Arxius de PSC | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3575769.jpg

Eva Granados, portaveu del PSC

La portaveu del grup de PSC-Units al Parlament, Eva Granados, nega que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, hagi volgut pressionar ERC en afirmar que l’acord ha d’estar dins de la Constitució i que es farà públic. “No hi ha cap ànim de pressionar, només faltaria. Som els primers interessats que la negociació arribi a bon port”, ha afirmat en una entrevista a Ràdio 4.

D’altra banda, Granados ha situat la situació dels polítics presos al marge de les negociacions i ha argumentat que no els ha anat a visitar perquè creu que es podria utilitzar políticament. D’aquesta manera, ha respost els retrets de l’exconsellera Dolors Bassa que ha lamentat que Granados, amb qui té relació des de fa anys, no l’hagi anat a veure a la presó.

Segons Granados, les declaracions de Sánchez sobre les negociacions que han molestat ERC “no descobreixen res” i ha defensat que el líder del PSOE es va limitar a dir una cosa “tant obvia” com que les deliberacions són secretes però que els acords seran públics.

Tot i les queixes dels republicans, Granados diu que no té la sensació que les negociacions estiguin en perill i dona per fet que se celebrarà la reunió prevista per a la setmana que ve. En aquest context, admet que les posicions amb ERC estan “distants” però ha afegit que s’estan creant les condicions perquè hi hagi un desbloqueig polític i un espai de diàleg. “Jo sóc optimista. Ho hem de ser”, ha conclòs.


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
foto_3570440.jpg

Iceta durant un acte del PSC

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat a ERC que no vulgui iniciar el diàleg a partir de l’autodeterminació i deixi aquesta qüestió per més endavant quan es vegi si es crea la confiança per plantejar-la. “Si comences amb el que ja saps que és gairebé impossible, vas parlant de diàleg però no estàs per la feina”, ha afirmat en una entrevista a ‘La Xarxa’.

Per Miquel Iceta, en una negociació primer s’han de trobar els terrenys per acostar posicions i deixar per un altre moment les qüestions que allunyen més les dues parts. “Es tracta de saber què es pot fer ara i què trigarà més, per evitar frustracions”, ha argumentat.

En aquest sentit, ha insistit que no es pot començar un diàleg a partir de les posicions que l’altra part no comparteix i ha defensat que primer s’ha de trobar un camí que permeti avançar i, si es genera una confiança, “potser arribarà el moment que es podrà plantejar una qüestió en què hi ha una diferència antagònica”.

El líder del PSC creu que de cara a la reunió de dimarts de la setmana que ve el PSOE posarà una oferta sobre la taula, ja que “en la segona reunió tothom ha d’anar preparat per veure el terreny possible de trobada”. “He parlat amb Sánchez i ell vol que hi hagi un acord. També és veritat que no qualsevol acord. No tot és possible”, ha afegit. I ha posat com a exemple que el PSOE no acceptaria que ERC plantegés que es renunciï a la Constitució.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
plenari_buit.jpg

Fa cinc mesos que el republicà Pau Ricomà es va convertir alcalde de Tarragona amb el suport d’En Comú Podem, PDeCAT i la Cup. Tant ERC com En Comú Podem havien apostat pel missatge del canvi amb l’objectiu de fer fora a 12 anys de ‘ballesterisme’.

Pau Ricomà i Carla Aguilar

Un gran segment de la societat confiava que els republicans, amb Pau Ricomà al capdavant, podrien fer quelcom més recuperar l’autoestima i el sentiment de pertinença dels tarragonins. La neteja (o la seva absència), la (ins)seguretat, la burocràcia administrativa i la revitalització del comerç eren alguns dels expedients que necessitaven ser tractats amb cura i urgència.

Passats els 100 dies de gràcia, l’executiu municipal es va veure obligat a cancel·lar la roda de premsa convocada per explicar les línies mestres de la governació i les mesures que s’havien pres fins al moment. La impossibilitat de formar govern a Espanya i la convocatòria electoral pel 10 de novembre ha fet impossible que Pau Ricomà i el seu equip desglossessin la feina feta i la projectada pels propers mesos. Però, passades les eleccions generals, l’executiu tarragoní encara no ha fixat data per fer balanç.

El nostre digital ha volgut copsar l’opinió dels líders dels diferents partits de l’oposició. Hem intentat saber per què creu que l’Ajuntament tarda tant en ‘donar explicacions’.

La portaveu del PSC, Sandra Ramos, lamenta que un govern que presumia de “molta transparència no la transmet quan han ja passat 100, 125 i pràcticament 150 dies” de la presa de possessió. La dirigent socialista entén que si no s’ha fet encara balanç i valoració d’aquests mesos és perquè no hi ha res a explicar. En la seva opinió, l’actual govern està vivint de fer oposició, ja que només fa que criticar tot el que va fer l’anterior equip de govern. Però, malgrat les crítiques contra l’etapa de Ballesteros, Sandra Ramos diu que ERC i En Comú Podem estan “vivint de rendes”, ja que tot el que estan presentant com a projectes propis ho va fer l’anterior govern. “Ara estan recollint el treball que va fer el govern que ells critiquen” i que, per cert, “va guanyar les eleccions”. Ramos diu que Pau Ricomà no vol sotmetre’s a un escrutini perquè “poca cosa tenen per lluir”.

Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Rubén Viñuales, qualifica de normal i lògic que el govern municipal no faci balanç dels ‘100 dies’. Justifica tot dient que no tenen res per treure pit, bàsicament perquè no han complert cap promesa electoral i no tenen rumb en la seva gestió. El líder del partit taronja la Tarragona del canvi – que havia venut ERC i En Comú Podem – ara és molt pitjor.
Per la seva part, el PDeCAT opina que el govern liderat per Pau Ricomà “no va fer el que tocava, quan tocava”. La regidora Cristina Guzmán insta l’executiu municipal a fer el balanç dels ‘100 dies’ abans que acabi l’any, sobretot perquè no hi ha raons per ajornar-ho més.

La CUP, per la seva banda, entén que encara no s’ha fet balanç de la feina realitzada al fet que estem davant d’un govern que està “totalment desbordat”. La portaveu de la formació antisistema, Laia Estrada, diu que en algunes ocasions l’executiu liderat per Pau Ricomà, nega que no dóna l’abast, mentre que, de vegades sí, tal com va passar en la darrera modificació del cartipàs municipal.

El Partit Popular també comparteix l’opinió (majoritària) de la resta de portaveus municipals. El líder conservador, José Luis Martin, està convençut que el govern (ERC-ECP) no té gens d’interès a fer balanç del temps que porta presidint el consistori perquè no hi ha res per explicar. “Tot el que estan explicant i fent públic ve del govern anterior” format pel PSC i PP. Martin, a títol d’exemple, fa referència al projecte ‘Porta Tàrraco’, el qual va deixar enllestit la regidora Imma Rodríguez que era simultàniament la presidenta del Patronat de Turisme de Tarragona. Tots els líders municipals coincideixen a l’hora de manifestar el seu interès a conèixer el balanç del govern de Pau Ricomà.

 


REDACCIÓ25 Novembre, 2019
foto_3572180.jpg

Els socialistes catalans votaran la proposta

Nova proposta per part dels socialistes catalans. El PSC aposta per reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com a un estat plurinacional. Així ho assenyala una de les propostes que el partit inclou en el document marc que debatrà en el XIV congrés els propers 13 i 15 de desembre.

Sota el títol ‘Una Catalunya unida en la diversitat i ben governada’, els socialistes constaten que tant Catalunya com la resta d’Espanya són “plurals i diversos” amb un conjunt de pobles “amb singularitat pròpia, amb llaços socials, culturals i polítics que els han mantingut units”.

D’altra banda, des de la cúpula del Partit dels Socialistes de Catalunya, però, lamenten que amb el procés independentista s’hagi “dividit” la societat. Han lamentat que el “conflicte permanent” s’hagi agreujat pel victimisme “a través de la tergiversació de la història”.

En el document, la formació critica que s’hagi agreujat aquest “victimisme” amb “l’ús partidista de les institucions democràtiques i de dret”, “per la manca d’imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics” i “per la instrumentalització política dels sentiments, les emocions i les expectatives de la ciutadania”.


REDACCIÓ15 Novembre, 2019
foto_3553169.jpg

Lorena Roldán i Alejandro Fernández

La portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha proposat al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i al president del PPC, Alejandro Fernández, una reunió per abordar la situació política catalana i impulsar un “pacte per Catalunya” que doni resposta al “desafiament independentista i als grans reptes socials”.

La líder del partit taronja a Catalunya, Lorena Roldán, ho ha fet saber aquest dijous a través d’un missatge a Twitter en què ha reclamat “posar en valor allò que ens uneix” amb els socialistes i els populars catalans.


Fernández, que fa mesos que insisteix a C’s perquè accedeixi a sumar forces en una candidatura conjunta a l’estil de Navarra Suma, ha ja accedit a la trobada. També a Twitter, ha dit que “serà un plaer” reunir-se amb Roldán i tornar-li a plantejar el projecte de Catalunya Suma. “Units serem més forts”, ha conclòs.


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
Sandra6-1280x960.jpg

Té fama de dona dura, que guanya molt més a distàncies curtes. Acaba d’arribar a la política activa. Té una llarga experiència en el món associatiu. Es confessa una apassionada de la cultura. Ha desbancat la tota poderosa Bego Floria del càrrec de portaveu municipal del PSC, amb qui diu tenir una excel·lent relació d’amistat. En aquesta entrevista, Sandra Ramos parla clar i no escatima l’autocrítica. Es queixa dels regidors d’En Comú Podem, a qui acusa d’haver pres el pèl als socialistes, arran de les negociacions perquè el PSC pogués formar govern. Ramos lamenta que el govern de Pau Ricomà improvisi de forma sistemàtica. La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona confessa que Ballesteros estava disposat a fer un pas al costat si això servís per evitar que ERC governés. 

 

 

Honestament, ser la portaveu del PSC a Tarragona és ara com ara un marró?
No, gens. Em fa molta il·lusió. És un honor.

Sandra Ramos durant l’entrevista

Per què vostè i no la regidora Begoña Floria?
Ella va desenvolupar aquesta tasca durant 12 anys i, amb els temps, les coses canviïn. És una nova etapa: hem passat del govern a l’oposició. La Bego és una gran companya i m’ajuda moltíssim, sempre la tinc a la meva disposició.

És més companya que amiga?
Després de tants anys, crec que és més amiga que companya.

És fàcil fer de portaveu?
No sé què dir. Una part de fer de portaveu de l’oposició és senyalar allò que fa malament el govern. I la veritat és que m’ho estan posant més o menys fàcil. Tot i així, crec que s’ha de trobar un equilibri entre assenyalar el que fa l’adversari polític i fer una tasca d’oposició constructiva.

 

No creu que el PSC s’excedeix molt en les acusacions i convoca massa rodes de premsa per criticar quan només fa 4 mesos que hi són? Vostès van estar 12 anys…
A mi ja m’hauria agradat esperar els 100 dies per dir coses. Cal recordar que moltes de les rodes de premsa no eren per criticar la tasca de govern (no realitzada) – seria fer el ridícul perquè fa poc que ocupen aquestes funcions – però sí sobre decisions que està prenent govern i que els socialistes considerem poc encertades.

Aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant


Quina ha estat la més escandalosa?
Ens ha sorprès molt la decisió de no fer el Torneig de 3×3 de Bàsquet, el que podria implicar donar vida a l’Anella Mediterrània. Aquesta ens va sorprendre molt per la falta de capacitat de reacció i de governabilitat. La pancarta a favor dels presos polítics i la retirada de la foto del rei també han estat decisions (simbòliques) que ens van sorprendre negativament. El fet que aquest govern hagi volgut imposar un coordinador de Cultura (a dit) també ens va semblar frapant perquè aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant.

És una govern justet, a nivell de persones i d’experiència?
Governar amb 9 persones és molt difícil i sobretot si les noves incorporacions no tenen experiència política. Tenint en compte algunes declaracions que es fan, arribo a pensar que una mica més de prudència no els aniria gens malament.

Si fos regidora al govern, quin departament li agradaria ‘pilotar’?
Cultura. És una de les meves grans passions.

La Cultura a Tarragona està en bones mans?
Crec que no. No ho dic perquè l’alcalde és alhora el regidor de Cultura. Considero que la regidora de Cultura i Festes té tanta entitat que la feina és inabastable. Entendria que la Regidoria de Cultura pengés directament de presidència, fins i tot li donaria prestigi, però crec que és necessari que algú s’hi dediqui plenament. I no és el cas. L’acumulació de funcions comportarà problemes perquè l’àrea de Cultura acabarà patint. No crec que es pugui mantenir durant quatre anys que l’alcalde compagini el càrrec de cap de govern amb les funcions regidor de Cultura.

Què li va semblar aquesta Santa Tecla amb Ricomà com a alcalde?
És difícil d’avaluar perquè la majoria de coses estaven lligades de l’anterior govern. Tot el que té a veure amb el Seguici i la cultura popular tot està molt estipulat…

S’ha obert el balcó a la ciutadania…
El tema de fer el pregó des del balcó genera opinions per a tots els gustos. Tinc una opinió esbiaixada perquè jo estava al balcó i no se sentia el pregoner. Crec que perd una mica de solemnitat.

S’haurà de fer a la sala de plens?
A mi m’agrada que es faci a la sala de plens perquè se li ha de donar entitat, però tampoc crec que sigui una decisió massa escandalosa. Crec que les trompetes van crear una mica més de rebombori entre els experts.

Presa de pèl
Com es viure els moments en què us vau adonar que el PSC no governaria a Tarragona?
Nosaltres vam fer un gran esforç per arribar a un pacte amb els Comuns. Arribar a un acord amb l’esquerra no independentista de la ciutat era per nosaltres una bona oportunitat perquè no havíem de discutir temes identitaris i podríem treballar un projecte de ciutat.

Ha dit esforç?
Nosaltres vam oferir als Comuns la possibilitat d’entrar al govern amb la fórmula que ells consideressin la més còmoda, hem actuat sempre amb un esperit constructiu. Després, vam quedar amb la sensació que ens havien pres el pèl. Va ser frustrant. (Els Comuns) Han aprofitat les nostres negociacions per collar Esquerra Republicana. Crec que vam pecar de prudents, naïfs i nobles… Va ser una oportunitat perduda.

Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat


Els Comuns havien demanat alguna cosa en especial per entrar al govern?
No. Res. Vam analitzar un text programàtic en què el punt més crític era La Budellera, però vam dir que per nosaltres no seria motiu per perdre una oportunitat. Després vam quedar emplaçats per a una segona reunió, on s’hauria de parlar del cartipàs, la qual no es va celebrar mai. Ells es van sentir ofesos perquè no els vam oferir, d’entrada, els càrrecs.

El cap de Ballesteros
Algú va demanar mai el cap de Ballesteros?
No. No es va plantejar mai.

El PSC estaria disposat a arribar a aquest extrem?
Com a mínim s’hagués discutit.

Sandra amb Ballesteros i Pau Pérez

L’alcalde Ballesteros estaria disposat a fer un pas al costat?
Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat, però la veritat és que mai no es va plantejar ni vam tenir l’oportunitat de pensar-nos-ho, perquè mai ningú ho va demanar.

Potser esperaven que el PSC ho posés damunt la taula…
Home, seria una bogeria que ofereixes el cap del teu cap de llista i que, per cert, va guanyar les eleccions.

Vostè insisteix que vau guanyar les eleccions, però el cert és que no esteu governant…
Avui dia guanyar eleccions no significa pràcticament res. Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Quan vau ser conscients que no tornaríeu a governar… com es va viure en la seu del PSC …
La nit electoral va ser de neguit, d’incertesa… Vam sentir tristor… Frustració…

Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Però la societat demanava un canvi…
La nostra llista era prou renovada i amb gent molt preparada. Som conscients que en perdre regidors estava saltant una alarma que calia tenir-la en compte i potser no s’ha fet bé del tot.

Què va fallar?
La micropolítica ha estat molt desatesa en els darrers quatre anys.

Què vol dir això?
Una de les grans errades que vam cometre va ser eliminar la figura del Regidor de Barri.

Incivisme…
Vostè considera Tarragona una ciutat neta o bruta?
No és una ciutat especialment bruta quan et mous per altres ciutats. Ara sí ja es pot parlar d’incivisme. Abans quan jo parlava de civisme em titllaven de cínica. Tenim un problema d’incivisme a la ciutat. La gent es queixa molt més de les tifes de gos al carrer que no pas de la brutícia. No és cert que Tarragona sigui una ciutat degradada. Durant la campanya electoral es va pintar una Tarragona que no existeix.

Quina és la real?
La que és molt activa, maca, acollidora, vital, lluminosa i molt més neta de la que denunciava l’oposició. És obvi que hi ha marge per a la millora. Han passat quatre mesos i la ciutat no està especialment més neta que abans. Està igual.

Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament


Quan passeja per la ciutat no li fa llàstima veure com està, les cagades de coloms, les tifes dels gossos…
Les cagades de coloms té més a veure amb algunes de les mesures que no s’han pres que amb la neteja. És cert que s’ha de fer campanyes més eficaces per controlar els coloms.

Per cert, el Jardí Vertical és més intel·ligent o més vertical?
Ara és més vertical, però va ser una idea fantàstica. Quan hem vist que la idea no acabava de funcionar, s’hauria d’haver posat remei. No podem dir que el jardí vertical està bé i que va funcionar perfectament, quan no ha estat així.

Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats

Cas Inipro
L’alcalde Ballesteros era millor gestor que alcalde o un fantàstic relacions públiques…?
Un alcalde ha de ser gestor? Pregunto. Els alcaldes tenen una part de gestor i de relacions públiques. Han de connectar amb la ciutadania. Ha de saber escoltar la gent i sobretot li ha d’agradar. Crec que la part humana i la de generar confiança en la gent i en els sectors econòmics és molt més important. En aquesta àrea, l’alcalde Ballesteros tenia pocs rivals.

Què passarà amb el tema Inipro?
És un cas que conec bé perquè gran part de les persones implicades són amigues meves. Li asseguro que no hi ha res. Quan llegeixes la interlocutòria judicial sembla que estem davant d’una fantàstica novel·la de política-ficció. Sempre m’havien explicat que els jutges són els intèrprets de la lletra de la Llei i mai haurien de fer servir adjectius-qualificatius de mutu propi en un escrit d’acusació… Crec que hi ha més la voluntat de voler que hi hagi coses que no pas que existeixen de veritat. No sé què passarà, però el just fora que aquest cas es desestimés. Hi va haver una errada administrativa que sempre va ser reconeguda. Hi ha coses que no es va fer bé, però no estem davant cap cas de corrupció. De cap manera. I es demostrarà.

L’alcalde Ballesteros acabarà assegut en la banqueta dels acusats?
Ni idea.

Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta.


Jocs del Mediterrani…
Per cert, els jocs de Mediterrani van ser un èxit?
Quina llàstima, com som de vegades en aquesta ciutat… Teníem un projecte fantàstic i no vam saber aprofitar-lo. No vam ser capaços de posar-nos d’acord. Potser no es va implicar la ciutadania en el grau que caldria fer-ho, però el llegat és fantàstic i la gent que ens va visitar va marxar satisfeta.

Les crítiques van ser injustes?
Moltes sí. Es buscava la punteta a tot. Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta. Crec que aquest no era l’objectiu. Vam pecar de massa prudents.

Economia municipal…
Com va deixar el PSC l’economia tarragonina, 12 anys després?
El millor que es podia deixar, tenint en compte que quan vam arribar hi havia un 110% d’endeutament. El vam deixar per sota del 97%, cosa que ens permet tornar a endeutar-nos. Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats.

L’actual govern no diu el mateix…
Crec que encara no han acabat d’agafar les mesures de com funcionen els pressupostos, la Hisenda local i de com funciona l’economia d’un ajuntament com el nostre…

Entre el PSC es fa autocrítica de la gestió de 12 anys o són els d’ERC i Comuns que ho fan tot malament?
No dic que ho estan fent tot malament, només em queixo que algunes de les decisions no són massa encertades i bastant sectàries. No és un govern estable…

El PSC tampoc ho era. Va haver de pactar amb el PP…
El PSC, com a mínim, va poder fer durant 12 anys la seva tasca cercant les aliances necessàries. Espero que l’alcalde Ricomà faci el mateix pel bé de Tarragona.

Abans ha parlat de sectarisme…
Home, si vols contractar gent a dit, si fas fora persones per la seva militància política… això és sectarisme o no?

Pot concretar?
El cas de la Montse Fortuny (IMET) i el cas del gerent de Tarragona Ràdio (Josep Maria Bonet) són flagrants. Entenc que poguessin prescindir d’en Josep Maria Bonet com a gerent, atenent que és un càrrec de confiança, però portava 23 anys treballant a l’empresa… De veritat que cal fer-lo fora per la seva ideologia política? L’alcalde Ballesteros això no ho ha fet mai. Sempre va confiar en els treballadors.

És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Crec que s’està improvisant

El gerent d’Espimsa va ser acomiadat. El PSC va dir que no tenia prou informació… Estrany, oi?
S’estan decapitant empreses municipals… Només demano que es faci les coses bé. Ens queixem sobretot del procediment, de les formes…

Patrimoni…
L’Amfiteatre és un tema que ja està judicialitzat…
Sap que estic radicalment en contra de la judicialització de la política. La Cup n’és una experta. En relació amb l’Amfiteatre, tenint en compte que no es va haver de lamentar cap dany personal, ni cap ensurt… demano que a partir d’ara es governi amb seny i responsabilitat i que es faci les coses bé. És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Tampoc cal passar-se. Crec que s’està improvisant.

Creu que es professa poca ‘estima’ al Patrimoni…?
El nostre Patrimoni forma part de Tarragona, de la nostra identitat i dels nostres orígens. Som el que som gràcies, en part, al nostre Patrimoni. Hem de tenir clar que només amb els recursos locals és impossible mantenir, restaurar i conservar tot el nostre Patrimoni. Cal el suport de la Generalitat i de l’estat. Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament.

Tem que Tarragona pugui deixar de ser catalogada com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
No. En els darrers anys s’han fet moltes intervencions. No hi ha diners per fer front a la restauració d’algunes joies del nostre patrimoni.

Per cert, l’alcalde Ballesteros acabarà el mandat?
No tinc cap bola de vidre. La seva voluntat és acabar-lo. Però no puc dir que passarà d’aquí a quatre anys.

Negoci que cal investigar
Tarragona és una ciutat segura?
Sí.

Tenim excés d’immigrants? Hi ha una associació que va recopilar signatures per fer fora els Mena…
En relació als Mena cal tenir en compte si alguns aspectes s’estan convertint en negoci. Hi ha moltes entitats que reben diners per gestionar aquesta problemàtica i no estic el 100% convençuda que totes fan la feina que els toca fer. No pot ser que gent que arriba aquí en una situació de desestructuració vital, el dia que compleixen 18 anys se’ls doni una puntada de peu els obligui a ser independents i autosuficients de cop. Hi ha una gestió deficient d’aquest tema. Mai no podrem optar per recollir signatures per fer fora gent que realment necessita ajuda. No tothom que ve és bo ni és dolent. Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul i no podem permetre que passi això. L’administració ha de ser més curosa a l’hora de gestionar aquest tema.

Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul


Qui és la qui…?
Qui és sandra Ramos?
És una tarragonina de 42 anys que s’ha endinsat en el món del servei públic, des de la política.

Se sent còmoda en el debat bronco?
No m’agrada especialment. M’agrada debatre amb arguments. Seria interessant canviar el debat bronco per la dialèctica més clàssica. Sóc una persona clara i les dic tal com raja.

PSC governarà?
El PSC acabarà governant en aquest mandat?
Ara mateix no sóc capaç de dir-ho. Darrerament passen coses molt estranyes.

Però esteu preparats?
Sí, sí, però no sé amb qui governarem. Els números ara per ara no surten. M’agradaria fer un govern escollint persones aleatòries de tots els grups polítics.

Qui en formaria part?
Governaríem totes les regidores del plenari i segur que ens entendríem una mica millor.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
joan_ruiz2.jpg

Joan Ruiz és un veterà de la política. La seva trajectòria el converteix en un dels tarragonins amb més experiència parlamentària. El candidat del PSC per Tarragona és una persona que guanya molt més a distàncies curtes. Es preocupa i s’implica en millorar la vida d’aquelles persones amb discapacitats. La seva sensibilitat fa que presideixi sovint comissions relacionades amb problemes de mobilitat (i no només). Joan Ruiz, nascut a València l’any 1954, demana a la ciutadania que apliqui el sentit comú a l’hora d’exercir el seu dret de vot. Diu que Espanya no es pot permetre el luxe a equivocar-se. Ha arribat l’hora de la caixa o faixa. O sigui, si governa Pedro Sánchez, guanya Tarragona. Si no és així, tots sortirem perdent. El socialista entén que la millor campanya electoral és aquella que es fa tot l’any i la que es basa a escoltar la gent i resoldre els seus problemes i inquietuds. En el seu abecedari personal, destaca paraules com convivència, inversions, educació i progrés.

|

A ssegurem que Pedro Sánchez sigui president d’un Govern sòlid i estable
B astir una Catalunya de tots i totes. Sense fractura, violència o frustració. Recosim la societat i recuperem els consensos socials perduts
C onvivència. La convivència a Catalunya és sagrada. Nosaltres la garantim.
D errotem democràticament l’extrema dreta a les urnes
E ducació pública i universal per a tothom
F allar i no anar a votar no és una opció. Hi ha massa en joc. Vota Pedro Sánchez
G uanyar. Si guanya el PSC, guanya Tarragona
H a d’haver-hi ja un Govern progressista, reformista, feminista i ecologista liderat per Pedro Sánchez
I si no vas a votar altres decidiran per tu. Vota pel progrés i la convivència. Vota socialista
J unts tots els tarragonins i tarragonines progressistes ho farem possible. Tarragona ha de ser decisiva en la victòria socialista.
L‘aliança entre la dreta i l’extrema dreta no passarà
M és inversions per Tarragona
N o al front del bloqueig que suma a la dreta i als independentistes. És l’hora d’avançar
O Pedro Sánchez o tindrem al PP-VOX en el poder. No hi ha més alternatives
P ensions públiques revaloritzades i garantides
Q uè volem? Avançar o retrocedir? Progrés o bloqueig? Pedro Sánchez o Casado-Abascal?
R evertirem les retallades socials del PP
S anitat pública i de qualitat
T ots som Catalunya. Todos somos Cataluña. No hi ha catalans de primera o de segona. Tots i totes som el poble de Catalunya.
U nim i concentrem el vot progressista en la butlleta socialista del puny i la rosa
V ox no entrarà al Govern. Tan sols el vot al PSC pot impedir-ho
X. No serem una incògnita, ni un full en blanc. Som la garantia d’avançar sense deixar ningú enrere
Z ero retallades en educació, sanitat, pensions o dependència. Votar PSC és votar progrés per a tothom

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
IMG_5222-1280x960.jpg

Santi Castellà, Joan Ruiz i Sandra Guaita

A escasses hores pel fi de campanya, els partits polítics esgoten fins a l’últim instant per buscar el vot dels ciutadans. Aquest també ha estat el cas del PSC a Tarragona. En una roda de premsa a la seu socialista tarragonina, Santi Castellà, candidat al Senat, Joan Ruiz, candidat al Congrés i Sandra Guaita, número 2 al Congrés, han plantejat les últimes propostes de campanya del PSC.

Segons Joan Ruiz, l’única manera de respondre a l’ascens de Vox és votant “la candidatura del puny i la Rosa, fent president Pedro Sánchez, garantint que hi hagi un govern progressista i que serà l’únic que podrà garantir el progrés i la convivència a Catalunya, ja que el PSC és l’únic partit capaç de fer-ho”.

“Les coses estan molt clares, aquí tan sols hi ha dues opcions reals: o bé Pedro Sánchez és president o bé ho serà el senyor Casado amb els vots de l’extrema dreta d’Abascal que s’ha passat la campanya afirmant per activa i per passiva que el seu únic objectiu és fer fora als socialistes”, ha assegurat el candidat socialista per Tarragona.

“No hi ha més alternatives. No anar a votar és un error. I fer-ho per partits que tan sols ambicionen quedar quarts, cinquens, sisens o setens també. O Pedro Sánchez o CasadoVox. O caixa o faixa. O futur o bloqueig. O progrés o involució”, ha declarat fermament el candidat Joan Ruiz.

Borja VIZCARRO

VÍDEOS



REDACCIÓ28 Octubre, 2019
foto_3565751.jpg

Castillo, Iceta, Andreu i Ibarra a la visita a Montblanc

Les ajudes que es destinaran als afectats pel temporal de la setmana passada a la Conca de Barberà i les Garrigues podran sortir de la partida que l’Estat va aprovar per rescabalar els danys que van patir les víctimes dels aiguats de Múrcia i Alacant del setembre. Així ho ha avançat aquest dilluns el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, des de Montblanc, on ha conegut els efectes de la riuada del Francolí.

Segons ha indicat el líder del PSC, aquesta ampliació dels ajuts “es pot activar fent uns escandalls dels danys” per part dels ajuntaments i la Generalitat, que els haurien de traslladar a l’Estat, que ho incorporaria a les partides previstes. La partida cobriria tant les situacions d’emergència com els danys estructurals que necessitaran més temps per solucionar-se.

En la seva visita a Montblanc, Iceta ha destacat la “cooperació entre administracions” per intentar restablir la normalitat i compensar els afectats. A més s’ha mostrat partidari que la Generalitat sol·liciti a l’Estat la declaració de “zona catastròfica”, si bé ha assegurat que donaran suport a què decideixi el govern català.

“Hem de fer tots un esforç de calcular quins són els danys que són rescabalaves i en moments així hem de fer costat a l’Ajuntament en el qual demani”, ha exposat el dirigent socialista. En aquest sentit ha deixat clar que “ningú quedarà abandonat” i ha volgut donar un missatge d’esperança a totes aquelles persones que han patit els efectes de la riuada perdent béns i immobles.


REDACCIÓ24 Octubre, 2019
rosa-maria-ibarra.jpg

Després d’un periple de recursos, d’entrebancs, d’haver d’enfrontar-se no només a la família, sinó també a la Fundació Nacional Francisco Franco, a la Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos, i a la mateixa comunitat Benedictina que s’ocupa del culte religiós en aquell espai, per fi ha arribat el dia en què el dictador serà exhumat. Sense honors, sense cap reconeixement públic.

El govern socialista ha estat tenaç, no ha tirat la tovallola, per restablir la dignitat a tantes i tantes víctimes, a tantes famílies que havien de patir encara l’escarni que el seu familiar, estés enterrat junt amb el dictador.

Com deia Pedro Sánchez, quan anunciava la mesura; no es tracta d’obrir ferides, es tracta precisament de tancar-les.

Fa uns dies que llegia les declaracions d’una familiar d’una víctima del dictador, deia: treiem-lo del Valle de los Caídos, i enterrem-lo sense cap honor, i oblidem-lo.

I sí, el traurem. Aquest govern, ho ha tingut clar des del primer moment. l’hem de treure d’un lloc públic, no li hem de donar cap tractament d’honor, perquè evidentment no se’l mereix. Però no l’hem d’oblidar, ni a ell, ni a la barbàrie que va suposar el seu règim, i a tots els que el van fer possible

Hem de tenir memòria, memòria històrica.

No hem d’oblidar, perquè amb el temps hi ha qui pot tergiversar, de manera interessada, o per ignorància el què va passar. I algú pot estar temptat d’escriure un relat molt diferent del que va succeir.

Alguns diuen que és important saber què ha passat històricament per no tornar a repetir els mateixos errors. I de ben segur que és així,

Però també cal recordar, perquè massa sovint el què ha passat dibuixa una fotografia de la realitat on no hi són tots els seus protagonistes.

De vegades, aquells que es van enfrontar al terror, aquells que van lluitar per defensar els drets i la llibertat de tot un poble, no hi són en aquesta fotografia, els vencedors, els han eliminat, els han fet desaparèixer físicament, però també els volen fer desaparèixer de la memòria col·lectiva.

I és per això, pel que és important per dotar-nos d’eines que ens permetin recuperar la Memòria Històrica.

Per tenir la fotografia sencera, la que ens aporta la visió total de la realitat, històrica, però també actual.

I per això va ser tan important la primera llei que en aquest sentit es va fer, l’any 2007, com no podia ser d’altra manera, per un govern socialista, encapçalat pel President Rodríguez Zapatero.

Aquella llei, que es va anomenar de memòria històrica, però que en el seu títol sencer deia: per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, pretenia precisament això, tornar a posar a la imatge, aquelles persones que n’havien estat esborrades.

I precisament en aquesta llei, en la disposició addicional sisena, deia que al Valle de los Caídos inclourà entre els seus objectius honorar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936 a 1939, i de la repressió política que la va seguir a fi d’aprofundir en el coneixement d’aquest període històric i dels valors constitucionals. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha a la nostra societat.

I és evident que no es podia aconseguir aquest objectiu que determina la llei, si en un lloc d’honor del Valle de los Caídos hi seguia enterrat el dictador.

Avui, aconseguim una fita històrica, que és un pas més, fonamental, per restablir la memòria col·lectiva. Però no tot acaba aquí, hem de seguir treballant, per tornar a posar a la fotografia la imatge d’aquells i aquelles que en van ser esborrats, perquè és de justícia que hi siguin, perquè del nostre record mai n’han desaparegut.

Rosa Ma. IBARRA
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter