Arxius de parlament de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Juliol, 2020
resized_DSC_0298.jpg

Carles Castillo

Se’n va. Carles Castillo podria deixar la política activa i institucional després de les properes eleccions autonòmiques.

En una carta enviada a la militància, el diputat del PSC al Parlament de Catalunya i exregidor a Tarragona, anuncia marxar, però no es tracta “d’un adéu” sinó d’un “fins aviat”.

Després de dir que “ha estat un honor representar-vos al Parlament de Catalunya”, Carles Castillo, l’infant terrible del PSC, es confessa “cansat de donar de cara en una paret”.

És una autèntica llàstima que el partit que, en aquest país, va ‘inventar’ les primàries, i el que amb elles va fer pujar l’actual president del govern d’Espanya, prescindeixi d’elles

És especialment contundent davant el fet de no haver-se permès la participació activa de militància celebrant primàries. “És una autèntica llàstima que el partit que, en aquest país, va ‘inventar’ les primàries, i el que amb elles va fer pujar l’actual president del govern d’Espanya, prescindeixi d’elles per a l’elecció de les seves candidatures”.

El parlamentari socialista fent referència a les eleccions de la federació de les comarques tarragonines diu que “ha guanyat l’aparell sobre els anhels de participació directa que van significar les primàries”.

Per tot això, Castillo, llicenciat en Dret, ha decidit “no continuar en les properes llistes del PSC al Parlament de Catalunya”. En la missiva enviada a la militància socialista, el diputat demana que “encara que no compartiu (la decisió de marxar), espero que l’entengueu”.

 


REDACCIÓ3 Juny, 2020
montilla.jpg

L’expresident de la Generalitat, el socialista José Montilla, està en el centre de totes les polèmiques.

El seu nomenament com a membre del consell d’administració de l’empresa Enagás, està generant molta controvèrsia ciutadana i política. De fet, les xarxes socials estan que treuen fum. Molts ja demanen el tancament de la seva oficina com a expresident. L’exmandatari català ha anunciat que farà servir el seu despatx oficial per fer tasques relacionades amb el seu nou càrrec a Enagás.

La diputada d’En Comú Podem, Marta Sibina, a través d’un vídeo, recorda que l’oficina de Montilla ens costa uns 400 mil euros anuals. Algunes formacions han sol·licitat la compareixença de l’expresident socialista al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. El secretari primer de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, ha destacat la necessitat de la compareixença de Montilla a la cambra catalana per esclarir uns fets que moltes formacions polítiques qualifiquem de greus.


REDACCIÓ26 Maig, 2020
ricoma-comissió.png

Ricomà durant la seva intervenció

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà ha estat contundent en la seva intervenció a la Comissió d’Investigació sobre l’explosió d’IQOXE del Parlament de Catalunya. “El que va passar el 14 de gener no pot tornar a passar mai més” ha assegurat el batlle republicà i ha demanat als diputats que s’investiguin els fets “fins al final”.

L’alcalde republicà ha tornat a expressar davant la Comissió d’Estudi del Parlament que cal “inversió en tecnologia, en les condicions de treball, en la transparència en la informació, en la formació de la societat i en la gestió ràpida i eficaç de les situacions crítiques, són els únics camins que ens poden dur a una recuperació real de la confiança”.

Pau Ricomà també ha demanat que es revisin els protocols, recollint una petició unànime de les entitats veïnals, per tal que quan un accident afecti la població, les sirenes s’activin de forma immediata recomanant el confinament. “El so de les sirenes ens impulsa a la mesura de prevenció més elemental, el confinament de la població des del primer moment”, ha explicat.

L’alcalde ha reclamat millores en la prevenció

Reclama l’ús de les noves tecnologies
Ricomà també ha
demanat noves millores tecnològiques en la transmissió d’incidents químics a la població, com el sistema Cell Broadcasting. “No pot ser que ens estem comunicant amb els ciutadans, que els estem advertint en situacions crítiques, només de la mateixa manera que fèiem fa trenta anys, quan poca gent tenia mòbil”, ha recordat.

D’altra banda, l’alcalde ha demanat l’impuls, “que ens agradaria que fos compartit amb la resta d’ajuntaments del Camp de Tarragona”, d’un estudi independent de la qualitat de l’aire. “Els ajuntaments hem de tenir els nostres estudis, estudis de la qualitat de l’aire independents, amb la metodologia que nosaltres proposem”, ha plantejat.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Maig, 2020
Foto-Parlament-1.jpg

Pau Ricomà en una sessió al Parlament

La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya sobre l’explosió d’IQOXE segueix en marxa i aquest dimarts 26 de maig, a partir de les quatre de la tarda, està previst que hi participin cinc alcaldes del Camp de Tarragona, gairebé cinc mesos després del pitjor accident químic que ha patit la demarcació.

Els cinc alcaldes que participaran en aquesta segona jornada de la comissió són, en primer lloc, Pau Ricomà, batlle de Tarragona; Roc Muñoz, cap de l’executiu de la Canonja, Pere Segura, alcalde de Vila-seca; Óscar Sánchez, batlle de Constantí; i Eloi Calvet, alcalde del Morell.

Les declaracions dels batlles de territori està previst que es realitzin, a partir de la primera hora d’aquesta tarda, de manera telemàtica, arran de l’actual situació marcada pel coronavirus i que impedeix la mobilitat fins a l’àrea metropolitana de Barcelona.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ23 Maig, 2020
torra.jpg

El Parlament ha aprovat al ple d’aquest dijous el decret llei 11/2020 pel qual s’adopten mesures per a pal·liar els efectes de la pandèmia. No obstant això, en el decret també s’ha colat una mesura que no té res a veure amb la crisi provocada pel coronavirus: l’actualització de les pensions per a expresidents de la Generalitat, així com l’augment del 0,9% en l’assignació de exconsellers.

Roger Torrent, president Parlament

Segons el Govern, català, aquesta mesura pretén equiparar la remuneració dels expresidents d’acord amb la pujada de l’IPC. Així, s’incrementarà la pensió d’Artur Mas o Jordi Pujol en un 0,2%, el mateix que va pujar el salari de Quim Torra.

“Amb efectes a 1 de gener de 2020 les pensions a què fa referència l’article 30 de la Llei 4/2017 s’incrementen en un 0,9% respecte a les vigents a 31 de desembre de 2019. Les pensions i assignacions dels expresidents de la Generalitat i de Parlament i els seus familiars, s’han d’actualitzar d’acord amb la seva normativa”, així diu la disposició addicional quarta inclosa en el decret.

El decret llei 11/2020, de 7 d’abril, ha estat aprovat després d’obtenir 65 vots a favor, 4 en contra i 65 abstencions, i es tramitarà com a projecte de llei després d’haver rebut 69 sís i 65 vots en contra.

El president Quim Torra

L’oposició s’ha mostrat contrària i indignada amb aquesta mesura.  El diputat de Ciutadams, Dimas Gragera, ha apuntat que aprovar una pujada de sou per als expresidents a través d’aquest decret suposa, en les seves paraules, riure de l’oposició i de la ciutadania, i demana a la Generalitat centrar-se en aprovar mesures per al Covid -19 perquè “pujar-li el sou a Mas i Montilla és totalment incompatible”, en referència als expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla.

I ha anunciat que des de Cs es registrarà properament una llei per suprimir els privilegis de exalts càrrecs: “Que l’únic privilegi que tingui un president quan cessi del seu càrrec sigui com a molt conservar el pin i seure davant en els actes; que quan un president acabi la seva gestió es busqui la vida com fan tots els catalans”.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2020
Maialen-Fernández-diputada-Cs.jpeg

El mundo está viviendo una situación desconocida, inmerso en una pandemia provocada por un virus del que todavía se desconocen realmente sus dimensiones, pero que ya ha provocado consecuencias dramáticas tanto en vidas humanas, como económicas y sociales. Y es aquí, en lo económico, en el que quiero centrar mi artículo.

En un momento de crecimiento económico cada vez más moderado como el que tenía España y sin obviar una deuda que superaba ya el 100 % del PIB, nos ha atrapado con un Gobierno formado por verdaderos ilustres de las matemáticas ficticias, de los cuentos de lechera y de promesas de dinero público cuyas mermadas arcas, no sostienen ya el elevado gasto público que estos dirigentes derrochadores pretenden que paguen nuestras quintas generaciones de tataranietos. Eso sí, mientras tanto, dilapidan el dinero de todos, ese dinero de todos los contribuyentes, pero que como dijo la Sra. Calvo: “El dinero público, no es de nadie”.

De momento, la liquidez no llega con suficiente fuerza a los autónomos, a las Pymes y al resto de empresas que son los verdaderos motores de la economía. Mientras muchos trabajadores que están en ERTE todavía no han podido cobrar su sueldo procedente del trabajo, el esfuerzo y la cotización, ahora el Gobierno les anuncia que, por falta de dinero, no se cobrarán hasta el 10 de junio y sin embargo, al mismo tiempo, el Sr. Iglesias se dedica a vender humo. ¿Y con qué dinero lo va a pagar?

El Gobierno ha incrementado el gasto público en altos cargos y asesores en un 46 % desde que está en la Moncloa

Conviene tener presente que estos cálculos son cuentos de lechera que no habrá quien pueda sufragar, puesto que la crisis arroja ya unas cifras de caída del PIB nunca vistas, destrucción masiva de puestos de trabajo y una recuperación en ¨L¨ que será larga y muy dura, mucho más que la crisis vivida desde el 2008 y con un alto coste social y económico.

Eso sí, en nuestro país tenemos al Sr. Garzón, Ministro de Consumo, diciendo que el Turismo es un sector de “bajo valor añadido”, sector que supone el 13% aproximadamente de nuestro PIB y por tanto, fundamental en la generación de riqueza y puestos de trabajo, algo que desgraciadamente muchos dirigentes hoy al frente de este Gobierno no saben ni por asomo, ni han experimentado lo que supone crear un negocio, ni por supuesto, el enorme esfuerzo que ello conlleva.

A su vez la Ministra de Trabajo, la Sra. Díaz, también de Podemos, sacando pecho de la cantidad de prestaciones sociales, más de 5 millones, que ha afrontado el SEPE (Servicio Público Estatal de Empleo) este mes de abril. Enorgullecerse de la cantidad de parados que tenemos en España, es burlarse de la sociedad. Los españoles agradeceríamos cifras de empleo, reducidos porcentajes de desempleo y aumento de cotizaciones sociales. ¿Hay una medida más social que tener a sus ciudadanos rozando el pleno empleo? ¡Qué falta nos harían los casi 700 millones de euros de los ERE de Andalucía!

 ¿Hay una medida más social que tener a sus ciudadanos rozando el pleno empleo? ¡Qué falta nos harían los casi 700 millones de euros de los ERE de Andalucía!

Mientras tanto, el Gobierno ha incrementado el gasto público en altos cargos y asesores en un 46 % desde que está en la Moncloa. Esto supone a las arcas públicas 75 millones de euros, sin contar las cotizaciones a la Seguridad Social. Pasamos de 13 ministerios con el anterior ejecutivo, a uno de coalición PSOE-Podemos de 23. Y a pesar de no poder dormir tranquilos, se crean a dedo, 26 Direcciones Grales, en medio de una debacle económica estratosférica.

A estas alturas, todavía hay que esperar de unos gobernantes como Podemos, que apoyen a nuestras empresas y que sepan que aplicar una fiscalidad basada en la bajada de impuestos, incentiva el consumo. La liquidez en el mercado atrae empresas y negocio extranjero y no todo lo contrario, pretendiendo ser el yugo de los que crean trabajo y generan riqueza.

Nuestros mayores nos enseñaron con su ejemplo el significado del esfuerzo y de ellos aprendimos el espíritu del sacrificio. Sin embargo, con la llegada de Podemos al panorama político y mucho más desde su entrada en las Instituciones, toda esta cultura del esfuerzo se ha roto en pedazos, queriendo imponer su ideología, a través de la inyección masiva de subvenciones con el dinero de todos solo para sus amiguetes, muchas de ellas opacas ó difícilmente controlables.

Maialen FERNÁNDEZ
Diputada de Ciutadans en el Parlament de Catalunya

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Maig, 2020
foto_3650859.jpg

Cs presenta una llei per acabar amb els sous

Ciutadans ha registrat una proposició de llei per “eliminar els privilegis de caràcter retributiu” dels expresidents de la Generalitat, del Parlament i dels exconsellers.

Concretament, vol derogar les lleis sobre assignacions temporals i pensions als expresidents en cessar el seu càrrec i que no tinguin dret a cap gratificació, compensació o assignació patrimonial a càrrec dels pressupostos públics.

També inclou la derogació de tota norma que permeti que els exconsellers que hagin ocupat un càrrec puguin percebre algun tipus d’assignació temporal o pensió. El text precisa que els diners destinats durant l’exercici en curs “seran derogats per aquesta llei” i que es transferiran a un fons interdepartamental per la lluita contra la COVID-19.

La proposició de llei apunta que els expresidents i els exconsellers tindran dret a les prestacions del règim general de la seguretat social. També apunta que el patrimoni de la Generalitat que fins ara s’ha destinat a les oficines dels expresidents de la Generalitat seran “reintegrats al departament o ens públic al qual estiguessin adscrits”.


REDACCIÓ15 Maig, 2020
residencies4.jpg

El Parlament de Catalunya entrarà a fons per saber per què han mort tantes persones a les residències de gent gran durant la pandèmia. Amb aquest objectiu, crearà una comissió per investigar què ha passat. Fins ara, a les residències han mort 3.327 persones, 18 en les últimes 24 hores.

La proposta ha sorgit de la CUP amb què han estat d’acord els grups de l’oposició i que ara analitzarà la mesa del Parlament. Els grups han demanat que es tramiti d’urgència. La iniciativa compta els vots necessaris perquè prosperi encara que Junts per Catalunya i Esquerra, els socis del govern, no hi donin suport.

A més dels 3.327 morts a les residències, el Departament de Salut informa que s’han confirmat 12.585 positius (56 més en l’últim dia), i 35.256 casos són sospitosos (313 més), un total de 47.841 persones, això suposa pràcticament tres quartes parts del total d’avis residents a Catalunya.

El PSC-Units juntament amb comuns, CUP i PPC també han registrat al Parlament una proposta de ple monogràfic sobre la gestió a les residències. De moment hi haurà un ple monogràfic sobre la gestió del coronavirus i les seves conseqüències. Primer va ser Ciutadans qui el va demanar i, després, va ser el mateix president Quim Torra qui el va sol·licitar. Encara no se sap el calendari.

L’impacte devastador a les llars
Les residències geriàtriques han estat i continuen estant molt castigades per la Covid-19. Els efectes de la malaltia són devastadors.

El malson d’aquests dies als geriàtrics l’han hagut d’assumir els seus treballadors, que han evitat el col·lapse tot i estar precaritzats i mal considerats, posant en risc la seva salut i cobrant un 30% menys que el mateix perfil en un hospital. La falta de material de protecció ha estat el principal maldecap de les llars fins a mitjans d’abril, quan han arribat els recursos públics.

La Fiscalia té oberts desenes d’expedients que s’hauran d’investigar els pròxims mesos.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Abril, 2020
foto_3638975.jpg

 El Parlament ha aprovat gràcies a l’abstenció dels vuit diputats dels comuns els pressupostos del 2020. Uns comptes que el Govern ja s’ha compromès a modificar per adaptar-los a les conseqüències de la COVID-19. De fet, el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, els ha definit com la “primera pedra de la reconstrucció” i ha fet una crida al “consens”.

Primers pressupostos aprovats del Govern del president de la Generalitat, Quim Torra, i primers pressupostos després de tres anys consecutius de pròrrogues. JxCat i ERC hi ha votat a favor, els comuns s’hi han abstingut mentre que Cs, PSC-Units, PPC i CUP hi han votat en contra.

La presidenta de CatECP al Parlament, Jéssica Albiach, reclama al Govern que posi els pressupostos aprovats a disposició de la ciutadania que més ho necessita per afrontar les conseqüències de la pandèmia. I la resta de l’oposició creu que són uns comptes “caducats”. Els pressupostos suposen un augment de la despesa de 3.000 milions respecte als aprovats fa tres anys.

Els pressupostos tenien prevista una situació econòmica molt diferent de la que apareix amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus. De fet, els pressupostos preveuen un augment del PIB de l’1,9% aquest any amb una demanda interna creixent l’1,7%, xifres que quedaran molt probablement obsoletes.

PUBLICITAT
Advertisement

Advertisement


REDACCIÓ18 Abril, 2020
Ernest_benach.jpg

Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! Res ni ningú,no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!

Aquest és un paràgraf del discurs que Francesc Macià va pronunciar en la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932 al Parc de la Ciutadella, i en el que Lluís Companys va ser elegit el primer president del Parlament de Catalunya. La història que ve després és coneguda per tothom, i una peça clau és Francesc Farreras i Duran que va ser el darrer president del Parlament de Catalunya a l’exili.

L’any 1980, havia enviat una carta on traspassava la legitimitat del Parlament a l’exili, al que havia de ser president del Parlament de l’autonomia recuperada. La va rebre Heribert Barrera qui en deixar la presidència la va lliurar al seu successor Miquel Coll i Alentorn, i així successivament totes les persones que hem ocupat la presidència del Parlament d’aleshores ençà, hem rebut i hem lliurat la carta de Farreras i Duran com a testimoni de la història, per recordar exactament d’on venim.

Sempre he defensat que una nació és la seva gent, essencialment és la seva gent. Però també una nació es construeix amb la base de les institucions que la representen. I Catalunya té institucions històriques, que no arrenquen en cap cas de la Constitució del 1977.

La primera institució, aquella que surt directament del poble és el Parlament. És el Parlament qui escull el president de la Generalitat i és el Parlament qui controla l’acció de govern, l’impulsa i fa les lleis que hauran de fer funcionar el país

Recordem-ho també, Tarradellas torna de l’exili com a president de la Generalitat restaurada, i Farreras i Duran reconeix a través de la carta en qüestió la continuïtat del nou Parlament. Per tant, les institucions tenen una gran rellevància en l’arquitectura política del nostre país. En aquests temps que estem vivint, i on hem de reconèixer i valorar de manera extraordinària el paper de la gent, de la societat civil que s’ha sabut organitzar de manera exemplar, no podem obviar ni menystenir el paper de les institucions. I la primera institució, aquella que surt directament del poble és el Parlament. És el Parlament qui escull el president de la Generalitat i és el Parlament qui controla l’acció de govern, l’impulsa i fa les lleis que hauran de fer funcionar el país. Sovint tinc la sensació que perdem una mica aquesta perspectiva institucional, i també oblidem la històrica. Però precisament és en moments com aquest, ara que fa precisament 40 anys de la recuperació del Parlament, que és bo recordar-ho.

Venen temps complicats, i caldrà estar a l’altura. L’hora és greu i el futur no el coneixem, ni tampoc serà igual al que hem vist i viscut fins ara. Més que mai, el Parlament ha de saber com afrontar els reptes que ens presenta aquest futur, i sobre quines mesures caldrà prendre i quines estratègies caldrà seguir.

Sempre posant al centre de totes les prioritats les persones. Durant aquests 40 anys i si ho mirem d’una manera global, el Parlament ha fet bona feina. La que ha de fer en els anys que venen no pot ser bona, ha de ser extraordinària. Ens hi juguem, precisament, el futur de la nació.

Ernest BENACH
President del Parlament (2003-2010)

PUBLICITAT

Advertisement




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter