29. Març 2024

Arxius de palau de la generalitat | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Agost, 2021

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Manresa un home de 81 anys per amenaçar de mort el president de la Generalitat, Pere Aragonès. L’amenaça va arribar en forma de tres cartes en què també es referia als dirigents independentistes i que van ser interceptades pels Mossos seguint els protocols de la Generalitat. És a dir, mai van arribar a Aragonès. Concretament, les missives estaven escrites en primera persona del plural, estaven firmades a nom d'”antiindependentistes” i insistien en l’ús d’armes de foc contra el president.

El presumpte autor de l’amenaça ha estat detingut aquest dijous al matí a Manresa, ja que els fets s’han precipitat després que la policia hagi tingut constància d’un arsenal d’armes que l’home tenia a casa. Concretament, se li han comissat quatre armes curtes i set armes llargues registrades de les quals disposava de llicència en vigor. L’individu està investigat per un delicte d’amenaces per motius ideològics i la policia l’ha deixat en llibertat.

Els fets es remunten al 22 de juny, quan els investigadors dels Mossos van saber que la Generalitat havia rebut dues cartes adreçades al president amb un contingut amenaçador: l’autor assegurava que atemptaria amb l’ús d’armes de foc contra el president i altres càrrecs de partits del Govern per motivacions ideològiques.

Quan la investigació ja estava en curs, el 23 de juliol la Generalitat va rebre una tercera carta amb un contingut similar. En aquesta ocasió les amenaces es concretaven exclusivament contra Aragonès i els sobres duien un mata-segells de Manresa. Després de gairebé dos mesos d’investigació, la policia ha identificat el presumpte autor de les amenaces i la seva localització.

PUBLICITAT







REDACCIÓ30 Març, 2021
Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya_1-1280x934.jpg

Antoni Cañete, president de la PIMEC

El president de la patronal Pimec, Antoni Cañete, ha demanat “generositat” als partits polítics per facilitar la formació d’un nou Govern i ha considerat que Catalunya “no pot permetre’s més incertesa”.

En un comunicat, el president de Pimec s’ha referit a la votació prevista per demà al Parlament per a la investidura del nou president de la Generalitat i ha recalcat que Catalunya “no pot permetre’s més interinitat i incertesa”.

Per això, Cañete considera que cal “explorar totes les coalicions possibles que condueixin a l’estabilitat institucional i a la prioritat en les mesures de suport a les petites i mitjanes empreses”.

A causa de la situació generada per la pandèmia de coronavirus, la patronal considera “indispensable” la formació del nou Govern davant els grans reptes pendents com la vacunació massiva, els pressupostos de la Generalitat i el desplegament dels fons europeus Next Generation, entre d’altres.

“Pimec lamenta que en lloc d’afrontar aquests importants reptes, l’eventual coalició de govern entre ERC i la CUP ha començat per pactar una moratòria a les energies renovables, quan aquestes seran precisament grans receptores d’aquests fons i un important motor econòmic del país”, recalca finalment la patronal catalana de la petita i mitjana empresa.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Juliol, 2019

La Guàrdia Civil continua en diferents departaments del govern de la Generalitat. Com a policia judicial té ordres del Jutjat13 de Barcelona per reclamar diversos expedients administratius vinculats amb la logística de l’1-O. Els agents estan complint una demanda feta per la Fiscalia.

En concret, el jutjat va acordar reclamar documentació a la Conselleria de Presidència; a la d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; la de Treball, Afers Socials i Famílies, així com a la Intervenció General i al Gabinet Jurídic Central.

La jutgessa va acordar reclamar expedients administratius com el de la contractació de l’evolutiu de l’aplicació del registre de catalans a l’exterior, o el de la contractació de l’evolutiu de l’aplicació ‘Connecta’t al voluntariat’.

La titular del Jutjat 13 de Barcelona també ha citat a declarar com investigat al delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa, Manuel Manonelles, per al divendres 19 de juliol a les 10 hores.
Segons un acte, la jutge Alejandra Gil també cita aquell dia a altres processats en la causa: Aleix Villatoro, Marta Garsaball i Rosa Vidal, perquè donin explicacions en relació a un expedient de contractació mitjançant la delegació a Ginebra de la Generalitat. La magistrada, a més, va citar com investigat al delegat de l’executiu català a Suïssa, Manuel Manonelles.

Quins delictes?
En la seva resolució exposa que l’informe definitiu del Tribunal de Comptes relatiu a la destinació donada als recursos econòmics designats a les polítiques d’acció exterior de Catalunya es desprèn que podrien haver comès els delictes de malversació de fons públics, prevaricació i desobediència Manuel Manonelles i Aleix Villatoro, director general de relacions institucionals, així com un delicte de falsedat Marta Gasaball, alt càrrec de la Conselleria d’Afers Exteriors, i un de malversació de la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal. Tot això d’acord amb un expedient de contractació sobre observadors internacionals.

 


REDACCIÓ12 Gener, 2016

artur_mas
Mas saludant els populars a l’entrada del Palau

Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior en funcions, ha arribat al Palau de la Generalitat escoltant signes independentistes i escridassades.

El governant ha criticat avui que en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat “s’ha perdut l’esperit de la Transició, de concòrdia i d’unitat”.

El ministre i la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, han estat els dos representants de l’executiu de Mariano Rajoy en l’acte de presa de possessió de Puigdemont al Palau de la Generalitat, a la qual també ha assistit el màxim responsable de l’exèrcit.
Puigdemont ha promès el càrrec amb “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya”, però ha obviat la Constitució i al Rei, en contra del que feia fins ara, després de la qual cosa ha denunciat que l’Estat “ofega” a Catalunya, un discurs que Fernández Díaz i Llanos de Luna han evitat aplaudiministre_puigdemontr, així com al de Artur Mas.
Preguntat a la sortida de la Generalitat per aquestes qüestions, Fernández Díaz ha respost: “Ara per desgràcia aquí s’ha perdut l’esperit de la Transició, un esperit de concòrdia i d’unitat. Tant de bo aviat ho recuperem, al més aviat possible, pel bé de tots”.
En qualsevol cas, el ministre ha explicat que ha desitjat personalment a Artur Mas “bona sort per a la seva família”, mentre que a Puigdemont i el líder d’ERC i futur vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, els ha desitjat també sort i que treballin pel “bé comú”.

 


REDACCIÓ12 Gener, 2016

mas_puigdemont
Mas col·loca la medalla de president a Puigdemont

El ministre d’Interior en funcions, la delegada del govern espanyiol a Catalunya i els diputats de Ciutadans no han aplaudit el discurs del nou president del Govern català

Curt i ras ha estat el flamant president de Generalitat a l’hora de prendre possessió del càrrec. Carles Puigdemont ha canviat la troca i n’ha buscat una fórmula diferent a l’hora de prometre el càrrec. Ha promès “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya”, tot obviant, el Rei, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Per primera vegada, un president català ha optat per declarar fidelitat al poble de Catalunya i ignorar el rei i la carta magna espanyola.

puigdemont_bar
En els bars se seguia la presa de possessió per  TV3

Davant més de 400 convidats, Puigdemont s’ha compromès a seguir endavant amb el procés independentista, però “no de qualsevol manera”, tot i que ha volgut evidenciar que l’estat ens ofega.

L’acte de possessió ha tingut lloc al saló de Sant Jordi, amb un taló negre que des de fa temps cobreix la paret de fons que exhibia un quadre del monarca. Puigdemont estava visiblement emocionat i buscant, en diferents ocasions, la mirada còmplice de la seva dona (una periodista romanesa).

En la presa de possessió, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha modificat la fórmula habitual de la pregunta que es fa al president electe per eliminar les referències a la corona i a la Constitució.

“Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?” – ha preguntat Forcadell, al que Puigdemont ha respost amb un curt i ras: “Sí, prometo”.

Lleialtat al parlamentPUIGDEMONT_mAS
En el seu discurs com a nou president, Puigdemont ha incidit que ha promès el càrrec “explicitant aquesta lleialtat al Parlament i al poble de Catalunya”, entenent, ha dit, que “el Parlament escull al president i el poble al Parlament, en un cercle virtuós de legitimitat democràtica indiscutible”.

El cap del govern ha asseverat que posarà “les institucions a treballar” en la direcció del procés sobiranista, que ha promès que es farà amb “solvència jurídica” i no “de qualsevol manera”.

Ha al·legat que Catalunya necessita eines d’Estat: “Estem ofegats i humiliats financerament, i menyspreats en la identitat i la llengua”, ha denunciat en al·lusió al Govern espanyol.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2014

fèlix_alonso
L’alcalde d’Altafulla saludant a Artur Mas

Una important representació d’alcaldes s’ha desplaçat, aquest matí, al Palau de la Generalitat amb l’objectiu de fer a mans del president de la Generalitat de Catalunya, les mocions municipals a favor de la consulta del proper 9 de novembre.

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha estat l’encarregat de lliurar al cap de govern català les mocions en representació del Camp de Tarragona. A l’acte han participat, entre d’altres, els alcaldes de Vila-seca, de Cambrils i Tortosa.

S’han aprovat mocions favorables a la consulta sobiranista a 920 ajuntaments, alguns d’ells governats per populars i socialistes. Els alcaldes i regidors han volgut escenificar el seu compromís amb la defensa del dret a decidir i amb dret democràtic com és opinar sobre el futur de Catalunya.

Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ha referit que, aquest és el moment, de defensar la democràcia amenaçada pel govern presidit per Mariano Rajoy.

Algunes de les mocions aprovades pels plenaris municipals inclouen esmenes consensuades per l’Associació Catalana de Municipis i per l’Associació de Municipis per la independència.

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2014

soraya de santamaria
La vicepresidenta del govern central

El govern espanyol ha iniciat aquest dissabte -just després de la publicació de la Llei de consultes al DOGC i la signatura del decret de convocatòria dl 9-N- els tràmits per portar la Llei i el decret al Tribunal Constitucional, fet que suposarà la seva suspensió automàtica.

En una roda de premsa express a La Moncloa, la vicepresidenta del govern espanyol ha anunciat que l’Estat ja ha demanat al Consell d’Estat que emeti un informe en 48 hores que dilluns donarà peu a l’aprovació dels recursos d’inconstitucionalitat. Sáenz de Santamaría ha reiterat que, tal com va dir Rajoy, la consulta “no se celebrarà”, i ha advertit a Artur Mas que “fractura” i “divideix” els catalans.

48 hores per informar
El Consell d’Estat està presidit per Manuel Romay de Beccaria -que va ser ministre de Sanitat al primer govern d’Aznar- i entre altres formen la permanent (de vuit membres) l’exministre de Justícia, Landelino Lavilla, el ‘pare’ de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, l’expresident del TC Miguel Rodríguez-Piñero, el president del Tribunal Suprem, Fernando Ledesma, i l’exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega.

L’encàrrec de l’informe es el primer pas dels tres que ha de fer el govern per aconseguir la suspensió automàtica de la consulta. El pròxim dilluns, i ja en possessió d’aquest informe, el president espanyol, Mariano Rajoy, reuneix els seus ministres en un consell de ministres extraordinari on aprovarà els recursos d’inconstitucionalitat.

Un cop aprovats els recursos, l’advocat de l’Estat els entrarà al Registre del Tribunal Constitucional previsiblement el mateix dilluns. Posteriorment el TC celebrarà també previsiblement un ple extraordinari per admetre a tràmit els recusos fet que suposarà l’aplicació de l’article 162.1 d la Constitució i que implica la suspensió automàtica de la Llei i del decret.

L’Estat adverteix que la Llei no es pot desplegarartur mas
Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que l’executiu entén que a partir del moment en què s’admetin a tràmit els recursos, la Llei no pot tenir “cap efecte” ni es pot desplegar i, per tant, el govern de la Generalitat no pot fer “cap actuació” per “executar-la” o que tendeixi a fer que la llei tingui “efectes”.

Segons la vicepresidenta, contràriament a les veus que apunten que hi ha precedents favorables a que la Generalitat pugui tirar endavant la norma mentre la suspensió sigui cautelar, des del moment en què s’aplica l’article 161.2 de la Constitució la Llei de consultes i el decret “no es poden continuar executant”. “Això és el que ha passat sempre amb els autos de suspensió del TC”, ha dit.

Sáenz de Santamaría ha volgut tancar també la porta que obren els dubtes sobre el fet que el govern espanyol impugni una consulta no vinculant, que no un referèndum. Segons la vicepresidenta, “un referèndum ho és amb independència del seu caràcter vinculant o no” i el que planteja Artur Mas “és un referèndum com la copa d’un pi”.

El govern espanyol “protegirà” la sobirania
En el terreny polític, Sáenz de Santamaría ha recordat que el president del govern espanyol ja va dir el 12 de desembre del 2013 -quan Mas va anunciar la convocatòria- que la consulta “no se celebrarà” perquè “no hi ha res per sobre de la voluntat de sobirania del poble espanyol” que recull la Constitució i “a tots els espanyols els correspon decidir què és Espanya”.

Segons ha afirmat, els recursos del govern espanyol “protegeixen la Llei, els drets dels ciutadans i la vigència de la democràcia”, perquè “sense llei no hi ha democràcia” i “cap govern”, ni el de la Generalitat ni tampoc el de l’Estat, “està per sobre de la voluntat sobirana del poble espanyol” ni “pot decidir per sobre el conjunt del espanyols”. “Al govern li correspon vetllar per la llei i pervivència de la democràcia”, ha dit.inde

Un “error” que “divideix” els catalans
La vicepresidenta ha expressat el malestar del seu executiu per la determinació del president de la Generalitat. Ha assegurat que el seu executiu “lamenta profundament” i considera “un error”, que Mas hagi signat el decret de convocatòria, un fet que “fractura i divideix els catalans, i els allunya d’Europa i del sentir dels temps”.

En aquest marc ha reivindicat els “llaços” que uneixen Catalunya i Espanya i ha aassegurat que catalans i espanyols han fet junts d’Espanya “un país obert, solidari i divers”, que s’ha sobreposat a totes les dificultats”.

“Als catalans i espanyols ens uneixen vincles socials, culturals, econòmics i comercials. Són molts segles de vida en comú, moltes relacions i moltes vivències”, ha dit, i “Espanya no s’entén sense l’aportació dels catalans igual que Catalunya tampoc sense aportació dels espanyols”.

Diàleg sí, però no sobre la consulta
Un cop més, Sáenz de Santamaría ha recordat que el seu executiu sempre ha tingut disposició al “diàleg” a la Generalitat i la resta de comunitats autònomes però sempre en el marc de la Constitució i per resoldre els “problemes” econòmics, financers, de pagaments i manteniment dels serveis socials i ha estat sempre allà el govern d’Espanya.

“Sempre que els catalans han tingut problema en educació, sanitat, farmàcies, allà ha estat el govern d’Espanya”, ha dit, perquè “res del que passa li és aliè” i per això “hem tingut voluntat de diàleg i treball conjunt en tot moment”.

En tot cas ha apuntat que el diàleg se circumscriu a la Llei i “sobre altres qüestions ni el president de la Generalitat ni el govern de la nació pot cedir o negociar el que no li correspon”.

Avís a l’ANC
Preguntada per les mobilitzacions anunciades per l’ANC, Sáenz de Santamaría ha advertit que “en aquest país tots estem subjectes a la llei i a les resolucions dels tribunals”. “Ningú està per sobre de la democràcia”, ha sentenciat.

 

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2014

artur mas  “Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya. Confio plenament que sigui a fi de bé i us demano que hi ajudeu”.

D’aquesta forma ha acabat el president de la Generalitat, Artur Mas, el seu discurs en català després de signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. Mas també ha volgut llençar un missatge en castellà als ciutadans espanyols i també als mandataris internacionals, en aquest cas en anglès, per defensar que els catalans tenen dret a decidir el seu futur.

El president ha reclamat a l’Estat que respecti la Llei de consultes i ha recordat que Catalunya sempre ha buscat l’acord i la negociació amb Espanya. “Avui és un dia que recordarem per sempre”, ha dit Mas per començar el seu discurs institucional després de signar el decret de convocatòria de la consulta.

El president ha recordat que al llarg de set segles, “només les imposicions externes han provocat la suspensió de l’autogovern” català, i els ciutadans sempre han maldat per recuperar-lo. “Les nostres arrels són profundes com ho és la solidesa del nostre sentiment, però encara són més sòlides i profundes la voluntat i la determinació de construir un país millor”, ha afirmat.

Mas ha assegurat que el Govern desplegarà “tota la seva iniciativa” per fer possible que els catalans puguin votar, i que tothom pugui expressar la seva opinió amb respecte. Després de dedicar aquest moment a tots els catalans que han lluitat per arribar fins aquí, el president ha demanat la col·laboració dels que sí que hi són per poder votar el 9-N.

Crida a les majories socialsartur mass
El president de la Generalitat ha apel·lat als quatre principis que regeixen el procés català: les àmplies majories socials, el consens polític, la cerca “constant” del diàleg i el respecte als marcs legals. En el primer apartat, ha subratllat que les grans majories socials a favor de la consulta s’han expressat al carrer, però també a les urnes, configurant un Parlament a favor del dret a decidir i de trobar una solució política que sigui consultada a tots els catalans.

“Aquesta és la manera com s’expressen les democràcies i neixen els projectes polítics: votant. És responsabilitat dels demòcrates no negar la realitat, escoltar la veu de la ciutadania a les urnes i donar sortida als compromisos electorals que són mandats de la ciutadania que sempre cal complir”, ha argumentat.

Pel que fa al consens polític, ha recordat que hi ha hagut unitat per pactar data, pregunta i marc legal, unitat, ha remarcat, “en la diversitat ideològica”, que “contrasta amb aquells que només els uneix negar, dir no a tot, no presentar cap projecte o alternativa, no fer ni deixar fer o fins i tot fer-ho tot per no deixar fer res”.

Mas també ha reivindicat que Catalunya sempre ha buscat el diàleg amb l’Estat, tant pel que fa a la pregunta, la data i el marc legal. “Ningú podrà negar que hem estès la mà al diàleg en tot moment, i estem oberts per pactar les condicions de la consulta fins al darrer moment, però no podem caure en el parany de l’immobilisme vestit de legalitat”, ha exclamat el president, que ha contrastat l’actitud de l’Estat amb el d’altres països europeus “que parlen i deixen parlar” i que “fan servir les lleis per escoltar les persones i no per silenciar-les”.

Demana que la llei sigui respectadamas
Quant als marcs legals, ha remarcat que la consulta s’ha convocat a partir de la llei de consultes, publicada aquest mateix dissabte, i ha recordat que Catalunya té competència exclusiva en aquest sentit. Mas ha aprofitat per demanar que aquesta llei “sigui respectada”.

Mas s’ha dirigit en castellà als ciutadans d’Espanya per recordar-los que els “llaços” que uneixen catalans i espanyols són “intensos i profunds”. “Tenim una llarga història en comú que continuarà amb la voluntat de construcció conjunta a l’Europa del segle XXI”, ha assegurat. Ara bé, també els ha dit que “Catalunya vol parlar, vol ser escoltada i vol votar”, i ha reivindicat que en democràcia, “els reptes es resolen amb més democràcia”.

El president ha opinat que “a ningú pot espantar-li” que es posin urnes i ha garantit que un cop Catalunya s’hagi manifestat democràticament, es trobarà “el marc de diàleg necessari per construir un futur millor per a tothom”.

Després d’aquest missatge, Mas també s’ha adreçat en anglès als mandataris internacionals per reivindicar que la catalana, “com totes les nacions del món, té el dret a decidir el seu futur”. Els ha recordat les manifestacions multitudinàries dels darrers anys i també la gran majoria política al Parlament a favor del dret a decidir. “La democràcia és la manera més civilitzada de resoldre les dificultats entre nacions, aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís”, ha conclòs.