Arxius de química | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

La policia continua treballant en les instal·lacions de l’empresa Iqoxe per intentar determinar què va passar el 14 de gener, quan un reactor va explotar provocant la mort de tres persones i copiosos desperfectes. A més de les destrosses en diferents edificis, comerços i empreses químiques, l’accident ha provocat alarma social.

Alguns policies de paisà passejant per Iqoxe

Iqoxe està col·laborant en comptagotes amb els investigadors. Els seus directius només tenen la intenció de tornar a reactivar la planta accidentada. Els investigadors i els inspectors de Treball estan examinant de forma detallada i exhaustiva el lloc accidentat. De fet, la policia porta interrogant persones que han estat relacionades directa o indirectament amb la fàbrica, entre elles familiars de les víctimes i treballadors i directius d’Iqoxe.

Aquest dijous, una desena de pèrits en explosions industrials s’ha desplaçat a la planta d’Iqoxe, acompanyats de diversos mossosde paisà

Simultàniament, els Mossos d’Esquadra, amb la col·laboració de pèrits experimentats en explosions industrials, estan recollint proves que poden ser fonamentals per a la investigació que està sent tutelada pel Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona.

Aquest dijous, una desena de pèrits, experts en explosions industrials, s’ha desplaçat a la planta d’Iqoxe, acompanyats de diversos agents de la unitat d’investigació criminal dels Mossos d’Esquadra de Tarragona.

 


REDACCIÓ25 Febrer, 2020
petroquimica-1280x960.jpg

Un nou incident a la petroquímica a Tarragona? Les sirenes han sonat aquest matí a la Pobla de Mafumet després que un gran núvol s’hagués notat de forma ben visible l’empresa Carburos Metálicos.

Tot indica que es tracta d’un vapor d’aigua  que no representa cap perill per a la població. Almenys això és el que es pot deduir dels sensors que estan instal·lats en l’empresa.

De fet, Carburos Metálicos titlla l’episodi d’un incident menor i gens tòxic.

 

VÍDEO


REDACCIÓ19 Febrer, 2020
iqoxe-1-1280x960.jpg

Els vaguistes controlen un dels accessos a la química

L’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) es queixa de l’actitud poc democràtica dels piquets de vaga en el sector químic.

L’associació patronal després de dir que respecta el dret a la vaga, titlla d’inadmissible que en alguns casos, tant al polígon Nord com al Sud no s’hagi permès que el personal que formava part dels serveis mínims acordats accedissin als seus llocs de treball amb normalitat. L’AEQT entén que la contundència dels piquets ha perjudicat i molt el relleu dels torns, un fet que qualifica de greu.

En una nota enviada a la premsa es diu que les accions dels piquets han obligat al personal del torn de nit a allargar la seva jornada, “fins a poder realitzar el canvi de torn que en alguns casos s’ha efectuat fins passades més de tres hores”.
La patronal demana que es respecti el dret de les persones que volen anar a treballar i emplaça els sindicats, “a continuar participant activament en les diferents taules de diàleg”.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2020
ocells_-e1581880064679.jpg

Sembla que es va aportant una mica de llum al misteri dels ocells morts a la carretera C-31b a Tarragona, molt a prop de la rotunda del complex educatiu La Laboral. D’acord amb un vídeo que s’ha difós aquesta tarda, els estornells haurien mort a causa d’un atropellament.

D’aquesta manera, es posa punt final a la rumorologia que especulava d’una possible electrocució o una fuita química. Tot i això, cal esperar els resultats de la necròpsia que està duent a terme al Centre de Fauna de Torreferrussa.

Malgrat l’existència d’aquestes imatges enregistrades per una càmera de seguretat, hi ha persones que no hi creuen en aquesta teoria.

VÍDEO


REDACCIÓ16 Febrer, 2020
ocells_-e1581880064679.jpg

Els conductors que circulaven aquesta tarda per la carretera C-31b, al polígon petroquímic sud, tot just en la rotonda de La Laboral,  centenars d’ocells morts a l’asfalt.

Les trucades al 112 han estat continuades, però, de moment, ningú ha pogut donar cap explicació sobre l’existència d’aquestes aus a la carretera. Una de les possibles opcions que justificarien la presència massiva dels ocells morts a la via podria tenir a veure amb una fuita d’elements químics a l’atmosfera (pluja química). També hi ha la possibilitat d’un enverinament massiu.

Podria ser que els agents rurals es desplacessin al lloc per recollir els cossos d’alguns ocells morts per analitzar-los i determinar-ne les causes de l’incident. Caldrà saber si algú decidirà investigar aquests fets.

Cal recordar que en la zona hi ha diferents plantes químiques i que fa poc més d’un mes que va explotar la planta de l’empresa Iqoxe.

 

V Í D E O


REDACCIÓ16 Febrer, 2020
IMG-20181206-WA0009-e1544303728100.jpg

Els veïns propers a IQOXE viuen amb una barreja de sensacions un mes després de l’explosió. Emocionalment encara no s’han recuperat de l’impacte que va suposar la deflagració i els minuts de caos posterior, i asseguren que tenen por que la situació es torni a repetir. A dia d’avui les conseqüències del sinistre encara són visibles als carrers  de Bonavista i Torreforta. Els afectats reclamen solucions ràpides per arreglar els danys i que les administracions prenguin decisions «ràpides i valentes» per garantir la seguretat a les empreses i a la ciutadania. Paral·lelament, les institucions es replantegen la gestió de les emergències químiques, la via judicial segueix el seu curs i IQOXE vol tornar a produir a finals de març.

Carmen Alcalá és una de les veïnes de Bonavista afectades per l’explosió del passat 14 de gener. Té una botiga de cuines i fusteria al carrer U, el més proper a la planta química, situada a uns 900 metres. «Estem a primera línia de xoc», assenyala. Des de dins la botiga es veu el polígon petroquímic amb claredat. No hi ha cap construcció pel mig, tan sols un parell de descampats i l’N-340. La deflagració va ser eixordadora i l’efecte de l’onada expansiva, brutal. Alcalá relata els fets amb passió i neguit. Dos dies abans dels fets havia acabat una reforma del local. Ara, n’haurà de fer un altra.

Un mes després, els efectes són perfectament visibles. A la façana, un parell de vidres encara estan esquerdats pendents de ser substituïts, i es poden veure esquerdes a les parets. A la més grossa hi caben dos dits, i altres estan creixent a poc a poc. De fet, totes les terrasses de l’edifici en tenen, tant d’horitzontals com de verticals, i de metres de llargada. «La companyia d’assegurances va venir l’altre dia i diu que han sortit per l’aigua del temporal Gloria», explica indignada.

La batalla amb les asseguradores és el principal cavall de batalla que tenen ara els veïns. Afirmen que van tard i malament, perquè no els hi donen solucions. Aquest dimecres s’hi va acostar també el perit de la companyia contractada per IQOXE. «Va venir, s’ho va mirar, va apuntar molt i va marxar», narra Alcalá amb certa desesperació. A més, afegeix que en les reclamacions no ha inclòs «ni la meitat dels danys». «No compten que hem hagut de tancar uns dies i que no he pogut atendre clients. I ara quan hagi de tornar a fer obres, hauré de tornar a tancar», i demana «una mica d’ajuda per poder passar pàgina».

Canalitzar les reclamacions
No saber quan podran recuperar la situació anterior als fets els angoixa. «S’hauria d’haver solucionat tot al cap d’una setmana. Estem deixant passar els dies i la situació empitjora», comenta Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista. Els més damnificats «són els dels carrers U, Dos, Disset i Divuit» i considera que «hauria d’haver vingut un arquitecte» a comprovar l’estat dels immobles. «La situació és greu. Va tremolar tot. Estem parlant d’esquerdes en edificis en els quals no hi ha tota la seguretat per als veïns», valora.

Des de l’entitat donen un cop de mà als damnificats assessorant-los sobre com han de fer les reclamacions a les asseguradores. En un parell de capses de cartró les acumulen totes, i també contacten directament amb les companyies per intentar agilitzar els tràmits. Han ajudat a tramitar més d’un centenar d’expedients, als quals s’hi han d’afegir els veïns del barri que ho han fet directament. «Entre tots potser són una mica menys de 200», concreta Gutiérrez.

Paral·lelament, tres dies després de l’explosió, l’Ajuntament de Tarragona va posar en marxa un telèfon per assessorar els veïns en aquests tràmits i per canalitzar les preocupacions que poguessin tenir per l’estat dels immobles. Des del consistori informen que s’han rebut 30 trucades, de les quals tres han demanat ajuda per parlar amb les asseguradores.

Canvis en la gestió de l’emergència
Com a presidenta de l’associació, Gutiérrez accepta i exerceix el paper de líder d’opinió entre el veïnat. Reconeix que un mes després de l’explosió a Bonavista la gent li trasllada que encara tenen por. Pels fets de fa un mes i per la possibilitat que torni a succeir. A més, es queixa perquè «ningú ens informa». «Passen els dies i com si no hagués passat res. Demanem responsabilitats, seguretat i unes sirenes que sonin. Ens sentim sols», assegura Guitérrez. Per això insisteix que «els polítics espavilin» i apunta que «el Plaseqta ja hauria d’estar fet».

Precisament la gestió de l’emergència és un dels aspectes que més polèmica ha generat entre la societat de tot el Camp de Tarragona. L’absència d’una comunicació ràpida i fluïda entre les autoritats i la població, la manca de plans d’evacuació, que no sonessin les sirenes per risc químic o la manca de formació de la ciutadania sobre què fer en aquests casos han estat alguns dels aspectes que s’han posat damunt la taula.

Des del Camp de Tarragona s’ha reclamat que la gestió del Plaseqcat retorni al territori, amb la recuperació del Plaseqta, però actualitzat i adaptat a la realitat actual. La presidenta dels veïns demana celeritat i planteja un cas concret. «Si hi ha un accident mentre hi ha milers de persones al mercat dels diumenges de Bonavista, què fem? Hi ha pla d’evacuació? Les persones a les quals els hi han petat els vidres de casa, també s’han de confinar?», qüestiona.

Ja s’han fet diverses reunions al més alt nivell polític, en les quals també hi han participat entitats socials, veïnals i sindicats, i tot apunta que l’emergència es tornarà a gestionar des de Tarragona tretze anys i uns quants accidents després. Falta per veure què recollirà el document i quines novetats hi haurà. Una de les que s’ha comentat, i que tant la Generalitat com els municipis i entitats veurien amb bons ulls, és la implantació del sistema Cell Broadcasting, que permet enviar un SMS a tots els dispositius mòbils d’una determinada zona. La mesura ha de ser tramitada per l’Estat.

Resposta ciutadana
Tot plegat ha de permetre millorar la seguretat al polígon petroquímic. Aquesta és precisament la principal demanda de la ciutadania: seguretat. La societat tarragonina s’ha deixat sentir durant les darreres setmanes. L’endemà de la deflagració més de 3.000 persones van sortir al carrer a Tarragona per demanar-ne, així com una millor informació. Mai abans s’havia convocat una manifestació d’aquestes dimensions sobre la problemàtica.

També als barris s’han organitzat marxes, conjuntament amb veïns de la Canonja, el municipi on està situada IQOXE. De fet, estan sent els més insistents, ja que cada dimarts surten al carrer per reclamar canvis. En cada convocatòria apleguen entre 300 i 500 persones, aproximadament.

La propera gran cita serà el dimecres 19 de febrer, quan CCOO i UGT han convocat una vaga a tota la petroquímica. A més, a la tarda hi ha prevista una manifestació pel centre de Tarragona en la qual els barris s’hi sumaran a través d’una marxa prèvia. La intenció és tornar a reunir milers de persones amb la voluntat que la problemàtica no caigui en l’oblit.

I les empreses químiques, què?
Durant aquest mes el paper de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona ha estat discutit per la societat, administracions i sindicats. El principal blanc de les crítiques ha estat IQOXE. Protecció Civil la va acusar de manca de transparència i de no haver col·laborat en la gestió de l’emergència. Algunes administracions i entitats, també de vetllar més pels seus interessos econòmics que no pas per la seguretat dels treballadors i de la ciutadania. De fet, des del primer moment es va apuntar que una de les causes del sinistre podria ser una plantilla massa curta i en condicions precàries. Fins i tot per part de la Generalitat se li va demanar més col·laboració.

El Govern també va fer un toc d’atenció a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’entitat que aglutina les empreses del polígon petroquímic. La crítica va anar pel rol que ha de jugar l’AEQT en la millora de la seguretat, ja que l’entitat no estaria assumint cap compromís a l’hora de pressionar les companyies perquè prenguin determinades mesures.

A banda, la producció de diferents empreses importants s’està veient afectada per la deflagració d’IQOXE. Aquesta empresa és l’única del sud d’Europa que fabrica òxid d’etilè, i en subministra a d’altres del seu entorn, com Repsol, Dow Chemical o Clariant. «El polígon depèn del nostre òxid d’etilè», asseguren des d’IQOXE. Les companyies van aturar part de la producció per falta de matèria prima, i finalment l’han hagut d’anar a buscar a l’altra punta d’Europa, a l’espera que IQOXE reprengui l’activitat.

Un fet que la companyia vol que es produeixi com més aviat millor. «Tècnicament, ja ens podem posar en marxa», asseguren fonts de l’empresa. Tot i això, l’objectiu és reprendre l’activitat «cap a finals de març». «Depenem de les comprovacions, i dels permisos del departament d’Indústria i de Treball», indiquen. Els treballadors han tornat a la feina i estan «provant els equips un per un, amb processos d’aigua i vapor per comprovar que funciona tot bé». Tots aquests tests es fan «amb els permisos d’Empresa i de Treball», asseguren. Des de l’empresa s’afirma que es vol fer tot correctament i amb les màximes garanties de seguretat.

Secret de sumari
Les causes de l’explosió, que va causar tres morts, són el principal objecte d’investigació de la justícia. La causa està en marxa i sota secret de sumari, a càrrec del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona. Fonts judicials han apuntat a l’ACN que el termini per personar-se en la causa continua obert i que, fins que no s’acabi, no es farà un balanç. Tot i això, el Departament de Treball de la Generalitat, el col·lectiu de juristes Sociedad Humana i la CGT -a través del col·lectiu Ronda- ja han manifestat públicament la intenció de personar-se com acusació popular. També s’espera que en prenguin part els afectats. Per la seva banda, el Gepec també prepara una denúncia.

Mentrestant, els Mossos d’Esquadra, en funcions de policia judicial, continuen investigant l’empresa i les circumstàncies de l’accident. Tan sols dos dies després de la deflagració una comitiva judicial i policial va escorcollar les instal·lacions d’IQOXE a la Canonja i les de Plastiverd al Prat de Llobregat, que formen part del mateix grup industrial, Cristian Lay. El 17 de gener també van acudir a l’Ajuntament de la Canonja per demanar informació sobre l’empresa.

Els investigadors volen aclarir si la planta presentava deficiències o negligències de manteniment, i si incomplia la normativa de seguretat laboral. De fet, anteriorment Inspecció de Treball havia obert mitja dotzena d’expedients a l’empresa en matèria de salut, seguretat laboral i condicions de treball, i arran de l’incident es va anunciar que se n’obrien tres més –un d’ells per haver reprès l’activitat «sense avaluar riscos».

En paral·lel, IQOXE ha encarregat a l’Institut Químic de Sarrià (IQS) una investigació independent sobre l’accident a la planta de la Canonja. Es dona el cas que IQOXE forma part des del 2017 de les empreses col·laboradores de la Fundació IQS. A més, dijous el Parlament va aprovar per unanimitat crear una comissió d’estudi de la seguretat de la petroquímica.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2020
ricardCheca.png

Ha passat un mes de l’explosió mortal a la planta d’Iqoxe. Molt s’ha escrit i dit sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves carències, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada darrere l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques – companyes d’Iqoxe – mantenen un silenci preocupant i abrumador, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai la premsa) avui diu una cosa i l’endemà la contrària.

Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejá vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge.

Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració – amb totes les seves eines – mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en plural) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a Iqoxe.

La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
iqoxe3.jpg

El conseller d’Interior ha convocat els alcaldes i els representants dels principals sindicats per abordar la gestió de les emergències en cas d’accident químic i la sol·licitud del territori de tornar a gestionar el Plaseqta.  Aquesta trobada s’emmarca en la voluntat i el compromís de la Generalitat d’actualitzar els protocols existents.

El sindicat UGT és el que més pressió està fent en la necessitat d’ajustar els protocols i la gestió de les emergències químiques a la realitat i a les necessitats actuals. Per assolir aquest objectiu, la UGT insta la Generalitat a  reforçar la vigilància i els controls.

L’entitat sindicalista entén que el govern de Catalunya i altres administracions s’han relaxat en la supervisió de la seguretat a les plantes químiques. Per aquesta raó, exigeix una vigilància “fèrria” del sistema de producció i de seguretat. També defensa la necessitat de protegir els treballadors tant a nivell de prevenció com de salut laboral.

 


REDACCIÓ23 Gener, 2020
ricardCheca.png

Ja diu el refrany que ‘la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho’. I això mateix és el que es demana als responsables de la fàbrica IQOXE i de totes les administracions (governamentals, policials o d’inspecció) d’aquest país. Sobre l’explosió de la planta química de La Canonja hi ha moltes ombres i interrogants.

Abans d’entrar a fer valoracions, necessito saber si es podria haver evitat aquest accident tràgic. Si la resposta és sí, resulta interessant saber què va fallar i per què no es va fer i si la resposta és no, cal saber els motius que van posar fi a la vida de tres persones. No dubto de la responsabilitat i exigències d’algunes de les empreses instal·lades en el polígon petroquímic de Tarragona, però no hem de ser il·lusos per descartar que tots els empresaris no trampegen la legalitat.

La qualitat i, sobretot, la seguretat haurien de ser els eixos fonamentals d’aquest sector. No es tracta d’una empresa sense conseqüències i riscos per a la societat. Ans el contrari. Una equivocació o distracció en una planta pot provocar el caos al territori. No podem permetre que s’abaixi la guàrdia o que l’avarícia d’uns posi en perill la vida de moltíssima gent.

A mi personalment – que no els crec ni un pèl – no em serveix que diguin tenir els papers en regla i protocols de seguretat, si tot això, en la pràctica, no passa de paper mullat. Els testimonis d’alguns treballadors (i familiars d’aquests) ens posen la pell de gallina.

Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La poca plantilla i la seva poca experiència i formació no consten de cap pla d’emergència ni requereix llicències municipals. Les directives per accelerar la producció i la pressió sobre els empleats tampoc està plasmada en cap document. Per tant, digui el que digui l’empresa, hi ha moltes ombres per esclarir. No em serveix que vagin de bona gent i de complidors escrupolosos de la legalitat quan la majoria dels treballadors coincideixen en la poca sensibilitat per la seguretat (efectiva) i la qualitat del material emprat en la fàbrica. Els polítics i governants voldran pactar amb secretismes només per diners? Giraran l’esquena als afectats? Sabran estar a l’altura? O s’imposarà la covardia i la mentida col·lectiva? Ara és quan s’ha de tenir allò que s’ha de tenir…

La mortífera explosió d’IQOXE ha de representar un abans i un després. Ningú pot quedar indiferent. Totes les entitats han de fer els (im)possibles per arribar al fons de la qüestió i dirimir responsabilitat, encara que sigui per respecte a les víctimes. Només per això. No tot s’hi val. Encoratjo els investigadors a no cedir a cap pressió política o empresarial.

No poden continuar al capdavant d’un sector tan delicat persones que només veuen beneficis econòmics i releguen a un tercer pla la seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones

Espero i desitjo que el govern de la Generalitat, els ajuntaments, les inspeccions de Treball i les autoritats judicials remin en el mateix sentit. No hem de tenir por que les empreses marxin. Només marxaran les que no tenen cap intenció de respectar la legalitat. Les altres – les serioses – intensificaran tots els mecanismes i controls de seguretat.

No em serveix que IQOXE contracti la millor empresa d’Espanya per blanquejar la seva imatge, tenint a l’esquena la mort de tres persones. M’agradaria saber si els directius de la fàbrica van visitar els ferits i els familiars de (totes) les víctimes.

A ningú se li ha de tremolar les mans. S’ha d’arribar fins a les últimes conseqüències, caigui qui caigui. Els que callin i no facin res seran còmplices de totes les desgràcies que puguin ocórrer. Amb la nostra seguretat (i la dels nostres fills) no s’hi pot jugar. Ho tenim clar? Segur?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ21 Gener, 2020
0.png

El Sindicat STR durant la reunió a l’Ajuntament

El Sindicat dels Treballadors (STR) s’ha reunit amb el govern municipal de Pau Ricomà i Carla Aguilar, en el marc de l’explosió de la planta química d’IQOXE a la Canonja. En un comunicat, el mateix sindicat ha fet pública la reunió de treball que es va celebrar al consistori tarragoní aquest dilluns 20 de gener al vespre.

Segons informen des de STR, l’equip de govern municipal els va transmetre la voluntat de treballar per a la millora de les mesures de seguretat i qualitat en el sector petroquímic, mesures que optimitzin els procediments de seguretat tant per als treballadors, com per a la ciutadania. “Implicació que agraïm i amb la qual ens oferim a col·laborar”, asseguren.

“Des de l’STR, oferim el nostre coneixement i experiència en el sector. Hem traslladat aportacions en aquesta línia, perquè per a nosaltres i els treballadors, la seguretat és el primer” asseguren des del sindicat al comunicat, on també insisteixen en la necessitat de destinar més mitjans a les mesures d’inspecció en el sector.

“L’administració ha de ser exigent amb totes les empreses que la conformen l’AEQT perquè es garanteixi la seguretat dels treballadors i les seves instal·lacions. No fer-ho en una sola empresa, és posar en risc a totes”, afirmen des del Sindicat de Treballadors.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter