Arxius de Màscares d'en Jesus | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Febrer, 2020
jesus_arjona-1-1280x922.jpg

El passat dijous vaig aparèixer al programa del canal 33, “A4mans” produït per “Enganxats” titulat “Passió”, dirigit per Xavier Calderó i Antoni Tolmos. Es tracta d’un programa on s’aborda les vides de persones amb experiències vitals particulars a través de la música que ha marcat la seva vida, que es interpretada pel pianista i compositor Antoni Tolmos.

Aquest programa, amb un total de 8 capítols, ha viatjat per tota Catalunya visitant espais on els protagonistes se senten identificats… A Tarragona, el capítol que van dedicar a la meva persona es va gravar a l’Espai Nautilus, ubicat al Carrer Reding, 9. No obstant també vam rodar al Club de Tenis Tarragona, al Tinglado 1 del Port de Tarragona i a la Pineda.

En aquest capítol, que comparteixo amb el César Marcos, es poden descobrir algunes de les meves parts menys públiques i moltes de les històries vitals que han marcat el transcurs de la meva vida. A més a més  es poden veure un gran nombre d’obres de la meva col·lecció: entre elles… la meva primera màscara, la qual vaig adquirir quan tenia només 9 anys.

D’altra banda hi ha dues actuacions: una de la cantant María Arjona, la meva germana; i una altra de l’espectacle “Dando vida” dirigit per mi junt amb el conjunt de dansa “Afrikando”.

MIRA EL PROGRAMA  AQUI

 


REDACCIÓ12 Novembre, 2019
jesus_arjona-1-1280x1707.jpg

El poder és quelcom que durant molt temps ha sigut apreciat i perseguit per tothom, símbol i sinònim de riquesa ha sigut desitjat per totes les civilitzacions en tots els temps. Ha corromput infinitat de ments, portant a consumir-los fins a fer-los desaparèixer, però també ha fet que fruit d’ell i de l’empoderament insensat d’aquells que el posseïen moltes persones desapareguessin.

“Apoltronats a la seva cadira i amb el poder als seus peus, encara es veuen amb el dret a  manar”

El poder és una eina que ens pot fer el mateix que fa un ganivet: ens pot ajudar en el nostre dia a dia amb els aliments i per tant donar-nos menjar; però també es pot fer un mal ús, ens pot convertir en la seva víctima, provocant-nos greus ferides o bé acabar amb nosaltres.

En aquests moments el poder està sent quelcom que es mou molt, que tothom vol i que sembla que ningú apreciï pel que realment serveix, per ajudar al poble.

En molts països europeus i extraeuropeus la possessió del poder per dirigents tirans ha provocat caos: sang, suor i llàgrimes. Aquests fets no cal que es repeteixin en els nostres temps.

La màscara que us presento avui és dels Songye de la República Democràtica del Congo i s’anomena Kifwebe, que vol dir en la llengua d’origen “màscara” i es caracteritza per tenir infinitats d’estries i cicatrius fent referència a aquell que és savi, a aquell que ha viscut, a algú que té una experiència de vida important i normalment també aquell que governa.

“L’Humà és l’únic animal que s’entrebanca amb la mateixa pedra dues vegades”

Aquestes obres s’utilitzen en diferents rituals: encarnant a un esperit vol fer fora la maldat, vol cridar la bonança del poble, vol fer fugir i espantar els enemics humans… però hi ha textos que la relacionen amb el poder i asseguren que s’utilitzen per entronitzacions i que quan balla és el governador qui la porta donant exemple a tots els membres del poblat.

Aquestes obres han sigut fruit de molts desitjos per part dels col·leccionistes de tots els temps, des dels primers fins als actuals, sent fins i tot font d’inspiració pels pintors de principis del segle XX.

Alguna vegada heu vist un governador occidental en públic afectat per qualsevol malaltia o amb símptomes d’haver patit un entrebanc de salut? És més, en moltes civilitzacions el governador és un ésser que toca la divinitat i que no pot estar afectat per res del terrenal. Havent dit això ara ho comparo amb la màscara que avui us he presentat, una màscara amb una presència molt imponent i que no deixa a ningú indiferent. Ella presenta cicatrius fruit del pas del temps, símbol d’estatus per a la societat Songye i simbolitza a un governador o una força de poder pels Songye. Igual que els nostres governadors… amb camises, vestits d’home, cotxes, cases de primera categoria, amb uns sous no terrenals… amb un munt de privilegis, però sense cap obligació, ja que, no governen, mal governen.

Pel poble africà aquell que ha viscut molt, qui ha patit, qui ha tingut moltes experiències és aquell que està preparat per governar, qui pot mostrar-se sobirà respecte als altres i qui vetllarà pel benestar dels membres de la comunitat. En cap cas ells pensarien a ser els més beneficiats de la societat.

“Que el poder sigui la vostra eina, mai el vostre fi”

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
jesus_arjona-1280x861.jpg

Cada any, cada mes, cada setmana, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon perdem, ens fan mal, ens peguen, ens violen, ens maten. Cada vegada que una dona pateix, nosaltres, els que som de veritat, també patim.

Avui amb el cos totalment nuu amb una única tela que ens cobreix ens sentim empoderats i homes íntegres per parlar amb paraules clares, amb valentia, masculinitat, força…uns valors que no es troben en els fets que dia a dia es produeixen.

La figura de l’home aquests dies es veu ressentida perquè està havent-hi una infinitat de desequilibrats que es pronuncien amb actes en contra de la font de la nostra vida, elles. Això ens fa mal a tots. Em fa patir, visc malament, pensant que el gènere al qual pertanyo és el principal encarregat de fer aquests actes que van contra de qualsevol principi humà.

“Als que feu mal, maleïts sigueu, desapareixeu, que les flames de l’infern us atrapin i que ni el dimoni us vulgui. Que mai torneu a aixecar el cap”

Avui us presento una obra dels Baule de Costa de Marfil que rep el nom de Blolo bian i exemplifica a un home ideal, sense cap maldat, que es comporta com un humà i que cuida de tot el poblat. Aquest es presenta nuu, sense res que amagar, i amb escarificacions per tot el cos, símbols de ser un home respectable pels seus actes. Aquestes obres són portades per les dones que s’encarreguen de cuidar-lo com si es tractés del seu cònjuge.

“Aquells que es mostren amb el cos nu, són els que no tenen res que amagar, els que es senten forts, aquells que mai es rendiran a la lluita”

 


REDACCIÓ7 Maig, 2019
Jesus_arjona_noia-1280x1094.jpg

Moltes vegades tots ens hem trobat en una situació que ens ha deixat ancorats i que no ens ha permès continuar endavant i que, segurament, recordarem com un moment difícil tot i que no necessàriament dolent. En aquests moments haureu aprés quelcom del problema, haureu vist qui us ha escoltat, com heu d’afrontar allò… Segurament haureu guanyat més que perdut.

“Estic encallat. Tant en el que faig, en el que sóc, en el que no sóc, en lo professional, en l’amor… en la vida”

Precisament avui parlo d’una peça que cobra la forma d’una àncora. Es tracta d’un valor monetari dels Kwele de Gabón i rep el nom de “Zong”. Molts la coneixen com a “moneda papallona”, tot i que altres asseguren que es tracta de la representació d’una àncora, motiu que els Kwele adoptaven per a representar la figura del colonitzador europeu a les seves terres.

Aquestes àncores que van topar en un moment donat amb les costes del continent africà per primera vegada al S. XV, van ser les que van fer encallar al poble africà. Les àncores d’unes persones que van voler aprofitar-se de la riquesa d’un continent enorme i que van massacrar infinitat de pobles nadius i que a dia d’avui, tot i que a molts no els hi agradi, encara ho segueixen fent, seguim sent colonitzadors.

“Encallada a la costa et vaig trobar, com si fossis una sirena. Cap a casa et vaig portar i des de llavors tot ho vaig oblidar”

No sempre és dolent parar, ni totes les vegades que una àncora sortia del vaixell per acabar al fons del mar, fent que aquest no es mogués, van ser motiu de tragèdia, tot i que en aquest moment de la nostra història van tenir un paper decisiu.

Quan tingueu àncores que us lliguen els peus, quan no us pugeu moure, quan esteu tan bloquejats com ho han estat algunes persones d’arreu del món i de totes les sensibilitats i cultures durant molt de temps; m’agradaria que talléssiu la corda que subjecta l’àncora, i si vosaltres no podeu, demaneu ajuda a amics, familiars…

“I si no em coneixeu encara, feu-ho, jo tallaré la vostra corda!”

 

 


REDACCIÓ20 Març, 2019
jesus_2-1.jpg

“Quan les coses no vagin bé, jo hi seré; tot allò que facis, ho veure, no importa on et trobis, no existeixen límits per a mi… allò que et faci mal m’ho emportaré. Estimat, viu tranquil.”

 

A la vida hi ha moments molt bons però també n’hi ha d’altres d’allò més durs i, tots, tant se val el nostre origen, els hem de viure. Els moments bons sempre reconforten i porten alegria al nostre dia a dia, i els moments durs trenquen les nostres vides i moltes vegades ens allunyen de tothom a qui estimem.

Els símbols i els gestos que adopten les dones durant aquests funerals acostumen a ser, entre altres, com els que fa l’obra; amb els dos braços al cap i amb una mirada trista fruit d’aquesta pèrdua.

Avui us vull presentar l’obra més bonica i especial de la meva col·lecció. Aquella que miro quan les coses no van bé i sé que a partir de llavors canviaran. Una escultura que es va fer fruit del patiment i, possiblement, una de les obres més generoses del continent africà. Aprecieu-la.

Es tracta d’una bateba Yadawora dels Lobi de Burkina Faso. Aquesta obra representa una dona afectada per la pèrdua d’un familiar durant el funeral. Als rituals funeraris, les dones acostumen a rodejar el difunt fent mostres de patiment i de protecció. Els símbols i els gestos que adopten les dones durant aquests funerals acostumen a ser, entre altres, com els que fa l’obra; amb els dos braços al cap i amb una mirada trista fruit d’aquesta pèrdua.

Els Lobi fan una escultura per representar divinitats amb la funció de protegir els seus propietaris contra qualsevol mal. Les Yadawora tenen una funció realment impactant per la nostra societat occidental. Traspassat un cert temps de la defunció d’una persona, aquesta serà adoptada pel familiar al seu altar de casa amb la finalitat de recordar el difunt i, que aquest individu afectat per una mort traspassi el dol definitivament. Podríem dir que tenen la funció d’absorbir la tristesa per a que el seu propietari passi el seu recorregut vital tranquil i sense patiment, sent elles les que patiran per ell.

És impressionat l’enginy i la generositat dels Lobi en quant a aquest tema. La creació d’una obra que s’encarregui d’atrapar la tristesa per tal que els vius no pateixin i materialitzar una cara trista i patint, va més enllà de tot el que nosaltres tenim al cap.

Creieu-me quan dic que ella us atraparia. No es pas una obra qualsevol.

“Jo hi seré sempre, tu ja mai patiràs”.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter