Arxius de Nova Eucària | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Abril, 2020
rosamas.jpg

SARS Covid-2 (agent causal de la Covid 19), Ebolavirus, VIH, MERS-Cov… són virus que tenen alguna cosa en comú: ens produeixen malalties potencialment letals i viuen, -vivien-, en intricats espais forestals formant part de l’ecosistema. Fa uns deu anys que es coneix l’efecte protector de la natura enfront dels agents patògens; en nombroses malalties zoonòtiques, que són aquelles en què hi ha espècies d’animals no-humans implicades en la seva transmissió i difusió, passa que el contagi no es dóna des d’una altra única espècie a les persones, sinó que hi ha una sèrie d’elles que poden actuar com reservoris de la malaltia.

Això produeix un efecte d’amortiment o de dilució de la càrrega viral entre els diferents hostes, de manera que queda repartida dificultant l’arribada dels elements infecciosos a l’ésser humà. No obstant això, com a agraïment a la protecció que els ecosistemes i els seus habitants ens brinden davant de greus patologies, ens hem dedicat a assolar el medi, matant a aquells individus que exercien un efecte pantalla entre els agents patògens i l’ésser humà.

L’aparició d’aquestes malalties sol donar-se en zones del món espoliat (el que sol situar-se al tercer lloc); però, la responsabilitat no és de les persones que viuen en aquests territoris, ja que no són elles les que arrasen l’ecosistema amb retroexcavadores ni els que provoquen incendis devastadors; els boscos es destrueixen per aclarir la terra i dedicar-la a menesters poc saludables però molt beneficiosos econòmicament per als de sempre, per als mercaders. Any rere any la selva primigènia perd enormes quantitats de superfície a causa de l’activitat humana. Segons l’informe, cinc anys després de la «Declaració de Nova York sobre els Boscos» en què governs, empreses i comunitats indígenes es comprometien a posar fi a les pèrdues de bosc el 2030, no s’han pres mesures serioses per evitar l’alarmant regressió de la jungla. Per contra, la desaparició de l’entorn original avança amb total descontrol, especialment en aquells llocs on s’elimina la vegetació per desenvolupar monocultius, infraestructures mineres o pastures amb els quals encebar als mal anomenats animals de consum. La indústria extractiva, les empreses ramaderes, negocis sinistres que treuen rèdit de la desforestació: coltan, coure, palma, pastures, matèries primeres arrencades a la terra danyada i que serviran per mantenir la nostra acomodada manera de vida. Una manera de vida insaciable que es basa en el consum desmesurat d’uns recursos que són limitats.

Ha estat la destrucció mediambiental la que ha provocat l’aparició de l’actual pandèmia de Covid 19 i moltes altres malalties en posar-nos en contacte amb virus, bacteris o protozous que causen la mort de milions de persones cada any. De fet, ja el 2007, un grup de científics proposava el terme “Antropocè panepidèmic” per referir-se a malalties infeccioses causades per l’acció humana, i suggeria la formació específica dels futurs metges en aquesta nova disciplina davant la possibilitat, -ara certesa-, que cada vegada sorgirien pandèmies més greus degudes a l’absoluta falta d’empatia, fins i tot de sentit comú, pel que fa a les relacions que mantenim amb els altres i amb el medi, i que va portar a la qualificació d’aquesta època com “la civilització de les escombraries” per part del naturista Félix Rodríguez de la Fuente en els anys 70.

I entre aquests recursos que no deixem de malgastar, la natura que no deixem d’aniquilar i nosaltres, es troben les altres espècies animals. A algunes les fem servir directament i a altres les ignorem; però totes elles, sense excepció, són menyspreades com a mers objectes que es divideixen en dues categories: les que explotem perquè ens reporten algun benefici, i les que no tenim en compte tret que ens molestin i decidim massacrar, sempre considerant al medi natural com una botiga gratis inesgotable. Davant les dades irrefutables que mostren, sense cap dubte, que el dany mediambiental de la nostra civilització tecnoindustrial a la fi s’acaba tornant-se contra nosaltres, la resposta ha estat de tipus conservacionista i alhora egoista, ja que tracta de protegir el medi i als seus habitants només perquè no fer-ho ens perjudica, sense tenir en compte que aquesta visió utilitarista i antropocèntrica és la que ens ha portat a aquesta situació nefasta. Aquesta mateixa ciència que ha evidenciat el caràcter protector de la natura i de la biodiversitat, és la mateixa que ha posat de manifest la complexitat fisiològica i social dels altres animals, de manera que es desenvolupa el concepte de Drets Animals anàleg al dels Drets humans.

Des d’aquesta perspectiva es proposa que els altres animals siguin considerats com a persones no-humanes, quelcom ja acceptat per alguns grups com cetacis i primats, però que s’estén a les altres espècies a mesura que sabem que la seva organització social i les seves capacitats cognitives són molt més complicades del que imaginàvem i, per tant, el correcte és aplicar el principi d’igualtat. Aquesta és una visió solidària que s’oposa al tradicional plantejament de conservació i protecció de certes espècies tenint en compte només la utilitat que puguin tenir per a l’ésser humà. Hem de deixar de fer servir als altres, no perquè ens perjudiqui, sinó perquè és el correcte; seria fàcil (i real fins a cert punt) dir que en un món vegà no estaríem davant d’aquesta pandèmia, ni haurien aparegut el VIH o la MERS, però aquesta només és una conseqüència més de l’explotació que l’ésser humà exerceix sobre els altres animals, de la visió discriminatòria que arbitràriament decideix que no tenen drets tot i l’ètica i de la ciència, que només sembla tenir-se en compte quan resulta convenient.

Cal una revisió de la relació que mantenim amb els altres animals i reconèixer la consideració que mereixen per dret propi més enllà del nostre interès. Hem de canviar competició i supremacia per solidaritat i suport mutu i prendre exemple del comportament dels individus d’altres espècies en la natura; ells no fan més que demostrar-nos que són els nostres aliats i companys de viatge en aquest petit planeta que volem que segueixi sent blau.

Rosa MAS
Biòloga de Nova Eucària i activista pels drets animals

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2020
anna-carbonell_nova-eucaria.jpg

Llegeixo en diversos titulars que es parla de canvis i millores relacionades amb el plec de condicions de la licitació pel servei de recollida, acollida, atenció i adopció dels animals abandonats de la ciutat de Reus. La meva ciutat porta més de 20 anys sent còmplice directe del maltractament i el sacrifici indiscriminat de centenars de gossos i gats per part dels responsables del centre L’Última Llar. N’és còmplice i encobridora l’administració local, que emet informes, -com va ser el cas de l’any 2018-, exposant que aquest centre compleix tots els requisits, quan de fet no els ha reunit mai; però bé, tenint en consideració que si ara llegeixes el plec tècnic per accedir-hi, s’entén tot, doncs només cal disposar d’instal·lacions pròpies, fer veure que tens unes gàbies de quarantena i que la mortaldat per motius naturals i les eutanàsies reconegudes són d’allò més normals.

Entre els requisits no hi és el que podríem determinar com a l’imprescindible, que no és cap altre que no estar en qualitat d’acusats en un procés penal obert per desatenció i sacrifici d’animals, i perquè no s’entengui com quelcom abstracte, els acusats són els responsables de L’Última Llar, amb noms i cognoms i la seva veterinària, la senyora Alèxia Falcó, que ni tan sols ha estat supervisada pels membres del col·legi del que en forma part; quines coses, oi? En el plec parlen de mantenir el animals “durant el temps que estipula la normativa vigent”… senyors i senyores del consistori, a Catalunya això significa per sempre si no se li troba una bona casa d’adopció. Al plec continueu parlant de mantenir lligat (no definiu temps) el gos de vigilància, el que suposa, d’entrada, una vulneració del DL 2/2008. Per cert, gos de vigilància? Què tal un equip de càmeres i un servei de seguretat vinculat? Cosificació per comptes de creació de treball i riquesa. Seguim, perquè afirmeu que a Reus es recullen 200 gossos i 20 gats anuals (sempre són dades manipulades, fet que ja hem demostrat a Fiscalia i al Jutjat), però tot i així, davant d’aquest nombre d’animals, es veu que només es requereix un mínim de 5 gàbies de quarantena… però l’atreviment va molt més enllà, ja que diuen que el llibre de registre ha d’estar al dia i complert, quan mai ho ha estat, fet que també hem demostrat a la mateixa Fiscalia i Jutjat.

De fet, des de l’Ajuntament de Reus mai heu fet cap control de res, només us agafeu a la memòria que us presenta aquesta empresa (que em permeto adjuntar les imatges), llegiu-hi quants retorns, quants gossos es perden a Reus, eh? I les «morts naturals», un nombre interessant injustificat, així com les “eutanàsies” que no van acompanyades de cap informe, ni les adopcions de contractes, ni…. no acabaria mai. Tampoc defineixen quants gossos -mal considerats potencialment perillosos GPP- han recollit ni el seu destí final, però quedeu-vos amb una dada: al 2018 es van recollir 12 GPP procedents de Reus, i quan s’ha preguntat per ells, la resposta ha sigut “destí incert”; traducció: aquests gossos han “desaparegut”. D’altra banda, tots els gats que entren són dipositats a la gàbia primera, una que l’anomenen «la quarantena», una quarantena on tots els nous animals i els que ja hi són es barregen, donant com a resultat que emmalalteixen, i així aquest procés els hi fa la feina, els mata agònicament.

Parlen de garantir la cura dels animals acollits quan la veterinària, Alexia Falcó, només hi va 4 hores a la setmana (si les hi va), així ho ha declarat en seu judicial, i que si entra un animal mal ferit, patint i ella no hi és… doncs es fa fotre, com la majoria dels animals que entren allí. L’Ajuntament de Reus, en concret, el regidor Daniel Rubio, ha fet una roda de premsa on manifesta voler que hi hagi una web per a promocionar les adopcions… i jo em pregunto, ¿és que en vol fer còmplices de tota aquesta trama a les entitats locals dedicades, suposadament, a la protecció animal? Aquestes entitats romandran en silenci o d’una vegada per totes demostraran que es van constituir per a defensar els animals de Reus? Entendreu que arribats a aquest punt, les qui hem hagut d’investigar i recopilar l’horror, qui portem 10 anys de litigi, no podem permetre que la neutralitat o el “quedar bé” acabi per traduir-se sempre en “així en salvo un”, perquè jo us responc que mentrestant en pateixen i en maten a centenars. A les formacions polítiques de l’Ajuntament de Reus us demano que no seguiu sent còmplices, que no feu ús de l’excusa “no hi ha ningú més”, que això, que són fets molt greus i delictes tipificats al Codi Penal, ho arrosseguem des de 2008, pel que ja hauríem pogut crear 10 refugis públics i moderns. Feu el que s’ha de fer i imputeu aquesta licitació feta a mida, un any més, per al centre d’extermini L’Última Llar.

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària i lobbista en cap de la Taula Animalista de Catalunya

 


REDACCIÓ19 Setembre, 2019
porcs-vietnamites-1.jpg

Els animalistes carreguen de valent contra la regidora Carla Aguilar sobre la gestió de traslladar la colònia de porcs vietnamites a Tarragona. L’ONG Nova Eucària defensa que la número 2 del govern de Pau Ricomà “va incomplir el compromís signat a l’Aliança Tarragonina de Protecció Animal, on quedava inclòs el projecte de crear una colònia de porcs vietnamites controlada i legalitzada”.

L’entitat animalista diu l’Ajuntament de Tarragona va fer cas omís de les seves recomanacions i va decidir tirar pel dret, emprenent, amb la Generalitat i altres dues entitats, “un projecte inviable tècnica i legalment, tot mantenint, de forma premeditada, desinformats i al marge la Nova Eucària i la resta de partits polítics de Tarragona”.
El projecte actual ha separat i desplaçat a la colònia de porcs vietnamites a «La Bassa» del Vendrell, un centre no-legalitzat i denunciat pels Agents Rurals.

Des de la Nova Eucària insisteixen en el seu compromís de” fiscalitzar aquest despropòsit”. De fet, van dur a terme un seguiment i una investigació de l’actual projecte, “havent de passar pel tràngol de veure com els porcs vietnamites ara estan en situació de risc com a conseqüència de les irregularitats que acumula el centre on es troben, tot incomplint la normativa vigent”.

Llistat de les anomalies
En relació amb el centre «La Bassa», que desenvolupa des de fa anys una activitat econòmica irregular i opaca, cal informar que:
1.- No disposa de Nucli Zoològic (requisit per poder acollir espècies invasores).
2.- No existeix un programa veterinari per atendre i aplicar mesures sanitàries necessàries a tots els animals presents. Actualment en aquest centre hi ha més de 100 porcs vietnamites no identificats voltant lliurement pel camp i que no estan castrats, ni identificats ni vacunats.
3.- No compta amb sistemes de seguretat i de contenció per evitar la dispersió dels animals.
4.- Permet i promou la reproducció en el centre sense cap límit ni control de les espècies; incloent-hi la d’espècies invasores, com n’és el cas, com a reclam econòmic per atraure els nens i les seves famílies.
5.- No disposa d’espais o recintes condicionats per a fer quarantenes d’aïllament.
6.- No disposa de les autoritzacions municipals necessàries per dur a terme les «activitats escolars» que fomenta.
7.- Cedeix de forma irregular i incontrolada porcs vietnamites a centres de recollida imputats per maltractament animal i malversació de fons públics on els animals proliferen i moren.

Alguns dubtes
L’entitat animalista diu estar preocupada pel futur dels porcs i per aquesta raó van sol·licitar oficialment que “se’ns informi sobre qui assumirà la titularitat dels animals, la manutenció i les despeses de profilaxi, així com sobre l’estat de salut actual de tots els animals i sobre on seran traslladats definitivament”.

Irresponsabilitat
La Nova Eucària qualifica aquesta manera de fer d'”il·legal i irresponsable” i entén que l’actual situació ha arribat a aquest extrem a causa de la incompetència de tots els agents implicats: Ajuntament de Tarragona, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Territori, Cos d’Agents Rurals, Fundació FAADA (que ja ve precedida d’una gestió similar d’uns porcs vietnamites retinguts a Cunit) i l’Associació d’advocats ADAT de Tarragona, una gestió per la qual han permès i autoritzat aquesta reubicació dels individus de la colònia de porcs del Parc de la Muntanyeta del tarragoní barri de Sant Pere i Sant Pau.

 


REDACCIÓ14 Agost, 2019
IMG_2637-1280x720.jpg

PSC i Nova Eucària critiquen la mesura

El PSC de Tarragona i l’ONG animalista Nova Eucària han donat una volta més a la polèmica decisió presa per l’Ajuntament de Tarragona, de la mà de Carla Aguilar, i les ONG’s FADA i ADAT, sobre la reubicació de la colònia de porcs vietnamites del parc de la Muntanyeta de Tarragona.

En una roda de premsa celebrada aquest matí al consistori tarragoní, Sandra Ramos com a portaveu del grup municipal socialista, i Anna Carbonell, presidenta de l’Associació Nova Eucària, han volgut respondre a les mesures que va anunciar Carla Aguilar, ahir a la tarda i també explicar la seva versió dels fets i com s’ha anat gestant aquesta situació.

“Considerem que la solució que havíem plantejat amb Nova Eucària, de mantenir a la colònia en un tancat al parc de La Muntanyeta era la més ètica i adient en aquestes circumstàncies”, ha assegurat Sandra Ramos, agraint també “l’àrdua tasca de Nova Eucària que ha desenvolupat durant aquest temps i a les voluntàries que s’hi han cuidat”.

Sandra Ramos, portaveu socialista

Ramos també ha volgut recordar que “En campanya electoral, tots els grups polítics de la ciutat, en un debat animalista, vam signar totes les formacions un document per a la protecció animal a la ciutat de Tarragona. Una de les condicions que es van signar va ser la creació d’una colònia urbana de porcs vietnamites a la ciutat”.

Sobre les recomanacions que induïen al sacrifici dels porcs, la portaveu socialista a assegurat que “juntament amb els tècnics de Territori vam acordar que la solució més viable havia de ser la creació d’aquesta colònia urbana, presa de la mà d’experts amb la matèria. Volíem desenvolupar un projecte educatiu per tal de poder conscienciar a la societat sobre l’abandonament”.

Nova Eucària denuncia la gestió de Carla Aguilar
Anna Carbonell, presidenta de Nova Eucària ha estat molt crítica amb Carla Aguilar i la seva gestió dels fets. “La regidora ha menyspreat la nostra gestió durant aquests dos anys, on cap altra ONG o institució ha volgut donar suport, sent els únics que hem estat amb els voluntaris, donant visibilitat a tot el que es feia”, ha denunciat.

Anna Carbonell, presidenta de Nova Eucària

La presidenta de Nova Eucària també ha volgut explicar les mesures que han anat prenent, com aconseguir aturar els sacrificis de la colònia porcina, l’organització de voluntaris i la visibilització de totes les accions que s’anaven realitzant per cuidar els exemplars de porcs vietnamites tarragonins.

“Hem intentat col·laborar i assessorar a l’actual govern municipal, intentant oferir propostes com l’esterilització de tots els exemplars per tal d’intentar que no naixessin més individus. Va ser quan vam rebre una notificació que assegurava que si realitzàvem aquestes accions, ens aplicarien la llei mordassa“, ha assegurat Carbonell.

Sobre el projecte, Carbonell ha assegurat que “tenia tot el suport dels tècnics i de la Generalitat. Volíem establir una solució per salvar totes les vides possibles i a més poder crear un projecte pioner a Catalunya. Amb la nova solució, podem arribar a una situació de col·lapse, com succeeix a les gosseres i protectores del territori”.

Borja VIZCARRO

VÍDEOS


 


RICARD CHECA25 Març, 2019

El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Com a impulsora de l’ordenança, -aquesta norma orgànica de la que us puc assegurar que, si no els hi haguéssim dedicat tantes reunions per pressionar, encara ara no la tindríem avui aprovada-, he de dir que, després de quasi bé dos anys de vigència, ens trobem amb una normalització descarada de incompliment de la legislació municipal. Feu memòria: no hi ha espai per a gossos a la platja, ni es compleix amb el control poblacional dels gats ferals, ni s’actua davant de casos de maltractament, ni davant de les denúncies presentades, ni… va, deixe’m-ho que no acabaríem mai.

Anna Carbonell

La regidoria comandada per Arantxa Ros s’ha anat degradant en temps i forma, tot coincidint amb la seva entrada en escena. La veterinària de l’ajuntament, Gloria Gracia és una dona que arrossega un historial d’allò més sinistre pel que fa als animals no-humans de Tarragona, doncs és ella qui propicia la desatenció dels animals que acaben a la gossera municipal i qui practica el sacrifici dels gossos considerats GPP que hi entren, la mateixa que va impossibilitar que l’ONG Nova Eucària gestionés la colònia de porcs vietnamites de Sant Pere i Sant Pau que han desatès i abandonat, mitjançant el redactat (insultant) d’un plec de condicions per la licitació sobre la suposada gestió amb molta mala fe, doncs després de totes les reunions i converses mantingues, va decidir intentar enganyar a l’entitat que dirigeixo incloent l’obligatorietat d’assumir el control de tots els vietnamites i hibridats del terme municipal, sense especificar el nombre ni què fer-ne dels hibridats, ja que la llei no ens permet donar-los en adopció. És aquest despropòsit en cadena el que ens ha portat a una situació realment complicada, sobretot per a les persones solidàries que en tenen cura a diari. I no podem oblidar que quan vam decidir intervenir de forma independent per castrar els mascles de la colònia, amb una jornada d’esterilització organitzada, en ho van prohibir sota l’amenaça d’aplicar-nos la “ley mordaza“.

L’ajuntament de Tarragona és aquell que, tot i disposar de la infraestructura i serveis de la gossera municipal i de l’empresa “L’última Llar”, contractada pel servei de recollida a partir de les tres de la tarda i pels caps de setmana, ha decidit no socórrer els animals abandonats o extraviats a partir d’aquesta hora perquè el servei és car. Aquesta regidoria no ha actuat mai de forma diligent davant dels casos de maltractament o activant els operatius pel rescat d’un animal en situació de risc. Ara, des de l’ombra, ha decidit fer un pas més i ha publicat el decret 2019/2801 per informar que faran el que els roti amb els gats ferals de la ciutat, incloent la retirada de colònies senceres d’aquelles ubicacions que elles considerin no viables, suposant la captura i el captiveri en gàbies insalubres d’aquells individus que els hi sobrin, tot condemnant-los a morir, menystenint la tasca de les associacions locals que realitzen aquest servei públic de forma voluntària. Vulneració rere vulneració, perfumat amb costoses i ridícules campanyes sobre orines i excrements, tractar d’imbècil el contribuent i tira milles que el mandat s’acaba.

Arantxa i Gloria: vull que sapigueu que a mi no m’enganyeu i que això fa pudor a GiF-VET, que darrere d’aquest projecte il·legal que sacrifica gats ferals s’hi amaga una veterinària que elogieu, però que, ves per on, resta com a investigada en el procés penal que mantinc contra «L’última Llar», ni més ni menys que per maltractament i sacrifici d’animals. Esperem que a partir del 27 de maig us facin complir la llei.

 

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària
Assessora en estratègia política i dret animal

 


REDACCIÓ9 Juny, 2018

El passat dijous 7 de juny, a la seu del Col·legi de Veterinaris de Catalunya a Barcelona (COVB), ens vam trobar amb l’obligació d’assistir a la primera Jornada Veterinària i de Salut Pública amb el títol “Gats feral i Colònies Urbanes: un repte per la professió”. Efectivament, va ser tot un repte ser-hi i no interrompre les mentides i mitges veritats interessades dels ponents, doncs, per començar, el Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya (CCVC) mai no ha treballat amb gats ni ha participat de la gestió de la seva cura i protecció, que no s’han format ni indagat en medicina poblacional felina, pel contrari, sempre han posat pedres al camí a fi de dificultar la participació de veterinaris col·laboradors, mai cap publicació científica, i la traducció directa d’aquest menysteniment és que mai s’han oposat a que aquests gats siguin capturats i tancats en gàbies de gosseres on la majoria acaben morint per desatenció. El repte fou no aixecar-se de la butaca i fugir d’aquell esperpent després d’haver d’escoltat el menyspreu vers el teixit associatiu de cuidadores i gestores de colònies, zero vegades anomenades, en una primera fase d’una estratègia que passa per anorrear la seva tasca social i animalista, amb l’afany de pretendre ser l’únic interlocutor amb l’administració, fet que podria provocar un resultat molt perillós pels gats ferals.

En realitat, i com en tot, la cosa va d’interessos ocults, de l’afany de diners, notorietat i monopoli que en vol treure el “Consell del Col·legi de veterinaris de Catalunya”, quan presenten públicament un programa de gestió de colònies de gats urbans basat en una burda còpia de la feina que duen a terme des de fa desenes d’anys, les entitats felines i les persones cuidadores de gats ferals, on hi afegiren com a «extra», la necessitat de la implantació del xip identificatiu a tots els individus i la realització del test -la prova per detectar si presenta la leucèmia felina (FeLV) i la immunodeficiència felina (Fiv)- abans d’esterilitzar, fet que suposaria el sacrifici de tots els que donessin resultat positiu, independentment de si poden gaudir d’una bona vida tot vulnerant el Decret Legislatiu 2/2008 de dalt baix.

Es van permetre tractar aquesta gestió pública des de la perspectiva sensacionalista de la salut pública, però en cap moment des de l’àmbit de la protecció animal, això ja ho diu tot, ho diu tan clar com resa la recent publicació d’una noticia on el president del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya que deia: “aquests animals no deixen de ser un focus que pot portar malalties. Més del 60% de les malalties de les persones són transmeses per animals. A més, són animals que estan en llocs de risc com ara parcs i jardins, amb nens petits que juguen a terra, i provoquen contaminació per gèrmens i per paràsits.” Afirmació que no va lligada a cap estudi veterinari. Per tant, com poden vendre que són professionals si perboquen estadístiques falses sense fonaments? Això és una mostra més que ens indica que darrere d’aquest programa existeix una manca de professionalitat i d’ètica, que la lliga als interessos ocults que esmentava.

Hom sap que quan realitzes un test – la prova FeLV/FIV- el primer resultat no es pot considerar definitiu, que davant d’un individu positiu en aquestes malalties víriques cròniques, o tens un refugi o cases d’acollida per assumir-lo i mantenir-lo separat d’aquells individus que no en presenten cap, o per contra ha de ser retornat com tots els altres a la seva colònia, i això és així, perquè estem davant d’un animal que pot viure dignament amb un tractament de suport, que està sota la protecció de la normativa aprovada pel Parlament sobre protecció dels animals que, en el seu article 2, els cataloga com a “éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, així com de moviment voluntari”. Serà que ho sap tothom menys el CCVC i els seus serveis jurídics? Poques som les persones que preveiem l’abast d’aquest atac, perquè poques som les qui coneixem alguns dels animal humans que es troben darrere d’aquest programa. Parlem de perfils manipuladors, que no tenen empatia i no senten culpa o vergonya. Definició explícita.

Ha arribat el moment de deixar les coses clares: no ho permetrem. És per aquest motiu que hem convocat el 1r Fòrum on serà tractada aquesta amenaça, amb representants de totes les entitats i persones cuidadores. Estic convençuda que no totes i tots els professionals que pertanyen al CCVC, defensen aquesta postura, per això espero reaccions immediates i poder llegir o bé escoltar d’altres veus que defensin els gats ferals en contraposició als interessos personals i corporatius.

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària i portaveu de la Taula Animalista de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter