Arxius de parlament de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Octubre, 2019
lorena5.jpg

Només 40 diputats dels 135 han donat suport a la moció de censura de Ciutadans contra el president de la Generalitat. Una iniciativa que Lorena Roldán ha volgut utilitzar per cridar a la “convivència” i mostrar que hi ha una alternativa “constitucionalista” possible. Però la missió no ha prosperat i Lorena també ha fracassat.

Ciutadans pretenia amb aquesta moció desgastar l’executiu de Quim Torra i de retruc el PSC. Lorena Roldán i els seus companys d’hemicicle volien,marcar perfil propi davant els mals auguris que els donen les enquestes de cara a les eleccions generals del 10 de novembre. Però, en definitiva, el debat, que ha començat a les 10 del matí, volia destacar la figura de Roldán i posicionar-la com la nova líder de Ciutadans a Catalunya.

Albert Rivera i Inés Arrimades han vingut a veure-la i a recolzar-la. El debat ha estat bronco i alguns moments veritablement ofensiu. S’ha intentat barrejar independentisme amb terrorisme i les acusacions han ocupat bona part del discurs parlamentari. Lorena Roldán ha estat acusada de fer servir el Parlament com si fos un plató.

La majoria dels portaveus parlamentaris no ha volgut entrar en la ratera de Ciutadans ni donar-li ‘vidilla’, però Roldán sap molt de tele i d’allò que agrada a la premsa

Ella era conscient que l’afluència de periodistes a la cambra catalana era brutal. Necessitava captar l’atenció mediàtica i no hi ha millor ingredient que pujar el nivell de l’enfrontament dialèctic. La majoria dels portaveus parlamentaris no ha volgut entrar en la ratera de Ciutadans ni donar-li ‘vidilla’, però Roldán sap molt de tele i d’allò que agrada a la premsa, sobretot a la que és hostil a l’independentisme. El president Quim Torra ‘ha passat’ de Lorena Roldán i dels seus insults i provocacions. La consellera de la presidència, Meritxell Budó, ha estat l’encarregada de parlar en nom del govern. Ningú no volia alimentar l’ego de la líder tarragonina.

Finalment, i després d’un dia de rèpliques i contrarèpliques, Ciutadans només han aconseguit convèncer un terç de l’hemicicle. Lorena ha venut un argumentari farcit d’explosius, terrorisme, persecució als no independentistes, problemes de convivència i por.

Lorena ha venut un argumentari farcit d’explosius, terrorisme, persecució als no independentistes, problemes de convivència i por

Només els seus companys i els 4 del PP han votat a favor de fer-la presidenta. El PSC, tot i haver rebut bastonada en moltes de les intervencions, s’ha abstingut. La resta, comuns inclosos, han votat en contra. La votació d’avui, segons com es miri, ha reforçat la majoria independentista i el govern Torra- Aragonès.

Amb aquest debat, s’ha entrat de ple en la campanya electoral. Caldrà saber la nota que donarà Ciutadans a la seva presidenciable a Catalunya. Tant Albert Batet com Sergi Sebrià han coincidit que Lorena mai no serà presidenta de la Generalitat, perquè és un càrrec que es guanya a les urnes i no als platós de televisió. De fet, el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya s’ha molestat amb Roldán perquè han fet perdre tot el dia al govern per tenir-lo – bloquejat – gravant un espot publicitari per la campanya electoral de Ciutadans.

RC

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2019
budó_meritxell.jpg

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha acusat Cs de fer un ús electoralista i “fraudulent” de la moció de censura. “Això no és un bar. Això no és un plató de televisió. Això no és un pavelló per a fer actes de campanya. Això és el Parlament de Catalunya”, ha reivindicat des del faristol de l’hemicicle de la cambra catalana.

Meritxell Budó, consellera de la presidència

Precisament, Budó ha estat l’encarregada del Govern de respondre a Cs amb un discurs “intencionadament” breu de nou minuts per no ser “còmplices” de la “manca de respecte” cap al Parlament.

A més, Budó ha recordat que fa només 11 dies es va celebrar el debat de política general en el què el Parlament va reprovar les declaracions de la que avui es presenta com a candidata a la presidència de la Generalitat.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019
lorena_.jpg

Lorena Roldán

El president del Parlament decidirà avui el millor dia per debatre i votar la moció de censura contra el president Quim Torra presentada per Ciutadans. Després d’haver admès a tràmit la petició del partir taronja, el ple s’haurà de fer al cap de cinc dies hàbils, segons indica el reglament de la cambra catalana. Així, el debat podria ser el proper dilluns. Tot i així, no es descarten altres dates.

La CUP i el PSC no es posicionaran a favor de la moció de censura presentada pel partit d’Albert Rivera

La moció de censura contra el cap de l’executiu català no té peus per caminar. Neix morta. La CUP, necessària perquè prosperi, ha anunciat que no hi donarà suport. El PSC tampoc es posicionarà al costat del partit de Lorena Roldán. Sigui com sigui, la celebració del debat motivat per la moció de censura marcarà el començament de la pre campanya electoral, la qual es preveu molt tensa.

Aquesta és la quarta moció de censura que es debat al Parlament de Catalunya després de les de 1982 i 2001 contra Jordi Pujol i la de 2005 contra Pasqual Maragall. L’any 2017 l’aleshores líder de Cs a Catalunya Inés Arrimadas també va anunciar que presentaria una moció de censura contra Carles Puigdemont, tot i que mai la va arribar a registrar.

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019
eusebi.jpg

El secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, no assistirà als actes commemoratius amb motiu de la patrona de la Guàrdia Civil a l’aquarterament de Sant Andreu de la Barca i que tindran lloc el proper 9 d’octubre.

Campdepadrós va fer arribar una carta institucional a la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per declinar la seva assistència. El parlamentari no participarà dels actes festius “mentre no es demanin disculpes i es depurin responsabilitats” per les actuacions dutes a terme per aquest cos que “han vulnerat els drets fonamentals de la ciutadania catalana”.

Campdepadrós assegura que l’actuació i intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya és més pròpia de les forces d’ocupació. Cap membre del Parlament de Catalunya, de l’alta independentista, assistirà als actes de la patrona de la Guàrdia Civil.

 


Borja Vizcarro26 Setembre, 2019
57032a6b-329a-4bab-8e92-068ab8c8059e-1280x960.jpg

Aquest matí aprofitem la sessió de Control al Govern per traslladar-nos a la casa de tots els catalans: el Parlament de Catalunya. El nostre viatge comença ben d’hora a l’estació de Renfe de Tarragona, on agafem el tren que ens ha de portar a l’Estació de França de Barcelona, on dins del Parc de la Ciutadella, es troba la cambra catalana parlamentària.

Viatgem al Parlament de Catalunya

En primer lloc, observem que l’expectació als exteriors del Parlament és màxima. Avui el president Quim Torra compareix al Saló de sessions, després que el seu judici hagi estat ajornat. Tots els mitjans nacionals són aquí i avui es preveu que la sessió de control serà tensa, tot i que el president tampoc té res important a dir, pel que fa al funcionament del govern.

El bar, lloc de trobada dels grups polítics
Passem el control de seguretat i ens acreditem. És temps per agafar forces, ja que la jornada serà llarga. El ple de control comença a les onze, amb una intervenció del president Torra, que analitzarà l’actualitat a Catalunya i exposarà les accions que ha realitzat i que es portaran a terme a curt termini pel Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, sense límit de temps. Passem pel bar a esmorzar i agafar forces.

Només en entrar al bar es veu als diputats en petits cercles, agrupats pel color del seu partit polític. L’organització de la cambra i el repartiment d’escons es trasllada al lloc ‘d’esbarjo’ dels polítics catalans. Mentre agafem l’esmorzar, un reguitzell constant de diputats i assessors, treballadors del parlament, membres dels Mossos d’Esquadra i seguretat de Presidència… tothom passa pel bar.

L’ambient que es respira en aquest espai no es pensin que és com es veu a les sessions, més ben al contrari. Tota la tensió es queda al Saló de sessions, al bar tothom conviu cordialment sense que hi hagi cap mena de conflicte. Aparentment la convivència és possible. Bé no seré jo el que arrangi ara la qüestió del procés en una visita al Parlament, però són d’aquelles coses que criden l’atenció.

Sala de premsa del Parlament de Catalunya

Tarragona, la gran oblidada
El rellotge marca que queden 5 minuts perquè siguin les onze i ja es comença a veure ‘moviment’. Els polítics entren dins la cambra i els periodistes ens dirigim a la sala de premsa per seguir amb atenció el discurs del president de la Generalitat, sobre l’estat del país i les seves accions de govern. Quan sentim les paraules de Torra, la sensació que queda és: i què hi ha sobre Tarragona?

El problema és el de sempre, tot passa a Barcelona. El president Torra només s’ha referit a la demarcació quan ha parlat de Salut, on ha assegurat que s’han destinat 50 milions d’euros per a l’ampliació de Joan XXIII, cosa que és d’agrair però que s’hauria d’haver realitzat abans. També és l’única actuació que es realitzarà a la demarcació, basant-se en el que ha anunciat el president. Que hi ha de la resta del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?

Carlos Carrizosa davant els mitjans

La sala de premsa i els passadissos del Parlament bullen. S’acaba la intervenció del president Torra i els diputats s’escampen cap als despatxos a preparar les intervencions de la tarda. Només Carlos Carrizosa, de Ciutadans, atén als mitjans assegurant que presentaran mocions al parlament, que només es mira cap a un costat però es menysprea la ‘Catalunya real’… tot segueix igual al Parlament.

Els polítics assumeixen que la gent està farta
Aprofitem el descans per parlar amb un dels representants polítics de la demarcació de Tarragona al Parlament, Carles Castillo, del grup PSC-Units. Preguntem, com ha vist el desenvolupament del ple i Castillo assegura que “hem vist un exercici d’allunyament de la realitat, amb un discurs que res té a veure amb els problemes de reals de la ciutadania”.

Pel diputat socialista, “entenem el descontentament de la ciutadania catalana, ja que no s’estan plantejant els problemes reals i no es posen damunt de la taula qüestions bàsiques i sobretot no es busquen solucions, sobretot en els serveis públics, ben visibles en matèries d’educació i sanitat”.

El Parlament des del parc de la Ciutadella

També ens atén la diputada de Catalunya En Comú, Yolanda López, qui assegura que “El president Torra ha parlat d’una Catalunya irreal. El que no veu és que cada vegada hi ha més inacció del Govern, a més que no es parla de la resta de províncies. Tot es generalitza i s’emfatitza en Barcelona”.

La sessió de Control al Govern de la Generalitat finalitza a les vuit i recollim per anar a buscar el tren per tornar cap a casa. La sensació que se’m queda, entre tot plegat, és que al Parlament de Catalunya es veuen dues realitats oposades, se li dóna voltes al mateix constantment, i només es parla en clau Barcelona. La qüestió política és un tema delicat, però el país necessita un govern actiu i pel que s’ha vist al primer ple, no canviaran gaire les coses. Mentrestant, la ciutadania cada cop n’està més farta.

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ7 Setembre, 2019
parlament.jpg

Per Torrent, el veredicte pot ser “la constatació definitiva de la involució” democràtica de l’Estat i ha instat “tots els demòcrates” a sortir “cívicament, pacíficament i massivament” a defensar els drets i les llibertats “al carrer i a les institucions”.

Roger Torrent durant la seva intervenció

El president del Parlament, Roger Torrent, entén que la resposta a una hipotètica sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als presos polítics “no pot ser cap altra” que “reclamar més política, més diàleg i més mobilització popular des de la no violència”. Torrent ho ha apuntat en la glosa que ha fet en l’acte institucional de la Diada al Camp de Tarragona, que s’ha celebrat al jardí de la Casa Canals.

Pel president del Parlament, el conflicte principal i “més urgent” que té avui Catalunya és el de la “defensa de la democràcia”. “El cas català ha posat de manifest la regressió dels drets i ha evidenciat una disminució de les llibertats individuals i col·lectives”, ha concretat. En el seu discurs ha criticat que l’Estat, “en comptes de seure a negociar una solució política a un conflicte polític”, ha fet “tot el possible per criminalitzar la protesta pacífica, el debat parlamentari i les urnes”. En relació a la sentència del Suprem, ha afegit que aquesta “fixarà el perímetre de l’exercici dels drets fonamentals” a l’Estat. “Els ciutadans de Catalunya no ens resignarem, no ens cansarem i no ens rendirem”, ha pronosticat. Finalment, ha culminat: “Al final serem el que vulguem ser com a poble”.

Torrent, Ricomà i Nin en la foto

Torrent ha fet aquestes valoracions en referència als reptes globals que té el món, entre els quals ha citat la defensa de la democràcia. També ha destacat l’adaptació de la societat a la quarta revolució industrial, que per Torrent pot fer créixer les desigualtats, o l’envelliment de la població, que segons el president del Parlament obligarà a replantejar el sistema de pensions. “Viurem més, però cal fer-ho en millors condicions”, ha dit. A banda, ha citat el medi ambient, en el context d’emergència climàtica que viu el planeta, i ha recordat que la regressió del litoral català com a conseqüència de l’augment global de les temperatures “ja és una realitat”.

El republicà ha afirmat que l’11 de Setembre és una diada “d’una nació oberta, plural i diversa” i ha apuntat que en aquesta jornada s’homenatja les persones “que ho van donar tot per lluitar per les llibertats”, l’any 1714. A més, ha recordat els líders independentistes empresonats.

Un dels moments de l’acte institucional

També han tingut un record per a ells l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i el delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Òscar Peris. Ricomà ha parlat de Tarragona com una “ciutat d’acollida” i ha manifestat que només comptant amb tothom Catalunya podrà ser “un sol poble”. Per la seva banda, Peris ha valorat que l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, es troba “segrestada” a la presó de Mas d’Enric, a pocs quilòmetres de Tarragona, i ha enumerat algunes inversions de l’executiu català a la ciutat per comentar que es tracta d’una feina “que no ven però que és imprescindible per avançar”.

 


REDACCIÓ3 Setembre, 2019
batet.jpg

Albert Batet xerrant amb Carles Puigdemont

L’exalcalde de Valls, Albert Batet, serà el nou president del grup parlamentari de Junts per Catalunya. El vallenc substitueix així Jordi Sànchez, encarcerat a Lledoners a causa del referèndum de l’1 d’octubre.

Albert Batet assumeix el càrrec a proposta de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’exbatlle era fins ara el portaveu del grup parlamentar de Junts per Catalunya. Les seves noves responsabilitats tenen a veure, segons fonts del partit, amb la línia de continuïtat d’estructuració interna, per afrontar l’escenari polítics dels propers mesos.

 


REDACCIÓ24 Juliol, 2019
alejandroPP.jpg

Alejandro Fernández

El president del PP Catalunya i portaveu del partit conservador al Parlament de Catalunya ha exhibit el seu bon humor aquest dimecres durant el plenari on es debatia la ‘Catalunya real’. Es tractava d’un debat proposat per la bancada de Ciutadans. En el seu torn de paraula, el diputat tarragoní ha decidit protagonitzar el moment més divertit – o com a mínim curiós – que ha tingut lloc a l’hemicicle.

Alejandro Fernández dirigint-se al president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit en la necessitat d’apostar per la convivència e(en democràcia) entre catalans, evitant la fractura existent a causa de l’independentisme. Alejandro diu que ja va reclamar de totes les maneres possibles i imaginàries. Bé, totes, totes no. Diu que li faltava fer-ho cantant. I dit i fet. Ha copiat una tradició anglosaxona i ha triat una cançó de Manolo Escobar.

El líder popular ha publicat al seu Facebook el seu ‘minut’ d’or i ha dit que la seva cançó havia emocionat fins i tot el president català.

 

 

VÍDEO


REDACCIÓ23 Juliol, 2019
bayo2.jpg

El periodista d’investigació del digital ‘Público’ Carlos Enrique Bayo ha assegurat aquest dimarts al matí que ell creu que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va cometre un “error” en no saber o poder aturar els atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. En cap cas, però creu que hi hagués una conspiració de l’estat per parar l’independentisme català amb un gran atemptat a la capital catalana. Per això, creu que caldria fer una comissió d’investigació al Congrés de Diputats i que els agents que van fallar en el control d’aquest imam assumeixin les responsabilitats.

En una llarga compareixença a la comissió d’investigació dels atemptats del Parlament, Bayo, que ha publicat recentment informacions que apunten que el CNI coneixia els moviments de la cèl·lula terrorista fins pocs dies abans dels atemptats, ha explicat que els informes que va fer el CNI van ser “bastant posteriors” als atemptats però es basaven en informació obtinguda mentre els mòbils dels terroristes eren utilitzats, que tenien monitoritzats i ‘punxats’. De fet, ho afirma així perquè, segons ell, no tindria sentit que el CNI fes informes dels mòbils que ja tenien els investigadors policials i l’Audiència Nacional, i s’obté informació que seria impossible obtenir a posteriori.

Segons Bayo, quan hi va haver l’explosió a la casa d’Alcanar (Montsià) el dia abans, el CNI no va ser conscient que l’imam havia mort en aquell “accident” amb els explosius que preparaven, i per això no ho va comunicar a cap cos policial.

El reporter també ha explicat que l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty era clarament un “agent doble” i que almenys el CNI el considerava un confident, tot i que no sap quina informació els va aportar. També ha lamentat que oficialment el CNI negués que Es-Satty tenia vincles amb els serveis secrets espanyols, però ha explicat que una font dels serveis secrets li va dir a ell que amb els antecedents que tenia Es-Satty era evident que el seguien, perquè a Espanya no hi ha més de deu imams amb tants antecedents com ell. De fet, ha apuntat al comissari de la Policia Nacional José Luis Olivera, director del CITCO, com un dels responsables de crear la “cortina de fum” de la suposada nota que la CIA va enviar alertant mesos abans d’un possible atemptat a la Rambla.

En tot cas, a preguntes dels diputats ha reiterat que caldria una investigació política a fons per donar tranquil·litat a la població, perquè s’assumissin responsabilitats i la “culpa ‘in vigilando'”, i es corregissin els errors que es van cometre per no tornar-los a repetir. També ha reclamat que es derogui la llei de secrets oficials, que és dels anys 60 i ha considerat “no del segle XIX, sinó medieval”. Per últim, també ha criticat els periodistes que en comptes de contrarestar la seva informació amb noves proves l’intenten desacreditar a ell simplement dient que és un conspiranoic, recordant que altres exclusives seves inicialment també van ser desmentides i després es van confirmar.

La diputada de JxCat Aurora Madaula ha anunciat que s’han dirigit al Parlament Europeu per denunciar que l’estat espanyol no vol investigar políticament l’atemptat. El diputat del PSC Carles Castillo ha lamentat el “toll” on, segons ell, s’ha ficat el periodista amb les últimes informacions, i ha dit que només es pot creure en aquestes notícies amb “un acte de fe”. A la sala on ha comparegut Bayo hi havia entre el públic el principal accionista del digital, Jaume Roures.

Abans de Bayo ha comparegut el president dels Amics de la Rambla, Fermín Villar, que ha lamentat desconèixer l’existència de la pròpia comissió. Tot i que ha elogiat la feina dels serveis d’emergència just després de l’atemptat i la millora de la seguretat posteriorment, ha reclamat més protocols i plans de prevenció en emergències similars i una millor tasca psicològica reparadora pels afectats indirectes.

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2019
carles_castillo.jpg

Durante décadas, el PSOE –del PSC, mejor, ni hablamos– ha parecido cargar con el sambenito de no ser «suficientemente español», sobre todo desde quienes pretenden simbolizar la españolidad exclusivamente con banderitas por todas partes y orgullo patrio hueco. Quizá la única acusación cierta es que los y las socialistas no somos suficientemente «españolistas», que es cuestión harto diferente, y que no me parece, por cierto, que como argumento político debiera preocuparnos en exceso. Se puede amar España y repudiar, incluso con vehemencia, determinadas manifestaciones que el conservadurismo ha asociado tradicionalmente con «lo español». No estimo necesario poner ejemplos pero entre mis compañeras y compañeros no he solido encontrarme especímenes de esos de aire autosuficiente, mirada altiva, palillo en la boca, codo en la barra y hueso de aceituna en el suelo  (imagen robada a José María Izquierdo).

Los españolistas carpetovetónicos carecen de complejos, me atrevería a decir que hasta de pudor. Y como nadie les va a acusar de ser antisistema, antiespaña o lo que se nos antoje, pueden permitirse pactos, componendas y alianzas con fascistas, usar la terminología de los asesinos (¿quién no recuerda el «Movimiento de Liberación Vasco» de Aznar?), acercar presos cuando lo han estimado menester, etc…

La falta de complejos les permite defender, con la misma virulencia, una cosa y la radicalmente opuesta.

Y simultáneamente, acusan a quienes no son de su pandilla de todos los pecados políticos y tropelías que puedan imaginarse. Los españolistas carpetovetónicos hoy se presentan a la opinión pública en tres colores: azul, verde y anaranjado, ¡pero ninguno más! No vaya a parecer su bandera cosa de maricones que, los soportamos porque no queda más remedio, pero calladitos, en sus casas y armarios, sin hacer mucho ruido.

Además, practican, asimismo sin complejos, el «cuanto peor, mejor». Véase si no el ostracismo al que ha sido sometido un candidato a la alcaldía de Barcelona que decidió, desde su honestidad personal, que un partido (este sí) antiindependentista como Ciudadanos, tenía que usar sus votos para que los independentistas no gobiernen la capital de Catalunya.

Pero hoy permítanme no meterme en pantanosas dinámicas catalanas… propongo mirar hacia Navarra y País Vasco…

Porque estos mismos españolistas recalcitrantes que digo acusan sin recato al PSOE de «dar la alcaldía de Zigoitia al PNV» (¡en lugar de a Bildu!). Podemos poner cientos de casos en los que el gobierno se pone a la venta porque ellos, los españoles de bien, los de toda la vida, los descendientes de la pata del caballo del Cid o que guardan reliquias del miriñaque de Isabel la Católica en un camafeo, no tienen complejos. «Y si no mandamos nosotros, los dueños del cortijo, forcemos la maquinaria para que todo vaya lo peor posible».

Enfrente, al PSOE, a veces, parecen hacerle mella esas acusaciones, casi siempre rocambolescas, y en ocasiones me da la sensación de que tenemos que andar pidiendo permiso hasta por ser demócratas, para no parecer demasiado poco españoles. ¿Qué leches significa eso?, por cierto…

Adelanto que en las próximas semanas, la compañera María Chivite será presidenta de la Comunidad Foral de Navarra. Para ello es preciso que ella quiera, que Ferraz se lo permita ­–hay antecedentes de los que, como socialista, no puedo sentirme orgulloso– y que Bildu se abstenga. La alternativa es que alguna de estas tres condiciones no se den y vuelva a gobernar la versión navarra de los españolistas carpetovetónicos, herederos del carlismo más montaraz.

Pues bien, si eso ocurre, todos los medios de la caverna –o sea, hoy ya la mayoría–, así como las redes sociales y los miles de bots neo-españolistas van a bramar con el mensaje de que Pedro Sánchez se ha vendido a ETA, a los separatistas o a los judeo-masones.  Ojalá en Ferraz a nadie le tiemblen las canillas ante estos matones de patio de colegio.

Desconozco si alguien lo ha dicho hasta ahora en el ámbito del socialismo pero quizá toca ya: Bildu no es ETA, ETA no existe, desapareció, en parte gracias precisamente a nosotros, a los socialistas, a Alfredo Pérez Rubalcaba; Bildu rechaza la violencia desde el momento de su fundación y, en los lugares que ha gobernado –San Sebastián y Pamplona, por ejemplo–, no se han visto encapuchados por la calle perpetrando aviesas acciones antisistema, al alcalde quemando autobuses o al concejal de basuras volcando contenedores. Los antisistema son otros. Lo voy a decir más claro: Bildu no es VOX. Esquerra Republicana tampoco es VOX. Y Podemos tampoco es un peligroso partido antisistema al que no nos podemos ni acercar. Debemos tender hacia la unidad de la izquierda como objetivo real y realista. Por responsabilidad con nuestro país y con las políticas que defendemos. No hay justificación, más allá de los complejos, para trazar líneas rojas que quizá sí deberían existir en otros ámbitos.

Y confío en que Pedro Sánchez pueda formar gobierno sin concesiones absurdas pero, también sin complejos.

Carles CASTILLO
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter