Arxius de ministeri fiscal | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Octubre, 2019
jutges.jpg

La fiscalia demana 26 anys i mig de presó per a un reclús del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, que la matinada del 7 de juny del 2016 va amuntegar els dos matalassos de la cel·la i els va calar foc amb un encenedor.

D’acord amb la fiscalia, l’acció de l’home va obligar a desallotjar tot el segon mòdul del centre. A més, quan el traslladaven a aïllament, va oposar una gran resistència i es va escapar dels funcionaris. L’individu va llençar pedres als funcionaris i va ocasionar destrosses en diversos espais del centre penitenciari amb extintors i estris del gimnàs. Mitja dotzena d’interns van resultar ferits, la majoria per inhalació de fum, i un funcionari va passar gairebé vuit mesos de baixa.

Segons relata el Ministeri Públic, els fets van passar cap a dos quarts de tres de la matinada. L’home, que ocupava una cel·la del mòdul número dos, va amuntegar els dos matalassos que hi havia i hi va calar foc amb un encenedor. En activar-se les alarmes d’incendi, els funcionaris de presons van acudir a la cel·la i en van treure l’acusat inconscient. Com que el fum s’havia propagat pel passadís i fins i tot estava entrant en altres cel·les, el cap de torn va decidir desallotjar-les, per la qual cosa es van obrir les estances i es va ordenar als interns que baixessin al pati.

Un cop desallotjades les cel·les, els funcionaris tenien al reclús ja conscient i entre un reixat per evitar que la resta de presos l’agredissin. En el moment de traslladar-lo a l’aïllament, l’acusat va oferir una gran resistència, es va oposar a ser emmanillat fent força amb els braços i va aconseguir desfer-se dels funcionaris. A un d’ells li va propinar una puntada a les costelles i seguidament se’n va anar corrent pel carrer major.

L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

En aquest vial l’acusat va llençar pedres contra els funcionaris, sense que cap d’elles impactés contra els treballadors, i contra els vidres de les portes dels mòduls dos i tres, que va arribar a trencar. L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

Tot seguit, es va dirigir cap a la zona esportiva, va accedir a la zona de la piscina saltant un mur i, després de trencar dues portes de vidre amb un extintor, va entrar a la zona de musculació on va llençar peces de ferro -de les que s’utilitzen per subjectar les peses- contra les pantalles d’il·luminació del sostre i contra la càmera de videovigilància. L’home va malmetre dues pantalles i el dispositiu d’enregistrament. A més, també va forçar les portes d’accés a la farmaciola i d’accés al lavabo i les dutxes.

El funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital.

Finalment, els funcionaris de presons el van poder reduir, tot i que van haver d’emprar força física i immobilitzar-lo a terra abans de posar-li les manilles atesa la gran resistència que oferia.
L’home va ocasionar danys a les instal·lacions per un import de 1.774 euros. A més, els danys provocats directament com a conseqüència de l’incendi estan valorats en 2.786 euros.

Segons l’escrit del fiscal, almenys cinc interns es van intoxicar per inhalació de fum. A més, un altre pres es va fer mal en topar contra una porta quan desallotjava la cel·la enmig del fum.

Per la seva banda, el funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital. A més, li han quedat algunes seqüeles físiques a la mà.

L’acusat està diagnosticat d’un trastorn inespecífic de la personalitat, trastorn per consum d’alcohol i cocaïna, i trastorn adaptatiu mixt. El dia dels fets va patir un quadre d’agitació psicomotriu i alteracions conductuals que van obligar a ingressar-lo a la unitat hospitalària psiquiàtrica. Malgrat tot, segons la fiscalia aquest episodi no va ser psicòtic, per la qual cosa no tenia afectades les seves capacitats.

El Ministeri Fiscal demana també que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats

El ministeri públic demana per a l’home 18 anys de presó per un delicte d’incendi, 4 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat; 6.000 euros de multa pel delicte de danys; 4 anys de presó per dos delictes de lesions -dos anys per cadascun- i una altra multa de 4.500 euros per cinc delictes de lesions -a raó de tres mesos de multa amb una quota diària de deu euros per cadascun-.

A més, en concepte de responsabilitat civil la fiscalia demana que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats; al funcionari de presons amb 24.200 euros per les lesions i 435.222 euros per les seqüeles, i als sis presos que van resultar ferits amb 1.140 euros en conjunt.

 


REDACCIÓ20 Agost, 2019
accident_gavarres.jpg

El conductor del vehicle en què el febrer del 2018 van morir dues joves a la rotonda de les Gavarres, a Tarragona, s’enfronta a quatre anys de presó. El cas es jutjarà properament en un jutjat penal de Tarragona. 

Segons la fiscalia, el jove no havia obtingut mai el permís de conduir i circulava per la T-11 de forma “manifestament temerària” amb excés de velocitat i sota la influència de begudes alcohòliques. El jove és reincident perquè anteriorment un jutjat de Lleida ja l’havia condemnat per conduir begut i sense carnet.

En l’accident van morir dues joves lleidatanes de 19 i 27 anys, mentre que el conductor va resultar ferit. Tots tres tornaven de celebrar l’aniversari de la noia de més edat a Salou. El Ministeri Públic sol·licita una indemnització per als familiars de les dues víctimes de més de 350.000 euros.

Cap a tres quarts de nou del matí del 3 de febrer del 2018, el vehicle accidentat, un Volkswagen Golf, circulava per l’autovia T-11 en sentit Tarragona en un tram de tres carrils, recte i amb bona visibilitat.

El conductor, Adrián C.R., de 22 anys i nacionalitat romanesa, circulava segons la fiscalia “desatenent les normes més bàsiques reguladores de la seguretat viària, en tenir disminuïdes les facultats necessàries per a una conducció normal en haver ingerit prèviament begudes alcohòliques, en circular a una velocitat superior a la permesa al tram de via i en circular conduint un vehicle a motor sense haver obtingut mai el carnet ni a l’estat espanyol ni al seu país d’origen”.

Tot i els diversos senyals verticals i horitzontals, i les bandes rugoses alertant de la proximitat de la rotonda i de la necessitat de reduir la velocitat, l’acusat no va reaccionar. Segons el relat del ministeri fiscal, en el moment d’incorporar-se a la rotonda de les Gavarres el turisme circulava pel segon dels tres carrils a una velocitat de 117 quilòmetres per hora (amb una variació possible de més o menys 9 km/h) quan el límit de velocitat en aquell tram era de 40 km/h, havent circulat en moments previs a una velocitat de 200 km/h i en sentit contrari a la circulació.

El noi va perdre el control del vehicle, va travessar els tres carrils interiors de la rotonda, va xocar contra la tanca de protecció de formigó, va trencar el mur, va saltar un talús positiu de tres metres d’alçada i va caure finalment per un talús negatiu des d’una alçada de nou metres. Durant la trajectòria de caiguda el vehicle va fer una volta de campana i va caure finalment al voral de l’autovia A-7 en sentit València, que transita per un nivell inferior.

El turisme va quedar bolcat i els tres ocupants van quedar atrapats. La palanca de velocitats estava engranada a la cinquena marxa i el velocímetre es va bloquejar a 145 quilòmetres per hora. Elisenda C.L., una veïna d’Alcoletge de 27 anys, viatjava com a passatgera davantera i Tamara H.G., una veïna de Lleida de 19 anys, com a passatgera posterior dreta. Totes dues duien correctament cordat el cinturó de seguretat, però van morir gairebé a l’acte com a conseqüència de les ferides.

Per la seva banda, l’acusat va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i els Mossos no van poder practicar la prova d’alcoholèmia al lloc de l’accident. Cap a les onze del matí van fer-li una primera analítica amb finalitats terapèutiques; cap a dos quarts de tres de la tarda es va fer un crivellat de drogues en orina i cap a les cinc es va fer la determinació d’etanol en plasma. Es va obtenir un resultat de 38 mg/dl d’etanol en plasma, amb la qual cosa es va calcular que la concentració d’alcohol en sang en el moment de l’accident havia oscil·lat entre els 1,318 i els 1,862 grams per litre.

Aquesta taxa, segons la fiscalia, va implicar una afectació de la capacitat per a la conducció de vehicles a motor de l’acusat amb símptomes com eufòria i irritabilitat, atenció disminuïda, afectació psicomotora amb aparició d’atàxia, disminució dels reflexos, sobrevaloració de les aptituds, visió deficient estereoscòpica, hiperexcitabilitat i manca d’autocrítica respecte del modus de conducció.

Conductor reincident 
L’acusat havia estat condemnat per sentència ferma del 23 de març de 2015 pel jutjat penal 1 de Lleida per conduir sense haver obtingut mai el permís de conduir i per conduir sota els efectes de l’alcohol. La pena imposada van ser 80 dies de treballs comunitaris i 1 any i un dia de privació del dret a conduir vehicles.

El 9 de març de 2016 es va disposar l’incompliment de les penes de treball en benefici de la comunitat imposades a l’acusat i es va deduir testimoni per un delicte de trencament de condemna. El noi va ser condemnat per aquest motiu a la pena de dotze mesos de multa per sentència ferma de 29 de gener de 2018 -cinc dies abans de l’accident- pel jutjat penal 3 de Lleida.

Segons la fiscalia, els fets constitueixen un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor amb temeritat manifesta en concurs amb un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de l’alcohol; un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor sense haver obtingut un permís o llicència de conducció; i dos homicidis per imprudència.

El ministeri públic hi aprecia l’agreujant de reincidència i sol·licita una pena de quatre anys de presó i sis anys de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors. A més, vol que el conductor assumeixi les costes processals, incloses les de les acusacions particulars.

Pel que fa a la responsabilitat civil, l’acusat o la companyia d’assegurances hauran de pagar 165.000 euros i 185.000 euros, respectivament, als familiars de cada víctima mortal. A més, també hauran de compensar al Ministeri de Foment amb 5.000 euros pels danys ocasionats a la infraestructura de la via i en l’import que es consideri en sentència pel vehicle accidentat, que es va declarar en situació de sinistre total. El turisme era propietat de la mare de la noia de 27 anys i, segons detalla la fiscalia, l’acusat el conduïa “sense autorització ni consentiment de la titular”.


REDACCIÓ24 Maig, 2019
joan_morlà.jpg

L’alcalde d’El Catllar i candidat d’ERC a la reelecció ha estat denunciat davant la Fiscalia de Tarragona. El denunciant és ni més ni menys que Ilé Gomis regidor republicà del seu equip de govern i actual número 2 de la llista de Junts pel Catllar.

Còpia de la denúncia interposada pel regidor Ilé Gomis

D’acord amb fonts judicials, el regidor es va personar als jutjats el passat dijous, dia 23 de maig, per denunciar que l’actual batlle Joan Morlà no tramita els butlletins de denúncia per infraccions de tràfic que eleven els vigilants municipals. O sigui, Gomis denuncia que no s’enviaven els expedients al departament de Trànsit de la Generalitat perquè això “trauria vots” o es tractaria d’una mesura impopular.

Gomis denuncia que no s’enviaven els expedients al departament de Trànsit de la Generalitat perquè això “trauria vots” o es tractaria d’una mesura impopular

Ilè Gomis hauria relatat al fiscal que els carrers on es cometen les infraccions estan degudament senyalitzats i són els mateixos on s’han produït alguns accidents mortals, almenys dos.

El regidor (republicà i candidat per Junts pel Catllar) va lliurar al Ministeri Fiscal les denúncies dels vigilants municipals i fotos on s’aprecien les infraccions de tràfic que no van ser tramitades ni sancionades. D’acord amb les mateixes fonts, hi hauria almenys uns 120 casos d’expedients no tramitats. L’actitud de l’alcalde podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació.

 

Ilé Gomis és el regidor dERC que ha denunciat l´alcalde

Tot indica que no és la primera vegada que algú denúncia davant la justícia a l’alcalde republicà per aquests fets. Abans que el regidor es personés a Fiscalia per informar d’aquestes presumptes il·legalitats, una altra veïna. Ara caldrà saber quines diligències sol·licitarà el Ministeri Públic i si els fets denunciats pel regidor Ilé Gomis són constitutius d’un il·lícit penal.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2019
ballesteros.jpg

En una entrevista  concecida al digital La República Checa, l’alcalde i candidat a la reelecció assegura que no dimitirà a causa del cas Inipro perquè és innocent. 

Josep Fèlix Ballesteros sortint dels jutjats

El cas Inipro està pendent de l’Audiència Provincial de Tarragona. Això després que la Fiscalia hagi fet costat a la interlocutòria d’incoació abreujada del jutge que va instruir el cas. O sigui, el Ministeri Fiscal ha decidit optat per donar suport a les conclusions del jutge Joaquin Elias i ignorar els arguments esgrimits per la defensa dels investigats en els seus recursos. Així, Fiscalia manté els imputats i els delictes que va observar el jutge d’instrucció. 

Ara mateix, la decisió final recau sobre l’Audiència Provincial que haurà de resoldre, en les properes setmanes, els recursos d’apel·lació dels acusats. L’alt tribunal pot optar per l’arxiu total, l’arxiu parcial per a alguns dels implicats o enviar el cas a judici.

Després que l’Audiència resolgui els diferents recursos d’apel·lació pendents arribarà el torn de la Fiscalia presentar el seu escrit d’acusació, on atribuirà a cada un dels investigats els delictes i demanarà les penes de presó oportunes.

En les properes hores, el jutjat podria notificar els implicats de la decisió del Ministeri Fiscal sobre la impugnació dels recursos de reforma

Cal recordar que el cas Inipro està relacionat amb suposades irregularitats comeses a l’hora de contractar una empresa pròxima al PSC. En concret, s’investiga l’adjudicació irregular d’un contracte a l’empresa Inipro, per part de l’Ajuntament de Tarragona, per treballar amb la població nouvinguda. El contracte, del 2010, es va allargar dos anys i per un import de més de 250.000 euros. Segons la interlocutòria del jutge instructor, Josep Fèlix Ballesteros va firmar el pagament de les factures a Inipro tot i les advertències d’il·legalitat.

El jutge sospita que Inipro era un instrument perquè afiliats i simpatitzants del PSC cobressin per fer aquesta tasca

El magistrat del cas Inipro – la presumpta trama de corrupció al voltant de l’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Tarragona – ha acusat els socialistes d’haver desviat una part dels fons destinats a serveis socials a la formació d’un grup de ciberactivistes, que haurien cobrat per promocionar el PSC i l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros a les xarxes socials. El titular del jutjat número 1 de Tarragona sospita que Inipro era un instrument perquè afiliats i simpatitzants del PSC cobressin per fer aquesta tasca.

El jutge quan va escorcollar l’ajuntament

Els delictes
El llistat de presumptes delictes que el jutge considera que hi ha prou indicis per continuar investigant és llarg: alteració de preus públics; falsedat documental; prevaricació; suborn; tràfic d’influències; malversació i abús en l’exercici de la funció pública.

La CUP, que exerceix d’acusació particular, ja ha presentat el seu escrit d’acusació, el qual consubstancia els fonaments del jutge instructor. 

 

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
la-Muntanyeta.jpg

Entrada de l’edifici La Muntanyeta de Tarragona

Dos agents de la Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, es van personar en l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona – La Muntanyeta, per requerir documentació. La presència policial, d’acord amb fonts judicials consultades per aquest digital, està relacionada amb una denúncia d’un particular sobre una campanya de taps de plàstic que es va prolongar del 2012 a finals del 2017.

D’acord amb les mateixes fonts, el familiar d’un dels residents en La Muntanyeta – rebotat amb la direcció del centre – creu que amb els diners dels taps, uns 19.000 euros, no es va remodelar un dels lavabos de la residència ni comprar una grua, tal com s’havia publicitat.

La denunciant va informar la Fiscalia que la direcció de la reputada associació podria haver comès un delicte d’estafa. En la denúncia, s’atribueix al centre la comissió d’altres delictes.

Fonts de La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució

Davant d’aquest escenari, la Fiscalia de Tarragona va ordenar a la Guàrdia Civil que recavés tota la informació i documentació necessàries per esclarir les sospites i conèixer si hi ha o no indicis de delicte.
El centre va sol·licitar al Ministeri Públic més “temps” per poder recopilar la documentació i presentar la memòria econòmica de la inversió dels diners de la campanya dels taps.

Fonts properes a La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució, sobretot perquè tot està comptabilitzat i quadrat. “Aquí no amaguen res i tenim les portes obertes a tothom que vulgui venir a veure el què fem”, ens comenta una font.

Aviat, la direcció de La Muntanyeta lliurarà a Fiscalia tots els comprovants de la inversió que es va fer en les instal·lacions del centre de paràlisi cerebral més reconegut del territori.

 


REDACCIÓ13 Març, 2019
jaume_mestres_judici.jpg

Jaume Mestre podria acabar imputat per fals testimoni

Jaume Mestre, responsable de Difusió institucional de la Generalitat, ha fet tants equilibris al mateix temps de respondre que el Ministeri Fiscal ha acabat demanant que es dedueixi el testimoni i es presenti al Jutjat de Guàrdia per fals testimoni.

Mestre ha repetit que no es va pagar cap factura i que el concurs de l’anunci de les vies del tren “va quedar desert” però no ha estat convincent davant el fiscal Jaime Moreno. També ha negat que encarregués res a la Corporació Catalana de Mitjans i que es pagués res, encara que hi ha dues factures. Mestre ha concretat que el contracte va quedar desert tot i que “vaig veure els anuncis per televisió”.

La campanya de les vies del tren que es va emetre per TV3 i es va publicar en diversos mitjans és una de les cartes que té la Fiscalia per intentar provar la malversació.

Diversos testimonis han declarat que la campanya de TV3 entrava dins de les campanyes institucionals gratuïtes que emetia la televisió catalana. Però la responsable de la CCM Núria Llorach va fer dues factures que el fiscal treu sempre que pot. Dues factures, però, que ningú reconeix que s’han pagat.

“No sé perquè es va emetre l’espot”, ha dit Mestre finalment atrapat pel fiscal i Marchena ha acabat dient “el tribunal es queda amb aquesta resposta”.

Jaime Moreno, el fiscal

I és que les respostes evasives que Jaume Mestre, que ha respost una part de l’interrogatori del fiscal Jaime Moreno, dient no “record”, ha fet intervenir Manuel Marchena que l’ha avisat que el fals testimoni és delicte. I en acabar l’interrogatori la Fiscalia ha denunciat al fals testimoni.

El president del tribunal ha reaccionat ràpida i ha exposat que fins que no hi hagi sentència no es valorarà si Mestre ha mentit o ha alterat la realitat.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2019
cotxe_assassi.jpeg

L’assassinat d’una dona a Salou a judici el 14 de gener

L’Audiència de Tarragona constituirà aquest divendres el jurat popular encarregat de jutjar l’assassí confés de la seva exparella a Salou, el 25 de juny de 2017.

L’acusat, que s’enfronta a 23 anys de presó, va clavar almenys 40 ganivetades a la dona dins el cotxe d’aquesta. Després de cometre l’assassinat es va personar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, on va quedar detingut.

D’acord amb el Ministeri Fiscal, l’home, de 45 anys, insistia en tornar amb la dona després que uns mesos enrere trenquessin la relació sentimental que havien mantingut durant vuit anys. El judici està previst que se celebri del 14 al 18 de gener.

Després de posar fi a la convivència a mitjan febrer del 2017, la víctima va iniciar una nova relació sentimental amb un altre home a l’abril. El 25 de juny del 2017, entre dos quarts de sis i dos quarts de set de la matinada, l’acusat es va situar en un lloc proper al domicili de la noia, a Cambrils, amb un ganivet de cuina de 19 centímetres de fulla i amb una empunyadura de plàstic d’uns 14 centímetres de longitud.

Un cop la noia ja era al carrer i es va introduir al seu vehicle Peugeot 206, l’acusat va aprofitar per pujar al seient del copilot i li va manifestar la seva intenció de dialogar. Van marxar plegats pel vial de Cavet fins que ell va treure el ganivet de cuina i li va propinar cops i unes 40 ganivetades en diverses parts del cos.
Pel Ministeri Públic, els fets constitueixen un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament amb l’agreujant de parentiu i la circumstància atenuant de confessió. Per aquest motiu, el ministeri públic sol·licita una pena de 23 anys de presó i la prohibició d’aproximar-se a menys de 1.000 metres o comunicar-se amb els familiars de la víctima durant un període de 25 anys.

El fiscal també sol·licita que l’acusat indemnitzi els pares de la noia amb 100.000 euros pel perjudici moral causat i a la germana amb uns altres 90.000 euros.

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2018
fiscal_reus-1280x720.jpg

La fiscal en cap de Reus, Maria Cinta López

La fiscal en cap de Reus entén que no hi ha excuses per no resoldre algunes de les problemàtiques i exigències presentades pels magistrats i representants del Ministeri Fiscal.

Maria Cinta López, en una trobada amb periodistes, ha volgut deixar clar que la solució de les inquietuds plantejades per jutges i fiscals depèn, essencialment, de la voluntat política i de l’interès del Ministeri de Justícia.

En aquest sentit, la màxima responsable del Ministeri Públic als Jutjats de Reus, ha recordat que l’actual ministra de Justícia, Dolors Delgado, no és una “persona aliena” a les deficiències i carències que afecten els professionals de l’administració de la justícia.

“La ministra, fa 8 mesos, estava aquí – és fiscal – i coneixia de primera mà” la problemàtica, sustenta la fiscal en cap, tot remarcant que, malgrat aquest fet, “els avenços han estat mínims per no dir nuls”. Ja diu el proverbi popular: en casa de ferrer, ganivet de pal.

 

VÍDEO


REDACCIÓ26 Setembre, 2014

ramon laso
Ramon Laso arribant als jutjats  // Foto: RS

El judici de Ramon Laso, l’home que està acusat de matar, l’any 2009, la seva parella i el seu cunyat, començarà el dilluns i serà amb jurat popular que ha estat constituït aquest matí. Laso ha estat traslladat, aquest matí, en un cotxe dels Mossos d’Esquadra fins a l’Audiència Provincial de Tarragona.

La fiscalia demana, pel doble assassinat, 30 anys de presó. Segons la teoria del Ministeri Fiscal, l’acusat va perpetrar l’homicidi perquè entorpien la relació amorosa que mantenia amb la seva cunyada. Li acusen també d’haver fet desaparèixer els cossos de les víctimes, tot i que es va cercar amb un georadar.

Triangle amorós
Els fets es remunten al març del 2009, moment en què l’acusat, que actualment té 59 anys, mantenia una relació de parella amb Julia Lamas, que es va iniciar uns anys abans del crim, malgrat que només feia tres anys que compartien domicili als Pallaresos.

Com a conseqüència de la relació de parella que mantenia amb Julia Lamas, l’acusat es relacionava familiarment amb la seva germana, Mercedes Lamas, i amb el marit d’aquesta, Maurici Font, els quals vivien també al mateix poble. Segons el fiscal, com a conseqüència d’aquest contacte, Laso va iniciar una relació sentimental amb Mercedes Lamas, la qual va poder durar entre dos i tres anys.

mossos
Els Mossos van investigar el cas durant dos anys

Matar per mantenir relació
El ministeri fiscal sosté que, “amb el propòsit de poder continuar la relació sentimental que mantenia amb Mercedes Lamas, així com per poder perllongar-la en el temps”, Ramon Laso va decidir acabar amb la vida de Julia i Maurici, ocultar els seus cossos i simular que havien fugit junts, al considerar que ambdós “dificultaven o impedien” tal relació.

Una vegada maquinat el pla, l’acusat, “amb consciència i voluntat de causar-los la mort”, va decidir materialitzar-lo el 27 de març del 2009. Aquell dia va quedar amb Maurici -que duia cinc anys sense treballar com a conseqüència d’una forta depressió-. Va dir-li que el recolliria per dur-lo a l’hort que tenia a l’entrada del polígon Riuclar de Tarragona.

Detingut al 2011
Després de dos anys d’investigació, els Mossos d’Esquadra van detenir Ramon Laso el 30 de març del 2011 i el jutjat en va ordenar el seu ingrés a presó l’1 d’abril d’ara fa tres anys. Al cap d’unes setmanes, la policia va inspeccionar l’hort de Laso ubicat al polígon Riuclar a la cerca dels cadàvers. Malgrat que es van emprar un georadar, equips de subsòl i gossos ensinistrats, la recerca va resultar infructuosa i els cossos de les víctimes continuen sense aparèixer.

ramon_laso
Laso quan va detingut pels Mossos


Ramon Laso no era un desconegut de la policia ni de la justícia. L’any 1990 va ser detingut per l’assassinat de la seva primera dona i del seu fill. A ella la va estrangular el 1988 i en va col·locar el cadàver a les vies del tren perquè semblés un suïcidi.

Pel que fa a l’assassinat del fill de sis anys, ocorregut el 1989, Laso va simular un accident de cotxe. Va aturar el vehicle que conduïa i el va deixar caure per un precipici, amb el menor al seu interior. Després de fingir un accident, va calcinar un cotxe i va cobrar 3,5 milions de pessetes de l’assegurança del vehicle.

L’any 1993, Laso va ser condemnat a 57 anys de presó per les morts de la seva dona i del seu fill. Per bon comportament i per treballar com a cap de cuina al centre penitenciari va poder reduir la seva condemna. Tenint en compte el temps que va passar en presó en preventiva, Laso només va acabar passant nou anys entre reixes. Després, des del 1999 i fins al 2008, any en què va obtenir la llibertat absoluta, va viure fora de la presó en llibertat condicional.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter