REDACCIÓ11 Maig, 2023
Falten poques hores per començar la campanya electoral. Els alcaldables tindran 15 dies per a donar-ho tot. Hauran de convèncer l’electoral i sobretot fer els possibles sper allunyar el fantasma de l’abstenció.
Els aparells propagandístics dels partits ja estan rugint i preparats per sortir a la conquesta de vots. La ‘cursa’ electoral comença aquesta mitjanit amb la tradicional penjada de cartells.
Comença així la frenètica campanya electoral que acabarà el dia 26 de maig. Durant aquestes dues setmanes, els alcaldables celebraran actes per diversos punts del territori on es presenten, de vegades amb el suport de polític d’altres territoris o institucions, per demanar el vot a la seva candidatura.
Els actes electorals van des de mítings al carrer, fins a declaracions davant dels micròfons de la premsa, passant per entrevistes als mitjans de comunicació. Un dels plats fort d’una campanya és el debat electoral, en què el candidat opina i proposa mesures sobre diverses qüestions.
En aquests 15 dies, els alcaldables s’hauran de repartir en diferents actes de campanya, taules rodones i debats electorals.
Tal com recull la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, no pot difondre’s propaganda electoral ni fer-se cap acte de campanya quan aquesta hagi estat finalitzada. Tampoc entre la convocatòria de les eleccions ni l’inici oficial de la campanya.
Què es pot fer i què no durant la campanya
D’acord amb la llei electoral, fora del període de campanya, les formacions polítiques no poden difondre publicitat (o propaganda) electoral mitjançant cartells, suports comercials, insercions a la premsa, ràdio o altres mitjans. En canvi, amb la campanya ja engegada, els candidats poden penjar cartells a la via pública.
Els ajuntaments comuniquen als partits els emplaçaments disponibles per a la col·locació gratuïta de cartells a la corresponent Junta Electoral de Zona. “Aquesta distribueix equitativament els llocs esmentats, de manera que totes les candidatures disposin de la mateixa superfície […] en cadascun dels emplaçaments disponibles“, diu la llei.
Les institucions públiques no poden utilitzar expressions o imatges iguals o similars a les utilitzades pels partits polítics en campanya
A més, les institucions públiques no poden utilitzar expressions o imatges iguals o similars a les utilitzades pels partits polítics en campanya. Una altra de les prohibicions recau en les enquestes i sondejos de partit, els quals no es poden difondre a partir del cinquè dia previ a la jornada de votació.
El que sí que poden fer els partits fora de la campanya és participar en mítings, intervenir en entrevistes o debats, distribuir fulletons o cartes, exhibir fotos o crear pàgines web de candidats sempre que no incloguin la petició expressa del vot.
PUBLICITAT
Indignació, frustració i impotència. Aquests són els ingredients que fàcilment es troba entre el veïnat de la Part Alta després dels episodis de violència, incivisme i inseguretat. L’
Veïns i comerciants se senten desprotegits i reclamen valentia a govern de Pau Ricomà per frenar allò que ja titllen d”invasió de delinqüents’. Els grupuscles d’immigrants tenen atemorits als residents del nucli antic de Tarragona. Senten que l’executiu municipal es comporta com un espectador davant l’escalada de violència i inseguretat en una de les zones més concorregudes del municipi. Els turistes també pateixen aquesta onada de furts i robatoris.
Els estira-i-arronsa eren el pa de cada dia. El govern municipal (de torn) té tendència 
La patronal Cecot ha demanat a tots els partits amb representació en el proper Parlament “coratge polític i diàleg” per dur a terme les reformes necessàries per a la reactivació econòmica de les empreses.
Quina colla. Aquesta pandèmia està servint per adonar-nos dels cares dures i poca vergonyes que tenim a les institucions. En els darrers dies assistim, ja pràcticament sense enfurismar-nos, com uns quants insolidaris – siguin polítics o militars- s’aprofiten del seu estatut i dels privilegis que els proporciona el càrrec (pagat amb diners públics) per endollar-se a una vacuna que, de moment, no els toca. Però a banda de ser decebedor i irresponsable, és molt trist veure com cerquen excuses per ‘tapar’ les seves misèries. I per justificar allò que, perdoneu-me la sinceritat, no té justificació possible. Alguns dels arguments són realment patètics.
Hem pogut veure com molts dels càrrecs electes són insolidaris i que només pensen a servir-se (i als seus lacais) oblidant el dolor de milers de ciutadans que, aquests sí, necessiten ser vacunats (i amb urgència). Però què hem de fer amb aquests il·luminats? El president valencià, Ximo Puig, recomanava no administrar la segona dosi. És la millor solució? Jo crec que no. Entenc que tots aquests impresentables haurien de ser responsabilitats penalment. La Fiscalia hauria d’actuar ofici. Ja ho sé que es tracta d’un desig, ja que en aquest país de pandereta mai no passa res i els polítics solen anar-se’n de rosetes. No hi ha prou amb les dimissions. Aquesta gent no té dignitat per ocupar (mai més) un càrrec públic. A més, enfanguen tota la (bona) feina que estan fent alguns. Hi ha aspectes de la responsabilitat individual que s’haurà de revisar, sobretot quan es tracta de salvar vides (de qui realment ho necessita). En un moment en què la política i la seva credibilitat toquen terra, els màxims dirigents haurien de fer-se un plantejament sobre com dignificar la ‘cosa pública’ i de qui són els ‘nostres servidors’. Hem comprovat que no tothom està a l’altura de les circumstàncies. Molts han vingut a servir-se i a viure dels privilegis i de l’endollisme. L’única vocació de servei que tenen és aprofitar-se. Aquesta gent no és exemplar ni sap donar l’exemple, per tant, és obvi que molesten i que són un destorb. S’ha de purgar la política per recuperar la seva dignitat, prestigi i respecte. Serem capaços?
Que vivim temps políticament convulsos i singulars està fora de dubte. Que les solucions als problemes de la gent estan en mans dels partits polítics en tant que organitzacions polítiques que representen majories i minories, agrupen voluntats i implementen i articulen decisions, a través dels seus representants, els converteix, a la pràctica en actors centrals del joc democràtic.
Ara bé, que els partits polítics necessiten de ciutadans actius, crítics i veus que qüestionin obertament les estratègies i el monopoli de la representació és també un element diferencial de les democràcies qualitatives i avançades.
REDACCIÓ
