Arxius de papa Francesc | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juny, 2019
arquebisbe_joan-e1560036934449.jpg

El teòleg gironí Joan Planellas ha estat ordenat avui nou arquebisbe metropolità de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que ha estat quinze anys al capdavant de la diòcesi.

El Vaticà va designar al maig a Planellas, de 64 anys, nou arquebisbe metropolità de Tarragona per substituir Pujol, de 75 anys, que al febrer va presentar la seva renúncia quan ja havia sobrepassat l’edat en què voluntàriament podia abandonar la presidència de la diòcesi i després de la polèmica que van suscitar les seves afirmacions sobre presumptes casos de pederàstia.

Joan Planellas entrant a la Catedral

Planellas ha estat ordenat en una missa a la qual han acudit unes 2.000 mil persones, ofici presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Joan Josep Omella, i concelebrat pel nunci apostòlic, Renzo Fratini; el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Ricardo Blázquez; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; i l’ara arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, entre d’altres.

Entre els assistents a l’ofici es trobaven Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Joan Sabaté, subdelegat del Govern.

El nou arquebisbe ha estat rebut a la seva arribada a la catedral pel capítol catedralici. Per primera vegada des de l’Edat Mitjana, Planellas no anava acompanyat del popular “Seguici”, integrat per gegants, capgrossos, i representacions d’animals fantàstics.

El cardenal Omella ha presidit l’acte

Les entitats ciutadanes que organitzen a Tarragona aquest tradicional desfilada van acordar al maig per 17 vots a favor i 11 en contra no acompanyar al prelat tarragoní després de les denúncies de presumptes abusos sexuals a menors d’edat en la diòcesi.

Joan Planellas postrat al terra

A la missa, Planellas, amb una intervenció en català i castellà, ha dit ser conscient que l’Església necessita avui fomentar les seves estructures i sentir a tots, també als laics, una labor que vol encarar des de “la unitat pastoral” de Catalunya .

Joan Planelles, nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, va ser ordenat sacerdot el 28 març de 1982, es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a 1981, i va obtenir el doctorat en Teologia a la mateixa universitat el 2004.

Durant la seva trajectòria com religiós ha estat vicari parroquial, professor de Teologia al Seminari de Girona, rector i administrador parroquial en diferents parròquies i degà de la Facultar de Teologia de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

L’arquebisbe abans de ser ordenat

Pujol, per la seva banda, és des d’avui arquebisbe emèrit i administrador apostòlic. Vinculat a l’Opus Dei, el passat mes de maig anunci que tornarà a residir al centre de l’Obra en què vivia fins a la seva designació fa quinze anys.

 

VÍDEOS



REDACCIÓ26 Març, 2019
papa_anell.jpg

El Papa evite que li facin petons a l’anell

No és la primera vegada que ho fa. Però aquest dilluns, el papa Francesc va generar molta controvèrsia durant una visita al Santuari de Loreto per la forma en què apartava una i altra vegada la mà quan els fidels (que feien cua per saludar-los) intentaven besar-li l’anell.

En un vídeo difós pel corresponsal a Roma de l’emissora catòlica EWTN, Edward Pentin, es veu com el papa aparta la mà cada vegada que algú s’ajup per besar-lo, creant una situació una mica incòmoda que es repeteix una i altra vegada fins que els últims de la fila opten per no repetir el gest.

“Avui (per dilluns), a Loreto, el Papa no vol que els fidels formin fila per saludar-lo i donar-li un petó a l’anell, i els aparta la mà. Això és una cosa que ha fet amb força regularitat durant el seu Pontificat, tot i que no tan insistentment com avui “, va escriure Pentin a Twitter, compartint el video.

El corresponsal va explicar després que va demandar una explicació a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, però no va rebre resposta.

Alguns asseguren que Jorge Bergoglio tan sols volia reduir el temps de cada salutació i agilitzar l’avanç de la cua, però la majoria coincideix en que tan sols és un gest d’humilitat i una mostra més que el papa Francisco està intentant acabar amb els comportaments jeràrquics propis del clericalisme més tradicional.


REDACCIÓ24 Març, 2019
papa_riu.jpg

En una entrevista al diari argentí ‘La Veu del Poble’, publicada el 25 de maig de 2015, el Papa Francesc va explicar detalls que eren poc o gens conegudes sobre la seva vida. Les recordem:

Papa Francesc
  1. No veu televisió – “Televisió no veig des de l’any 1990 (es pren el temps per respondre). És una promesa que li vaig fer a la Verge del Carme a la nit del 15 de juliol de 1990 “.

 

  1. Només llegeix un diari: La Repubblica. “No em porta més de 10 minuts fullejar-lo”.

 

  1. No navega per Internet – “Res”.

 

  1. Mai no ha vist jugar a Messi – “Messi va venir dues vegades aquí i res més, no l’he vist (jugar)”.

 

  1. Segueix a Sant Llorenç, equip argentí actual campió de la Copa Libertadores a través d’un guàrdia suís que “cada setmana em deixa els resultats i com va a la taula”.

 

  1. Dorm 6 hores a les nits i llegeix abans de dormir – “Tinc un somni tan profund que em allitar-me em quedo adormit. Dormo sis hores”.

 

  1. Fa migdiada – “Després necessito la migdiada. He de dormir de 40 minuts a una hora, aquí em trec les sabates i em tir al llit. I també dormo profundament, i també em desperto sol. Els dies que no dormo la migdiada ho sento “.

 

  1. No plora en públic – “Públicament no ploro. Em va passar dues vegades que vaig estar al límit, però em vaig poder frenar a temps. Estava massa commogut, fins i tot hi va haver algunes llàgrimes que es van escapar, però em vaig fer el ximple i després d’una estona em vaig passar la mà per la cara”. “Recordo una, l’altra no. La que em acord va tenir a veure amb la persecució dels cristians a l’Iraq. Estava parlant d’això i em vaig commoure profundament “al” pensar en els nois “.

 

  1. Necessita estar amb la gent – “No puc viure sense gent, no serveixo per monjo, per això em vaig quedar a viure aquí en aquesta casa (a la residència de Santa Marta). Aquesta és una casa d’hostes, hi ha 210 peces, vivim 40 persones que treballem a la Santa Seu i els altres són hostes, bisbes, capellans, laics, que passen i s’allotgen aquí. I això a mi em fa molt bé. Venir aquí, menjar al menjador, on hi ha tota la gent, tenir la missa aquesta on quatre dies a la setmana ve gent de fora, de les parròquies … M’agrada molt això. Jo em vaig fer capellà per estar amb la gent. Dono gràcies a Déu que això no se m’hagi anat “.

 

  1. Es considera ciutadà “d’ànima” – El Papa assegura que “sempre vaig ser del carrer. De cardenal m’encantava caminar pel carrer… La ciutat m’encanta, sóc ciutadà d’ànima” i explica que “al camp no podria viure”.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019
papa2.jpg

El Papa Francesc

El Papa Francesc ha posat avui com a exemple de perdó al metge català Marià Mullerat, afusellat al començament de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i beatificat ahir dissabte a la Catedral de Tarragona, i ha demanat la seva intercessió en favor de “l’amor i la fraternitat”.

“Que intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a recórrer els camins de l’amor i de la fraternitat, tot i les dificultats i de la tribulació”, ha exhortat des del Palau Apostòlic després de l’Àngelus dominical, per demanar després un aplaudiment als fidels.

El pontífex ha recordat que aquest metge va ser beatificat ahir a Tarragona i l’ha definit com un “pare de família i metge que va assumir la curació dels sofriments físics i morals dels seus germans, testimoniant amb la seva vida i el martiri el primat de la caritat i del perdó “.

Marià Mullerat va néixer el 1897 a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i va morir afusellat al començament de la Guerra Civil a Arbeca (Lleida), localitat de la qual va ser alcalde.

La seva beatificació va ser presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Becciu, a la catedral de Tarragona.

El moment de la beatificació de Marià Mullerat

El purpurat ha assenyalat en la seva homilia que “donada la situació de persecució religiosa que va explotar a manera violenta en l’estiu de 1936”, l’ara beat “era conscient que estava posant en risc la seva pròpia vida” a causa del seu “identitat de creient “.

“A causa d’aquest estil de vida obertament evangèlic, era considerat pels milicians una persona pública que actuava per compte de la religió catòlica. Precisament per aquesta pertinença seva va ser capturat i assassinat pels enemics de Crist”, ha afirmat.

Mullerat és recordat per gestos com quan, durant el seu captiveri, va curar la ferida d’un dels seus botxins, i va receptar una medicina per al fill d’un dels seus acusadors.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019
papa2.jpg

Papa presidint una trobada de bisbes

La Real Acadèmia Espanyola (RAE) assegura que el feminisme és la igualtat entre l’home i la dona, però el papa Francesc té una idea totalment diferent. “Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”, sosté.

A més, el papa assegura que donar més funcions a la dona a l’església no resoldria el problema dels abusos sexuals, però va dir que l’”estil” femení s’ha d’integrar en el pensament de la institució.

Francisco comentava així la intervenció en la cimera sobre pederàstia de l’experta en Dret Canònic, Linda Ghisoni, subsecretària del Dicasteri per als Laics, Família i Vida, que va ser la primera dona a parlar en aquesta reunió de jerarques de l’església que se celebra al Vaticà.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. “Convidar a parlar a una dona sobre les ferides de l’Església és convidar l’Església a parlar sobre si mateixa, sobre les seves ferides”, va afegir, afegint que el que s’ha de fer és adoptar l’”estil” d’una “dona, esposa i mare”.

El pontífex va afirmar que “convidar a parlar a una dona no és entrar en la modalitat d’un feminisme eclesiàstic, perquè al capdavall tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldes”.

“Sense aquest estil parlarem del poble de Déu com a organització, força sindical, però no com la família nascuda de la mare Església”, va continuar. Precisament fa uns dies, en vigílies de l’inici de la cimera de bisbes convocada pel Papa Francesc per abordar el problema dels abusos sexuals a l’Església, un grup de exreligiosas, activistes i víctimes ha advocat per una “visió femenina” per buscar solucions a aquesta xacra .

Aquestes activistes, integrants de l’associació ‘Voices of Faith’ (veus de la fe), busquen que es reconegui la capacitat de les dones per exercir càrrecs de responsabilitat dins de l’Església catòlica, fins ara pràcticament reservats als homes.

“Aquesta crisi global pels abusos ha evidenciat que les autoritats eclesiàstiques necessiten d’una perspectiva femenina”, han assenyalat. El papa, per la seva banda, va reconèixer recentment que moltes monges pateixen i han patit abusos sexuals per part de capellans i bisbes.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2019
pujol_jaume.jpg

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

En relació amb les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació en les quals es vincula dos preveres de l’Arquebisbat de Tarragona amb presumptes abusos a menors, l’Arquebisbat manifesta:

  1. Al mes de juny de 2015 i al mes de novembre de 2016 van ser denunciats dos clergues de l’Arquebisbat de Tarragona per presumptes tocaments a menors amb finalitat libidinosa. Un d’ells, el Rvnd. F. Xavier Morell Rom, havia estat citat a declarar abans de 2010 en una investigació civil per un cas de pedopornografia, pero no es va procedir perquè el cas fou sobresegut pel jutge i, a més, fins la reforma de 2010 de la legislació canònica sobre abusos aquell cas no constituïa un delictum gravius.
  2. D’acord amb la normativa vigent i els protocols establerts per la Santa Seu per a aquests casos, tant al 2015 com al 2016 es va ordenar immediatament una investigació prèvia dels fets i s’informà del resultat a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la qual va ordenar en un dels casos, el del Rvnd. Morell, l’arxiu pro nunc(per ara) de la causa per falta d’elements, amb particular vigilància per un temps prudencial, i en l’altre es van adoptar mesures disciplinàries proporcionades als fets provats.
  3. Aprofitem l’ocasió per a reafirmar que l’Arquebisbat de Tarragona condemna tot abús sexual, de poder i de consciència, especialment quan hagi estat comès per un clergue contra un menor. Fem nostre el dolor de totes les víctimes i convidem a tots a denunciar aquests fets execrables a la Comissió de Prevenció dels Abusos, encapçalada pel Promotor de Justícia de l’Arquebisbat de Tarragona (tel. 977 229 630, de dilluns a dimecres de 10.00 a 13.00 h o promotor.justicia@arqtgn.cat), i a les autoritats civils.
  1. També demanem perdó principalment a les víctimes d’aquests abusos, assegurant la nostra solidaritat i pregària, però també al poble de Déu, manifestant el ferm compromís de reparar segons justícia els danys espirituals i morals causants i d’implementar totes aquelles mesures que siguin necessàries per tal que els espais eclesials siguin llocs absolutament segurs per a la infància i la joventut.
  2. Finalment manifestem la nostra disponibilitat a continuar investigant els fets denunciats i a col·laborar amb la justícia del país per a esclarir-los, perquè poden lesionar greument la persona, la convivència social i particularment la comunitat eclesial.

 

 


REDACCIÓ19 Agost, 2017

El cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, ha rebut un missatge de condol del Papa Francisco. En el missatge, el Sant Pare posa de manifest el seu “més profund” pesar per les víctimes de l’atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona que van provocar 13 morts i més de 130 ferits.

El Papa també ha ofert “sufragis” pel “descans etern” de les víctimes. La màxima autoritat de l’església catòlica ha volgut fer arribar també el seu suport als nombrosos ferits, a les famílies “i a tota la societat catalana i espanyola”.

Francesc ha aprofitat per condemnar “un cop més” la “violència cega, que és una ofensa gravíssima al creador” i prega perquè “l’altíssim ens ajudi a seguir treballant amb determinació per la pau i la concòrdia al món”.

 


REDACCIÓ14 Desembre, 2014
Jaume_Pujol1.jpg

La història comença amb una nena d’Àvila, Teresa de Cepeda y Ahumada que va venir al món el 28 de març de 1515, aviat farà 500 anys. Amb aquest motiu són moltes les celebracions que es preparen i que s’emmarquen en l’Any de la Vida Consagrada, que el papa Francesc ha volgut que fos l’any 2015.

A l’octubre es va obrir ja l’Any jubilar teresià a la nostra arxidiòcesi, en la qual tenim el goig de la presència de l’Orde del Carmel des de fa 400 anys. Així ho vaig ressaltar en la missa celebrada al Monestir de Sant Josep i Santa Anna, de les Carmelites Descalces de Tarragona, tan estimat.

Vaig tenir llavors ocasió d’agrair una vegada més l’activitat de les diferents congregacions religioses carmelitanes a la nostra terra, homes i dones que es mantenen fidels a l’esperit amb què la reformadora d’Àvila va fundar tants convents en diferents regions. Persones lliurades a l’oració, a l’ensenyament, a l’assistència als necessitats.

Quina riquesa més gran és comptar a la nostra arxidiòcesi amb aquestes comunitats religioses que uneixen contemplació i activitat, i que ho fan amb la pau i la serenitat d’aquella gran fundadora.

Les persones de vida consagrada són com estels en un món en tenebres que està buscant com orientar-se. A través de la pregària i la fidelitat, ens assenyalen el sentit de la vida, que no és altre que el que reflecteix aquell poema de la santa: «Vuestra soy. Para Vos nací. ¿Qué mandáis hacer de mí?»

El carisma teresià, com qualsevol vida consagrada, és una concreció de l’esperit cristià viscut fins a les últimes conseqüències. S’explica que algú va preguntar a sant Joan Maria Vianney si era veritat que ell vivia sempre immers en els misteris divins, i va contestar: «Ah!, però hi ha una alguna cosa més a part dels misteris divins?»

El monjo de Poblet Agustí Altisent va escriure que al Monestir els monjos tenien una vida molt reglamentada, amb llargues estones de pregària i lectura, però també de treball, amb el benentès que l’oració havia de ser calmosa i el treball no podia ser nerviós. Sobre això comentava que un cop va agafar un taxi a Madrid i el conductor li va dir: «Quan treballava per a un altre, pensava: el dia que jo sigui amo del taxi viuré com un rajà. I ara visc pitjor.»

No és tenir coses el que fa feliç, sinó tenir temps i tenir-lo per a Déu i per als altres. Aquesta és la nostra experiència, que les persones consagrades ens recorden amb la seva simple presència.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ12 Octubre, 2014
Jaume_Pujol1.jpg

El maig de l’any passat el papa Francesc va rebre els participants en l’Assemblea General de les Obres Missionals Pontifícies. Amb el bon humor que caracteritza el seu llenguatge, va saludar el cardenal Filoni dient: «El cardenal té una feina més en aquest temps; és professor. Ve a mi per “ensenyar-me l’Església”. Sí, ve i em diu: aquesta diòcesi és així o aixà… Conec l’Església gràcies a les seves lliçons.»

Penso que també nosaltres, els fidels de l’arxidiòcesi de Tarragona, començant pel seu Arquebisbe, rebem lliçons dels missioners. Ells viatgen a l’altra punta de la terra per estendre el missatge de Jesucrist.

A alguns els pot semblar que això era més meritori fa uns segles, quan no existia l’aviació. Però les distàncies no sols es mesuren en quilòmetres. Deixen enrere una família, un ambient, una cultura i unes comoditats per trobar una altra família espiritual, altres civilitzacions, llengües i costums, i, sovint, penúries i perills.

De tant en tant la premsa ens porta notícies de martiris de sacerdots i seglars en països per a nosaltres remots, com Nigèria, Síria, Burundi o l’Iraq, on tants atacs s’han produït a esglésies cristianes en les quals anar a missa representa un acte d’heroisme.

Em sento molt unit als missioners, molts d’ells sacerdots o religiosos, escampats pel món, i llegeixo quan puc relats que ens envien, habitualment aprofitant el contacte permanent que tenen amb la Delegació Diocesana de Missions, que tant treballa en col·laboració amb ells.

També m’emociona llegir cròniques en revistes missioneres. Com a exemple en cito una de l’emblemàtica publicació Mundo Negro dels missioners Combonians. Es va publicar en el número d’abril. Juan José Aguirre és bisbe de Bangassou (República Centreafricana). Quan escriu acaba de viure un cop d’Estat, un conflicte en el qual explica que els van destruir moltes instal·lacions religioses i els van robar els vint-i-nou vehicles que tenia la diòcesi per atendre un territori molt ampli. Comenta: «Ens quedem tots a peu. I seguim el nostre treball pastoral amb alegria.» Esmenta encara que, enmig de la rancúnia entre grups religiosos i tribals que es va instal·lar al país, semblava un miracle que en el seu camp de futbol continuessin jugant vint-i-dos joves barrejats: musulmans, catòlics, protestants, sense distinció de credos, races ni tribus.

Com podem ajudar els nostres admirables missioners en el seu treball inesgotable? Sens dubte amb la pregària i amb les aportacions econòmiques. Ells són els nostres braços ja que formem part d’un mateix cos, que és el de Crist.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona

 

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2014
Jaume_Pujol1.jpg

Aquest diumenge comença un Sínode Extraordinari sobre la Família, convocat pel papa Francesc fa un any, que es preveu que duri un parell de setmanes (del 5 al 19 d’octubre). El títol que l’encapçala és: «Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització.»

Només hi ha un precedent d’una reunió episcopal convocada pel Papa per abordar exclusivament aquest tema de la família: l’Assemblea General Ordinària de 1980 impulsada per Joan Pau II, de la qual va emanar l’exhortació apostòlica Familiaris consortio el 1981.

Durant l’any transcorregut des del seu anunci fins a la celebració, els preparatius del Sínode han estat intensos. Volent que la participació fos molt àmplia, la Santa Seu va enviar a les Conferències Episcopals un qüestionari exhaustiu perquè els bisbes hi poguéssim fer les aportacions que creguéssim convenients. No es tractava d’un sondeig, o d’un referèndum, sinó d’una recollida d’experiències, ja que el Sínode intenta trobar respostes pastorals.

Quan es va anunciar ja es va dir que no s’abordarien assumptes de doctrina, que ha estat recollida pel Magisteri en múltiples ocasions. El que es busca és escoltar els problemes i expectatives que viuen moltes famílies i mostrar-se a prop d’elles, oferint-los de forma creïble la misericòrdia de Déu.

Els mitjans de comunicació han simplificat l’objectiu de la reunió reduint-lo a si s’admetrà a l’eucaristia les persones divorciades i tornades a casar. És cert que s’abordarà aquesta qüestió, amb l’esperit invocat pel Papa quan va dir que «l’eucaristia no és un premi per als perfectes, sinó aliment per als febles». Però el temari és més ampli, ja que són molts més els temes que afecten la família, des de la seva concepció mateixa fins a les relacions entre els seus membres.

Els qui tenim una certa edat hem vist molts canvis en aquesta primera institució social. La família tradicional, en què diverses generacions vivien en una mateixa casa, sobretot en els ambients rurals, ha estat substituïda per unitats familiars més petites, a vegades monoparentals, segons una expressió moderna. I la fe que es transmetia de generació en generació, es troba ara amb fissures, com baules trencades d’aquesta cadena.

L’Església, en comptes d’enyorar el passat, es preocupa de fer front als problemes actuals. I en aquest Sínode, de manera particular, d’ajudar els qui necessiten una orientació perquè imperi l’amor, l’adhesiu que cohesiona les famílies.

Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter