Arxius de policia nacional | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Juny, 2019
policia-nacional_inteligent.jpg

Un dels vehicles intel·ligents de la Policia Nacional

Si en les properes vacances vas de viatge fora de Catalunya, has de tenir molta cura a l’hora de posar-te al volant. Hi ha novetats en els vehicles policials. Alguns estan dotats amb tres càmeres, amb sistema de lectura automàtica de documentació i són capaços de revisar fins a 400 matrícules a minut per detectar cotxes robats. Els cotxes policials es convertiran en autèntiques comissaries mòbils. Són vehicles intel·ligents que permeten l’intercanvi d’informació mitjançant l’enviament i recepció en temps real de missatges, fotografies i vídeos.

De moment, la flota d’aquests nous cotxes patrulla intel·ligents i ecològics (Toyota Prius +) està integrada per 10 cotxes que en els pròxims dies es desplegaran en tasques de seguretat ciutadana per València, Madrid, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Palma de Mallorca i Vigo (Pontevedra), encara que en 2020 seran altres 152, el que suposa prop del 10 per cent del total del parc automobilístic dels coneguts com a vehicles Zeta de la Policia.

Entre les noves funcionalitats que converteixen aquests cotxes en oficines mòbils hi ha el reconeixement automàtic de matrícules, fins a 400 al minut. Així, mentre el vehicle rastreja en marxa les matrícules d’altres cotxes que circulin al costat d’ell o en sentit contrari, i sigui de dia o de nit, una consola central a l’interior revisarà amb la base de dades si aquesta matrícula és falsa o si aquest cotxe ha estat robat.

Dins de la guantera, un lector d’empremta dactilar permetrà la identificació al moment d’una persona o consultar el seu DNI o passaport, uns tràmits que fins ara només podien realitzar-se en llocs fixos.

Els policies també podran fer consultes manuals amb el seu carnet professional mitjançant la consola central que és una pantalla tàctil de deu polzades o a través d’un teclat extern a la zona del copilot.

Els i-zeta compten a més amb tres càmeres, una d’elles a la part posterior on són traslladats els detinguts. Tot el sistema de captació d’imatges i so (el cotxe disposa també d’una gravadora portàtil connectada) serà emmagatzemada durant 30 dies i només es podrà consultar a requeriment de la unitat de telecomunicacions.

 


REDACCIÓ23 Maig, 2019
mossos.jpg

L’agent dels Mossos que va denunciar, per un suposat delicte d’incitació a l’odi, el propietari d’un taller de Reus per haver-se negat a reparar el vehicle de la seva dona, agent de la policia espanyola, ha estat suspès de feina i sou durant un mes per la Divisió d’Afers Interns de la policia autonòmica

El policia que ha denunciat el taller està expedientat

D’acord amb el sindicat CSIF, la Divisió d’Afers Interns del cos li va obrir un expedient per “atemptar contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració de la Generalitat” arran d’un escrit d’acusació presentat pel mateix mecànic per un suposat comportament irregular fora de servei. La denúncia presentada pel mosso va ser arxivada a finals del març passat pel jutjat número 3 de Reus, després de considerar que no existien elements propis del delicte d’incitació a l’odi esmentat.

Imatge del mecànic que es va negar a arreglar un cotxe de la dona d’un policia nacional

Segons la interlocutòria que va arxivar el cas, quan l’agent va acudir al taller, el 31 d’octubre del 2018, el propietari va dir-li que des de l’1 d’octubre no treballava amb la policia espanyola ni amb la Guàrdia Civil, perquè els considerava “uns opressors i els responsables del que està passant”. La resolució indica que el mecànic hauria dit a l’agent que es busqués un altre taller perquè ell no treballava amb “maltractadors”, que no l’atendria perquè era agent de la policia espanyola i perquè ell podia atendre els clients que volgués. Posteriorment, el mosso l’hauria amenaçat per telèfon i en persona. Dues patrulles es van presentar al taller i els agents van citar el mecànic a declarar a comissaria per suposada incitació a l’odi.

El sindicat retreu que l’agent suspès va acabar sent citat per la Divisió d’Afers Interns dels Mossos el 22 de maig passat per donar explicacions, i que això va donar pas a la incoació d’un expedient disciplinari quan gairebé feia un any de l’incident. Afegeix que l’expedient va elevar la tipificació de comportament irregular a la d’atemptat contra la imatge del cos. Al tractar-se d’una infracció més greu, els fets prescriurien als dos anys, a diferència del comportament irregular, que prescriu en dos mesos i que, en cas d’aplicar-se, només hauria suposat una suspensió de catorze dies.

L’agent suspès va recórrer en tres ocasions sense èxit aquesta resolució i acusa el mecànic de filtrar la denúncia als mitjans, realitzar entrevistes i organitzar concentracions a les portes del jutjat. Segons CSIF, la causa es troba actualment en fase de recurs contenciós-administratiu tot i que la sanció està sent complida.

 


REDACCIÓ17 Maig, 2019
policia_nacional.jpg

La policia intervé 800 coixins falsificats

La Policia Nacional hna intervingut 808 coixins falsificats amb la imatge corporativa d’un popular videojoc durant una inspecció en una companyia en un polígon industrial a Reus.

En les operacions anomenades ‘Paquet’ i ‘Forni’ de lluita contra la pirateria, els investigadors han arrestat un empresari espanyol de 63 anys, per la seva presumpta responsabilitat en un delicte contra la propietat industrial.

La investigació va començar arran de la intervenció per agents de la Policia Local de Màlaga, en un lloc nadalenc al centre de la ciutat andalusa, d’una vintena de coixins serigrafiats amb la imatge corporativa d’un conegut videojoc, tractant-se d’unes suposades imitacions . Així mateix van identificar al comerciant que tenia a la venda els productes a un preu unitari de 10 euros -molt per sota del valor dels originals-.

Un cop posada la mercaderia a disposició de la Policia Nacional, es va procedir a l’interrogatori  d’un comerciant – en qualitat de investigat no detingut – i van continuar amb la pràctica de diligències per al total esclariment dels fets.

Les indagacions van conduir a una empresa amb seu social a un polígon industrial de Reus, d’on hauria sortit la sèrie de productes intervinguts a Màlaga. En el transcurs de la inspecció a l’esmentada companyia, els investigadors van intervenir 808 coixins falsificats i van detenir al seu administrador.

La investigació ha estat portada a terme conjuntament pel Grup II de Delictes Econòmics de la Comissaria Provincial de Màlaga i el Grup III d’Investigacions Tecnològiques de la Prefectura Superior de Catalunya.

 


REDACCIÓ13 Maig, 2019
policia_nacional.jpg

La policia nacional ha detingut 22 persones

La Policia Nacional ha detingut 22 persones i ha desmantellat dos centres de fabricació il·legal de paquets de tabac a Constantí i Sant Quirze del Vallès. El grup internacional, d’origen búlgar, venia el tabac a diferents països de la Unió Europea. Fabricaven paquets de 13 marques diferents. L’operació ha estat conjunta amb l’Agència Tributària i amb el Ministeri de l’Interior de Bulgària.

Els arrestats transportaven el tabac a granel des d’aquest país. N’hi ha 15 que són de nacionalitat ucraïnesa, dos búlgars, tres espanyols, un moldau i un marroquí. S’han registrat nou immobles. Més de 200 persones treballaven pel líder de l’organització en la construcció d’habitatges.

La investigació va començar a mitjans del 2017, quan es va tenir constància de l’existència d’un grup procedent de Bulgària que es dedicava al contraban, cometent delictes contra la propietat intel·lectual, blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal i contra la Hisenda Pública.

Les informacions indicaven que membres del grup es desplaçarien des de Bulgària fins a Espanya per establir diverses fàbriques d’elaboració de tabac il·legal, per crear una xarxa de distribució d’aquest producte en l’àmbit nacional i internacional. Portaven el tabac a granel des del país búlgar, sense passar els pertinents controls duaners, i utilitzaven naus instal·lades a l’Estat per emmagatzemar la picadura de tabac i pel muntatge de fàbriques dedicades a la transformació de cigarretes.

Després els distribuïen per països de la UE, principalment Alemanya, Regne Unit i Espanya. Tant la matèria primera com la maquinària procedia de Bulgària, transportada per via terrestre o marítima. El benefici econòmic obtingut era blanquejat a través d’un entramat d’empreses instrumentals. Els detinguts també van cometre frau en diferents establiments amb targetes de crèdit.

El grup criminal operava a nivell internacional

Líder comptava amb 200 ‘treballadors’
L’organització tenia tres naus industrials, dues a Sant Quirze del Vallès que s’utilitzaven com a magatzem, i una tercera a Constantí, on estava instal·lada la fàbrica. Es treballava per campanyes de pocs mesos, el que va dificultar la seva localització.

Durant els dos anys que va durar la investigació, els agents van comprovar que el líder del grup estava perfectament assentat a l’Estat i tenia una xarxa de negocis legals dedicats a la construcció d’habitatges, al transport per carretera de tot tipus de mercaderies i a la compra d’empreses a l’estranger. Tenia més de 200 treballadores dedicats a la construcció d’habitatges de luxe a Espanya i a Bulgària, a més de camioners d’empreses nacionals i internacionals de logística.  També havia comprat una empresa de transport per carretera a Mali i mantenia negociacions amb ciutadans de Sudàfrica amb l’objectiu d’invertir allà.

Feia dies que la policia investigava aquesta banda criminal

Com que tenia una activitat legal àmplia, els investigadors van haver de fer una feina molt minuciosa per desxifrar quina part del negoci era legal i quina no ho era. Per exemple, s’utilitzaven camions de fruita dirigits a Sevilla per transportar tabac il·legal.

A més, utilitzaven comunicacions xifrades i tenien potents inhibidors en els seus desplaçaments, el que denota l’alta especialització del grup.

L’operatiu es va traduir en nou entrades i registres i 22 detencions. Es van desmantellar dos centres de fabricació de paquets de 13 marques diferents i es va intervenir material per a la fabricació de cigarretes, cotxes d’alta gama, diners en efectiu i abundant documentació.

Quan es va registrar la fàbrica clandestina es van localitzar 14 ciutadans ucraïnesos i un procedent de Moldàvia. L’encarregat era un ciutadà búlgar. A Sabadell, Galícia i Sevilla es van detenir tres camioners que feien distribució. Els agents van intervenir un vehicle amb 437.500 paquets de tabac de tres marques diferents.

Dintre de la nau de Constantí que s’utilitzava com a fàbrica hi havia una altra estructura per insonoritzar el soroll de les màquines. També hi havia una part d’habitatge formada per habitacles per dormir i una zona comuna amb cuina. L’encarregat vivia en un habitacle separat.

A més de la nau principal, es va localitzar també una altra instal·lació secundària amb maquinària auxiliar per al tractament de la picadura i abundant material per produir tabac per fumar en narguil.

La banda tenia ramificacions també a Constantí

Treballadors incomunicats amb l’exterior
Durant la campanya els treballadors vivien a la nau, amb les portes tancades i sense finestres, incomunicats amb l’exterior. Se’ls retiraven els telèfons mòbils i alguns d’ells fins i tot deien que no sabien ni en quin país estaven. Eren treballadors introduïts per carretera procedents de la Unió Europea en vols procedents d’Ucraïna.

La capacitat de producció era tan important que es falsificaven 13 marques diferents de cigarretes amb llegendes en castellà i anglès. També es falsificava tabac de pipa d’aigua i de xixa. Mai s’havia desmantellat una fàbrica que falsifiqués productes de tantes marques. En un dia podien completar una càrrega com la del camió intervingut a Sevilla.

El tabac intervingut tenia un valor superior als 6,5 MEUR, amb un frau de 5,1 milions. A això se li ha de sumar el valor de la maquinària intervinguda.  La investigació l’ha dirigit el jutjat d’instrucció número 5 de Sabadell.

 


REDACCIÓ7 Maig, 2019
policia_nacional.jpg

Les despeses són sufragades pels mateixos agents

Els agents de la Policia Nacional de Tarragona reclamen que es revisin les dietes d’allotjament, manutenció i quilometratge per tal que s’actualitzin al nivell de vida del 2019. El Comitè Provincial de Tarragona de la Confederación Española de Policía (CEP) assegura que la quantitat de diners que se’ls dóna en aquest concepte ha quedat obsoletes i, en conseqüència, els agents han de posar diners de la seva butxaca per allotjar-se en hotels quan són enviats a altres ciutats en comissió de serveis. És per això que demanen una millora d’aquestes dietes.

El comitè provincial de la confederació assegura que els diners que es donen per dia als agents de la Policia Nacional que són enviats fora de la seva residència a treballar «no els arriben» i per això «han de posar diners de la seva butxaca». Això es deu a que les dietes han quedat obsoletes i no estan actualitzades a nivell de vida actual.

A tall d’exemple, la confederació explica que els Policies Nacionals compten amb una dieta de 48,93 euros per nit per allotjar-se en hotels (IVA inclòs). Això fa que molts cops hagin de posar diners addicionals, ja que en les grans ciutats –que és on solen ser enviats- el preu solen estar més car.

L’allotjament va a càrrec dels policies

«Creiem que aquesta situació ha de canviar i que els policies han de poder dormir i menjar dignament quan han de treballar fora de les seves localitats de destí», afirmen des de la CEP Tarragona. Per aquest motiu, la confederació informa que ha emprès els tràmits perquè es reclami al govern que modifiqui el decret que estableix la quantitat que s’atorga per aquestes dietes. Amb això volen que els agents que hagin de pernoctar i menjar fora del domicili passin a cobrar les dietes del grup 2, és a dir, 65,97 euros per allotjament i 37,4 per manutenció completa.

 


REDACCIÓ24 Abril, 2019
policia_nacional.jpg

La Policia Nacional ha destapat un frau de més de 18 milions d’euros a la Seguretat Social a Catalunya, en una operació en la qual ha detingut 26 persones i investigat a altres 10, que presumptament utilitzaven empreses instrumentals, en algun cas a nom de una nena de tres anys.

Els inculpats van crear grups fraudulents d’empreses i successions empresarials opaques, amb les que transferien els guanys de les empreses deutores a societats patrimonials, ocultant la seva veritable balanç econòmic.

Els investigats van ser denunciats després de detectar-la existència d’aquestes successions empresarials, compostes per 17 societats que es dedicaven principalment al transport de mercaderies per carretera.

L’entramat, que utilitzava mecanismes per evitar ser embargats per la Seguretat Social, tenia ramificacions en set províncies, de manera que els investigadors van seguir la pista dels autors fins a Granada, on van ser detinguts.

Com explica la Policia Nacional, per dur a terme el frau, una societat que estava a nom de la filla de tres anys del cap de la trama contractava als seus empleats sense donar-los d’alta a la Seguretat Social per un sou que rondava els 800 euros , obligant-los a realitzar transports de mercaderies en jornades de fins a 12 i 14 hores.

A més, el mateix capitost conduïa per dur a terme aquests ports tot i tenir retirat el carnet de conduir, i quan era multat usurpava la identitat d’antics treballadors de l’empresa.

Amb aquest afany de necessitat d’ingressos i davant l’assetjament que patia per al cobrament del deute, el cap va decidir facturar presumptament els ports de l’empresa al compte del seu nebot per ocultar la seva veritable entrada d’efectiu.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
policia_1Oct-e1555429969355-1280x464.jpg

Actuació policial l’1-O a Tarragona

Un sotsinspector de la policia espanyola ha explicat com van “negociar” amb votants perquè els entreguessin material electoral a l’IES Tarragona durant l’1-O. Ha detallat que les persones amb qui van negociar eren “interventors” del PDeCAT, que van arribar “a un acord” i els van donar dues urnes, paperetes i un ‘pen drive’. Quan marxaven, ha dit que els concentrats ja no només insultaven els agents sinó que també als “responsables del PDeCAT” dient-los “traïdors”.

Tres agents més que van actuar en aquest centre han sostingut també que els votants els van entregar les urnes “després de negociar”. Però hi ha hagut diferències sobre quant va durar la negociació. Mentre un ha parlat de mitja hora i tres quarts d’hora, un altre s’ha referit a una negociació que va durar “segles”.

S’han viscut moments molt tensos a la Plaça Imperial Tàrraco

Aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem diversos agents que van actuar a centres de la ciutat de Tarragona l’1-O. Fins a quatre d’ells han reconegut que hi va haver una “negociació” a l’IES Tarragona que va acabar amb un “acord” per entregar les urnes. I l’agent 101.667 –a preguntes de la defensa- també ha reconegut que va acabar passant a un centre on ell també va actuar: el Sant Pere i Sant Pau.

Tots han relatat els insults amb què els van rebre els votants. A banda d’altres més comuns que ja s’han escoltat a la sala (com feixistes, fora les forces d’ocupació o assassins), uns dels agents ha dit que també els van dir ‘perros de Rajoy’ (en castellà). Un altre ha afirmat que els deien que es “cremarien” al vaixell. En aquest punt, Vox ha preguntat si hi havia referències a ETA. “No ho recordo”, ha dit l’agent 97.881.

Tots ells van acabar amb alguna contusió i un ha relatat un cop als genitals que li va provocar “un dolor insuportable” i que va requerir de tractament d’antiflamatoris i analgèsics.

Concentració davant de la Guàrdia Civil de Tgna

Cap ha reconegut l’ús de la defensa i ha dit que van apartar la gent “amb les dues mans”. A preguntes de la defensa, han dit que no van actuar sobrepassant-se en l’ús de la força. “Alguna persona va poder caure a terra, però volar no vaig veure volar ningú”, ha respost l’agent 90.079 a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. “Hi va haver funció de control de masses, s’obre pas i ja està”, s’ha limitat a dir l’agent.

“Pluja d’objectes”
L’agent 101.667 – que també actua a l’institut Tarragona – ha relatat una “pluja d’objectes” i ha dit que els va caure per sobre des de llaunes de refresc, ampolles d’aigua, ‘tetrabricks’ o escopinades (a ell n’hi va caure una al cap, ja que anava de paisà). Un altre agent també ha dit que els hi tiraven també taronges.

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
jordo_sánchez_llaçgroc.jpg

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


REDACCIÓ19 Març, 2019
foto2-1280x1033.jpg

Un dels moments de l’actuació policial

La Policia Nacional ha desmantellat a Tarragona una organització criminal dedicada a estafar empreses internacionals a través d’Internet.

Emprant mètodes de hackeig informàtic, usurpaven el correu electrònic dels apoderats per ordenar transferències bancàries fraudulentes a 39 empreses fictícies creades a Espanya expressament per a això.

La trama disposava de 127 comptes en 23 entitats diferents entre les quals feien circular els diners obtinguts fraudulentament, sempre en petites quantitats per no aixecar sospites en els controladors financers. Han estat detingudes 16 persones a Tarragona, Màlaga, Sevilla, Conca i Cadis a qui se’ls imputen 36 delictes d’estafa que els haurien reportat uns ingressos de 4.000.000 euros.

Primera denúncia a Tarragona
L’operació policial es va iniciar amb la denúncia d’una societat luxemburguesa en la qual informava haver estat víctima d’una estafa a través d’Internet mitjançant la usurpació del correu electrònic de l’apoderat de la societat. D’aquesta manera més de 650.000 euros s’haurien transferit fraudulentament a diferents comptes bancaris de tres empreses ubicades a la província de Tarragona.

Les gestions dutes a terme pels investigadors a través dels diferents òrgans de coordinació policial van permetre conèixer que dues empreses, una veneçolana i una altra nord-americana, també havien estat objecte de sengles estafes amb idèntic modus operandi; la primera per un import de 166.500 euros i la segona 600.000 euros. Així mateix es va poder comprovar que altres empreses internacionals amb seu a Japó, Noruega, Regne Unit, Àustria, Illes Bermudes, Alemanya, Índia i altres dues d’Estats Units haurien estat víctimes de la mateixa trama d’estafadors, amb un perjudici econòmic total de 4.000. 000 euros.

A Tarragona han detingut 6 persones

Usurpació del correu electrònic de l’apoderat
El mètode emprat pels ara detinguts consistia a remetre a les empreses un correu esquer des d’una empresa fictícia espanyola amb la qual, suposadament, mantenien una relació comercial. Per això els indicaven un número de compte bancari on havien de realitzar els pagaments, resultant ser el titular un membre de l’organització criminal o una de les 39 empreses fictícies creades, amb domicilis socials en diversos punts de la geografia nacional. Paral·lelament, mitjançant hackeig informàtic, usurpaven el correu electrònic de l’apoderat de l’empresa, la qual cosa els permetia ordenar les transferències fraudulentes.

Un cop rebut els diners una part se la quedava el receptor en concepte de comissió i la resta era redirigit a altres comptes bancaris controlades per la trama, fins a un total de 127 obertes en 23 entitats diferents. Per evitar les sospites dels responsables financers, quantitats no molt elevades eren transferides d’un compte a una altra fins que els màxims responsables disposaven definitivament dels diners.

L’operació policial se salda amb l’aclariment de 36 delictes d’estafa per un import de 4.000.000 euros, no es descarten noves intervencions i detencions a partir de la documentació intervinguda.

16 persones de cinc nacionalitats diferents han estat detingudes a Tarragona (6), Màlaga (4), Sevilla (3), Conca (2) i Cadis (1), a qui se’ls imputen delictes de pertinença a organització criminal, estafa i blanqueig de capitals.

Les investigacions han estat realitzades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), Brigada Provincial de Policia Judicial, de la Comissaria Provincial de Tarragona.

 


REDACCIÓ19 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici continua aquest matí

Aquest dimarts es reprèn el judici del procés amb els testimonis que no van poder declarar dijous perquè es va allargar l’interrogatori al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Seran 24 del total de 34 agents de la Guàrdia Civil i 5 Mossos d’Esquadra.

El primer que haurà de declarar és el que va ser subsecretari d’Hisenda amb Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, a petició de la Fiscalia. En aquest cas, en el final de la darrera sessió del judici, dijous, la fiscal es va queixar del problema que va suposar el canvi de dia per a aquest testimoni, perquè ara viu a Londres.

A partir d’aquí començarà la desfilada d’agents de les forces de seguretat. Aquesta setmana declaren els agents de la Guàrdia Civil relacionats amb els escorcolls del 20 de setembre del 2017 i els que van revisar els correus electrònics intervinguts als processats previs a l’1-O, que actuaven per ordre del jutjat número 13 de Barcelona. 

Després haurà de declarar David Badal, tècnic administratiu de la Conselleria de Treball i gestor del programa GEEC (Gestor Electrònic d’Expedients de Contractació). Ho farà a petició de l’Advocacia de l’Estat i de la defensa de Dolors Bassa.

Tot i això, ara per ara no es poden veure vídeos durant la declaració dels testimonis dels agents de les forces de seguretat, ja que el president de la sala, Manuel Marchena, ja va avisar que no se’n visionaran més fins a la fase documental. Algunes defenses, però, van demanar divendres que es tornin a projectar vídeos.

La plataforma International Trial Watch, els observadors internacionals que segueixen el judici de 1-O, també denuncia que el Suprem limiti l’exhibició de vídeos durant l’interrogatori dels testimonis.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter