Arxius de Municipals 2019 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

La responsabilitat que recau a l’esquena d’En Comú Podem –hem de reconèixer-ho– és brutal. Els resultats electorals del passat 26 de maig confereixen a la formació morada el poder de desequilibrar la balança i de decidir qui serà el president del govern municipal els pròxims quatre anys. La pressió que està patint la líder d’ECP en els darrers dies és importantíssima.

Carla Aguilar, de manera assembleària o no, té la responsabilitat de decidir els destins de Tarragona. Haurà de dir si dona suport a un alcalde republicà (Pau Ricomà) o a un de socialista (Josep Fèlix Ballesteros). Però aquesta decisió no és senzilla. Haurà de valorar els pros i els contres i ser honesta amb allò que En Comú Podem suggeria a la ciutadania: la Tarragona del canvi. No valen excuses barates per anar contra la voluntat popular.

No serveixen els arguments que Tarragona no és independentista per evitar facilitar la investidura de Ricomà. La ciutadania demanava un canvi. No sé si de persones, de polítiques o de paradigmes. Però el clam pel canvi era sonor. En el cas que els comuns apostin per Ballesteros com a cap de govern municipal, hauran d’explicar algunes coses als ciutadans i quedaran retratats per la seva manca de paraula.

Ells van insistir en el canvi. També hauran de ser (cor)responsables d’haver permès que, per primera vegada en la història de Tarragona, un alcalde s’assegui a la banqueta dels acusats (a causa del cas Inipro).

Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen el poder a les seves mans. Hauran de ser conseqüents amb allò que ens van vendre durant la precampanya i la campanya electoral. Si no ho fan, quedaran retratats i es posarà en dubte la seva paraula per sempre.

En la política s’ha de tenir paraula i ser conseqüent amb allò que es proclama quan s’aspira a tenir poder i després d’aconseguir-lo. En cas contrari, millor engegar-ho tot a rodar. No demano que els comuns facin una cosa o la contrària, només dic que s’ajustin a les seves promeses, perquè són massa joves per començar mentint i enganyant els que els van fer confiança.

Ja veurem de quina pasta estan fets i si són persones de fiar.

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ29 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

Els resultats electorals del passat diumenge han deixat un panorama polític força convuls. La incertesa és la gran protagonista. Els caps de llista més votats han començat ja els contactes informals per intentar sondejar el terreny i voluntats de la resta de les forces polítiques. La regidora novell Carla Aguilar, la portaveu d’En Comú Podem, té la clau de la governabilitat. Ballesteros o Ricomà. Un d’ells es convertirà en el pròxim alcalde amb les conseqüències que això comporta. Més enllà de la governació, el fenomen independentista pot ser el cavall de batalla de la política tarragonina.

Els presos polítics tindran més suport institucional si finalment governa ERC. Algun llaç groc i alguna pancarta podria ser penjada al Palau de la Font, la qual cosa, Ballesteros i PP han pogut evitar en el passat mandat.

Les negociacions encara no han començat, però la lluita de galls serà una realitat. Ballesteros vol acabar la seva vida política com a alcalde i Pau Ricomà no vol perdre l’oportunitat de ser el primer alcalde republicà. Si no ho és ara, li passa l’arròs. Sigui com sigui, el pròxim mandat serà una olla de grills. Tot està en obert, ara i sempre…

En Comú Podem tindrà la darrera paraula en la decisió del dos trios (PSC, Cs i PP) o (ERC, JxT i CUP). En fi… que Déu ens agafi confessats.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ28 Maig, 2019
ruben.jpg

 

Rubén Viñuales en una entrevista

Està trist. Decebut. Les seves expectatives no es van complir. Rubén Viñuales ha guanyat vots, però no ha pogut ser alcalde i ha perdut la seva condició de cap de l’oposició.

El líder de Ciutadans fa autocrítica en l’entrevista que la primera entrevista que cedeix al nostre digital. També critica que Tarragona caigui en les mans d’ERC. Espera i desitja que En Comú Podem permeti la investidura de Josep Fèlix Ballesteros i que pugui governar en solitari.  Ara mateix, la importància de Ciutadans per a l’elecció de l’alcalde és insignificant.

En els propers dies, té previst trobar-se amb el cap de llista socialista, el candidat més votat i que té la responsabilitat d’intentar formar govern. Li hem preguntat si Rubén Viñuales es mantindrà com a regidor o abandonarà la vida política… Ell és molt clar…

 

TOTA L’ENTREVISTA


REDACCIÓ28 Maig, 2019
pau-1280x960.jpg

El excelente resultado cosechado por Pau Ricomà (ERC) en las elecciones municipales de este pasado domingo ponen al líder republicano ante una tesitura nada sencilla de resolver y que puede alcanzar tintes de drama shakesperiano.

Pau Ricomà espera ser l’alcalde de Traragona

La primera intención de ERC de cara a posibles pactos, anunciada por el propio Ricomà, es buscar la alianza con JxT de Dídac Nadal, la CUP de Laia Estrada y ECP de Carla Aguilar. Pero los precedentes de este tipo de coaliciones tutifruti no son nada halagüeños para ERC. Dos poblaciones catalanas, equiparables a Tarragona, como son Sabadell y Badalona, alumbraron pactos similares en 2015 y las formaciones políticas que los protagonizaron, en su mayoría, se han visto duramente castigadas en estas municipales de 2019.

Armonizar cuatro grupos municipales, con sus cuatro aparatos orgánicos detrás de cada uno de ellos, más las diferentes personalidades, egos, ambiciones y fobias, parece una tarea difícilmente realizable y, más aún, si se debe prolongar por toda una legislatura. Y, en estos casos, la formación más castigada acostumbra a ser también la mayoritaria.  

El Pacto Tutifruti permitiría a Ricomà desalojar a Ballesteros de la alcaldía, pero podría tratarse de un premio envenenado, pues la oposición sería inmisericorde y ERC correría el peligro de meterse en un avispero político del que podría salir gravemente afectada. La oposición se dedicaría a explotar las continuas diferencias y desavenencias que, probablemente, surgirían entre los socios del hipotético gobierno municipal tutifruti.

Carla Aguilar tiene la llave del futuro

Tampoco lo tiene fácil Carla Aguilar. Ella sabe que el Pacto Tutifruti puede desgraciar la buena imagen que ha dado en esta campaña, mostrándose respetuosa, didáctica y trasladando tranquilidad, a pesar de su bisoñez política. Estrenarse en medio del Pacto Tutifruti, con lanzas voladoras silbando a cada esquina del consistorio, no parece el mejor de los panoramas para ella.

La otra opción, en cambio, puede tener para Aguilar rentabilidad a medio y largo plazo. Si ECP se aviene a un pacto de gobierno con Ballesteros, con un último año de alcaldía para ella, por ejemplo, Aguilar mataría dos pájaros de un tiro: llegaría a 2023 con un PSC descabezado -Ballesteros no repetirá como alcaldable-, a la vez que obliga a ERC a buscar un relevo para Ricomà, pues este llegaría a las próximas elecciones municipales con una edad más que disuasoria para encabezar una lista de combate electoral.

Estaremos atentos a los acontecimientos.

James FONT

 

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019
pellicer-e1485466560552.jpg

L’alcaldable de Junts per Reus i candidat a la reelecció, Carles Pellicer, està disposat a reeditar el pacte amb ERC i Ara Reus. En una compareixença de premsa aquest dilluns, l’actual alcalde ha subratllat que els reusencs han avalat a les urnes la gestió del govern, que en conjunt ha sumat prop de 6.000 vots i ha arribat als 15 regidors -majoria absoluta-. Per aquest motiu, Pellicer ha avançat que obrirà converses amb Noemí Llauradó i amb Daniel Rubio per constituir “un govern revalidat, sòlid i estable de 15 regidors”. A més, el cap de llista de Junts per Reus ha estès la mà al PSC d’Andreu Martín per segellar “un acord de 21 per al segle XXI que garanteixi amplis consensos al plenari”.

L’alcalde en funcions, Carles Pellicer

Com a cap de llista de la candidatura més votada a Reus, Carles Pellicer ha agafat la iniciativa per començar a teixir majories “sòlides i estables” a la capital del Baix Camp. Junts per Reus ha mantingut els set regidors i ha guanyat poc més de 1.300 vots. Segons Pellicer, aquest augment no és un mèrit exclusiu del partit, sinó que també es deu a la tasca del govern amb ERC i Ara Reus. Els republicans han triplicat els dos regidors que tenien i s’han situat com a segona força, mentre que el partit municipalista ha retingut els dos edils.

Carles Pellicer ha posat en valor que el govern s’hagi consolidat i aglutini el 45% dels vots emesos. Per aquest motiu, ha avançat que convocarà una reunió amb els actuals socis de govern per abordar els resultats electorals i explorar la reedició de l’actual pacte de govern. A més, Pellicer ha manifestat que també demanarà reunir-se amb el SPC de Reus per expressar-los la voluntat d’arribar “a grans acords” i impulsar projectes de ciutat “més enllà de les sigles”, com ara en matèria d’infraestructures, habitatge i polítiques socials.

“El PSC de Reus ha tingut bones idees i ha participat històricament en tots els grans projectes de ciutat. Junts per Reus estén la mà al PSC per garantir acords amplis i estratègics en benefici de la ciutat per teixir amb ells un acord de 21 per al segle XXI”, ha resumit Carles Pellicer.

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019
poblet-e1558960067932.jpg

Després que el totpoderós Josep Poblet hagi deixat la política municipal, s’obre l’interrogant de qui ocuparà el despatx presidencial de la Diputació de Tarragona.

Un republicà substituirà Josep Poblet a la Diputació

El fins ara president de l’ens supramunicipal, que representava CiU, serà substituït per un president proposat per Esquerra Republicana de Catalunya. ERC s’imposa a la Diputació després d’obtenir 11 dels 27 diputats – 4 més que en el mandat que ara finalitza. Els republicans se situen com la força amb més representació, per davant de Junts per Catalunya.

La composició de la Diputació per als pròxims quatre anys ja es coneix, si bé faltarà que s’oficialitzin els resultats per part del Ministeri. Tot i ser la principal força, ERC queda lluny de la majoria absoluta.

De fet, JxCat, amb 8 diputats – en perd 3 –, i el PSC, amb 7 – en guanya 1 – tenen l’opció de revalidar el pacte de govern ja que sumarien majoria. D’altra banda, Ciutadans conserva l’únic diputat que tenia, mentre el PP i la CUP es queden sense representació. Tampoc entra En Comú-Podem.

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019
eleccions2019_-1280x960.jpg

Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM) ha obtingut la victòria en sis dels 10 consells comarcals de la demarcació de Tarragona. Els republicans han guanyat amb majoria absoluta al Montsià, a la Ribera d’Ebre i al Priorat, i s’han imposat amb majoria simple al Baix Camp, al Baix Ebre i a la Conca de Barberà. Candidatura de Progrés (CP) -PSC- ha estat la força més votada al Tarragonès i al Baix Penedès, una comarca on ha sumat tres consellers. Per la seva banda, Junts per Catalunya (JxCat) ha revalidat la victòria a la Terra Alta i a l’Alt Camp, on ha perdut la majoria absoluta.

Candidatura de Progrés (CP) -PSC- és la candidatura que ha obtingut més vots al Consell Comarcal del Tarragonès, tot i que ha empatat amb 9 consellers amb ERC-AM, que ha guanyat quatre representants. JxCat ha perdut dos consellers i s’ha quedat amb 7, i presumiblement no mantindrà la presidència que ha ostentat Daniel Cid. Cs i En Comú Podem s’han quedat amb els 4 i 2 consellers que ja tenien, mentre que el PP ha caigut de 3 a 1. La CUP ha conservat el seu representant. Els escenaris de possibles pactes han quedat molt oberts, encara que les forces independentistes (ERC-AM, JxCat i CUP) sumen majoria.

Al Baix Camp, ERC-AM ha estat la força que ha obtingut més representants, amb 11, tres més dels que tenia. D’aquesta manera ha passat per davant de JxCat, que n’ha perdut dos i s’ha quedat amb 10, fet que li podria fer perdre la presidència de Joaquim Calatayud en aquest darrer mandat. Els socialistes han guanyat un conseller i han pujat fins als 6. El camí contrari de la CUP, que ha passat de 3 a 2, i del PP que ha baixat de 2 a 1. Ciutadans i Ara han mantingut els 2 i 1 consellers que ja tenien.

CP ha estat la gran triomfadora al Consell Comarcal del Baix Penedès. Els socialistes han guanyat tres consellers i n’han obtingut 12. Tot i això, han quedat lluny de la majoria absoluta, situada en 17. L’altra cara de la moneda ha estat JxCat, que ha passat de 10 a 8 consellers. ERC-AM, per la seva banda, ha incrementat dos membres, fins als 7. També Cs ha obtingut un nou conseller -3-, mentre que el PP i la CUP n’han perdut un cadascun i s’han quedat amb un únic representant. En Comú Guanyem s’ha quedat amb el conseller que ja tenia.

Al Consell Comarcal de l’Alt Camp, JxCat ha perdut la majoria absoluta que tenia CiU en l’anterior mandat, en passar de 10 a 9 consellers. En canvi, ERC-AM ha pujat de 3 a 5 i tindria la clau de la governabilitat. Aquest pacte, de fet, ha estat el que s’ha produït a la capital de la comarca, Valls, en l’anterior legislatura, i tot apunta que es podria repetir en aquest mandat. CP ha perdut un conseller, mentre que la CUP i Alcoverencs Pel Canvi han mantingut els seus resultats, amb 2 i 1 representants, respectivament.

ERC-AM ha estat la força amb més suports a la Conca de Barberà i ha guanyat un conseller, tot i que empata a 8 amb JxCat, que ha mantingut els resultats. La FIC ha perdut un representant i s’ha quedat amb dos membres, que s’albiren claus per formar govern. CP continuarà amb un conseller.

Al Priorat, ERC-AM ha aconseguit la majoria absoluta, després d’incrementar dos consellers -de 8 a 10-. A més, li ha pres el primer lloc a JxCat, que ha baixat de 9 a 7. CP i CUP han conservat el representant que ja tenien.

 

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019
oscar_sanchez_entrevistabanner.jpg

El socialista Óscar Sánchez ha arrasat en les urnes. La seva manera discreta, humil i constructiva de fer campanya i de gestionar la ciutat podria haver estat la responsable d’haver aconseguit una majoria més que absoluta. Sánchez podrà governar tranquil·lament perquè pràcticament tindrà oposició. Dels 13 escons, el PSC a Constantí en tindrà 9, quatre més que en els comicis del 2015.

Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí

A molta distància trobem Esquerra Republicana de Catalunya amb tres regidors, mentre que Junts per Constantí ha obtingut un escó. En 2015 va tenir 2 amb les sigles de CiU. Els electors han decidit premiar la tasca feta pels socialistes i castigar la formació Units per a canviar Constantí.

D’aquesta manera, Óscar Sánchez s’aferma com una vàlua al PSC i podria començar a tenir molt més pes en la cúpula del partit en l’àmbit del Camp de Tarragona. Sense gaires estridències i amb el balanç de la feina (ben) feta, els constantinencs han volgut donar una altra oportunitat i una majoria al seu (jove) alcalde.

 

ÓSCAR SÁNCHEZ: Per defensar Constantí m’enfrontaré a qui faci falta


REDACCIÓ27 Maig, 2019
pau_ballesteros-1280x960.jpg

I ara què? Aquesta és la pregunta que tothom s’està fent després de conèixer els resultats electorals. PSC i ERC tenen 7 regidors cadascun, però, en aquests moments, és impossible saber amb exactitud qui governarà els destins de Tarragona en els propers quatre anys.

La jove Carla Aguilar, d’En Comú Podem – la gran guanyadora i sorpresa de la nit – té la clau de la governació. Ella haurà de decidir a qui recolza com a alcalde: el socialista Josep Fèlix Ballesteros o el republicà Pau Ricomà. Tant el líder d’ERC com el del PSC estan segrestats per les seves declaracions durant la campanya electoral. Ricomà jurava i perjurava que no pactaria amb Ballesteros ni amb el PSC. El PSC de Ballesteros, a través del primer secretari local Santi Castellà, afirmava que al partit de la rosa veien amb bons ulls un acord postelectoral amb ERC.

Pau Ricomà pactarà amb Ballesteros o serà alcalde?

‘Tarragona, millor amb Ballesteros’ i ‘El canvi’, han estat els eslògans de campanya triats pel PSC i ERC, respectivament. La majoria dels electors han apostat pel canvi, per una Tarragona, millor sense Ballesteros. Almenys això és el que podem interpretar del resultat de les eleccions del diumenge. El PSC ha passat de 9 a 7 regidors, mentre que ERC ha passat de 4 a 7. El vot de càstig al govern municipal (PSC-PP) ha estat considerable. Els dos partits han perdut quatre regidors (PSC 2 i PP altres 2). L’escenari polític a Tarragona no és fàcil de gestionar.

La incertesa i el diàleg són els grans protagonistes. En els propers dies, Ballesteros, com el candidat amb més vots, haurà d’iniciar converses per intentar formar govern – la cerimònia d’investidura serà el 15 de juny. Ha arribat l’hora dels pactes, de les estratègies i de l’aritmètica. Els candidats i els seus ‘assessors’ estan analitzant els resultats i estudiant la postura que hauran d’adoptar en el proper mandat.

De moment no se sap què passarà amb Ballesteros

No és d’estranyar que l’executiu municipal estigui format per tres o quatre partits. Si Pau Ricomà vol convertir-se en alcalde, haurà de comptar amb el ‘sí’ de Junts per Tarragona de Dídac Nadal i de la CUP de Laia Estrada. En Comú Podem tenen la clau. En el cas que Ballesteros vulgui repetir com a alcalde hauria de comptar amb el suport de Ciutadans i del PP, però tot i això necessitaria el partit de Carla Aguilar.

De totes maneres, Ballesteros és conscient que “no serà fàcil governar, com tampoc ho va ser en el meu segon i tercer mandat”. És obvi que en aquestes dues setmanes els polítics estan condemnats a entendre’s i caldrà saber si es respectarà la voluntat del poble, que ha apostat per un canvi. Ballesteros no es veu fora del despatx presidencial del Palau de la Plaça de la Font i Pau Ricomà ja es veu assegut en la poltrona presidencial.

Caldrà saber si els dos acabaran pactant (2 anys ERC i 2 anys PSC) o si, finalment, els partits (independentistes) amb el suport dels comuns faran possible un canvi de govern en la Tarragona que tots, durant la campanya, coincidien que calia despertar-la.

 


REDACCIÓ27 Maig, 2019
urnas2-1280x960.jpg

JxCat, el moviment que ha ocupat l’espai que tenia CiU, ha perdut l’hegemonia municipal que havia aconseguit en les anteriors municipals i ha quedat en tercera posició en percentatge de vots, per darrere d’ERC i del PSC, tot i que és la primera en nombre d’alcaldies guanyades (301).

En les anteriors municipals del 2015, CiU va guanyar el pols del sobiranisme a ERC al conjunt de Catalunya i va quedar com a primera força municipal en obtenir 349 alcaldies i 662.790 vots (21,27%), el que li va permetre conservar les quatre diputacions.

Tot això malgrat que els resultats no van ser tan bons com les anteriors de 2011, per la pèrdua de Barcelona, ​​tot i que el llavors alcalde Xavier Trias va aguantar el pols a Ada Colau fins al final i només va perdre per un regidor.

En aquestes eleccions municipals, el mapa ha canviat: JxCat ha patit una patacada a Barcelona (ha passat de deu a cinc regidors) i, en el còmput global de vots a Catalunya, ha caigut a la tercera posició, amb 531.219 paperetes, el que representa el 15,34%.

Li supera el PSC, situat en segona posició amb 759.574 vots (el 21,94%) i ERC, la guanyadora, amb 813.125 paperetes, el 23,49%.

Pau Ricomà, alcaldable d’ERC

JxCat només supera Esquerra en nombre d’alcaldies, amb 301 en total, per sobre de les 256 dels republicans.

Entre elles, però, només hi ha una capital de província, Girona, i algunes localitats de mida mitjana com Tortosa o Vic (Barcelona).

A nivell provincial, si bé CiU va guanyar en les quatre en 2015, en aquestes eleccions Barcelona ha quedat en mans del PSC i Tarragona, Lleida i Girona, en poder d’ERC.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter