Arxius de presos polítics | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Juliol, 2019
presos_politics.jpg

Es penjarà una pancarta a favor dels presos polítics a la façana de l’Ajuntament de Tarragona? La resposta oficial se sabrà durant la sessió plenària agendada per aquest divendres. Si fem cas a la decisió d’En Comú Podem, la moció (presentada per ERC, Junts per Tarragona i la CUP) no tindria cames per avançar, ja que hi hauria un empat, ja que han anunciat que s’abstindran.

Però, ara mateix, a poques hores de la celebració del plenari i malgrat l’abstenció dels comuns, la pancarta exigint la llibertat dels polítics empresonats podria ser penjada en la façana principal del palau municipal.

Per què? Doncs, perquè tot indica que el regidor del PSC Berni Álvarez estarà absent de la votació per qüestions professionals. Aquesta absència, si es confirma, podria tenir conseqüències nefastes, ja que faria que els independentistes tinguin majoria.

Ja veurem què passarà aquest divendres i si es confirma o no l’absència del regidor socialista.

 


REDACCIÓ24 Juny, 2019
foto_3519440.jpg

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull ha sortit finalment a les 18.33 hores de Soto del Real amb destinació al centre penitenciari de Valdemoro.

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta els presos independentistes

Serà la primera de les dues parades que el presos faran en un periple de dos dies que acabarà dimecres al centre penitenciari de Brians II, on passaran a estar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra, que els traslladarà als seus centres de destinació final. Carme Forcadell i Dolors Bassa faran el trajecte directe des d’Alcalá-Meco a Brians II en un sol dia el dimecres. Queda per determinar si tots ells encara hauran de tornar als centres penitenciaris de Madrid en motiu de la lectura de la sentència del Tribunal Suprem, que fonts de la institució situen després de l’estiu.

És el mateix dispositiu – i els mateixos trajectes – que es va activar ara fa un any, quan el Suprem va permetre el trasllat a presons catalanes un cop acabada la instrucció del cas. Divendres passat el Suprem va confirmar en un ofici que no posa cap pega i permet que els presos tornin a les presons catalanes, on poden estar prop de les seves famílies i de les defenses a l’espera de la sentència.

El Ministeri de l’Interior no ha volgut facilitar les hores ni els detalls d’aquest dispositiu “per raons de seguretat”, però algunes fonts apunten que els presos sortiran de Valdemoro aquest dimarts al matí per ser al centre penitenciari de Zuera al migdia, i que dimecres sortirien també de matí de Zuera per ser al migdia a Brians II.

A partir del moment que arribin a Brians II, l’Àrea Penitenciària dels Mossos es farà càrrec de la custòdia i els distribuiran a les seves presons de destinació. Això és Lledoners en el cas de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull, Mas d’Enric en el cas de Carme Forcadell i Puig de les Basses en el de Dolors Bassa.

Tot plegat a l’espera de la sentència després que el Tribunal Suprem va denegar les peticions de llibertat que havien presentat les defenses. Segons fonts del Tribunal, la sentència no arribarà fins la tardor. Caldrà determinar aleshores si els presos tornen als centres penitenciaris de Madrid o bé si el tribunal fa la lectura sense la seva presència.

 


REDACCIÓ18 Març, 2019
judici_procés-1.jpg

El judici del procés interrogarà 500 testimonis

En el judici del procés han de declarar 511 testimonis. En les 5 setmanes que portem n’han declarat 62. Per tant, encara en queden 449. El cronograma del jutge Manuel Marchena va canviant habitualment.

Aquesta manca de previsió i planificació provoca, entre altres situacions, moltes dificultats per preparar els interrogatoris, i una disparitat en les sessions: algunes de molt llargues i altres de molt curtes. Ara només hi ha previsió de dates i hores fins al 28 de març.

El judici està sent retransmés en directe

Desgavell d’hores de durada de cada sessió
D’aquesta manera, el 20 de febrer la sessió del judici va durar 9 hores i 45 minuts. Van declarar Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, quatre dels acusats. El 12 de març, la sessió del judici va ser de 20 minuts al matí i d’una hora i quart a la tarda. En teoria, havia de declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, però el tribunal el va canviar de dia.

És una petita mostra del desgavell que està provocant la falta d’una previsió general d’aquest judici. La norma és que primer declarin els de les acusacions, però amb la convocatòria d’eleccions per al 28 d’abril, el Tribunal va decidir convocar primer els polítics. Es van habilitar alguns dilluns del mes de març per no moure els testimonis ja citats. Però és una solució a mitges i, per exemple, a Mariano Rajoytambé li van canviar el dia.

Per la durada d’alguns interrogatoris hi ha hagut molts canvis en les convocatòries dels testimonis. És el que es coneix com a cronograma, el cronograma de Manuel Marchena. De fet, de la falta d’una planificació a mitjà o llarg termini per part del Tribunal es van queixar oficialment les defenses.

Les declaracions dels testimonis s’allarguen massa

No preveien la durada de les declaracions
Els diversos cronogrames no preveien quant podrien durar les declaracions. Per a la del major Trapero només es preveien 15 minuts i s’hi va estar 5 hores i mitja. Altres testimonis es poden acollir al dret a no declarar. N’hi ha que no es pot preveure que farà el testimoni i altres que ja se sap del cert que no respondran.

Un exemple de la controvèrsia que genera la falta de planificació és el d’Amadeu Altafaj, que viu a Brussel·les. La defensa va preguntar al tribunal si era necessari que Altafaj es desplacés a Madrid, però la resposta de Marchena va ser sorprenent: digui-li “el que vostè consideri oportú”.

Sorpresa també quan dilluns 11 les obligacions d’alguns membres del Tribunal van fer acabar les declaracions a dos quarts d’una. Uns dies abans, dijous 7, es va ajornar el torn de les defenses en l’interrogatori del comissari Manuel Castellví, perquè s’havia determinat una hora final de la jornada.

El dimecres 13 havien de declarar dos testimonis per videoconferència perquè viuen a l’estranger. Van decidir venir en persona i declararan el dia 27. Tarda lliure. Gairebé impossible acabar el judici, com volia el president, abans del començament de la campanya de les generals.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
supremo.jpg

El futur dels candidats proposats per ERC i JxCat que romanen en presó preventiva pel “Procés” depèn del que decideixin sobre ells la Junta Electoral, que ha de determinar si són elegibles, i el Tribunal Suprem, al qual competeix donar-los permís per prendre possessió i decidir sobre la seva possible suspensió de funcions.

La decisió de les formacions independentistes situa al Congrés dels Diputats en l’avantsala d’un nou terreny per explorar, ja que, tot i que poden ser electes donada la seva situació actual, poguessin no accedir als seus actes o no exercir com a parlamentaris.

La primera fase de dubtes que cal aclarir és si Oriol Junqueras, previsible número u d’ERC per Barcelona; Raül Romeva, candidat al Senat; i Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista de JxCat per Barcelona, ​​Lleida i Tarragona, respectivament, poden ser elegibles a les urnes del 28 d’abril.

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), article 6, enumera les causes per la qual un ciutadà és “ineligible”. Cap d’elles encaixa amb l’estat actual de Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull, perquè no tenen sentència.

Diu que no poden ser elegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat” quan la sentència hagi decretat “la inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal”.

No tenen sentència, però sí un ordre de processament i la presó provisional, i per això, en virtut de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, “el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del seu càrrec mentre duri la situació de presó”.

Aquest acte va abocar a la suspensió com a diputats a Catalunya dels càrrecs presos o fugits. Es dóna la circumstància que tots els presos que ara volen presentar-se a les generals van ser elegits a les eleccions autonòmiques del 21-D per al Parlament català malgrat que ja estaven a la presó.

El reglament del Congrés destaca en el seu article 21.2: “El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la Cambra l’autorització objecte d’suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta”.

Comença la segona fase de dubtes. Atès que els presos catalans són elegibles, què farà el Suprem quan vegi que han estat elegits el 28A? ¿Els deixarà sortir a acatar la Constitució per prendre possessió de la seva acta? ¿Enviarà l’ordre de processament al Congrés i al Senat? Quan?

Fonts del Suprem expliquen que abans de plantejar aquesta decisió, cal esperar a la Junta Electoral Central, l’òrgan encarregat de dictaminar si les candidatures són vàlides d’acord amb la legislació electoral.

Com és probable que ho siguin, ja que no es preveu sentència del judici del “Procés” abans de la tardor, la pilota tornarà al camp del Suprem.

El tribunal intervindria una vegada que els propis presos electes donin el primer pas per a sol·licitar, primer l’acta, i després la jura o promesa, moment en el qual és necessària la seva presència al Parlament i, amb això, el permís del Suprem.

Fonts parlamentàries subratllen també la importància del moment en què el tribunal transmeti l’ordre de processament. Si aquest arriba a les taules parlamentàries abans que els presos prenguin possessió, ¿quedaran inhabilitats per acatar el nou càrrec?

I si arriba després de l’imprescindible acatament de la Constitució, ¿hauran pogut complir tots els procediments previs per ser diputats i senadors?

Perquè aquests procediments, lliurament de credencials, declaració de béns, etc, es poden fer per delegació, així que no haurien d’anar al Congrés per a això ni Junqueras, ni Turull, ni Rull, ni Sánchez.

Al que sí han d’anar obligatòriament és a la promesa o jura del càrrec de diputat en el ple de la Cambra, en la sessió constitutiva del 21 de maig, i llavors el Suprem hauria de donar el consegüent permís per sortir temporalment de presó.

Si el Suprem finalment envia l’ordre de processament, seran les taules de les diputacions permanents del Congrés i del Senat o les taules de les pròxima legislatura les que apliquin la decisió sobre què fer amb Junqueras i els altres presos.

Podria donar-se una tercera fase d’incògnites perquè, independentment de quan siguin suspesos o no els candidats catalans, aquests podrien no renunciar mai als seus actes, i en aquest cas, el Congrés de la XIII Legislatura tindria un arc parlamentari inusual de 346 escons en lloc dels 350. Si hi renuncien, corre llista i entraria el següent de la candidatura.

El Congrés, en definitiva, s’enfronta a una etapa d’incertesa, una més, donada l’absència d’antecedents, encara que no la seva inexistència.

Perquè hi ha un precedent i és il·lustratiu: el de l’exdiputat Ángel Alcalde Linares, en la llista de terroristes buscats per la Unió Europea per la seva relació amb ETA. El seu processament per això mateix va prescriure el 1999.

Estava a la presó preventiva des de l’estiu de 1988 i el Suprem va decidir la seva excarceració després de resultar elegit diputat per HB en substitució de Josu Muguruza, qui va ser assassinat a Madrid.

El Tribunal va argumentar llavors que el diputat electe estava emparat per la immunitat parlamentària, i per això, per poder jutjar-lo, es feia necessari demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats.

Es va fer el tràmit i el 12 de desembre de 1989 el Ple de la Cambra va decidir concedir-lo.

Alcalde va aprofitar aquest lapse de temps per escapolir-se i romandre en parador desconegut fins a la seva reaparició en un acte a favor dels presos d’ETA a 2003.

A Euskadi, de fet, si es compten més situacions semblants, com les de Josu Ternera el 1988, Joan Carles Yoldi el 1986 i José Ignacio Pikabea el 1980.

En 2016, amb Arnaldo Otegi, les circumstàncies van variar. EH-Bildu el va designar com el seu candidat a lehendakari tot i trobar-se inhabilitat, encara que en llibertat.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

A poques hores del judici mediàtic de la Història espanyola, alguns regidors de Tarragona han compartit amb el nostre digital el què pensen sobre aquest moment històric i el judici més mediàtica que s’ha celebrat mai a Espanya.

Pau Ricomà, líder municipal d’ERC

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Ricomà, entén que tal com ha anat la instrucció del cas no té cap esperança que la vista oral adopti un camí diferent. Tampoc confia que els acusats tinguin un judici “just” ni una sentència “equànime”. Ricomà titlla d’escàndol el fet que nou presos polítics encarin un judici en presó preventiva des de fa un any. De totes maneres, el regidor republicà diu que el judici que tindrà lloc al Suprem pot esdevenir una “gran oportunitat” per portar el testimoni dels polítics independentistes a l’opinió pública mundial. “Estic segur que ho aprofitaran i el judici serà un pas molt important en el procés d’alliberament nacional”.

Finalitzant, Pau Ricomà considera que aquesta és una bona oportunitat per acusar un estat que no respecta els Drets Humans.

Laia Estrada, CUP

Violació de drets
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, explica que des del seu punt de vista aquest judici se celebra en unes condicions de flagrant vulneració dels drets civils i polítics, denunciada per diferents organitzacions nacional i internacionals. A la regidora cupaire li costa treball entendre que s’estigui jutjant polítics. A parer seu “es tracta d’un judici polític contra l’exercici de la democràcia (posar unes)”. Per tant, el Suprem als jutjar els líders independentistes “se’ns està jutjant a tots els que vam fer possible l’1 d’octubre”.

Laia Estrada carrega durament contra la justícia espanyola, a qui acusa d’estar “clarament polititzada”. A més, la regidora antisistema està convençuda que “les sentències estan signades des del primer dia d’aquest gran muntatge judicial”. El judici només té un objectiu segons la seva opinió: castigar exemplarment els responsables del referèndum per tal d’evitar que mai més ningú no gosi assajar vies polítiques i democràtiques que comportin un debat que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials puguin considerar fora de la llei. En definitiva, Laia Estrada creu que el judici del Suprem contra el procés “és un càstig i alhora una clara advertència perquè ningú no gosi tornar a qüestionar el règim que vam heretar de la dictadura franquista”.

Begoña Floria, la portaveu municipal del PSC

Que no es confonguin les coses
La portaveu del govern municipal a Tarragona, la socialista Begoña Floria, en declaracions al nostre digital diu que espera que el judici sigui just i que s’escolti totes les parts. També demana a la Generalitat que aquest fet no es converteixi en un “element de paràlisi” pel govern liderat per Quim Torra. La regidora insisteix que els ajuntaments necessiten que el govern governi i que no es barregi intencionalment la governació amb altres temes polítics. Floria recorda a Quim Torra i als partits independentistes que els pressupostos proposats per l’executiu de Pedro Sánchez són bons per a Catalunya i de retruc per a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

El portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona diu que estem davant del judici de la infàmia. Dídac Nadal, que és advocat de professió, està convençut que “els delictes no existeixen” i això és evident. La vista oral que comença aquest dimarts al Suprem només serveix, segons el regidor demòcrata, perquè l’estat utilitzi la justícia per reprimir. En definitiva: estem davant l’absoluta manca de respecte a la democràcia.

D’altra banda, la regidora del Grup Mixt, Beatriz Pérez, és taxativa en demanar al Suprem que protagonitzi un judici just. Pérez entén que estem davant d’una excel·lent oportunitat per demostrar que a l’estat espanyol la justícia és independent.

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019
presos_politics2.jpg

El judici contra el procés engega aquest dimarts

Estem davant un judici històric. No perquè es troben en el banc dels acusats polític. Ni tampoc perquè siguin independentistes. És notícia a nivell internacional perquè es jutjarà els màxims responsables del referèndum. Una consulta que pretenia conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya. Els polítics, protagonistes del desafiament secessionista, estan acusats de delictes tan greus que el Suprem el pot condemnar a dures penes de presó. El judici, un dels més mediàtics de la Història més recent d’Espanya, comença dimarts i serà seguit per més de 600 periodistes acreditats, entre ells 50 de mitjans internacionals. El judici durarà uns 3 mesos i comptarà amb més de 500 testimonis entre ells, l’expresident Mariano Rajoy i la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaria, l’exministre Montoro, l’expresident Artur Mas i l’exlehendakari Iñigo Urkullo. Es preveu que no hi hagi sentència abans de les eleccions municipals i europees, agendades pel 26 de maig.

Els acusats
Nou exconsellers de l’Executiu liderat per Carles Puigdemont (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs); 1 expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dos líders de moviments socials, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), s’asseuran pròximament a la banqueta acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió, el que podria comportar penes de presó superiors als 15 anys. Només tres d’ells (Vila, Mundó i Borràs) es lliuren d’aquest càrrec i estan encausats per malversació i desobediència, el que rebaixa les peticions de presó de la Fiscalia fins als 7 anys.

També hauran d’afrontar un judici per desobediència – estan acusats de permetre que el Parlament debatés resolucions a favor d’un referèndum – els exmembres de la Mesa de la Cambra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de la exportaveu de la CUP Mireia Boya, encara que en aquests casos serà el Tribunal Superior de Justícia qui es faci càrrec de la causa.
Així mateix, l’Audiència Nacional s’encarregarà del judici per rebel·lió en què estan processades les cúpules d’Interior de la Generalitat i dels Mossos.

Manuel Marchena presidirà el tribunal

Qui els jutjtarà?
Una dona i sis homes seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels polítics independentistes, en un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà el que definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges del Penal del Suprem, un històric fundador d’una associació judicial progressista o la primera dona que va arribar a la Sala Penal són alguns dels magistrats que integren un tribunal que té una mitjana d’edat de 63 anys. En les seves trajectòries destaquen processos tan mediàtics com la inhabilitació de Baltasar Garzón, la Gürtel, els assassinats de Rocío Wanninkhof i Mariluz Cortés o el frau fiscal de Leo Messi.

Dos no són membres de cap associació, altres dos pertanyen a l’Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora), dos més a la Jutges i jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista) i el restant a l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. El tribunal va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre PP i PSOE, que van proposar a Marchena, el president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però aquest va renunciar a l’oferta.

Jordi Sánchez damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil

De què són acusats?
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l’acció penal i que sempre van mostrar unitat a qualificar els fets com una rebel·lió fins que l’Advocacia es va desmarcar en l’últim moment. Aquest canvi de criteri va ser el que va visibilitzar encara més les sospites de politització que han acompanyat sempre a les tres acusacions.

El Ministeri Fiscal ha portat el pes de l’acusació des de l’inici, i ni tan sols els canvis en la Fiscalia General de l’Estat (ha hagut tres nomenaments des que va arrencar el procés) han variat la seva línia d’actuació. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny, aliens a qualsevol tipus de pressions.

El perfil baix que ha mantingut l’Advocacia des de la seva irrupció en el cas per considerar l’Estat com a perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d’acusació sense un sol esment a la violència, clau del procés. Aquesta acció va ser vista com una picada d’ullet de Pedro Sánchez als independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos.

L’acusació exercida per Vox sempre ha estat la més dura amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les del Ministeri Fiscal.

Ricard CHECA
En Madrid

 


REDACCIÓ1 Febrer, 2019
guardia-civil-1280x720.jpg

Convé escoltar la cançó que sona al cotxe

Ideologies a banda, l’únic que es demana és que els membres de les diferents forces de seguretat de l’estat siguin respectuoses en l’exercici de les seves funcions i amb les persones. Malauradament sempre n’hi ha excepcions. Ens arriba un vídeo enregistrat des de l’interior d’un vehicle policial, de la Guàrdia Civil per ser més concrets, on es pot observar com un dels seus ocupats es befa de la situació que viuen els polítics independentistes mentre són traslladats, en diferents cotxes policials, a diferents centres penitenciaris de Madrid.

Tot l’escenari posa en evidència una extrema manca de respecte, educació i professionalitat. En passar entre manifestants independentistes que donen suport als líders polítics empresonats, els agents que viatgen en el cotxe policial escolten una cançó on es pot sentir, en diferents ocasions, la paraula ‘son picoletos’. I els somriures són constants en una actitud de mofa permanent. El vídeo ha estat penjat en el perfil de Twitter d’un Guàrdia Civil que fa servir un compte fals. En el missatge que fa servir per il·lustrar el vídeo titlla els presos de ‘golpistes ultranaZionalistes’.

Algun responsable polític i policial n’hauria d’exigir responsabilitats, perquè en definitiva, aquesta no és la primera vegada que es falta el respecte als polítics catalans empresonats durant els seus trasllats. Les funcions de la policia no és o almenys no hauria de ser vexar a cap ésser humà.

En una democràcia…

VÍDEO

 


REDACCIÓ3 Gener, 2019
torra.jpg

El president Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, assevera que “mai més no deposaran cap govern a Catalunya amb un article 155”, perquè, ha dit, “no ens rendirem”.

Torra, que ha presentat aquesta tarda, a Falset, l’obra pòstuma de l’historiador Antoni Muñoz, ha respost a “aquells que amenacen amb l’aplicació d’un nou article 155 a Catalunya” que “el que pretenen fer és un cop d’estat” i ha afegit: “no l’hi podem tolerar, ni més atacs a la democràcia”.

El president català s’ha referit al nou any com el de “l’esperança” i ha fet una crida a “tenir confiança en nosaltres mateixos”.

Torra: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili

“Ho vam fer, tenim la fórmula”, ha subratllat, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, abans d’afegir: “La fórmula va ser la unitat de l’1 d’octubre, de tota la gent, de tots els partits, de totes les institucions, així com la defensa del 3 d’octubre, aquell acte de dignitat col·lectiva d’un país que no es vol sotmetre. la fórmula passa sempre pel mandat democràtic, per no rendir-se, i tornar fins a aconseguir-ho “.

Ha considerat també que Catalunya té davant seu “un moment històric, un moment de dignitat nacional com serà el judici” dels polítics presos i ha recalcat finalment: “la seva presó és la nostra presó, el seu exili és el nostre exili, però la seva llibertat ha de ser també la nostra llibertat”.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2018
presos_nadal.jpg

Més val tard que mai. El Suprem ha respost ara a la petició dels advocats d’alliberar els polítics presos durant uns dies per celebrar les festes nadalenques en família.

El Tribunal Suprem ha decidit denegar el permís penitenciari per passar el Nadal en llibertat amb les seves famílies als polítics empresonats, tal com havien sol·licitat les seves defenses a principis del mes de desembre.

La Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida pel jutge Manuel Marchena, i competent per a l’enjudiciament del ‘Procés’, havia de resoldre la petició. I ha resolt, acollint-se al previsible en aquest tipus de casos, que continuïn a la presó provisional a l’espera de l’inici del judici oral de l’1-O a partir del mes de febrer i el seu trasllat a centres penitenciaris de la capital espanyola.

S’esgota així per als acusats l’última oportunitat temporal de la qual disposaven per recuperar unes hores de llibertat abans que se celebrin les sessions de la vista oral.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2018
politics_presos.jpg

El Tribunal Suprem ha confirmat per unanimitat la seva competència per jutjar l’1-O però només asseurà al banc dels acusats 12 dels 18 processats. El tribunal ha decidit enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del sis processats únicament per desobediència. Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. Per tant, el Tribunal Suprem només jutjarà els acusats per rebel·lió, sedició i malversació, amb Oriol Junqueras al capdavant. Amb aquesta resolució, el tribunal dona via lliure per iniciar el judici, previst per a finals de gener. A partir de demà, les defenses tindran 10 dies hàbils per presentar els seus escrits.

En una interlocutòria de 39 pàgines, el Tribunal Suprem resol les al·legacions de les defenses que havien plantejat que el judici es fes a Catalunya i no a Madrid. Durant la vista de l’article de previ pronunciament –celebrada el passat 18 de desembre- els lletrats dels 18 processats van qüestionar la competència del tribunal per jutjar l’1-O i demanaven que la causa es remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Durant la vista, van apuntar que, de no fer-ho, es vulnerava el dret a una doble instància (ja que la sentència del Suprem serà ferma) i al jutge predeterminat per la llei, entre d’altres. Durant la vista, tots van coincidir en apuntar que els fets que es jutjaran es van cometre dins dels límits de Catalunya tot i que els efectes poguessin afectar la resta de l’Estat. Per això, defensaven que el judici no s’havia de celebrar al Suprem.

El tribunal –presidit per Manuel Marchena- ha rebutjat les al·legacions i ha confirmat la competència del Suprem per jutjar la causa contra l’1-O però ha deixat fora sis dels processats, aquells que ho estan únicament per desobediència (l’acusació popular de Vox afegeix també delicte d’organització criminal). Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l’exdirigent cupaire Mireia Boya. En el seu cas, el Suprem sí estima que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia qui els jutgi.

En canvi, refusa enviar a Catalunya la causa d’aquells exmembres del Govern que estan acusats també per desobediència però també per malversació. En el seu cas, recorda que l’article 473.2 del codi penal contempla la figura agreujada de rebel·lió per aquells casos que s’hagin «distret fons públics de la seva legítima inversió». Així doncs, els casos de Santi Vila, Carles Mundó o Meritxell Borràs es mantindran al Suprem.

Agilitar el judici i evitar jutjar no aforats
En la interlocutòria, el tribunal exposa raons operatives per accedir al trasllat a Catalunya. Però assegura que el que té més pes és el fet que 4 dels 6 processats per desobediència no estan actualment aforats. Només ho són Guinó i Nuet, que actualment són diputats, i per tant el Suprem demana al TSJC que confirmi l’aforament per poder-los jutjar. «Les conseqüències derivades d’un enjudiciament per connexió de persones no aforades afegeixen raons per a no ampliar, més enllà d’allò estrictament necessari, l’àmbit subjectiu i objectiu de procediment», justifica.

Sobre els arguments de caire funcional, destaca que –independentment dels fets- ara compten amb «un element de judici» que no tenia l’instructor, Pablo Llarena, o la sala de recursos. Es tracta dels escrits de conclusions provisionals (o escrits d’acusació) de fiscalia i de la resta de les parts.

Considera que ara, amb la fase de judici oral ja oberta, cal valorar raons d’operativitat lligades a la «previsible complexitat i duració del judici», després d’haver estudiat els escrit on les acusacions demanen proves i testimonis. «Són elements que fins ara no s’havien pogut valorar», apunta el tribunal.

En aquest sentit, fa referència a la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal del 2015 que permet aplicar una «desconnexió processal» sempre que es contribueixi a un «enjudiciament més àgil i sense dilacions», buscant sempre un el «caràcter funcional». És per aquest argument, doncs, que el tribunal de l’1-O decideix deixar fora els acusats només per desobediència i enviar la causa a Catalunya.

«La previsible duració de la causa especial, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l’obligat desplaçament de qui només han de respondre del delicte de desobediència suggereixen a la sala deslligar aquesta seqüència fàctica per el seu enjudiciament a Barcelona», recull la interlocutòria.

Nega vulneració de drets
En la interlocutòria, els set membres del tribunal neguen que existeixi vulneració de drets fonamentals i fa referència, entre d’altres, al dret a ser jutjar a prop del seu domicili o de declarar en la llengua materna. Segons la sala, són qüestions que caldrà invocar a l’inici del judici (en el moment de les qüestions prèvies) però no són elements que facin replantejar la competència del Suprem per jutjar l’1-O.

«El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a element determinant de la competència en el procés penal», recull la interlocutòria.

Durant la vista, algunes defenses van qüestionar que Marchena fos l’escollit com a ponent per redactar la sentència. La sala els considera «desfogaments defensius» i que no tenen «el més mínim suport argumental».

Declarar en català?
Durant la vista del 18 de desembre, algunes defenses també van al·legar que si es jutjava l’1-O a Madrid no podrien declarar en llengua materna (català) o, de fer-ho, caldria traducció simultània i es perdria la naturalesa d’algunes expressions.

Sobre aquesta qüestió, Marchena els retreu que durant «el llarg temps d’investigació» no hi ha hagut cap «queixa d’indefensió» per aquesta qüestió. Tot i això, deixa la porta oberta i no entra a valorar la petició a l’espera de rebre els escrits que van anunciar alguns advocats sobre aquesta petició. «El coneixement i valoració d’aquestes al·legacions condicionaran la resposta de la sala», recull la interlocutòria.

Pas previ als interrogatoris als acusats
Un cop celebrada la vista i amb la resolució del tribunal, el proper pas ha estat donar a les defenses deu dies (hàbils) perquè presentin els seus escrits on poden plantejar testimonis i proves a practicar durant el judici.

Un cop el tribunal tingui aquests escrits, caldrà que resolgui les peticions de totes les parts (fiscalia, advocacia de l’Estat, Vox i defenses) en una nova interlocutòria. Serà llavors quan es coneixerà la data del judici, que arrencarà amb qüestiona prèvies i que, seguidament, ja enllaçarà amb els interrogatoris als 18 processats. Això obligarà a traslladar els nou presos preventius a centres de Madrid les setmanes que duri el judici. S’espera que el judici arrenqui a finals de gener.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter