Arxius de premsa | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Octubre, 2019
premsa.jpg

L’Institut Internacional de la Premsa (IPI, per les sigles en anglès), l’organització global per a la llibertat de premsa que uneix els directors dels mitjans d’informació internacional més influents, demana a les autoritats d’Espanya i Catalunya que cessin les agressions policials contra els periodistes que cobreixen les manifestacions ciutadanes en protesta per la sentència contra el procés.

Almenys cinc periodistes van rebre cops a les càrregues policials de l’aeroport del Prat a Barcelona durant les protestes ciutadanes aquest dilluns. Alguns dels propis afectats, com és el cas de la corresponsal francesa per France 24, Elise Gazengel, o el reporter de eldiaro.es Pol Parella, aquests anaven degudament identificats amb l’armilla i braçalet distintius de la premsa.

En un tweet, Parella va alertar de les agressions contra diversos periodistes per part de la policia, així com la impossibilitat de moure per la zona per informar. Davant la més que probable prolongació de manifestacions i protestes ciutadanes a Catalunya, l’IPI insta el Ministeri de l’Interior i al Departament d’interior de la Generalitat a què es respecti el treball dels professionals de la informació.

Davant la més que probable prolongació de manifestacions i protestes ciutadanes a Catalunya, l’IPI insta el Ministeri de l’Interior i al Departament d’interior de la Generalitat a què es respecti el treball dels professionals de la informació

Organitzacions de periodistes i mitjans de comunicació, com la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI), ja s’han pronunciat en aquest mateix sentit i han demanat al ministre d’Interior en funcions Fernando Grande-Marlaska que investigui els fets. Hi ha policies que no respecten el més mínim l’activitat periodística.

En paral·lel, diverses associacions professionals de periodistes a Catalunya han posat en marxa la campanya #ProuAgressionsPeriodistes per conscienciar la ciutadania i les autoritats de la necessitat de protegir els informadors.

 


REDACCIÓ7 Gener, 2019
ricard_maria_mossos2-1280x720.jpg

Ricard Latorre i Maria Pinyol a la comissaria

Aquest dimarts, publiquem una entrevista amb els dos policies que fan de pont entre els Mossos d’Esquadra a Tarragona i els professionals de la informació.

Un periodista del nostre digital ha esdevingut l ”ombra’ dels dos policies durant un dia per poder entendre i transmetre als nostre lectors la seva missió laboral.

Expliquem en què consisteix la tasca de Ricard Latorre i Maria Pinyol i quines són les seves principals preocupacions i objectius.

Coneixerem tanmateix quins són els punts forts i febles de qui ocupa actualment l’oficina de comunicació de la policia catalana a Tarragona.

 


REDACCIÓ15 Desembre, 2015

granados2
Pere Granados, alcalde de Salou

Les negociacions per a què el PSC entri a formar part del govern salouenc “van molt bé” i està previst que l’acord sigui segellat abans de cap d’any. La informació ha estat avançada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, durant el tradicional esmorzar amb els representants dels mitjans de comunicació.

Interrogat sobre si el PSC ha manifestat reticències, tenint com a antecedents l’anterior ruptura amb el PP, Granados ha recalcat que l’acord va més enllà dels colors partidaris, perquè està basat en un projecte de feina i de lleialtat als interessos de Salou i de la seva gent.

Després de recordar la bona relació que manté amb alguns dirigents populars, el batlle ha destacat que el PSC té projectes que coincideixen amb els partits que conformen el govern municipal (FUPS i CiU), un d’ells és el BCN World, “el qual ens uniex”.

Aquest projecte, en el seu entendre, no està en perill, arran del possible acord entre ‘Junts pel Sí’ i la CUP perquè es tracta d’una de les línies vermelles que Convergència no permetrà que es traspassi. granados

Granados confessa que no seria bo que la CUP, per donar suport a la investidura de Mas com a president, imposés l’aparcament del BCN World.

Sentència inusual
En relació a la sentència del Tribunal Superior de Justícia que anul·la el projecte de desviament del Barranc de Barenys i ‘congela’ el sector 03 a causa de la capacitat de desguàs del nou traçat, el cap de l’executiu municipal ha revelat que s’ha demanat un aclariment sobre si la decisió judicial afecta només els terrenys afectats i si permet que l’administració municipal i autonòmica poden seguir amb les expropiacions que el consistori tenia previst dur a terme entre desembre i gener, al barri de la Salut, per un valor que ronda els 4,2 milions d’euros.

Granados, magrat dir que l’acatarà, considera que es tracta d’una sentencia inusual, ja que l’entitat competent pe dirimir aquest conflicte hidràulic és l’Agència Catalana no de l’Aigua. Malgrat tot, la prioritat és resoldre possibles inundacions.

granados1
Granados en la trobada amb els periodistes

Salou i els topmanta
D’altra banda, i instat a comentar la problemàtica de la venda ambulant, Pere Granados ha estat contundent en assegurar que “a Salou no tenim un problema de topmanta”, donant a entendre que els venedors ambulants es posicionen, estratègicament, en el terme municipal de Cambrils.

L’alcalde ha recordat que es tracta d’una competència de la Generalitat i que cal diferenciar la venda il·legal de productes falsificats i la venda ambulant.

No m’agrada cap
Demanat que s’hi pronuncií sobre les eleccions del diumenge vinent, per triar el president del govern espanyol, el batlle ha confessat que no li agrada cap de les formacions que sotmeten a sufragi. Tampoc li agraden els nous partits perquè “més casta que la casta”.

En la seva opinió, el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, no ha invertit un sol euro ni els seus representants municipals s’han preocupat en defensar els principals interessos del municipi i dels salouencs.
Pere Granados també ha tingut paraules de record pels periodistes Joan Ramon Mestres i Joan Marc Salvat.

 


REDACCIÓ23 Març, 2015

sombraLa relació dels periodistes amb els polítics locals en una petita ciutat com Tarragona és d’una densitat psicològica força interessant. Els periodistes assalariats intenten conjugar la seva objectivitat/subjectivitat amb l’ideari i els interessos del mitjà que els paga. És humà, és lògic i raonable. I els periodistes autònoms, cada cop més presents amb l’increment dels digitals, també tenen les seves limitacions, fruit de la doble relació professional/empresarial.

Això vol dir que el que veiem publicat dels polítics en els mitjans locals acostuma a tenir alguna mena de filtre, ja sigui per prudència o per mala llet. Però, això no vol dir que els periodistes no tinguin una visó, una percepció i una consideració personals de cadascun dels polítics tarragonins.

I aquesta opinió personal només surt a la llum al voltant de cafès o cerveses relaxades, després de jornades esgotadores seguint i sentint els gestos i paraules dels polítics, que sempre m’ha semblat un exercici professional amb un fort càstig psicològic que requereix una sòlida convicció vital per tal d’evitar el pessimisme crònic. I vagi pel davant que no sóc periodista, sóc agent secret (infiltrat).ballest

Què opinen realment els periodistes dels nostres principals alcaldables? Es pot pensar encertadament que les opinions són tantes com periodistes, però alguns punts en comú de la majoria ens aporten interessants elements de judici.

BALLESTEROS CANSA I ESTÀ CANSAT
El més conegut i recurrent és l’actual alcalde Josep Felix Ballesteros. Amb ell s’ha anat produint una mena de moviment tectònic periodístic. El Ballesteros dels primers anys era creïble pels periodistes. La majoria dels professionals dels mitjans havien generat una poc dissimulada simpatia cap a ell i això es feia palès en el seguiment informatiu. Però el pas del temps, el descobriment d’un Ballesteros de més fatxada que molla i la sobre actuació de la seva guàrdia pretoriana han modificat radicalment la primera impressió dels periodistes.

Ara mateix Ballesteros és, per a un important nombre de periodistes, un personatge gastat i un projecte polític esgotat. Els periodistes suporten pacientment però (alguns) de mala gana els circumloquis de sempre de l’alcalde, amagant les seves debilitats i ambicions inconfessables darrera d’una imatge afable però de cap a caiguda a nivell de credibilitat política.  Els periodistes s’ha cansat de Ballesteros segurament tant com Ballesteros s’ha cansat d’ells. Altra cosa és que les alternatives tampoc siguin massa engrescadores.

LES SALSITXADES D’ABELLÓabello_2
Pel que fa a Albert Abelló les coses són molt diferents. Els periodistes el coneixen del seu pas per la presidència de la Cambra de Comerç. La seva relació amb els professionals dels mitjans sempre va ser utilitària.

Per Abelló els periodistes eren peces del taulell. Ara, en canvi, els veu protagonistes de la història. De la seva història política personal. I això fa que forci el gest.

Eren tantes les ganes dels periodistes de treure del davant la mediocritat política de Victòria Forns que les expectatives d’Abelló han estat tant elevades com la decepció immediatament posterior. Ara mateix, pels periodistes de Tarragona, l’alcaldable convergent és poca cosa més que una font d’anècdotes ocurrents i de vegades grotesques.

Els periodistes esperaven descobrir un Abelló sòlid, robust i contundent i s’han trobat amb una caricatura imprevisible. “Poca cosa per ser alcalde” pensen alguns dels periodistes. Esperem veure’l més al terreny…

ALE ALE ALEJANDROALEJANDRO_FERNANDEZ
Alejandro Fernández és una altra cosa. Els periodistes també el coneixen molt bé, tal i com passa amb Ballesteros. La majoria de professionals dels mitjans intueixen amb anticipació els seus moviments i reaccions.

La seva singularitat i novetat va ser, principalment, en les passades eleccions del 2011, en que va trencar motllos. Però en aquesta campanya Alejandro és més previsible. Repeteix mètodes i línies argumentals. Tampoc és que ho tingui fàcil amb la marca PP al darrera, però els periodistes esperaven una mica més del polític conservador. Segurament el seu perfil personal públic no ha caigut massa en aquests anys fonamentalment per la seva regularitat i coherència durant el mandat, però no és menys cert que de moment no ha generat cap salt endavant en les seves projeccions electorals. Els periodistes saben que busca no perdre i aquesta actitud decep quan parlem d’Alejandro Fernández.

I… ELS ALTRES CANDIDATS
Fem un repàs a la resta de candidats i candidates. PAU RICOMÀ (ERC) genera molt poc interès entre els periodistes més enllà del seguiment de manual que estan obligats a fer-li.

El candidat de C’s, RUBÉN VIÑUALES, es veu com un element estrany a la realitat de la ciutat; valdria per unes eleccions autonòmiques, però no per a unes municipals. Diuen que és massa bo per dedicar-se al fang polític.arga

Pel que fa a LAIA ESTRADA (CUP)  tenen clar els nostres periodistes que representa exactament el que és ella i el seu entorn familiar i per tant, més enllà de saber quina serà la seva força electoral real, el seu discurs i el seu posat polític són coneguts i poc apreciats. Peca per massa visceralitat.

Si parlem d’EMILI RIVELLES (Ara Tarragona), els periodistes el veuen com un trepa, un subproducte d’Ara Reus, l’original. I a més a més (perd credibilitat) quan alguns personatges de l’entorn de confiança de l’alcalde faci ostentació, davant d’alguns periodistes concrets, que maneguen els fils d’Ara per fer-li mal a Abelló.

Finalment, afegirem ARGA SENTIS (ICV). Aquesta política, tremendament treballadora i honesta, està tant presonera de la imatge que vol projectar que es fa avorridament esquerrana pels periodistes, que la veuen sempre agafada al manual. Però veure-la treballar en un plenari i la seva manera d’intervenir és, sens dubte, un regal.

En definitiva, que en aquesta campanya els periodistes no tenen cap alcaldable que els generi un canvi de ritme professional, que els ocupi apassionades tertúlies privades al voltant d’una taula de bar. Amics i amigues periodistes, us compadeixo.

Potser estareu divertits seguint aquesta campanya d’eleccions municipals donades les amplies opcions que es donen en els resultats, però pel que fa a l’aparició d’un alcaldable que us generi expectació professional i personal, ja puc dir als nostres lectors que sou el primer col·lectiu de professionals damnificats pels polítics locals. Sort i paciència!

James FONT 007

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2014

La tribuna reservada per la premsa està plena de gom a gom, no hi cap ni una agulla. L’última jornada del concurs ha despertat una gran expectació. Ningú es vol perdre l’oportunitat de poder transmetre el què significa aquesta diada per la tradició castellera.

med1
Hi ha més de 300 periodistes acreditats

Són més de 350 les acreditacions que s’han repartit pels mitjans de comunicació. D’aquestes, almenys 100 són per mitjans estrangers. Japonesos, britànics, francesos,austríacs, turcs i  canadencs volen fer sentir als seus respectius països les sensacions i els sentiments que desperta aquesta diada que és de ‘Patrimoni Mundial’.

Per altra banda, els mitjans més poderosos, econòmica i logísticament parlant, han portat aquí a la TAP les seves millors eines tecnològiques per a poder cobrir aquest esdeveniment multitudinari a nivell nacional.

Periodistes, tècnics i fotògrafs volen donar el millor de si, tant és així que alguns no saben gestionar el seus nervis. Això és una festa, la plaça és molt gran, hi cabem tots.

J.O


REDACCIÓ2 Febrer, 2014

2
Els periodistes, malgrat el fred, han hagut de fer més de 45m de cua per recollir les acreditacions

Caos. Aquest és el qualificatiu més encertat per descriure l’organització dels VI Premis Gaudí.
Els periodistes acreditats, més de 250, estaven convocats a les 18h30 al Barcelona Teatre Musical, per recollir les seves credencials han hagut de fer una llarga cua i passar fred.
Els canvis registrats enguany han contribuït per els caos que s’ha organitzat.
Les acreditacions es donaven en un de les entrades – la principal de l’any passat – en una taula mal col·locada i sense gaire llum.
La majoria dels redactors han seguit la gala des d'un plasma allunyats de l'escenari
La majoria dels redactors han seguit la gala des d’un plasma allunyats de l’escenari

Els periodistes després d’acreditats havien de donar la volta per l’exterior del teatre per accedir-hi. Un caos.
Davant el teatre treballadors de TV3 i bombers xiulaven i cridaven eslògans contra els polítics i explicaven els motius que els han conduit a la vaga que ha impedit que la gala fos transmesa per TV3.
Els canvis en l’organització no han estat afortunats perquè han fet anar de bòlid uns professionals que han hagut d’anar d’un costat a l’altre buscant entrades i sortides i trobant-se amb persones de l’organització o mal humorades o força despistades.
No hi havia cadires ni espai per a tots els periodistes acreditats
No hi havia cadires ni espai per a tots els periodistes acreditats

L'equip de La República Checa TV
L’equip de La República Checa TV

 
La presidència de l’Acadèmia del Cinema Català ha de tenir en compte que els canvis per a pitjor només fan que entorpir la feina de persones a qui se l’hauria de facilitar la feina i no al contrari.
Dues sales exígues per acollir més de 200 professionals.
Resulta trist veure els companys asseguts al terra i d’altres amuntegats.Internet fallava constantment, fet que dificultava la feina dels redactors i fotògrafs que havien d’enviar les informacions a les seves redaccions. Lamentable!!!
Per més impressionant que sigui el muntatge i per més glamour que es reparteixi durant la gala si la primera imatge que es dóna als informadors, la imatge serà, òbviament, negativa.
L’espai  és massa petit per acollir tants periodistes. Estan tots amuntegats en dues sales on resulta difícil treballar en condicions adequades.
El que havia de ser un gala del glamour ha tingut també la seva cara de subrealime. Una llàstima quan pretenem equiparar-nos al nivell d’esdeveniments culturals i socials que fan a la resta de l’Estat. Els canvis només són positius que no és per empitjorar.
L’Acadèmia del Cinema Català, malgrat els esforços, es mereix el premi a la pitjor organització.
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter