Arxius de policia local de vila-seca | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Desembre, 2022

Un home haurà de pagar una indemnització de 4.000 euros per haver mossegat un agent dels Mossos d’Esquadra. La jutgessa considera provat els danys morals pel possible risc de contagi. Els fets es remunten a una actuació feta el 2018 a Vila-seca, en la qual també van participar agents de la Policia Local. La magistrada també ha decretat una pena de cinc mesos i quinze dies de presó pel delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com 25 dies de multa a deu i sis euros diaris per dos delictes de lesions lleus i un altre per maltractament lleu. A més, el condemnat haurà de pagar una indemnització de 1.100 i 200 euros als policies locals.

El fiscal demanava una pena de tres anys i sis mesos de presó pel delicte d’atemptats mentre que l’acusació particular, exercida pel sindicat USPAC, sol·licitava una indemnització de 6.000 euros de responsabilitat civil, segons indica la interlocutòria.

L’agressió per part del condemnat es va produir el juliol de 2018, quan l’home es trobava a la plaça de l’Església de Vila-seca amb una barra de ferro i amb una actitud poc “col·laboradora”. Els agents d’ambdós cossos policials el van intentar reduir i l’home els va colpejar. Quan el volien detenir va treure una xeringuilla i li va intentar clavar a un agent a l’avantbraç dient que no “marxaria detingut i que al primer policia que se li acostés li clavaria, passant-li la sida i l’hepatitis”.

Després d’escapar-se cap a casa seva, finalment, el van arrestar, moment en el qual va mossegar a un dels mossos d’esquadra i li va provocar “ferides superficials”. L’agent va estar set dies de baixa i va seguir un protocol preventiu per possible contagi de risc, sense patir seqüeles.

PUBLICITAT

REDACCIÓ13 Novembre, 2022

Aquest dilluns al matí hauria de començar, a l’Audiència de Tarragona, el judici contra tres agents de la Policia Local de Vila-seca. Dos d’ells estan acusats d’un delicte de temptativa d’assassinat i tortures greus. Al tercer, se l’atribueix l’autoria d’un delicte de falsedat en document oficial i encobriment amb abús de funcions públiques. El Ministeri Fiscal sol·licita 20 anys i 3 mesos de presó per a dos dels acusats i 7 anys i 6 mesos de presó per al tercer.

Els fets van tenir lloc a Vila-seca l’any 2013. D’acord amb l’escrit d’acusació, dos dels processats, mentre estaven de servei van veure una situació que requeria la seva intervenció. En arribar a una discoteca van veure que un jove – visiblement embriagat – havia estat expulsat per haver propinat una bufetada a una noia, parella d’un conegut dels acusats que havia exercit de policia a Vila-seca.

Els policies van abandonar la víctima a la seva sort en la via pública i sense avisar als serveis mèdics, sent conscients que podia morir a causa dels cops propinats

Els dos agents – ara asseguts al banc dels acusats – van comprovar que la noia agredida no volia presentar queixa contra el seu agressor. Tot i així, els policies van introduir l’agressor, amb evidents símptomes d’embriaguesa, en l’interior del vehicle policial.

D’acord amb el Ministeri Públic, dos dels acusats, abusant del seu càrrec professional, van decidir castigar, pel seu compte i oblidant que hauran de ser complidors de la llei, la víctima per l’incident succeït i pels improperis que els etzibava, per la qual cosa van conduir fins a un aparcament allunyat d’habitatges, gairebé sense trànsit pròxim i tancat al públic.

Van agredir i abandonar la víctima
Una vegada allí, un dels acusats va fer sortir la víctima del cotxe i li va propinar nombrosos i forts cops, mentre l’altre acusat vigilava perquè no hi hagués testimonis. Quan va acabar l’agressió, com no sabien el domicili de la víctima, el van abandonar a la seva sort en la via pública i sense avisar als serveis mèdics, sent conscients que podia morir a causa de les greus lesions infligides. Van actuar com si no fossin policies.

Hores més tard, un ciutadà va trobar la víctima abandonada a la via pública i va avisar als Mossos d’Esquadra. En trobar la víctima i veure el seu estat físic, els serveis d’emergència la van traslladar a l’hospital. Els dos acusats van explicar el succeït al seu cap, el tercer acusat, qui, amb ànim d’ocultació, abusant de les seves funcions i faltant a la seva obligació professional de perseguir el delicte, no va iniciar cap investigació.

Informe fals
En tenir coneixement que els Mossos havien començat a fer perquisicions sobre el succeït, aquest últim acusat, per encobrir els fets i obstaculitzar la investigació, els va indicar que els seus telèfons podien estar intervinguts i que redactessin un informe en el qual exposessin uns fets falsos que impedissin que se’ls vinculés amb ells.

El caps dels policies de Vila-seca hauria aconsellat als agents a elaborar un informe amb informacions falses per despistar la investigació i el jutge

Així, i seguint el consell del seu comandament, aquests dos processats van redactar una minuta (amb infromacions falses), explicant que havien recollit a la víctima, que ja tenia lesions lleus, i, com no havien aconseguit saber on vivia i com que la víctima no volia avisar a les assistències mèdiques, es van assegurar que es trobava bé i el van deixar en una parada de taxis. Aquest atestat va ser enviat al jutjat d’instrucció corresponent, incorporant-se a les diligències prèvies que hi havia. El magistrat va decidir va optar pel sobreseïment provisional per falta d’autor conegut.

Carta anònima
Temps després, la víctima va rebre una carta anònima a la seva bústia, en la qual se li indicava que els autors de l’agressió havien estat agents de la Policia de Vila-seca. L’anònim facilitava, en la nota, els seus números de la placa dels autors i ara acusats.

El Ministeri Fiscal sol·licita 20 anys i 3 mesos de presó per a dos dels acusats i 7 anys i 6 mesos de presó per al tercer

Fiscalia entén que un dels acusats va cometre un delicte d’assassinat en grau de temptativa, tortures greus i falsedat en document oficial comesa per funcionari públic. La segona persona que serà jutjada està acusada d’un delicte de permetre tortures greus, d’un delicte d’assassinat en grau de temptativa i d’un delicte de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic. Al tercer agent acusat se l’atribueix d’un delicte de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i d’un delicte d’encobriment amb abús de funcions públiques.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Setembre, 2021

Un membre de la Policia Local de Vila-seca ha resultat ferit mentre requisava productes de top manta. Els fets van ocórrer dissabte a les 20:30h al passeig marítim de La Pineda, quan els agents van albirar a un venedor ambulant il·legal. Segons avança el Diari de Tarragona, quan se li van demanar els objectes en qüestió, el manter les va protegir en un intercanvi de paraules que va esdevenir un forcejament i la lesió del policia. El venedor il·legal va ser detingut i els seus productes requisats a l’espera de confirmar si són autèntics o – per contra – imitacions.

PUBLICITAT

REDACCIÓ26 Juliol, 2021

La Policia Local de Vila-seca ha incorporat 16 agents que reforçaran la seguretat al municipi just per estiu, l’època de l’any on és més necessari. En aquest sentit, 5 d’aquests 16 policies estan en servei com un reforç especial d’estiu a la platja de la Pineda.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, els va rebre el passat divendres acompanyat del regidor de Serveis Generals, Seguretat i Civisme, Josep Toquero, i el sotsinspector en cap i el sergent de la Policia Local de Vila-seca.

PUBLICITAT

REDACCIÓ10 Maig, 2021

Pot semblar surrealista i fins i tot anecdòtic, però no ho és. Per poc, els aspirants a ocupar una plaça a la Policia Local de Vila-seca no han sortit a les notícies de tot el país pel fet d’aconseguir un 10 col·lectiu en l’examen d’accés.

Per a aquest dilluns estaven convocats gairebé 50 aspirants (només tres dones) a formar part de la plantilla de la policia municipal de Vila-seca. La prova de selecció estava prevista per a les 13h30. Però, s’ha hagut d’ajornar. Per què? Doncs, perquè en els exàmens que s’han repartit entre els seleccionats es podia intuir les respostes correctes.

Normalment, se sol lliurar una còpia corregida al tribunal i el secretari té les funcions de vetllar perquè la prova arribi ‘neta’ als aspirants

Normalment, se sol lliurar una còpia corregida al tribunal i el secretari té les funcions de vetllar perquè la prova arribi ‘neta’ als aspirants. En aquest cas, quan els responsables de la prova de selecció s’han adonat del ‘marró’ han optat per ajornar la realització de l’examen per a les 15h30 d’aquest dilluns.

Finalment, els candidats a policia han pogut encerclar les respostes correctes segons la seva intuïció o nivell d’estudi.

Cal remarcar que els aspirants han fet els exàmens amb mascareta i mantenint la distància de seguretat individual.

PUBLICITAT

REDACCIÓ26 Juny, 2020

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

REDACCIÓ11 Desembre, 2019

El judici contra els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que van impedir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca que van agredit de forma salvatge un jove de 19 anys el gener del 2013, continua a l’Audiència Provincial de Tarragona.

Les defenses dels representants de la policia catalana insisteixen en el descrèdit i desprestigi de dos testimonis claus: la caporal que va iniciar la investigació i el comissari Rafel Comes. L’estratègia de la defensa no està agradant gens al tribunal. De fet, el jutge president ha advertit de forma repetida que s’eviti la teoria de la conspiració. L’advocat de l’intendent Jaume Morón, Javier Prieto, ha ‘apretat’ molts els testimonis, fins al punt que els magistrats han començat a considerar ‘impertinents’ algunes de les preguntes.

Part de l’interrogatori s’ha basat en la mala relació existent entre Morón i la cúpula dels Mossos a Tarragona, més concretament Rafel Comes i Jaume Giné. Durant la jornada d’avui, el lletrat ha preguntat a alguns dels testimonis sobre les presumptes intencions de l’aleshores cap de la regió, l’intendent Jaume Giné, de “destituir” l’intendent Morón. Un dels que ha afirmat que li constaven moviments en aquesta línia ha estat l’actual cap de l’ABP del Tarragonès, l’inspector Ramon Franquès, citat a proposta de la defensa.

Un responsable del sindicat SICME també ha informat que Morón li havia traslladat que tenia mala relació amb Giné i que es plantejava formalitzar una denúncia per assetjament.

Males relacions
D’altra banda, l’actual director dels Serveis Territorials d’Interior i intendent dels Mossos en excedència, Joan Carles de la Monja, també ha confirmat que la relació professional entre Morón i Giné “no era del tot bona” i que en l’entorn policial “es comentava” que se’l volia destituir. “Hi havia una mala relació i les opinions sobre Morón no eren favorables, però no sé si això responia a una campanya de desprestigi o no”, ha volgut evidenciar.

De la Monja també ha opinat que els tres aspirants “clars” de Tarragona per ascendir al rang de comissari eren Giné, Comes i Morón com a principals comandaments a la regió, i ha dit que uns fets que els desprestigiessin podien anar en contra dels seus interessos a l’hora d’aconseguir d’afrontar el procés selectiu, atès que és de lliure designació. En aquest punt, el president del tribunal ha advertit a la defensa que no permetrà que continuï denunciant “una teoria de la conspiració” contra els policies acusats.

L’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos i la Guàrdia Urbana de Reus

A més, el jutge ha tornat a renyar les defenses per centrar els seus interrogatoris en qüestionar la caporal que va ser apartada del cas. De fet, responent a preguntes de l’advocat de Morón, l’inspector Franquès ha dit que, amb posterioritat als fets, la intervenció de la caporal en una altra investigació va generar un conflicte entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Reus.

De la Monja, que també ha declarat a proposta de la defensa de Morón, ha afirmat que mai no va veure que l’intendent cometés alguna irregularitat o que intentés encobrir algun assumpte. Altres membres del cos també han respost el mateix en relació a aquesta qüestió.

Però, un dels moments més intensos del matí, ha estat l’interrogatori d’un membre del Departament d’Afers Interns dels Mossos. El sotsinspector del DAI ha explicat al tribunal que van concloure que la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca que presumptament van agredir un home va ser manifestament insuficient.

El sostsinpector que va elaborar la informació reservada contra Jaume Morón i Xavier Cunillera ha declarat que els va sorprendre molt que s’obviessin informacions clau en l’atestat que es va traslladar al jutjat. Segons ell, que es fes una instrucció “molt minsa” i que s’aportessin “tan poques diligències” al jutjat va precipitar l’arxivament del cas.

A més, aquest dimecres l’advocat de Morón ha insinuat que els màxims responsables de la regió -el cap Jaume Giné i el sotscap Rafel Comes- el volien destituir perquè estaven enemistats i competia amb ells per ser comissari, un rang que finalment només va assolir Comes.

Víctima sense cap lesió
El sotsinspector d’Afers Interns ha relatat que van detectar que Cunillera no havia plasmat algunes diligències o referències rellevants a l’atestat que va presentar al jutjat. Ha posat d’exemple les manifestacions del responsable de seguretat de la discoteca Pachá, el qual havia dit a la caporal apartada de la investigació que la víctima havia sortit de la discoteca sense cap lesió i que el darrer cop que l’havia vist se n’anava en el cotxe patrulla de la Policia Local.

El mosso també ha dit que es podrien haver fet més gestions per citar a declarar a aquest vigilant de seguretat, a qui Cunillera va dir que no podia localitzar, o que es podria haver pres declaració als agents sospitosos per veure si es contradeien.

Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible.

A Afers Interns també els va sorprendre que no constessin a l’atestat les informacions proporcionades pel confident anònim -també agent de la policia de Vila-seca-, sobre la implicació dels policies en l’agressió.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet. “Hagués vist que la minuta dels agents de la Policia Local explica una història completament diferent a la del responsable de seguretat de la discoteca i a la informació de l’informador”, ha resumit el sotsinspector.

A més, també ha qüestionat que no es transcrivís la trucada que van fer els presumptes agressors des del telèfon de la víctima i que no es comprovés que l’àudio aportat al jutjat no s’escoltava correctament.

Les defenses, però, sostenen que, quan el sergent Cunillera va redactar l’atestat per lliurar-lo al jutjat, la caporal no havia registrat la conversa al llibre de telefonemes de la policia i, per tant, no disposava d’aquesta informació. A més, Cunillera es va queixar que li havia “rebentat” la investigació perquè, sense que ell ho sabés, s’havia demanat als agents sospitosos que lliuressin una minuta sobre l’actuació d’aquella nit. Per tant, sosté la defensa, se’ls havia posat en alerta que algú investigava els fets.

El confident sentia por
Per la seva banda, el confident de la caporal dels Mossos ha explica que, com que ell també era agent de la Policia Local de Vila-seca, no volia que es fes públic el seu nom o que es pogués saber que ell havia aportat informació sobre el cas. “Temia represàlies, que m’obrissin expedients o que em fessin la vida impossible. Creia que, en una comissaria petita, si sortia jo com a iniciador d’alguna cosa em farien el buit i em causarien problemes”, ha declarat a les preguntes del fiscal.

El sotsinspector ha exposat que la jutgessa difícilment hauria arxivat el cas si l’atestat hagués sigut més complet

L’agent, que actualment treballa en un altre cos policial, ha dit que el tema de la presumpta agressió dels agents era “el tema de xafardeig del moment”. El policia ha posat d’exemple el fet que “si estaves parlant del tema amb algú i venia un caporal ens deia que paréssim de parlar del tema”. “Per què havia de ser jo qui ho denunciés a un superior si ja ho sabia tothom”, ha justificat a la defensa.

A més, aquest dimecres també ha declarat el cap de la Policia Local de Salou, l’inspector José Luis Gargallo, qui ha dit que la caporal va actuar de forma “anormal” a la comissaria, atès que va intentar obtenir la gravació de la trucada dels agents implicats en la pallissa sense seguir “el canal legal”, que es va mostrar “evasiva” i que no volia informar dels motius pels quals requeria el material.

Finalment, Gargallo ha dit que van facilitar la gravació de la conversa als Mossos després de rebre una sol·licitud formal del cap de la comissaria.

Ningú entén com és que el màxim responsable dels Mossos a Tarragona en aquells moments, Jaume Giné, no comparegui com a testimoni en aquest judici…

REDACCIÓ10 Desembre, 2019

El comissari Rafel Comes ha estat el testimoni estrella del judici contra els comandaments dels Mossos que està tenint lloc a l’Audiència de Tarragona. El judici és com una novel·la policíaca. Es parla de mal rotllos, de policies corruptes, de persecucions, d’amenaces i de l’incompliment del deure de perseguir delictes. El judici sembla el guió d’una pel·lícula de corrupció policial.

Hi ha policies bons i dolents. Víctimes i botxins. Aquest dimarts, el comissari Comes – excap de la Guàrdia Urbana de Tarragona – ha enfonsat l’estratègia de defensa dels dos encausats: l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera.

Comes ha dit al tribunal que la investigació sobre la presumpta agressió d’uns policies locals de Vila-seca va ser “desastrosa” i que “era molt millorable”. Rafel Comes no té dubtes que la investigació es va “tancar en fals” i que “es van obviar diligències”.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Sense creuar mai cap mirada amb Jaume Morón, Comes, que va ser sotscap de la regió del Camp de Tarragona, ha insistit molt en el fet que una caporal, encarregada de la investigació, va ser pressionada i amenaçada per “una cadena de comandaments” per deixar d’investigar els fets. Comes ha qualificat “d’insòlit” i “inadmissible” que l’intendent Morón “pressionés” – a porta tancada – la caporal Ester Mas que va ser apartada del cas.

La defensa de Morón també ha volgut treure suc de la mala relació que existia entre Comes i l’intendent Morón quan l’ara comissari era cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona. El rentat de roba bruta no ha anat a més perquè el president del tribunal ha entès que era un tema que no aportava res a la causa.

No s’ha investigat bé
Per la seva banda, el cap de la comissaria de Salou ha dit que veia “lògic” que la instrucció l’assumís el sergent com solen fer “en els casos més rellevants”. A més, diversos mossos també han afirmat que Morón i Cunillera mai no els van demanar que ocultessin o deixessin d’investigar els fets.

El testimoni del comissari Rafel Comes, fet en castellà, ha estat el més crític fins ara amb l’actuació dels dos processats en relació amb la investigació d’un presumpte abús policial.

La investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”

Segons Comes, van descobrir que des de Mossos “no s’havia investigat bé, que s’havia tancat la investigació en fals, que es van obviar proves i que s’havia apartat a la caporal” que va iniciar les indagacions.

En resposta a la defensa, el comissari ha apuntat que la investigació que va fer el 2013 el sergent Xavier Cunillera va ser “un desastre”, era “molt millorable” i “es van obviar diligències”. Segons Comes, si convé “es va de genolls” a buscar un testimoni a qui no pots localitzar per telèfon. “És una declaració important i caldria haver-ho intentat més o anar-lo a buscar si cal”, ha insistit el comissari.

Comes ha afirmat que, a parer seu, les informacions que el confident anònim va traslladar inicialment a la caporal que va començar a investigar els fets permetien estirar del fil.

Segons ell, calia contrastar aquests rumors amb fets objectius per acabar de confirmar que els policies locals eren els agressors del jove a qui van trobar malferit a la zona del cap Salou. Però això, ha dit, no es va fer prou bé.

A més, el comissari ha declarat que li semblava “inacceptable” que l’intendent Jaume Morón, cap de l’ABP del Tarragonès, “pressionés” a la caporal que va començar a investigar els fets perquè li revelés qui era la seva font anònima. “Que un intendent es tanqui dos cops en sis setmanes amb una caporal és un fet insòlit i inadmissible”, ha insistit. Per això, ha dit, el 2015 va decidir elevar el cas a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra i Morón va ser destinat a Gavà al setembre.

Actuació correcta
Per contra, l’inspector Joan Mulet, que en el moment dels fets era el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona, ha opinat que, amb la informació de què es disposava el 2013, Cunillera va fer “el suficient perquè no hi havia més indicis per a poder continuar”.

A més, segons Joan Mulet no hi ha cap irregularitat en el fet que fos el sergent i no la caporal qui assumís el cas. “No està escrit enlloc, però normalment quan el cas tracta de persones rellevants o d’altres policies es fa constar el cap d’unitat com a instructor”, ha detallat.

Cunillera, persona implicada
Preguntat per les defenses, Mulet ha dit que Cunillera era una persona “molt implicada en la feina” i que en la seva opinió no van encobrir ni deixar de fer res. A més, ha criticat que la caporal no podia tractar el suposat confident com a tal perquè era un policia local i “com a policia, està obligat per llei a donar la informació”.

El jutge ha cridat l’atenció als advocats: “Sembla que pretenguin encausar-la (la caporal), però aquí els dos únics acusats són els seus clients”

En la recta final de l’interrogatori a Mulet, el jutge ha cridat l’atenció a les defenses pels “retrets” constants a la tasca de la caporal, a qui han seguit qüestionant. “Sembla que pretenguin encausar-la, però aquí els dos únics acusats són els seus clients”, els ha etzibat el president del tribunal, qui també s’ha queixat pel fet que els advocats deixin entreveure una mala relació existent entre els processats i alguns testimonis.

Poques proves
Per la seva banda, el sotsinspector Eduard Blanch, cap de la comissaria de Salou i Vila-seca, ha dit que li va semblar correcte que el sergent Cunillera assumís la instrucció del cas i que Morón plantegés posar tota la informació de què es disposava en mans de la jutgessa instructora.

Cal recordar que, segons la Fiscalia, el jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades. Blanch ha explicat que la caporal li va traslladar el seu malestar pel fet que “li tallessin les ales” i que ell li va respondre que “era lògic que ho assumís el cap d’Investigació”. A preguntes de les defenses ha dit que no va notar “res estrany” en els processats o que “no volguessin investigar els fets”.

Carta anònima
En la mateixa línia, el sotsinspector Jordi Dalmau ha dit que el cas es va reactivar gràcies a un anònim rebut el juliol del 2014 per la víctima de la pallissa, on s’especificava la identitat dels policies locals que, presumptament, l’havien agredit. “A toro passat tot és molt senzill. Quan tens l’anònim potser fa que vegis que l’atestat inicial justeja, però era correcte amb la informació que es tenia en aquell moment”, ha opinat Dalmau, que a final de 2013 va substituir Cunillera al capdavant de la Unitat d’Investigació de Tarragona.

El jutjat va acabar arxivant el cas perquè, premeditadament, els processats li havien aportar poques dades

Durant la sessió d’aquest dimarts també ha declarat el responsable de seguretat de la discoteca Pachá la Pineda, el qual ha apuntat que la víctima s’havia vist involucrada en alguna picabaralla dins el local i que el van treure i se’n van fer càrrec els agents.

Tot i que la caporal va assegurar que hi havia parlat, el responsable de seguretat ha dit que no recordava que ningú l’hagués trucat per les gravacions d’aquells fets. “Aquella nit no va passar res fora de l’habitual”, ha recordat.

5 anys de presó
Per a aquest dimecres està previst que compareguin més testimonis, però la declaració dels processats no serà abans de dijous. Jaume Morón i Xavier Cunillera s’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

REDACCIÓ9 Desembre, 2019

Dia enrarit a l’Audiència de Tarragona. Un judici suscita l’interès dels mitjans de comunicació. No es tracta d’un cas normal. A la banqueta dels acusats s’asseuen responsables policials, més concretament comandaments dels Mossos d’Esquadra. Estan sent jutjats ni més ni menys que un intendent i un sergent de la policia catalana, Jaume Morón i Xavier Cunillera, respectivament. Tots dos estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home.

Davant del tribunal, la caporal Mas, que es va fer càrrec de la investigació dels fets ha confessat que els dos comandaments processats la van obligar a ‘oblidar’ el cas i a cedir-lo a una altra persona i va denunciar que la tancaven sistemàticament als despatxos dels ‘caps’ per debatre sobre els fets.

Li van demanar que es dediqués ‘a lo suyo’ i que no molestés. Li recordaven que era un caporal provisional. O sigui, que la podien ‘moure’ quan volguessin. Ha denunciat pressions i que es va sentir frustrada per les constants amenaces per parts dels imputats. Durant el dia, els periodistes que segueixen el judici han assistit a una espècie de novel·la de veritable corrupció policial.

Morón va dir a la caporal que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”

La caporal de l’Àrea d’Investigació Criminal – actualment amb grau de sergent – ha detallat que el febrer del 2013, quan es trobava destinada a la comissaria de Salou, va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar (amb discreció) una presumpta pallissa de dos agents de la Policia Local de Vila-seca a un individu borratxo a qui havien recollit davant la discoteca La Pachá. La font informant també era un Policia Local que volia màxima discreció i que es preservés la seva identitat perquè temia rebre represàlies o que la seva vida esdevingués un infern.
No fer més gestions

La policia catalana ha detallat les nombroses gestions que va fer i com les anava traslladant al sergent Cunillera, el seu superior, per tal de mantenir-lo informat. Segons ha declarat, el 13 de febrer el sergent li va dir que es reunissin amb l’intendent Jaume Morón, el qual li va demanar que revelés la identitat de l’informador per tal de contrastar-ne la fiabilitat. Ella ha dit que s’hi va negar adduint que “la posava en perill i que partia de la confiança d’aquesta font”.

Aleshores, ha afegit, com que no va cedir el sergent va dir que seria ell qui s’ocuparia del cas a partir d’aquell moment. Sobre Morón, ha manifestat que l’intendent va dir-li que “era un cas que s’havia de treballar bé, que no fes més gestions i que podia crear un conflicte institucional entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Vila-seca”. La caporal ha apuntat que va traspassar tota la informació de què disposava al sergent i que no va fer més gestions per iniciativa pròpia.

Els dos comandaments dels Mossos d’Esquadra estan acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat violentament un home

Atropellament o agressió?
El cas partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.

Segons l’individu que va filtrar la informació als Mossos, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.

Borratxo
D’acord amb el Ministeri Fiscal, Cunillera no va arribar a contactar amb l’encarregat de la discoteca – que estava pendent de comparèixer a declarar a comissaria i que havia confirmat a la caporal que hi havia imatges de les càmeres de seguretat on es veia a la víctima entrant al vehicle dels policies locals –. A més, sosté que tampoc va reclamar la gravació de la trucada que un dels agents va fer des del telèfon mòbil de la víctima a la comissaria de la Policia Local de Salou, on demanava esbrinar el domicili d’un home que volien acompanyar a casa perquè, segons va dir, anava “molt borratxo” i “li havien donat una bona pallissa”.

Morón i Cunillera en un moment de recés del judici

La caporal ha explicat que l’informador li va transmetre inquietud i preocupació pel fet que el cas havia generat un “cisma” dins la Policia Local de Vila-seca i que els Mossos no estaven fent “moviments”. Alhora, ha dit, el 19 de febrer va traslladar aquestes manifestacions al sergent Cunillera, el qual li va dir que s’havien de reunir novament amb Morón. “Em va tornar a preguntar qui era la meva font i li vaig tornar a dir que no la revelaria. Ell em va dir que no m’hauria de repetir que jo no portava la investigació i que només era la simple caporal de Salou”, ha declarat.

“No van impulsar cap investigació”
El ministeri públic relata que el 25 de febrer el sergent Cunillera, d’acord amb el pla traçat amb l’intendent Morón, i tot i saber que els autors de l’agressió podien ser dos agents de la Policia Local de Vila-seca, va presentar un atestat com a instructor al jutjat número 2 de Tarragona, tot i que la competència del cas requeia en el jutjat número 1, “per tal d’assegurar l’èxit del seu pla delictiu”.

En aquest document, apunta la fiscalia, el sergent va ometre “deliberadament” identificar com a presumptes autors als policies, així com les explicacions que el responsable de seguretat de la discoteca va donar a la caporal. Tampoc no va incloure la transcripció de la trucada que va fer un dels presumptes agressors a la Policia Local de Salou des del mòbil de la víctima i es va limitar a adjuntar un CD amb la gravació de la conversa sense comprovar que no s’escoltava correctament.

Fiscalia creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint

El ministeri fiscal creu que el sergent Cunillera va actuar en connivència amb l’intendent Morón sabent que, amb les poques dades aportades, la jutgessa d’instrucció 2 arxivaria la investigació, tal com va acabar succeint. Posteriorment, la caporal va rebre per correu la gravació de la conversa telefònica i, com que sabia que no s’havia pogut reproduir bé, la va reenviar al sergent, el qual la va ignorar. Després de l’arxivament, els dos mossos processats mai van presentar ampliacions dels atestats, ja que “no van impulsar cap investigació”, segons conclou la fiscalia.
Pendent de judici

El 18 de juliol del 2014, l’home que va ser apallissat va rebre una nota anònima a la seva bústia que identificava dos agents de la Policia Local de Vila-seca, amb el corresponent TIP, com els autors de l’agressió. Després de posar-ho en coneixement de la policia, la Unitat d’Investigació de Tarragona dels Mossos va elaborar nous atestats i el jutjat d’instrucció número 1 va reobrir el cas.

Arran d’això, es va ordenar la detenció i imputació dels agents, així com del cap de la policia local de Vila-seca pel suposat delicte d’encobriment. El cas encara no s’ha jutjat.

El gener del 2015, la caporal va explicar al nou responsable de la investigació tota la informació de què disposava. Dos dies després, l’intendent Morón li va tornar a demanar la identitat de l’informador i si sabia alguna cosa d’una nota anònima que havia permès reobrir el cas, atès que se sospitava que l’autor podria ser “un agent conflictiu dins el cos”.

La caporal diu que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge

Al març, en una nova reunió de 47 minuts, segons ha precisat, Morón va dir-li que, si havia actuat així, és perquè ella hauria “corregut perill” si hagués seguit investigant ja que vivia a Vila-seca, que l’estaven “protegint” i que amb els anys “s’adonaria del favor que li havien fet”.

Caporal provisional
Responent a les preguntes del fiscal, la caporal ha manifestat que va percebre que li estaven dient “que només era una caporal provisional i que em dediqués a la meva feina i no molestés”. A més, la dona ha apuntat que en una ocasió el cap de la Policia Local de Vila-seca la va “escarnir públicament” davant la comissaria, que li havien fet arribar “que no guardés proves a dins de casa perquè sinó algun dia potser se’m cremaria el pis”, que ha hagut de fer contra vigilàncies al sortir de casa seva i que, finalment, se’n va anar del poble i va vendre el seu habitatge.

Desacreditar el testimoni

De la seva banda, els advocats defensors han centrat els respectius interrogatoris en qüestionar l’experiència de l’aleshores caporal. Fins i tot, li han plantejat per què no va acudir al jutjat si creia que s’estava cometent algun delicte, a la qual cosa ha respost que a ella li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets.

En aquest sentit, ha admès que, fins aleshores, Cunillera havia estat el seu referent perquè “anava fins al final” i s’implicava en els temes.

La caporal diu que li havien prohibit fer més gestions i que confiava que el seu superior investigaria els fets

Aquest dilluns també ha declarat el mosso que va encarregar a la caporal la investigació dels fets i qui va posar-la en contacte amb l’informador. En el seu cas, ha dit que va preferir mantenir-se al marge del cas perquè li havien traslladat “a títol particular”. Durant la vista també han declarat els dos agents dels Mossos que van localitzar malferit l’home que presumptament va ser apallissat pels policies.

La fiscalia sosté que els processats van evitar impulsar la investigació i que van obviar informacions clau al jutjat perquè arxivés el cas. S’enfronten a cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

El judici continua aquest dimarts…

REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Els acusats s’enfronten a dures penes de presó

L’Audiència de Tarragona jutjarà al desembre l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos d’Esquadra al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat un home. La fiscalia demana per a cadascun cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

Segons el fiscal, els processats van obligar una caporal a deixar la investigació i a cedir-la al sergent, el qual va obviar al jutjat informacions clau –que identificaven els policies com els autors de la pallissa– perquè arxivés el cas. Un anònim, però, va permetre reobrir-lo i portar els presumptes agressors a judici.

El cas se centra en una caporal dels Mossos de Salou que el febrer del 2013 va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar un cas amb discreció. El mosso li va explicar que se n’havia assabentat gràcies a un informador de qui no en podia desvetllar la identitat per seguretat.

Tot partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.

Segons l’informador, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.

Older Posts

Arxius de policia local de vila-seca | Diari La República Checa

xxx Partners

Obligat a pagar 4.000 euros d’indemnització per mossegar un mosso a Vila-seca

Dos policies de Vila-seca acusats d’assassinat en grau de temptativa

Fereixen a un policia de Vila-seca en requisar productes de top manta

Vila-seca reforça la Policia Local amb la incorporació de 16 agents

Examen policial ja venia amb la resposta encerclada

Fiscalia presentarà recurs contra l’absolució de Morón i Cunillera

El tribunal demana a la defensa dels Mossos jutjats que abandonin la tesis de la conspiració

Bufetades entre mossos per una “desastrosa” investigació contra la policia de Vila-seca

Jutjats dos caps dels Mossos per entorpir una investigació

A judici l’excap de Mossos al Tarragonès per impedir una investigació