29. Març 2024

Arxius de oliver marquez | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2023
montse-adan-2-e1677433803804-1280x927.jpg

Tarragona és la millor ciutat del món, però cal demostrar-ho. I, malauradament, no ho estem fent. Tot al contrari, moltes i molts percebem que any rere any la ciutat està perdent empenta. Només cal passejar una estona pels seus carrers per veure que hi ha massa coses que no van bé.

Aquests dies em pregunten sovint per què he fet el pas de ficar-me en el món de la política, que si estic boja. Ha estat una decisió molt meditada. He valorat pros i contres. De fet, no tenia cap necessitat de complicar-me la vida, ja que tinc una bonica família, una bona feina al Port de Tarragona i una vida social activa i profitosa, sempre envoltada de la gent que valoro i estimo.

Al final, però, han prevalgut les ganes de fer coses per Tarragona. I sí, ara puc dir que em fico en política.

He decidit sortir de la meva zona de confort i dedicar uns anys de la meva vida –ara que tinc prou maduresa, experiència vital i professional– per intentar millorar la nostra ciutat des de dins. Com a ciutadana, considero que tinc tot el dret i la responsabilitat d’intentar-ho ara que se m’ha presentat l’oportunitat de la mà del PSC.

Només cal passejar una estona pels carrers de Tarragona per veure que hi ha massa coses que no van bé

Per fer-ho em presento com a independent al número 2 de la llista liderada per Rubén Viñuales per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Jo mai no he militat en cap partit polític. De fet, no sé si com funcionen ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona. I si he decidit fer aquest pas de la mà de la proposta socialista és perquè realment crec que és el millor projecte i que des de dins podré contribuir al canvi de dinàmica que necessitem urgentment a la ciutat.

La gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant

Moltes persones m’avisen que, un cop a dins del consistori, comprovaré que no és gens fàcil canviar les coses. Em diuen: “no podràs fer res”. Jo els dic que, igual que quan en van oferir incorporar-me al Port de Tarragona, l’any 2011, confio en la meva capacitat de tirar endavant els projectes que tinc al cap. Treballaré per demostrar que la gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant.

Durant els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà el projecte del PSC per al present i el futur de la nostra Tarragona. Rubén i jo coincidim que cal construir una ciutat més dinàmica, més oberta, on passin coses tot l’any, que aprofiti les oportunitats, amb molta més projecció exterior i que esdevingui un referent internacional de l’estil de vida mediterrani. Una ciutat moderna i amb projecció econòmica en la qual es pugui viure amb dignitat, treballar i gaudir amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En definitiva, construir una ciutat amb futur on l’Ajuntament dediqui tots els seus esforços a fer les coses fàcils per a tothom.

“No sé si com funcionen els partits polítics ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona

Per aconseguir-ho, aquesta ciutat necessita un canvi profund. No podem seguir com fins ara ni un dia més. Cal gent jove al capdavant, amb noves idees i ganes de treballar, perquè el marge de millora és molt gran. Al PSC tenim clar com aconseguir-ho i ho explicarem amb detall en els pròxims mesos. Farem que la ciutadania torni a creure en Tarragona, tot i el desencís generalitzat d’aquests darrers anys.

Ja sé que la política no té bona fama, que moltes coses no rutllen com voldríem i que estem cansats d’escoltar promeses. Però jo no soc política, soc una ciutadana que vol millorar la seva ciutat des de dins. És una decisió personal. No busco agradar tothom. Hi tinc dret i ho vull intentar. Sense males paraules cap a ningú. Sense confrontacions que no aporten res. Si puc canviar Tarragona amb el meu treball, hi estic preparada. Sí, vull canviar Tarragona! Visca Tarragona!

Montse ADAN
Número 2 del PSC a l’alcaldia de Tarragona

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Maig, 2020

En aquesta lluita aferrissada contra el coronavirus són molts els professionals que s’han posicionat a la primera línia del combat. És cert que els primers dies, l’onada de solidaritat i mostres d’agraïment estaven pensades sobretot per a aquells salvaven vides. Professionals incansables per a qui no tindrem mai paraules suficients per a valorar la seva dedicació. Posteriorment, hem anat afegint en aquest puzle de reconeixements els professionals dels serveis essencials.

El digital La República Checa ha entès que està més que justificat fer un homenatge als cuiners i tots aquells que directa o indirectament preparen els àpats pels pacients i residents en els diferents geriàtrics.

Fem una visita a la cuina i la sala d’expedició de la Xarxa Sanitària Santa Tecla ubicada al CAP de Llevant. Hem volgut compartir amb la nostra audiència els budells d’una cuina hospitalària, on les coses són ben més difícils del que sembla. Perquè no es cometin errors irreparables cal una bona coordinació.

En aquest periple ens acompanya el director d’hostaleria, Carlos Pego, el xef executiu Carles Salvadó, la cap de qualitat Elisabet Biarnès i la dietista de la cuina central, Bibiana Gutiérrez. Tots ells tenen una missió important en aquest engranatge.

Són moltes mans les que es posen a treballar, ben d’hora, perquè els pacients i les persones residents a la llar de la tercera edat puguin dinar i sopar. Res funciona a l’atzar. Hi ha tot un equip d’especialistes que es dediquen a elaborar menús sense oblidar cap mena de detall en relació amb les dietes personals i individualitzades de cada intern. Sovint, aquest sector passa molt inadvertit, però que seria dels pacients sense els cuiners i els seus equips?

En aquesta visita hem pogut veure també com funciona la sala d’expedició. En aquesta zona és on es fa l’aplatat de tot el menjar que, a través de furgonetes refrigerades, es distribueix pels diferents hospitals de la Xarxa Santa Tecla (Cap Llevant, Hospital Santa Tecla, Hospital del Vendrell i residències). Cada dia se serveixen més de 300 dinars i sopars amb diferents dietes terapèutiques, sempre seguint les instruccions dels equips mèdics. Totes les safates van identificades amb el nom del pacient i el número de l’habitació. Els carros, on es porten el menjar,  desinfectats prèviament, estan dividits en dues zones: calenta i refrigerada. D’aquesta manera s’aconsegueix que tots els pacients mengin a la mateixa temperatura.

La curiositat és que arran del coronavirus, l’emplatat segueix normes d’higiene i protecció molt més rígides. En aquesta sala, on el personal usa protecció pel cabell, mascaretes i guants, també es prepara les safates que seran distribuïdes als pacients aïllats, contagiats per Covid-19. El material és diferent del de la resta dels pacients perquè té un sol ús. Un cop acabi de dinar/sopar, tot és material rebutjable és llençat a un contenidor especial. Un fet rellevant per evitar contagis o la propagació del coronavirus.

Aquests professionals també ocupen un lloc importantíssim en la roda imprescindible perquè cap part del sistema es bloquegi. Encara que de vegades passin desapercebuts tothom acaba trobant-los a faltar, perquè amb la planxa plena tots som una mica més feliços i capaços de lluitar contra la pandèmia. Són uns herois de bata blanca que treballen entre fogons.

|

V Í D E O S

La cuina central de la Xarxa Santa Tecla

Així funciona la sala d’expedició de menjars

Carlos Pego, director hostelaria


REDACCIÓ29 Maig, 2019

El proper 28 de juny, el Teatret del Serrallo, acollirà a partir de les 18h30, la setena edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel digital La República Checa.

Oliver Márquez serà el conductor de la gala

La gala solidària, que estarà presentada pel periodista Oliver Márquez, servirà per reconèixer la professionalitat i la dedicació de periodistes i comunicadors de la província de Tarragona.

El jurat, format per Faustino Herrero, Maria Checa, Francesc Pintado, Patrícia Anton, Andrea Mazzanti, Cindy López, Noèlia Silvero, Maria Pinyol, Virginia Morcillo, Víctor Canalda, Ricard Checa, Joaquim Nolla, haurà de decidir quins són els professionals que més encaixen en les següents categories: Ràdio/Televisió, Cultura, Revelació, Transparència, Trajectòria, Premsa gràfica, Esports, Periodisme 2.0, Premi Nacional i Internacional.

Per assistir a l’acte cal enviar un correu a premis@larepublicacheca.com, fent constar el nom de les persones interessades viure en directe el lliurament dels premis.

La gala, durant la qual se sortejaran diferents regals, és solidària a favor de la Muntanyeta. Un cop finalitzat l’acte, s’oferirà un pica-pica als convidats.

 


REDACCIÓ7 Maig, 2017

El tercer fill de la família Márquez-Adan neix coincidint amb el Dia de la Mare. Els dos estan en perfecte estat

Si hagués estat preparat potser no havia sortit tot tan rodó. Ens referim al naixement del (Nick), el petit dels tres fills dels periodistes Montse Adan i Oliver Márquez.

montse adanEl petitó ha arribat, per part natural, a les 08h05 d’aquest diumenge, coincidint amb el Dia de la Mare. Quin millor regal?

El Nick, el germanet de l’Oliver i del Pol, ha nascut amb 3,800 k a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona. Els dos, mare i fill, estan perfectes.

El periodista Oliver Márquez ha publicat en següent en el seu pefil de Facebook: “Un dia de la mare per recordar tota la vida. Felicitats a totes les mares i en especial a Montse Adan Domenech. T’estimo molt. Benvingut fill meu! Familia nombrosa power“. 

Felicitats a la família MárquezAdan.

 


REDACCIÓ20 Juliol, 2016

REPORTATGEAmb l’arribada de l’estiu, la Costa Daurada es converteix en un paradís per als carteristes i  els lladres, que tenen entre les seves víctimes preferides els turistes de procedència francesa i russa (els que acostumen a tenir més poder adquisitiu i a portar diners en metàl·lic). Aquest és un mal endèmic del territori que es repeteix any rere any i que els cossos de seguretat (policies locals i Mossos d’Esquadra) tenen plenament identificat.

CARTERISTES3
Alguns dels carteristes identificats pels botiguers

Igual que en la campanya de Nadal, per aquestes dates s’instaura el patrullatge mixt amb agents municipals i autonòmics pels carrers més turístics de la Costa Daurada. Municipis com Tarragona, Salou, Cambrils, la Pineda i Calafell requereixen una especial atenció davant de l’actuació de bandes de carteristes cada vegada més organitzades i que aprofiten qualsevol situació de descuit de les seves víctimes.

A Tarragona ciutat la presència d’una desena de carteristes professionals ha posat en alerta el comerç local, fins al punt de reclamar als cossos policials més intensitat en les mesures preventives per garantir la seguretat dels visitants a les zones de més afluència de la capital tarragonina.

carteristes6Carteristes molt professionalitzats 
En els darrers dies es viu tensió a la Part Alta de Tarragona. Els botiguers estan cansats d’assistir i lidiar amb un fenomen que els està provocant neguit i contribuint a una major sensació d’inseguretat. Alguns comerços, davant l’augment dels amants de les coses alienes, han decidit instal·lar sistemes de videovigilància com a arma dissuasiva. Amb aquesta mesura han aconseguit espantar-los de l’interior dels seus negocis (els lladres intenten així esquivar les càmeres), però la seva presència es fa notar (i molt) als carrers. De fet, els furts han esdevingut tema de conversa entre comerciants i veïns i també entre polítics i policia. La presència de carteristes en la Part Alta i en zones amb força afluència de turistes no és cap novetat. I encara menys en la temporada estival.

‘Modus operandi’
El problema sorgeix en el modus operandi dels individus que es dediquen a aquests furts, de manera organitzada i estructurada. Estan connectats entre ells i atents al més mínim moviment sospitós. La presència dels carteristes es fa notar, essencialment, els dimarts i dissabte, els dies del mercadet. En aquestes ocasions, els lladres –alguns dels quals identificats per la majoria de comerciants i fitxats per la policia– fan l’agost, aprofitant la mínima distracció dels turistes. Tot i que les carteres, bosses i motxilles són el blanc predilecte, els rellotges, els mòbils i els collars no passen desapercebuts.

Els carteristes sovint es camuflen entre els turistes. Llueixen vestits estiuencs i no porten res més que una motxilla. Algun cop, per dissimular, porten un mapa i una càmera fotogràfica. Actuen en grups de dos o tres. A Tarragona podria tractar-se d’una banda de 10 o 12. Hi ha homes i dones amb edats compreses entre els 27 i 50 anys.carteristes2

Els ‘punts’ calents
La plaça del Pallol, la plaça de les Cols, l’Amfiteatre, la plaça dels Sedassos, el perímetre del Circ Romà, la Catedral, el Carrer Major, el Balcó del Mediterrani i el Mercat són alguns dels «punts calents» per on acostumen «passejar-se».

La majoria dels carteristes que actuen a Tarragona és, segons alguns dels comerciants contactats, de l’Europa de l’est i acostumen a canviar de roba diversos cops al dia per despistar. «Van molt ben arreglats i estan acostumats a driblar la presència policial», asseguren els comerciants.

Tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana estan al corrent d’aquesta problemàtica que, a banda d’escalfar els ànims dels botiguers, «està provocant una sensació d’inseguretat i damnificant la imatge de Tarragona».

En les darreres setmanes, molts comerciants, sobretot de la Part Alta, han alertat les forces policials per l’increment d’aquest fenomen. Els Mossos i la Guàrdia Urbana, que ja duen a terme patrulles mixtes en el marc del programa «Policia de proximitat», estan en contacte amb els representants dels botiguers amb l’objectiu de buscar-ne solucions i donar resposta a aquesta inquietud. A més del patrullatge mixt, s’ha incrementat la vigilància duta a terme per agents de paisà. No obstant això, i malgrat reconèixer que la policia s’esforça per eradicar i resoldre aquesta problemàtica, els comerciants lamenten que la llei sigui «massa tova» i afavoreixi els lladres que «coneixen la llei i es cuiden sempre de no tenir més de 400 euros a sobre perquè el furt sigui falta i no un delicte» i així esquiven una pena de presó.

ManifestacionsCARTERISTES5
Alguns botiguers, cansats d’aquesta situació, no descarten la possibilitat d’organitzar una acció conjunta (una concentració davant l’Ajuntament o una persecució «directa» als carteristes) per posar fi a la impunitat dels lladres i alhora reclamar la implicació política en una qüestió que està generant molta tensió i nerviosisme.
Segons el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, el nombre d’incidents registrats a la ciutat aquest estiu «no és superior al d’altres anys. Malgrat això, hem recollit la preocupació del comerç de la ciutat i la Guàrdia Urbana està treballant amb els Mossos d’Esquadra per eradicar la presència d’aquestes bandes als carrers de Tarragona». Pérez apunta que «la setmana passada ja es va celebrar una reunió entre els cossos de seguretat i els botiguers» per intentar trobar fórmules que ajudin a combatre els furts a la ciutat.

A tota la Costa Daurada
El fenomen dels carteristes, però, no és exclusiu de la ciutat de Tarragona. De mica en mica s’ha escampat per tota la Costa Daurada.CARTERISTES4

La costa tarragonina, que està repleta de turistes durant la temporada estival, és un dels objectius predilectes dels lladres per fer l’agost. Cambrils, Salou, la Pineda i Calafell són els punts calents. Acostumen a «camuflar-se» i fer-se passar per turistes o guies turístics.

Saben que d’aquesta manera passen més desapercebuts, sobretot a l’hora de «relacionar-se» amb les seves víctimes que, per norma, són russos i francesos. Però en aquesta zona costanera, les botigues de regals són assetjades amb la presència dels carteristes. A més d’aprofitar-se dels turistes despistats, també furten productes o intenten enganyar els responsables de les botigues a l’hora de rebre el canvi. Fan creure, per exemple, que han donat un bitllet de 50 euros i no pas un de 20.

Els comerciants de la Pineda, per exemple, ja han informat la policia i ja han extremat les mesures de prevenció. En aquest cas, els carteristes són, majoritàriament, dels països de l’est i molt joves. Solen actuar en grups de 3 i estan ben coordinada.

REPORTATGE: Ricard CHECA / Oliver MARQUEZ

 


REDACCIÓ25 Maig, 2016

La Cambra de Comerç, CCOO, CEPTA, clúster ChemMed Tarragona, FEAT, PIMEC-Tarragona, UGT i la URV duran a terme, el pròxim dia 31 de maig, a partir de les 19 h, a l’aula magna de la URV, un acte públic conjunt que té com a principal objectiu implicar i comprometre la ciutadania en la defensa del futur del teixit empresarial del territori i de les desenes de milers de llocs de treball que en depenen.aula_magna

Aquesta iniciativa sorgeix perquè “la nostra importantíssima xarxa industrial es veu greument amenaçada per tres problemes cabdals que fa anys que patim, i que malgrat les continuades reclamacions fetes des de molt diversos àmbits, continuen sense resposta i, per tant, agreugen els seus efectes: la manca del corredor mediterrani, l’altíssim cost de l’energia elèctrica i la deficient xarxa viària de transport. Tres greus problemes que posen en perill la competitivitat del nostre teixit productiu i el futur de desenes de milers de llocs de treball”.

Quines solucions?
Al text de convocatòria de l’acte, les 8 organitzacions i entitats argumenten que han decidit organitzar-lo “per analitzar aquests problemes i posar sobre la taula quines han de ser les solucions a aplicar-hi de forma urgent”; i que “a més del teixit econòmic i laboral, volem comptar amb la presència del conjunt de la nostra societat civil, ja que aquests problemes ens afecten a tots els tarragonins i tarragonines. I la seva solució també. Per això aquest serà un acte de compromís positiu amb el futur de la nostra activitat empresarial”. acte_cambra

Taula rodona
L’acte, conduït pel periodista Oliver Márquez, s’iniciarà amb una intervenció del rector de la URV, Josep Anton Ferré, i continuarà amb una taula rodona que analitzarà les tres principals problemàtiques que amenacen el futur industrial de Tarragona i la seva resposta, amb les intervencions de Josep M. Rovira, secretari general de l’associació internacional FERRMED defensora del corredor mediterrani; el president de la fundació ICIL, referent en el sector de la logística, Ignasi Sayol; i l’empresari i enginyer industrial especialista en energia, Joan Vila.
Al final de l’acte es llegiran unes conclusions, que inclouran una apel·lació al conjunt de la ciutadania tarragonina. La seva presentació anirà a càrrec d’Òscar Hijosa, membre de l’equip directiu mundial de la Jove Cambra Internacional (JCI).

 


REDACCIÓ3 Setembre, 2015

ENTREVISTAentrevista_despullat

om
Óliver Màrquez, de petit

Tot i ser discret i home de poques paraules, Óliver Márquez destaca per la seva elegància en el tracte personal, la paciència i el seu professionalisme com a periodista. El director del setmanari ‘NotíciesTGN’ és un apassionat per la música. De fet, ja compta amb un CD amb cançons inèdites. L’Óliver és senzill, tot i que, les males llengües, l’atribueixen alguns tics ‘pijos’. Cuida molt les seves amistats i honora la paraula donada. Valora l’honestedat i la intel·ligència. És tímid. Només fa nudisme quan està sol a casa. Sol depilar-se, perquè no li agraden els pels. El seu esport predilecte? Jugar amb els seus dos fills a la piscina. Li posen ‘tonto’ les dones que li diuen “que no”. A la seva dona, la periodista i pianista Montse Adan, la qualifica simplement d’increïble. Ah!!! No se’n recorda si ha fet mai un trio…

REPÚBLICA CHECA – T’agrada el teu nom?
OLIVER MARQUEZ –
Sí, és per això vaig insistir amb la dona per posar-li també al nostre primer fill.

RC – Què faries si commemoressis avui 18 anys?
OM – Faria la festa més gran coneguda per la història de la humanitat.  Malauradament, això  ja és impossible… a la meva edat les ressaques no s’aguanten igual.

RC – Un qualificatiu que t’identifica?
OM – Pacient.

RC – Quin polític no invitaries al teu aniversari?
OM – No valoro la qualitat humana de les persones per la seva professió.

RC – Et depiles?
OM – Sí, no m’agraden gens els pels.

RC – Què prens pel mal de cap?
OM – No en tinc mai  mal de cap. Deu ser perquè el tinc molt dur.

RC – Una paranoia?
OM –
Uff…sempre he pensat que no viuré massa anys…. Espero equivocar-me. El temps ho dirà.

RC – Com no et vestiries mai?om1 
OM – De Nazi.

RC – Un pecat…
OM – Suposo que n’he comès uns quants, però et puc ben assegurar que han estat de bona fé.

RC – Com t’agrada dormir?
OM – Ara per ara, amb dos nens petits a casa, em conformo amb dormir de qualsevol manera.

RC – Què és la crisi?
OM – Una cosa de la que estic cansat de parlar i d’escriure.

RC – Slips, calces, tanga o boxer?
OM – Boxer… les calces no em queden gens bé.

RC – Quants Whatsaaps envies durant el dia?
OM – Uns 20, la majoria per qüestions de feina.

RC – Un paisatge idíl·lic…
OM –
La platja d’un poble que es diu Bouzigues (França)

RC – Un desig realitzable…
OM – Que alguna de les cançons que composo es converteixi en un èxit.

RC – Què faries per diners?
OM – Qualsevol cosa que no perjudiqui a ningú.

RC – Fas nudisme?om_ 
OM – Només a casa quan estic sol. No sé si això pot ser considerat nudisme.

RC – La darrera borratxera…
OM – Ja fa massa anys per enrecordar-me.

RC – El teu esport predilecte
OM – Jugar a la piscina amb els meus dos fills: l’Oliver i el Pol.

RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…
OM – D’això no fa tants anys com de la darrera borratxera. Tinc parella estable.

RC – Un pel·lícula…
OM – Moulin Rouge.

RC – La dona dels teus somnis…
OM –
La Montse Adan Domènech, de Tarragona. És una dona increïble.

RC – Has fet mai un trio?
OM – Si l’he fet no ho recordo.

RC – Una pijada…
OM – Sempre haig de ser el darrer de la casa en anar a dormir.

RC – Què t’excita d’una dona?
OM –
Que em digui que ‘no’.

RC – El teu número de la sort és el…
OM – El 6.

RC – Un polític…om2
OM – Gairebé tots els que conec personalment em cauen bé, però això no vol dir que siguin bons polítics.

RC – Què et posa dels nervis?
OM – No suporto la hiprocresia. La sinceritat és la virtut que més valoro en una persona.

RC – Grècia és…
OM – És la cuna de la cultura mediterrània. Se l’ha de respectar i ajudar la seva gent, però complint les regles del joc que seguim tots.

RC – Llista unitària… Estàs d’acord?
OM –  L’haurien d’haver fet ara fa quatre anys, quan la cosa estava calenteta calenteta. 

RC – Una bona cançó…
OM – Perfect Day, de Lou Reed

RC – No pots amb…
OM – L’egoïsme de la gent, des del més infantil fins al més premeditat.

RC – Periodistes…
OM –
Necessaris, però malauradament cada vegada menys independents.

RC – Rajoy, Sánchez, Mas, Iglésias, Rivera…
OM –
Són gent de pas…

RC – Quantes llengües parles?
OM –
4.

RC – Quant cobres al mes?oliver marquez
OM –
Des de fa molts anys els meus ingresos mensuals varien força d’un mes per l’altre.

RC – Una beguda…
OM – Coca-cola tot el dia.

RC – El teu ‘piropo’ favorit…
OM – Si és cap a la meva persona, m’agrada que considerin que sóc intel·ligent.

RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…
OM – Només he posat la del Barça quan va guanyar la Champions de Wembley l’any 1992.

RC – Què penses del Papa Francesc?
OM – Em sembla una persona que vol fer canvis en els fonaments de l’església, però no li deixaran.

RC – Un adjectiu per identificar la teva ciutat
OM –
Acollidora.

 


REDACCIÓ3 Juny, 2015

oliver
Està previst que Olíver Márquez també actuï

La setzena edició de la FIM (Fira de Música al carrer) de Vila-seca programa mig centenar d’actuacions, totes gratuïtes, els dies 5 i 6 de juny en cinc escenaris.

L’organització també ha ampliat horaris, promocionarà els grups locals a l’escenari KM 0 i, sobretot, pretén tornar a l’origen de carrer del festival, segons el director artístic, Pep Vergé.

Destaquen els concerts de presentació dels nous treballs d’Enric Verdaguer, Gemma Humet, Xeic ​​!, Pepet i Marieta, Anthus, Ses Bubotes, Fito Luri o Caín Riba i grups com Lenacay, Trau o Ivory. Està previst també que actuï el periodista  i cantautor Oliver Márquez amb algunes de les cançons que conformen el seu darrer treball discogràfic.

En total, suma 49 formacions amb l’objectiu de difondre les propostes emergents i ser una plataforma professional per als programadors.

El regidor de Cultura de Vila-seca, Josep Toquero, recalca la “represa de les sinergies amb els grups locals de l’Associació de Músics de Vila-seca (AMV) i amb el Conservatori de Professional de Música de Vila-seca”.

vilaseca
Es tracta de la 16ena edició de la FIM

Toquero també ha informat que ja estan acreditats més d’un centenar de programadors professionals.

Vergé ja va formar part del nucli fundador de la FIM i destaca que “estilísticament la fira s’ha obert a tots els estils musicals” i també que s’han ampliat els horaris per atreure al públic més familiar.

També es programa una sèrie de “showcases”, petites actuacions d’entre deu i quinze minuts de bandes molt joves.

El FIM, una producció del Patronat de Turisme de Vila-seca i l’empresa Crearum Produccions Creatives, inclou quatre concerts de música clàssica a càrrec del Conservatori de Vila-seca.

 


REDACCIÓ5 Novembre, 2014

oliver
El cantautor Òliver Márquez

‘¿Qué sé de ti?’ – És el segon videoclip que està produint el músic tarragoní Oliver Márquez. Aquest vespre, de les 19 a les 20h30, tindrà lloc a la discoteca Totem de Tarragona el rodatge d’aquest projecte discogràfic.

El rodatge durarà aproximadament una hora i és obert a tothom que hi vulgui participar. Éls únics requisits per formar part del segon videoclip són ser major d’edat i intentar venir vestit amb roba inspirada en la moda disco dels anys 80.

L’objectiu d’Oliver és omplir la mítica discoteca tarragonina per tal de rodar diverses escenes que formaran part del videoclip de la cançó ¿Qué Sé de ti?, inclosa dins del seu primer treball discogràfic, Música Simple.

‘¿Qué Sé de Ti?’ explica la història d’un jove que cada nit va sempre a la mateixa discoteca perquè està bojament enamorat d’una de les cambreres, amb la qual no arriba mai ni a parlar. L’acció es desenvolupa dins de la discoteca i els extres col·laboraran en l’ambientació del videoclip ballant, rient i passant una bona estona de la mà de l’equip de producció del video.

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2014

TITOL_tardor

Oliver MÁRQUEZ, Periodista i cantan

La música és el meu amor platònic


L’Oliver és una persona tímida i molt optimista. És de somriure fàcil i contagiant, encara que, a primera vista, sembli tot el contrari. És un xic ‘pijillo’. El periodista, ara convertit en cantant, és un romàntic empedernit. Se li queda una cara de moniato quan el seu fill (l’Oliver Jr,) li diu: “Papi, t’estimo”. Encara que no vulgui revelar alguns dels seus secrets inconfessables, es pot assegurar que l’Oliver Márquez és l’amic incondicional

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.

OLIVER MÁRQUEZ – Nostàlgia

RC – Un record de la tardor de la teva infantesaoliver

OM – Els moniatos amb sucre de la meva mare i les parades de castanyes a l’escola

RC – El teu paisatge idíl·lic

OM – Un banc de fusta de color blanc enmig d’un bosc d’abres ben alts amb fulles vermelles que cauen suaument

RC – Quin és el mes que més t’agrada?

OM – Desembre. És el mes del meu ‘cumple’

RC – Quins canvis fas al teu armari?

OM – No en tinc, d’armari. Casa meva és tota ella un armari

RC – Una pijada típica de la Tardor

OM – Gairebé sempre porto foulard per no agafar mal de coll

RC –  Et consideres cantant o un enamorat de la música?

OM – Sóc periodista. Això de la música ha estat sempre un amor platònic que ara s’ha deixat toquetejar una mica

RC – Una recepta amb castanyes…

OM – A mi m’agraden crues

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

OM – Hi ha coses que no s’han de deixar de fer durant tot l’any, sempre que et deixin, és clar.

RC – El teu color predilecte?

OM – El vermell, evidentment. No t’he dit ja que la tardor és la meva estació favorita?

RC – És de bojos fer…

OM – …sempre allò que et manen i no provar mai de fer allò que realment vols

RC – Què no pot faltar a la taula?

OM – Coca-cola. Reconec que estic viciat, però intento controlar-me

RC – Un complement imprescindible?

OM – Quan fa fred s’han de portar guants, que sinó se’m talles les mans

RC – Què portes a la cartera?

OM – No ho sé… ara ho miro

RC – Com vendries Tarragona a un turista?

OM – Crec que la llum I la claror del cel de la Costa Daurada els dies que fa sol és unica. Els turistes no en tenen d’aquesta llum a casa seva

RC – Sols anar a comprar al mercat?

OM – Anar el mercat és un plaer si hi pots anar relaxat, però prefereixo fer servir el meu temps lliure en altres coses

RC – Tres desitjos inconfessables?

OM – Diuen que els desitjos quan els expliques no es compleixen

RC – Quan tens fred…

OM – No tinc mai fred. Només quan estic malaltet

RC – Què et fa mania?

OM – Sempre m’ha fet molta ràbia la gent que es dedica a llepar el pal del polo quan ja se l’han acabat

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

OM – Amb qualsevol que volgués acompanyar-me

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…

OM – …el meu fill gran em diu: Papi, t’estimo. (el petit encara no sap parlar)

RC – Una cançó que et posi la pell de gallina…

OM – El ‘My way’, per Frank Sinatra. La cançó més gran de tots els temps