Arxius de periodisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Agost, 2019
jordi_marti.jpg

M’ho deia el Fran Richard per xarxes: «S’ha mort el Pitu Tarrasa». I la notícia no tardava a ser explicada pel Tot Tarragona, el primer diari de notícies de la ciutat creat a Internet, degà de la nostra premsa digital, creat pel Pitu i la Maribel, la seva companya de vida i aventures.

El Pitu -ho explica tota la premsa aquests dies- va ser cap d’informatius d’Onda Rambla i director d’Onda Rambla Tarragona, Onda Cero Reus i Onda Cero Tortosa; i va treballar a Radio Reloj, Cadena Catalana i Rueda de Emisoras Rato, a més d’altres feines relacionades amb el periodisme. Alhora, va mantenir la memòria del seu pare, Josep M. Tarrasa, i de la seva creació més coneguda: Maginet Pelacanyes. Des de tots els mitjans on treballà, mostrà un gran coneixement de la ciutat, de la societat que hi vivia, de tot el que es coïa i es feia a Tarragona, i sempre d’una forma absolutament accessible marca de la casa.

Jordi Martí

Deia Tot Tarragona que ens havia deixat «un home honest, lleial i creïble» i jo hi afegiria, un periodista en majúscules que, quan va caler i ell va voler va cantar la canya a qui manava sense miraments, més que res per decència. I per això fou durament reprimit, per això alguns intentaren que perdés la seva veu.

Per decència, en Pitu no va callar quan li van manar i el seu compromís amb la professió el va portar a explicar coses que, segons els manaires de torn, no s’havien d’explicar… mentre Nadal manava a Tarragona. I el van fer fora de la feina per això, i cal recordar-ho ara també, més que res per no deixar la veritat de banda, quelcom que ell només feia quan li donava la gana.

Recordo la seva assistència a la presentació a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona de «Ni Nadal ni Setmana Santa», el meu llibre sobre els anys de Nadal al capdavant de la ciutat, una presentació en què em vaig sentir acompanyat per molta gent, però sobretot per ells, supervivents i, sobretot, dignes.

Ell i la Maribel se’n van sortir, van obrir un excel·lent restaurant a on anàvem molts periodistes, a dinar i alguns a fer tertúlia després. Jo hi anava amb la gent del Clàxon, amb el Josep, el Xavi, i la Sílvia, i a cops també amb l’enyorat Rafa González, un dels seus companys de redacció i més. El 2008, però, en Pitu i la Maribel van tornar-hi i van crear Tot Tarragona, un diari digital amb una obertura de compàs clara i rotunda, fins al punt que avui hi escrivim des del Magí Aloguín fins a jo i d’altres.

Seria de ximples tancar aquí res, perquè en Pitu és mort però queden tantes coses d’ell que no oblidar-lo serà una feina important per fer, una feina de les i dels periodistes d’avui, però també dels tarragonins i les tarragonines que ens estimem aquesta ciutat i tenim com a objectiu central la seva millora. Perquè en Pitu, li pesi a qui li pesi, és part fonamental de la història del periodisme tarragoní. I més encara, perquè en Pitu és patrimoni de Tarragona.

Jordi MARTÍ

 


REDACCIÓ25 Agost, 2019
pitu-tarrassa.jpg

Ens ha deixat el company Pitu Tarrassa. El fundador del primer digital a Tarragona ha mort, aquest dissabte, als 65 anys. Feia temps que el popular periodista lluitava contra la malaltia, fet que li va allunyar de la seva professional i de la vida social. Pitu Tarrassa era un periodista de raça, de vocació. Sabia explicar i narrar els fets com històries de vida que captava l’atenció de grans i menuts. Era un pou de saviesa, una hemeroteca humana.

En 2008 va fundar, amb la seva dona Maribel, el primer digital a Tarragona. Era una cara i una veu coneguda. Va treballar en diferents emissores de ràdio i va col·laborar com a contertulià al Canal Català TV en el programa ‘Tarragona Opina’. Va ser també el cap de premsa del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Era una persona estimada, afable i sense pèls a la llengua. El seu amor pel periodisme ve de lluny.

El seu pare, Josep Maria Tarrassa, a banda de ser un radiofonista reconegut, va ser el creador del popular Maginet Pelacanyes. Ens ha deixat un gran company i un bon periodista. Deixa un valuós llegat a la seva dona, als seus dos fills i als seus néts. La seva dona, que ha sabut lidiar la malaltia amb els seus compromisos professionals i la dedicació al seu marit.

“Ens ha deixat un home honest, lleial i creïble”, escrivia la seva dona Maribel en una nota al TotTarragona. “Ens deixes orfes, perdem un referent irreemplaçable, tot i que ens queda un valuós llegat, tant periodístic com personal i familiar, marcat per la teva especial sensibilitat i manera d’entendre la vida. Serà dur caminar sense tu, però serem forts. Així ens ho vas transmetre. La llum del teu far mai s’apagarà als nostres cors i ens servirà de guia.

Has estat un home molt gran. Un gran home. Als teus néts els hi explicarem qui ha estat el seu avi, i se’n sentiran molt orgullosos. Adéu estimat, mai t’oblidarem!!!”

Tots els que treballem a la redacció de La República Checa ens sumen al dolor i al dol de la família del Pitu Tarrassa i enaltim la seva qualitat humana i integritat professional, així com distingim el seu tarannà i compromís periodístics.

L’acte d’acomiadament tindrà lloc aquest dilluns 26, a les 18 hores, al Tanatori de Tarragona.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2016
1012-3-131-e1478361902775.jpg

Humil, màgica i solidària. Diferent. Així es pot qualificar la gala dels IV Premis de Comunicació  Tarragona 2016.

1012-3-14El teatre renovat del Pòsit de Pescadors del Serrallo ha estat l’escenari ideal per atorgar uns premis a la insistència i persistència periodística. Un periodisme allunyat dels focos, que pica pedra dia a dia, i que no per tenir tanta repercussió, no és menys important.

Tot preparat
Tres violinistes ambientaven l’arribada delsmés de convidats, i el Fisgón posava la nota còmica mentre el photocall esdevenia el protagonista momentani. En el món del periodisme local, tothom es coneix, i ahir semblava més una reunió d’una gran família que no pas una entrega de premis. El bon rotllo era el gran protagonista. Cares conegudes de tots els àmbits de la societat es fotografien i petaven la xerrada mentre s’esperava el conseller de Justícia que havia de presidir la gala solidària, presentada pel mag de Bràfim, Jordi Caps.
L’Ajuntament de Tarragona no es va voler perdre la cita, a excepció de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que es trobava a Argèlia on havia de participar en una reunió sobre els Jocs del 2017.

“Aquests premis són un goig per a la ciutat. Enriqueixen la vida pública tarragonina. Gràcies al digital La República Checa tenim un periodisme d’investigació que abans no hi havia a Tarragona” destacava el cap de l’oposició,  Rubén Viñuales.

La regidora Elvira Ferrando, per la seva banda, afegia: “Aquesta gala, com a iniciativa de premis de comunicació, és fantàstica. I el lloc que heu escollit és molt emblemàtic i molt tarragoní.”1012-3-12

Pocs  minuts passaven de les set de la tarda quan el mag Jordi Caps sortia a l’escenari. Després de fer broma amb els problemes de mricrofonia, ha fet servir l’humor i la màgia per captar l’atenció i arrancar els primers aplaudiments d’un teatre ple de gom a gom.  Els guardonats ocupaven un lloc destacat de l’auditori.

Els assistents van gaudir dels jocs de cartes abans del reconeixement públic als comunicadors. El president del jurat, l’exdirector del Canal Català, Joan Martínez Vergel, va explicar la importància i eien en premis.

“Aquests Premis són diferents perquè, d’una banda, reconeixen la difícil feina del periodisme local, i de l’altra, tenen una vessant solidària, ja que tots els diners recaptats aniran destinats a La Muntanyeta”. També va tenir paraules pel seu “amic Ricard Checa”: “Ell, que és una persona feta a si mateixa, quan la seva aventura televisiva va acabar, en temps en el que els mitjans de comunicació anaven tancant, ell va tenir la gosadia de crear-ne un. I els fruits els tenim ara aquí mateix i amb molt d’èxit.”

1012-3-13Nou premiats a la tasca periodística
Els premiats, un per un, van anar pujant a l’escenari per ser reconeguts. Fàtima Llambrich com a Premi Nacional, Carme Casañas a la trajecòria periodística, Norian Muñoz per Periodisme Ciutadà, Lluís Milián per la millor imatge, Altafulla Ràdio com a Premsa Radiofònica, Raquel Sans per Premsa Corporativa, la Revista Cambrils com a Periodisme Comarcal, Tere Ortega en Periodisme Esportiu i NotíciesTGN premiat amb el guardó corresponent a la Iniciativa Periodística.

La curiositat també va arribar de les mans de les personalitats que van lliurar els premis, l’organització va intentar que no fossin polítics: el degà de la Facultat de Lletres de la URV Josep Sánchez Cervelló, el cap de la Inspecció de Treball José Bernardo Herrero, el notari de Vila-seca Antonio Tébar, l’actor Victor Benjumea, la Reina de la Bellesa Catalunya 2016, Nerea Arroyo, el president de Cepta Josep A. Belmonte i el president de Tarragona a Taula Carles Segarra.

Una vegada els premiats van rebre el seu guardó, van agrair la confiança del jurat. Alguns dels missatges han estat força emotius. Carme Casañas ha insisitit molt en el fet de ser allò que li agrada: ser periodista i fer-ho amb discrecció. La periodista Raquel Sans, que segons ella ara ha passat al costat fosc del periodisme (Gabinet de Premsa) va reivindicar la figura del periodista. La pàtima Llambrich ha acabat recordant que “si el periodisme és honest, la societta hi guanya”.

1012-3-6Per què convidar el conseller de Justícia?
Arribat el moment dels parlaments, Ricard Checa i el conseller Carles Mundó van insistir en la necessitat del periodisme de proximitat i de l’honestedat periodística. Checa va explicar que havia adreçat la invitació a Mundó perquè ell coneix “la professió a la perfecció”.

Va revelar una conversa que va mantenir a Barcelona al desptax de Mundó quan era  Director General dels Mitjans de Comunicació de la Generalitat. “Sabia de què parlàvem, i ens entenia. Això no té preu”, va dir Checa, entre elogis al governant.

Carles Múndó, quan va prendre el torn de paraula, va agrair a Ricard Checa la seva invitació, la seva confiança i la seva independència periodística. “Durant tres anys em va tocar estar a prop del gremi periodístic. Potser ho vaig entendre millor perquè no era del gremi. Jo sóc advocat, però bona persona, com diria aquell”, paraules que van merèixer els aplaudiments i somriures del públic.
Després de la gala, va ser el torn del piscolabis al balcó de l’edifici, amb unes vistes iniguablables.

Els premis de Comunicació serveixen, sens dubte, per  reconèixer l’esforç de periodistes que aporten el seu granet de sorra per fer millor dia rere dia aquesta professió moltes vegades poc entesa. .

Marc MOLINA

 

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2015

El periodista Sergi Vicente ha estat l’encarregat d’encetar el cicle de conferències “L’experiència de periodista 2015”. El barceloní va iniciar la seva trajectòria professional a TVE com a reporter local. Quan Vicente va detectar que aquesta feina no l’omplia va decidir marxar a la Xina i ocupar la corresponsalia de TV a la Xina, entre els anys 2003 i 2014. Enguany ha engegat un nou projecte, des del gener passat és el director de Barcelona Televisió (Btv) i Barcelona Fm.

 

El periodista Sergi Vicente
El periodista Sergi Vicente

REPÚBLICA CHECA – Una anècdota de la Xina que et va marcar.
SERGI VICENTE – Recordo el cas de dues germanes que les van tancar en un manicomi perquè protestaven. Les van posar allà només per treure-se-les de sobre. Quan jo vaig saber que aquestes dones estaven al manicomi, i sabent que no estaven boges ja que  elles m’ho van dir perquè van aconseguir fer una trucada des d’allà i hi vaig anar de ‘pet’. Vaig pensar ‘això ho he de fer’. Vaig poder entrar al manicomi, enganyant a la infermera, dient que era família i gravant amb una càmera petita amagada i vaig poder fer una entrevista i tenir el testimoni des de dins i denunciar un cas que crec que era força exemplificant del que fan molts poders locals a la Xina. Tot i que hi ha lleis i un Govern Central que dóna directrius, a vegades això és ‘Can Pixa’, ja que el jutge és amic de l’alcalde, aquest coneix aquell.  Quan hi ha algú que realment desafia al poder se’l treuen de sobre. Vaig aconseguir entrar no només a dos sinó a un tercer manicomi i d’això n’estic molt orgullós. Ja poder fer una bona crònica de tot el que passava.

RC – Diferència entre el periodisme d’occident i d’orient?
SV – A la Xina hi ha molt bons periodistes el que passa és que, òbviament, no els deixen fer la seva feina. La veritat és que quan ells han tingut l’oportunitat de fer una cosa amb algun sector d’informació que, intencionadament el govern ha alliberat, han estat tant inquiets i han intentat gratar tant com han pogut, per tant han demostrat que poden ser bons periodistes perquè hi ha molta gana d’informació. Com que no els deixen mai, quan ho fan jo crec que ho fan molt bé. És una llàstima perquè a vegades cert governs, com el xinès, que volen ser governs moderns i països moderns, haurien  d’entendre que part d’aquesta maduresa també fa falta en mitjans de comunicació que puguin tenir un discurs paral·lel.

RC – Periodisme com el d’aquí és impensable.
SV – Ja no et dic que facin el que fem aquí que és denunciar i posar-los contra les cordes. Però coma mínim tenir un discurs independent, perquè hi ha una necessitat per part d’una societat moderna de tenir una informació que no estigui censurada, que no estigui dirigida des d e d’alt. És necessari que les societats tinguin un periodisme al màxim d’independent possible i això a la Xina, encara que sigui un país de partit  únic i que hi hagi censura, estaria bé que comencés a alliberar-se perquè la societat és moderna i necessita un periodisme modern.

Sergi Vicente parant amb Sara Sans i Josep Bertran
Sergi Vicente parant amb Sara Sans i Josep Bertran

RC -S’amaguen moltes coses de la Xina?
SV – La persona que hi va com a turista o per fer negocis té una visió incompleta del que hi ha allà. Hi ha gent que diu que no n’hi ha per tant, que és un país normal com qualsevol altre i la veritat  és que sí. En quant a la superfície, si no et fiques en cap qüestió que amenaci al govern, fins i tot si t’espien o si et segueixen no ho sabràs perquè són molt discrets.

RC – I si vas més enllà?
SV – El problema està en si et dediques a gratar i a indagar una mica més sobre tot el que hi ha al darrere de tot això i evidentment és un país on hi ha unes condicions laborals molt llunyanes que les que tenim nosaltres, on hi ha una  la repressió de la població en zones com el Tibet, hi ha desigualtats  abusos de poder flagrants i evidentment casos de corrupció.  Per això crec que el periodistes que fan la cobertura informativa des d’aquella part dl món la segueixin  explicant per molt que hi hagi gent que pugui enlluernar-se per una visió d’aquesta Xina més superficial.

RC -Has passat por?
SV – Jo sóc molt temerari i massa valent, i això és un problema. Això fa que no tinguis la suficient por per a vegades pe retirar-te. Però si que és veritat que hi va haver un moment difícil que va ser la revolta que va haver-hi a ‘Urumqi’, la capital d’una regió d’ètnia majoritàriament musulmana, en que la policia va aplacar-la i jo estava al mig. En aquell moment vaig veure armes que m’apuntaven, tanquetes, i helicòpters sobrevolant la zona, van tancar els carrers, hi havia molt nerviosisme entre la policia, que pensava que allà hi hauria algun acte terrorista o que hi podia passar alguna cosa i realment era una manifestació i jo em vaig trobar allà al mig.

 

La tinent d'alcalde Begoña Floria parlant amb Sergi Vicente
La tinent d’alcalde Begoña Floria parlant amb S.Vicente

RC – Què vas pensar?
SV – En aquell moment vaig pensar que ‘aquí podria passar alguna cosa’. Però sobretot pot ser que arribis a tenir més inquietud en el meu cas, no tant por, però sobretot perquè estàs molt pendent de la notícia. Però això et pot passar a la Xina i a qualsevol lloc. Et pot passar en una manifestació antisistema aquí o en una càrrega dels Mossos d’Esquadra en una desocupació i per tant no em vull apuntar mèrits que no són molt diferents als de qualsevol periodista que no és corresponsal.

RC -Descartes tornar a l’estranger en un futur proper?
SV – Ara tinc molta feina a Btv i fins i tot em demanen si presentaré alguna cosa i els hi dic que no perquè és que és molta feina, no només la part de gestió sinó també la creativa per intentar fer coses i intentar que sigui un mitjà de comunicació interessant. Potser a llarg termini em ve de gust fer-ho o potser algú m’ho ofereix però també depèn molt de les condicions, depèn del que paguin, és una trajectòria, depèn de si em ve de gust carregar trípode i càmera, depèn de la tecnologia i depèn del que m’hi jugui a nivell familiar. Però al cap i a la fi, crec que els periodistes no deixem mai de ser-ho i segurament tindré necessitat d’explicar històries però potser d’una altra manera.

RC -Aniries com a corresponsal a un país en guerra?
SV – No aniria mai a un país en guerra perquè si bé sempre dic que estic una mica boig, no ho estic tant com per anar-hi. Si m’hi trobés segurament acabaria fent aquella cobertura per`p voluntàriament, saben que estàs exposat a un foc creuat, que en una situació de guerra els soldats que estan entrenats per matar no tenen en compte si tens un braçalet que posa televisió o un casc que posa ‘press’, amb això no crec que acabés acceptant una proposta per anar-me’n en un país en guerra.

 

Jonathan OCA / Tarragona

 

 


REDACCIÓ12 Maig, 2014

 
Entrevista de la revista +Actual al periodista Pablo Alcaraz, la veu d’Onda Cero Tarragona. Si vols llegir l’entrevista sencera fes clic aquí.
Pablo_Alcaraz_2+Actual – Periodista o comunicador?
PABLO ALCARAZ – Periodista.
+A –  En quina situació es troba el periodisme?
PA – Després del sector de la construcció, el món de la comunicació és el que més llocs de feina ha destruït en els últims anys. Mana la immediatesa i el barat (i si pot ser gratis millor). No es fa periodisme d’investigació, que és el que li dóna sentit al món periodístic, pèrdua de credibilitat … Diria que la situació no és per llençar coets.
(…)
+A – Fa anys que es parla de la crisi dels mitjans en paper. Hi ha crisi en el periodisme radiofònic?
PA – Hi ha crisi en el radiofònic, com en qualsevol sector del periodisme. Segurament la gravetat no és tan dura com la de la premsa escrita, però només cal mirar les ràdios que havia a Tarragona fa 5 anys i les que queden ara, i amb quina reducció de personal.
+A – Les noves tecnologies han contribuït per a la precarietat i polivalència del periodisme?
PA – Han contribuït a la immediatesa, al “jo primer”. Han contribuït al titular i no a l’anàlisi, i sense aquest darrer adjectiu, el periodisme perd una de les seves raons de ser.
+A – Quina notícia t’agradaria donar a Onda Cero?
PA – M’agradaria donar moltes: Que Tarragona està exprimint el seu famós potencial, que el Nàstic ha pujat a Primera, que passem de ser la província catalana amb l’índex d’atur més elevat a motor d’ocupació, que finalment ha tocat aquí la Grossa de Nadal, … També hi ha algunes que les he donat i m’agradaria no repetir, sobretot les que tenen a veure amb la situació personal de gent que ho està passant malament.
(…)
Per llegir l’entrevista sencera fes clic aquí. Revista +Actual, pàgina 20.
 


REDACCIÓ7 Abril, 2014

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i la Facultat d’Empresarials de la  Universitat Rovira i Virgili (URV) han organitzat, aquesta tarda, a la sala de juntes del Campus Catalunya, una taula rodona sobre mitjans de comunicació i empresa. El director de la càtedra ‘Emprenedoria i creació d’empreses’ de la URV, Pere Segarra, Teresa Pérez, directora de comunicació de l’empresa OMC, Jaume García, director del diari digital Tarragona 21, Mario Gascon, fundador del mundo.es i Ricard Checa, director de La República Checa TV han estat els convidats d’una xerrada moderada per la professora Marta Montagut.

urv
La conferència d’aquesta tarda a la URV

Durant gairebé dues hores, s’ha fet una reflexió sobre el camí que ha de seguir el periodisme per recuperar la seva essència i missió social.
Pere Segarra ha començat la seva intervenció contestant a la pregunta: “Què és un periodista?”. En la seva opinió, “és el tècnic que ens fa entendre la realitat de les coses, experta en recopilar dades informatives que poden acabar sent o no notícia”.
De cara al futur, s’haurà de parlar “dels periodistes d’empresa i dels periodistes empresa”, referint-se a la professionalització dels gabinets de premsa i comunicació estratègica.
La crisi del periodisme
El director del diari digital Tarragona21 ha explicat la seva ‘aventura empresarial¡, després de més de 20 anys al Diari de Tarragona. Ha fet menció a la crisi profunda que travessa el periodisme.
La creació de diaris digitals, en el seu parer, és la sortida als periodistes que es queden a l’atur, per ser, essencialment, un projecte que no requereix grans inversions, encara que necessiti dedicació absoluta.
No obstant, Jaume García ha dit que en la premsa digital hi ha molta competència – a Tarragona n’hi ha 8 – i és encara un producte desconegut per a la majoria dels anunciants, els quals desconeixen la rendibilitat de la seva publicitat.
Pacte amb el ciutadà
Per la seva banda, el periodista Ricard Checa després de repassar la seva trajectòria professional i experiència sindical a Tarragona, ha insistit en la necessitat de recuperar el periodisme clàssic. “Es pot innovar en tot, però no es pot canviar l’essència del periodisme”. Ha dit que no és el periodisme que està en crisi, però sí la vocació periodística. “Sóc un empresari de pacotilla, perquè el que m’agrada realment és exercir de periodista”, ha confessat, assegurant que cal fer una reflexió sobre el camí que ha d’adoptar el periodisme. A concloure, ha dit que el seu pacte és amb el ciutadà i amb la veritat.
La clau és la formació
La periodista i directora de comunicació Teresa Pérez ha insistit que “els mitjans estan en crisi i el periodisme travessa dificultats”, per aquesta raó defensa una aposta acèrrima pel compliment dels codis ètics i de la formació. Per sortir endavant, “els periodistes estem obligats a formar-nos, perquè a molts ens falta molta formació”.
L’ex redactora de l’Agència EFE ha donat a conèixer que dels 11 mil aturats en el sector de la premsa, hi ha 840 que provenen dels gabinets de comunicació. Ha volgut ressaltar que tant els periodistes dels mitjans com els dels gabinets han de basar la seva professió en la veritat.
Reflexió absent
El fundador del diari digital elmundo.es lamenta l’absència d’una anàlisis sobre la situació del sector i la negació de l’existència d’una crisi ferotge en el periodisme i en la comunicació. Considera que “hem de saber fer una autocrítica i una reflexió sobre la nostra professió” i saber adaptar-nos, sense complexes, a la realitat digital. Insisteix que els periodistes han perdut terreny, perquè “el Twitter, avui dia, és qui marca l’agenda informativa”.
Mario Gascón ha dit que és fonamental no trencar el “contracte” existent amb el públic i saber, realment, “què és avui dia el periodisme”. Ha dit que, en les manifestacions populars, hi ha missatges que estan adreçats també als periodistes, perquè hi ha un sector de la societat que no confia en els professionals de la Informació.
Els ponents han coincidit que “sense un bon periodisme, no hi ha empresa periodística” i que “si volem sobreviure hem de retornar a l’essència del periodisme”.
Ministre a Tarragona
Aquesta conferència s’emmarca en les II Jornades de Comunicació i empresa organitzades per la FAPE. Aquest dimarts, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Bargallo, es desplaça a Tarragona per inaugurar la segona trobada de comunicadors que tindrà lloc al Tinglado 4 del Port de Tarragona.
 
Text: DM/MF
Fotos: S. Cordón
 
 
 
 
 


REDACCIÓ20 Febrer, 2014
Laura_Casas.jpg

Laura_CasasLaura CASAS és una de les veus més conegudes de Tarragona Ràdio. És una enamorada de la seva professió, la qual considera vocacional. No li agrada l’enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectin. Confessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l’emissora pública i desmenteix pressions polítiques, tot i aclarir que “sabem on treballem”.
Entrevista DM i RC
+Actual – Què és el Periodisme per a tu?
Laura Casas – Una manera de viure. A banda d’una filosofia de vida és una professió bonica i intensa. Una vocació.
+A – T’has sentit mai frustrada?
LC – Al començament penses una cosa i acaba sent una altra.
+A – Quines expectatives tenies?
LC – Abans era més fàcil canviar de mitjà. Avui dia, per la crisi, costa molt més.
+A – Què t’atrau més: tele, ràdio o premsa escrita?
LC – Em quedo amb la ràdio, però m’agradaria fer un tast de tele. És una assignatura pendent.
+A – Què opines de la polivalència en la professió?
LC – Per un costat és positiva perquè pots treballar en tots els camps periodístics, però és, clarament negatiu si es tracta d’una polivalència salvatge.
+A – Com està la professió a nivell d’ètica?
LC – Malauradament, continua havent-hi gent que se la salta.
(…)
+A – Dels polítics que has entrevistat quin ha estat el més complicat?
LC – Potser el socialista Xavier Sabaté, no per difícil però pel seu caràcter.
+A  – Has hagut de corregir mai alguna notícia perquè una “font d’informació” t’ha enganyat?
LC – Sí. De tant en tant passa. Alguna vegada també ens equivoquem, fruit de la immediatesa.
+A – Els mitjans digitals han canviat el panorama periodístic. Què n’opines?
LC – És una manera de comunicar on impera la immediatesa i on hi ha també molts riscos.
+A – El periodisme és una professió molt tancada?
LC – Hi ha molts interessos, poders fàctics i com a gremi és tancat. Hi ha molta enveja i això ens porta a algunes situacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.
(Llegeix l’entrevista sencera a la revista +Actual, pàg.20)
 
 


REDACCIÓ1 Novembre, 2013

Segons l’article 20 de la Constitució Espanyola es reconeix i protegeix el dret a “[…] comunicar o rebre lliurement informació veraç, mitjançant qualsevol mitjà de difusió […]”.

Recentment, he pogut escoltar diverses opinions i totes culminen amb una qüestió: què està passant amb els mitjans i el dret a la informació? La situació actual dels “mass media” és complexa. És evident que el món de la comunicació viu un procés de canvi, però també de crisi. Una crisi que té una doble cara. Per un costat l’econòmica, per qüestions evidents de l’actual conjuntura social i econòmica, i per l’altre, l’allau informatiu provocat per les noves tecnologies. Avui, més enllà de la premsa tradicional, tenim infinites possibilitats que ens ofereix l’univers d’Internet. Aquest és el principal motivador del (des)control que sembla sacsejar els mitjans.

Personalment, com a jove i emprenedor, m’agradaria centrar-me en el paper del periodista per respondre ala qüestió formulada. En primer lloc, els joves que avui surten de la facultat, no tenen res a veure amb el periodista de fa uns anys. Per què? Senzillament perquè avui dia cal quelcom més que saber redactar. Necessites destacar. Com? La facultat de Periodisme s’ha transformat en una “crack” en generar ”experts” en comunicació. Això què vol dir? Saber escriure, locutar, gravar, editar i fotografiar. Per tant, el periodista d’avui s’encarrega de tot el procés a l’hora d’elaborar una peça informativa.

Què suposa això? Al meu entendre, tot i formar part de la nova generació de periodistes, i saber “fer-ho tot”, me n’adono que això juga en contra del Periodisme “romàntic”, entenent a aquest com aquella informació on el periodista es limita a informar per a què el públic ho interpreti i n’extregui la seva conclusió.

La situació actual dels mitjans és mutant i el procés s’ha accelerat. Això es tradueix en la necessitat d’un personal que sigui polivalent, al meu entendre “multi usos”. Aquesta polivalència juga a favor o en contra? Malgrat la satisfacció personal que pot suposar ser capaç de fer una entrevista, gravar-la, muntar-la i fer-ne les fotografies, crec que no és el correcte. D’aquesta manera l’únic que s’està fent és perjudicar els drets socials i professionals del periodista. El que abans ho feien quatre persones ara ho fa una. Ha començat a ser “normal” trobar-se en una roda de premsa i haver d’ajudar al company a agafar el micròfon perquè ell ha d’enquadrar la seva càmera. És això correcte? Al meu entendre, no!!! Per què? Perquè el dret a la informació es pot veure afectat i malmès.

Dani Martínez
Periodista




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter