Arxius de petroquímica | Diari La República Checa
{"total_effects_actions":0,"total_draw_time":0,"layers_used":0,"effects_tried":0,"total_draw_actions":0,"total_editor_actions":{"border":0,"frame":0,"mask":0,"lensflare":0,"clipart":0,"text":0,"square_fit":0,"shape_mask":0,"callout":0},"effects_applied":0,"uid":"74EB6939-0785-4672-886D-790E6CD24EA7_1554060025029","width":3264,"photos_added":0,"total_effects_time":0,"tools_used":{"tilt_shift":0,"resize":0,"adjust":0,"curves":0,"motion":0,"perspective":0,"clone":0,"crop":0,"enhance":0,"selection":0,"free_crop":0,"flip_rotate":0,"shape_crop":0,"stretch":0},"origin":"gallery","height":2448,"subsource":"done_button","total_editor_time":278,"brushes_used":0}

REDACCIÓ19 Maig, 2019
cen_net.jpg

La indústria química de Tarragona és el pol petroquímic més important del sud d’Europa, amb Repsol, Dow i Basf com a principals multinacionals. Implantada fa més de cinquanta anys, la seva incidència al territori, amb prop de mig milió d’habitants a la zona metropolitana, resulta més que òbvia. Entre la població, hi ha partidaris i detractors, una dicotomia que es palpa en els municipis on s’ha afincat la indústria. Mentre el Morell es mostra més reivindicatiu i alça la veu amb la qualitat de l’aire com a principal obsessió, la Pobla de Mafumet acull la petroquímica amb els braços oberts. Són pobles petits amb pressupostos sobredimensionats que superen els 5 milions d’euros, inflats per l’IAE que paguen les companyies. Des que es va segregar de Tarragona, la Canonja, ha passat de barri tarragoní a municipi ric. Conviure amb la química té un preu.

Tarragona representa el 50% de la producció química de Catalunya i el 25% de l’espanyola. Genera uns 6.000 llocs de treball directes, amb una repercussió directa o induïda sobre 40.000 llocs de treball. Més d’un 50% de les exportacions de Tarragona són productes químics. “’Es un indubtable motor per a l’economia de les comarques tarragonines i la seva activitat és estratègica pel conjunt del teixit productiu”, diu la presidenta de la Cambra, Laura Roigé. “Cal que promovem Tarragona com el clúster químic més potent al sud d’Europa per atraure noves inversions, consolidar les infraestructures i ser un referent en investigació i desenvolupament”, afegeix. La institució és defensora incondicional del sector. De fet, el vicepresident primer de la Cambra, nomenat just aquest dijous, és el director de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font.

L’AEQT i l’economia circular
Font fins fa uns dies era el president de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona. Cambra i AEQT van a l’uníson en la demanda d’uns preus energètics competitius, amb les xarxes tancades com a factor clau. L’AEQT vetlla pels interessos de les químiques i alhora advoca per la sostenibilitat i l’economia circular. Tant Dow com Repsol disposen de plans amb tot un seguit de compromisos amb el territori i el medi ambient. La companyia petrolieria ha dut a terme un pla de millores ambientals al conjunt del complex industrial. Segons fonts de la companyia, s’ha fet una inversió de 50 milions d’euros, 31 dels quals han estat destinats a la reducció de les emissions d’òxids de nitrogen. Alhora garantia aquest maig que seguiran fent anàlisis de la qualitat de l’aire, a través de l’Eurecat i la URV, però algun municipi en recela.

Hi ha diversos municipis que conviuen amb els dos complexos petroquímics tarragonins, el nord i sud, units pel rack que es va construir per transportar els productes fins al port tarragoní, on l’activitat química representa el 60% dels moviments. Pobles petits es veuen beneficiats amb ingressos importants pel fet de tenir indústria dins els seus termes. El Morell i la Pobla de Mafumet, enganxats al polígon nord, on hi ha la refineria de Repsol, gaudeixen de serveis, equipaments instal·lacions fora de l’abast de qualsevol poble de les seves dimensions. El complex poliesportiu de la Pobla, amb piscines cobertes, jacuzzi, sauna, pistes de pàdel i tennis i gimnàs, és paradigma del que pot representar ser un municipi industrial. Al Morell també es gaudeix d’una zona esportiva, un pavelló i un teatre-auditori gràcies a la química.

La visió crítica del Morell
“Els nostres municipis no serien el que són sense la indústria química”, afirma l’actual alcalde del Morell, Pere Guinovart (PDeCAT). És un poble de 3.600 habitants amb un pressupost de 5,5 milions d’euros. Un 40% el finança la química. Guinovart, però, creu que aquesta considerable quantia d’ingressos no pot donar carta blanca a la indústria. Opina que el discurs sobre les bonances econòmiques de tenir indústria química al costat, vàlid durant molts anys, ha quedat “antagònic”, front una població més exigent i noves formes de produir més verdes. “El fet que ens paguin impostos o festes majors no justifica que amaguem el cap sota l’ala, fent cas omís a les preocupacions dels ciutadans amb la química, i ara a les eleccions és el moment en què el ciutadà té veu; la indústria ha de complir compromisos i nosaltres, exigir-los”, etziba.

D’un temps ençà, la qualitat de l’aire ha esdevingut el principal cavall batalla del Morell. El municipi discrepa de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, creu que el control per part de la Generalitat és insuficient i capitaneja, des de fa quatre anys, junt amb la Plataforma Cel Net i la UPC, un estudi propi més exhaustiu, sobre la contaminació de l’aire i les repercussions en la població. “I sempre dic que Ballesteros ho hauria de liderar”, afegeix. Guinovart es retira de la política, tanca la llista de Junts pel Morell com a darrer suplent i li agafa el relleu el tinent d’alcalde Eloi Calbet. L’històric alcalde, però, garanteix que el seu partit mantindrà de “línia vermella” aquesta lluita per a una millor qualitat de l’aire. Diversos partits polítics de Tarragona, com la CUP, també s’han compromès a fer-ne un estudi independent.

Una bona convivència “volguda” a la Canonja
El posicionament crític del Morell contrasta amb el beneplàcit que impera a la Canonja. Un 85% del polígon sud es troba dins d’aquest terme municipal. “És una convivència forçosa i obligada, però també desitjada i volguda per part nostra”, diu l’alcalde Roc Muñoz (PSC), que es presenta a la reelecció aquest 26-M. A diferència del Morell, la Canonja avala la Taula de Qualitat de l’Aire. La segregació amb Tarragona, l’any 2010, va suposar-li multiplicar per 1,5 el seu pressupost, en un procés de traspàs que es fa paulatinament i que es completarà l’any 2025. El pressupost d’enguany s’enfila als 12,5 milions d’euros, dels quals 8 milions provenen de la indústria. “Hem passat de tenir deute a tenir superàvit”, manifesta Muñoz. Això permet tirar endavant grans projectes al poble, amb inversions que superen el milió d’euros.

Entre aquests projectes destaquen el futur Museu del Mamut que es vol ubicar al Mas de l’Hort de l’Abeurador, l’edifici polivalent de la Rambla 15 d’Abril i la rehabilitació de l’immoble de l’Orfeó Canongí, l’obra emblemàtica de la pròxima legislatura, on s’invertiran 3 milions i escaig. “És inevitable que hi hagi gent contrària a la química, quan curiosament alguns d’ells han viscut d’aquesta indústria, però no es dona cap moviment contrari fort”. La Canonja defensa la indústria des d’una situació avantatjosa. Percep grans ingressos ja que la major part d’indústria és al seu terme, però hi conviu a certa distància, amb la N-340 fent de barrera. Els vents dominants també juguen al seu favor -s’estalvien males olors. En canvi, altres pobles la tenen més a prop, però fora dels seus límits geogràfics i, per tant, sense dret a fer caixa de la química.

Cel Net: “El poder d’aquestes indústries és terrorífic”
Els ecologistes lamenten que el sector químic exerceixi un poder “terrorífic” en les administracions públiques i ajuntaments. Amb tot, celebren l’apoderament de la ciutadania en els darrers anys. “Veig que la societat s’ha apoderat una mica més de la qüestió i que els efectes sobre la salut són més greus que els beneficis que comporta”, sosté el portaveu de la plataforma Cel Net, Josep Maria Torres. El col·lectiu contradiu l’argument que la indústria química hagi generat més riquesa al territori, i afirma que ha estat just al contrari. Subratlla que es tracta d’una de les zones més empobrides del país, amb municipis que tenen la renda per càpita més baixa de Catalunya. En aquest sentit, Torres apunta que tampoc hi ha molts veïns treballant dins del complex industrial i que es redueix a “unes poques persones”.

A banda, també critica que les administracions no solucionin els episodis de contaminació. “Tenim una fotografia clara: puntes molt greus, però amb mitjanes que no superen els llindars problemàtics a nivell judicial i de productes compostos carcinògens que pugen a uns nivells que no es podrien respirar i venen cap als municipis”, precisa Torres. Davant d’això, reitera que calen solucions per part dels governs i de la indústria. “Encara vivim en una societat en què és millor tapar els problemes que afrontar-los, tant l’administració com els municipis el que volen és que sigui tabú”, etziba el portaveu dels ecologistes. Tot i això, es mostra optimista perquè diu que s’està instal·lant una indústria no contaminant al territori. A més, segons el seu parer, el complex té els dies comptats perquè la indústria del petroli decau i que acabarà tancant.

 


REDACCIÓ18 Març, 2019
petroquimica.jpg

Denuncien l’existència de benzè i butadiè

Un estudi elaborat per la Fundació Mare Terra Mediterrània en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) alerta de la presència de benzè i butadiè per sobre dels nivells innocus a l’entorn del polígon petroquímic sud de Tarragona. Segons informa l’entitat, s’han instal·lat nou sensors als barris de Ponent de Tarragona -i un com a control a Llevant- per saber “què es respira” en aquesta zona, densament poblada.

El mostreig, que s’ha fet durant cinc mesos, ha mesurat la concentració mitjana de certs compostos orgànics volàtils (COVs) en períodes de quinze dies i, entre els resultats, destaquen els alts nivells d’1.3 butadiè i de benzè –tots dos reconeguts com a cancerígens.

Les dades mostren una tendència creixent d’aquests dos components al llarg de tots els mesos de l’estudi, que sobrepassen els acordats com a innocus per a la salut pública. Segons recorda Mediterrània, “està demostrat que una exposició prolongada al benzè, ni que sigui amb quantitats molt petites, és molt nociva per a la salut humana”.

Fa anys que l’entitat reivindica que es faci un estudi epidemiològic amb especial atenció a la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona, “una zona fortament industrialitzada i amb moltes infraestructures de transport que també generen emissions de contaminants”. Segons Mediterrània, els resultats del primer mostreig demostren la necessitat de seguir analitzant la qualitat de l’aire i que es faci un estudi epidemiològic del Camp de Tarragona.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
qualitat_aire.jpg

Imatge de la roda de premsa d’aquesta tarda

L’estudi de qualitat de l’aire del Morell presentat aquest dijous indica que s’han registrat 70 episodis de contaminació entre el gener i febrer d’enguany al polígon nord del complex petroquímic de Tarragona. Això suposa un increment respecte al període d’entre el gener i l’octubre del 2018, en el qual se’n van compatibilitzar 51. Segons l’informe, el valor més alt de butadiè s’ha situat en 15,7ug/Nm3 i el de benzè en 35,6 ug/Nm3, quan la normativa estableix que la mitjana anual no haurien de superar els nivells de 2 i 5 respectivament, atès el seu component carcinogen. Per tot plegat, els responsables de l’estudi qualifiquen que la situació no és “bona” i, per això, reclamen solucions i estudis independents a la Generalitat i a les empreses del sector.

L’equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat les conclusions del quart estudi de la qualitat de l’aire elaborat durant els mesos de gener i febrer al municipi del Morell, en el qual s’han registrat nou punts a través de dos receptors, els nivells de contaminació. L’anàlisi conclou que el 7 de febrer va ser el dia que es va detectar el valor més alt de butadiè, xifrat en 15,7 ug/Nm3, que correspon a la concentració mitjana de dotze episodis detectats durant unes tres hores i mitja de la jornada. A més, aquest valor també correspon al més alt de freqüència de vent. Pel que fa a les concentracions de benzè, coincideixen en dies i en les mateixes quantitats d’hores, però en aquest cas, la xifra se situa en 35,6 ug/Nm3. Aquestes puntes suposen que se superin la mitjana màxima anual que és de 2 i 5 respectivament.

L’informe també registra els episodis d’olor procedent dels controls socials, el 60 i 70% dels quals procedeixen del polígon nord. En aquest apartat, s’indica que els receptors situats al magatzem municipal i el carrer Nou són els que han tingut més impacte, atès que són els més propers a la plata de producció d’1,3-butadiè. En contra, l’impacte a l’institut El Morell i a l’escola Ventura Gassol ha estat quatre vegades inferior.

Hi ha un estudi de la qualitat de l’aire

Per tot plegat, el director del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, Xavier Roca, considera que es tracta d’una situació “episòdica” i que aquesta no és “bona” en un indret en què es produeixen episodis de compostos carcinògens amb valors que superen les mitjanes anuals de les normatives vigents. Davant d’això, ha subratllat que s’haurien de “reduir el nombre d’episodis de contaminants” atès que la problemàtica no rau en la indústria sinó “en la variabilitat de les emissions”.

Tot i això, segons els responsables de l’estudi s’han registrat uns valors globals més baixos en controls de 24 hores, fet que demostra que amb la realització d’aquests treballs s’ha aconseguit que les indústries moderin les seves emissions.

Reclamen solucions i estudis independents
Tant la Plataforma Cel Net com l’Ajuntament del Morell, l’únic municipi de la zona, promotor de l’estudi, han reclamat a la Generalitat que impulsi un estudi independent al que realitzen les empreses del sector per tal de garantir-ne l’objectivitat dels resultats. En aquest sentit, el batlle del Morell, Pere Guinovart, ha assegurat que no volen que “cap indústria faci estudis perquè si no no són creïbles” i, ha insistit en la necessitat d’un informe global dels polígons nord i sud.

 

 


REDACCIÓ16 Setembre, 2016

L’empresa petroquímica Repsol, amb una seu i planta de producció a Tarragona, ha estat guardonada com a la millor companyia petroquímica de l’any. Aquesta distinció l’atorga any rere any la revista Petroleum Economist, una de les més reconegudes i veteranes del sector energètic. Porta 80 anys oferint anàlisi macro-econòmics i geopolítics d’alta qualitat sobre la indústria energètica i els seus esdeveniments són reconeguts mundialment per comptar sempre amb els líders d’opinió més destacats del sector.

Un dels factors que ha permés a la companyia Repsol rebre aquesta repsol -petroleum-economist-awardsdistinció ha estat l’aposta de l’empresa per desenvolupar productes de qualitat i d’un alt valor afegit, com la del polietilè metal·locè, produït al Complex Industrial de Repsol a Tarragona. Aquest polietilè “made in Tarragona” té una alta densitat amb excel·lents propietats òptiques, de brillantor i transparència, i mecàniques pel que fa a flexibilitat i alta resistència a la punció, esdevenint un dels millors films per a l’embalatge.

Marc MOLINA

 

 

 


REDACCIÓ23 Març, 2015

ENTREVISTA

Teresa Pallarés és la directora de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. En aquesta conversa amb el diari La República Checa, desmitifica els perjudicis socials envers la indústria química. Diu que l’aposta passa, essencialment, per especialitat i per la seguretat. Considera que, a Tarragona, la convivència entre el sector químic i el turístic és exemplar. Teresa Pallarés recorda que el sector paga molts impostos, els quals li agradaria que revertissin en inversions necessàries per la manutenció i millora de la química.

teresa_pallares2
Teresa Pallarés és la directora general d’AEQT

teresa_pallares

REPUBLICA CHECA – Ha passat de subdelegada del govern a director general de l’AEQT. Què ha après durant els darrers dos anys?
TERESA PALLARÉS – Han estat dos anys d’aprenentatge. D’apropar-nos, d’obertura a l’exterior per part de l’AEQT, donar-nos a conèixer una mica més.

RC – Un canvi difícil oi?
TP –
He de confessar de em feia molt de respecte. Tenia por a no entendre el món de la química i les seves especificitats.

RC – La química és fonamental per l’economia del territori i dels tarragonins…
TP –
Tenim sort de tenir un sector químic amb aquestes característiques. Genera llocs de treballs estables i qualificats i tenim alts índexs de seguretat i sostenibilitat. No podem ignorar que té un fort impacte en l’àrea del coneixement i de la investigació. A Tarragona, en cada família hi ha una persona que té relació directa amb la química. Hi ha 6 mil llocs de treballs directes.

Tot té el seu risc
RC – S’està perdent la imatge que la indústria química és un monstre contaminant?
TP –
Crec que està desapareixent. La gent sap que no fabriquem pastissos i ha de saber quin tipus d’indústria tenim al territori. També han de saber que som un sector seriós, responsable, sostenible i amb una baixa sinistralitat laboral.teresa_pallares4

RC – O sigui és un sector amb riscs…
TP –
No hi ha res amb risc zero. Ni aquí, ni enlloc. Viure al costat d’una autopista també té perills. Fins i tot als paquets de tabac s’adverteix que fumar mata.

RC – Com es pot desmitificar els problemes cancerígens?
TP –
Tot té que veure amb la percepció. Jugar o banalitzar amb aquestes qüestions és perillós. Els estudis revelen que els límits amb els quals l’OMS comença a identificar risc per a la salut, a Tarragona, estan per sota. La nostra missió és explicar, responsablement, què fem i com ho fem. No explicar-ho genera inquietuds i dubtes. Som els primes interessats que es facin les coses bé i amb seguretat.

Impostos i inversions 
RC – El sector químic es queixa dels impostos excessius…
TP –
Paga el que ha de pagar. No és una prebenda. Es paga perquè generem una activitat econòmica. No obstant, demanem que hi hagi un retorn per fer inversions, millores, correccions… Val a dir que paguem 200 milions anuals en concepte de manteniment i millores.

RC – És fàcil conciliar Turisme i Industria química?teresa_pallares5
TP –
La química fa 40 anys que està al territori i 20 anys que existeix PortAventura. Ara s’està projectant el BCN World. Això trenca una llança a favor nostre. No podem obviar que tenim les millors platges d’Europa, un entorn natural envejable, un Priorat que complementa l’oferta turística. Vivim i convivim amb cordialitat. En termes urbanístiques es va tenir el cap fred a l’hora de saber pactar, sobretot, les distàncies. Això en alguns indrets d’Europa no s’ha fet bé. La distància dels 500 metres ha fet que hagi respecte pels dos sectors que són els motors de l’economia del territori.

RC – L’aposta és l’especialitat… oi?
TP –
A Tarragona estem fugint de les comoditats i apostant per l’especialitat i la qualitat. No volem capficar-nos exclusivament amb la producció.

Clúster suma de sinergies
RC – La gent acaba d’entendre el significat i l’objectiu del Clúster?
TP –
El Clúster a Tarragona existeix fa 40 anys. Les empreses es van instal·lar aquí i poc a poc van anar buscant sinergies, les quals van acabat oferint serveis mancomunats. Després de crear les sinergies es va decidir posar un nom (Clúster). L’objectiu és continuar transmetent aquest valor afegit cap enfora. Ens hem de promocionar com un indret ideal per a invertir, ja que oferim un alt nivell de qualitat, d’especialització i generem molts llocs de treball i, conseqüentment, riquesa.

RC – El sector turístic entén prou bé la vostra feina?tersa_pallares3
TP –
Crec que sí, tot i que hem d’insistir en el què fem. Esperem que el sector  ens digui què podem i que vol que fem.

URV és importantíssima
RC – Dóna la sensació que el Clúster és una desfilada de polítics…
TP –
No. Rotundament no!!! Els polítics són membres d’honor però no intercedeixen en la nostra feina. Hi ha tres blocs: l’AEQT i el Port; les empreses, la URV, els sindicats i els membres adherits i, finalment, els representants de les institucions polítiques. Hi ha qüestions locals que requereixen la presència del sector polític  com és el cas dels POUM’s, IBIS… Cal tenir present que l’estabilitat econòmica passa per l’estabilitat política.

RC – La URV és una plusvàlua, oi?
TP –
És fonamental perquè ens aporta coneixement i matèria gris. Tenim molts projectes amb la URV i alumnes amb màsters i en pràctiques.

 


REDACCIÓ3 Febrer, 2015

viñuales
Rubén Viñuales, portaveu de ‘Ciutadans’ Tgn

Ciutadans (C’s) critica les retallades del govern de la Generalitat, les quals tenen conseqüències negatives en serveis i polítiques socials. El portaveu de l’agrupació a Tarragona, Rubén Viñuales  censura que es retallin en serveis essencials mentre es destinen quantiosos recursos a despeses supèrflues i totalment innecessàries en els temps de necessitat social”.

En l’opinió del dirigent polític no fa gens de sentit que Tarragona amb un entorn complex a nivell de seguretat per qüestions relacionades, essencialment, amb la petroquímica, verifiqui tisorades en recursos de prevenció i emergències.

Les retallades dirigides pel govern d’Artur Mas, segons el parer de Viñuales, estan en l’origen, segurament, de les dimissions dels caps dels bombers voluntaris i de les nombroses protestes del col·lectiu que lamenta la desídia del govern convergent.

El representant polític  considera que “el volum industrial, de mercaderies, comercial i turístic, ha d’estar protegit de manera proporcionada als riscos existents”. Recorda que una capital de província com és Tarragona no pot conviure, a causa de retallades governamentals, incidents com el del Servei de Hemodinámica.


REDACCIÓ4 Agost, 2014

petroquimica
Milloren subministrament al polígon petroquímic

La companyia Endesa ha reforçat la seguretat en una subestació elèctrica a Tarragona millorant així el subministrament al polígon petroquímic. En concret, s’ha renovat el sistema de protecció d’un dels transformadors amb un equipament més sofisticat que l’anterior i que permet, entre d’altres, desconnectar-se automàticament si és necessari.

Del transformador on s’ha aplicat aquesta millora surten set línies de mitja tensió a 25 kV que alimenten diverses empreses del polígon petroquímic sud, un sector que per les seves característiques productives, requereix un servei elèctric òptim. La subestació on s’han dut a terme els treballs es troba als afores de Tarragona, a la carretera N-340.

El nou equipament és d’última generació i compta amb més aplicacions que l’anterior. Entre d’altres, controla els paràmetres de funcionament del transformador i pot desconnectar-lo de manera automàtica.

PETROQUIMICA1
NO és la primera renovació que fa Endesa

Segons detalla Endesa en un comunicat, el nou sistema de protecció és més sofisticat perquè unifica, en un sol dispositiu, totes les mesures que realitza sobre l’operació del transformador i permet obtenir informació més precisa i en més profunditat.

Els sistemes de protecció dels transformadors mesuren i monitoritzen, de manera digital, diversos paràmetres que intervenen en el correcte funcionament d’aquests aparells, tals com tensió, intensitat i consum.

En cas de detectar una anomalia, el desconnecten automàticament per prevenir incidències, aspecte important si és dóna servei a instal·lacions com el polígon petroquímic.

Amb aquesta intervenció, ja són tres els transformadors reformats del total de sis que hi ha a la subestació. La instal·lació, amb 305 MW de potència instal·lada, dóna servei a un total de 51.171 clients repartits entre els municipis de Reus, Salou, Tarragona i Vila-seca.

 

 


REDACCIÓ23 Juliol, 2014

port de tarragona
La ministra sentint les explicacions del nou moll de la química

La ministra Ana Pastor ha visitat, aquesta tarda, el Port de Tarragona. És la setena vegada que la governant popular es desplaça a la ciutat des que  és la titular de Foment. Avui ha presidit a la inauguració de l’ampliació del Moll de la Química del Port de Tarragona, que passa de 18 a 36 hectàrees.

La ministra de Foment, acompanyada del conseller de Territori i Sostenibilitat, del president de l’Autoritat Portuària, alcalde de Tarragona i moltes altres autoritats del món polític i de la petroquímica, ha sorprès els assistents, fent els possibles per expressar-se, durant 41 segons, en català.

port de tarragona
El president del Port i la ministra Pastor

Pastor ha dit que el seu ministeri ha passat del ‘power point’ a l’acció i prova de la feina feta són les obres que s’han inaugurat aquesta tarda, tot i no haver tallada de fites. Fa mesos que les obres estan enllestides.

Amb una inversió de 116 milions d’euros -dels quals 40 milions són inversió del sector privat-, el moll ha crescut de 18 a 32 hectàrees, amb un total de 1.200 metres de línia d’atracada, la qual cosa permetrà que hi atraquin els bucs de més envergadura i triplicar el volum de productes químics que circulaven fins ara pel moll. El trànsit marítim del port va arribar a gairebé 30 milions de tones l’any passat. Un 60% del material és petroli i els seus derivats.

Millores ferroviàries

El president de l’Autoritat Portuària, en la seva al·locució ha volgut remarcar que el Port és la principal plataforma logística del sud de Catalunya amb un moviment anual de 30 milions de tones de mercaderies, a banda de representar un 40% del total de mercaderies mogudes a Catalunya pel que fa a tràfics dels ports d’interès general del país.

Josep Andreu ha recordat les potencialitats del port i ha volgut evidenciar que el Corredor del Mediterrani és fonamental per guanyar més presència en Europa i poder competir no només amb productes petroquímics com també agroalimentaris.

port1
Ana Pastor ha parlat per primera vegada en català

La ministra popular ha informat que al 2015 estarà acabat l’ample mixt entre Castellbisbal i el nus de Vila-seca, una obra que permetrà una major fluïdesa en les comunicacions ferroviàries.

“Els que em coneixen saben que no m’agrada prometre. Hem passat del power point a l’acció. Ara mateix estem fent tot el possible i allò que està a les nostres mans”, ha dit la ministra als periodistes.

Inversió mixta

Per la seva banda, el conseller Santi Vila, després d’enaltir el paper que juga en l’economia del país el Port de Tarragona, ha explicat que les relacions entre el govern central i l’autonòmic passen per moments interessants, ja que s’aposta per les mateixes prioritats.

El polític català ha destacat la inversió que supera els 116 milions d’euros, dels quals 30% procedeixen de la iniciativa privada.

El conseller Santi Vila ha respost que es passa per un moment “dolç” i “madur” en infraestructures aeroportuàries resoltes per molts anys, si bé cal “rematar” les infraestructures viàries i ferroviàries. Vila ha citat l’A-27 o el tercer fil com les grans pendents.

Segons el conseller, els governs espanyol i català coincideixen en el calendari de prioritats, però ha retret que “quan els projectes s’adjudiquen, s’han de portar a terme”.

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, després d’agrair la presència de la ministra – “la quarta visita a Tarragona des de que sóc alcalde” -, ha dit que el creixement de la ciutat està basada, essencialment, en el port, la industria química i la universitat.

DM/RC

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter