20. Abril 2024

Arxius de república | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Maig, 2022

La Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquia o República ha anunciat que el pròxim 14 de maig celebrarà una consulta popular sobre la monarquia o si es prefereix la implantació de la república. Tarragona serà una de les ciutats on es podrà votar, segons l’organització de la consulta amb l’objectiu de “pressionar” el govern espanyol per convocar un referèndum sobre la forma d’estat.

A la capital de la demarcació es podrà votar a la plaça de Cuba, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Des de les 10 del matí fins a les 14:30 h. També es podrà participar en la consulta a Salou a la plaça 11 de setembre de Salou, a l’altura del monument de Rafael Casanovas, i el seu horari serà de 09:00 h del matí fins a les 19:00 h del vespre.

Un dels coordinadors de l’agrupació a Catalunya, Antonio López, ha explicat que hi haurà més de 140 urnes on votar arreu del territori català, la majoria situades a l’àrea metropolitana de Barcelona. A Espanya hi haurà gairebé 1.000 meses i també es podrà participar en algunes ciutats a l’estranger, com Brussel·les, Londres o París.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Novembre, 2017

Joan Tarda lamenta que s’hagin manipulat els talls de veu de les seves respostes per treure-les de context i posar en boca seva afirmacions que no ha dit, en relació a les noticies d’avui en les que s’afirma que Tardà ha dit que “la independència encara no és una realitat perquè no hi ha una majoria que la vulgui”.

El portaveu d’ERC al Congrés ha explicat que el que realment ha dit és: “serem independents si una majoria de catalans ho volen i no ho serem si no hi ha una majoria que ho vulgui”.

A continuació podeu llegir que ha dit textualment el diputat Joan Tardà:

  • —Ara que els independentistes ja ho assumeixen i diuen obertament que era inviable això d’aplicar la República, volia saber com es portarà això als programes electorals?
  • No ho hem dit això. El que hem dit és que no havíem cregut mai que un estat democràtic com l’estat espanyol estigués disposat a exercir la violència d’una manera superlativa, raó per la qual, com sempre, hem dit dues veritats. Primera, que Catalunya serà independent si hi ha una voluntat majoritària i perseverant dels ciutadans de Catalunya a voler ser independents. Per cert, si aquesta majoria no existeix, no en serà mai. I segona veritat inamovible: el procés serà pacífic o no serà. És cert que es va declarar la independència, es va proclamar la República, però la República no es va implementar. La raó per la qual no es va implementar era perquè no estàvem predisposats —la paraula és predisposats— a posar en risc la seguretat dels ciutadans. I és inevitable que pesés sobre els dirigents i el govern de Catalunya el trauma de l’1-O: si per posar les urnes la ciutadania fou colpejada, tot i que potser hauríem pecat d’ingenus pensant que mai, mai, es podrien haver traspassat les línies de l’1-O, què hauria pogut passar si el govern de Catalunya hagués sortit al balcó a proclamar la República. Crec que va ser un gran exercici de responsabilitat, sobretot quan ahir mateix que en una revista amb una gran tradició periodística com Interviú van sortir alguns dels plans elaborats per a fins i tot prendre a l’assalt un parlament democràtic. De manera que serem independents si som perseverants i hi ha una majoria. Quan? No ho sabem. Abans que independentistes som demòcrates, i abans que demòcrates som bona gent. I per a nosaltres la pau, el pacifisme i tot allò que té a veure amb el civisme és fonamental. Estem orgullosos de ser com som, tot i reconèixer que que potser, potser, com que tot això que fem no ho havíem fet mai, potser sí que havíem pensat que l’estat espanyol no estava disposat a reprimir de forma de violenta. I això és una lliçó. Hauria de preocupar moltíssim a la ciutadania espanyola. Perquè primer som nosaltres i demà potser uns altres.
  • Aleshores, aquest és l’únic motiu pel qual vostès no van posar en pràctica allò que en teoria havien aprovat? El temor a una nova repressió policíaca?
  • Per descomptat. Evidentment. Jo he començat parlant-los de la comissió d’investigació. L’1-O va ser un trauma per a la societat catalana. Per cert, no va ser-ho només per als independentistes, sinó també per als no independentistes que no van anar a votar, perquè tot el món va patir. Però estic molt orgullós de la maduresa del president Puigdemont i del govern de Catalunya, de saber que en aquell moment tocava fer el que es va fer.
  • Vostè parla de l’1-O però la informació que es publica ara parla del 27 d’octubre.
  • Sí, és que parlo d’un trauma. Descobrir com i de quina manera l’estat espanyol estava disposat a tot per a aturar un procés cívic, pacífic i democràtic.
  • Ha dit que Catalunya serà independent quan hi hagi un suport majoritari. S’atreveix a dir de cara al 21-D quin percentatge de vots entre les candidatures independentistes…
  • Jo us parlava d’un paràmetre. Catalunya serà independent si els catalans volen que en sigui. Per cert, sabeu perquè encara no som independents, o no n’hem estat? Que cadascú ho digui a la seva manera. Perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho hagi volgut.
  • Quants haurien de ser? Un 60%? Un 70%?
  • Jo el que dic és que nosaltres, fins i tot quan considerem que aquestes eleccions són il·legítimes, des del primer dia vam dir que hi participaríem, vam dir que seria una oportunitat, tot i que l’escenari és una gran anomalia, nosaltres sortim amb la voluntat de guanyar les eleccions i fins i tot sortim amb la voluntat i l’objectiu d’assolir una majoria de sufragis, és a dir, superar el 50%, i farem tot el possible per aconseguir-ho. Al final, manen els ciutadans. I si volen, ho tindrem, i si no, doncs no ho tindrem, i a continuar lluitant.

REDACCIÓ2 Setembre, 2014
alfred.jpeg

Fou Plató (428-347 aC) qui a la seva obra La República va posar els fonaments teòrics pel desenvolupament de la teoria del bé comú. En aquesta obra Plató defenia que el bé comú, com a finalitat de l’Estat, transcendia els béns particulars en tant que la felicitat global havia de ser superior a la felicitat dels individus. Aristòtil (384-322 aC), a Política, completà el plantejament platònic sobre el bé comú desenvolupant la forma amb la que havien de participar els membres de les polis, de manera que la societat organitzada en Estat havia de proporcionar tot allò que cada un dels seus membres necessités per al seu benestar i felicitat com a ciutadans. Així, el bé del tot no era tal sinó repercutia en la felicitat de cada un.

Òbviament el concepte de bé comú, talment com ha passat amb la pròpia societat i la seva forma d’organitzar-se en política, ha estat objecte d’interpretacions i matisada en funció del context històric, però és un bon exercici el recordar quin és l’origen dels conceptes i dels pensaments per analitzar allò que cal adaptar als nostres dies o per desestimar si, el rumb del pensament social així ho demana.

Rousseau (1712-1778), un dels grans valedors de la tradició republicana, a El contracte social sostenia que l’estabilitat de lapolis només es podia generar des de l’acceptació del contracte polític i social per una gran part de la ciutadania, acceptació que només podia donar-se si el principi rector de l’acció política era el bé comú, i on el principi d’autoritat es fonamentés i complementés amb l’acceptació del contracte i en la participació de tots en l’acció de govern i en els beneficis que d’aquesta acció se’n derivava.

Als republicans de soca-rel, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat són els que considerem necessaris per a la cohesió i l’estabilitat de la comunitat política, ja sigui aquesta un petit poble, una gran ciutat o un nou país en construcció com el nostre.

Sovint aquests conceptes poden semblar caducs o no aplicables a la nostra societat. Res més lluny de la realitat. Com a Vicepresident Mundial de la Jove Cambra Internacional vaig poder conèixer la realitat econòmica de moltes empreses i ciutats d’arreu del món. Allò après a la universitat on l’obtenció del millor balanç financer possible és la finalitat màxima de tota empresa, està donant pas al nou paradigma de l’Economia del Bé Comú, que assenta les seves bases en la sostenibilitat, la solidaritat, la democràcia i la participació, a més de generar beneficis a la comunitat i respectar els valors humans, essent les empreses, les institucions o les administracions públiques el seu àmbit d’actuació.

Tot i haver transcorregut més de dos mil anys, hi ha problemes que continuen ben presents entre nosaltres. I ho són perquè les desigualtats entre els membres d’una comunitat sempre hi han estat i sempre hi seran, mal que ens pesi. Seria demagògic dir que la plena aplicació dels valors republicans en el dia a dia del govern posaria fi a aquestes desigualtats. Demagògic i irresponsable. Però el que sí que és cert, és que amb la seva aplicació les desigualtats s’escurçarien. Perquè la defensa dels drets de les persones entesos aquests drets en el sentit més ampli del concepte, no s’ha d’entendre com la defensa del dret individual per damunt del bé comú, ans al contrari, n’és la primera conseqüència la consciencia de justícia social i de solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Esquerra Republicana de Catalunya és molt més que el partit polític que ara està en boca de tothom per ser l’únic que des de fa dècades té com a un dels seus primers objectius la independència de Catalunya. ERC som un partit que fem política d’esquerres, essent un dels nostres elements claus la defensa dels drets de la persona i la denúncia de tot allò que atempti contra aquests drets. ERC som un partit amb arrelats valors republicans que sabem que encara hi ha amplis sectors de la societat que veuen conculcats els seus drets individuals per raons de gènere, orientació sexual, edat, discapacitat, cultura, ètnia o per qualsevol altre motiu.

Respostes i solucions als reptes que tenim plantejats com a país, com ciutat i com a societat les tenim a ERC. I les tenim per Reus perquè tant la gent que m’acompanya en aquest projecte com jo som gent jove, gent preparada, gent amb il·lusió i gent amb vocació de servei al bé comú, perquè som treballadors i no necessitem de la política per viure, que ens sentim plenament preparats i perquè, per sobre de tot, som republicans!

 

Àlfred PITARCH I GARCÍA

Candidat a l’alcaldia de Reus 2015

ERC Reus

 


REDACCIÓ14 Juliol, 2014

Catllar_2
Antonio López hissarà, per un dia, la bandera republicana

La bandera independentista que oneja sobre el castell de El Catllar és una de les grans xafarderies dels veïns del poble. Sobretot des que Josep Maria Gavaldà (CiU) va cedir l’alcaldia, d’acord un pacte de govern signat al començament del mandat, al socialista Antonio López.

Aquesta bandera es va hissar fa uns mesos arran d’una recollida de firmes on alguns veïns del poble no van dubtar sumar-s’hi. Ara, amb el canvi de govern i d’ideologia que regenta la casa consistorial, molts es pregunten què és el que passarà amb ella.

En declaracions al diari de La República Checa, l’alcalde, Antonio López, assegura que ara no és moment d’entrar en aquest debat. “Ara mateix tenim altra feina per fer”, sobretot quan l’edil socialista només disposa d’un any fins a les properes eleccions.

El que si ha volgut avançar a aquest diari és que, el proper 14 d’abril, la bandera independentista estarà acompanyada per la republicana.
Dani Martínez


REDACCIÓ6 Juny, 2014

altafulla
Altafulla exhibeix bandera republicana al balcó

L’Ajuntament d’Altafulla considera que el model d’estat actual està “esgotat” i reivindica que s’iniciï un procés constituent cap a la República. De fer, el govern local, capitanejat per Fèlix Alonso, ha emès una Declaració Institucional per reclamar un referèndum sobre la monarquia. El consistori entén que ha arribat l’hora de passar la paraula als ciutadans i que aquests decideixin quin és el millor regim polític. La declaració s’expressa “des del compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat”, i com a “hereus del llegat social, cultural i emancipador de la II República”. Es nega a acceptar, d’aquesta manera, “un relleu automàtic mitjançant una Llei orgànica sense obrir l’oportunitat democràtica de consultar la ciutadania”. La Declaració Institucional serà enviada a la Moncloa, a la Generalitat, al Senat i al Congrés dels Diputats. Es farà arribar, igualment, a la presidència de la Unió Europea.


REDACCIÓ2 Juny, 2014

Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove han penjat aquest migdia al Balcó del Mediterrani la bandera republicana de deu metres de llarg que ja van treure amb motiu del 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la república.

 
Amb aquesta acció, la coalició d’esquerres ha reaccionat davant l’anunci de l’abdicació del rei, reivindicant que ara és el moment per constatar l’esgotament del règim actual i convocar un referèndum per decidir entre monarquia i república.

ICV declara la II República  al Balcó del Mediterrani
ICV ha proclamat la República 

ICV-EUiA reclama la instauració d’una república com a primer pas democràtic per a resoldre la crisi social, política i institucional en què està immers el país, tot remarcant que cal exercir el dret a decidir també sobre el tipus de règim que volem, essent essencial la naturalesa electa del cap de l’estat.
El 14 d’abril passat, Arga Sentís, coordinadora d’ICV Tarragona, va indicar  que “més de vuitanta anys després del 14 d’abril de 1931, la República continua essent un somni de laïcitat, justícia social, progrés i racionalitat. La República apareix cada cop més com una solució als nostres problemes actuals, precisament pels valors que implica, que són els de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquestes són coses que necessitem en un temps com aquest”.
Teresa Fortuny, coordinadora d’EUiA Tarragona, deia  per la seva banda que “una República catalana seria un element imprescindible per definir les relacions d’igualtat que volem mantenir amb l’Estat espanyol. És, també, una reivindicació necessària quan aquesta estafa, que anomenen crisi, ens arrabassa els nostres drets socials”.
 
 


REDACCIÓ2 Juny, 2014

 

L'alcalde d'Altafulla penjant la bandera tricolor
L’alcalde d’Altafulla penjant la bandera tricolor

La bandera republicana està present des d’aquest migdia a l’Ajuntament d’Altafulla i de Montblanc.
Després de l’anunci d’abdicació del rei Joan Carles I, l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha reclamat el “dret a decidir” també sobre la figura del cap d’Estat i ha volgut visualitzar-ho penjant la bandera republicana i l’estelada al balcó de l’Ajuntament. “És el moment d’obrir un nou procés constituent de decidir-ho tot, i també el del cap d’Estat”, ha assegurat.
D’altra banda, a l’Ajuntament de Montblanc també oneja la bandera republicana. El mateix passa a l’Ajuntament de Tarragona. En un dels finestrals de la Sala d’Actes, la socialista Rocio León i l’ecologista Arga Sentís han penjat una bandera amb els colors de la República.