Arxius de por | Diari La República Checa

Jaume Descarrega és una veu autoritzada de la Psicologia a Tarragona. Va ser el president del Col·legi de la Psicologia, és el referent cultural de la institució i coordina el Festival Psicurt. En aquesta entrevista, Jaume Descarrega ens facilita consells i recomanacions per tornar més lleuger el confinament imposat per la crisi del coronavirus. Demana que no perdem la calma i que ens mantinguem actius tant física com psicològicament. Donar ales a la imaginació és una bona manera de fer front a l’avorriment i suportar les relacions personals i familiars  imposades per l’estat d’alarma. El secret és no cedir davant la por…

Com s’explica a un ciutadà que es confini a casa sense que s’alteri?
En primer lloc caldria aclarir que en situacions excepcionals com les que estem vivint actualment a causa del coronavirus és impossible no sentir-se alterat. La mateixa definició que trobem al diccionari del verb alterar fa referència al fet d’intranquil·litzar-se, de sentir nervis o excitació. La por formaria part d’aquestes emocions, d’aquests sentiments que ens afecten a les persones i que ens permet reaccionar de forma normal i adaptativa en moments en què ens sentim amenaçats sigui interna o externament. És per tant, un mecanisme que ajuda a mantenir-nos alerta i ser capaços de respondre davant de perills potencials de forma mesurada i adequada.

Malauradament les circumstàncies que envolten l’alerta creada pel coronavirus, com ara la incertesa, el desconeixement i la falta d’informació adequada i contrastada, poden ser el pitjor dels enemics per evitar l’expansió del tan anomenat “virus de la por”.

Ens han començat a arribar alguns resultats d’estudis sobre la repercussió psicològica del COVID-19 en la població xinesa que indiquen que les conseqüències negatives, així com els símptomes d’ansietat i depressió en aquesta eren menors si les persones tenien una informació sanitària precisa i actualitzada i disposaven de mesures específiques de precaució respecte.

Així doncs el primer dels elements que recomanem a la ciutadania en la guia de gestió psicològica durant quarantenes per malalties infeccioses que hem publicat des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) és una bona informació que estigui basada en aquelles fonts oficials i contrastades.

Aquesta informació, adaptada a les edats i circumstàncies de cadascú, és la que haurem de fer servir per transmetre a cada persona el motiu d’aquest confinament sense que això converteixi la por en un pànic que ens bloquegi, desesperi i faci’ns perdre el control. Això permetrà adaptar-nos-hi millor. Precisament la guia del COPC a la que em referia, té un doble objectiu: evitar en primer lloc que la por es faci viral i interfereixi encara més en la complexa situació sanitària i fer més tolerable la situació de confinament de la població que ja estem vivint.

Quins efectes psicològics pot tenir el confinament allargat?
Si decidim lliurement que ens agafem un període de vacances d’una setmana o quinze dies i que aquest el volem passar a casa fent allò que més ens vingui de gust, això no representa cap problema per a nosaltres, ans el contrari. Si en canvi, no som nosaltres qui ho escollim lliurement, és quan podem parlar d’un confinament perquè es tracta d’una situació que ens ve donada com a una obligació i les conseqüències d’aquest poden ser molt diferents. Des del COPC senyalem que l’estat de confinament pot generar sensacions que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès, entre d’altres. Per aconseguir que aquestes sensacions no ens envaeixin i siguin constants i excessives hem d’intentar adaptar-nos a la nova situació cuidant-nos, protegint-nos i utilitzant tots els recursos disponibles al nostre abast.

Quins consells per passar de forma més animada i distreta el confinament?
El primer i més important dels elements a tenir en compte és com organitzem aquest dia a dia sense oblidar que no estem en un període de vacances i que per tant haurem de seguir conservant les nostres rutines de son, alimentació, higiene, mantenint-nos actius física, emocional i cognitivament en la mesura del que sigui possible. Així, en l’àmbit intel·lectual, els adults, hauríem d’intentar adaptar la nostra activitat laboral mitjançant el teletreball sempre que tinguem possibilitat de fer-ho, mentre els nostres fills aprofiten per realitzar les tasques educatives encomanades des dels centres educatius. En situacions normals aquesta és l’activitat que habitualment ens ocupa més temps. Ara en canvi tenim la possibilitat d’adaptar aquests horaris de manera que ens permetin compartir amb la resta de membres de la família tot allò que fins ara no podíem: jocs de taula, papiroflèxia, lectura, activitat física, programes televisius, diferents propostes musicals, cinematogràfiques…
La creativitat i la imaginació seran en moments com aquest el nostre màxim aliat, i els nens d’això en saben un munt…

L’edat és important per gestionar el confinament?
L’edat és important, ja que cal tenir en compte que els nens, com els adults, necessiten estar informats, i sovint ens deixem portar per un equivocat paternalisme que ens fa caure en el parany de pensar que no ens entendran, que s’espantaran, i tenim tendència a mentir o disfressar la veritat. El que hem de fer és respondre els seus dubtes i preguntes amb informació clara, concisa i adaptada a la seva edat. Cal tenir en compte que som els adults els que, sovint, sense adonar-nos-en, transmetem inconscientment les nostres pors i angoixes als nostres fills, introduint la possibilitat d’un “contagi emocional”. Per tant, hem d’aconseguir transmetre als més petits un missatge de tranquil·litat, fent-los saber que estar preocupat no és sinònim d’estar espantat sinó ser curós, conèixer la realitat i estar pendents d’allò que hem de poder fer en moments excepcionals com els actuals.

Si abans parlàvem de la lectura, no podem oblidar que els contes sempre han estat una eina fonamental que els professionals de l’àmbit clínic i educatiu hem utilitzat per treballar amb els nens i que tots els pares han explicat un moment o altre als seus fills. A la plana web del COPC podeu trobar l’enllaç per accedir al conte La Rosa contra el Virus que permet que els pares, avis, tiets… puguin explicar als infants què són els virus i per què és necessària l’actual situació de confinament a causa del COVID19. Es tracta d’un conte amb un text entenedor amb boniques il·lustracions que el fan molt atractiu i del que teniu versió en castellà i en català, gràcies a la col·laboració entre Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid i el COPC.

Cal també recomanar als pares i mares que aprofitin per dedicar més temps als seus fills, realitzant les diferents activitats conjuntes que abans comentàvem evitant alhora passar massa  temps davant les pantalles dels mòbils, tauletes i /o ordinadors.

Quines tècniques s’ha d’adoptar per evitar problemes de convivència amb la família atenent la relació 24/24h? Com es frena o controla l’angoixa?
Un dels aspectes més importants és no centrar la nostra atenció pensant i parlant única i exclusivament del coronavirus, intentant diversificar els temes d’interès defugint la sobreinformació i no estant connectats les 24 hores. Aquesta desconnexió ens evitarà també, per exemple, prendre precaucions innecessàries.

D’altra banda conviure al mateix espai no ha de suposar que hem d’estar tota l’estona junts i fent les mateixes coses. Per això, cal preservar estones per a un mateix i respectar espais diferenciats i moments de desconnexió entre les persones que comparteixen el mateix domicili. Encara i que físicament no podem tenir contacte amb aquells altres professionals, amics i familiars amb els quals no convivim, és imprescindible mantenir aquestes relacions i això ho podem fer gràcies a les noves tecnologies que ens permeten estar el contacte virtual. Les xarxes socials ens han servit també, per exemple, per respondre a convocatòries agraint la dedicació i implicació de tots aquells professionals sanitaris que treballen per contenir i tractar l’epidèmia així com aquells altres col·lectius de professionals imprescindibles que ens garanteixen serveis bàsics i necessaris com són l’alimentació, el transport, etc. Ells, per la seva banda,  han respost amb el mateix agraïment pel suport emocional que han rebut de tota la ciutadania.

Un darrer element digne de relleu és el recurs de l’humor, el qual ens permet rebaixar tensions i desdramatitzar aquelles situacions que ens causen preocupació i patiment. Els diferents i variats acudits que van circulant per les xarxes segur que han aconseguit arrancar en la majoria de nosaltres una rialla que ens ha fet oblidar per uns moments l’ansietat.

Cal tenir en compte que en tota situació de crisi, encara i no poder deixar de banda els aspectes negatius que aquesta comporta, cal poder trobar-li aquell costat positiu que ens permeti sortir-ne reforçats individual, familiar i col·lectivament.