20. Abril 2024

Arxius de rafel comes | Diari La República Checa

RICARD CHECA18 Desembre, 2019
trapero.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, van entorpir una investigació contra agents de la policia local de Vila-seca acusats d’haver apallissat de forma salvatge un jove de 19 anys, en 2013, continua donant molt a parlar. És com una novel·la de corrupció policíaca, però amb baix pressupost.

L’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, durant el judici – que va quedar ‘vist per a sentència’ el passat dilluns – han insistit en la teoria de la conspiració. Morón va parlar obertament d’un assetjament orquestrat pels aleshores cap i sotscap de la regió policial, Jaume Giné i Rafel Comes, respectivament. Aquesta guerra bruta, segons va dir al tribunal, tenia com a principal objectiu la seva destitució. Les declaracions de Jaume Morón han posat en relleu un malestar que va tenir coneixement el mateix major Josep Lluis Trapero.

Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida

En una carta, que larepublicacheca.cat ha tingut accés, l’intendent Jaume Morón va informar el màxim responsable de la policia catalana que estava sent objecte d’una situació “motivada per una voluntat clara d’involucrar-me en algun tema greu i tenir una argumentació per demanar la meva destitució”. En la missiva, diu que l’estratègia de cap i sotscap de la regió “ha pogut funcionar, però això té unes conseqüències negatives molt importants per a la meva persona, el meu prestigi professional, però també pel nostre cos de policia” que serà objecte “d’atacs malintencionats i de repercussió pública negativa”.

Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.

Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió

En relació amb el cas dels policies de Vila-seca, l’intendent qualifica d’incomprensible que l’hagin obert una informació reservada i expedient disciplinari sense que “ni un sols comandament superior m’hagi preguntat o hagi volgut contrastar cap possible incorrecció o errada per la meva part en la gestió d’aquest afer que era molt complex… (…) Ningú no ha parlat amb mi ni m’ha pres declaració”. Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió. Una persecució i animadversió que diu que “he assumit amb resignació i amb lleialtat institucional i respecte”.

El judici va tenir repercussió mediàtica

Jaume Morón informa també al major Trapero que és innocent dels fets que l’acusen. És més: assegura que mai no va donar cap ordre il·legal de fer o deixar de fer cap investigació i esclareix que no coneix els agents de la Policia Local de Vila-seca implicats en la pallissa i que com a cap de l’Àrea Bàsica Policial no es dedica a investigar. Insisteix també en què la supervisió de les investigacions no les fa el cap de l’ABP sinó el responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal.

L’intendent, per a qui la Fiscalia demana presó i inhabilitació, recorda que “el cap de la regió (Jaume Giné) ja va intentar involucrar-me en un expedient disciplinari on va implicar el cap de la unitat d’investigació” amb l’objectiu clar de “relacionar-me”. Tot i no haver-hi cap informació “que l’afectés, va argumentar-ho per demanar la meva destitució”.

Morón acusa el cap i sotscap de la regió, Jaume Giné i Rafel Comes, de “pressionar” al cap de l’AIC perquè es fes servir” la visió de la caporala Ester Mas en els expedients per aconseguir així “involucrar-me i al cap de la unitat d’investigació”, però, “pel que sé el cap de l’AIC va mantenir que no havia d’entrar en les diligències”.

Algun periodista ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre ha declinat qualsevol valoració

Però a Jaume Morón li resulta difícil entendre l’obertura d’un expedient disciplinari contra un membre d’escala superior” “sense desobeir cap ordre”. “No em consta un fet similar als Mossos”. Tampoc li quadra instar una investigació interna sobre unes diligències presentades i finalitzades amb detenció dels presumptes autors “sense cap requeriment o queixa judicial, ni de la víctima, ni d’indicis delictius”. “Això és inèdit” i “excepcional”.

En la carta enviada a Josep Lluís Trapero recorda que la seva trajectòria professional és exemplar. Insisteix en el respecte que sempre he tingut vers el cos policial i la prudència. “Algun periodista m’ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre he declinat qualsevol valoració”. Insisteix que mai no ha tingut cap incidència com a cap de l’ABP, “excepte les derivades” amb Jaume Giné.

En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”

Arriba al punt de dir que els caps de Tarragona van aconseguir el seu propòsit relegant-lo a la comissaria de Gavà. Tanmateix, sol·licitava a Trapero que algú avalués les “accions que han realitzat i reconduir-les”.

Al finalitzar, Morón confessa que està preocupat amb el linxament mediàtic. “Em trenca el cor que els meus fills” vegin en els mitjans que “el meu cos de policia ha demanat que m’imputin quan jo he donat tot per aquesta institució amb lleialtat”.

 

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2019
judici1-1280x960.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, acusats d’haver entorpit una investigació contra una brutal agressió a un jove de 19 per part de la Policia Local de Vila-seca, es reprendrà dilluns. El tribunal intenta saber si un intendent i un excap d’investigació, Jaume Morón i Xavier Cunillera, van fer els possibles per apartar la caporal Ester Mas d’una investigació contra agents de la policia vila secana. Mas al·lega pressions per part dels comandaments en aquest sentit.

Xavier Cunillera i Jaume Morón

En el judici es parla essencialment del ‘paper’ de l’intendent Morón. De Cunillera es parla més aviat poc i alguns dels testimonis li han titllat de persona implicada, de treballador i de tracte fàcil. Vers l’intendent Jaume Morón els ‘piropos’ són més escassos.

L’estratègia de la defensa, almenys fins ara, està basada a desacreditar els testimonis de la caporala Mas i del comissari Rafel Comes. Durant l’audiència, s’ha parlat de conxorxa, de males relacions, d’enfrontaments i mal rotllo personal. S’ha arribar a insinuar una tesi de la conspiració contra Morón per part de Jaume Giné (excap de la regió) i Rafel Comes amb l’objectiu de complicar-li l’ascens en la carrera professional.

El president del tribunal ha cridat l’atenció de l’advocat de Morón perquè considera que s’està perdent el temps amb qüestions que no estan sent objecte de judici.

El cert és que ara per ara, tant el comissari Comes com un comandament de la Divisió d’Afers Interns coincideixen que la investigació duta a terme pels Mossos contra els agents de la Policia Local de Vila-seca, ha estat insuficient i desastrosa. El dilluns, continua el judici que, en alguns moments, sembla un guió d’una pel·lícula de corrupció policíaca.

Hi ha molta expectació per conèixer la versió dels acusats, els quals només declararan al final. També sorprèn que es parli tant de l’excap de la regió policial, Jaume Giné, i no se l’hagi cridat a testimoniar. En tot cas, amb aquest judici, independentment de la sentència, la imatge de la policia catalana sortirà perjudicada. Sí o sí.

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2019
judici7-1280x960.jpg

El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.

Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.

Comes ha dit al tribunal que la investigació sobre la presumpta agressió d’uns policies locals de Vila-seca va ser “desastrosa” i que “era molt millorable”. Rafel Comes no té dubtes que la investigació es va “tancar en fals” i que “es van obviar diligències”.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Sense creuar mai cap mirada amb Jaume Morón, Comes, que va ser sotscap de la regió del Camp de Tarragona, ha insistit molt en el fet que una caporal, encarregada de la investigació, va ser pressionada i amenaçada per “una cadena de comandaments” per deixar d’investigar els fets. Comes ha qualificat “d’insòlit” i “inadmissible” que l’intendent Morón “pressionés” – a porta tancada – la caporal Ester Mas que va ser apartada del cas.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona. El rentat de roba bruta no ha anat a més perquè el president del tribunal ha entès que era un tema que no aportava res a la causa.

Rafel Comes després de declarar

No s’ha investigat bé
Per la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia “lògic” que la instrucció l’assumís el sergent com solen fer “en els casos més rellevants”. A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d’investigar els fets.

El testimoni del comissari Rafel Comes, fet en castellà, ha estat el més crític fins ara amb l’actuació dels dos processats en relació amb la investigació d’un presumpte abús policial.

La investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”

Segons Comes, van descobrir que des de Mossos “no s’havia investigat bé, que s’havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s’havia apartat a la caporal” que va iniciar les indagacions.

En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”. Segons Comes, si convé “es va de genolls” a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. “És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal”, ha insistit el comissari.

Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.

Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.

A més, el comissari ha declarat que li semblava “inacceptable” que l’intendent Jaume Morón, cap de l’ABP del Tarragonès, “pressionés” a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. “Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible”, ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.

Joan Mulet abans de declarar

Actuació correcta
Per contra, l’inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer “el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar”.

A més, segons Joan Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. “No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d’altres policies es fa constar el cap d’unitat com a instructor”, ha detallat.

Cunillera, persona implicada
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona “molt implicada en la feina” i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i “com a policia, està obligat per llei a donar la informació”.

El jutge ha cridat l’atenció als advocats: “Sembla que pretenguin encausar-la (la caporal), però aquí els dos únics acusats són els seus clients”

En la recta final de l’interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l’atenció a les defenses pels “retrets” constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. “Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients”, els ha etzibat el president del tribunal, qui també s’ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.

El porter de la discoteca Pachá

Poques proves
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora.

Cal recordar que, segons la Fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que “li tallessin les ales” i que ell li va respondre que “era lògic que ho assumís el cap d’Investigació”. A preguntes de les defenses ha dit que no va notar “res estrany” en els processats o que “no volguessin investigar els fets”.

Carta anònima
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.

El jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades

Durant la sessió d’aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s’havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se’n van fer càrrec els agents.

Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l’hagués trucat per les gravacions d’aquells fets. “Aquella nit no va passar res fora de l’habitual”, ha recordat.

5 anys de presó
Per a aquest dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

 

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2019
rafel-comes_mossos-1280x960.jpg

Continua el judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra acusats d’entorpir una investigació sobre la presumpta agressió salvatge dels policies locals de Vila-seca a un jove de 19 anys després de sortir de la discoteca Pacha, el 9 de gener del 2013.

Rafel Comes després de declarar

La declaració del comissari Rafel Comes, aleshores sots cap de la regió del Camp de Tarragona, ha provocat calfreds entre els assistents a la sala de vistes. No s’ha mossegat la llengua i ha intentat no deixar res al tinter. Comes ha estat peremptori: la investigació dura a terme pels Mossos contra els agents de la policia local va ser desastrosa i, conseqüentment, era molt millorable.

El comissari, que ha declarat després de l’inspector Joan Mulet, excap d’investigació de la policia catalana a Tarragona, ha dit als jutges que s’havien obviat diligències policials i que es va tancar en fals una investigació quan en realitat havien moltes proves indiciàries.

Per part dels Mossos, no es va fer el que toca fer i que es van obviar moltes proves. “Van tancar una investigació en fals”, ha insistit Rafel Comes

Comes també s’ha referit a les pressions que l’intendent Jaume Morón havia fet contra la caporal que estava al capdavant de la investigació a porta tancada i la qual va ser finalment apartada del cas: “és insòlit i inadmissible”. També ha dit que, per part dels Mossos, no es va fer el que toca fer i que es van obviar moltes proves. “Van tancar una investigació en fals”, ha insistit.

Els dos acusats en primer pla

L’advocat de Jaume Morón ha intentat desacreditar Rafel Comes en recordar que els dos comandaments arrosseguen una “mala relació” des de fa molts anys, sobretot quan Comes exercia funcions de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

De fet, Comes i Morón, en la sala de vistes, no han creuat la mirada.

Ampliarem informació

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2018

Ramon Chacón, a causa dels canvis, passarà a ser el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona

Ramon Chacón passa a ser el màxim responsable dels Mossos a TGNA

Dos comandaments que coneixen prou bé Tarragona han ascendit al màxim posicionament dels Mossos d’Esquadra. Els comissaris David Boneta i Rafel Comes són peces claus en l’organigrama organitzatiu de la policia catalana. David Boneta, de 48 anys, serà el titular de la Comissaria de Coordinació Territorial i Rafel Comes, de 50 anys, serà el nou cap de la Comissaria de Coordinació Central. Els dos comandaments estaran en l’equip de Miquel Esquius i de Ferran López.

El conseller Miquel Buch, ha decidit fer alguns canvis en l’estructura d’Interior, per aconseguir recuperar el prestigi i la professionalitat que, arran dels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre, alguns sectors propers a l’unionisme espanyol, van intentar posar en tela de judici. Amb aquesta remodelació, Tarragona pateix algun canvi estructural ja que el responsable de la regió policial passa a la comissaria de coordinació territorial. Per aquesta raó, Ramon Chacón passa a ser el cap visible dels Mossos al Camp de Tarragona. Chacón ha estat fins ara la mà dreta de David Boneta.

Així mateix, la Comissaria General de Recursos Operatius la dirigirà Francesc Xavier Gámez, Carles Anfruns la Regió Metropolitana de Barcelona, Joan Portals la Regió Metropolitana Sud i Joan Figuera serà comissari en cap de l’Escola de Policia de Catalunya.
Interior ha situat a Esperança Cartiel al capdavant de la subdirecció general de Recursos Humans, mentre que la comissària Alicia Moriana serà sotscap de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat i l’intendent Josep Codina dirigirà la Comissaria General de Relacions Institucionals.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2017

El carismàtic intendent Jaume Giné passarà a ser el número 2 dels Mossos d’Esquadra, atenent que el cos a Tarragona estarà comandat pel comissari David Boneta. Rafel Comes, que va ser el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona i que actualment estava com a intendent a Terres de l’Ebre, serà el nou cap d’investigació de la policia catalana

davidBoneta
David Boneta és el nou comissari a TGN

El comissari David Boneta serà el nou cap de la Regió Policial del Camps de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, càrrec que, fins ara i des de fa una dècada, l’ocupava l’intendent Jaume Giné. El canvi de comandaments es deu a la recent reestructuració de la policia autonòmica.
David Boneta, natural de Tremp, assumirà aquestes funcions durant les properes setmanes, deixant el càrrec d’intendent a l’ABP del Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues.

No obstant això, el nou comissari dels Mossos a Tarragona, abans de ser destinat a Lleida al ser promogut d’inspector a intendent, va ser, durant dos anys i mig, el màxim responsable de l’Àrea Bàsica Policial del Baix Camp i Priorat, que inclou les comissaries de Reus, Cambrils i Falset.
L’intendent Jaume Giné continua a Tarragona, però passant a ser el número dos del cos policial.

Rafel Comes, cap d’investigació
Un altre canvi important, és el que es registrarà al capdavant a la Regió Policial de Terres de l’Ebre. Rafel Comes, que assumia la responsabilitat màxima en aquella zona, serà destinat a la seu central (Sadabell), per exercir les funcions de cap d’investigació de la policia catalana. rafel comes
Rafel Comes, que va ser el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, serà substituït per l’intendent Josep Maria Estela,que ve de Lleida.

Encara no hi ha una data per la presa de possessió dels nous comandaments, tot i que la resolució, publicada al DOGC el passat 11 d’abril, determina que s’hauria de fer en un termini d’un mes.

Cal recordar que el càrrec de comissari és el màxim rang del cos policial només per sota del de major, arran d’una convocatòria de la conselleria d’Interior, tutelada pel tarragonì Jordi Jané.

 


REDACCIÓ18 Abril, 2015

DSCN1082 DSCN1104

 

Més de 600 persones han assistit al Dia de les Esquadres celebrat aquest migdia al Pavelló Esportiu de Falset.

Un acte protocol·lari i alhora social, ja que servia reconèixer la seva labor com a policia integral i compartir l’orgull de pertinença. Així va catalogar aquesta trobada policial el director general de la policia catalana, Albert Batlle.

L’acte ha començat amb una cançó de Lluís Llach (País petit)- versió de Josep Carreras –  interpretada pel Mosso d’Esquadra i ‘tenor’ Josep Maria Cardona, acompanyat en la guitarra pel responsable de premsa dels Mossos a Tarragona, l’agent Ernest Paris. Ha estat un dels moments més àlgids i que més aplaudiments ha suscitat.

DSCN1122Valors dels Mossos
Tot seguit, el públic ha pogut gaudir d’un vídeo promocional de la policia, on els més menuts (realitzant tasques policials) són els veritables protagonistes. S’insisteix força en la proximitat, en el treball d’equip, en la dedicació i en l’esforç.

De fet, el màxim responsable del cos al Camp de Tarragona, l’intendent Jaume Giné, ha emprat aquests valors com a exemple de l’èxit de la policia catalana. Giné – que ha interromput la seva al·locució a causa d’un mareig d’un dels agents de l’escamot de gala – ha dit que el dia de les esquadres serveix per “apropar-nos als ciutadans” amb qui s’ha de mantenir complicitat i una col·laboració estreta. Ha començat per felicitar les 273 persones (mossos, agents d’altres cossos policials i Protecció Civil i ciutadans) i els 18 condecorats.

El triangle de l’èxit de la policia autonòmica està basat en la implicació, en el tracte i en l’ètica. Ha demanat als ‘seus homes’ que “se sentin policies” i que siguin capaços d’adaptar-se a la realitat del territori, recordant que és més important l’ètica que l’estètica.DSCN1093

Director general demana respecte
Per la seva banda, el director general de la policia, Albert Batlle, després d’agrair l’esforç de la policia en un any que ha estat “mot intens” i força positiu. “Hem aprovat amb nota i sobretot a Tarragona”, ha destacat. Però com que no hi roses sense espines, Batlle ha aprofitat la presència dels diferents representants policials per a exigir “lleialtat” als poders polític i judicial i a la ciutadania.

El responsable polític reclama que les policies de l’estat comparteixin informació amb els Mossos en qüestions sensibles com és ara el combat al terrorisme gihadista.

“Som una policia integral, que actua en tots els àmbits del territori, per tant no pot haver reticències”, ha recordat Albert Batlle, remarcant que les policies “no són patrimoni de cap govern ni de cap partit, només estan al servei de la ciutadania”.DSCN1079

El director general dels Mossos ha fet referència a l’operació policial que es va dur a terme recentment a Catalunya – amb un detingut a Valls –  contra l’islamisme radical. Ha reivindicat respecte per “a una policia que està al nivell de les millors policies del món”.

Lideratge responsable
Ha acabat el seu discurs amb un missatge amb clau interna. Pretén que hi hagi més confiança entre els comandaments i els agents. En la seva opinió, “la confiança mútua” i la cooperació positiva entre policies i comandaments contribueix a l’èxit dels Mossos i evita que els buits de comunicació provoquin disfuncions que només ajuden als que volen desacreditar la imatge i la credibilitat de la policia catalana.zzz

“El prestigi de la nostra policia depèn d’un lideratge responsable” i de la cohesió del cos, ha emfatitzat el director general dels Mossos d’Esquadra.

L’acte ha culminat després que el tenor (i Mosso) Josep Maria Cardona interpretés l’himne de Catalunya, acompanyat a la guitarra per Ernest Paris.

A l’exterior, el públic, a banda de veure algunes motos i cotxes policials, podia gaudir d’una petita exposició del material que els Mossos utilitzen en algunes de les seves operacions i escorcolls.