La situació complexa derivada de l’escenari postconvergent, també ha arribat a Tarragona. El Partit Demòcrata tarragoní ha posat sobre la taula l’escenari de cara a les noves eleccions al Parlament de Catalunya, on s’ha plantejat la possibilitat de donar suport al nou partit encapçalat per l’expresident Carles Puigdemont.
L’escenari no és senzill, ja que aquest debat arriba després de les lluites internes en diferents sectors del partit hereu de Convergència, on en l’última reunió de l’executiva nacional no es va acceptar la proposta d’integrar el PDeCat dins de la formació de Junts per Catalunya, fet que ha agreujat la situació de la dreta catalana.
De moment, els demòcrates tarragonins no han pres cap decisió sobre el tema, però la nova formació de Puigdemont suposarà un clar trencament dins del partit, on es produiran divisions i traspassos de militància cap a Junts. Diferents polítics del partit a Tarragona ja s’han posicionat a favor de l’expresident, com és el cas d’Eusebi Campdepadrós.
El portaveu del PDeCAT a Tarragona, que encara no sap amb quines sigles es presentarà a les eleccions del proper mes de maig, no tindria cap problema en facilitar la investidura de Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona. S’intueix que s’abstindria. A primera vista pot semblar un escenari impossible, però és el mateix Dídac Nadal que no tanca la porta a cap possibilitat. Bé, només a un: “estem una mica limitats” en relació als pactes.
Alguns dels 70 assistents al sopar
Es presenta amb tota la voluntat de pactar per Tarragona i per tirar endavant els grans projectes de ciutat, però exclou la possibilitat d’un pacte de govern, perquè els nostres partits “s’han excedit tant que (ara) una mica limitats”.
Dídac Nadal, que va participar en un sopar-col·loqui, organitzat per Mediterrània al restaurant Sol Ric, ha volgut deixar clar que està en política per Tarragona i el seu únic compromís és amb Tarragona i els tarragonins. “La meva visió política és estrictament tarragonina”, insisteix. Per tant, es presenta a unes eleccions amb ganes i voluntat de ser alcalde. En el cas que no acabi d’assolir el seu objectiu polític, assegura que evitarà de totes maneres possibles que el socialista Josep Fèlix Ballesteros torni a ser investit alcalde.
En el torn de preguntes, un dels assistents li va preguntar si descartaria investir Rubén Viñuales per evitar que Ballesteros continuï governant. Dídac Nadal, ha tornat a defensar un canvi radical per a la ciutat, i per tant no descarta “generar cap sorpresa”, basada en la meva visió purament tarragonina i en la necessitat de posar punt final en l’etapa de Ballesteros. “Ballesteros porta 12 anys com a alcalde” i “ens hem de creure que ens donarà ara els millors anys de la seva vida? Això és creïble? Clar que no. La ciutat està adormida i necessita un canvi radical”, accentua el candidat demòcrata, tot insistint la dinàmica perdedora continuarà si Ballesteros continua governant.
Ciutadans descarta pacte amb el PDeCAT
Viñuales allunyat dels independentistes
Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Rubén Viñuales, ha descartat el 100% un pacte amb el PDeCAT. “És molt difícil”, reconeix el portaveu taronja. En la seva opinió, l’objectiu de la seva candidatura és guanyar l’alcaldia de Tarragona i no pensar en pacte abans de les eleccions.
“No volem governar perquè sí. Volem guanyar per millorar Tarragona i fer la vida més fàcil als tarragonins. Volem governar si la gent creu que estem capacitats i vol que governen”, ha conclòs Viñuales.
Aquesta és, segurament, l’entrevista més política que ens ha concedit el candidat del PDeCAT a l’alcaldia de Tarragona. Dídac Nadal parlar a cor obert. No vol maquillatges en el missatge sincer i real que vol transmetre a la ciutadania. L’advocat i fill de l’exalcalde de Tarragona no descarta quedar-se a l’oposició si ha de pactar amb gent que no desitja un canvi real per a Tarragona. Confessa evitarà a tota costa que Ballesteros es mantingui en el poder, perquè això significaria contribuir pel deteriorament de la ciutat. No fa promeses impossibles, només ofereix tarragonisme i amor per la seva ciutat. Vol que els tarragonins recuperin l’orgull de pertinença a una ciutat que fa temps que no té alcalde. Dídac Nadal confia en un bon resultat electoral i es pronuncia sobre aspectes de l’actualitat política.
Dídac Nadal durant l’entrevista
Preparat per la precampanya electoral?
Sí. I tant.
Serà candidat de quina formació?
Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.
Però sota el paraigua de quin partit?
Tot aquell que em permeti defensar el tarragonisme i els meus principis democràtics. Estic aquí per defensar Tarragona.
Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.
Crida podria tenir un altre candidat?
La Crida la sento molt meva. Però de la Crida sé el mateix que vostè. Li recordo, però, que som l’únic partit que no hem renunciat anar en una llista unitària (Crida o ANC).
Qui seria el candidat de l’ANC?
S’haurà de fer una reflexió… triar.
Hi ha la possibilitat que vostè no encapçali una llista a l’alcaldia de Tarragona?
Si hi hagués una plataforma que aglutinés, que conciliés més formes de pensar i més gent del mateix perfil, en primer lloc m’haurien de convèncer i jo estaria a la disposició per tot allò que fes falta.
Quan es dedicarà de ple a fer de candidat?
Crec que és molt important dedicar-nos també a la nostra professió. Viure només del públic no és aconsellable. Em sento molt lliure ara, amb aquesta nova funció: majoritàriament candidat i parcialment advocat.
Quins són els temes que el PDeCAT començarà a abordar?
Hem fet un calendari i hem anat treballant per assolir les fites proposades. Estem redactant el nostre programa, després d’haver escoltat i conèixer les inquietuds reals dels ciutadans. Ens trobem forts, amb ganes i il·lusionats.
Qui hi ha darrere de la seva candidatura?
En Dídac Nadal.
I el seu pare, l’lexalcalde Nadal, quina implicació hi té?
Darrere de la candidatura de Dídac Nadal hi ha molta gent, molts tarragonins que reclamen canvis i que estimem la seva ciutat. Entre ells és cert que està Joan Miquel Nadal.
De quina gent estem parlant?
M’he reunit amb molts col·lectius, gent de la Cultura, de l’Arqueologia, del Medi Ambient, veïns dels barris… Escolto i estic obert a suggeriments…
Quin és el sector que mereixerà més atenció?
No hi ha cap en particular. Un alcalde ha de resoldre problemes, independentment del barri i del sector. Els nostres esforços es destinaran, sobretot, a incrementar l’autoestima, la confiança i el sentiment de pertinença.
Què més l’ha sorprès en aquests darrers mesos?
El nivell de tolerància de les persones davant de les coses que està passant a Tarragona. No entenc la somnolència i l’absència de resposta a les nostres preguntes i inquietuds.
S’està referint al govern de l’alcalde Ballesteros?
Sí, clar.
Funcionaris polititzats? Els funcionaris tenen alguna responsabilitat?
No. Són professionals que tenen prou bagatge per controlar, dominar i liderat tota la part administrativa municipal. El problema és que no tenen un líder. El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris. Tarragona necessita implementar un sistema modern en l’administració que pugui donar una resposta immediata a tots els problemes de la ciutadania. L’administració només funciona quan té un lideratge clar i efectiu.
El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris.
El funcionariat municipal està massa polititzat?
No. El problema és que la política del Sr. Ballesteros ha estat dirigida a col·locar persones en diferents llocs que, probablement, no era els que corresponia. Tinc la sensació que en els darrers anys, el mèrit i l’excel·lència no sempre han estat els requisits tinguts en compte a l’hora de situar persones en diferents posicions i funcions.
És preocupant?
Hi ha gent preparadíssima i amb una mica de reestructuració i sense grans actuacions i motivació del personal de l’administració local, tot s’arreglarà.
Reestructuració?!!!
És visible i notori que un ajuntament de capital de província no pot estar un any per donar, per exemple, una llicència de construcció. Cal un sistema que sigui capaç de coordinar tots els departaments municipals i que es pugui donar una resposta gairebé immediata al ciutadà. Ballesteros ho va intentar però no se’n va sortir.
Hi ha massa càrrecs de confiança a l’ajuntament?
Sí.
Vostè els reduiria si fos alcalde?
Sí.
És important un gerent a l’ajuntament?
Sí. No només pel departament de Recursos Humans, sinó també, per exemple, a Patrimoni, Cultura i Festes.
Els funcionaris diuen que estan desbordats i els ciutadans diuen que són uns dropos… En què quedem?
Cal coordinació, un lideratge. Cal crear un sistema informàtic i una coordinació clara i eficient entre funcionaris i els departaments.
Com analitza les enquestes que revelen que només dos o tres regidors són coneguts?
La política que s’ha dut a terme en relació als mitjans de comunicació contribueix al fet que es projecti essencialment la imatge de l’alcalde i de la Sra. Floria. No obstant això, caldria preguntar a la ciutadania quina és la imatge social de tots dos.
Ho diu pel fet que estiguin imputats?
Això és accessori. Ells han comés prou errors. Ara haurien d’assumir-ne la responsabilitat i anar-se’n cap a casa. Si a tots això hi afegim la manca de manteniment de la ciutat, la falta de tacte i sensibilitat amb les associacions i col·lectius, tenen arguments potents per plegar. No podem obviar les interlocutòries judicials. Per tot això m’estranya i em sorprèn la
passivitat i la tolerància dels tarragonins.
La gent hauria de ser més exigent?
Quan es veu el deteriorament sistemàtic de la ciutat, la pèrdua de qualitat de vida, que no hi ha esperances de revertir la situació, que Tarragona està adormida i que els ciutadans estan perdent l’autoestima, diria que sí. Tenim tendència a acomodar-nos i a pensar que no hi ha solució. Hem de trencar aquesta lògica i reivindicar allò que ens mereixem.
Marxar cap a casa Si vostè fos imputat, marxaria?
Depèn del motiu.
Ja hi som… Per exemple, la imputació de la Sra. Estrada no hauria de ser motiu perquè marxés cap a casa. Mai. Això és el resultat de l’activisme. És molt greu que et presentis a unes eleccions amb 8 delictes i una interlocutòria d’acusació (Cas Inipro) molt greu. Per la seva pròpia salut i per preparar la seva defensa, haurien de marxar cap a casa.
On queda la presumpció d’innocència?
Això és un terme estrictament jurídic. Jo estic parlant de política, d’estimar la ciutat. Un polític, davant de tots aquests fets, hauria d’anar-se’n cap a casa.
Fa poc que està al plenari municipal… Creu que se’l respecta una mica més?
És irrellevant. El que em preocupa és que la meva veu sigui prou alta i cala perquè s’escolti el missatge.
Quin és el missatge?
Que no tenim alcalde, que està esgotat i que necessitem un canvi generacional urgent.
I la seva veu arriba als tarragonins?
M’agradaria que pogués arribar molt més. L’altaveu del plenari sou els periodistes.
El poder esgota a qui no el té?
Sí. Fer oposició és molt difícil i dur. És una feina de persistència i poc lluminosa. Malgrat tot, estic satisfet amb la feina del nostre grup municipal.
Ha aixecat la veu al plenari?
La meva veu s’alça en funció dels despropòsits progressius. Des que he entrat, el febrer del 2018, he trobat uns jocs que no han representat ni projectat la ciutat i un auto de processament sobre el cas Inipro molt greu. El contingut de la interlocutòria judicial m’avergonyeix i entristeix. I ara ens volen vendre els busos gratuïts. És una manera de fugir dels problemes reals. S’estan rient dels tarragonins.
Capritx de Ballesteros Els busos gratuïts tiraran endavant?
És la mesura més electoralista que he vist en els darrers 15 anys. No atén a cap pla estratègic ni a cap recomanació concreta. És estrictament electoralista. Sortim d’un 2018 amb una vaga dels sindicats de l’EMT, on demanen la renovació de la flota i la millora de les condicions laborals i l’únic que se l’acudeix al Sr. Ballesteros és posar els autobusos gratuïts. Que té a veure això amb els problemes reals del transport públic a Tarragona? El PSC s’ha begut l’enteniment.
Però, és una bona iniciativa social, oi?
Gens. A costa de què tindrem un servei de busos gratuïts? La Sra. Bego Floria, que és la presidenta del consell d’administració de l’EMT, va dir que no és un problema de l’empresa i que s’hauria de determinar en plenari quina partida pressupostària haurem d’imputar a la gratuïtat dels busos. Què deixarem de fer perquè el capritx del Sr. Ballesteros sigui una realitat?
…?
Fa uns mesos, vam proposar que les persones amb problemes psíquics tinguessin el bus gratuït i el Sr. Ballesteros va votar en contra. Clar, era abans d’entrar en campanya.
Por de Ciutadans Dels partits de l’oposició quin li fa més por?
Ciutadans, perquè la seva deriva a l’extrema dreta és preocupant.
I els altres?
El PP el veig dispers i perdut. ERC està perdent el nord fent política en funció del que es troba en cada moment. Cal estratègia clara per a la ciutat de Tarragona. Hem perdut totes les oportunitats i ara no podem desaprofitar-ne cap més.
Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona
La gent diu que no hi ha alternativa a Ballesteros…
Devem parlar amb persones diferents.
Es considera l’alternativa?
A mi el que em diuen és que Ballesteros no pot continuar ni un minut més.
Si Ciutadans li fa por, amb qui podria pactar per governar?
Això no em preocupa. No serà per culpa del PDeCAT que Ballesteros continuï sent alcalde. No estarem en cap pacte que permeti que el PSC continuï governant Tarragona. Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona.
Resultats brillants El veig a l’oposició…
Nosaltres guanyarem i jo seré el proper alcalde de Tarragona. Tindrem uns resultats brillants.
Tindrà 14 regidors?
Serem la llista més votada. Tarragona no pot aguantar molt més sense fer un canvi profund i radical.
Què oferirà a la ciutadania?
Tarragonisme.
Treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.
Què aporta de nou? El partit de Rubén Viñuales també diu que ‘Tarragona, primer’…
Sí, sí, Tarragona primer però quan han de votar propostes per millorar la qualitat de vida dels pensionistes, voten en contra.
…Parlàvem de vostè…
La meva candidatura és Tarragona i per damunt de tot i més enllà de tot, està Tarragona.
Concreti, si us plau…
Tot ha d’estar dins l’àmbit de la participació ciutadana. Vaig néixer l’any 77 i no entenc cap política que no passi per la participació ciutadana directa i clara. No el que tenim ara ni el que es proposa. Cal tenir en compte la gent.
El PDeCAT aprovarà els pressupostos pel 2019?
Tal com estan configurats, no.
Què s’hauria de canviar perquè votés a favor?
L’essència de les coses. O comencen per la participació ciutadana directa o deixen de ser pressupostos. Són uns pressupostos fets de dins cap a dins, sense pensar en la gent.
Com serà en Dídac Nadal fins a les properes eleccions?
El mateix que fins ara, treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.
Quina opinió li mereix la inseguretat i l’incivisme a Tarragona?
Tot forma part del mateix problema. La manca de seguretat provoca incivisme i l’inrevés. La neteja també té molt a veure. Hem de fer un esforç comú per posar-nos més durs per protegir el nostre patrimoni.
Policia vol directius clares I la seguretat…?
Els Mossos i la Guàrdia Urbana hauran de ser més eficients, la resposta que es dóna als ciutadans ha de ser més eficient i efectiva. Els cossos policials volen directius clares i suport polític per poder treballar. Ells són els professionals que coneixen la ciutat i com s’ha de fer. Proposo que les Juntes Locals de Seguretat tinguin caràcter permanent i que s’escolti els ciutadans perquè, en definitiva, són ells qui pateixen.
Li preocupa la situació dels barris?
Molt. Tots tenen elements que els fa notòriament problemàtics. Si el barri de La Mora està demanant ser una unitat descentralitzada, vol dir que hi ha un problema; si Buenos Aires demana formar part de la Canonja, és evident que existeix un problema. La Floresta es queixa de l’estat del seu local i de la T-11; l’Albada, Torreforta, Bonavista i Campclar tenen problemes notoris i el govern del Sr. Ballesteros no ha fet res per a solucionar-los.
El mercat de Bonavista no està en bones condicions.
I la part baixa de la ciutat?
És part de problema. La part baixa necessita que cada dia hi hagi un regidor escoltant la gent per resoldre els problemes. La part de Llevant, on no hi ha un sol equipament públic i municipal, també reclama més seguretat.
Què faria amb el Mercat de Bonavista?
Cal un pla d’inversions, un pla d’evacuació. De moment, hem tingut molta sort amb el mercadet. Hi ha massa problemes per resoldre. El mercat no està en bones condicions.
Si fos alcalde, amb quins tarragonins s’identificaria més?
Amb tothom i sobretot amb Tarragona. M’ho trobo còmode a Ponent, Nord i Sud.
Vostè pertany a una família influent…
No sóc de cap família important pel cognom. La importància, si n’hi ha alguna, ve per una altra banda: el meu avi va ser activista del PSUC i la gent l’estimava perquè treballava molt i el meu pare va ser alcalde i el convido que vagi a Ponent i pregunti per ell. Importància està en els fets i no en els cognoms.
El nostre digital ha intentat parlar amb l’altre candidat, Jordi Sendra, però ens ha presentat diferents excuses per justificar la seva, segons ell, atapeïda agenda professional. D’aquesta manera no hem pogut saber si és cert o no que Jordi Sendra es presenta a les primàries per pressionar el partit a cedir-li un càrrec al nou govern de Quim Torra
Dídac Nadal, un dels candidats a les primàries del PDeCAT
El proper dimecres, dia 30, els militants del PDeCAT elegiran el seu alcaldable a l’Ajuntament de Tarragona. L’exdiputat Jordi Sendra i l’actual portaveu municipal Dídac Nadal s’enfronten en primàries per encapçalar la candidatura a les properes municipals. Sendra, que actualment treballa al Port de Tarragona, porta molts anys en política, mentre que Dídac Nadal s’estrena en aquestes disputes partidàries.
Dídac Nadal, fill de l’exalcalde de Tarragona, en una conversa amb el nostre digital ha assegurat que la seva candidatura representa un canvi generacional, però nega rotundament que la participació de Jordi Sendra en aquestes primàries no trenca el partit. Ans el contrari: permet el debat sobre noves visions i projectes rellevants i necessaris per a la ciutat. Insisteix que són dues persones que estimen el partit i Tarragona.
Paper més discret
Nadal diu que es troba “il·lusionat” i fort per tirar endavant un projecte engrescador per a Tarragona. La seva proposta es tracta, en essència, d’un projecte polític a mitjà i llarg termini, de molta il·lusió, imaginació, recuperar l’orgull tarragoní i fer que la ciutat surti del marasme on està instal·lada. En el cas que Dídac no aconsegueixi, en aquesta ocasió, la confiança de la majoria dels militants del PDeCAT, diu que se’n va cap a casa, permetent que Jordi Sendra desenvolupi el seu projecte polític per a la ciutat. Confessa que si perd les primàries, abandonarà també el partit, assumint així un paper molt més discret.
“Si el model de Jordi Sendra, és el guanyador, marxaré cap a casa”, diu el regidor, de 41 anys, insistint que el seu projecte de ciutat és radicalment diferent del de Jordi Sendra. “Em veig capaç de governar Tarragona”, aferma Nadal, recordant que la nova generació està preparada per assumir nous reptes.
Dídac Nadal és el flamant regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Tarragona. És un advocat i un amant de la natació i dels indrets més descoenguts de Tarragona. Li agrada la discreció i l’honestedat però l’apassiona la política encara que no s’hi havia dedicat mai de manera activa. És el fill de l’exalcalde Joan Miquel Nadal. Aquest dijous s’estrenarà com a regidor al plenari tarragoní. En aquesta entrevista, és força crític amb la governació del socialista Ballesteros i acusa la resta de l’oposició de patir somnolència. Diu que el PSC no ha conclòs cap dels projectes que ha anunciat en els darrers 10 anys. Dídac Nadal es compromet, en aquesta nova etapa vital, a ser ell mateix i assegura que si cal, criticarà alguns aspectes de la gestió del seu pare.
Dídac Nadal el el substitut d’ Albert Abelló
Li han presentat com el Hulk de la política tarragonina. Per què l’alcalde Ballesteros ha de tenir por de vostè com a regidor?
No sé si és por. Només tinc clar que ha d’arribar un punt d’inflexió a Tarragona. A Tarragona no passa res des de fa 10 anys.
I què ha fet Convergència per invertir la situació?
Potser podrien haver tingut un pes molt més efectiu. Des de que ens hem convertit en un partit petit, jove i fresc podem dir la veritat i ser molt honestos amb tot allò que està passant i els resultats podem ser meravellosos.
O sigui, tot ha empitjorat des que l’alcalde Joan Miquel Nadal, que és el seu pare, va marxar…
No parlo d’etapes. Em refereixo a projectes. No s’ha acabat ni un dels que van anunciar ara fa 10 anys. Ni un.
Però sembla que als tarragonins aixó no els fa perdre la son…
Aquesta és la gran preocupació. Hi ha una certa somnolència col·lectiva.
O potser la ciutadania anava massa esverada durant els mandats de l’alcalde Nadal…
No home no. Ha passat res amb la Tabacalera o amb el Banc d’Espanya, on es muntarà un pícnic? No s’està fent res, cregui’m.
Sigui honest: Joan Miquel Nadal ha estat millor alcalde que Ballesteros? Puc ser honest, però no imparcial. Pregunti als tarragonins i sabrà la resposta. És notori que l’alcalde Nadal va fer un canvi radical a aquesta ciutat, al qual l’alcalde Ballesteros no ha estat capaç ni d’apropar-s’hi.
El poder del PDECAT Em fa l’efecte que vostè es presenta com el despertador dels tarragonins… Primer intento saber que espero jo de mi mateix. Puc oferir i proposar treball i ser molt disconforme amb tot allò que no contribueixi a millorar la vida dels tarragonins. Sóc conscient, no obstant, que al PDECAT a Tarragona som només dos regidors.
Exacte, podeu resultar insignificants…
Però la nostra veu serà tan alta que ens farem notar.
I de tant cridar no li fa por quedar afònic?
No. Això no passarà. No podrà continuar en política
No tem decebre la ciutadania i el seu electorat amb missatges il·lusionants que després no podrà complir?
El missatge no és de salvador de la pàtria i sí d’honestedat. Crec que tots tenim clar que hi ha una sèrie de situacions que són veritablement inadmissibles. No em comprometo a canviar-ho tot. Només vull tenir veu (prou forta) per dir al Sr. Ballesteros, si s’escau, que el que ens està dient no és cert.
En 2019 que pensa fer, políticament parlant?
No ho sé.
Dídac durant l’entrevista
Què hauria de passar perquè sigui alcaldable?
Hauria de tenir la sensació que aquest camí que ara emprenc tingui sentit i doni resultats. Si no tinc això, no puc continuar en política.
En les seves aparicions públiques ha intentat esquivar el fet de ser fill de Joan Miquel Nadal. Ho fa per vergonya…
No. És un orgull. Però intento ser jo mateix, tot i ser el fill de Joan Miquel Nadal, exalcalde de Tarragona i de la Júlia.
És conscient que durant els plenaris, molts regidors faran referència a la seva afiliació…
Si això passa, crec que es tracta d’una opció senzilla i lleugera. Es presumeix que els debats hauran de ser elaborats i constructius. Si els que em volen fer mal, fan servir el que van viure amb l’alcalde Nadal potser ha arribat l’hora que abandonin la política perquè, això vol dir que fa massa anys que hi són a l’ajuntament.
Què li fa falta a Tarragona?
Entenc que vivim un moment de pocs recursos econòmics recursos, però la imaginació i la il·lusió no valen diners. Per exemple, obrir les portes al mar no costa diners. El mar és el jardí més assequible, bonit obert i barat que tenim.
I què pensa fer amb la pobresa?
És un tema que ens ocupa i preocupa. Hem participat en moltes actuacions amb diferents menjadors socials i banc d’aliments. La pobresa ha de ser la prioritat de les prioritats.
És la prioritat de l’actual govern municipal?
La gent, en general, està una mica emprenyada.
Quina gent i amb el què?
No puc entrar en detalls, però és obvi que s’hauria de proveir les necessitats de la gent amb més urgència i sobretot atendre a les institucions que s’hi dediquen.
Rodar caps Josep Fèlix Ballesteros és un alcalde il·lusionat?
No, en absolut.
I l’oposició?
Crec que no. La somnolència és generalitzada. Algú creu que la gestió dels Jocs del Mediterrani, en el sector privat, no hagués suposat rodar caps?
Convergència ha estat d’acord… o no?
En aquest capítol tinc una opinió particular i diferenciada de la d’Albert Abelló. La meva preocupació ara mateix és que passarà amb les instal·lacions i si algú pot garantir que serviran per a la promoció real de l’esport.
Busquen diners No són els seus jocs?
La meva concepció de l’esport no és un espai on es concentren quatre mil persones per practicar un esport. Sóc defensor dels esports minoritaris que ho estan passant molt malament.
Insisteixo… són els seus jocs?
Sí són els de Tarragona, són meus, però només desitjo que no es faci el ridícul. Vull que es parli del sistema d’organització, de la seva funcionalitat, de la gestió… Això em fa patir…
Tarragona s’endeutarà excessivament amb aquests jocs? Crec que sí. Tinc entès que s’està buscant 1 milió i mig d’euros de forma desesperada per la última fase del palau.
Hi assistirà a la inauguració i clausura dels jocs? La ciutat ja està representada amb l’alcalde i a més a ell li agrada tot això.
On es deixarà veure?
Jo estaré on em necessitin i on cregui que sóc útil. Vull treballar i si possible discretament. Sóc més de picar pedra. Crec que no sóc útil en les inauguracions.
Ballesteros i Zapatero Creu que el Sr. Ballesteros hauria de trepitjar més els carrers, però sense cotxe oficial?
Clar. Les entitats i associacions no se senten escoltades.
Però diu que l’alcalde Ballesteros és bona persona…
El Sr. Ballesteros em fa recordar a Zapatero. Algú pot dir que Zapatero és mala persona? No. Amb el talant i el somriure es pot viure amb un temps, però no eternament. A Tarragona, perquè hi ha passat masses coses, si no el Sr. Ballesteros ja hagués marxat de l’ajuntament.
Per quins motius?
Bàsicament perquè no ha passat res. On estan els petits projectes? On estan els projectes que han millorat la qualitat de vida dels tarragonins? No hi són. No s’ha fet res en 10 anys.
Home, projectes n’hi han?
Sí, sí. Projectes, propostes i concursos és el que sobra. Falta concreció i feina feta. Han passat 10 anys fent propostes i concursos. Potser és hora de posar-se a treballar. Quin projecte ha acabat Ballesteros en els darrers 10 anys?
Teoria perversa Alguna cosa ha fet, no?
La Tabacalera està abandonada. El mur verd de la Tabacalera (que hauria de ser un jardí intel·ligent) és un insult a la intel·ligència de qualsevol ciutadà; la pantalla gegant que s’està fent malbé per la humitat és una falta de respecte; s’hauria d’explicar com està l’interior del Banc d’Espanya i sobre el Pàrquing Jaume I començo a creure en la teoria perversa que no els interessa fer absolutament res.
“Ballesteros deixa molt que desitjar”
És un ‘llegat’ de l’era Nadal, el seu pare?
És obvi que hi ha hagut un problema i que s’estan dirimint responsabilitats, però algú pot entendre que es faci una consulta popular, concursos d’idees i, transcorreguts 10 anys, no hi hagi cap solució? És creïble?
Criticarà, si fa falta, la gestió del seu pare?
Sí. Criticaré el que hagi de criticar. I si cal criticaré la gestió del meu pare. Malgrat tot, no creu que s’hauria de començar a atribuir responsabilitats a un alcalde que va entrar fa 10 anys i no va fer res. És creïble que en 10 anys no es pugui donar solució a una infraestructura municipal?
Contundent sí, ofensiu no Com definiria l’alcalde Ballesteros?
Durant els primers anys va estar fent política amb el somriure, però com a alcalde deixa molt que desitjar.
Home, aparentment ell és més simpàtic que vostè…
No ho nego, però sóc una persona alegre i feliç. És cert que no ric amb els acudits.
Es veu fent campanya als barris…
La gent m’encanta i m’agrada molt escoltar les seves històries i experiències que per cert moltes d’elles són extraordinàries. Sóc una persona molt discreta i amb un sentit de la vergonya molt alt. Em fa molta vergonya pensar que si un dia decideixo presentar-me a l’alcaldia veuré la meva foto penjada per tot arreu. És quelcom que m’inquieta.
Quan adverteix que farà una oposició contundent, podem interpretar que també hi haurà fatxenderia?
No, home no. Sóc una persona respectuosa i no hem d’extravasar-nos el camp polític. Hem de saber diferenciar el contundent de l’ofensiu.
Alguns dubtes…
Imagini’s que no és el Dídac Nadal. No li resultaria estrany si li expliquessin que una persona que anava de número 15 en la llista ocuparà el càrrec de regidor passant 11 números al davant?
No. I en aquest cas, cal dir que com CiU ja no existeix i l’objectiu fixat per Albert Abelló tampoc, tocava que el PDECAT recuperés la seva veu a l’Ajuntament. Això és el que vam explicar als independents i a les persones que feien part de la llista conformada per l’Albert i agraïm la comprensió de tothom.
Però vostè era el predilecte…
Això no és veritat.
Per quin motiu no seria candidat a ser alcalde de Tgna?
Que la meva entrada en política pertorbés a la meva família, no ser capaç de tirar endavant el compromís que jo he assumit i que els ciutadans no se sentin còmodes.
Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Ja li vaig dir que sí.
Nadal durant l’entrevista
Opinió de la Júlia
Vostè va demanar consell al seu pare abans d’acceptar l’acta de regidor?
El meu pare va arribar a guanyar distància fins al punt de no voler contestar a les preguntes que jo li formulava. A partir del moment que jo vaig anar a casa seva a comentar-li el tema i a expressar-li les meves intencions, es va limitar a preguntar-me que pensava…
Què hagués dit la teva mare?
La meva mare, després d’haver viscut l’experiència política al costat del meu pare, m’ho va dir un dia que en l’àmbit personal i polític no pagava la pena. Crec que la política ha canviat molt i la manera d’estar i fer política també. Les xarxes socials han fet canviar moltes coses en la política.
Si haguessin existit unes primàries per ocupar el càrrec que Albert Abelló va deixar vacant… S’hi hagués presentat?
No.
Si el gobierno municipal muestra evidentes signos de desorientación y agotamiento, la oposición presenta un cuadro no menos intrigante que el del grupo arremolinado en torno a Ballesteros. El alcalde es el palo que aguanta todas las velas del gobierno, mientras en la oposición hay cinco palos sin velamen al viento; ¿remeros todos? No, qué va.
C’s: Rubén Viñuales Rubén Viñuales se ha beneficiado hasta ahora -repito, hasta ahora- del buen encaje sociológico que la propuesta de Ciudadanos ha obtenido en Tarragona, así como de su perfil personal simpático y desenfadado. Pero tras dos años de zumo de naranja, alcanzándose el ecuador de la legislatura, ya toca pasar del zumo a las tostadas.
Su partido (Cs) es una formación joven y, por ende, es más “marca” que “aparato”. Eso para presentarse al electorado por primera vez incluso ayuda, pero en 2019 Viñuales deberá pasar su propia reválida. La propuesta de buenas intenciones del 2015 ya no le servirá dentro de dos años. Supongo que él es conocedor de esto que digo, pero resolver el sudoku no le será nada fácil. En su grupo municipal las cosas no están a partir un piñón y a sus espaldas, los/las compañeros de viaje empiezan a cuestionar algunos de sus posicionamientos y estrategias.
Por añadidura, el “arrimadismo” devoto de Viñuales resulta casi grotesco en ocasiones. Da la sensación de que ande buscando un perfil político y electoral para clonarse, en vez de construir el suyo propio. Desde luego, como oposición, a lo más que ha llegado Viñuales hasta ahora ha sido a molestar por exceso de cosquillas, pero lo que se dice marcar territorio, nada de nada. Ni es oposición ni obtiene rédito político por su bajo nivel opositor. ¿Alguien que no es capaz de ejercer con autoridad su condición de líder de la oposición puede convencer al electorado de que sí tendrá esa autoridad como alcalde?
ERC: Pau Ricomà
Hablemos de Pau Ricomà. A pesar de su tendencia a la oposición monástica, Ricomà ha demostrado capacidad para llevar contra las cuerdas al gobierno de Ballesteros en varias ocasiones. Han sido destellos de brillantez intelectual de Ricomà, que es su punto fuerte. Todo y eso, cuatro años de “picapedrerismo” en la calle son demasiada tortura para él.
Tampoco le acompaña su tándem municipal, más dado a hacer la guerra por su cuenta que a reforzar un liderazgo, el de Ricomà, en el que no creen. Así las cosas, algunos en ERC, en Barcelona, opinan que Tarragona es una plaza electoral a conquistar.
Ahí aparece el nombre de Jordi Salvador de continuo. Nadie se atreverá a negar que el perfil del ex líder sindical encaja perfectamente con los requisitos para presentar un idóneo cartel electoral como alcaldable.
PDeCAT: Albert Abelló
Vayamos a Albert Abelló. El desastre electoral de los otrora convergentes en las pasadas elecciones municipales fue de tal magnitud que nadie en el partido se preocupó de atender a los supervivientes. Y quedaron dos.
Abelló no ha hecho oposición, no ha buscado protegerse tras guardia pretoriana convergente, ni ganarse el favor de las élites de la ciudad -que le tratan con displicencia-, ni tampoco hacerse con el favor de los medios de comunicación (salvo alguna tentación poco edificante). Abelló, simplemente, se ha dedicado a aquello que debe dedicarse cualquier superviviente tras el cataclismo: sobrevivir.
Abelló sería un concursante perfecto para ir a la Isla de los Famosos. Pero él quiere ser alcaldable y, quién sabe, si la loca aritmética electoral en 2019 le brindará la oportunidad de ser, incluso, alcalde. De momento, Jordi Sendra ha dejado de segarle la hierba bajo sus pies, aunque mantiene ese bisbiseo contra Abelló que trata de empequeñecerlo. El nuevo responsable del PDECAT, Albert Punyet, prefiere mantener a Abelló donde está y centrarse en preparar al partido para lo que se le viene encima, que no es poco. El propio Punyet descarta (sinceramente) atacar la plaza de alcaldable en 2019. En fin, lo dicho, Abelló, sin hacer oposición, podrá seguir siendo oposición. Que venga Groucho Marx y nos lo explique.
CUP: Laia Estrada
Ahora Laia Estrada, la más afilada de la oposición (a veces parece la jefe de la oposición).
Ha sabido buscarle y encontrarle la vuelta a Ballesteros en numerosas ocasiones. Ha marcado agenda política y ha sido una ‘influencer’ en el debate público. ¡Horror! No obstante, le pierde el recalentamiento permanente de su motor opositor: no dar tregua, estar contra todo, disparar a todo lo que se mueve, en tan solo dos años, ha producido un efecto narcotizador entre la opinión pública.
A casi todo el mundo le gusta el picante, pero picante para desayunar, comer, merendar y cenar, pues va a ser que no. Pero suerte que la oposición tiene una Laia.
ICV: Arga Sentis
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Finalmente, Arga Sentís. Lo está teniendo muy difícil. Está en tierra de nadie. Ya no es ICV. Tampoco es “Comú”. Ni Podemos. Y, aun así, es la que demuestra conocer mejor el oficio de oposición. Lástima que su espacio sea tan restringido, tan limitado, casi inofensivo. Pero conceptualmente, sin duda, es la que mejor interpreta su papel. Lástima.
Esta es nuestra oposición. Tras dos años de mandato de Ballesteros con los peores registros de su gobierno, claras muestras de fin de etapa y deterioro judicial, esta oposición sin ton ni son hace creíble al alcalde. Le hace electoralmente más fiable que cualquiera de la oposición.
Una parte de esta situación se debe a lo explicado anteriormente y otra parte, sin duda, es atribuible a la habilidad de Ballesteros para cocinar un caldo de buen rollito personal con algunos de los opositores, que antes de iniciar su crítica política al alcalde dejan claro que personalmente le respetan y hasta le tienen afecto. Así no hay oposición. A lo sumo tendremos discusiones adolescentes al estilo de ‘Física o química’. Y quizás esa sea la clave del asunto, que esta oposición está, todavía, en su adolescencia política, mientras que Ballesteros vive su madurez otoñal.
Hasta el próximo lunes
Recordad que El Infollón está donde menos se le espera
Qui ha dit que la política està renyida amb la solidaritat? Doncs bé, ja Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) no només entén que no està renyida sinó que s’hi ha de potenciar i fer els possibles per que la vida dels menys afavorits sigui més suportable.
Així, les joventuts del PDeCat han lliurat el material recollit en la recol·lecta solidària el de sopar de Nadal dels demòcrates. Macarrons Solidaris, Club Maginet i Pax Mundo han estat les entitats que s’han beneficiat de la solidaritat del PDeCat.
Entre el material distribuït es pot destacar les joguines pels infants que més pateixen i productes alimentaris destinats als sense sostre.
L’acte de lliurament, que ha tingut lloc al Menjador Social de Bonavista, ha estat senzill, però emotiu. Els Patges Reials han estat els encarregats de recollir els regals.
A l’acte hi ha assistit els màxims responsables de les entitats beneficiades, del diputat Jordi Sendra, de la regidora Cristina Guzmán, de diferents membres de la JNC i del president local del PDeCat, Albert Puñet.
El cap de la JNC a Tarragona, Ramon Vilaltella, ha ressaltat la tasca desenvolupada per les tres entitats i ha recordat que l’objectiu de la seva formació política era aconseguir que “cap nen o nena es quedés sense regals per a Reis”.
REDACCIÓ8 Juliol, 2020
RICARD CHECA
Aquesta és, segurament, l’entrevista més política que ens ha concedit el candidat del PDeCAT a l’alcaldia de Tarragona. Dídac Nadal parlar a cor obert. No vol maquillatges en el missatge sincer i real que vol transmetre a la ciutadania. L’advocat i fill de l’exalcalde de Tarragona no descarta quedar-se a l’oposició si ha de pactar amb gent que no desitja un canvi real per a Tarragona. Confessa evitarà a tota costa que 
REDACCIÓ
Sigui honest: Joan Miquel Nadal ha estat millor alcalde que Ballesteros?
