REDACCIÓ8 Març, 2019
El comissari dels Mossos Manel Castellví ha revelat que el Govern de la Generalitat no va fer cas dels advertiments per risc de violència l’1-O, mentre Sebastià Trapote i Ángel Gozalo, excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, s’han cenyit a una defensa de les càrregues davant de la “resistència” dels activistes.
Aquestes són les frases més rellevants de la declaració dels tres comandaments policials:
MANEL CASTELLVÍ (Comissari d’Informació dels Mossos l’1-O)
– Els Mossos adverteixen al Govern en una reunió: “(…) Tot i que les informacions i les crides eren pacífics, hi havia un moment de tensió que podia acabar amb una escalada de violència (…) Havíem intentat dissuadir, però vam sortir igual que vam entrar”.
– “Se’ls havia dit quina seria la situació i la resposta que vam rebre de Puigdemont va ser … vam sortir convençuts que s’anava a realitzar (el referèndum). Li vam deixar clar que nosaltres acataríem la interlocutòria de la magistrada pel qual es prohibia aquest referèndum; a partir d’aquí aquesta reunió va finalitzar”.
– En relació amb els enfrontaments entre Mossos i agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional l’1-O: “El que em consta és que estant present en el CECOR vam veure unes imatges a la televisió (…), vam veure una actitud que no era conforme amb el comportament que ha de tenir un policia, per part de Mossos. I el ‘major’ va ordenar que s’obrís una investigació d’Afers Interns”.
– “Jo penso que en l’anàlisi de riscos ens equivoquem tots. Érem conscients que es podia produir aquesta escalada, però no de tal magnitud, del gran moviment social que hi va haver l’1-O”.
– Dels operatius policials per impedir l’1-O: “Des del meu punt de vista, que no sóc el comissari de Planificació, el dispositiu de Mossos, Policia i Guàrdia Civil va ser insuficient”.
TRAPOTE (cap de la Policia Nacional a Catalunya l’1-O)
– Crítiques als Mossos: “Ells fan un dispositiu enfocat sobretot a salvaguardar la seguretat col·lectiva. És impossible que amb aquest dispositiu i efectius, tal com ho tenien planejat, poguessin fer algun tipus d’intervenció dins d’un col·legi (… ) L’actuació dels Mossos era més aviat passiva”.
– Les previsions de l’1-O: “Tots els operadors de seguretat érem conscients que aquest dia anava a ser molt complicat”.
– L’actuació contra el referèndum: “Si difícil era entrar a vegades era pitjor sortir. Era més complicat perquè com a conseqüència de fer una intervenció, els ciutadans que estaven fora estaven molt més emprenyats, més enrabiats, les reaccions eren més violentes i les unitats havien de servir d’una manera no contundent però més fort que a l’entrada”.
– (Els concentrats en els centres de votació) “estaven perfectament organitzats, sabien com fer la resistència, feien cadenes humanes, ens agredien, ens empenyien, tractant d’avortar no només l’entrada sinó la sortida”.
– “La força s’utilitza exclusivament quan davant les circumstàncies que s’estan desenvolupant no queda més remei, sempre s’ha utilitzat de manera racional, proporcionada i congruent. La policia no es dedica a colpejar d’una manera gratuïta”.
GOZALO (cap de la Guàrdia Civil a Catalunya l’1-0)
– Davant la concentració del 20-S: “Els recursos en seguretat ciutadana i ordre públic de la Guàrdia Civil era infinitesimals. Teníem grups de suport per donar una seguretat immediata però no teníem cap braç robust prou dotat per donar resposta al que podia passar i va acabar passant. Aquest dia no ho teníem, més endavant sí que ho vam tenir”.
– Concentracions davant casernes: “vaig comptabilitzar fins a 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil (…) Es feia una persecució per part de la ciutadania, amb suport d’algunes institucions i determinats mitjans de comunicació”.
– La violència en els centres de votació: “Per xarxes vam tenir notícies que els CDR convidaven (…) al fet que anessin a una mena de tallers en què rebrien orientacions, formació teòrica pràctica per oposar-se, resistir, defensar les urnes, el referèndum”.
– El paper dels Mossos: “L’1 d’octubre, pels informes que he rebut, a més de les imatges que s’han vist per televisió, va ser una actitud que, a causa del desplegament que tenien, que era escassíssim i no en tots els punts, davant l’arribada de la Guàrdia Civil era de passivitat en la major dels casos; en casos més puntuals hi havia fins i tot alguna resistència”.
– Sobre quan va començar la Guàrdia Civil a investigar el “Procés”: “Des de 2014, abans ja del 9N famós, tenim història, història acumulada i molta intel·ligència bàsica, és clar”.
