Arxius de presos polítics | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

A poques hores del judici mediàtic de la Història espanyola, alguns regidors de Tarragona han compartit amb el nostre digital el què pensen sobre aquest moment històric i el judici més mediàtica que s’ha celebrat mai a Espanya.

Pau Ricomà, líder municipal d’ERC

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Ricomà, entén que tal com ha anat la instrucció del cas no té cap esperança que la vista oral adopti un camí diferent. Tampoc confia que els acusats tinguin un judici “just” ni una sentència “equànime”. Ricomà titlla d’escàndol el fet que nou presos polítics encarin un judici en presó preventiva des de fa un any. De totes maneres, el regidor republicà diu que el judici que tindrà lloc al Suprem pot esdevenir una “gran oportunitat” per portar el testimoni dels polítics independentistes a l’opinió pública mundial. “Estic segur que ho aprofitaran i el judici serà un pas molt important en el procés d’alliberament nacional”.

Finalitzant, Pau Ricomà considera que aquesta és una bona oportunitat per acusar un estat que no respecta els Drets Humans.

Laia Estrada, CUP

Violació de drets
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, explica que des del seu punt de vista aquest judici se celebra en unes condicions de flagrant vulneració dels drets civils i polítics, denunciada per diferents organitzacions nacional i internacionals. A la regidora cupaire li costa treball entendre que s’estigui jutjant polítics. A parer seu “es tracta d’un judici polític contra l’exercici de la democràcia (posar unes)”. Per tant, el Suprem als jutjar els líders independentistes “se’ns està jutjant a tots els que vam fer possible l’1 d’octubre”.

Laia Estrada carrega durament contra la justícia espanyola, a qui acusa d’estar “clarament polititzada”. A més, la regidora antisistema està convençuda que “les sentències estan signades des del primer dia d’aquest gran muntatge judicial”. El judici només té un objectiu segons la seva opinió: castigar exemplarment els responsables del referèndum per tal d’evitar que mai més ningú no gosi assajar vies polítiques i democràtiques que comportin un debat que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials puguin considerar fora de la llei. En definitiva, Laia Estrada creu que el judici del Suprem contra el procés “és un càstig i alhora una clara advertència perquè ningú no gosi tornar a qüestionar el règim que vam heretar de la dictadura franquista”.

Begoña Floria, la portaveu municipal del PSC

Que no es confonguin les coses
La portaveu del govern municipal a Tarragona, la socialista Begoña Floria, en declaracions al nostre digital diu que espera que el judici sigui just i que s’escolti totes les parts. També demana a la Generalitat que aquest fet no es converteixi en un “element de paràlisi” pel govern liderat per Quim Torra. La regidora insisteix que els ajuntaments necessiten que el govern governi i que no es barregi intencionalment la governació amb altres temes polítics. Floria recorda a Quim Torra i als partits independentistes que els pressupostos proposats per l’executiu de Pedro Sánchez són bons per a Catalunya i de retruc per a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

El portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona diu que estem davant del judici de la infàmia. Dídac Nadal, que és advocat de professió, està convençut que “els delictes no existeixen” i això és evident. La vista oral que comença aquest dimarts al Suprem només serveix, segons el regidor demòcrata, perquè l’estat utilitzi la justícia per reprimir. En definitiva: estem davant l’absoluta manca de respecte a la democràcia.

D’altra banda, la regidora del Grup Mixt, Beatriz Pérez, és taxativa en demanar al Suprem que protagonitzi un judici just. Pérez entén que estem davant d’una excel·lent oportunitat per demostrar que a l’estat espanyol la justícia és independent.

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019
presos_politics2.jpg

El judici contra el procés engega aquest dimarts

Estem davant un judici històric. No perquè es troben en el banc dels acusats polític. Ni tampoc perquè siguin independentistes. És notícia a nivell internacional perquè es jutjarà els màxims responsables del referèndum. Una consulta que pretenia conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya. Els polítics, protagonistes del desafiament secessionista, estan acusats de delictes tan greus que el Suprem el pot condemnar a dures penes de presó. El judici, un dels més mediàtics de la Història més recent d’Espanya, comença dimarts i serà seguit per més de 600 periodistes acreditats, entre ells 50 de mitjans internacionals. El judici durarà uns 3 mesos i comptarà amb més de 500 testimonis entre ells, l’expresident Mariano Rajoy i la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaria, l’exministre Montoro, l’expresident Artur Mas i l’exlehendakari Iñigo Urkullo. Es preveu que no hi hagi sentència abans de les eleccions municipals i europees, agendades pel 26 de maig.

Els acusats
Nou exconsellers de l’Executiu liderat per Carles Puigdemont (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs); 1 expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dos líders de moviments socials, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), s’asseuran pròximament a la banqueta acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió, el que podria comportar penes de presó superiors als 15 anys. Només tres d’ells (Vila, Mundó i Borràs) es lliuren d’aquest càrrec i estan encausats per malversació i desobediència, el que rebaixa les peticions de presó de la Fiscalia fins als 7 anys.

També hauran d’afrontar un judici per desobediència – estan acusats de permetre que el Parlament debatés resolucions a favor d’un referèndum – els exmembres de la Mesa de la Cambra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de la exportaveu de la CUP Mireia Boya, encara que en aquests casos serà el Tribunal Superior de Justícia qui es faci càrrec de la causa.
Així mateix, l’Audiència Nacional s’encarregarà del judici per rebel·lió en què estan processades les cúpules d’Interior de la Generalitat i dels Mossos.

Manuel Marchena presidirà el tribunal

Qui els jutjtarà?
Una dona i sis homes seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels polítics independentistes, en un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà el que definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges del Penal del Suprem, un històric fundador d’una associació judicial progressista o la primera dona que va arribar a la Sala Penal són alguns dels magistrats que integren un tribunal que té una mitjana d’edat de 63 anys. En les seves trajectòries destaquen processos tan mediàtics com la inhabilitació de Baltasar Garzón, la Gürtel, els assassinats de Rocío Wanninkhof i Mariluz Cortés o el frau fiscal de Leo Messi.

Dos no són membres de cap associació, altres dos pertanyen a l’Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora), dos més a la Jutges i jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista) i el restant a l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. El tribunal va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre PP i PSOE, que van proposar a Marchena, el president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però aquest va renunciar a l’oferta.

Jordi Sánchez damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil

De què són acusats?
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l’acció penal i que sempre van mostrar unitat a qualificar els fets com una rebel·lió fins que l’Advocacia es va desmarcar en l’últim moment. Aquest canvi de criteri va ser el que va visibilitzar encara més les sospites de politització que han acompanyat sempre a les tres acusacions.

El Ministeri Fiscal ha portat el pes de l’acusació des de l’inici, i ni tan sols els canvis en la Fiscalia General de l’Estat (ha hagut tres nomenaments des que va arrencar el procés) han variat la seva línia d’actuació. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny, aliens a qualsevol tipus de pressions.

El perfil baix que ha mantingut l’Advocacia des de la seva irrupció en el cas per considerar l’Estat com a perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d’acusació sense un sol esment a la violència, clau del procés. Aquesta acció va ser vista com una picada d’ullet de Pedro Sánchez als independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos.

L’acusació exercida per Vox sempre ha estat la més dura amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les del Ministeri Fiscal.

Ricard CHECA
En Madrid

 


REDACCIÓ1 Febrer, 2019
guardia-civil-1280x720.jpg

Convé escoltar la cançó que sona al cotxe

Ideologies a banda, l’únic que es demana és que els membres de les diferents forces de seguretat de l’estat siguin respectuoses en l’exercici de les seves funcions i amb les persones. Malauradament sempre n’hi ha excepcions. Ens arriba un vídeo enregistrat des de l’interior d’un vehicle policial, de la Guàrdia Civil per ser més concrets, on es pot observar com un dels seus ocupats es befa de la situació que viuen els polítics independentistes mentre són traslladats, en diferents cotxes policials, a diferents centres penitenciaris de Madrid.

Tot l’escenari posa en evidència una extrema manca de respecte, educació i professionalitat. En passar entre manifestants independentistes que donen suport als líders polítics empresonats, els agents que viatgen en el cotxe policial escolten una cançó on es pot sentir, en diferents ocasions, la paraula ‘son picoletos’. I els somriures són constants en una actitud de mofa permanent. El vídeo ha estat penjat en el perfil de Twitter d’un Guàrdia Civil que fa servir un compte fals. En el missatge que fa servir per il·lustrar el vídeo titlla els presos de ‘golpistes ultranaZionalistes’.

Algun responsable polític i policial n’hauria d’exigir responsabilitats, perquè en definitiva, aquesta no és la primera vegada que es falta el respecte als polítics catalans empresonats durant els seus trasllats. Les funcions de la policia no és o almenys no hauria de ser vexar a cap ésser humà.

En una democràcia…

VÍDEO

 


REDACCIÓ3 Gener, 2019
torra.jpg

El president Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, assevera que “mai més no deposaran cap govern a Catalunya amb un article 155”, perquè, ha dit, “no ens rendirem”.

Torra, que ha presentat aquesta tarda, a Falset, l’obra pòstuma de l’historiador Antoni Muñoz, ha respost a “aquells que amenacen amb l’aplicació d’un nou article 155 a Catalunya” que “el que pretenen fer és un cop d’estat” i ha afegit: “no l’hi podem tolerar, ni més atacs a la democràcia”.

El president català s’ha referit al nou any com el de “l’esperança” i ha fet una crida a “tenir confiança en nosaltres mateixos”.

Torra: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili

“Ho vam fer, tenim la fórmula”, ha subratllat, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, abans d’afegir: “La fórmula va ser la unitat de l’1 d’octubre, de tota la gent, de tots els partits, de totes les institucions, així com la defensa del 3 d’octubre, aquell acte de dignitat col·lectiva d’un país que no es vol sotmetre. la fórmula passa sempre pel mandat democràtic, per no rendir-se, i tornar fins a aconseguir-ho “.

Ha considerat també que Catalunya té davant seu “un moment històric, un moment de dignitat nacional com serà el judici” dels polítics presos i ha recalcat finalment: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili, però la seva llibertat ha de ser també la nostra llibertat”.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2018
presos_nadal.jpg

Més val tard que mai. El Suprem ha respost ara a la petició dels advocats d’alliberar els polítics presos durant uns dies per celebrar les festes nadalenques en família.

El Tribunal Suprem ha decidit denegar el permís penitenciari per passar el Nadal en llibertat amb les seves famílies als polítics empresonats, tal com havien sol·licitat les seves defenses a principis del mes de desembre.

La Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida pel jutge Manuel Marchena, i competent per a l’enjudiciament del ‘Procés’, havia de resoldre la petició. I ha resolt, acollint-se al previsible en aquest tipus de casos, que continuïn a la presó provisional a l’espera de l’inici del judici oral de l’1-O a partir del mes de febrer i el seu trasllat a centres penitenciaris de la capital espanyola.

S’esgota així per als acusats l’última oportunitat temporal de la qual disposaven per recuperar unes hores de llibertat abans que se celebrin les sessions de la vista oral.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2018
politics_presos.jpg

El Tribunal Suprem ha confirmat per unanimitat la seva competència per jutjar l’1-O però només asseurà al banc dels acusats 12 dels 18 processats. El tribunal ha decidit enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del sis processats únicament per desobediència. Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. Per tant, el Tribunal Suprem només jutjarà els acusats per rebel·lió, sedició i malversació, amb Oriol Junqueras al capdavant. Amb aquesta resolució, el tribunal dona via lliure per iniciar el judici, previst per a finals de gener. A partir de demà, les defenses tindran 10 dies hàbils per presentar els seus escrits.

En una interlocutòria de 39 pàgines, el Tribunal Suprem resol les al·legacions de les defenses que havien plantejat que el judici es fes a Catalunya i no a Madrid. Durant la vista de l’article de previ pronunciament –celebrada el passat 18 de desembre- els lletrats dels 18 processats van qüestionar la competència del tribunal per jutjar l’1-O i demanaven que la causa es remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Durant la vista, van apuntar que, de no fer-ho, es vulnerava el dret a una doble instància (ja que la sentència del Suprem serà ferma) i al jutge predeterminat per la llei, entre d’altres. Durant la vista, tots van coincidir en apuntar que els fets que es jutjaran es van cometre dins dels límits de Catalunya tot i que els efectes poguessin afectar la resta de l’Estat. Per això, defensaven que el judici no s’havia de celebrar al Suprem.

El tribunal –presidit per Manuel Marchena- ha rebutjat les al·legacions i ha confirmat la competència del Suprem per jutjar la causa contra l’1-O però ha deixat fora sis dels processats, aquells que ho estan únicament per desobediència (l’acusació popular de Vox afegeix també delicte d’organització criminal). Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. En el seu cas, el Suprem sí estima que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia qui els jutgi.

En canvi, refusa enviar a Catalunya la causa d’aquells exmembres del Govern que estan acusats també per desobediència però també per malversació. En el seu cas, recorda que l’article 473.2 del codi penal contempla la figura agreujada de rebel·lió per aquells casos que s’hagin «distret fons públics de la seva legítima inversió». Així doncs, els casos de Santi Vila, Carles Mundó o Meritxell Borràs es mantindran al Suprem.

Agilitar el judici i evitar jutjar no aforats
En la interlocutòria, el tribunal exposa raons operatives per accedir al trasllat a Catalunya. Però assegura que el que té més pes és el fet que 4 dels 6 processats per desobediència no estan actualment aforats. Només ho són Guinó i Nuet, que actualment són diputats, i per tant el Suprem demana al TSJC que confirmi l’aforament per poder-los jutjar. «Les conseqüències derivades d’un enjudiciament per connexió de persones no aforades afegeixen raons per a no ampliar, més enllà d’allò estrictament necessari, l’àmbit subjectiu i objectiu de procediment», justifica.

Sobre els arguments de caire funcional, destaca que –independentment dels fets- ara compten amb «un element de judici» que no tenia l’instructor, Pablo Llarena, o la sala de recursos. Es tracta dels escrits de conclusions provisionals (o escrits d’acusació) de fiscalia i de la resta de les parts.

Considera que ara, amb la fase de judici oral ja oberta, cal valorar raons d’operativitat lligades a la «previsible complexitat i duració del judici», després d’haver estudiat els escrit on les acusacions demanen proves i testimonis. «Són elements que fins ara no s’havien pogut valorar», apunta el tribunal.

En aquest sentit, fa referència a la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal del 2015 que permet aplicar una «desconnexió processal» sempre que es contribueixi a un «enjudiciament més àgil i sense dilacions», buscant sempre un el «caràcter funcional». És per aquest argument, doncs, que el tribunal de l’1-O decideix deixar fora els acusats només per desobediència i enviar la causa a Catalunya.

«La previsible duració de la causa especial, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l’obligat desplaçament de qui només han de respondre del delicte de desobediència suggereixen a la sala deslligar aquesta seqüència fàctica per el seu enjudiciament a Barcelona», recull la interlocutòria.

Nega vulneració de drets
En la interlocutòria, els set membres del tribunal neguen que existeixi vulneració de drets fonamentals i fa referència, entre d’altres, al dret a ser jutjar a prop del seu domicili o de declarar en la llengua materna. Segons la sala, són qüestions que caldrà invocar a l’inici del judici (en el moment de les qüestions prèvies) però no són elements que facin replantejar la competència del Suprem per jutjar l’1-O.

«El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a element determinant de la competència en el procés penal», recull la interlocutòria.

Durant la vista, algunes defenses van qüestionar que Marchena fos l’escollit com a ponent per redactar la sentència. La sala els considera «desfogaments defensius» i que no tenen «el més mínim suport argumental».

Declarar en català?
Durant la vista del 18 de desembre, algunes defenses també van al·legar que si es jutjava l’1-O a Madrid no podrien declarar en llengua materna (català) o, de fer-ho, caldria traducció simultània i es perdria la naturalesa d’algunes expressions.

Sobre aquesta qüestió, Marchena els retreu que durant «el llarg temps d’investigació» no hi ha hagut cap «queixa d’indefensió» per aquesta qüestió. Tot i això, deixa la porta oberta i no entra a valorar la petició a l’espera de rebre els escrits que van anunciar alguns advocats sobre aquesta petició. «El coneixement i valoració d’aquestes al·legacions condicionaran la resposta de la sala», recull la interlocutòria.

Pas previ als interrogatoris als acusats
Un cop celebrada la vista i amb la resolució del tribunal, el proper pas ha estat donar a les defenses deu dies (hàbils) perquè presentin els seus escrits on poden plantejar testimonis i proves a practicar durant el judici.

Un cop el tribunal tingui aquests escrits, caldrà que resolgui les peticions de totes les parts (fiscalia, advocacia de l’Estat, Vox i defenses) en una nova interlocutòria. Serà llavors quan es coneixerà la data del judici, que arrencarà amb qüestiona prèvies i que, seguidament, ja enllaçarà amb els interrogatoris als 18 processats. Això obligarà a traslladar els nou presos preventius a centres de Madrid les setmanes que duri el judici. S’espera que el judici arrenqui a finals de gener.

 

 


REDACCIÓ19 Desembre, 2018
dejuni.jpg

‘Prou Ostatges de Tarragona’ impulsa un dejuni col·lectiu de 24 a 48h que s’iniciarà aquest divendres 21 de desembre. L’acció es realitza en solidaritat amb els ‘Jordis’, Joaquim Forn i Josep Rull, en vaga de fam a la presó de Lledoners, i així com amb l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, també en vaga de fam indefinida per donar suport als presos polítics.

El dejuni col·lectiu està obert a tothom i es durà a terme al local de la Fundació Alverna, al número 1 de la plaça Sant Fructuós de Tarragona els dies 21, 22 i 23 de desembre. Els participants podran escollir entre fer-lo durant 24h (de divendres a dissabte o de dissabte a diumenge) o de 48h (de divendres a diumenge). Les entrades seran el divendres i el dissabte a les 19h.

Els impulsors d’aquesta acció demanen als dejunants que portin molta aigua, un got, sac de dormir i utensilis d’higiene personal. També informen que el local restarà obert, durant el dia, a tota la gent que no sigui dejunant però vulgui participar en les activitats que es realitzaran.

 


REDACCIÓ13 Desembre, 2018
didac5-1280x960.jpg

Nadal es desplaçarà aquest divendres a Lledoners

Les mostres de solidaritat amb els independentistes empresonats arriben pràcticament de tots els àmbits socials. Fins i tot aquells que s’oposen a la independència i critiquen que els ara empresonats hagin fet cas omís de les advertències del Tribunal Constitucional i del govern conservador de Mariano Rajoy, entenen que la presó preventiva s’està allargant massa.

Ara que s’hi acosta el Nadal, moment en què s’aprofita per gaudir de la família, són moltes les figures públiques que pretenen visitar els polítics presos.

El socialista  tarragoní Carles Castillo també va visitar Oriol Junqueras a la presó

En els darrers dies, ens hem assabentat que l’expresident de la Generalitat, el socialista José Montilla, i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s’han desplaçat a les presons de Lledoners i Mas d’Enric a El Catllar, respectivament, per visitar els polítics privats de llibertat.

Aquest divendres, arriba el torn del portaveu del PDeCAT i candidat a l’alcaldia de Tarragona, Dídac Nadal. El regidor demòcrata es desplaçarà a Lledoners per visitar Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

Dídac Nadal accedirà a l’interior del centre penitenciari a les 12 del migdia.

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2018
mercè_dalmau-e1544443961424.jpg

Els regidors del PDeCAT Cambrils no participaran, a partir d’aquest dilluns, a cap dels àpats institucionals de l’Ajuntament de Cambrils, presidit per la republicana Camí Mendoza. Aixó perquè volen solidaritzar-se amb la vaga de fam iniciada per Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn la setmana passada.

Mercè Dalmau, portaveu del grup, sosté que el grup municipal participarà de la part institucional dels actes previstos amb motiu de les festes nadalenques en les pròximes setmanes però que un cop acabada aquesta part política, els regidors no se sumaran al refrigeri amb la resta de partits i convidats. Així mateix, els regidors del grup municipal animen a tothom a participar activament d’aquesta denúncia a través del web vagadefam.cat, que ja suma més de 204.730 adherits.

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2018
oscar_peris4-e1541429169738-1280x830.jpg

Òscar Peris ha estat una de les víctimes de l’aplicació de l’article 155. Però ha estat restituït per l’executiu liderat per Quin Torra. El delegat del govern a Tarragona i regidor de Turisme a Valls, dona el seu punt de vista sobre l’actualitat política i recorda que és un despropòsit mantenir els polítics independentistes a la presó. El republicà entén que els representants de la justícia tenen molta feina per demostrar la seva independència del poder polític.

El delegat del govern durant l’entrevista

Vostè va ser víctima de l’aplicació del 155, va ser destituït de delegat del govern…
A ningú se li escapa que amb el 155 es pretenia afeblir i condicionar les eleccions del 21D, però va resultar tot el contrari. El sector independentista va sortir reforçat i les opcions republicanes al Parlament de Catalunya van aconseguir un major nombre de vots.

És regidor a Valls, va ser delegat, diputat i ara torna a representar el govern de Quim Torra a Tarragona. On se sent més còmode?
Són experiències completament diferents i alhora enriquidores.

Els fets avalen la professionalitat dels Mossos. Hauríem d’estar orgullosos de la feina dels Mossos.

Després d’ocupar aquests càrrecs se suposa que té un coneixement immillorable del territori…

Tot ajuda. Estar a prop dels ciutadans i conèixer les seves inquietuds és interessant a l’hora de planificar les prioritats.

Quina relació manté amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona?
Hem de mantenir una relació política perquè hem de desenvolupar polítiques i algunes d’elles són responsabilitat del govern espanyol. Malauradament a la demarcació de Tarragona com víctimes, en gran part, de l’incompliment etern per part del govern de l’estat.

Felip VI va deixar de ser neutral
A parer seu, qui és el president efectiu de la Generalitat de Catalunya: Quim Torra o Carles Puigdemont?
El líder del PDeCAT, David Bonvehí, diu que un és el moral i l’altre el polític…
Jo respecto totes les opinions dels líders dels altres partits.

Més enllà dels deutes econòmics i dels greuges que patim els catalans, només demanem a l’estat que compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions.

 

Com viu la calma tensa que es viu acabats de celebrar el primer aniversari de l’1 d’octubre…?
Són dates complicades. Vam viure dies durs i situacions inaudites a nivell europeu amb l’entrada de la policia en departaments governamentals perquè tenien sospites que estaven organitzant un referèndum.

Què li va semblar el discurs del rei Felip VI?
El monarca, el dia 3 d’octubre, va prendre part. Va deixar de ser neutral.

Mariano Rajoy ja no és president del govern. Creu que és més fàcil governar o poder dialogar amb el PSOE?
Hi ha un canvi en les formes i això s’ha de destacar, però la valoració s’haurà de fer després de conèixer els fets. Caldrà saber si hi ha voluntat real de diàleg. Més enllà dels deutes econòmics i dels greuges que patim els catalans, només demanem a l’estat que compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions.

Fets i no paraules
Darrerament s’empra molt la paraula diàleg. Quins ingredients hi afegiria perquè sigui realment efectiu?

El diàleg ha d’anar acompanyat de contingut o de propostes. Políticament ajuda molt que hi hagi una voluntat política dialogada i negociada per a resoldre qualsevol conflicte.

Com es resol el problema català?
Com en qualsevol altre país del món desenvolupat: votant. La solució passa, necessàriament, per un referèndum acordat amb l’estat. Les enquestes diuen que un 80% de la població – independentment de la seva ideologia – considera que la clau passa per consultar els ciutadans.


El procés ha anat perdent pistonada?

Si ens concentrem en les eleccions del 21D ens adonarem que hem crescut en vots i en diputats i hem aconseguit treure bon bons resultats en indrets complicats. No podem obviar aquest fet. En cada contesa electoral, l’independentisme creix sempre en vots i en percentatges. Hem de continuar tenint confiança en el poble que, en definitiva, és qui ha de votar.

Tenim presos polítics? Què s’ha de fer amb ells?
Hem de començar recordant que estan a la presó per un delicte que no existeix.Organitzar i convocar un referèndum no és delicte, segons el Codi Penal. Va ser despenalitzat l’any 2005.

Es parla de rebel·lió…
La base acusatòria és l’organització i convocatòria d’un referèndum.

Ha visitat els seus companys que estan a la presó?
Sí, els que estan a la presó i a l’exili.

La delegada del govern d’Espanya a Catalunya, Teresa Cunillera, va deixar la porta oberta a un indult als presos polítics. Què en pensa?
Si l’estat creu que ha d’indultar per tapar-se les vergonyes que ho faci. Nosaltres creiem que han de sortir absolts perquè no han comés cap delicte.

Però han ser jutjats?
Haurien d’estar al carrer. La presó preventiva en aquests casos no s’hauria de donar mai. En democràcies modernes no hi ha cap govern que estigui empresonat o exiliat en un context democràtic.

No li satisfa, doncs, la possibilitat de l’indult…
No és que em satisfaci o no. La Sra Cunillera hauria d’explicar perquè es farà i com es farà. Ens haurà d’explicar si servirà només per a blanquejar una situació judicial força incòmode i vergonyosa per l’estat. El més lògic seria la retirada immediata dels càrrecs. Perquè, insisteixo, ells no han comés cap delicte. Posar urnes és delicte?

És conscient que hi ha separació de poders…
Cada cop ens ho posen més difícil.

La Sra Cunillera hauria d’explicar perquè es farà i com es farà. Ens haurà d’explicar si servirà només per a blanquejar una situació judicial força incòmode i vergonyosa per l’estat.

 

Ni derrota ni victòria
Què li ve al cap quan sent el president Torra ens convidar-nos a construir una República i després el president Carles Puigdemont dir que Catalunya només serà independent d’aquí a uns 20 o 30 anys? El missatge no sembla dissonant?
No és fàcil redefinir horitzons i estratègies, tenint en compte que tenim companys a la presó i a l’exili. No podem oblidar que tenim líders associatius empresonats. Malgrat aquesta complexitat i repressió, ens cal redefinir una estratègia que haurà de ser cada cop més consensuada entre els diferents agents polítics i socials del país.

És una victòria pel procés que el jutge Llarena estigui citat a declarar davant la justícia belga?
No m’agrada els qualificatius de victòries ni derrotes. Caldrà veure com evoluciona aquest cas.


La justícia espanyola està polititzada?

No s’ha de generalitzar. Dit això hem de reconèixer que hi ha alguna actuació judicial que ens posa els pèls de punta i escandalitza no només el que la pateixen si no també als ulls internacionals.

Està polititzada?
No podem obviar que és al govern a qui pertoca nomenar el Fiscal General de l’Estat. No hauria de ser així. S’hauran d’esforçar molt perquè la gent pensi que no està polititzada.

La premsa va revelar fa poc xats de jutges on titllaven els independentistes de gèrmens o nazis….
Insisteixo que alguns jutges haurien d’esforçar-se per garantir la independència judicial i que sigui igual per a tothom. Estaria bé que recuperessin alguns valors i confiances perdudes.

Darrerament es posa en qüestió els Mossos d’Esquadra. És una policia polititzada?
Els Mossos és una de les policies més modernes, de proximitat i de presència en el territori amb intervencions exemplars. La prova és com es va desarticular, en menys de 48 hores, una cèl·lula terrorista que havia actuat al país. Els fets avalen la professionalitat dels Mossos. Hauríem d’estar orgullosos de la feina dels Mossos.

Com és el dia a dia del delegat del govern?
Hi ha part més institucional, que és fer de corretja de comunicació entre el govern i el territori, fer de porta entre el govern i els ajuntaments, seguir les problemàtiques socials del territori, desplegar polítiques governamentals… 24 hores al dia, 365 dies a l’any…

Li agrada el que fa?
M’agrada, tot i tenir dies complexos i força complicats…

Té temps per dedicar-se a les xarxes socials?
No gaire. Reconec que és un espai on és important ser-hi.

Llegeix molt?
Menys del que m’agradaria.

Arran de l’1 d’octubre va arribar a plorar?
Vaig experimentar una barreja de molts sentiments que, en aquells dies, estàvem molt a flor de pell. Els dies posteriors vaig viure moments delicats i de patiment.

Quins sentiments?
La ràbia, la impotència, la incomprensió,…

Se sent estimat?
El dia a dia fa que estiguem abocats a unes dinàmiques de treball que, potser, a vegades costa copsar el vessant més humà de la política.


Tindrem eleccions anticipades?

Això ho hauria de dir el president de la Generalitat perquè és qui té la potestat de convocar-les.

estan a la presó per un delicte que no existeix. Organitzar i convocar un referèndum no és delicte, segons el Codi Penal. Va ser despenalitzat l’any 2005. 

 

Quan sent Albert Rivera o Pablo Casado exigir l’aplicació del 155 amb més duresa… Què li passa pel cap?
S’obliden que el 155 castiga a tots els ciutadans, fins i tot diputats i electors del PP i de Ciutadans. El 155 només ha contribuït a perdre infinitats suports econòmics i fessin perillar projectes d’investigació i de recerca en l’àmbit de la universitat o de la salut… Aplicar el 155 perjudica a tots els ciutadans, a tots, no només als que reclamen la independència.

De cara a les municipals, tornarà a integrar la llista d’ERC a l’Ajuntament de Valls?
Ara sóc el delegat del govern i sobre les eleccions municipals ja m’hi pronunciaré.

Li agradaria formar part de la llista?
L’experiència municipal ha estat enriquidora i positiva. Quan passa això el més normal del món és que repeteixis, però això no em pertoca a mi, però sí al partit i als companys de Valls.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter