29. Març 2024

Arxius de periodistes | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Maig, 2023
premsa2.jpg

Avui, 3 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa. Una jornada que, a tot el món, serveix per a reclamar algunes millores de la professió i sobretot, rescat alguns drets perduts.

La labor periodística és essencial per a una societat lliure i democràtica, i és important que els governs i la societat civil treballin junts per protegir als periodistes i garantir la seva llibertat i seguretat.

En molts llocs del món, els professionals de la informació i comunicació  enfronten amenaces i perills pel seu treball, incloent-hi la violència i l’assetjament sexual. A més, la falta d’accés equitatiu a la propietat i als càrrecs de direcció i presa de decisions en els mitjans  no és un problema menor.

És vital que es promogui un entorn segur i just per a les dones periodistes en les redaccions, i que s’abordi la bretxa salarial i la precarietat laboral en el sector. La llibertat de premsa és fonamental per a la transparència, l’estat de dret i la participació ciutadana, i ha de ser protegida dels atacs dels governs i altres poders.

En aquest Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, és important reconèixer la valentia de qui ha perdut la vida en el compliment del seu deure periodístic, i de treballar junts per garantir que la premsa continuï sent un contrapoder independent i compromès amb la veritat i la justícia.

PUBLICITAT















REDACCIÓ11 Novembre, 2022
colegi-periodistes.jpg

La Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha aprovat sortir de la Xarxa de Col·legis Professionals de Periodistes estatal per discrepàncies amb el sistema de representativitat. Un element que és clau, han apuntat, en la definició de la presa de decisions en l’esborrany de proposta de creació d’un futur consell de col·legis professionals de periodistes.

Actualment, el Col·legi té més de la meitat dels col·legiats de la Xarxa. El sistema proposat de representació per la majoria dels col·legis integrants ha estat un col·legi un vot. Un fet que representa “una infravaloració dels professionals de Catalunya”, han criticat.

Des del Col·legi, afegeixen, s’ha defensat un vot ponderat a partir d’una doble votació, per nombre de col·legiats i nombre de col·legis, que garantís que no hi pogués haver una imposició sistemàtica dels col·legis més grans respecte els més petits, ni a la inversa. Lamenten que no s’hagi pogut arribar a un acord que satisfés totes les parts.

La Xarxa estatal de Col·legis Professionals de Periodistes es va formar el 14 de juny del 2018

La Xarxa estatal de Col·legis Professionals de Periodistes es va formar el 14 de juny del 2018, tot i no estar constituïda com a entitat jurídica. Fins ara representava a més de 7.000 periodistes col·legiats i col·legiades i estava format pels col·legis d’Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Catalunya, Castella i Lleó, Galicia, La Rioja, Múrcia, Navarra i País Basc. Catalunya té més de 4.200 col·legiats.

Els col·legis català i gallec van ser els primers a demanar formalment la creació d’un Consell Professional de Periodistes, ja que l’actual llei estableix que és obligatòria la seva constitució quan dues comunitats autònomes tenen col·legi professional.

Fins ara aquesta xarxa estava formada per 11 col·legis de periodistes amb més de 7.000 periodistes, 4.200 dels quals a Catalunya.

PUBLICITAT







REDACCIÓ11 Març, 2022

D’ençà que va començar la invasió russa d’Ucraïna, són multitud les sancions que s’han imposat al país liderat per Putin. Entre elles trobem que Brussel·les va ordenar la censura dels mitjans Russia Today i Sputnik a tot el territori comunitari. Cosa que no va trigar a reaccionar Putin, signant una llei que amenaça amb penes de fins a 15 anys de presó per als periodistes que donin “informació falsa” sobre la guerra. Com a conseqüència, fins a 850 periodistes volen fugir del país.

Davant l’amenaça de Valdímir Putin d’empresonar els periodistes que informin del que passa a Ucraïna, són molts els mitjans de comunicació d’arreu del món que han tret d’allà els seus treballadors. RTVE o l’Agència EFE, per exemple, van ser de les primeres a anunciar que deixarien d’oferir informació des del país de manera temporal, per por de les represàlies de Putin. Però a Rússia hi havia molts periodistes treballant, explicant de prop el que passava. Alguns treballadors de mitjans, altres periodistes freelance.

La Unió Europea està pressionat al règim de Putin

I segons va explicar a Vozpópuli el secretari general de l’EIJ, Ricardo Gutiérrez, aquest dimecres eren 850 periodistes els que volien fugir de Rússia per por de les conseqüències que pugui tenir continuar exercint la feina. Però això no és tot, sinó que Gutiérrez considera que si la Unió Europea posa més mesures contra Rússia, Putin també endurirà les seves.

En els darrers anys, des de la Unió Europea s’ha lluitat per la llibertat d’expressió i per posar fi a una guerra cibernètica que porta a difondre molta propaganda. Han volgut impulsar els mitjans de comunicació tradicionals, s’han creat consells d’ètica professional, ha augmentat el suport a projectes a favor de la llibertat d’expressió i ha facilitat que els periodistes freelance puguin decidir més sobre les condicions dels treballs i projectes que accepten.

Però això ha canviat amb la guerra d’Ucraïna. La Unió Europea ha decidit que el millor que podien fer era censurar els mitjans Russia Today i Sputnik, els oficials del Kremlin, que han estat acusats de difondre propaganda constantment.

El cap de diplomàcia de la Unió Europea, per la seva banda, es va atrevir fins i tot a remenar la possibilitat d’establir altres sancions als mitjans que “bombardegin el cervell”. Per això, va argumentar: “La democràcia és un sistema el combustible del qual és la informació. Si la informació és dolenta, la democràcia és dolenta”.

Però davant aquesta situació, Putin va decidir actuar ràpid i el passat dia 4 de març va signar una llei per la qual els periodistes podrien enfrontar-se a penes de fins a 15 anys de presó si ofereixen una informació que ell consideri falsa. És a dir, si parlen de la guerra d’Ucraïna. Per tant, va ser un nou cop a la llibertat d’expressió, cosa del que el president rus no ha estat gaire partidari des que arribés al poder.

PUBLICITAT
P





REDACCIÓ23 Juny, 2021

El pasado lunes Pedro Sánchez celebró un acto en el Liceo de Barcelona y desde la Junta Ejecutiva del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) aseguran que “se repitieron una vez más las limitaciones de acceso a profesionales de la información, especialmente de fotoperiodistas”.

 Según dicen, “el pasado domingo, en la asamblea de compromisarios del FC Barcelona también hubo muchos obstáculos para el trabajo del periodismo gráfico, hasta extremos casi absurdos, muy alejado del escenario principal de los hechos”. Pero además, protestan porque “hechos como estos han sucedido también en el Parlamento, en el Palau de la Generalitat y en otros recintos, tanto públicos como privados, donde, las instituciones convocantes de los actos, dejan sólo a un reducido número de profesionales a partir de un pool de agencias que los cubran”.

Aseguran que entienden “las dificultades logísticas para organizar determinados actos de gran trascendencia pública, pero justamente por eso” reclaman que el máximo número de mediados posibles puedan puedan cubrirlos. Señalan que “celebrar actos de esta importancia limitando el acceso de profesionales de la información tiene el efecto contrario de empobrecer la magnitud de estos eventos, ya que la ciudadanía recibirá una información nada diferenciada. Garantizar el derecho a la información de la ciudadanía requiere, entre otras cosas, que la información que reciba sea lo más plural y lo más completa posible y que reducir a la mínima expresión la cobertura gráfica, como empieza a pasar últimamente con demasiada frecuencia, va en dirección totalmente opuesta”.

Por otra parte, dicen que entienden “también que la pandemia hace necesarias ciertas prevenciones, pero al mismo tiempo” creen “que éstas no pueden ser utilizadas por no respetar el derecho a la información, que comienza a ser una excusa que una necesidad”.

“Estas limitaciones tienen, además, un efecto secundario muy perjudicial, que es que cada vez podrá trabajar un número menor de profesionales de la información si se sigue promoviendo que las imágenes principales sólo las puedan obtener un reducido número de medios. Es decir , que esta situación no sólo perjudica el derecho a la información de la ciudadanía sino que acentúa también la precariedad en el sector.

Es cierto que en los últimos años han aumentado el número de medios de comunicación, pero esto no es una excusa para implantar ni consolidar discriminaciones injustificables, ya que todos los medios merecen las mismas oportunidades “, continúan.

Por todo ello, desde la Junta Ejecutiva del SPC reclaman “a todas las instituciones y entidades que convocan actos de esta naturaleza -especialmente las públicas y las de partidos políticos- que lo hagan pensando también en facilitar el trabajo de los y las profesionales de la información, especialmente fotoperiodistas y cámaras “. Además, hacen “un llamamiento a todos los y las profesionales para exigir de manera unitaria el fin de estas discriminaciones y que sigan denunciándolas como lo están haciendo últimamente”.

PUBLICITAT







REDACCIÓ1 Maig, 2021
fabian_nevado-1280x1707.jpg

Es evidente que el 1 de mayo es un gran día para los trabajadores y también para los sindicatos, muy denostados últimamente pero que hacen un gran trabajo de contención empresarial en un mundo laboral cada día más precario y más desregularizado. Sin ellos, el mundo del trabajo estaría mucho peor que lo está hoy día.

La reforma laboral de febrero de 2012, que puso en solfa el PP y que apoyó la extinta CiU, es una reforma de calado en contra de todos los trabajadores, y digo todos porque a todos les afecta. Lo más grave de esa reforma no fue solo abaratar el despido reconocido improcedente a partir de esa fecha, sino alterar el marco de las relaciones laborales. Explico: cuando una empresa presentaba un ERE, las partes tenían la obligación legal de negociarlo, se llegará o no a un acuerdo.

La autoridad laboral, de supervisar la negociación, pero lo más importantes es que si no autorizaba el ERE no se podía presentar porque no sería aprobado. Esa labor de “mediación” de los inspectores de trabajo, era muy importante, porque en el fondo ambas partes (empresa y trabajadores) entendían que era mejor llegar a un acuerdo, aunque ninguna de las dos estuviera satisfecha. Era un juego de equilibrios que la autoridad laboral aplicaba con maestría.

Con la ley del PP, esa labor saltó por los aires, y ya no era necesaria su intervención. Es decir, se les quitó su autoridad para supervisarlos. Ahora, si no hay acuerdo, las empresas los ejecutan y ya denunciaran los representantes de los trabajadores a la empresa. Más trabajo para unos jueces de lo social ya colapsados por falta de medios y de jueces. Otro punto importante de esa reforma del 2012 fue la supresión de la ultra actividad de los Convenios colectivos de empresa.

Finalizada su vigencia, si en el plazo de un año no se llegaba a un acuerdo, se perdía el convenio propio y se pasaba al de sector. Un gran problema para los trabajadores de Catalunya donde el porcentaje con convenio propio supera con creces (todavía) a los que se les aplica el convenio de sector. Hay muchos más motivos en esa reforma para exaltar el 1 de mayo pidiendo su derogación. Será la única manera de preservar el empleo y parar la precariedad laboral.

Los sindicatos y los trabajadores deberían pensar que cada día es 1 de mayo: motivos los hay, sino que se lo pregunten a los trabajadores de la banca y otros muchos sectores. Como siempre, las pandemias solo perjudican a las clases trabajadoras.

Fabián NEVADO
Asesor jubilado del Sindicat de Periodistes de Catalunya
@Copyright cedido a La República Checa


REDACCIÓ11 Abril, 2021

Estados Unidos ha publicado un informe sobre la situación de los Derechos Humanos a nivel mundial, en el que alerta sobre los “múltiples” ataques verbales del Gobierno de España “a determinados medios de comunicación y periodistas específicos”.

El informe, publicado por el Departamento de Estado estadounidense, detalla algunos de estos ataques, como el del 1 de marzo de 2020, cuando el presidente, Pedro Sánchez, acusó a los medios “conservadores” de “agitar a la sociedad” cada vez que “los conservadores pierden una elección”.

También en el mes de marzo, detalla el escrito, Iglesias “amenazó con enviar a prisión a un periodista por publicar información comprometedora sobre su partido, especialmente sobre su financiación”, unas declaraciones que fueron inmediatamente condenadas por la Asociación de Prensa de Madrid.

Otro de los comentarios a los que hace referencia el escrito son los del portavoz de Podemos en el Congreso, Pablo Echenique, que a través de un tuit “atacaba la profesionalidad de un presentador de televisión”.

Frente a estas declaraciones por parte de miembros del Gobierno, Estados Unidos recuerda que la Federación de Asociaciones de Periodistas de España condenaron a Iglesias y Echenique por intentar “coaccionar e intimidar” a los periodistas para prevenir que ejerzan libremente su profesión.

No fue la única en condenarlas, también Reporteros Sin Fronteras pidió a la dirección de Podemos y a todos los partidos políticos que respeten la libertad de prensa.

Pero no solo se han vertido ataques contra la prensa por parte del Gobierno, Estados Unidos alerta de los “repetidos ataques contra los medios de comunicación por parte del partido Vox”.

En concreto, el informe recoge las denuncias de Reporteros Sin Fronteras que acusan a Vox de “provocar ataques verbales y físicos a los reporteros durante las protestas en todo el país de mayo contra las políticas gubernamentales COVID-19”.

Para ejemplificar estos ataques, explican como “varias personas agredieron a un fotógrafo que cubría una protesta en Madrid, arrojaron su cámara al suelo y rasgaron su camisa”.

Además de durante las protestas, la organización también ha expresado su preocupación por “el acoso en línea de Vox a periodistas críticos y verificadores de hechos”, mientras que ha condenado al partido por “prohibir a algunos medios de comunicación asistir a sus conferencias de prensa y eventos electorales”, recoge el informe.

El informe también hace referencia a Cataluña, recogiendo la advertencia de la Federación Internacional de Periodistas sobre “el aumento de los casos de violencia contra el ejercicio del periodismo en Cataluña”, que se ha convertido en “territorio peligroso” para los periodistas.

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Març, 2021

La direcció dels mitjans de comunicació a Catalunya només està ocupada per dones en un 13,4 % dels casos, segons recull l’informe ‘Dones en els mitjans de comunicació’ que ha presentat aquest dilluns l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) amb motiu del 8M.

La presidenta de l’ADPC, Marta Corcoy, ha presentat les dades d’aquest informe en el marc de l’acte “Com podem trencar els sostres de vidre”, que s’ha celebrat al Col·legi de Periodistes amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

L’informe, elaborat el 2018 i actualitzat al febrer del 2021, es basa en una mostra d’un centenar de mitjans de Catalunya, de titularitat, àmbit i format diversos.

L’estudi revela que la direcció dels mitjans de comunicació només està ocupada per dones en un 13,4 % dels casos, una dada molt similar a l’obtinguda el 2018, quan era un 13 %.

Pel que fa als càrrecs intermedis, la dada millora però està lluny de la paritat ja que en la sotsdirecció hi ha una representació femenina del 33 %, que baixa al 31 % en els consells de redacció, mentre que les caps de redacció i caps de secció no passen del 30 %.

L’ADPC destaca que aquestes dades demostren la “poca representació de les dones en els càrrecs de presa de decisions dels mitjans de comunicació, cosa que deforma, inevitablement, la mirada que arriba al públic que els llegeix, veu o escolta”.

També recalca que són unes dades que “xoquen frontalment amb els de les facultats de periodisme, on la presència femenina és majoritària”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Octubre, 2019

Darrerament, exercir la funció de periodista a Catalunya no és fàcil. De fet, ho diu Reporteros Sin Fronteras en un dels seus informes. Fa un parell de setmanes, tres periodistes van ser ferits amb balins al barri de Camp Clar quan feien el seguiment d’una operació policial contra el narcotràfic. Més tard, periodistes de Tele5 i de TVE van ser vexades i increpades durant la manifestació del segon aniversari de l’1 d’octubre.

Torra parlant amb els periodistes que protestaven

Aquest dimecres,  el Col·lectiu Ciutadella, l’associació de periodistes polítics i parlamentaris de Catalunya, ha organitzat aquest dimecres una simbòlica protesta al Parlament en defensa de la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i per condemnar les nombroses agressions als professionals dels mitjans, especialment en manifestacions i mobilitzacions de tot signe polític.

Els periodistes han aprofitat l’entrada de diputats al ple per fer una sentada al saló de Passos Perduts, just per on el Govern i els grups parlamentaris accedeixen a l’hemicicle. El president del Parlament, Roger Torrent, el de la Generalitat, Quim Torra, i representants de tots els partits s’han aturat amb els periodistes per escoltar la seva reivindicació.

Polítics més pedagògics
Els professionals han demanat als polítics “més força” en la defensa de la llibertat de premsa, i una “major contundència” a l’hora de condemnar les agressions “en manifestacions del signe que siguin, treballi on treballi el periodista, i en les circumstàncies que siguin”.

Demanen als Mossos que protegeixen els periodistas durant les concentracions i manifestacions independentment del mitjà que representen

Però sobretot han demanat a la classe política “pedagogia” i “feina prèvia” per fer entendre als manifestants de qualsevol mobilització en favor o en contra de la causa que sigui que “la premsa és un pilar essencial en qualsevol societat sana i democràtica” i ha de poder “treballar bé, lliurement i en zones segures”.

Implicació dels Mossos
També es demana als comandaments dels Mossos d’Esquadra que protegeixen els periodistas durant les concentracions i manifestacions independentment del mitjà que representen, ja que són professionals que están treballant i no poden ser abandonats a l’atzar i a la voluntat dels que protesten.

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019

L’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, va condemnar ahir al vespre les agressions que van partir dos periodistes de TV3 i una de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a CampClar. Ho va fer durant un sopar-col·loqui amb veïns i empresaris a La Móra-Tamarit, moderat pel periodista Ricard Checa.

L’alcalde Pau Ricomà durant el sopar

Ricomà va lamentar que els professionals de la informació hagin resultat ferits a conseqüència de l’impacte de balins quan estaven exercint les seves funcions. Ricomà ha recordat que sense periodistes no hi ha transparència i sense llibertat de premsa i expressió no hi ha democràcia.

Cal recordar que els tres redactors van ser agredits i coaccionats mentre cobrien un dispositiu policial que els Mossos estaven duent a terme en el barri tarragoní de CampClar. Els familiars i amics dels detinguts van intentar dificultar la feina periodística, arribant a disparar balins amb una escopeta. Les reaccions de suport als periodistes ferits ha arribat de tot arreu. El delegat del govern de Tarragona, el Col·legi de Periodistes i la Cooperació Catalana de Mitjans Audiovisuals han condemnat l’atac.

En un comunicat, la CCMA ha subratllat que condemnarà “tantes vegades com calgui” els fets que atempten contra el dret de la ciutadania a rebre informació “de qualitat, elaborada de manera honesta, lliure d’amenaces i coaccions”. Segons subratlla la corporació, aquest és “un altre intent inacceptable” de vulneració dels drets dels professionals de la informació a treballar “lliurement i sense violència”, per complir amb la missió d’oferir una informació “rigorosa, plural i veraç, al servei de tots els ciutadans”.

Els periodistes ferits estan fora de perill i estudien presentar denunciar els fets davant l’autoritat policial.

 


REDACCIÓ26 Setembre, 2019

Un càmera de TV i dues periodistes, una de l’Agència Catalana de Notícies, han resultat ferits lleus després d’haver rebut impactes de balins quan cobrien el dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra que s’ha dut a terme aquest matí al barri de Campclar i que ha culminat amb quatre detencions.

Els professionals de comunicació han estat insultats i posteriorment agredits per uns individus que volien a tota costa evitar la presència de la premsa i de retruc que s’enregistressin imatges de l’actuació policial.

L’impacte dels balins ha provocat ferides lleus en els tres periodistes. Estan poderant la possibilitat de denunciar els fets

L’actitud violenta i hostil dels familiars dels investigats vers els periodistes s’ha produït després de la detenció d’un dels implicats i quan els periodistes estaven recollint les càmeres. Els veïns han colpejat la càmera de la reportera de l’ACN i l’han rodejat. En aquell moment, no hi havia cap policia controlant la zona, deixant totalment desprotegits els professionals de la informació. L’impacte dels balins, disparats amb una escopeta, ha provocat ferides lleus als tres periodistes.

Una de les redactores ha hagut de sol·licitar la intervenció dels Mossos d’Esquadra per poder accedir al seu vehicle que estava aparcat molt a prop del lloc on s’estaven realitzant els escorcolls. Tots tres estudien ara la possibilitat de presentar una queixa denunciant els fets.

Des del nostre digital rebutgem veementment tota mena de violència contra els periodistes, que només fan de missatgers i desitgem les millores als companys ferits.