23. Abril 2024

Arxius de Miguel Angel Carballo | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Març, 2020
judiciTRperoRC_.jpg

El proper dilluns, el Ministeri Fiscal i les defenses exposaran les seves conclusions sobre el judici contra l’excúpula d’Interior arran del referèndum de l’1 d’octubre. A la banqueta dels acusats es troben l’exsecretari general d’Interior, l’exdirector general de la policia catalana i el major i intendenta dels Mossos. Tots ells estan sent jutjats per la seva ‘implicació’ (en major o menor grau) en la celebració del referèndum independentista. Després de pràcticament de tres mesos, el judici arriba a la recta final.

Abans de quedar vist per a sentència, les parts hauran de fer les seves qualificacions definitives. Ho faran d’una manera poc ortodoxa a causa de la crisi del coronavirus. Així, el proper dilluns, els acusats escoltaran les posicions de la Fiscalia i de la defensa per videoconferència des de Barcelona i no a la sala de l’Audiència Nacional.

Segons la providència de la Secció Primera de la Sala Penal dictada aquesta setmana, per la sessió del pròxim dilluns, 16 de març, els acusats i les seves defenses participaran “mitjançant videoconferència des d’un òrgan judicial de la ciutat de Barcelona”.

El tinent fiscal Miguel Carballo

Rebel·lió i no sedició
Aquest dia està previst que el Ministeri Públic es pronunciï sobre la qualificació definitiva. Tot i que ha mantingut durant tot el judici l’acusació per rebel·lió contra Trapero i els excaps dels Mossos Pere Soler i Cèsar Puig, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va subratllar, el primer dia de la vista, que tenen en compte la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar als líders del ‘procés’.

El més probable és que el Ministeri Fiscal demani penes ajustades al delicte de rebel·lió i no de sedició com fins ara. Pel major Trapero se sol·licita 11 anys de presó i inhabilitació.

Un cop parli el Ministeri Públic, serà el torn de les defenses, que elevaran a definitiva la seva petició al tribunal de lliure absolució. Una setmana després, el 23 de març, està prevista la presentació dels informes finals de les parts, però el tribunal encara no s’ha pronunciat sobre el format de la vista aquell dia. Després el judici quedarà vist per a sentència.

 


RICARD CHECA4 Març, 2020

La desfilada de comissaris dels Mossos d’Esquadra per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares continua. Els responsables policials, citats com a testimonis en el judici contra la cúpula d’Interior, intenten aportar ‘llum’ a l’estratègia emprada durant el procés i celebració del referèndum. Curiosament, en el dia d’avui hem sentit com la defensora del major Trapero i alguns comandaments referir-se a la consulta independentista com “referèndum il·legal”.

En la jornada d’avui, la defensa i l’acusació s’han endinsat en qüestions tècniques i de planificació. L’interrogatori més contundent i també més ‘bronco’ ha estat sens dubte el de l’intendent Miquel Justo Medrano, que en 2017 exercia les funcions de cap d’operacions de la Comissaria d’Informació dels Mossos. El responsable policial, amb tranquil·litat, amb un discurs perfecte i un discurs molt ben preparat, ha compartit amb el tribunal el dispositiu que s’havia dibuixat per l’1 d’octubre.

Ha dit que tot estava preparat pensant en la col·laboració entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Una cooperació que va acabar explotant quan el Diego Pérez de los Cobos va decidir no respectar el pacte establert. El caos va acabar imposant-se quan tant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van decidir actuar pel seu compte, al marge dels Mossos.

La policia catalana, en adonar-se que l’havien marginat ha decidit dissenyar la seva pròpia estratègia d’actuació, “canviant el mètode”. Havia prioritzat on era més fàcil actuar ja sigui per l’escassa presència de votants o altres condicionants.

Els agents d’informació també van dedicar més atenció als grups independentistes radicals, l’extrema dreta i els antisistema. Un dels punts de major preocupació era el Port de Barcelona per la important presència dels antiavalots de la policia espanyola.

L’advocada del major Trapero ha estat molt incisiva en el seu qüestionari, però permetia que el testimoni acabés el seu raciocini, que matisés i aportés informació de calibre per entendre el funcionament d’aquests dispositius especials. Justo Medrano ha estat generós en els detalls. Ha recordat que s’havien comissat 423 urnes i tancat més de 110 centres. Ha deixat clar que mai no ha donat ni ha rebut ordres per vigilar, perseguir o espiar guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

Interrogatori ‘bronco

Justo Medrano abandonant l’Audiència Nacional

Arribat el torn de preguntes del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo, l’escenari ha canviat radicalment. Les maneres i l’actitud del representant del Ministeri Fiscal ha contribuït a un interrogatori bronco i poc adequat i aconsellable.

A banda d’interrompre constantment el testimoni, Carballo, amb l’únic propòsit d’exemplar l’intendent en una alguna contradicció, ha protagonitzat un moment veritablement desagradable. El nerviosisme ha guanyat terreny. El rum-rum entre el públic – on a més de dirigents dels Mossos hi havia una trentena d’estudiants de Dret i d’ADE de les Universitats Carlos III i Complutense – s’ha fet notar. El fiscal feia preguntes però no esperava les respostes (“Me lo ha parecido entender. Es igual” o Sí, sí, diga… Es igual”). Carballo tenia un objectiu clar i mentre no assolia el propòsit menystenia la declaració de l’intendent.

Però, el fiscal pensava que Justo Medrano seria més de domesticar i no ha estat així. S’ha mostrat dur i inamovible. “Com ja li he dit”, “Insisteixo”, “Em reitero”, “Repeteixo”, “Si em permet contestar”… Aquestes han estat algunes de les frases fetes servir per ‘calmar’ la poca amabilitat i sensibilitat del fiscal que ha arribat a dir que no entenia l'”actitud” del sotscap de la comissaria d’Informació dels Mossos.

El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo

Ha insistit perquè el mosso respongués amb un sí o no si la policia catalana tenia “la certesa que els organitzadors intentarien fer el referèndum” i si hi havia “l’esperança que amb les accions policials que s’havien preparat no s’arribaria a celebrar el referèndum”.

Davant la persistència incomprensible del fiscal, la magistrada i president del tribunal, Concepción Espejel ha hagut d’intervenir-hi ordenant que es deixés que el testimoni acabés el seu raonament i que contestés a les preguntes formulades. Però, Carballo insistia en la seva ruta de cercar contradiccions encara que, de vegades, les seves preguntes o apreciacions estaven fora de lloc o mereixien una radical reprovació. Segurament el fiscal s’està desesperant perquè el seu relat comença a fer aigües per tot arreu. I això, és clar, provoca nervis i neguit…

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
coronel_cobos.jpg

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha arribat a l’Audiència Nacional amb pas ferm i disposat a no deixar ningú indiferent. Ha entrat en les instal·lacions judicials saludant als agents de la Policia Nacional, els quals es quadraven al seu pas. A la sala, el coordinador policial de l’1 d’octubre s’ha arribat a sentir còmode. Les preguntes del Fiscal, en alguns casos, conduint el sentit de la resposta.

El guàrdia civil ha carregat i de valent contra el major dels mossos, Josep Lluis Trapero, qui, assegut al costat de la seva defensora, no parava de prendre notes en una llibreta.

Durant la seva declaració, de los Cobos ha posat en evidència la mala relació que manté amb Trapero. Ha parlat de la desconfiança que existia aleshores perquè al seu entendre el major es va alinear amb Carles Puigdemont durant la preparació i celebració de la consulta independentista del 2017.  De los Cobos ha titllat Carles Puigdemont de “piròman”.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes

Pérez dels Cobos va posar l’accent en el permanent interès d’uns i altres – Govern i policia catalana – a salvaguardar la convivència i els drets dels ciutadans per sobre de qualsevol altre objectiu. “Puigdemont va dir que una interlocutòria judicial no podia trepitjar drets ciutadans. Li vaig demanar que desconvoqués i va dir que ja sabia el que fer. Em va sorprendre que Trapero no fes la petició. Semblava alineat. No va dir que ja l’hi hagués demanat”, ha assegurat.

En la seva opinió, el cap dels Mossos no va fer res per impedir el referèndum que ell sabia que era il·legal. “Els mossos insistien a prioritzar la convivència, la seguretat i l’ordre públic”. Aquest fet es va traduir en una mena de diàleg de sords, una contínua incomprensió mútua que va dificultar les coses.

Si jo hagués tingut el comandament, la meva primera decisió hauria estat apartar el major Trapero perquè de forma permanent posava bastons a les rodes”, ha dit de los Cobos que ha precisat que la seva tasca de coordinació mai va implicar el comandament. “Em volen donar més importància donant-me una funció que no em corresponia”, ha ironitzat en clara referència a un dels arguments de defensa de Trapero, que s’escuda en un fracàs generalitzat del pla que no pot atribuir exclusivament als Mossos sinó a tot l’operatiu.

Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas

El coronel ha insistit en la (mala) relació que va mantenir des d’un inici amb el major Trapero. Va atribuir el malestar del major a la seva persona, que va quedar clar en continus “desaires” personals, en el fet que el cap de la policia catalana li veia “com una ingerència”. També va criticar el seu pla per enfrontar-se a l’1-O ideat -va explicar- com si allò fos un “esdeveniment normal” i no la convocatòria il·legal d’un referèndum.

El comportament de Trapero va consistir sempre a “no demanar ajuda”. Sempre va considerar que es bastava ell sol per fer front a l’operatiu i que comptava amb efectius “suficients”. Malgrat l’evolució dels esdeveniments, “no va canviar d’actitud ni va fer cap petició de suport”. “Mai vam pensar que es pogués arribar al nivell d’inacció a què es va arribar l’1-O”, ha prosseguit, abans d’afegir: “No hi va haver col·laboració en cap cas”.

Per això, segons la visió del coordinador del dispositiu de l’1-O, aquella jornada es van topar amb uns “criteris d’actuació inadequats” dissenyats per la policia catalana, amb un sistema de reforç policial “ineficaç”, amb “mitjans insuficients” i amb una filtració constant dels seus plans als convocants, “que sabien com era l’escenari que anaven a trobar-se”.

“Els binomis de mossos desplaçats als col·legis no van fer res i no es veien unitats d’intervenció dels Mossos per enlloc”, ha continuat de los Cobos, que ha descrit com en molts punts de la comunitat s’aplaudia als agents autonòmics per la seva actitud “reticent”.

Ha considerat que els Mossos van actuar amb “passivitat” durant el procés i que, fins i tot, “van obstruir” l’actuació de la resta de cossos de seguretat de l’Estat; ha alineat a l’excap de la policia catalana amb els dirigents secessionistes; i ha afirmat que els acusats mai van sol·licitar ajuda per reforçar-se en aquelles jornades. O sigui, de los Cobos té clar que el màxim responsable és Trapero.

L’interrogatori continua demà a partir de les 10 del matí.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_trist.jpg

L’exmàxim responsable dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, s’ha enfrontat a la segona tanda de preguntes del Ministeri Fiscal. Miguel Ángel Carballo, tal com va passar aquest dilluns, ha estat incisiu i contundent en les preguntes formulades a Trapero, el qual està acusat de rebel·lió arran dels preparatius del referèndum independentista.

Trapero ha continuat responent a la Fiscalia

Si les preguntes en aquesta fase del procés són importants, les respostes encara ho són més. Cal ser clar i concís. El major sap que s’hi juga molt en aquest judici, tant en l’àmbit professional com personal. Li demanen 11 anys de presó i inhabilitació. Per aquest motiu, fins i tot les comes guanyen rellevància.

L’interrogatori del fiscal ha tingut un moment hilarant. Anecdòtic. Trapero ha corregit un error de traducció del català al castellà que canviava veritablement el sentit de la frase.

Durant l’interrogatori, el representant de la Fiscalia li ha preguntat sobre un correu electrònic rebut pel major el 25 de setembre de 2017 i enviat pel comissari dels Mossos Luís Ferran López.  En l’e-mail, segons Carballo, Ferran López deia “Ja! Tenim pistes del contingut de la 5/2017”. Trapero ha rectificat immediatament el fiscal, apuntant que el “ja” no era un riure, sinó que es tradueix com “ya”, quedant la frase en “Ja tenim pistes del contingut de la 5/2017”.

El fiscal Miguel Ángel Carballo

“Bé, és que literalment és el que està transcrit. No sé si és un ‘ja’ col·loquial”, ha apuntat Caballero. Trapero, de nou, ha remarcat que es tracta d’un error de traducció, ja que no és un riure, sinó l’adverbi temporal “ja”.

Trapero ha admès durant la sessió d’avui que va informar l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, a l’exsecretari general César Puig i a l’exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l’1-O, encara que ha precisat que les va complir.

El major ha reconegut que va posar en coneixement de Forn – condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó – a Puig i Soler – que igual que el major afronten una petició d’11 anys de presó – el contingut de les instruccions de la Fiscalia per evitar l’1-O, tot i que algunes d’elles eren secretes.

V Í D E O