29. Març 2024

Arxius de protocolo | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juny, 2019

Les ulleres de sol són imprescindibles en el nostre fons d’armari. Podem tenir diferents models, però sempre hi haurà unes que seran les nostres favorites o les que combinin amb tot. Quan les comprem, hauríem de tenir en compte el següent:

Estèticament, que ens afavoreixin a la cara, amb la diversitat de models, tons, dobles ponts, vidres de colors, colors degradats en trobarem amb tot un món per poder triar-les.
Models de les ulleres tenim per triar, amb unes línies rectes, més rodones,estil John Lennon, les tipus aviador de Ray Ban, les reconeixereu perquè són les que surten a la pel·lícula Top Gun. Personalment les meves preferides són les Cat Eyes, semblants a les que portava Jakie Kennedy.

Hem de triar ulleres que estiguin homologades per la CE ultra violeta A com B, a la vareta ho indica; el més important d’una ullera de sol és que no ens faci mal bé la nostra visió: els ulls són per tota la vida.

La categoria de filtre solar es cataloga de l’1 al 4; us puc dir que el 4 no és per conductors només està destinat a la gent que va al desert o a la muntanya. Un consell, assessoreu-vos sempre a l’òptica a on les compreu, qui millor que ells per informar-vos d’aquestes qüestions, també us podran recomanar si les dureu de vidre o de policarbonat, polaritzades, etc…

Que hem de fer perquè durin més les nostres ulleres, el que mai fem netejar-les amb una tovalloleta antiestàtica, d’aquesta manera no ratllarem els vidres.

Per finalitzar us preguntareu d’on van sortir les ulleres de sol. Els vidres de colors es feien servir al segle 12 a la Xina, segons Marco Polo pels jutges però les muntures eren fetes amb corda, llaços, materials cap consistència. No és fins al començament del segle XX que la Foster Grand Company va vendre el seu primer parell d’ulleres de sol a New Jersey.

Les estrelles de Hollywood com a la Marilyn i la Gloria Swanson les feien servir per descansar la vista dels focus tan potents del plató i a poc a poc es van estendre entre tots nosaltres. Les ulleres polaritzades les va popularitzar Ray Ban que va començar a fer servir uns filtres polaritzats gràcies a Edwin H. Land, fundador de Polaroid. I aquest salt el van fer amb les ulleres d’aviador, encara tot un clàssic que no ha passat de moda.

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2018

Isabel II ha estat notícia aquesta setmana quan han saltat les alarmes del món protocol·lari en assistir a una desfilada a la setmana de la moda a Londres i coincidir “al front row”, que vol dir la primera fila que se sol guardar per a persones importants o celibrities, amb l’editora de la revista Vogué, Anna Wintour que anava amb ulleres de sol en un espai tancat i no se les va treure.

Aquesta actitud ha estat criticada com inacceptable per uns mentre que d’altres defenien que les ulleres de sol formen part de la imatge d’Anna Wintour.

Ja tenim polèmica servida! Jo diria, com a consell a tots, que les ulleres de sol, així com el seu nom indica són per protegir-nos del sol i per tant les portem en espais oberts i quan fa sol, no a la nit, ni quan plou. Com a regla general quan parlem amb una altra persona ens les traiem per mantenir el contacte visual, com més empatitzem amb els altres millor per la nostra salut pública i aquesta és una manera, i si és la primera vegada, és a dir quan ens presenten a algú també van fora i si no és per algun motiu mèdic que ens excusarà.

Amb l’incident d’aquesta setmana, he de fer uns quants apunts:

Si algú no sabia qui era Anna Wintour, ara segur que ja està al clar, i a més associarem aquest nom al de la revista Vogué.

Aquests dies s’ha comentat que les ulleres de sol són part de la imatge estètica d’Anna Wintour, i això l’excusava. Realment fa anys que duu aquesta imatge, però també l’hem vist sense elles.

Parlant d’etilismes, repasseu fotografies del que duia Lady Gaga quan va estar amb Isabel II, o les mini ulleres de sol de Yoko Ono, que mirava a la reina pel damunt d’elles.
Tot ja sabem que la setmana de la moda de Londres és una de les quatre grans “Fashion Weeks” (setmanes de la moda)

L’elegància i naturalitat de la reina Isabel II, que es coneix el protocol i les normes d’educació com per escriure una enciclopèdia, i va seguir la desfilada com si res. Realment mostra una actitud admirable deixant una anècdota per la història, així que com diuen els anglesos: Good save the Queen!

Per Mar TORIBIO


REDACCIÓ21 Agost, 2017

He canviat el meu article, ja que jo els faig arribar a la redacció als divendres, però després de tota la desgràcia que ha assolit casa nostra, primer a Barcelona i més tard a Cambrils, us he escrit unes altres paraules.
Les banderes també han fet el seu particular homenatge aquests dies, escenificant el dol pels cruels atemptats que ens han assolit a Catalunya.

En el RD 805/2017 de 17 d’agost, el president Rajoy declarava que com a testimoni del dolor de la nació espanyola en el criminal atemptat perpetrat a Barcelona es disposava en un article únic, el dol oficial des de les 00 hores del dia 18 d’agost fins a les 24 h del dia 20, i en aquests dies la bandera nacional ondejaria a mig pal en tots els edificis i bucs de l’armada. (sancionat pel Felip VI i referendat pel president del Govern espanyol).

El mateix dia en un DOGC 135/2017 de 17 d’agost, el govern de la Generalitat manifestava el seu dol i acompanyament per les famílies dels afectats. Es componia de dos articles, un per declarar el dol a Catalunya els dies 18,19 i 20 i un segon article per suspendre les celebracions, recepcions i actes oficials afegint que les banderes onejarien a mig pal en tots els edificis i dependències de la Generalitat i en les corporacions públiques de Catalunya. (signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont)

Hem vist com se suspenien els actes de Gràcia o els de Sant Magí i els de moltíssims indrets del territori i com les banderes ondejaven a mig pal , expressant el dol oficial i alhora el nostre dolor i suport a les víctimes. Solidaritat, companyonia, participació i unió que hem visualitzat per part de molt ciutadans i que s’ha expressat amb maneres de procedir que ens han fet emocionar.

Les banderes situades en exteriors i amb un pal alt, havien descendit a mig pal i les banderes interiors amb pal més curt (o exteriors de part curt) duien un crespó negre a la part superior del pal. A aquesta iniciativa, s’han sumat banderes d’Institucions de la UE, d’altres països, de les universitats, i banderes penjades als balcons entre d’altres. És la manera particular que han tingut les banderes de plorar durant aquests dies.

Recordem que les banderes ondegen a mig pal per motiu d’una catàstrofe, un atemptat, un accident o la mort d’un personatge rellevant. Agraïment al personal de protocol de l’Administració pública per ajudat a les banderes a expulsar el seu dolor i per la rapidesa en l’organització dels actes de dol.

Vull afegir el meu condol a tots els afectats pels terribles incidents que han assolat les terres catalanes durant aquests dies i el meu respecte i admiració pels cossos de seguretat, destacant als Mossos d’Esquadra, també pel personal sanitari i d’altres administracions, i com no pels voluntaris i associacions amb iniciatives pròpies que ens han sorprès a tots positivament per la seva implicació en moments difícils.

La desolació d’avui ens ha de dur a un demà amb l’esperança en un món millor.

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ8 Agost, 2017

Estem a l’estiu i les hores de sol allarguen el dia, junt amb les vacances i el temps lliure fan que ens reunim amb els amics i familiars més sovint en dinars, sopars, festes a la platja o que assistim alguns esdeveniments.

D’altra banda, sovint també ens relacionem amb altres persones a causa de la nostra professió o per compromisos socials que esdevenen en actes culturals o empresarials i aquí és quan sorgeix el que molts anomenen: “l’art de la conversa”. Si estem entre amics, tot és més fàcil perquè ja ens tenim agafada la mida els uns als altres, però en certes ocasions, si no coneixem als nostres interlocutors, ens pot resultar difícil desenvolupar-nos en aquests ambients.

Hem de tenir clar que en una conversa hi han dues parts diferenciades: un emissor i un receptor, o alguns receptors i tots han d’interactuar entre ells, és a dir que els papers han d’anar canviant, perquè si no estaríem parlant de monòlegs. Segur que en el vostre entorn coneixeu a algú que és un, bé jo l’anomeno, “monologuista no professional”.

Les persones monologuistes, i que volen acaparar tota la conversa, resulten monopolitzadores i avorreixen, ja que es dediquen a explicar les seves vivències, sense escoltar ni deixar intervenir als altres i no sé com, tot ho acaben portant al seu terreny. Dins d’aquest grup estarien els que ho fan conscientment i els que no són conscients, aquests últims, ens provoquen sentiments contradictoris i podem empatitzar amb ells, ara bé, siguem realistes: “són casinos”, t’adormen i no tenen una conversa interessant. Aquesta actitud provoca falta d’interès per tornar a coincidir amb aquest tipus de persona i cert rebuig si veus que són els teus companys en un àpat; és la coneguda maniobra: ‘sálvese quién pueda’.

Intentem no formar part d’aquest grup reduït de gent, sinó que demostrem atenció per allò que ens estan explicant i donem també la nostra opinió, establim un torn de paraula ambdues direccions. Us faig una petita diferencia entre el monòleg no professional i les anècdotes. Els companys de conversa que ens expliquen anècdotes ens resulten simpàtics i fins i tot divertits, ja que ens narren breument un petit fet personal d’una manera interessant, com un conte que fins i tot ens fa gràcia, ens enganxa i ho sentim com a una experiència agradable, que ens pot fer riure pel desenllaç que té la seva aventura o per la manera en què ens ho transmeten.

Però tornem al principi, quan establim aquest contacte verbal amb gent que acabem de conèixer intentem mantenir un equilibri entre la timidesa i el parlar convulsivament, ni poc ni molt, amb un polsí mínim d’educació i discreció. No ens quedem callats sense dir res, perquè la gent es preguntarà perquè no participem, però tampoc cal anar a l’extrem de voler controlar totes les converses i de no parar de parlar. Penseu que aquesta actitud també cansa bastant a la gent que ens envolta i els pot dur a la farmàcia a comprar aspirines. Com a consell, us recomano que sigueu el més natural possible, us heu de trobar còmodes en la conversa i mostrar-vos com sou i si podeu aplicar uns tocs d’humor, sempre seran benvinguts.

Diuen que en aquestes ocasions hem d’intentar no parlar de religió, política i futbol, els temes prohibits, perquè no coneixem les orientacions de la persona que tenim al davant i podem causar una mala impressió i fins i tot ofendre. I deixeu-me que encara jo afegeixi algun tema tabú més com els problemes personals i les malalties. L’únic que aconseguireu és espantar els que us escolten, no teniu confiança com per fer-ho, i no us estranyeu si la gent va desapareixent del vostre costat.

Seguim!

MAR TORIBIO

 


REDACCIÓ12 Juny, 2017

mar_toribio_Avui seguirem parlant de l’etiqueta en certs actes solemnes, que a vegades requereixen unes pautes i seguint-les evitem situacions complicades d’originalitat que ens poden fer sentir desplaçats.

En l’etiqueta civil masculina més usual es contempla el jaqué (morning dress), es fa servir molt per casaments, encara que també el veiem en actes oficials o lúdics (Ascot, recepcions del cos diplomàtic, Pasqua Militar). És una peça de vestir que prové d’Anglaterra, i la feien servir els cavallers anglesos per muntar a cavall, i aquesta és la raó que la jaqueta (levita) estigui oberta pel darrer. A poc a poc aquesta peça tan elegant va derivar amb canvis en el jaqué que coneixem actualment.JAQUE1

Si no en teniu, heu de saber que hi ha tendes que els lloguen i si només ho heu de fer-lo servir un cop, segur que us sortirà més econòmic. Si ets el nuvi i no un testimoni et recomano que te’l facis a mida, que sempre et quedarà millor i també que li donis un toc diferent per diferenciar-te dels altres convidats que el portin.
El jaqué es porta durant el matí fins que cau la tarda. Es compon d’una levita negra o gris marengo, amb un pantaló color gris a ratlles, camisa blanca, corbata i armilla grisa, Amb les corbates i les armilles s’han fet evolucions i la tendència és afegir altres colors.
Segur que heu vist fotografies de l’actual rei d’Espanya amb jaqué i corbata d’un color vistós. Potser la corbata més famosa va ser la de Marichalar quan es va casar amb la infanta Elena, que va sorprendre i no va deixar indiferent a ningú.

A aquesta moda també s’hi han afegit els néts de la reina Elisabet II, donant un aire més fresc a l’etiqueta i fins i tot han dut l’armilla d’un altre color, aportant un punt més juvenil a aquesta peça de vestir. Ara, tampoc siguem tan visionaris com per fer combinacions amb texans o d’altres teixits, personalment aquests experiments a mi no m’agraden, a més si ens especifiquen el dress code, és perquè intenten evitar l’originalitat de les persones que assisteixen a un acte determinat i que podria ser molt desafortunada.

JAQUÉRespecte a les sabates han de ser negres de cordons o tipus mocassins i els mitjons del mateix color que les sabates, no feu combinacions amb els mitjons fent servir un altre color, ja que estèticament queda bastant malament.
És possible que alguna vegada hàgeu vist a una persona amb un jaqué gris, el fa servir molt sovint el príncep Carles d’Anglaterra i està elegantíssim. (jaqué mid-gray)

Segur que algú té a la memòria fotos d’algun personatge públic amb algun complement i portant jaqué. Si, com a complements podeu portar el barret o els guants, però es fan servir poc, encara que els vam veure fa poc al casament de Francisco Rivera que anava amb barret de copa i també tots els seus convidats, segurament ho devia especificar així a la invitació.
Però la pregunta és: com vestim les senyores si la nostra parella va amb jaqué?

En principi, com és durant el dia, anirem amb un vestit de còctel, recordeu tots els complements que podem portar i que ja hem comentat a d’altres articles i si l’acte al qual assistim és molt solemne, a la invitació ja ens indicaran com hem d’anar.


REDACCIÓ8 Abril, 2017

Mar Toríbio, tal com ja ho va fer Marta Domènech en el seu moment, estrena una nova secció en aquest digital: Secrets de protocol. mar_toribio_Cada dilluns ens aconsellarà sobre detalls que, sovint passen inadvertits, però que són crucials en l’àmbit del protocol.

L’objectiu d’aquesta secció no és cap altre que recordar el protocol és una presència assídua a la nostra vida i té molt més pes del que ens ho pensem.

Mar Toríbio ens ajudarà a esclarir alguns dubtes i respondrà, a través d’aquest espai, totes les qüestions que els nostres lectors ens presentin per correu electrònic.  Hi ha secrets protocol·laris que Mar Toríbio està disposada a revelar-nos….

Durant la Setmana Santa, ens oferirà unes píndoles informatives per evitar que en algun moment, per desconeixement, podem convertir-nos en l’objectiu de les llengües viperines.

 


REDACCIÓ30 Juny, 2015

adacolau
Ada Colau ha tingut en compte els ciutadans

El protocol no està fet per encotillar sinó que s’ha d’adaptar al missatge que es vol donar i fer-lo present en el desenvolupament d’un acte, de principi a fi, tenint en compte la normativa vigent, el costum i, com és lògic, el respecte que tothom es mereix.
És hora que el protocol tingui en compte que la representació social i ciutadana no està només en mans de polítics i altres forces de poder no triades. Tothom ha de tenir el seu lloc. També els ciutadans, que no han de ser sempre els últims de la fila. Donem-los-hi el protagonisme que hem reclamat en aquestes darreres eleccions.
Que no ens preocupi que una alcaldessa viatgi en metro o monovolum. Que els nostres representants utilitzin o no corbata. Comencem a canviar la nostra manera de pensar i adaptem-nos igual que ho està fent la política.
El protocol res té a veure només amb allò relacionat amb la Cort, el saber estar o l’etiqueta. El protocol no és una cosa inamovible tot i nodrir-se del costum i respectar la tradició. Per fer un bon protocol no necessitem luxes. Només coneixement sobre el què estem fent i el què se’ns demana.
Avui, més que mai, el protocol ha de demostrar la seva capacitat d’adaptar-se i evolucionar com fa la societat on vivim. Els canvis en el protocol són una eina molt útil per a transmetre de forma visual què és el que volem que les persones vegin de la nostra manera de fer.

Marta DOMÈNECH
@mdv70