Arxius de Ricard Checa | Diari La República Checa

REDACCIÓ31 Juliol, 2019
ricard_checa.jpg

No puc negar que començo a estar preocupat amb el nou govern de Tarragona. No vull perdre l’esperança en l’executiu de Pau Ricomà. Vull pensar que aviat ens sorprendrà en positiu.

Però fins ara, en clau de ciutat, ha fet poc. Molt poc. Només cal passejar pel carrer per adonar-nos que Tarragona continua abandonada, adormida i poc atractiva.

Pau Ricomà i el seu equip fa uns 50 dies que són al capdavant de la governació del municipi i no s’ha vist cap decisió important per a la majoria dels ciutadans. Considero que hi ha coses més rellevants per a la felicitat i la qualitat de vida dels tarragonins que posar una pancarta al balcó de l’Ajuntament. I amb això no estic dient que no estigui en contra de l’empresonament dels polítics independentistes. Soc conscient que retirar Tarragona de l’abisme i de l’abandó polític i social en què els socialistes l’han col·locat no és fàcil, però no pot ser una excusa eterna.

Crec que ja s’hauria d’haver notat la presència dels nous regidors i del nou alcalde als carrers. I no em refereixo a passejar. Vull que vagin a veure personalment quines són les mancances i els punts negres de la ciutat. Tarragona està bruta, però en general. No només els carrers. Si donem una ullada a les parets, observem pintades que contribueixen a embrutar encara més la ciutat. Volem propostes clares i eficaces. Volem solucions.

Aquelles a les quals l’alcalde feia referència durant la campanya electoral. Vull que els regidors d’En Comú Podem es posin les piles i surtin dels despatxos per prendre decisions. Ens fa falta un govern amb ganes de canvi, de fer la volta a una ciutat que és, es vulgui o no, capital patrimoni de la Humanitat. M’agradaria saber què ha fet fins avui el govern de Pau Ricomà perquè Tarragona deixi d’estar tan bruta i on l’incivisme és una preocupació sense solució a la vista. Insisteixo en la necessitat de veure els polítics al carrer, amb un bloc de notes i amb ganes de corregir detalls que contribueixin a millorar la imatge de Tarragona. Són intervencions que no costen diners.

Tarragona necessita una rentada de cara i una intervenció ràpida. I això, insisteixo, no costa diners. Pintar els passos de vianants, cuidar les entrades i accessos a la ciutat, controlar l’eficiència del servei de neteja i incrementar de forma exemplar les multes contra l’incivisme podria ser un bon començament. Això sí… Veig que Tarragona continuarà adormida durant el mes d’agost.

Els polítics que fa 50 dies estan en el govern ja agafen 15 dies de vacances. Vaja, això és la bicoca… O no?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ26 Juliol, 2019
ricard-1280x960.jpg

El president del govern espanyol en funcions ha fracassat en la primera votació de la seva investidura. Només ha tingut el vot favorable del seu propi partit. El seu fracàs ha estat merescut. Aquest Pedro Sánchez, que opta a la presidència del govern, no m’agrada ni åm convenç. La seva arrogància i (poca) capacitat de dialogar i negociar l’han deixat en evidència.

És un polític de molt poc fiar. És com un llop vestit de corder. Se sent més còmode a bord del Falcon que resolent problemes. En públic diu una cosa i en privat en pensa i en diu una altra. Li agrada fer-se la víctima i empra un to pausat i serè per guanyar-se la confiança dels espanyols. El que va fer amb Pablo Iglesias no té nom. És d’una baixesa política inacceptable. Va fer allò que va criticar a Ciutadans. Va imposar un cordó sanitari al líder d’Unides Podem amb l’excusa del conflicte català. Aquest Pedro Sánchez no m’agrada.

Els seus posicionaments canvien segons les seves necessitats de supervivència política. Només cal analitzar l’hemeroteca per adonar-nos que quan estava a l’oposició va dir el contrari del que diu ara. Pedro Sánchez em fa més por que Mariano Rajoy. Almenys l’anterior president deia una cosa i la mantenia. Pecava per ignorar els problemes i no buscar solucions, però tots sabíem el que pensava. De Sánchez realment no sabem què podem esperar.

Quina actitud tindrà vers Catalunya? Tindrà voluntat real de diàleg? Voldrà seure a negociar amb els independentistes? Aplicarà (sense pal·liatius) el 155? Reconeix que Espanya té un problema polític, el qual necessita una sortida política?

Honestament aquest Pedro Sánchez no em genera confiança. Entenc el comportament dels podemites i la seva desconfiança. Si no sabem amb exactitud les línies programàtiques del seu futur govern i la manera com tractarà els seus possibles socis, entenc que el més encertat i aconsellable seria una nova convocatòria electoral el 10 de novembre.

Potser així baixarà del seu pedestal i serà una mica més humil. L’arrogància i la pedanteria  manifestades per Pedro Sánchez no ens ajudaran. Ans al contrari. Ens poden complicar la vida a tots.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ18 Juliol, 2019
ricard_checa.jpg

És normal que els ciutadans confiïn tan poc en la política i en els polítics. Aquesta manca de confiança i divorci entre els elegits i els electes es deu a la poca credibilitat de la classe política. Els ciutadans són conscients que les seves dacions o opinions només són tingudes en consideració durant els actes electorals. Després són tractats com un zero a l’esquerra. La població ja no es veu reflectida en els seus representats polítics.

Estaria bé que els polítics, una vegada a la vida, fessin cas a la voluntat popular. El pròxim dilluns, el president del govern espanyol en funcions, el socialista Pedro Sánchez, es presenta a la investidura sense fer cas a la vox populi. El dia de les eleccions, els ciutadans concentrats a les portes de Ferraz li demanen que «amb Rivera, no». Però Sánchez ara està fent tot el contrari del que demanaven els seus votants. Busca el suport de Ciutadans (i fins i tot del PP) per ser investit president de l’executiu.

Entrevista al Pedro Sánchez

He de confessar que Sánchez m’ha decebut per la seva manca de personalitat i de paraula. Si molts dels que el van votar haguessin sabut que volia arribar a acords (puntuals o no) amb Ciutadans, mai no li haurien donat suport. El més decebedor és que els polítics diuen una cosa en campanya i fan exactament el contrari després de les eleccions. I això fa que els ciutadans esdevinguin desconfiats i incrèduls.

Si repassem l’hemeroteca, ens adonem que Pedro Sánchez és un home que no compleix la seva paraula. És un encantador de serps, un venedor de fum. Honestament, crec que no és positiva una convocatòria anticipada d’eleccions, però tampoc és un escenari que m’espanti. Si els espanyols tornen a ser citats a les urnes, potser Pedro Sánchez i el PSC no tindran la mateixa sort que el passat 28 d’abril.

Jo estic realment cansat i avorrit dels polítics que no tenen paraula. Haurien de ser desterrats de la política perquè no fan cap favor a la credibilitat de la gestió pública. S’hauria de canviar la llei per donar més importància a la voluntat popular. Però dedueixo que els polítics no estan per aquesta labor… malauradament…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ10 Juliol, 2019
ricard_checa.jpg

La governació de Pau Ricomà s’albira complicada i contorbada. Se li acumula la feina, els problemes i els maldecaps. I, per més inri, els ensurts i els assumptes sobrevinguts són constants.

Tot i que ni tan sols han transcorregut els 100 dies de gràcia, els principals partits de l’oposició aprofiten per fer escarni i fer exigències sense pietat. En fi, és l’hora de la revenja… És obvi que l’alcalde de la ciutat és el màxim responsable i qui ha de donar explicacions de tots els assumptes que tenen conseqüències per a la població.

Almenys, de moment, Pau Ricomà no s’ha amagat davant de les dificultats, un fet que el diferencia del seu antecessor. Al nou alcalde li agraïm, i li recomanem, l’honestedat i la humilitat. Que continuï donant la cara i les explicacions pertinents i necessàries en els casos d’emergència i de crisi.

Ricard Checa

D’ell és, com a màxim responsable de la governació de la ciutat, la competència de vetllar per la nostra seguretat i qualitat de vida, així com defensar (a ultrança) els interessos de la ciutat. És cert que fa molt poc temps que està en el càrrec, però això no el pot eximir de les seves responsabilitats i obligacions.

Quan va decidir assumir el càrrec havia de tenir clar i ser conscient que la pau i la tranquil·litat són conceptes que, darrerament, no estan massa lligats a l’acció política.

Ricomà, si actua com un tarragoní més, és empàtic i defensa la ciutat per damunt de les sigles partidàries i de les estelades, tindrà sort i guanyarà el respecte dels ciutadans; cas contrari l’oposició i fins i tot els seus socis d’investidura li jugaran una mala passada.

Només caldrà esperar per veure-ho.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ4 Juliol, 2019
ricardCheca.png

Crec que tots ho esperàvem. No ha estat una novetat per a ningú. Sabíem que tard o d’hora el vel que protegia Ciutadans i les accions desenfrenades d’Albert Rivera cauria i la formació taronja es veuria submergida en una crisi. El gir radical de la política de Rivera no l’ha ajudat gens. El seu anticatalanisme tampoc.

Els taronges negaran aquesta afirmació. Diran que el seu atac és contra l’independentisme i no contra Catalunya. Però, una cosa va lligada a l’altra. Si no es busca una solució dialogada i pactada i s’opta, amb objectius permanentment electoralistes, l’enfrontament, s’està alimentant la fractura social i política.

Conec personalment el president de Ciutadans i per moments – en els seus inicis en la política – vaig arribar a pensar que era una vàlua per introduir canvis en un sistema desgastat i mancat de credibilitat. Albert Rivera és intel·ligent però massa ambiciós. I això li està passant factura. Jo pensava que les seves paraules eren creïbles i que la seva voluntat de canviar la política era real, que aniria més enllà de les cadires i de ‘tocar’ poder. Crec que m’he equivocat. Ha promès una cosa i ha acabat fent la contrària. S’ha compromès amb el canvi i ens ha ofert radicalitat. Ha preconitzat una nova manera de fer i estar en la política i estem veient que és la mateixa que els partits de la ‘casta’ o de la ‘vella guàrdia’.

Ciutadans ha perdut una gran oportunitat. Tenia tots els elements per canviar el sistema i per fer una ‘neteja’ important i necessària. El radicalisme protagonitzat per Albert Rivera i el seu seguici conduirà el partit a l’abisme i al descrèdit. La destrucció no pot durar tota la vida. Té data de caducitat i segurament ha arribat l’hora que Ciutadans decideixi quin espai polític vol ocupar. El de la confrontació permanent i els seus copets d’ull a l’extrema dreta (més ferotge i antidemocràtica) no l’afavoriran. Les fissures provocades per les baixes de pesos pesants debilitaran el partit taronja i posaran en dubte el lideratge d’Albert Rivera.

Potser ha arribat l’hora de fer un balanç i reflexionar sobre si cal provocar un terratrèmol en l’interior del partit i aconseguir que Ciutadans repensi el seu paper en un estat democràtic. La crítica destructiva (sobretot contra Catalunya) no ajuda a resoldre cap conflicte. Ans el contrari. Ho té clar Albert Rivera?

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ18 Juny, 2019
jurat_premis-2019-1-1280x902.jpg

Està previst que, durant la gala solidària, presentada pel periodista Oliver Márquez, hi hagi diferents actuacions, sorteig de diversos regals i un pica pica pels assistents que hauran d’optar per un Dress Code Cóctel

Ja es coneixen els noms dels guardonats de la VII edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzada pel diari digital La República Checa. El lliurament dels reconeixements als millors comunicadors de l’any tindrà lloc el divendres, 28 de juny, a partir de les 18h45 hores, al Teatret del Serrallo, durant una gala solidària a favor de La Muntanyeta.

El jurat dels premis de Comunicació Tarragona 2019

En aquesta edició, l’organització ha introduït alguns canvis. Ha decidit instaurar les  següents categories: ‘Premi Internacional’, ‘Periodista D.O. Tarragona’, ‘Premsa cultural’ i ‘Periodista revelació’.

El jurat, presidit per Patrícia Anton, es va reunir en dues ocasions per presentar els seus candidats, valorar, discutir les candidatures i, posteriorment, votar i elegir els guardonats.

Josep Escudé rebrà el Premi Nacional de Comunicació

Qui són els premiats de 2019?
Durant la gala benèfica, pujaran a l’escenari del Teatret del Serrallo, en qualitat de guardonats els següents professionals de la comunicació: El fotògraf Ramon Segú ‘Chinchilla’ (Trajectòria); el periodista de TAC12 Jordi Murtró (Revelació); el dibuixant José Manuel Álvarez Crespo, ‘Napi(Premsa gràfica); La Tertulieta d’Onda Cero (Premi Cultural); Núria Riu (Transparència); la periodista de RNE Pilar Ribas (Premsa Radiofònica); el corresponsal a Tarragona de Nació Digital Jonathan Oca (Periodisme Digital); el periodista del Diari de Tarragona Marc Libiano (Premsa Esportiva); el consultor de comunicació i periodista Jordi Salvat (2.0); la periodista de TV3 Núria Solé (Periodisme D.O. Tarragona); el cap de premsa del Parlament de Catalunya Josep Escudé (Premi Nacional de Comunicació) i el  president de Mediapro Jaume Roures (Premi Internacional).

A Jaume Roures li concediran el Premi Internacional

Els membres del jurat han acordat també concedir una Menció Especial al departament de comunicació de l’Arquebisbat de Tarragona, liderat per Santiago Grimau, per l’atenció i facilitats, tant humanes, com tècniques, donades a les desenes de periodistes que es van encarregar de fer la cobertura mediàtica de la Beatificació del Dr. Marià Mullerat i Soldevila i de l’acte d’ordenació de Joan Planellas com a Arquebisbe de Tarragona.

Núria Solé rebrà el Premi Periodisme DO Tarragona

Durant la gala, que serà presentada pel periodista Oliver Márquez, es farà un homenatge pòstum al periodista torrenc Xavi Zaragoza, que ens va deixar el passat 11 de maig, víctima d’un atac de cor, amb només 34 anys.

Qui és el jurat?
Cal recordar que el jurat d’aquesta edició està format per: Andrea Mazzanti (Empresària); Patrícia Anton (Directora Comercial del Casino de Tarragona); Cindy López (Empresària); Francesc Pintado (President de l’Associació d’Empresaris d’Hoteleria de la Província de Tarragona); Maria Checa (Psicòloga clínica); Virgínia Morcillo (Empresària i Rotària); Joaquim Nolla (President del Col·legi de Farmacèutics); Noelia Silvero (Periodista de Constantí Ràdio); Faustino Herreros (Cap de comunicació de la Guàrda Civil); Ricard Checa (Periodista), Maria Pinyol (Gabinet de premsa dels Mossos d’Esquadra) i Víctor Canalda (Advocat i professor universitari).

Els darrers ‘premis nacionals’
En els anys anteriors, el jurat va decidir atorgar el Premi Nacional de Comunicació a Manuel Fuentes, Fàtima Llambrich, Tomàs Molina, Patrícia Plaja, Toni Cruanyes i Ramon Pellicer.

L’acte és obert a tota la ciutadania, tot i que per assistir cal inscriure’s prèviament, a través del correu premis@larepublicacheca.com.  Es tramitaran les inscripcions per rigorós ordre d’arribda fins a completar l’aforament. Es recomana als assistents  optar per un Dress Code Cóctel.

 

 


REDACCIÓ15 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

Els vents que bufen a favor d’Esquerra Republicana – en part a causa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya – han aconseguit, almenys a Tarragona, posar punt final a dues dècades de ballesterisme.

Ara no és el moment perquè el ja exalcalde Ballesteros faci una reflexió profunda, seriosa i responsable dels motius que li van fer fora de l’alcaldia. Fa temps que una gran part de la ciutadania reclamava un canvi. I això no té res a veure amb la persona de Ballesteros sinó amb la seva manera de liderar el seu (des)govern.

És obvi que el desastre dels jocs del Mediterrani, el cas Inipro, la sensació accentuada d’absència de l’alcalde al carrer, la (mala) gestió de la intervenció policial a Tarragona el dia 1 d’octubre i alguns errors tàctics i estratègics d’alguns membres del seu equip han contribuït a un desgast accelerat del PSC i de retruc de la figura de Ballesteros. El problema, en el meu entendre, és que el PSC i l’equip de Ballesteros no han sabut interpretar el cabreig d’algun sector de la societat i sobretot va ser contraproduent l’enemistat declarada amb la CUP i la distància (cada cop més profunda) entre Pau Ricomà i Ballesteros.

El nou alcalde i el seu equip de govern tenen molta feina pel davant. Caldrà veure si Pau Ricomà optarà per una nova manera de fer i estar en la política, més transparent, més propera, més ciutadania i sobretot governant per a la gent. Ara, és més que normal que el nou batlle faci una auditoria pública de com està realment l’ajuntament i els comptes públics.

Caldrà, potser, posar fill i l’agulla i acabar amb el servilisme i l’endollisme. Fóra aconsellable que a l’hora d’ocupar els càrrecs de confiança no es tingués en compte exclusivament el carnet o la defensa de l’estelada però sí la professionalitat, l’estima a la ciutat i el compromís amb la bona gestió. Seria un error defenestrar tots les ‘caps’ de departament o gerents com si es tractés d’un canvi de cromos. També s’hauria de tenir en compte que la política nacional i el conflicte existent no pot entorpir ni perjudicar decisions.

El lema ha de ser Tarragona i més Tarragona. Si Pau Ricomà opta per governar per la gent de forma indiscriminada, saber escoltar, actuar amb responsabilitat i assumir el diàleg com a bandera, Tarragona sortirà guanyant i el canvi serà aplaudit per diferents sectors de la societat. Només cal que Ricomà sigui com és com a persona: senzill i un defensor de Tarragona. Cas contrari, el seu mandat serà força complicat…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

La responsabilitat que recau a l’esquena d’En Comú Podem –hem de reconèixer-ho– és brutal. Els resultats electorals del passat 26 de maig confereixen a la formació morada el poder de desequilibrar la balança i de decidir qui serà el president del govern municipal els pròxims quatre anys. La pressió que està patint la líder d’ECP en els darrers dies és importantíssima.

Carla Aguilar, de manera assembleària o no, té la responsabilitat de decidir els destins de Tarragona. Haurà de dir si dona suport a un alcalde republicà (Pau Ricomà) o a un de socialista (Josep Fèlix Ballesteros). Però aquesta decisió no és senzilla. Haurà de valorar els pros i els contres i ser honesta amb allò que En Comú Podem suggeria a la ciutadania: la Tarragona del canvi. No valen excuses barates per anar contra la voluntat popular.

No serveixen els arguments que Tarragona no és independentista per evitar facilitar la investidura de Ricomà. La ciutadania demanava un canvi. No sé si de persones, de polítiques o de paradigmes. Però el clam pel canvi era sonor. En el cas que els comuns apostin per Ballesteros com a cap de govern municipal, hauran d’explicar algunes coses als ciutadans i quedaran retratats per la seva manca de paraula.

Ells van insistir en el canvi. També hauran de ser (cor)responsables d’haver permès que, per primera vegada en la història de Tarragona, un alcalde s’assegui a la banqueta dels acusats (a causa del cas Inipro).

Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen el poder a les seves mans. Hauran de ser conseqüents amb allò que ens van vendre durant la precampanya i la campanya electoral. Si no ho fan, quedaran retratats i es posarà en dubte la seva paraula per sempre.

En la política s’ha de tenir paraula i ser conseqüent amb allò que es proclama quan s’aspira a tenir poder i després d’aconseguir-lo. En cas contrari, millor engegar-ho tot a rodar. No demano que els comuns facin una cosa o la contrària, només dic que s’ajustin a les seves promeses, perquè són massa joves per començar mentint i enganyant els que els van fer confiança.

Ja veurem de quina pasta estan fets i si són persones de fiar.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ29 Maig, 2019
francescjoan-e1559149200621.jpg

El proper 28 de juny, el Teatret del Serrallo, acollirà a partir de les 18h30, la setena edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel digital La República Checa.

Oliver Márquez serà el conductor de la gala

La gala solidària, que estarà presentada pel periodista Oliver Márquez, servirà per reconèixer la professionalitat i la dedicació de periodistes i comunicadors de la província de Tarragona.

El jurat, format per Faustino Herrero, Maria Checa, Francesc Pintado, Patrícia Anton, Andrea Mazzanti, Cindy López, Noèlia Silvero, Maria Pinyol, Virginia Morcillo, Víctor Canalda, Ricard Checa, Joaquim Nolla, haurà de decidir quins són els professionals que més encaixen en les següents categories: Ràdio/Televisió, Cultura, Revelació, Transparència, Trajectòria, Premsa gràfica, Esports, Periodisme 2.0, Premi Nacional i Internacional.

Per assistir a l’acte cal enviar un correu a premis@larepublicacheca.com, fent constar el nom de les persones interessades viure en directe el lliurament dels premis.

La gala, durant la qual se sortejaran diferents regals, és solidària a favor de la Muntanyeta. Un cop finalitzat l’acte, s’oferirà un pica-pica als convidats.

 


REDACCIÓ29 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

Els resultats electorals del passat diumenge han deixat un panorama polític força convuls. La incertesa és la gran protagonista. Els caps de llista més votats han començat ja els contactes informals per intentar sondejar el terreny i voluntats de la resta de les forces polítiques. La regidora novell Carla Aguilar, la portaveu d’En Comú Podem, té la clau de la governabilitat. Ballesteros o Ricomà. Un d’ells es convertirà en el pròxim alcalde amb les conseqüències que això comporta. Més enllà de la governació, el fenomen independentista pot ser el cavall de batalla de la política tarragonina.

Els presos polítics tindran més suport institucional si finalment governa ERC. Algun llaç groc i alguna pancarta podria ser penjada al Palau de la Font, la qual cosa, Ballesteros i PP han pogut evitar en el passat mandat.

Les negociacions encara no han començat, però la lluita de galls serà una realitat. Ballesteros vol acabar la seva vida política com a alcalde i Pau Ricomà no vol perdre l’oportunitat de ser el primer alcalde republicà. Si no ho és ara, li passa l’arròs. Sigui com sigui, el pròxim mandat serà una olla de grills. Tot està en obert, ara i sempre…

En Comú Podem tindrà la darrera paraula en la decisió del dos trios (PSC, Cs i PP) o (ERC, JxT i CUP). En fi… que Déu ens agafi confessats.

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter