REDACCIÓ23 Juliol, 2019
Avui us presento una obra de la qual jo tinc por, la toco molt poc i intento no mirar-la, tot i que sempre la tinc al pensament. Es tracta d’una màscara d’altar d’Eshu, un Orisha dels Yoruba de Nigèria, per a mi unes obres perilloses pel que representen i són. Aquestes obres es posen als altars de culte on se’ls fan rituals i ofrenes en honor a la deïtat.
Eshu és un dels Orishas més estimats pel poble, però també un dels més respectats i temuts. Aquest es troba als camins, als llocs on es prenen decisions fent entremaliadures amb la funció de ser el guia.
Molts pensen que aquest és una deïtat dolenta, ja que té la capacitat de pertorbar i causar el mal allà on s’ho proposa. Pot fer que els seus enemics es destrueixin entre ells sense ell patir, pot manipular les ments… A occident molts l’han caracteritzat com el dimoni del poble Yoruba, tot i que no ho és, ni s’apropa. Eshu és qui cuida de tu al camí, qui t’ajuda a escollir la ruta a seguir, qui ensenya amb petites entremaliadures el millor per a tu.
“Amb els meus riures, amb la meva paciència i amb la meva saviesa penso canviar el món, tant s’hi val qui es posi davant. El canviaré”
Segons la cultura tradicional dels Yoruba va ser l’únic Orisha que mai va trair ningú, a més, és qui s’encarrega de transformar la mala sort en bona i qui elimina les catàstrofes o dificultats de la nostra vida.
Eshu realitza la feina d’un professor o un mestre per ensenyar a les persones les dificultats del camí i que aquest aprengui per ell mateix quina és la seva ruta, podríem pensar que Eshu és la materialització de l’educació de forma ritual.
“A les nits de confusió, quan ho tinc tot cara avall és ell qui m’ajuda en l’elecció del meu camí a seguir. Confio en ell, confio en mi”
Eshu ens porta una lliçó de vida; Moltes vegades caiem, patim i ens fem mal, però no ho hem de veure com quelcom dolent, sinó com un aprenentatge en el nostre camí. Com va dir Friedrich Nietzsche: “El que no em destrueix em fa més fort”.
