REDACCIÓ9 Agost, 2021
Continua al Parc de Pinaret el Festival de Música de Cambrils i amb el suport del públic, malgrat la pandèmia. Les sensacions d’aquesta 46a edició són bones i esperançadores de cara a les properes edicions. Per l’escenari han passat noms importants de la música tant a nivell nacional com internacional.
El dia 1 d’agost, va ser el torn dels Stay Homas. Els músics Klaus Stroink, Guillem Boltó i Rai Benet, acompanyats a sobre l’escenari d’Arnau Figueres i Kquimi Saigi, van presentar un directe enèrgic i compensat, preparat a consciència amb la col·laboració d’Albert Pla. Amb temes com Gotta Be Pacient o Les Merdes, van fer gaudir un públic que gairebé omplia la capacitat d’aforament del recinte.
El dijous 5 d’agost l’incombustible duet Camela va fer embogir i emocionar el públic assistent al Parc del Pinaret. Les històries tristes sobre desamor o malaltia van quedar compensades pel bon humor i la complicitat que els intèrprets, Ángeles i Dioni, van projectar en les seves intervencions entre cançó i cançó. Amb una trajectòria de més de 26 anys sobre els escenaris, els madrilenys continuen abanderant la tecno-rumba espanyola.
El quartet Manel, divendres 6 d’agost, va presentar Per la bona gent (2019) i alguns temes que formen part de l’EP L’amant malalta, publicat aquest mateix 2021, com la cançó Tipus Suite. Els ritmes electrònics i la fusió d’estils que ens mostren actualment van combinar a la perfecció amb el folk dels discs anteriors de la banda, i a Cambrils, no hi van faltar clàssics com Boomerang o Benvingut.
La nit de dissabte, el Parc del Pinaret de Cambrils va viatjar als anys noranta i es van poder gaudir en directe (des de la cadira, això sí), alguns dels temes més punxats en discoteques d’arreu: Saturday Night, de la cantant danesa Whigfield, The Power, de la banda d’Alemanya Snap!, o The Rhythm Of The Night, de la brasilera Corona.
La nit festivalera va acabar amb els sons electrònics d’OBK, que malgrat la brevetat del concert, va interpretar alguns clàssics com Historias de amor, Tú sigue así o Lucifer.
Aquest diumenge ha estat el torn de Prok. El cantant gadità, que inicialment havia de tocar a Cambrils el dia 31 de juliol, però que es va reprogramar el concert per motius de salut, arriba amb força per presentar Le Cri De La Rue, el seu nou àlbum en solitari.
Fotos de Francesc Hospital
PUBLICITAT
La 45a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils ha tancat amb un 25% més d’espectadors que l’any passat, segons ha informat el certamen.
Unes 2.000 persones s’han donat cita al Parc del Pinaret de Cambrils. Gent de totes les edats i estatuts ha volgut gaudir d’un espectacle, on el ball, la reivindicació, el color i la música han estat els veritables ingredients. La diva Alaska i la seva banda no han decebut. Passaven pocs minuts de les 10 de la nit quan el públic s’ha ‘encès’ per donar la benvinguda a popular Olvido.
Ella apareixia damunt de l’escenari amb un vestit negre lluent i ajustat i uns llavis vermellosos. La seva cabellera la fa inconfusible. El públic ha interactuat des del primer moment. Molts dels assistents encara no havien nascut quan les seves cançons es van començar a fer famoses, però les cantarolaven. S’ho sabien les lletres, sobretot les més reivindicatives i marxoses.
La diva ha canviat de roba, almenys en tres ocasions. Ha optat pel negre, pel vermell i el morat. La brillantina no ha faltat. Les imatges projectades en una pantalla mega gegant aportava espectacularitat i que el show fos viu i encara més colorit.
La seva estatura – 1,52 metres – es modifica durant els seus espectacles. Alaska es converteix en una ‘monstrua’ damunt dels escenaris a causa de la màgia de música i de les lletres de les seves cançons que mai no passaran de moda. Per què a Alaska és diferent. És única i fa el que li sembla. Ja ho diu la cançó: ‘A quién le importa lo que yo haga…’.
Què és aixó?, ‘Uala’, ‘Madre mía!!!’, ‘Olé, Olé’… Aquestes eren algunes exclamacions que hem pogut sentir durant l’espectacle inaugural del Festival Internacional de Música de Cambrils que ha tingut lloc aquest dijous al Parc del Pinaret.
Sara Baras no és gitana però porta el flamenc gravat a ferro. I el millor de tot és que el sap transmetre i comunicar amb estil i personalitat.
REDACCIÓ
es de l’escenari i sap prou bé que vol i demana el seu públic. I la veritat és que no ha defraudat. Més que interactuar amb paraules, 
ersones – arribades de diferents punts de la geografia espanyola – s’ho mereixien.
