REDACCIÓ28 Setembre, 2020
És mitja jornada a la feina i t’has aturat a fer el descans. Fas una ullada a les notícies online mentre endrapes un entrepà, com de costum. Rebrots de coronavirus a tort i a dret. Alguna mort d’algun personatge rellevant. Pluja, baixen les temperatures. L’entrepà de tota la vida, normal i corrent. Pernil, fuet, gall d’indi, formatge, tonyina… un contagi massiu de coronavirus en un escorxador. I abans d’ahir, igual. I demà, la mateixa història.
La indústria càrnia i els escorxadors són focus majoritaris de contagis massius del virus. Una de les causes principals radiquen en la precarietat dels treballadors d’aquestes empreses -la majoria immigrants que treballen sense descans i conviuen en situacions precàries a causa dels sous irrisoris, jornades abusives, i de les necessitats econòmiques de les seves famílies a l’estranger-, com també en les favorables condicions de propagació del virus dins les instal·lacions: grans reguers de sang, ventilacions inadequades, desplegament de cadàvers i ritmes frenètics d’assassinats en què els treballadors han de romandre colze a colze i sense descans. Una combinació macabra i propicia a la malaltia, ja prèvia a la etapa Covid-19, cruel per als humans i especialment per als animals que hi són esquarterats en quantitats exacerbades.
Des de l’inici de la pandèmia hem estat testimonis de desenes de brots focalitzats en aquestes empreses, tot i que el protagonisme s’ha relegat a altres sectors. Tot i així, no deixarem de veure com els contagis es disparen dins d’aquestes naus del terror, com s’ha sabut aquesta darrera setmana el cas d’un escorxador d’aus de Roquetes, a les Terres de l’Ebre. Però tot plegat resulta ser una notícia més per a la ciutadania, que viurà endormiscada mentre pugui gaudir del seu entrepà i es concentri en fer peripècies per mantenir-se lliure del contagi. Mentre que l’embotit que assaboreix al llegir les notícies, tantes morts haurà provocat per poder arribar al seu entrepà de descans laboral. I al seu plat a l’hora de sopar. I al de tota la seva família.
És el nivell d’inconsciència social, allò que està tan aferrat a les costums que no ens atrevim a plantejar, el que causa milions de morts anuals, que manté i escampa la precarietat laboral de milers de persones, que està propagant la nova malaltia que ens atrapa aquest 2020, i que està a tan sols un gest de cadascun de nosaltres: deixar de consumir animals com a aliment, i escollir alternatives que ja són àmpliament distribuïdes en tot el comerç. Només així s’acabaran els escorxadors i tot el patiment que comporten.
Iris SÁNCHEZ és tècnic de laboratori, estudiant de doble grau de bioquímica i activista de Nova Eucària
Els animalistes carreguen de valent contra la regidora Carla Aguilar sobre la gestió de traslladar la colònia de porcs vietnamites a Tarragona. L’ONG Nova Eucària defensa que la número 2 del govern de Pau Ricomà “va incomplir el compromís signat a l’Aliança Tarragonina de Protecció Animal, on quedava inclòs el projecte de crear una colònia de porcs vietnamites controlada i legalitzada”.
L’entitat animalista diu estar preocupada pel futur dels porcs i per aquesta raó van sol·licitar oficialment que “se’ns informi sobre qui assumirà la titularitat dels animals, la manutenció i les despeses de profilaxi, així com sobre l’estat de salut actual de tots els animals i sobre on seran traslladats definitivament”.
RICARD CHECA
El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.
En realitat, i com en tot, la cosa va d’interessos ocults, de l’afany de diners, notorietat i monopoli que en vol treure el “Consell del Col·legi de veterinaris de Catalunya”, quan presenten públicament un programa de gestió de colònies de gats urbans basat en una burda còpia de la feina que duen a terme des de fa desenes d’anys, les entitats felines i les persones cuidadores de gats ferals, on hi afegiren com a «extra», la necessitat de la implantació del xip identificatiu a tots els individus i la realització del test -la prova per detectar si presenta la leucèmia felina (FeLV) i la immunodeficiència felina (Fiv)- abans d’esterilitzar, fet que suposaria el sacrifici de tots els que donessin resultat positiu, independentment de si poden gaudir d’una bona vida tot vulnerant el Decret Legislatiu 2/2008 de dalt baix.
