show capaç d’arrancar molts aplaudiments i riallades d’un públic entregat.

Entre els assistents podríem destacar l’alcalde de Salou, Pere Granados, diferents regidors de la corporació, la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, la presidenta de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Tarragona, Ana Vilallonga, o el president del Rotary Club de Tarragona, Alejandro Romeo.

Un cop finalitzades les actuacions – unes 14 – el president de l’Associació, Vicente Vílchez, ha agraït l’estima del públic i ha instat a la ciutadania a formar part de l’entitat, la qual és avui dia una veritable família que té l’objectiu comú de lluitar contra el càncer. Vílchez ha aprofitat per sorprendre ‘l’ànima’ de l’espectacle – Miquel Mora – i convertir-lo en ‘soci honorari de l’associació.

Abans d’abaixar el teló, el periodista Ricard Checa – assumint el paper de mestre de cerimònies – ha pujat a l’escenari i ha expressat el seu orgull en formar part d’un elenc format per persones meravelloses i solidàries. Ha agraït la col·laboració dels voluntaris i de l’alcalde i el seu equip de govern que, any rere any, dóna totes les facilitats perquè la ‘Gala Amadeu Pelegrí’ sigui un veritable èxit social.

El moment més emocionant de la vetllada ha estat quan Ricard Checa ha saludat a la desapareguda Murielle Reig, la fundadora de l’associació i ha recordat algunes de les seves famoses paraules per lluitar contra la maleïda malaltia. “Tots junts serem capaços d’erradicar-la. Uns es quedaran pel camí però la força dels uns i dels altres acabarà amb una xacra que només provoca dolor, tristesa i pèrdues d’éssers estimats”. També s’ha recordat el conegut empresari de Salou ‘Yoyo’ Hernaiz que havia mort el divendres d’un atac de cor.

De cara a l’any que ve, l’associació ja pensa en la desena edició d’una gala que ja forma part de les nostres vides i que contribueix a la investigació del càncer. Enguany, s’ha recaptat 6.000 euros. És que en solidaritat i fer les coses des del cor ningú no els guanya.

|

V Í D E O S
Algunes de les actuacions de la gala




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter