19. Abril 2024

Arxius de ministeri fiscal | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Maig, 2023
foto_3088869.jpg

El proper dijous, a la Secció 2 de l’Audiència Provincial de Tarragona, tindrà lloc un judici que ha captat l’atenció de la comunitat. Una persona s’enfronta a acusacions de delicte d’abús sexual a menor de 16 anys i delicte d’aproximació a menor per mitjans tecnològics amb la comissió d’un delicte d’abús sexual. Els fets es remunten a l’any 2018.

D’acord amb l’escrit d’acusació presentat pel fiscal, l’acusat hauria aprofitat la visita de la seva neboda al seu domicili per apropar-se a ella mentre es trobaven a la piscina, realitzant-li tocaments no consentits. Després, l’acusat hauria establert contacte amb la menor a través de l’aplicació de missatgeria WhatsApp, insistint en diverses ocasions perquè tornés a la piscina i fins i tot enviant-li fotografies íntimes d’ell mateix.

El fiscal busca una pena de més de 5 anys de presó per als delictes que se li imputen.

PUBLICITAT















REDACCIÓ9 Març, 2023
foto_3088869.jpg

La secció 2a de l’Audiència Provincial de Tarragona comença aquest dijous, a partir de les 09h30, un judici contra una persona acusada d’abusar sexualment a una menor de 16 anys que patia una discapacitat visual.

ls fets que seran jutjats van ocórrer a Flix entre els anys 2018 i 2019. D’acord amb el Ministeri Fiscal, l’acusat es va emportar a la menor, que tenia un grau de discapacitat visual d’un 82%, al bany d’una pizzeria, on va la va agredir sexualment.

L’acusat va tornar a abusar de la víctima en una altra ocasió. L’home, ara jutjat, està acusat d’un delicte d’abús sexual continuat amb penetració a menor de 16 anys.

El fiscal sol·licita 12 anys de presó.

PUBLICITAT















REDACCIÓ24 Maig, 2022

Maria José Osasuna s’ha convertit aquest migdia en la primera dona que capitanejarà el Ministeri Fiscal a la província de Tarragona. Substituirà el reconegut Xavier Jou després d’ocupar 16 anys el càrrec de tinent fiscal. La sala de vistes de la tercera planta de l’Audiència Provincial de Tarragona s’ha vestit de gala pel canvi de relleu.

Les màximes autoritats polítiques, judicials, consulars, militars, civils, socials i eclesiàstiques del territori han assistit a la presa de possessió de la nova fiscal en cap. Durant la seva al·locució, Maria José Osuna, després de mencionar l’extrema professionalitat d’alguns companys, ha volgut destacar la formació com a eix fonamental. “Vull organitzar sessions de formació – presencials – amb l’ajuda dels nostres fiscals especialitzats, reprendre cursos sobre delictes econòmics amb la col·laboració dels inspectors de l’Agència Tributària i promoure curos amb la implicació del Col·legi de l’Advocacia i la URV”, ha especificat la representant del Ministeri Públic.

Davant una sala repleta, ha assumit el compromís de promoure i aprofundir en l’especialització dels fiscals, però alhora garantir la formació en àrees tan transcendents com és la protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual o psíquica, assegurant així el seu dret a l’accés a la justícia en igualtat de condicions”.

També ha dit que s’implicarà moltíssim en la formació referent a la protecció de menors i adolescents. Víctimes de maltractaments i abusos sexuals. Ha recordat que Tarragona és la primera ciutat de Catalunya en posar en marxa el model Barnahaus (cada dels nens) procedent dels països nòrdics. L’objectiu primer és aconseguir que el menor trobi només una porta quan busqui una resposta a les seves necessitats per afrontar amb respecte i garanties el procés penal en què és víctima.

Maria José Osuna vol aprofitar aquest projecte per “estudiar i elaborar”, amb la col·laboració de tots els serveis públics intervinents en aquest tipus de procediments, un protocol d’actuació que asseguri no només els drets humans sinó també la protecció de les víctimes i sobretot que la tramitació del procés tingui un termini raonable i sigui molt més àgil. “Quants judicis, amb víctimes menors, hem fet havent transcorregut més de 5, 6 anys des que es va cometre el delicte? Això no pot tornar a passar!!!”

Sempre he estat una ferma defensora que la instrucció hauria d’estar en les mans dels fiscals

També ha avançat que pretén donar una empenta a les diligències d’investigació de Fiscalia, perquè “la investigació a càrrec del fiscal està a la cantonada”. “Pretenc que els fiscals – sense perjudicar les causes pendents i amb respecte als terminis – duguin a terme investigacions en aquells casos que resultin més complexes, de cara a presentar davant el jutjat una denúncia o una querella clarament fundada en un treball d’anàlisi previ. També per a preparar nova prova pel judici oral, quan sigui necessari i procedent”. En aquest sentit, Osuna ha demanat als fiscals més joves que s’impliquin en les investigacions perquè molt aviat se les encomanarà la instrucció. “Sempre he estat una ferma defensora que la instrucció hauria d’estar en les mans dels fiscals”, ha subratllat.

La lluita contra les organitzacions de tràfic de drogues (que s’estan assentant al nostre territori) també serà una peça clau en el seu mandat. “No existeix un mètode millor de lluita contra la criminalitat que asfixiar econòmicament les seves organitzacions”, ha dit, convençuda que la col·laboració internacional, les ordres d’embargament i decomisos seran crucials per assolir l’objectiu de la justícia.
Als seus companys fiscals, Osuna ha demanat que es mantinguin amb la mirada ben oberta a aquesta mena de delictes. No us centreu només a cercar proves per acusar el presumpte responsable. Busqueu també embargar, congelar beneficis per poder confiscar-los quan acabi la causa. La seva ocultació a l’estranger, avui dia, no constitueix un obstacle”.

Maria José Osuna, defensora de la digitalització dels expedients judicials, pretén dotar de transparència tota l’actuació del Ministeri Fiscal. “Les decisions que hagi d’adoptar com a fiscal en cap, sense fugir de les meves responsabilitats, ho faré de manera consensuada després d’escoltar als fiscals implicats” Es compromet a motivar “adequadament” totes les seves decisions.

A finalitzar el seu discurs, la nova fiscal en cap no ha pogut evitar emocionar-se en tenir paraules de record pels seus familiars i d’agraïment pels seus pares i fills. També ha dit que està força arrelada al territori, on van néixer els seus fills i té “grans amics”. “La meva família i jo estem fortament vinculats a Tàrraco, ciutat a la qual estimem i respectem, i desitgem que estigui cada dia més viva”.
Les paraules d’Osuna han merescut un estrondós i sonor aplaudiment.

V Í D E O

PUBLICITAT












REDACCIÓ29 Abril, 2020
fiscalia.png

El Ministeri Públic està investigant quatre residències de gent gran a Tarragona: 1 és per la via penal i les altres 3 en l’àmbit civil

Les conseqüències del coronavirus, sobretot a les residències de la gent gran, han estat nefastes. S’han mort molts avis. Els familiars es queixen la manca d’informació, de la poca transparència i d’algun abandó envers els residents. Per tot això i per conèixer amb detall la gestió de l’epidèmia, la Fiscalia General de l’Estat ha ordenat investigacions a diferents geriàtrics.

A Catalunya s’estan investigant 24 residències, una d’elles és la NostraLlar als Pallaresos. És cert que algunes d’aquestes investigacions han sorgit després que el Ministeri Fiscal hagués rebut denúncies per part de familiars i fins i tot d’Ajuntaments, com és el cas dels Pallaresos.

Els familiars es queixen la manca d’informació, de la poca transparència i d’algun abandó envers els residents, sobretot a nivell d’higiene

Però també cal tenir en compte que al marge d’aquestes investigacions, sol·licitades als Mossos d’Esquadra, a Catalunya també hi ha obertes 79 actuacions en l’àmbit civil (tres d’elles a Tarragona).

El total de 24 diligències penals obertes són quatre més que l’últim balanç fet per la fiscalia a la setmana passada. En aquest període, però, el Ministeri Fiscal pot haver decretat l’arxivament d’algunes investigacions i haver-ne obert altres. Les 24 diligències penals obertes corresponen a la foto fixa amb dades del 27 d’abril.

Del total d’investigacions penals que hi ha ara mateix obertes a Catalunya, deu estan a càrrec de la fiscalia provincial de Barcelona, quatre de l’àrea de Granollers, 1 de l’àrea de Manresa i Igualada, quatre de l’àrea de Sabadell, dues de la de Terrassa, dues més de la de Mataró i una correspon a la fiscalia provincial de Tarragona.

 


REDACCIÓ13 Març, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El proper dilluns, el Ministeri Fiscal i les defenses exposaran les seves conclusions sobre el judici contra l’excúpula d’Interior arran del referèndum de l’1 d’octubre. A la banqueta dels acusats es troben l’exsecretari general d’Interior, l’exdirector general de la policia catalana i el major i intendenta dels Mossos. Tots ells estan sent jutjats per la seva ‘implicació’ (en major o menor grau) en la celebració del referèndum independentista. Després de pràcticament de tres mesos, el judici arriba a la recta final.

Abans de quedar vist per a sentència, les parts hauran de fer les seves qualificacions definitives. Ho faran d’una manera poc ortodoxa a causa de la crisi del coronavirus. Així, el proper dilluns, els acusats escoltaran les posicions de la Fiscalia i de la defensa per videoconferència des de Barcelona i no a la sala de l’Audiència Nacional.

Segons la providència de la Secció Primera de la Sala Penal dictada aquesta setmana, per la sessió del pròxim dilluns, 16 de març, els acusats i les seves defenses participaran “mitjançant videoconferència des d’un òrgan judicial de la ciutat de Barcelona”.

El tinent fiscal Miguel Carballo

Rebel·lió i no sedició
Aquest dia està previst que el Ministeri Públic es pronunciï sobre la qualificació definitiva. Tot i que ha mantingut durant tot el judici l’acusació per rebel·lió contra Trapero i els excaps dels Mossos Pere Soler i Cèsar Puig, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va subratllar, el primer dia de la vista, que tenen en compte la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del ‘procés’.

El més probable és que el Ministeri Fiscal demani penes ajustades al delicte de rebel·lió i no de sedició com fins ara. Pel major Trapero se sol·licita 11 anys de presó i inhabilitació.

Un cop parli el Ministeri Públic, serà el torn de les defenses, que elevaran a definitiva la seva petició al tribunal de lliure absolució. Una setmana després, el 23 de març, està prevista la presentació dels informes finals de les parts, però el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre el format de la vista aquell dia. Després el judici quedarà vist per a sentència.

 


REDACCIÓ1 Octubre, 2019

La fiscalia demana 26 anys i mig de presó per a un reclús del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, que la matinada del 7 de juny del 2016 va amuntegar els dos matalassos de la cel·la i els va calar foc amb un encenedor.

D’acord amb la fiscalia, l’acció de l’home va obligar a desallotjar tot el segon mòdul del centre. A més, quan el traslladaven a aïllament, va oposar una gran resistència i es va escapar dels funcionaris. L’individu va llençar pedres als funcionaris i va ocasionar destrosses en diversos espais del centre penitenciari amb extintors i estris del gimnàs. Mitja dotzena d’interns van resultar ferits, la majoria per inhalació de fum, i un funcionari va passar gairebé vuit mesos de baixa.

Segons relata el Ministeri Públic, els fets van passar cap a dos quarts de tres de la matinada. L’home, que ocupava una cel·la del mòdul número dos, va amuntegar els dos matalassos que hi havia i hi va calar foc amb un encenedor. En activar-se les alarmes d’incendi, els funcionaris de presons van acudir a la cel·la i en van treure l’acusat inconscient. Com que el fum s’havia propagat pel passadís i fins i tot estava entrant en altres cel·les, el cap de torn va decidir desallotjar-les, per la qual cosa es van obrir les estances i es va ordenar als interns que baixessin al pati.

Un cop desallotjades les cel·les, els funcionaris tenien al reclús ja conscient i entre un reixat per evitar que la resta de presos l’agredissin. En el moment de traslladar-lo a l’aïllament, l’acusat va oferir una gran resistència, es va oposar a ser emmanillat fent força amb els braços i va aconseguir desfer-se dels funcionaris. A un d’ells li va propinar una puntada a les costelles i seguidament se’n va anar corrent pel carrer major.

L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

En aquest vial l’acusat va llençar pedres contra els funcionaris, sense que cap d’elles impactés contra els treballadors, i contra els vidres de les portes dels mòduls dos i tres, que va arribar a trencar. L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

Tot seguit, es va dirigir cap a la zona esportiva, va accedir a la zona de la piscina saltant un mur i, després de trencar dues portes de vidre amb un extintor, va entrar a la zona de musculació on va llençar peces de ferro -de les que s’utilitzen per subjectar les peses- contra les pantalles d’il·luminació del sostre i contra la càmera de videovigilància. L’home va malmetre dues pantalles i el dispositiu d’enregistrament. A més, també va forçar les portes d’accés a la farmaciola i d’accés al lavabo i les dutxes.

El funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital.

Finalment, els funcionaris de presons el van poder reduir, tot i que van haver d’emprar força física i immobilitzar-lo a terra abans de posar-li les manilles atesa la gran resistència que oferia.
L’home va ocasionar danys a les instal·lacions per un import de 1.774 euros. A més, els danys provocats directament com a conseqüència de l’incendi estan valorats en 2.786 euros.

Segons l’escrit del fiscal, almenys cinc interns es van intoxicar per inhalació de fum. A més, un altre pres es va fer mal en topar contra una porta quan desallotjava la cel·la enmig del fum.

Per la seva banda, el funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital. A més, li han quedat algunes seqüeles físiques a la mà.

L’acusat està diagnosticat d’un trastorn inespecífic de la personalitat, trastorn per consum d’alcohol i cocaïna, i trastorn adaptatiu mixt. El dia dels fets va patir un quadre d’agitació psicomotriu i alteracions conductuals que van obligar a ingressar-lo a la unitat hospitalària psiquiàtrica. Malgrat tot, segons la fiscalia aquest episodi no va ser psicòtic, per la qual cosa no tenia afectades les seves capacitats.

El Ministeri Fiscal demana també que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats

El ministeri públic demana per a l’home 18 anys de presó per un delicte d’incendi, 4 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat; 6.000 euros de multa pel delicte de danys; 4 anys de presó per dos delictes de lesions -dos anys per cadascun- i una altra multa de 4.500 euros per cinc delictes de lesions -a raó de tres mesos de multa amb una quota diària de deu euros per cadascun-.

A més, en concepte de responsabilitat civil la fiscalia demana que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats; al funcionari de presons amb 24.200 euros per les lesions i 435.222 euros per les seqüeles, i als sis presos que van resultar ferits amb 1.140 euros en conjunt.

 


REDACCIÓ20 Agost, 2019

El conductor del vehicle en què el febrer del 2018 van morir dues joves a la rotonda de les Gavarres, a Tarragona, s’enfronta a quatre anys de presó. El cas es jutjarà properament en un jutjat penal de Tarragona. 

Segons la fiscalia, el jove no havia obtingut mai el permís de conduir i circulava per la T-11 de forma “manifestament temerària” amb excés de velocitat i sota la influència de begudes alcohòliques. El jove és reincident perquè anteriorment un jutjat de Lleida ja l’havia condemnat per conduir begut i sense carnet.

En l’accident van morir dues joves lleidatanes de 19 i 27 anys, mentre que el conductor va resultar ferit. Tots tres tornaven de celebrar l’aniversari de la noia de més edat a Salou. El Ministeri Públic sol·licita una indemnització per als familiars de les dues víctimes de més de 350.000 euros.

Cap a tres quarts de nou del matí del 3 de febrer del 2018, el vehicle accidentat, un Volkswagen Golf, circulava per l’autovia T-11 en sentit Tarragona en un tram de tres carrils, recte i amb bona visibilitat.

El conductor, Adrián C.R., de 22 anys i nacionalitat romanesa, circulava segons la fiscalia “desatenent les normes més bàsiques reguladores de la seguretat viària, en tenir disminuïdes les facultats necessàries per a una conducció normal en haver ingerit prèviament begudes alcohòliques, en circular a una velocitat superior a la permesa al tram de via i en circular conduint un vehicle a motor sense haver obtingut mai el carnet ni a l’estat espanyol ni al seu país d’origen”.

Tot i els diversos senyals verticals i horitzontals, i les bandes rugoses alertant de la proximitat de la rotonda i de la necessitat de reduir la velocitat, l’acusat no va reaccionar. Segons el relat del ministeri fiscal, en el moment d’incorporar-se a la rotonda de les Gavarres el turisme circulava pel segon dels tres carrils a una velocitat de 117 quilòmetres per hora (amb una variació possible de més o menys 9 km/h) quan el límit de velocitat en aquell tram era de 40 km/h, havent circulat en moments previs a una velocitat de 200 km/h i en sentit contrari a la circulació.

El noi va perdre el control del vehicle, va travessar els tres carrils interiors de la rotonda, va xocar contra la tanca de protecció de formigó, va trencar el mur, va saltar un talús positiu de tres metres d’alçada i va caure finalment per un talús negatiu des d’una alçada de nou metres. Durant la trajectòria de caiguda el vehicle va fer una volta de campana i va caure finalment al voral de l’autovia A-7 en sentit València, que transita per un nivell inferior.

El turisme va quedar bolcat i els tres ocupants van quedar atrapats. La palanca de velocitats estava engranada a la cinquena marxa i el velocímetre es va bloquejar a 145 quilòmetres per hora. Elisenda C.L., una veïna d’Alcoletge de 27 anys, viatjava com a passatgera davantera i Tamara H.G., una veïna de Lleida de 19 anys, com a passatgera posterior dreta. Totes dues duien correctament cordat el cinturó de seguretat, però van morir gairebé a l’acte com a conseqüència de les ferides.

Per la seva banda, l’acusat va ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i els Mossos no van poder practicar la prova d’alcoholèmia al lloc de l’accident. Cap a les onze del matí van fer-li una primera analítica amb finalitats terapèutiques; cap a dos quarts de tres de la tarda es va fer un crivellat de drogues en orina i cap a les cinc es va fer la determinació d’etanol en plasma. Es va obtenir un resultat de 38 mg/dl d’etanol en plasma, amb la qual cosa es va calcular que la concentració d’alcohol en sang en el moment de l’accident havia oscil·lat entre els 1,318 i els 1,862 grams per litre.

Aquesta taxa, segons la fiscalia, va implicar una afectació de la capacitat per a la conducció de vehicles a motor de l’acusat amb símptomes com eufòria i irritabilitat, atenció disminuïda, afectació psicomotora amb aparició d’atàxia, disminució dels reflexos, sobrevaloració de les aptituds, visió deficient estereoscòpica, hiperexcitabilitat i manca d’autocrítica respecte del modus de conducció.

Conductor reincident 
L’acusat havia estat condemnat per sentència ferma del 23 de març de 2015 pel jutjat penal 1 de Lleida per conduir sense haver obtingut mai el permís de conduir i per conduir sota els efectes de l’alcohol. La pena imposada van ser 80 dies de treballs comunitaris i 1 any i un dia de privació del dret a conduir vehicles.

El 9 de març de 2016 es va disposar l’incompliment de les penes de treball en benefici de la comunitat imposades a l’acusat i es va deduir testimoni per un delicte de trencament de condemna. El noi va ser condemnat per aquest motiu a la pena de dotze mesos de multa per sentència ferma de 29 de gener de 2018 -cinc dies abans de l’accident- pel jutjat penal 3 de Lleida.

Segons la fiscalia, els fets constitueixen un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor amb temeritat manifesta en concurs amb un delicte contra la seguretat viària per conduir sota els efectes de l’alcohol; un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle a motor sense haver obtingut un permís o llicència de conducció; i dos homicidis per imprudència.

El ministeri públic hi aprecia l’agreujant de reincidència i sol·licita una pena de quatre anys de presó i sis anys de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors. A més, vol que el conductor assumeixi les costes processals, incloses les de les acusacions particulars.

Pel que fa a la responsabilitat civil, l’acusat o la companyia d’assegurances hauran de pagar 165.000 euros i 185.000 euros, respectivament, als familiars de cada víctima mortal. A més, també hauran de compensar al Ministeri de Foment amb 5.000 euros pels danys ocasionats a la infraestructura de la via i en l’import que es consideri en sentència pel vehicle accidentat, que es va declarar en situació de sinistre total. El turisme era propietat de la mare de la noia de 27 anys i, segons detalla la fiscalia, l’acusat el conduïa “sense autorització ni consentiment de la titular”.


REDACCIÓ24 Maig, 2019

L’alcalde d’El Catllar i candidat d’ERC a la reelecció ha estat denunciat davant la Fiscalia de Tarragona. El denunciant és ni més ni menys que Ilé Gomis regidor republicà del seu equip de govern i actual número 2 de la llista de Junts pel Catllar.

Còpia de la denúncia interposada pel regidor Ilé Gomis

D’acord amb fonts judicials, el regidor es va personar als jutjats el passat dijous, dia 23 de maig, per denunciar que l’actual batlle Joan Morlà no tramita els butlletins de denúncia per infraccions de tràfic que eleven els vigilants municipals. O sigui, Gomis denuncia que no s’enviaven els expedients al departament de Trànsit de la Generalitat perquè això “trauria vots” o es tractaria d’una mesura impopular.

Gomis denuncia que no s’enviaven els expedients al departament de Trànsit de la Generalitat perquè això “trauria vots” o es tractaria d’una mesura impopular

Ilè Gomis hauria relatat al fiscal que els carrers on es cometen les infraccions estan degudament senyalitzats i són els mateixos on s’han produït alguns accidents mortals, almenys dos.

El regidor (republicà i candidat per Junts pel Catllar) va lliurar al Ministeri Fiscal les denúncies dels vigilants municipals i fotos on s’aprecien les infraccions de tràfic que no van ser tramitades ni sancionades. D’acord amb les mateixes fonts, hi hauria almenys uns 120 casos d’expedients no tramitats. L’actitud de l’alcalde podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació.

 

Ilé Gomis és el regidor dERC que ha denunciat l´alcalde

Tot indica que no és la primera vegada que algú denúncia davant la justícia a l’alcalde republicà per aquests fets. Abans que el regidor es personés a Fiscalia per informar d’aquestes presumptes il·legalitats, una altra veïna. Ara caldrà saber quines diligències sol·licitarà el Ministeri Públic i si els fets denunciats pel regidor Ilé Gomis són constitutius d’un il·lícit penal.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2019

En una entrevista  concecida al digital La República Checa, l’alcalde i candidat a la reelecció assegura que no dimitirà a causa del cas Inipro perquè és innocent. 

Josep Fèlix Ballesteros sortint dels jutjats

El cas Inipro està pendent de l’Audiència Provincial de Tarragona. Això després que la Fiscalia hagi fet costat a la interlocutòria d’incoació abreujada del jutge que va instruir el cas. O sigui, el Ministeri Fiscal ha decidit optat per donar suport a les conclusions del jutge Joaquin Elias i ignorar els arguments esgrimits per la defensa dels investigats en els seus recursos. Així, Fiscalia manté els imputats i els delictes que va observar el jutge d’instrucció. 

Ara mateix, la decisió final recau sobre l’Audiència Provincial que haurà de resoldre, en les properes setmanes, els recursos d’apel·lació dels acusats. L’alt tribunal pot optar per l’arxiu total, l’arxiu parcial per a alguns dels implicats o enviar el cas a judici.

Després que l’Audiència resolgui els diferents recursos d’apel·lació pendents arribarà el torn de la Fiscalia presentar el seu escrit d’acusació, on atribuirà a cada un dels investigats els delictes i demanarà les penes de presó oportunes.

En les properes hores, el jutjat podria notificar els implicats de la decisió del Ministeri Fiscal sobre la impugnació dels recursos de reforma

Cal recordar que el cas Inipro està relacionat amb suposades irregularitats comeses a l’hora de contractar una empresa pròxima al PSC. En concret, s’investiga l’adjudicació irregular d’un contracte a l’empresa Inipro, per part de l’Ajuntament de Tarragona, per treballar amb la població nouvinguda. El contracte, del 2010, es va allargar dos anys i per un import de més de 250.000 euros. Segons la interlocutòria del jutge instructor, Josep Fèlix Ballesteros va firmar el pagament de les factures a Inipro tot i les advertències d’il·legalitat.

El jutge sospita que Inipro era un instrument perquè afiliats i simpatitzants del PSC cobressin per fer aquesta tasca

El magistrat del cas Inipro – la presumpta trama de corrupció al voltant de l’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Tarragona – ha acusat els socialistes d’haver desviat una part dels fons destinats a serveis socials a la formació d’un grup de ciberactivistes, que haurien cobrat per promocionar el PSC i l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros a les xarxes socials. El titular del jutjat número 1 de Tarragona sospita que Inipro era un instrument perquè afiliats i simpatitzants del PSC cobressin per fer aquesta tasca.

El jutge quan va escorcollar l’ajuntament

Els delictes
El llistat de presumptes delictes que el jutge considera que hi ha prou indicis per continuar investigant és llarg: alteració de preus públics; falsedat documental; prevaricació; suborn; tràfic d’influències; malversació i abús en l’exercici de la funció pública.

La CUP, que exerceix d’acusació particular, ja ha presentat el seu escrit d’acusació, el qual consubstancia els fonaments del jutge instructor. 

 

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Entrada de l’edifici La Muntanyeta de Tarragona

Dos agents de la Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, es van personar en l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona – La Muntanyeta, per requerir documentació. La presència policial, d’acord amb fonts judicials consultades per aquest digital, està relacionada amb una denúncia d’un particular sobre una campanya de taps de plàstic que es va prolongar del 2012 a finals del 2017.

D’acord amb les mateixes fonts, el familiar d’un dels residents en La Muntanyeta – rebotat amb la direcció del centre – creu que amb els diners dels taps, uns 19.000 euros, no es va remodelar un dels lavabos de la residència ni comprar una grua, tal com s’havia publicitat.

La denunciant va informar la Fiscalia que la direcció de la reputada associació podria haver comès un delicte d’estafa. En la denúncia, s’atribueix al centre la comissió d’altres delictes.

Fonts de La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució

Davant d’aquest escenari, la Fiscalia de Tarragona va ordenar a la Guàrdia Civil que recavés tota la informació i documentació necessàries per esclarir les sospites i conèixer si hi ha o no indicis de delicte.
El centre va sol·licitar al Ministeri Públic més “temps” per poder recopilar la documentació i presentar la memòria econòmica de la inversió dels diners de la campanya dels taps.

Fonts properes a La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució, sobretot perquè tot està comptabilitzat i quadrat. “Aquí no amaguen res i tenim les portes obertes a tothom que vulgui venir a veure el què fem”, ens comenta una font.

Aviat, la direcció de La Muntanyeta lliurarà a Fiscalia tots els comprovants de la inversió que es va fer en les instal·lacions del centre de paràlisi cerebral més reconegut del territori.