Arxius de presos polítics | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Maig, 2020

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners i Mas d’Enric han ampliat les hores de sortida d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. D’aquesta manera, podran recuperar les hores que no han pogut sortir per culpa del confinament pel coronavirus.

Abans de l’estat d’alarma, tant Junqueras com Romeva sortien sis hores tres dies a la setmana. Ara, el president d’ERC podrà sortir quatre dies un màxim de 12 hores diàries i, l’exconseller d’Exteriors, 10 hores quatre dies a la setmana.

Des de l’inici del confinament, Junqueras no ha pogut treballar a la Universitat de Vic, com feia, perquè el centre estava tancat per la Covid-19. Ara, se li ha autoritzat un canvi de lloc de treball i desenvoluparà la seva tasca de recerca universitària al monestir de Poblet, a Vimbodí i a Poblet.

A Poblet és on hi ha l’arxiu del president Josep Tarradellas i també els documents del lehendakari Iñigo Urkullu sobre el seu intent de mediació entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy després de l’1 d’octubre del 2017. Es tracta de 300 registres, entre correus, missatges i notes, que Urkullu va dipositar-hi abans d’anar a declarar com a testimoni al judici del Suprem.

Romeva, que treballa en una associació privada en el marc d’un projecte vinculat als acords de pau de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia, continuarà fent la mateixa feina, tot i que se li ha modificat el contracte per ampliar l’horari.

Forcadell no pot sortir 
A l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també se li amplia l’horari de sortida. En el seu cas, com li passa a Jordi Sànchez, no podrà sortir perquè encara no es pot fer voluntariat.
Forcadell estava autoritzada a sortir tres dies a la setmana durant un màxim de 9 hores diàries. El centre penitenciari de Mas d’Enric li permetrà fer-ho durant 12 hores diàries, després d’una modificació horària plantejada per l’associació on fa tasques de voluntariat.

 


REDACCIÓ31 Març, 2020

Les presons catalanes estudien la possibilitat que els presos polítics i la resta de reclusos que s’han acollit a l’article 100.2 puguin passar el confinament per l’emergència del coronavirus a casa, en una “mesura inèdita” impulsada pel Departament de Justícia a partir de l’enduriment del confinament en Espanya i del pronunciament de les Nacions Unides que insta a reduir la població penitenciària.

Així ho ha explicat la consellera, Ester Capella, que ha posat èmfasi que cal “que hi hagi menys gent” en els centres penitenciaris per reduir el risc de contagi. La possibilitat que temporalment els presos polítics estiguin a casa ja ha provocat la reacció del Tribunal Suprem, que ha advertit que la mesura podria constituir un delicte de “prevaricació”.

Avui dia, el 69% de reclusos en tercer grau estan passant el confinament a casa, segons la Generalitat. D’altra banda, hi ha 101 persones acollides a l’article 100.2 en segon grau, que surten regularment de les presons per treballar, fer voluntariat, formació, tractament o cura de persones grans. És el cas dels presos polítics, que van començar a gaudir d’aquesta situació poques setmanes abans que s’interrompés causa de l’ordre de confinament.

“La decisió, com sempre, la prendran les juntes de tractament, i estic segura que ho faran amb objectivitat i professionalitat i tenint en compte que cal preservar més que mai la salut i la vida de les persones que es troben privades de llibertat”, ha afirmat Capella.

Els principals criteris que les juntes de tractament de cada centre tindran en compte per autoritzar el confinament domiciliari l’Article 100.2, és a dir, que el pronòstic de reincidència sigui de nivell baix i que disposin d’un domicili.

Els centres penitenciaris començaran la revisió de la situació dels presos aquest dimarts, i durant la setmana se celebraran juntes de tractament extraordinàries per aprovar les mesures oportunes, que seran d’aplicació immediata.

Segons la titular de Justícia, hi ha nou positius en COVID-19 entre presos a Catalunya, dos dels quals ja estan donats d’alta, i 34 sospitosos. Entre els funcionaris hi ha 19 positius.
Des de l’inici de l’emergència sanitària, la Generalitat ha pres “mesures molt dràstiques” per evitar l’expansió del coronavirus a les presons. S’han ajornat els trasllats d’interns, s’ha aturat l’accés de voluntaris als equipaments i s’han suspès les sortides per realitzar activitats a l’exterior, a més de totes les visites i permisos dels reclusos. En contrapartida, s’ha impulsat el contacte amb les famílies a través de videoconferències.

Advertència del Suprem
El Suprem, el tribunal que va condemnar els dirigents independentistes, ha emès un comunicat després de conèixer la intenció del Departament de Justícia.

En el text avisa que “en cas que la junta de tractament de les presons on estan els presos [independentistes] acordi la seva excarceració per complir el confinament en els seus respectius domicilis”, es dirigirà a cadascuna d’aquestes “juntes de règim general i a la direcció dels centres respectius perquè amb la major brevetat expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de forma nominal als funcionaris que han donat suport l’acord”.

Finalment, adverteix que “s’emmarcaria en l’exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d’un delicte de prevaricació”.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2019
escrache-pedro-sánchez-1280x718.jpg

Sánchez escridassat hospital de Sant Pau 

El president del govern espanyol en funcions ha fet una visita llampec a Barcelona. Ha vingut a donar suport als cossos policials la tasca que estan desenvolupant en el marc dels violents aldarulls arran de la sentència del procés.

Pedro Sánchez s’ha desplaçat als hospitals de Sagrat Cor i Sant Pau per visitar els agents ferits, sent aquest últim on s’han amuntegat un grup treballadors i manifestants independentistes per realitzar un escrache contra el cap de govern, al qual increpaven amb pancartes en què es demanava la ‘llibertat dels presos polítics’.

En el full de ruta del president del Govern també hi havia la de visitar la Delegació del Govern a Barcelona, ​​una cita que ha cancel·lat just després de confirmar-se que la plataforma Tsunami Democràtic havia convocat un boicot ‘urgent’ contra Sánchez a les portes de l’edifici estatal.

Pedro Sánchez ha tornat a Madrid sense entrevistar-se o trucar al president de la Generalitat.

VÍDEO
‘Escrache’ a Pedro Sánchez


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
ballesteros2-e1528931625925.jpg

L’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros

L’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha confessat estar “indignat” amb els regidors d’En Comú Podem de Tarragona (Carla Aguilar i Hermán Pinedo). Tot perquè “han votat en contra d’aconseguir un Ajuntament per a tothom”.  Gràcies al suport dels regidors podemites, la pancarta a favor dels presos polítics continuarà visible a la façana del palau municipal de la Plaça de la Font.

Josep Fèlix Ballesteros en un missatge del Facebook promet que el PSC continuarà treballant perquè “la força més votada pugui complir els seus compromisos”.

El PSC continuarà treballant perquè “la força més votada pugui complir els seus compromisos”

En el mateix missatge, l’exbatlle tarragoní aprofita per informar que tornar a l’activitat política després d’haver estat sotmès a una intervenció quirúrgica, la qual “va anar molt bé”. Cal recordar que en sessió plenària, s’ha decidit per majoria mantenir penjada la pancarta en solidaritat amb els presos independentistes empresonats.

No obstant això, la Junta Electoral de Zona ha donat 12 hores al govern del republicà Pau Ricomà per retirar la pancarta independentista de la façana de l’edifici públic, almenys en període de pre i campanya electoral.

 


REDACCIÓ23 Setembre, 2019
torra.jpg

Torra no farà cas a l’ordre del Tribunal Superior

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat al president de la Generalitat, Quim Torra, el requeriment perquè retiri la pancarta que demana l’alliberament dels líders polítics empresonats que hi ha al balcó de la Generalitat.

En saber-se divendres passat que el TSJC ordenaria la retirada, Torra ja va anunciar que no ho faria i que recorreria la decisió, que considera una “vulneració flagrant” del dret a la llibertat d’expressió i d’opinió.

El requeriment del TSJC és fruit d’una demanda presentada per l’entitat Impulso Ciudadano, que sosté que la pancarta no representa tots els ciutadans i que no hi ha cap fonament jurídic per haver-la col·locat.

 


REDACCIÓ26 Agost, 2019

Jordi Turull surt de la presó per visitar el pare

La Sala de Vacances del Tribunal Suprem ha concedit aquest dilluns un permís extraordinari de sortida del centre penitenciari l’exconseller Jordi Turull, en presó preventiva i a l’espera de sentència pel procés independentista, perquè pugui visitar al seu pare, que es troba hospitalitzat.

En concret, el Suprem ha concedit una autorització extraordinària perquè pugui dur a terme una visita de quatre hores al seu pare a l’hospital on es troba ingressat a causa d’una malaltia greu, segons informen fonts jurídiques.

No és la primera vegada que el Suprem autoritza una visita d’aquestes característiques: El passat mes de novembre i davant d’una hospitalització, Turull també va rebre permís per visitar al seu pare a l’hospital.

 


REDACCIÓ26 Agost, 2019
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona no tindria cap problema en desplaçar-se a la presó per visitar els líders independentistes empresonats per la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Joan Planellas, en una entrevista al digital La República Checa, ha deixat clar que “no m’hi nego a visitar cap pres, en absolut”.

Qüestionat sobre si a Espanya hi ha presos polítics, el monsenyor ha volgut allunyar-se de la polèmica, matisant que “hi ha polítics que s’han empresonat per unes determinades posicions”, perquè, assegura, van intentar “amb tota la bona fe” seguir paràmetres democràtics que han tingut les “conseqüències que estan a la vista”.

L’arquebisbe reconeix, no obstant, que es va actuar amb alguna “unilateralitat”. “Aquest és el drama que tenim”, subratlla. Alguna solució? Li preguntem. La resposta: “Demano la virtut heroica del perdó”. O sigui: “si uns, per la seva posició unilateral han ofès i altres per la seva posició de sempre també han ofès, per què no es troben i ens perdonen i miren de tirar endavant aquest país, més que entrar en polèmiques sobre si hi ha presos polítics o polítics presos?”

L’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols

Joan Planellas insisteix: “ens falta la virtut heroica del perdó. Per què no som capaços de seure d’una vegada i perdonar-nos?”. L’arquebisbe, que va prendre possessió del càrrec el 8 de juny, creu que els ciutadans haurien d’exigir “als polítics que treballessin més adequadament aquest punt”. Planellas considera convenient apostar pel diàleg i per la cohesió social, cadascú des del seu àmbit. L’església també.

Instat a comentar les referències religioses d’Oriol Junqueras, el màxim de l’església catòlica a Tarragona s’ha limitat a dir que l’església ha d’estar amb el poble. És cert que – matisa – l’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols”. “El treball que està fent l’església, amb les seves llums i ombres” ha de ser de cohesió social, de fomentar el diàleg i de guarir ferides que estan obertes. “Ja en l’època de la guerra (civil) va quedar una ferida bruta oberta”, la qual es va intentar curar durant la transició, però ara ha tornat a obrir-se perquè “no estava ben guarida”.

“No ens en sortirem si no hi ha un treball per guarir aquesta ferida”, diu Joan Planellas, tot recordant que cal diàleg i escoltar aquell que “no pensa com tu”. L’arquebisbe ho té clar: “Aquell que crea confrontació no fa treball d’església”.

VÍDEO
Entrevista fragmentada de l’arquebisbe Joan Planellas

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2019
nova-pancarta-e1564150460509.jpg

A la façana de l’ajuntament torna a lluir una pancarta

Podrà semblar la història del mai acabar. Uns – Resistència Alta Tabarnia – retiren la pancarta de suport als presos polítics de la façana de l’Ajuntament de Tarragona, el govern municipal ordena penjar-ne una altra.

La lona, de 8 mestres de llarg, amb el lema ‘Llibertat presos polítics’ ha estat arrencada aquesta matinada per uns desconeguts. Havia costat a l’erari públic 350 euros.

Aquesta tarda, poc abans de les tres de la tarda, els funcionaris tornaven a penjar, subjectada amb brides, una altra pancarta més gran.

Cal saber quant temps durarà i si el consistori ha adoptat alguna mesura (de seguretat) per evitar que torni a desaparèixer quan arribi la foscor de la nit.

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2019
pancarta-1-1280x960.jpg

La pancarta penjada, ahir

La pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics ha estat penjada a la façana de l’Ajuntament de Tarragona menys de 24 hores. I no és que els regidors, en sessió plenària, hagi decidit retirar-la. Tampoc perquè el govern municipal hagi fet cas de les peticions dels partits constitucionalistes. Que va!!! La (polèmica) pancarta, de vuit metres de llarg, ha estat despenjada durant la nit per uns desconeguts. Van fer servir un llarg pal per arrencar-la.

La façana, aquest matí

L’acció ha estat reivindicada en les xarxes socials pel col·lectiu denominat Resistència Alta Tabarnia, que mostra fotos de la seva acció i afegeix el comentari: “L’ajuntament de Tarragona desperta més neutre, perquè tots els seus veïns ho sentin com a seu”.

El ple municipal de divendres passat va aprovar una moció presentada per ERC, Junts x Tarragona i la CUP per instal·lar la pancarta, que va comptar amb els vots en contra del PSC, el PP i Ciutadans i l’abstenció d’ECP, socis de govern dels republicans.

La Guàrdia Urbana de Tarragona està investigant els fets mentre l’equip de govern estudia si torna a penjar una altra pancarta. Cal recordar que la pancarta va costar a l’erari públic 350 euros.

 


REDACCIÓ25 Juliol, 2019
IMG_20190725_122356-1280x960.jpg

Jordi Ferré a la porta de l’ajuntament

Jordi Ferré i César de Laorden, dos exmilitans de Vox que ara es presenten com a portaveus “d’un grup de persones que lluiten contra la secessió de Catalunya de la resta d’Espanya”, han registrat una instància a l’OMAC perquè es retiri immediatament la pancarta a favor dels presos polítics que s’ha penjat aquest matí a la façana de l’Ajuntament de Tarragona.

Els dos ciutadans, que diuen actuar a nivell particular, asseguren que la pancarta és “partidista a favor del separatisme i clarament anticonstitucional”.

Ferré i De Laorden asseguren que continuaran en la batalla ideològica per defensar “les nostres llibertats” i perquè “prevalgui l’ordre, la llei i el compliment de la Constitució” i sobretot per “la unitat d’Espanya”.

Cal recordar que Ciutadans ha anunciat aquest matí que presentarà una moció perquè el plenari ordeni la retirada de la polèmica pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter