Arxius de òmnium | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Octubre, 2019
autoinculpacio_nuria-1280x960.jpg

La Núria Meroño abans d’entrar als jutjats

Cues a l’entrada dels jutjats de guàrdia de Tarragona. Un centenar de persones han acudit als jutjats per a inculpar-se, secundant així la crida d’Òmnium Cultural.

Volen, d’aquesta manera, mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i informar les autoritats judicials que “el passat 20 de setembre de 2017 em vaig manifestar per protestar pels registres i les detencions que la Guàrdia Civil estava realitzant en diversos indrets del país i que pretenien evitar la celebració del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat per a l’1 d’octubre del 2017”.

En el document d’autoinculpació també es pot llegir que els signataris es van concentrar i protestar com a mostra de la desaparició que l’actuació policial suscitaven i “em susciten encara avui”. Els inculpats també manifesten la seva reprovació per la sentència del Suprem contra el procés. En la denúncia presentada davant el jutjat de guàrdia es demana que es tingui en compte la participació dels autoinculpats en fets “substancialment iguals a aquells pels quals el Tribunal Suprem d’Espanya va condemnar” els líders independentistes per un delicte de sedició.

La Núria Meroño ha estat la primera a accedir a l’interior dels jutjats per lliurar la seva autoinculpació. Per la seva banda, l’Imma, en declaracions als periodistes, ha dit estar sorpresa perquè no li havien demanat el DNI per comprovar les dades personals i no han posat un número d’identificació en la denúncia. “S’han limitat a posar el segell i ja està. La cosa més vulgar del món (…) Ho trobo molt irregular”.

Diu que s’autoinculpa perquè considera que va fer exactament el mateix que els polítics que van ser condemnats pel Tribunal Suprem. “Jo sóc activista i vaig estar amb els companys de Tarragona manifestant-me al Carrer Gènova”, diu, remarcant que “jo vaig fer més coses que ells, ja que fa dos anys que no poden fer res”.

La Imma diu que no li fa por anar a la presó

L’Imma qualifica de “totalment injusts” els empresonaments dels darrers dies. Està enfadada perquè considera que hi ha diferents taules de mesura: “Ahir vaig veure com es passejàvem pels carrers de Barcelona amb banderes i símbols anticonstitucionalistes i no els va passar res. Estan carrer”.

Qüestionada sobre si no li fa respecte les conseqüències d’haver-se inculpat, diu irònicament estar “acollonideta” i “morta de por”. No li fa por anar a la presó?, li preguntem. Ella respon: “Sí, molta, però si cal, hi aniré”.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ9 Setembre, 2019
independencia3.jpg

La presos independentistes i la imminent sentència del Tribunal Suprem contra el ‘Procés’ marcaran La Diada a Catalunya, a la qual les forces sobiranistes arriben amb més incertesa que mai, sense haver consensuat encara una resposta a les eventuals  condemnes.

En plena disputa estratègica entre JxCat i ERC i després d’algunes tensions entre l’ANC i els partits al Govern, l’independentisme tornarà a posar a prova la seva capacitat de mobilització als carrers.

Aquests seran els principals focus d’interès d’una Diada que servirà per calibrar l’estat d’ànim en les files independentistes i en què la resta de formacions polítiques catalanes també buscaran fer-se sentir.

Acte institucional   L’arrencada oficial de la Diada es produirà la nit del 10 de setembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona, ​​que acollirà l’acte institucional del Govern i el Parlament amb els “presos polítics i exiliats” com a eix central i amb el títol “Tornarem” , un enfocament que ha portat no només a Ciutadans i PP sinó també el PSC a declinar la seva assistència a la cerimònia en senyal de protesta.

Just abans, al Parlament, se celebrarà l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor de la cambra catalana, que enguany distingeix a la capitana del vaixell “Sigui Watch 3”, Carola Rakete, i al director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, figures que glossarà l’entrenador de futbol Pep Guardiola.

Marxa de torxes aa Lledoners
També per a la nit del dia 10, entitats independentistes han convocat l’habitual marxa de torxes fins al Fossar de les Moreres, a Barcelona, ​​i una altra als voltants de la presó de Lledoners (Barcelona), per homenatjar els presos.

Ofrenes florals
Els actes del dia 11 arrencaran a primera hora del matí a Barcelona amb la tradicional ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova. Les ofrenes es faran un mica per tota la geografia catalana.

Hi participaran institucions, entitats i partits polítics -aquí sí que hi serà el PSC, però no Cs ni PP-, molts dels quals també es desplaçaran fins a Sant Boi de Llobregat, per deixar flors a la tomba de Casanova, figura emblemàtica de la resistència de la ciutat de Barcelona davant el setge de les tropes borbòniques el 1714.

Record a Salvador Allende
Més enllà dels actes propis de la Diada de Catalunya, fa quatre anys Barcelona va recuperar la commemoració d’una altra efemèride: l’homenatge a l’expresident xilè Salvador Allende, el govern democràtic va ser enderrocat l’11 de setembre de 1985 per un cop d’Estat militar del general Augusto Pinochet.

Entre els que van cada any a la cita figuren el PSC i els comuns, així com representants d’ERC i l’esquerra independentista.

Acte per l’absolució
El dia 11 a les dotze del migdia tindrà lloc l’acte principal d’Òmnium Cultural a l’Arc de Triomf de Barcelona, ​​en el qual diverses cares del sobiranisme reivindicaran l’absolució del líder de l’entitat, Jordi Cuixart, i de la resta de presos del ‘ Procés ‘.

La manifestació ‘termòmetre’
Un any més, l’ANC organitza la multitudinària manifestació de la tarda, aquesta vegada sota el lema “Objectiu Independència”, a la Gran Via de Barcelona, ​​entre passeig de Gràcia i plaça Espanya, amb ramificacions en els carrers adjacents Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona i avinguda Maria Cristina. El punt àlgid serà, de nou, a les 17:14 hores.

Hi ha dubtes que en aquesta edició s’arribi als 460.000 inscrits de l’any passat donat el ritme d’inscripcions de les últimes setmanes, tot i que independentment d’aquest registre previ, l’organització confia en reunir un milió de persones el dia 11.

A més de vestir les samarretes blaves dissenyades per a l’ocasió, aquest any hi ha hagut crides als participants a portar un casc groc, símbol de la “acció no violenta” i alhora protecció enfront de la “repressió” de l’Estat.

Una Diada alternativa
A les 18:30 hores començarà, a plaça Urquinaona, una altra manifestació que també és tradició: la de l’esquerra alternativa, que enguany centra les seves accions en reivindicar la “desobediència” per a “conquerir drets”. Entre els organitzadors hi ha la CUP i l’organització juvenil Arran.

Al matí, aquestes organitzacions es citaran al carrer Ferran per homenatjar Gustau Muñoz i denunciar, com fan cada any, el seu assassinat el 1978 a mans de la policia mentre participava en una manifestació d’un grup marxista-leninista a Barcelona.

La dreta té agenda pròpia
Com ja va fer l’any passat, Ciutadans organitzarà un acte a Barcelona al migdia, al qual assistirà el seu líder a Catalunya, Lorena Roldán, per reclamar una Diada “inclusiva” i sense accent independentista. En la mateixa línia, el PPC té previst comparèixer davant els mitjans al matí.

 


REDACCIÓ6 Setembre, 2018

Resten pocs dies per l’11 de setembre, la diada de Catalunya, i enguany té un condicionant extra, ja que és la primera diada que esdevé després de l’intent de referèndum de l’1 d’octubre. L’actual directora d’Òmnium Cultural del Tarragonès, Rosa Codines, en una conversa amb la República Checa, assegura que aquest 11 de setembre té un valor especial on es pretén denunciar la situació que actualment està patint Catalunya. Codines, una dona que respecta qualsevol persona que tingui idees democràtiques, també dona la seva opinió sobre la presència dels llaços grocs i sobre la gent que els treu. Des d’Òmnium s’assegura que la violència no és el camí de res i que ells només volen combatre mitjançant la pau

Quins objectius té Òmnium de cara aquest 11 de setembre?

El nostre objectiu és denunciar al món la situació que viu aquest país de repressió, d’injustícia, de no drets. Per tant l’objectiu és fer aquesta denúncia pública i ensenyar al món el que està passant. Tenim el president en la presó, d’una entitat cívica amb 125.000 associats, això ens diu que tots estem tancats a la presó, perquè és una manera de silenciar aquest poble.

Que guanya el govern tenint aquestes persones a la presó? Tenen por?

No saben fer una altra cosa, no és qüestió de tenir por, la capacitat de diàleg no la tenen, no són capaços de dialogar sobre aquest tema. Per a ells és superior la idea d’estat i unitat de la pàtria

Amb l’arribada de Pedro Sánchez es pot millorar aquesta situació?

Jo penso que no, perquè som aquí perquè el senyor Zapatero va dir que aprovaria l’estatut i nosaltres vam fer el referèndum i el tribunal constitucional ens ho va tombar tot. Som aquí perquè venim d’allí, del 2010, amb l’estatut que s ens va tombar. El senyor que governa avui és el mateix.

Com ha evolucionat la situació en aquests 8 anys?

Jo penso que aquest país ha fet un salt molt important, perquè hi ha molta gent que ha vist tot el que està passant. A més la goteta que ha fet vessar el got ha estat la brutal repressió que vam patir l’1 d’octubre i els dies posteriors, no només física sinó la falta de llibertat d’expressió.

Per tant hi ha una vida abans de l’1 d’octubre i una vida després?

Jo crec si, és un abans i un després, aquest dia és un punt d’inflexió. I ara doncs no sabem on anem. Del que si que estem segurs és que hem avançat com a poble, prenent consciència. El que està molt clar és que necessitem molta base social

Darrerament s’han presenciat llaços grocs a llocs emblemàtics de la ciutat que posteriorment s’han tret, quina opinió té respecte a la gent que els treu?

No estic ni a favor ni en contra, és senzillament una manera de denunciar per la nostra part. D’aquesta mateixa manera penso que treure’ls els llaços és una altra manera de reivindicar-se d’uns altres col·lectius.

Que pensa del que està fent Ciutadans traient els llaços?

És la seva manera de reivindicar. Si es pensen que la seva manera de reivindicar és pintar de color blau o vermell, doncs que ho facin, jo mai els hi diria res, és la seva manera de veure-ho.

Arran de tot això quin sentiment teniu com a catalans, tristesa, por, ràbia…?

El meu sentiment és que hi ha un poble per aconseguir els seus drets i per ser lliure, volem una república independent. Per tant és una lluita que ja bé de molts anys, hem agafat el relleu, hi ha gent que fa molts anys que lluita per aquest dret, fins i tot gent que també ha estat a la presó, això no és d’ara. Jo tinc amics que hi ha ja s’han mort i que han cregut sempre amb aquesta idea de país. El que passa ara és que hi ha més gent conscienciada. S’ha de tenir clar que nosaltres som relleus i que també passarem aquest testimoni. I sempre mitjançant la pau i la democràcia, la violència no està amb nosaltres, Catalunya és un poble de Pau, ja ho va dir Pau Casals. Des d’Òmnium tenim claríssim que la violència no és el nostre camí

Com valoreu les vagues que van provocar talls a la carretera, violentes o no?

Doncs són reivindicacions en què el poble es defensa i vol ensenyar que la situació és injusta. A França per exemple passa constantment, la gent surt al carrer, perquè el dret a manifestar-se és inalienable. Sempre que no es perjudiqui i no es facin mal a tercers, estem totalment d’acord. 11 de setembre hi ha hagut sempre i mai ha passat res.

 

Carlos MEDINA

 

 


REDACCIÓ30 Octubre, 2017

Els comptes de Twitter i Facebook, per demanar la llibertat immediata dels presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ja estan activats.

A Twiter el compte habilitat és @FreeJordis i la pàgina de Facebook és @LlibertatJordis.

A través de les xarxes socials es farà difusió de totes aquelles activitats, articles i actes de suport, entre d’altres, per demanar l’alliberament dels dos presidents de les entitats sobiranistes.

Una de les primeres piulades és un vídeo en anglès que es pot veure en el següent enllaç.

 

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2017

El President de la Generalitat va anunciar que suspenia temporalment la proclamació de la República a fi de facilitar el diàleg amb l’Estat i la comunitat internacional. La resposta a aquesta oferta no s’ha fet esperar: presó sense fiança per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’ANC i Òmnium Cultural. Se’ls empresona per les seves idees polítiques, la seva immensa capacitat mobilitzadora i sengles trajectòries de d’activisme pacífic. En conseqüència són presos polítics.

Però no empresonen en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart. Empresonen l’enyorada Muriel Casals i la incorruptible Carme Forcadell, les seves brillants antecessores. Empresonen n’Agustí Alcoberro i en Marcel Mauri, que els succeeixen. No se’ls acabaran, els successors, que la pedrera és gran!

I empresonen la Lucía per haver-se donat les mans a la via catalana. Empresonen l’Aina per haver fet la V baixa i en Juanjo per córrer darrera el punter. El padrí per haver sortejat tots els fantasmes del franquisme aquell 9N i la iaia per protagonitzar la manifestació més gran de la història de Tarragona amb el seu caminador. A l’Aleix per haver votat un sí com una casa de pagès el 27S i a la Yolanda per haver votat el que li va donar la gana el primer d’octubre. Fins i tot empresonen la Maria, que va fer l’aturada del 3 d’octubre amb la bandera espanyola a la cintura perquè tot i no compartir la independència no es pot quedar a casa mentre peguen el seu poble.

No empresonen les persones, empresonen les idees. I no empresonen aquelles persones concretes, empresonen un país. Volen tancar tota la nostra llibertat entre reixes i deixar que la por s’escampi lliurement per les places i els carrers. Volen forçar-nos a acatar les seves ordres i imposar-nos les seves fronteres, i se’ls en refot el que pensem i el que sentim.

No hi ha entremig: o guanyem o perdem. O ens guanyem la democràcia nosaltres mateixos o se’ns menja la dictadura que miren de dissimular cada dia amb menys encert. O la nostra república escollida l’1 d’octubre o la seva monarquia imposada l’11 de setembre. Per generosa que sigui la nostra predisposició a la mediació, és evident que quan abans haurem proclamat el veredicte democràtic del primer d’octubre, abans tindrem les eines per defensar millor el nostre país i establir un diàleg de tu a tu.

Havien de triar entre seduir la ciutadania i conquerir-la i ja han triat. Si la seva victòria passa per tancar-nos a la presó tenen dos problemes que pronostiquen la seva derrota profunda. Que qui fa ús de la repressió i la força és perquè ja ha perdut tota raó i legitimitat. I que no tenen prou presons per tancar-hi la dignitat de tot un poble.

Jordis, us estimem. Gràcies per tot el que ens heu donat i doneu. Treballarem organitzadament, de forma incansable, serena, pacífica, intel·ligent i definitiva. Darrera vostre venim tots i totes. Presidiu-nos des de la presó espanyola que ben aviat els ciutadans de la República Catalana us n’alliberarem.

Xavier PUIG
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ26 Juliol, 2016

Òmnium Cultural i l’ANC presenten l’Onze de Setembre d’aquest any, una Diada descentralitzada que tindrà lloc a Salt, Berga, Lleida, Tarragona i Barcelona:  ‘A punt’ serà el lema de la Diada 2016

L’Arc de Triomf de Barcelona ha acollit aquest dimarts la presentació de la cinquena Diada, que tindrà lloc per primera vegada en cinc punts diferents del territori català però concentrarà un únic clam: ‘A punt’ i ‘Endavant república catalana’.

ancEls presidents de l’ANC, Jordi Sánchez i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han fet pública la seva voluntat inequívoca de culminar el procés cap a la independència amb la mobilització de la Diada, que té com a element central un punt i que “vol mostrar una imatge d’unitat al món”, segons ha explicat Sànchez. Per primera vegada, la Diada se celebrarà en el marc d’un Parlament format per una majoria independentista i, tal i com ha expressat Cuixart, “estem convençuts que el poble estarà a l’alçada del repte, com sempre ho ha estat, i tenim el convenciment que la qüestió de confiança estarà superada”.

Oriol Codina, coordinador de la comissió de mobilització de l’ANC, ha detallat cada una de les ciutats catalanes que concentraran la mobilització: Salt, que serà la república de la solidaritat i la diversitat; Berga, la república de la cultura; Tarragona, la república en xarxa i de progrés; Lleida, la república de l’equilibri terrotorial, i Barcelona, la república de les llibertats.anc2

Per arribar a cada una de les cinc ciutats s’organitzaran itineraris i marxes amb diversos transports (motos, bicicletes, tractors, autocars, etc) i, durant tot el dia, s’hi programaran activitats d’oci i culturals fins les 17.14h que, igual que en les Diades anteriors, tornarà a ser el moment culminant de la manifestació.

Enguany, cada comarca està assignada a una de les cinc ciutats que, en definitiva, demostraran al món que tot el poble està activat i mobilitzat per un mateix objectiu. En total, Catalunya es dividirà en 44 trams, que estaran repartits en els cinc punts de mobilització.

La manifestació, que a Barcelona tindrà lloc al passeig de Sant Joan i al passeig Lluís Companys, acabarà amb la Festa per la Llibertat, que comptarà amb els concerts d’Oques Grasses, Itaca Band i Roba Estesa.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2016

OPINIO

 

 

jordi_cuixart
Jordi Cuixart

Estimada Muriel,

“Estimem-nos”, ens deia sempre la Muriel, “estimem-nos que això és tan bonic”. I aquest ha sigut sempre un lema net de la nostra entitat durant aquests anys. Mai tan poques paraules han tingut tanta força.

Això és el que, en bona mesura, hem fet des d’Òmnium i, si m’ho permeteu, des d’amplis espais de l’independentisme i el conjunt del sobiranisme. Hi ha alguna cosa en nosaltres d’aquest entorn familiar, de gent que s’estima i que vol el millor per als altres, sense gaires més floritures.

És una família que està en pau amb ella mateixa. Hem après a conviure i a compartir tendresa i sensibilitat, en la gran diversitat. És així com ens respectem els uns als altres. Amb molts matisos, sí, amb tots els matisos per estimar-nos.

La Muriel ha estat sempre una dona forta, valenta, de pensament lliure, vehement fins i tot quan calia, una dona que ens ha ensenyat a fer servir les paraules per explicar-nos més bé. Aquesta dona ens ha ensenyat a ser tan suaus amb les paraules, a exposar amb tanta delicadesa les idees, que per tots nosaltres ha estat una veritable mestra.

No ha estat mai una dona de pensament únic. Crítica i ferma defensora de les seves posicions, no defugia mai la discussió i intentava sempre trobar el punt de trobada. De la Muriel hem après a esforçar-nos, perquè “res no ens serà regalat”. La seva exigència és encara avui un motor. Només amb aquesta empenta ens ho podem exigir tot; ho podem guanyar tot.

“Òmnium és màgic”, li hem sentit dir tantes vegades. “La gent se’ns acosta i ens interpel·la, ens comparteix els seus neguits i els hem d’escoltar”. Era la seva obsessió: escoltar.

I per això mai tenia pressa. La recordem conversant tranquil·lament amb la gent de la casa: compartint impressions, informant-se sobre temes ben diversos, sempre disposada a aprendre. Una presidenta amb els seus rituals: una gran lectora de diaris; la vèiem sovint tornar cap al despatx amb tota la premsa del dia sota el braç. Una persona infatigable, capaç d’anar en un sol dia de les Terres de l’Ebre a l’Empordà per estar a prop de la gent d’Òmnium al territori. I quan ho feia, intentava dedicar-hi tant de temps com podia. Sopars i conversa distesa i, si calia, “colònies” fins l’endemà.

Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor. Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme. Penso en alguns dels seus discursos més importants: el 10J, els 50 anys d’Òmnium, la Declaració de Santa Coloma o el Concert per la Llibertat. I tot el que vindria després amb les campanyes que hem fet els últims anys. Per ella sovint era un “petit calvari” sortir a escena, però sempre se sabia sobreposar; sabia que parlava en nom de la gran família d’Òmnium, que ens tenia sempre al darrera i notava el nostre escalf. La seva serenitat en molts moments complicats ha estat una referència per a tots.

Per això hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l’esperança, a no confondre mai la sinceritat amb la imposició de les nostres idees. I hem après també a estimar una mica més la cultura i a cuidar els mots i a ser lliures i a voler per a tothom la mateixa llibertat, “a ser cada dia una mica millors”.

Anem a per totes Muriel, ho saps, però també saps que et trobarem molt a faltar.

Jordi CUIXART
President d’Òmnium Cultural

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2015

La novena edició del Premi Sambori Òmnium va tancar el passat dimecres 4 de febrer el termini per a la presentació de treballs. Enguany, la participació ha passat de sis a nou centres educatius de l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys.

PREMI OMNIUM 2015
Alguns dels alumnes que han partiicpat en l’acte

En total, doncs, han estat més de 50 alumnes, de primer de primària a segon de batxillerat del Baix Penedès els que han participat al Premi, dels quals s’han seleccionat una desena d’obres que seran valorades pel jurat.

En total, a la demarcació Penedès-Garraf-Anoia, hi han participat 3.770 alumnes, 1.990 de l’Alt Penedès, 1.250 de l’Anoia, 470 del Garraf i 50 del Baix Penedès.

El Premi Sambori Òmnium és un premi de narrativa en català dirigit als centres educatiu de tots els Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana.

L’objectiu també és difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació i la creativitat.

La darrera edició, el 2014, va comptar amb més de 100.000 participants, fet que el converteix en el Premi literari amb més participants d’Europa.

El 19 de març, acte de lliurament a Sant Sadurní
Els guanyadors de la demarcació Penedès – Garraf – Anoia es coneixeran el proper dijous 19 de març, en un acte de lliurament dels novens Premis Sambori que es farà al Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia. Els alumnes, les famílies i els centres educatius, a banda d’assistir a aquesta festa del món de l’educació, també podran visitar aquest recinte museístic del cava gràcies a la col·laboració que ha ofert l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia amb Òmnium Cultural.

Aquelles persones que vulguin fer aquesta visita s’han d’inscriure prèviament a altpenedes@omnium.cat ja que les places són limitades. A més, a partir de les 6 de la tarda, tots els que ho vulguin podran degustar un exquisit berenar i visitar l’Espai Xocolata de Xocolates Simón Coll.

Xavier MARTÍNEZ

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter