Arxius de Procés | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Octubre, 2019
manuel_marchena.jpg

Hi ha molta expectativa per conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. Hi ha opinions per a tots els gustos i parers. El Ministeri d’Interior, tutelat pel jutge Fernando Grande-Marlaska, ha ordenat l’envio de reforços policials a Catalunya per col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat ciutadana.

La sentència, en principi, serà donada a conèixer el proper dilluns, 14 d’octubre. Es farà després de la celebració de la Hispanitat i abans que el compleixi el termini de la presó preventiva dels Jordis. En aquests moments, els set magistrats estan reunits per deliberar i redactar les conclusions. El jutge president, Manuel Marchena, pretén que la votació sigui per unanimitat per evitar així friccions o fractures entre magistrats i evitar afeblir la imatge de la justícia.

Els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria així descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural

La ciutadania catalana, independentista o no, està pendent de la decisió judicial. La duresa de la mateixa implicació una resposta més o menys turbulenta als carrers. Tot i l’hermetisme del Tribunal Suprem, sembla que els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural per assolir la independència de Catalunya.  Si es confirma aquesta tesi, els líders independentistes empresonats evitarien una pena que podria arribar als 25 anys. Els jutges també parlaran de la conspiració…

De moment, no està previst que la lectura del veredicte es faci durant una roda de premsa o en una sessió pública. L’alt tribunal enviarà la sentència a les parts, tot i que hi ha qui asseguri que es convocarà els advocats al TS perquè siguin notificats de la decisió judicial.

Després de fer-se pública la sentència, s’espera que les manifestacions i les concentracions al carrer siguin una realitat. Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estan en alerta per evitar que es pugui produir episodis violents o que s’atempti contra edificis públics.

Cal recordar que el proper dia 18 està convocada una ‘aturada de país”, un fet que podrà complicar la tranquil·litat tensa que viu Catalunya.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
judici_procés-1.jpg

El 16 d’octubre podriem conèixer la sentència del Tribunal Suprem contra el procés independentista,q uan coincideix amb els dos anys de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

La decisió encara no és ferma i tot indica que no es farà una lectura pública del veredicte judicial. Fonts del TS no es tracta d’amagar-se sinó que la sentència és voluminosa i partant no seria logic llegir-la de manera linial.

El tribunal entén que, ara per ara, no és plausible llegir la part decisiòria, ometent els arguments jurídics que han portat a substanciar la sentència.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
independentisme.jpg

Al final els partits han acabat amb el procés i tornem a estar instal·lats en l’autonomisme. La manca d’una estratègia unitària ha acabat per avortar les esperances de milions de persones, que aquest cop si, vam creure que la cosa acabaria bé.

El govern de la Generalitat està instal·lat en l’autonomisme més clàssic, com si res no hagués passat. Ens venen  dir que el dia a dia requereix d’un govern que actuï amb paràmetres de normalitat (negociació amb l’Estat, reclamació de les millores que fa dècades que reclamem, en matèria pressupostària, en matèria d’inversions, en matèria d’infraestructures, i tantes altres millores i promeses que sempre queden pendents.

D’altra banda, la manca d’un lideratge o full de ruta polític que marqui clarament el camí a seguir, està provocant desercions, refredament o simplement l’acceptació que la cosa no pinta bé. Cada dia que passa acceptem amb vençuda resignació la gent que tenim a l’exili, a les presons. En un parell de mesos a tot estirar tindrem la sentència que confirmarà que qüestionar la sagrada unitat de l’estat espanyol és un delicte que es paga caríssim.

Recordo com si fos ara quan Jordi Sánchez i Carme Forcadell deien que les institucions no podien desobeir el mandat democràtic de la gent, i que aquestes quedaven vinculades a la voluntat majoritària del poble català.

Reclamo del govern del meu país que em parli clar. Reclamo als líders dels partits majoritaris que ens expliquin com pensen guiar l’acció política a partir d’ara. Prefereixo fer servir la paraula “desencís” a la paraula “traïció”, però en tot cas això no és el que vam fer l’u d’octubre.

Em pregunto de que va servir tancar-me a les escoles, em pregunto de què ha servit veure com la repressió més cruel a cops de porra s’acarnissava contra homes i dones, joves i grans, que serenament i pacífica vam decidir protegir les urnes, perquè fer-ho era protegir la democràcia i la llibertat. Em pregunto per què ja no hi ha relat ni relator, em pregunto per què algú es pot permetre el luxe que tantes energies d’anhels i tanta força democràtica imparable i organitzada pugui veure’s poc a poc desanimada. Un cop més els partits polítics no han estat a l’alçada. Ens van dir que els féssim confiança, i els la vam fer. No hi ha hagut retorn, més enllà de veure qui aconseguia més escons, d’apropiar-se de la força imparable de la gent per canalitzar els seus interessos partidistes i gallinacis de curt vol.

Confesso que jo aquest cop m’ho vaig creure. I em dol enormement haver d’afrontar com la realitat del dia a dia ens allunya del què un dia, no fa pas tant, vam creure que seria possible. Quan la gent es desanima col·lectivament les causes perden tota la seva força. Els líders del procés han passat pantalla. Ara ens parlen, a màxims, d’aconseguir una negociació per convocar un referèndum pactat, que hom sap que no arribarà mai perquè sense una part que vulgui pactar (l’estat) no hi ha pacte. Fa només dos anys aquells que políticament deien  això se’ls acusava pràcticament de botiflers i antiprocessistes. Els tombs que donen les coses. Tot i així l’anhel de veure un dia la llibertat del meu país a mi no me’l prendreu mai, des del convenciment que això només pot arribar de baix cap a dalt a partir del poder popular que és l’únic subjecte polític amb capacitat d’assolir el què es proposi, malgrat els partits que diuen representar-los

Ernest PARÍS
Politòleg

 


REDACCIÓ16 Agost, 2019
jordi-cuixart.jpeg

Cuixart al judici contra el Procés 1-O

El Tribunal Suprem serà qui decideixi si Jordi Cuixart podrà sortir de presó per atendre al naixement del seu fill. Els magistrats de la Sala de Vacances del Tribunal han acordat que sigui aquest òrgan judicial el que tingui les competències per decidir si s’atorga, finalment el permís a Cuixart.

Els membres d’aquesta comissió judicial s’han mostrat favorables a admetre aquest tràmit, que va ser presentat per la defensa de l’activista català, davant de l’imminent naixement del seu fill. En un comunicat, asseguren que aquest procés es resoldrà quan s’apropi la data de naixement del nadó.

“El Tribunal recorda que el naixement està previst en principi per al pròxim 22 de setembre. Així mateix, recull que el permís compta amb informe favorable a la concessió tant de la Junta de Tractament de la presó com de la Fiscalia”, asseguren els magistrats al comunicat.

B.V.

 


REDACCIÓ17 Juliol, 2019
IMG_2325-1280x960.jpg

Sandra Ramos demana que es retiri la moció

Pancarta sí, pancarta no. A mesura que ens apropem al plenari municipal de divendres, la tensió política augmenta provocada per la imminent votació del ple municipal tarragoní sobre si es penja, o no, la pancarta de suport als presos polítics del balcó municipal.

L’última en sumar-se al debat ha estat la portaveu socialista Sandra Ramos, que ha demanat a ERC que desestimi la moció. “Des del PSC considerem que aquesta moció genera distorsió i demanem a l’equip de govern que la retiri. La regulació de la façana de l’Ajuntament ha de passar per ser aprovades, unànimement per tothom”, ha assegurat Ramos.

La socialista ha posat com a exemple que no és pengés a la façana de l’Ajuntament la bandera LGTBIQ+, que “aquest passat 28 de juny no es va penjar i preguntarem al ple quin ha estat al motiu perquè aquest símbol que accepten tots els partits i els tarragonins no va ser penjat”.

“En canvi s’ha portat a plenari unes pancartes que sabem perfectament que no compten amb la unanimitat, ni de la societat ni de la composició del plenari i el que està provocant és generar més crispació”, ha lamentat Sandra Ramos.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ27 Febrer, 2019
rajoy-1-1280x960.jpg

Mariano Rajoy declara com a testimoni

L’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha destacat, en qualitat de testimoni,  durant el judici contra el “Procés” que les autoritats de la Generalitat eren “plenament conscients” que ell no aprovaria cap gest per autoritzar un referèndum per “liquidar” la sobirania nacional ni la unitat d’Espanya”.

Rajoy considera “normal” que en una situació com l’1-O hi hagi “enfrontaments”, sobretot quan hi ha “voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.

Rajoy ha recordat que estava “seriosament preocupat” per “els assetjaments” a policies i guàrdies civils, a més de a alcaldes no independentistes, que es van produir dies abans de la celebració del referèndum declarat il·legal.

I ha manifestat que el que es va fer des de l’Executiu l’1-O va ser donar compliment a les resolucions judicials perquè es complís la llei. “I es va complir la llei, perquè la Junta Electoral Central va dir que no s’havia celebrat el referèndum”, ha afegit.

Pel que fa als “enfrontaments”, ha manifestat: “En una situació com aquesta, és normal que es puguin produir enfrontaments, sobretot quan hi ha voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019
DAVID-ROCAMORA.jpg

Esperen al final. No se precipiten Aguarden… ahora vienen los testigos. Esto de los juicios es como una montaña rusa. El juicio del Procés no es una excepción.  Las defensas tienden a obtener un fuerte impulso emocional tras la declaración de sus clientes, máxime cuando pretendidamente se da respuesta y se contrapone su aparente solidez a argumentos acusatorios más endebles, a priori al menos.

De hecho, este plus emocional es posible conseguirlo al final del procedimiento. El artículo 701 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal permite a los acusados deponer en ultimo termino, tras el resto de testigos, si con ello se obtiene un mejor y más profundo conocimiento de la verdad, lo cual debería ser una redundancia en un procedimiento penal que precisamente debería buscar siempre, como máxima, la verdad.

Yo, sin duda hubiera optado por pedir la declaración en último término de los acusados. No se ha hecho y el tiro, parece que ha salido bien, relativamente bien. Miren, los acusados con sus respuestas han reconocido meridianamente que han cometido un delito de desobediencia al TC. Han negado todos la comisión de un delito de malversación. Y nadie admitió la sedición ni la rebelión. La condena por desobediencia es insoslayable con lo que ya consta. Pero eso es un mal menor. Las acusaciones presencian impotentes como los acusados se les escapan por el rabillo del ojo. El 75% de las preguntas se han centrado en acreditar la desobediencia que son los postres de la acusación, incapaz de aportar un solo elemento creíble de la imputación por rebelión o sedición y con ridículos monumentales como la referencia del Fiscal Cadenas a los vehículos “devastados”.

Los fiscales son muy buenos técnicamente, pero están oxidados como la bisagra de la puerta de casa de mi bisabuela. Hacen y evacúan informes en materia de casación pero es sencillo presumir que en los últimos 5 años han participado en muy pocos juicios, al menos alguno de ellos, no así los de más reciente incorporación al Supremo, claro está. Si hubieran puesto un fiscal antidroga de cualquier Audiencia Provincial otro gallo cantaría. Ir al grano no es lo suyo salvando, quizás a Zaragoza, con mucho el más incisivo.

La abogacía del Estado es, aunque no lo parece, más precisa pero la puesta en escena, dubitativa y que traslada una cierta incomodidad personal percibible por entenderse en el foco de las cámaras y del ojo supervisor del Presidente de la Sala, traslada inseguridad y duda, lo que daña su discurso.

Los abogados defensores están desplegando su repertorio. Melero convierte el juicio en una clase de practicidad. Pina a medio camino de Melero y Van den Eiden, el abogado de Junquera y Romeva. Podrían haber contestado a los fiscales y a la abogacía del Estado. Lo hubieran hecho si hubieran podido imaginar que las acusaciones navegaban sin rumbo. Pero no lo sabían y si Romeva hubiera reconsiderado su posición, dejaba en evidencia a Junqueras. Promete Salellas, un digno heredero del gran Salellas padre.

Prepárense a ver espectáculo; Salellas interrogando a De los Cobos y a Rajoy. A Rajoy, su comparecencia en la Audiencia Nacional por la  Gurtel le parecerá un masaje.

Deberían ir con cuidado los abogados con los micros. Se oye lo que les soplan a la oreja sus ayudantes, por cierto; No se fíen del Presidente Marchena. La amabilidad y corrección de un juez es innata salvo trastornos mundanos. Ninguna relación tiene que ver con el pronunciamiento a dictar.  Sabe más de derecho que todos los que están en la Sala juntos. Puede ser filopepero, pero es un tipo recto y digno. No manchará su carrera con un pronunciamiento no ajustado a derecho. Hay que dar motivos técnicos, no políticos, la exención moral no existe en derecho si no entra en el artículo 20 o 21 del Código penal como eximente o atenuante.

Prepárense que vienen curvas.

DAVID ROCAMORA
Advocat

 


REDACCIÓ17 Desembre, 2018
polítics.jpg

Diverses entitats han impulsat una plataforma per gestionar i facilitar la presència d’observadors nacionals i internacionals en el judici contra el ‘Procés’, amb l’objectiu de redactar informes en què es determini si s’han respectat la imparcialitat, la independència i els drets humans.

Els promotors del “Trial watch-Catalan referendum case” són l’Institut dels Drets Humans de Catalunya, el Centre Iríada, el Col·lectiu Praga, Novact, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets humans de la Universitat de Barcelona.

El treball d’aquesta plataforma, que es finançarà mitjançant donacions privades a través del seu web, començarà quan doni inici el judici oral al Tribunal Suprem (TS) contra els líders sobiranistes encausats per les mobilitzacions de la passada tardor a Catalunya, així com per la organització del referèndum de l’1 d’octubre i la posterior declaració unilateral d’independència.

En dies clau, també es requerirà l’accés a la sala dels observadors internacionals, amb qui ja s’ha iniciat el contacte, i que procediran Europa, Estats Units i Llatinoamèrica, entre d’altres.

La seva tasca s’articularà al voltant del treball de tres col·lectius: els acadèmics, que posaran el focus en els drets processals; els observadors, que es fixaran en els drets civils i polítics, i els advocats, que monitoritzaran el desenvolupament de les diferents sessions.

En el cas dels acadèmics, el portaveu de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Iñaki Rivera, ha detallat que hi haurà un grup d’entre 15 i 20 professionals reputats procedents de diferents regions del territori espanyol -Madrid, Galícia i país Basc, entre d’altres- als que s’ha d’acreditar perquè puguin acudir a algunes de les sessions del TS.

En dies clau, també es requerirà l’accés a la sala dels observadors internacionals, amb qui ja s’ha iniciat el contacte, i que procediran Europa, Estats Units i Llatinoamèrica, entre d’altres. No s’ha fet públic la identitat dels observadors.

 


REDACCIÓ16 Desembre, 2018
oriol_llaç.jpg

Pot Oriol Junqueras i la resta d’acusats anar al judici amb un llaç groc? I els seus advocats? I el públic que assisteixi? Davant d’aquest possible escenari, jutges i fiscals creuen que els lletrats haurien de treure-se’l. Una altra cosa són els processats. La decisió només està en mans dels jutges.

En concret, del seu president, Manuel Marchena. Acompanyat dels altres sis magistrats, el jutge esperarà que comenci el judici per veure si algú porta el llaç, un símbol polític en suport als presos del Procés que pot ser que exhibeixin acusats o lletrats, sigui en les seves togues o en la seva roba.

Fonts jurídiques afirmen que no es pot saber el que passarà “fins que no sigui una realitat i no es plantegi aquest escenari en el judici”. Però sí que tenen clar que és una qüestió que, arribat el cas, “es decidirà en Sala”. No obstant això, aquesta decisió pot avançar-se a aquest dimarts, quan se celebri la vista dels articles de previ pronunciament (equivalent a les qüestions prèvies) a la qual només assistiran els advocats.

Jutges i fiscals consultats per Efe S’estableixen tres possibles escenaris. Un per als advocats, un altre per als acusats i un tercer per al públic que acudeixi a la Sala.

Pel que fa als lletrats hi ha unanimitat. “No poden portar sobre la toga símbols que revelin una animadversió cap al tribunal”, diu un magistrat, mentre que un fiscal apunta que “en Sala no es pot portar cap distintiu a la toga”. Es basen en el fet que el llaç és un símbol amb una evident càrrega i connotació política i, encara que existeix la possibilitat que els lletrats ho exhibeixin, els magistrats no conceben que ho portin donat que fins a la data cap ho ha fet en les diverses compareixences a fase d’instrucció al Suprem.

La vestimenta dels advocats ve regulada de forma oficial per l’article 187 de la Llei orgànica del poder judicial, que diu que “en audiència pública, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris, advocats i procuradors faran servir toga i, si escau, placa i medalla d’acord amb el seu rang”.
I per l’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, que indica que “els advocats compareixeran davant els tribunals vestint toga sense distintiu de cap classe excepte el col·legial i adequar la seva indumentària a la dignitat i prestigi de la toga que vesteixen i al respecte a la Justícia”.

Una cosa diferent és el que passa amb els acusats. En principi, cap de les fonts consultades s’observa un problema legal que els impedeixi mostrar en la seva roba el llaç i de fet els pocs que consideren el contrari asseguren que tampoc demanarien la seva retirada per dos motius.

Per evitar sembrar més polèmica en un judici que ja de per si tindrà moments de tensió i d’enfrontament però també per no donar peu a que l’endemà apareguin vestits de groc i l’assumpte es torni més incòmode encara. “No cal fer-los el joc”, precisen.

El dilema dels llaços grocs compta ja amb diversos precedents a Catalunya. Fa uns mesos, un jutjat del Vendrell (Tarragona) va obligar a treure el llaç a un advocat, ia Badalona (Barcelona) un magistrat va instar a una núvia a fer-se una xapa en suport als presos, després d’advertir que en un acte jurídic no hi pot haver símbols polítics.

El TSJC també ha avalat algunes decisions judicials en el qual afecta a funcionaris: al juliol va donar suport que s’obligués a un funcionari de Lleida a despenjar del jutjat un rellotge de paret a què l’home havia adherit un llaç groc.

No obstant això, la pràctica no sempre s’ha adequat a la teoria: l’Audiència de Lleida va permetre declarar a un testimoni que portava una samarreta amb un símbol en groc de suport als polítics presos, sense que cap part practiqués cap objecció, en el judici per estafa de l’anomenat “cas Nadia”.

RF/MM

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter