Arxius de Papa | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Març, 2023

El papa Francesc ha acceptat la renúncia al càrrec del bisbe de Trujillo (Hondures), el tarragoní Lluís Solé, que seguirà com a administrador apostòlic de la diòcesi hondurenya fins a la presa de possessió del nou bisbe designat Jenry Orlando Ruiz Mora.

Lluís Solé, nascut el 1946 a Tarragona va ingressar en l’ordre dels pares paüls, i el 1981 va iniciar la seva etapa com a missioner a Hondures.

Després d’exercir com a rector de diverses esglésies, el 2005 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Trujillo pel papa Joan Pau II.

Ara, amb 76 anys, Lluís Solé serà administrador apostòlic de la diòcesi fins a la presa de possessió canònica del nou bisbe.

La delegació diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies, en representació de l’arquebisbe de Tarragona Joan Planellas, s’ha posat en contacte amb Solé per mostrar-li l’agraïment i la proximitat de la seva arxidiòcesi natal.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Gener, 2023

Quan els rumors sobre l’abdicació de Francesc com a màxim responsable de l’Església Catòlica no cessen, el Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d’un auxiliar per a Barcelona després de la mort del bisbe Antoni Vadell i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l’edat de jubilació.

Els nomenaments més urgents són els de Girona i el de l’auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona i han confiat que el Vaticà segueixi les instruccions del papa per nomenar a persones “arrelades i compromeses” amb Catalunya.

El Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d’un auxiliar per a Barcelona i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l’edat de jubilació

Les mateixes fonts han assenyalat que el president de la Conferència Episcopal Espanyola i Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, que a més és membre de la Congregació dels Bisbes, podria aprofitar la seva estada aquests dies a Roma, on el dijous va assistir-hi al funeral del papa emèrit Benet XVI, per desencallar alguns d’aquests nomenaments pendents.

La diòcesi de Girona és la que fa més temps que està sense bisbe titular, després que el 31 de març de l’any passat va morir Francesc Pardo, mentre que el bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell va morir a causa d’un càncer de pàncrees el 12 de febrer, amb tan sols 49 anys, i tampoc ha tingut encara relleu.

Les múltiples tasques i càrrecs que exerceix l’arquebisbe Omella, que compta amb altres dos bisbes auxiliars, Sergi Gros i Javier Vilanova, fan necessari que compti aviat amb l’ajuda del tercer bisbe auxiliar, segons les mateixes fonts.

També està vacant la plaça de bisbe de Tortosa, que s’ha quedat sense titular després que Enric Benavent fos nomenat i prengués possessió com a nou Arquebisbe de València el passat 10 de desembre.

No obstant això, aquesta substitució no sembla imminent ja que el passat 12 de desembre va ser nomenat administrador diocesà de Tortosa el sacerdot José Luis Arín.

A aquestes vacants i substitucions pendents se sumarà aquest any que l’actual bisbe de Lleida, Salvador Giménez, també farà 75 anys i haurà de presentar la seva renúncia, encara que probablement seguirà en el càrrec un temps més.

Qui ja ha complert 77 anys és el cardenal Omella, però per les seves responsabilitats com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i els seus càrrecs al Vaticà, on se li considera un home proper al papa Francesc, no està previst rellevar-lo.

Aquesta situació d’interinitat en tres bisbats catalans ha disparat les travesses amb els possibles noms per ser nous bisbes, com el de l’actual rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el teòleg i biblista Armand Puig; el teòleg, bibliotecari i rector de la basílica de la Sagrada Família, Josep María Turull; o el vicari judicial de l’Arquebisbat de Barcelona, Santiago Bueno.

També sonen com futuribles bisbes el que anés sotssecretari de la Conferència Episcopal Tarragonina Norbert Miracle, o alguns sacerdots de congregacions religioses, com el carmelita Agustí Borrell, i no es descarta que els auxiliars de Barcelona, Gros i Vilanova, poden assumir alguna diòcesi.

Fonts d’un col·lectiu de feligresos progressistes han lamentat que els processos d’elecció de bisbes es basin en el “secretisme i l’opacitat” i han reclamat tornar als orígens de l’Església, quan eren les comunitats qui decidien els qui havien de ser els seus pastors.

També temen que el retard en el nomenament dels nous bisbes es degui a les pressions per “col·locar a bisbes de la tradició toledana i no de la tarragonina”

També temen que el retard en el nomenament dels nous bisbes es degui a les pressions per “col·locar a bisbes de la tradició toledana i no de la tarragonina” i han recordat que “nomenar bisbes que no estiguin arrelats a Catalunya contradiu els missatges del papa Francesc que els bisbes han de ser i estar compromesos amb la seva terra”.

Un portaveu d’una comunitat de fidels de base ha afegit que “causa tristesa i preocupació que els feligresos es vegin allunyats de la decisió del nomenament dels seus bisbes, més encara en una època en què hi ha una crisi de credibilitat brutal de l’Església”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Octubre, 2020

La situació provocada per la pandèmia que el món està espantat. Pràcticament tots els governs estan buscant fórmules i mesures dràstiques per frenar la propagació del coronavirus.

Les autoritats sanitàries no es cansen de demanar a la ciutadania responsabilitat individual, atenent la situació de col·lapse d’alguns hospitals. Hi ha campanyes de sensibilització per fer servir la mascareta i el gel hidroalcohòlic i mantenir la distància de seguretat d’almenys un metre i mig.

Més d’una persona ha estat sancionada per no portar la mascareta o no portar-la adequadament. Per això, no deixa de ser curiós veure el president del govern espanyol fent-se fotos amb el Papa Francesc sense cap mesura de seguretat: ni distància ni mascareta.

Provoca, si més no, impotència veure que aquells que demanen esforços a la ciutadania, passin pel forro totes les advertències i consells de les autoritats sanitàries. Així no anem enlloc.

És més que normal que s’exigeixi al president del govern d’Espanya que respecti les normes que ell mateix imposa. Encara que es pugui haver fet la PCR abans d’anar al Vaticà, la imatge no és la més adequada. Està al costat d’una persona gran, sense distància i sense mascareta. Ens pot demanar després que respectem les normes? Vinga home, va.

Sánchez ja fa temps que aplica allò de… fes el que jo dic, però no el que jo faig.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Octubre, 2020

Sánchez, la seva dona i el cap d’estat del Vaticà es fotografies sense la mascareta i oblidant les mesures de distància social

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el Papa Francesc s’han reunit aquest dissabte al matí al Vaticà. A l’arribada, Sánchez – acompanyat de la seva esposa Begoña Gómez – ha estat rebut pel regent de la prefectura de la Casa Pontifica, Leonardo Sapienza.

Posteriorment, el cap de l’executiu espanyol també s’ha entrevistat amb el secretari de relacions amb els estats, l’arquebisbe Paul Gallagher.

La visita es produeix en un moment en què diverses comunitats autònomes – també Catalunya – han reclamat a La Moncloa que apliqui l’estat d’alarma per controlar la pandèmia. El govern espanyol podria celebrar un consell de ministres extraordinari aquest cap de setmana per declarar-lo. Curiosament, el cap de govern espanyol, surt en la fotografia sense respectar la distància social i l’ús de la mascareta.

Sánchez s’ha trobat amb el pontífex per primera vegada per abordar qüestions «d’interès comú com el multilateralisme, el canvi climàtic, les migracions i el pacte educatiu global», segons han detallat des de La Moncloa.

A la trobada han mostrat «la seva sintonia» per «construir un món basat en la col·laboració i la solidaritat» i el cap de l’executiu ha demanat «cooperació entre els països» per afrontar els «reptes globals», com la justícia social o la sostenibilitat ambiental. També han abordat del nou pacte d’immigració i asil amb què treballa la Unió Europea. Sánchez ha traslladat al Papa Francesc que considera clau abordar també la migració legal.

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Gener, 2015

El Protocol es basa en un conjunt de normes, costums i tradicions. El costum i la tradició tenen rang de norma de protocol. Han de complir-se, però també cal certa flexibilitat. Les normes protocol·làries tradicionals han d’adaptar-se a la societat, buscant la integració del nous elements.

Ja hem dit en més d’una ocasió que el protocol és un instrument més per a projectar la imatge pública de les institucions o organitzacions, en defnitiva, per a comunicar.

I sembla que en aquests moments, una de les persones que té més clar això que diem, és el papa Francesc. La plaça de Sant Pere es va omplir aquest passat diumenge de globus que van substituir els tradicionals coloms blancs en la jornada que l’esgésia catòlica dedica a la pau.

Ara fa tot just un any, quan el Pontífex va deixar anar aquestes aus, una va ser atacada per una gavina i l’altra, per un corb. L’incident va provocar la protesta de grups de protecció dels animals.

Ja ens estem habituant als canvis protocol·laris a la Santa Seu. I això ni ens ha d’extranyar ni incomodar.

Marta DOMÈNECH
@mdv70

REDACCIÓ19 Octubre, 2014

Aquest diumenge és un dia de gran alegria per a l’Església. L’any de la canonització dels papes Joan XXIII i Joan Pau II es completa amb la beatificació d’un altre pontífex: Pau VI.

Personalment em fa molt feliç la notícia, perquè, a part de valorar tot el que va fer per l’Església, vaig viure a Roma durant la major part del seu pontificat (de 1963 a 1978) i vaig tenir moltes ocasions de veure personalment el Papa que va culminar el Concili Vaticà II i va dirigir l’Església en els anys turbulents del postconcili.

Tinc molt present en la memòria aquell viatge seu a Terra Santa, en un moment en què els Papes no viatjaven gairebé, i el seu encontre amb el patriarca Atenàgores a la terra de Jesús. Com ho ha assenyalat Henri de Lubac, encara que l’encontre ecumènic va ser el que va merèixer més atenció, «Pau VI va anar a Jerusalem, en nom de tota l’Església, a postrar-se davant el Sant Sepulcre i mostrar que tots els cristians són els fidels de Crist. Va anar-hi per a testimoniar que l’Església no és res si no és la serventa de Crist, si no reflecteix la seva Llum, si no transmet la seva Vida».

Pot semblar obvi, però els qui vam viure els anys postconciliars sabem que no resulta inútil recordar-ho. La crisi social dels anys seixanta, que es va manifestar sobretot a Europa, va afectar també l’Església, sense que faltessin els qui van pretendre fundar-la de nou sense tenir en compte els seus pilars fonamentals.

Els qui van viure la seva època recordaran també les seves importants encícliques: la Humanæ vitæ, sobre el control de la natalitat; Ecclesiam Suam, sobre la presència de l’Església en el món, i Populorum progressio, que denunciava amb paraules rotundes la injusta distribució dels béns en la humanitat.

A més del viatge a Terra Santa, Pau VI va acudir al Congrés Eucarístic de Bombai, va visitar Nova York, Bogotà, Fàtima, Ginebra i pobles d’Àfrica i de l’Extrem Orient. Havent estat secretari d’Estat de Pius XII, Giovanni Battista Montini tenia una àmplia cultura i coneixement dels pobles i de les relacions internacionals, la qual cosa li va permetre advocar per la pau en diferents escenaris i ser considerat una referència moral en el món.

Sense gaudir de la popularitat de Joan XXIII i la posterior de Joan Pau II, va acabar l’obra del primer, el Concili, i podria dir-se que va preparar el futur quan va convidar el llavors cardenal Wojtyla a predicar un any els exercicis espirituals que el Papa fa amb la cúria.

Són pinzellades d’un gran Papa la figura del qual la història no farà més que engrandir.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona

REDACCIÓ5 Octubre, 2014

Aquest diumenge comença un Sínode Extraordinari sobre la Família, convocat pel papa Francesc fa un any, que es preveu que duri un parell de setmanes (del 5 al 19 d’octubre). El títol que l’encapçala és: «Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització.»

Només hi ha un precedent d’una reunió episcopal convocada pel Papa per abordar exclusivament aquest tema de la família: l’Assemblea General Ordinària de 1980 impulsada per Joan Pau II, de la qual va emanar l’exhortació apostòlica Familiaris consortio el 1981.

Durant l’any transcorregut des del seu anunci fins a la celebració, els preparatius del Sínode han estat intensos. Volent que la participació fos molt àmplia, la Santa Seu va enviar a les Conferències Episcopals un qüestionari exhaustiu perquè els bisbes hi poguéssim fer les aportacions que creguéssim convenients. No es tractava d’un sondeig, o d’un referèndum, sinó d’una recollida d’experiències, ja que el Sínode intenta trobar respostes pastorals.

Quan es va anunciar ja es va dir que no s’abordarien assumptes de doctrina, que ha estat recollida pel Magisteri en múltiples ocasions. El que es busca és escoltar els problemes i expectatives que viuen moltes famílies i mostrar-se a prop d’elles, oferint-los de forma creïble la misericòrdia de Déu.

Els mitjans de comunicació han simplificat l’objectiu de la reunió reduint-lo a si s’admetrà a l’eucaristia les persones divorciades i tornades a casar. És cert que s’abordarà aquesta qüestió, amb l’esperit invocat pel Papa quan va dir que «l’eucaristia no és un premi per als perfectes, sinó aliment per als febles». Però el temari és més ampli, ja que són molts més els temes que afecten la família, des de la seva concepció mateixa fins a les relacions entre els seus membres.

Els qui tenim una certa edat hem vist molts canvis en aquesta primera institució social. La família tradicional, en què diverses generacions vivien en una mateixa casa, sobretot en els ambients rurals, ha estat substituïda per unitats familiars més petites, a vegades monoparentals, segons una expressió moderna. I la fe que es transmetia de generació en generació, es troba ara amb fissures, com baules trencades d’aquesta cadena.

L’Església, en comptes d’enyorar el passat, es preocupa de fer front als problemes actuals. I en aquest Sínode, de manera particular, d’ajudar els qui necessiten una orientació perquè imperi l’amor, l’adhesiu que cohesiona les famílies.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona

Arxius de Papa | Diari La República Checa

xxx Partners

El Papa accepta la renúncia del bisbe tarragoní Lluís Solé

El Vaticà té pendent de nomenar 4 bisbes a Catalunya

Pedro Sánchez passa les mesures anticovid pel forro

Sánchez es fotografia amb el Papa sense mascareta ni distància social

CANVIAR GLOBUS PER COLOMS

JAUME PUJOL: “Beatificació de Pau VI”

JAUME PUJOL: “Sínode sobre la família”