Arxius de oriol grau | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Octubre, 2019
IMG_4067-1280x960.jpg

Escena de ‘Pedro y el Capitán’

La Sala Trono ha acollit aquest matí la presentació de ‘Pedro y el Capitán‘ de l’autor uruguaià Mario Benedetti, readaptada per l’il·lustre actor i director tarragoní Oriol Grau. L’estrena de l’obra tindrà lloc aquest divendres 11 d’octubre i es podrà gaudir durant tot el cap de setmana a l’ateneu tarragoní, Dissabte en doble sessió i diumenge. Les entrades ja es poden trobar al web de la Sala Trono.

‘Pedro y el Capitán‘ és una coproducció 100% tarragonina amb Teatro de cerca i el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, tal com ha destacat Joan Negrié, director de la Sala Trono. Paco Romero i Pep Linares encarnen al Capità i a Pedro a l’obra, que mostra un drama en assistir a un diàleg després d’una tortura d’un policia al seu interrogat.

“En Pep i en Paco van venir a buscar-me preguntant si m’agradaria dirigir l’obra, submergint-nos en l’univers Benedetti. En aquell moment vaig dir que sí, malgrat la duresa d’aquesta obra. Actualment la tortura té vigència en dos de cada tres països del món, malgrat totes les lleis en contra de la tortura. L’obra ens resultava apropiada i compromesa amb la situació actual”, ha explicat Oriol Grau.

El drama s’estrenarà aquest cap de setmana

Paco Romero, qui encarna al Capità, ha assegurat que “Pep i jo teníem moltes ganes de fer aquest text. Em va semblar un text brutal i tot i la seva duresa. És totalment necessari per recordar la memòria i tenir present aquelles coses que van passar a la dictadura. Aquestes coses s’han anat perdent en el temps i són aspectes que hem de tenir present per no tornar a caure en els mateixos errors”.

“Tenia moltes ganes de fer un drama d’aquest calibre. Ha estat meravellós tot el procés, coneixent els dos personatges. El Capità representa la duresa del sistema i Pedro a la revolució, temes que estan de moda com els moviments ‘Ho tornarem a fer’. Pedro seria la revolució als carrers”, ha explicat Pep Segura, Pedro a la ficció.

Borja VIZCARRO

VÍDEO


REDACCIÓ7 Octubre, 2019
oriol-grau-i-cinta-bellmunt.png

Oriol Grau i Cinta Bellmunt a la presentació

L’actor Oriol Grau va ser l’encarregat de presentar l’últim llibre Gitanes i gitanos catalans, de Cinta S. Bellmunt. Aquest acte de presentació va tenir lloc a la Llibreria La Capona de Tarragona, el passat 17 de setembre. En la seva intervenció, l’actor tarragoní va explicar algunes de les sensacions que li han provocat aquest llibre i ha llençat una pregunta. Seria feliç si hagués nascut gitano?

Grau va explicar en primer lloc l’origen d’aquesta novel·la. El llibre Gitanes i gitanos catalans sorgeix del documental Gitanos catalans, que van dirigir el cantant de Sabor de Gràcia Sicus Carbonell i Xavier Gaja, realitzat per Miki Martínez, i que es va emetre per TV3 l’any 2012.

“Per mi que sóc paio, aquest llibre em convida a moltes reflexions i a formular-me, també, algunes preguntes. Una de les reflexions és que, equivocadament, tendim a creure i a defensar estereotips quan desconeixem una realitat. Aquest llibre ens apropa a la realitat gitana, ens la fa conèixer amb la seva veu, i, en conseqüència, ens obliga a deixar molts prejudicis de banda”, va explicar l’actor tarragoní.

“Seria feliç si hagués nascut gitano?”
Després de tractar diversos aspectes de la cultura gitana, Oriol Grau va llançar una pregunta impactant “Però hagués estat feliç? Indubtablement per les festes i la música sí i l’amor i el respecte que es tenen, sí. Però jo sóc gai. Hagués acceptat la meva família gitana el meu matrimoni amb un altre home?”

“El meu marit, el Xavi, va morir fa quatre mesos. M’hagués acompanyat la meva família gitana a l’enterrament i al dol? M’haguessin fet costat? Són preguntes com a exemples que deixo sense resposta, amb l’esperança que s’escrigui una segona part de Gitanes i gitanos catalans, i ens tregui de dubtes” va plantejar Grau

“Llibres i documentals d’aquest tipus són imprescindibles perquè ens fan descobrir més d’aquesta gran cultura gitana amb la que convivim i de la que en sabem tan poc. Us recomano fermament la seva lectura que segur que us fa canviar el pensament sobre moltes coses” va cloure l’actor tarragoní.


REDACCIÓ26 Setembre, 2018

Viñuales no subscriu l’escrit presentat pel diputat Sergio del Campo contra ‘Dames i Vells’ i es posiciona a favor de la sàtira contra el poderós

Sergio del Campo, diputat de Ciutadans al Congrés en representació de Tarragona, ha decidit fer polèmica amb la sàtira protagonitzada pels balls parlats de Dames i Vells. Del Campo i el seu company Miguel Àngel Gutiérrez entenen que els actors de Dames i Vells podrien haver comès de forma repetida un eventual delicte contra la corona, al cremar públicament una foto del rei Felip VI.

Del Campo, que és diputat taronja per Tarragona, pregunta al govern de Pedro Sánchez si tenia coneixement d’aquests fets i en cas afirmatiu per què no ha actuat en conseqüència.

Els dos parlamentaris pregunten al govern espanyol si considera oportú que en aquestes actuacions teatrals, “finançades amb diners públics”, es cremin fotos del monarca i s’insulti a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional. Sergio del Campo insta la delegada del govern a Catalunya a informar la Fiscalia i “avaluar si és procedent emprendre accions legals”.

Sergio del Campo (de blau) en les festes de Santa Tecla

La polèmica motivada per aquest escrit és majúscula. El comportament dels dos parlamentaris del partit d’Albert Rivera ha sorprès, sobretot els seguidors de Dames i Vells i molts ciutadans, els quals aplaudeixen la sàtira i l’humor emprats en aquests balls parlats. Però la gran sorpresa arriba de les fileres de Ciutadans a Tarragona.

El líder taronja a l’ajuntament discorda de l’acció del seu company Sergio del Campo. “Jo no tenia coneixement de la petició”, assegura atònit Rubén Viñuales, afegint que ningú el va informar o demanar consells a l’hora de formular la pregunta al govern espanyol.

Rubén Viñuales al balcó de l’ajuntament

Viñuales, en declaracions al nostre digital, ha afirmat, de forma taxativa que “si jo fos l’alcalde de Tarragona, mai prohibiria ‘Dames i Vells'”. Després de dir que sol assistir a aquests balls parlats, ha recordat que es tracta d’una “tradició de fa moltíssims anys”, la qual ja es feia quan fer sàtira del poder era quelcom perillós.

El líder de Ciutadans a Tarragona, al contrari del seu company Sergio del Campo, entén que fer sàtira del poder és bo per a la democràcia, ja que, d’alguna manera, contribueix perquè el poderós no es pensi tan poderós o fins i tot intocable.
Rubén Viñuales, sense ànim d’alimentar polèmiques amb ningú i encara menys amb algú del seu partit, considera que és bo que els representants públics sàpiguen per a qui treballen i que estan al servei del poble.

 

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2016

´Això és tot!‘ Aquesta serà la darrera obra de teatre que la Sala Trono oferirà al públic abans de tancar, definitivament, les seves portes. L’obra que es podrà veure el 12 de gener estarà protagonitzada Pau Ferran i Oriol Grau, però en cada funció, hi hauran actors convidats de la companyia Trono Villegas i d’altres companyies que directa o indirectament han estat importants en els 14 anys de vida de la sala de la Part Alta de la ciutat.

salatronoEl director de la Trono, Joan Negrié, considera que ha explicat que s’acomiada d’espai però no del projecte, atenent que continuaran oferint propostes i creant espectacles de petit format i alternatius.

El teló de la Sala Trono baixa 14 anys després perquè les obres de remodelació que s’han de fer són molt complicades a nivell arquitectònic. Per aquest raó, i amb voluntat de continuar amb el projecte i amb la il·lusió de fer teatre amb segell tarragoní, l’ajuntament també està treballant per intentar cercar un espai alternatiu, on s’hi pugui instal·lar el nou teatre.

Fins aleshores, i d’acord amb Negrié, la programació continuarà en d’altres escenaris.  El proper espai ha de tenir, recorda Joan Negrié, un aforament superior a l’actual, ja que ara per ara i amb aquestes condicions és molt difícil que la sala sigui rendible i econòmicament sostenible.

Malgrat no haver concretat la data de tancament, els responsables de la Trono asseguren que el límit seria el final de la temporada. Fins a que es baixi del tot la persiana, el públic podrà veure ‘Això és tot’. Es tracta d’una història de dues germanes bessones: la Trono i la Sala, una de les quals no encaixa massa bé l’envelliment.

 

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

El Teatre Metropol s’ha vestit de gala acollir els Premis Nacional de Cultura 2016. S’ha triat un lloc emblemàtic del modernisme, tenint en compte la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol i 700 anys de la mort de Ramon Llull. La gala, repleta de glamur i presentada pels actors Oriol Grau i Maria Molins, ha rebut molt bones critiques tant per la organització com pel seu nivell.

conca

En l’edició d’enguany, s’han premiat personalitats destacades de la cultura com l’actriu Clara Segura, l’escriptor Enrique Vila-Matas, el grup d’espectacles de circ Los Galindos o l’escultor israelià Dani Karavan, que ha estat el primer estranger de la història en rebre aquest guardó. La cerimònia ha anat conduïda pels actors Oriol Grau i Maria Molins i, entre d’altres, hi han intervingut el conseller de Cultura, Santi Vila, i el president del CoNCA, Carles Duarte.

Els altres premiats han estat el Quartet Casals; l’escriptora balear Antònia Vicens; els fundadors d’Antaviana Films, Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté; el Centre de Documentació de Patrimoni i la Memòria Carrutxa, la filòloga dedicada a la recerca i la investigació en la cultura medieval catalana, Lola Badia; i el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan Josep Guillén. La gala, dirigida per Joan Negrié i amb la música de Roger Conesa, ha combinat un seguit d’elements visuals i musicals on també s’ha fet referència a la Caputxinada i en què s’ha recordat els personatges destacats de la cultura que han desaparegut durant el darrer any. D’altra banda, el president del Govern, Carles Puigdemont, que havia de presenciar la gala, finalment no hi ha assistit.

No hi ha avenç social sense enfortir la cultura
El president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, ha lamentat que “la cultura del país ha sofert les conseqüències de la crisi, que han portat a un consum cultural menor i a menors pressupostos, a més de les dificultats del procés complex d’adaptació al món digital”. Amb tot, Duarte ha defensat que “la cultura no es resigna” i que “mostra les capacitats de crear realitats perdurables”, des de la creació de la bellesa, el foment de creació del sentit crític. “No hi ha cohesió ni avenç social sense l’enfortiment de la cultura”, ha reivindicat Duarte.

Vila ha reivindicat l’excel·lència de la cultura catalana en un “país que ve de molt lluny” i on hi ha figures tan destacades com “un dels homes més universals”, com Ramon Llull, o artistes modernistes o músics com Enric Granados, que també ha tingut un moment de protagonisme durant la gala. El conseller de Cultura ha destacat també el “continu compromís” de les personalitats de la Cultura, vinculats “sempre a l’aspiració de llibertat”.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que “és una gran notícia que la ciutat sigui capital cultural, almenys simbòlicament”. D’altra banda, ha recordat que l’any vinent, quan s’han de celebrar els Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, hi haurà un ampli programa cultural al marge.

 


REDACCIÓ4 Abril, 2016

despullatEn aquesta ocasió, recuperem l’entrevista que vam fer a l’actor Oriol Grau. Amb sorpresa i alegria ens contesta a les nostres preguntes que el deixen completament “despullat”. oriol_grauOriol Grau és exigent i té un sentit de l’humor increïble. Diu les coses pel seu nom. No li agraden les mitges tintes. És un professional que està acostumat a ‘torejar’ situacions complexes. Avui dia defensa la independència del nostre país. En aquesta entrevista personal, l’Oriol, un amic dels seus amics, es deixa despullar, perquè no hi ha res millor que la llibertat. 

REPÚBLICA CHECA – A quina hora et lleves?
Oriol Grau – No tinc un horari regular. Depèn de si tinc ‘bolo’ la nit anterior

RC – Com t’agrada dormir?
OG – Amb pijama

RC – Has dormit mai despullat?
OG – De jove

RC – A quina hora prefereixes per fer l’amor?
OG – Després de dinar. El que passa és que si dino massa em costa molt (…)Tarragona. Santa Tecla. A la plaça de Dames i Vells, primera representació del Ball de Dames i Vells.

RC – Alguna malaltia que et faci por?
OG – La impotència

RC – Una mania?
OG – Rentar-me les mans abans de sortir a l’escenari

RC – Quina és la persona a la que t’agradaria treure del mig?
OG – A ningú

RC – Al Palomino?
OG – (riu) Tampoc. Aquest personatge m’ha donat moltes satisfaccions. Me l’estimo

RC – Estàs cansat d’ell?
OG – No. El que passa és que el tinc apartat, no l’exploto. És el personatge més longeu a l’estat espanyol. Fa 21 anys que existeix.oriol grau

RC – El més estrany que t’han dit?
OG – Que signés un autògraf a una “tita”

RC – Ho vas fer?
OG – Naturalment (riu) Costa molt fer-ho. A més portava pircings

RC – Tatuatge?
OG – No, crec que em condicionaria. Com a actor no pots portar res que t’impedeixi treballar

RC – Com veus el jovent?
OG – Preparat i frustrat. Però crec que haurien de protestar molt més

RC – Estàs satisfet amb la política municipal?
OG – No massa. M’esperava més del govern de Ballesteros. Venim d’una època que culturalment no era molt pròspera i m’esperava més.

 


REDACCIÓ15 Gener, 2015

oriol grau
Oriol Grau durant la xerrada
oriol_grau
El popular actor ha parlat del teatre d’aprop

 

 

 

 

 

 

 

 
L’actor Oriol Grau ha estat, aquesta tarda, a la Cooperativa Obrera de Tarragona on ha parlat de la seva trajectòria professional.

El popular actor tarragoní ha explicat que avui dia s’està introduint canvis en la manera de fer teatre i apostant per formats innovadors.

Davant una trentena de persones, Oriol Grau ha fet referència al projecte que permet apropar encara més el teatre del públic. Com? Doncs, fer les representacions als domicilis de les persones que ho sol·licitin.

En el fons es tracta d’adaptar les obres a cases particulars. Es pot contractar aquest ‘espectacle’ per uns 300 euros si és a Tarragona.

“Si el públic no va al teatre, el teatre ha d’anar al públic”, ha remarcat Oriol Grau, assegurant que se sent més còmode interpretant papers on hagi de potenciar la tècnica de fer riure.

Està convençut que el 90% dels espectadors prefereix la comèdia.

Oriol Grau ha contestat a totes les preguntes i curiositats que li ha formulat el públic que ha assistit a la trobada.

 


REDACCIÓ20 Setembre, 2014

  ‘Dames i vells’ ha superat totes les expectatives. El seu ball parlat no ha decebut. Els polítics – objectiu de la majoria de les crítiques – han sortit satisfets i amb una rialla. Totes les entrades estan axhaurides. 

ddm
La presència del poder ecleseàstic s’ha fet notar

El Teatre Metropol s’ha omplert fins a la bandera per gaudir de la parodia de ‘Dames i vells’ que, enguany commemoren el seu 500è aniversari. En les primeres files s’asseien els polítics, els quals acabarien sent els protagonistes i el ‘blanc’ de la crítiques.dm

Durant una hora i mitja, els somriures i els aplaudiments evidenciaven el ‘bon rotllo’ i que ‘Dames i vells’ mai no deceben el seu públic.

Enguany, ‘Dames i vells’ han canviat de format i han substituït, excepcionalment, les places pel Teatre Metropol. Han ofert, aquesta nit, una performance i uns diàlegs que feien un repàs als moments més emblemàtics dels darrers 500 anys.

Les polítiques d’austeritat del PP han estat força criticades en uns diàlegs clars i accessibles a tots els públics.

dmmm
El pàrquing Jaume I ha estat ‘recordat’

Tots els escàndols de corrupció i l’actualitat política nacional, autonòmica i local no han passat desapercebuts han estat objecte de paròdia.

No han faltat els gags al·lusius al procès indendepentista i alguna broma sobre la monarquia espanyola. L’església tampoc ha passat inadvertida.

dmm
L’alcalde Ballesteros aplaudint

A la part final de l’espectacle, i amb pàrquing Jaume I de fons, l’alcalde de ‘Dames i vells’ – amb Ballesteros assegut a primera fila – ha hagut de sentir tota mena de crítiques a la seva gestió política.

Li han qualificat de ‘”titella” i acusat de no moure’s per no equivocar-se i continuar guanyant vots.

Ballesteros: “M’ho he passat molt bé”
A la sortida del Teatre Metropol, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, rialler, ha confessat que s’ho havia passat molt bé, recordant que els integrants de ‘Dames i vells’ són uns grans actors.

Preguntat si s’havia sentit al·ludit amb les crítiques, ha dit que “ells intenten plasmar la realitat, l’exageren i la tergiversen”. Per a Ballesteros en els diàlegs del ‘ball parlat’ hi ha una part certa i una altra relativament falsa. “No em toca jutjar-ho. Aquí es tracta de passar-s’ho bé. No us perdo mai”.

El líder del PP a Tarragona, Alejandro Fernàndez, també ha dit que s’ho havia passat molt bé.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2014

crida  La Cobla de Ministrers del Consell Municipal, una de les formacions musicals populars més antigues d’Europa, és l’encarregada d’entonar el Toc de Crida, que anuncia l’inici de la festa gran de Tarragona, Santa Tecla. Durant l’acte de la Crida, anualment es reconeix la feina dins de les festes dels Teclers d’Honor, i s’atorga el càrrec de Perpetuador a una persona especialment implicada en la festa.

En aquesta ocasió s’ha lloat la tasca de l’actor tarragoní Oriol Grau com a membre fundador del recuperat Ball de Dames i Vells l’any 1981. La tradicional tronada en què s’encenen onze morters, un per cada jornada de les festes, ha obert la festa, que s’allargarà fins al 24 de setembre amb més de 500 actes.

L’ofici de fer riure
crida1Oriol Grau s’ha mostrat “molt agraït” pel reconeixement que li fan aquest 2014, i ha explicat la seva relació amb el Ball de Dames i Vells de la ciutat, “la mostra de teatre popular més genuïnament tarragoní que tenim”, ha definit. Ha detallat que hi va “ensopegar” quan tenia 17 anys, i que el lligam amb aquesta tradició, a més de ser on va aprendre “l’ofici de fer riure”, l’ha fet com és ara. També ha destacat que enguany el Ball de Dames i Vells celebra el seu 500 aniversari.

Tot i la satisfacció per esdevenir Perpetuador, Grau ha qualificat d'”horrorós” el nom amb què es designa. Així mateix, fent broma, ha dit que prefereix dir-se “Perpetuador de la Festa Major de Tarragona, a seques” i sense la referència a Santa Tecla, ja que, ha justificat, “jo sóc ateu, i no tinc previst dedicar-me a perpetuar cap símbol religiós encara que em resulti tan estimat i familiar com aquest”.

Visca la Festa Major
crida3Després del seu parlament, Oriol Grau i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’han dirigit als tarragonins des del balcó de l’Ajuntament, on han cridat a la festa i a la gresca amb els tradicionals ‘Visca Tarragona’, i ‘Visca la Festa Major’. Tots dos han estat també els encarregats d’encendre la tronada que ha donat el tret de sortida oficial a les festes de Santa Tecla.

Teclers d’Honor
A més d’homenatjar Oriol Grau, aquest diumenge a la tarda s’ha reconegut la feina dels Teclers d’Honor: Antoni Morató Rodríguez, Pere Ruiz Anguera, Francesc Nadal Miralles, Xavier Budesca Somolinos, Joan Fortuny Tàpies i Antonio Rodríguez Rodríguez, castellers dels Xiquets de Tarragona amb més de 25 anys de trajectòria; Celestí Altés ‘Tino’, Carles Xavier Gómez, Manel Enfedaque, Ramon Borràs, Nicolau Cañellas, Antoni Masdeu ‘Fibra’, Montse Masdeu i Xavier Altés, que porten més de 25 anys fent castells a la Colla Jove Xiquets de Tarragona; i també la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca pels castells portats a plaça i la valoració de la plaça de la Font com a plaça castellera de referència.

També s’han convertit en Teclers d’Honor Núria Torres, primera pastora del Ball de Pastorets, que després ha sigut l’encarregada del Ball Petit i des de fa uns anys surt amb el Ball dels Set Pecats Capitals; David Torres, que ha sigut l’única persona que s’ha mantingut en actiu dins del Ball de Pastorets des de la seva primera sortida; Lluís Gómez Santos, que ha ballat el Patatuf i els Cercolets i ha picat bastons amb l’Esbart Santa Tecla; Maria Dolors Baena Font, a títol pòstum, per la seva contribució com a escultora i restauradora de diferents elements festius, nanos i gegants, i molt especialment com a autora del Lleó i el Lleonet de la ciutat; i, finalment, La Marató de Sang, que amb el seu esforç i capacitat d’implicació ha aconseguit que Tarragona sigui un referent de solidaritat pel que fa a la donació de sang.

Abocats a les xarxes socials
crida2Les festes de Santa Tecla de Tarragona, que s’allargaran fins al 24 de setembre, oferiran més de 500 actes -prop d’un centenar més que al 2013-, gràcies a la participació de 146 entitats. La vessant tradicional i popular serà un any més protagonista, amb novetats com la incorporació del Griu al bestiari popular i de tres noves parelles de Nanos Petits a la Santa Tecla Petita.

Els castells, la gastronomia, els espectacles i la música, amb concerts gratuïts d’Els Pets i Txarango, completen una edició que, més que mai, es proposa difondre la festa a través de les xarxes socials.

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2014

oriol grau
L’actor Oriol Grau

L’actor Oriol Grau será el Perpetuador de Santa Tecla. I se li re, el proper diumenge, el tradicional homenatge junt amb els Teclers d’honor i la Crida i encesa de la tronada, que donarà així llum verda a la festa grossa de Tarragona. L’acte tindrà lloc el diumenge a les set de la tarda.

El popular actor és membre fundador del recuperat ‘Ball de Dames i Vells’.

Durant l’acte es tretran homenatge també als següents Teclers d’Honor:

-Celestí Altés, Tino, Carles Xavier Gómez, Manel Enfedaque, Ramon Borràs, Nicolau Cañellas, Antoni Masdeu, Fibra, Montse Masdeu i Xavier Altés, més de 25 anys fent castells a la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

-La Marató de Sang, que amb el seu esforç i capacitat d’implicació ha aconseguit que Tarragona sigui un referent de solidaritat pel que fa a la donació de sang.

-David Torres, que ha sigut l’única persona que s’ha mantingut en actiu dins del Ball de Pastoretsdes de la seva primera sortida.

– Maria Dolors Baena Font, a títol pòstum, per la seva contribució com a escultora i restauradora de diferents elements festius, nanos i gegants, i molt especialment com a autora del Lleó i el Lleonet.

– Antoni Morató Rodríguez, Pere Ruiz Anguera, Francesc Nadal Miralles, Xavier Budesca Somolinos, Joan Fortuny Tàpies i Antonio Rodríguez Rodríguez, castellers dels Xiquets de Tarragona amb més de 25 anys de trajectòria.

-La Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca pels castells portats a plaça i la valoració de la plaça de la Font com a plaça castellera de referència.

-Núria Torres, primera pastora del Ball de Pastorets, que després ha sigut l’encarregada del Ball Petit i des de fa uns anys surt amb el Ball dels Set Pecats Capitals.

-Lluís Gómez Santos, que ha ballat el Patatuf i els Cercolets i ha picat bastons amb l’Esbart Santa Tecla.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter