Arxius de Màscares d'en Jesus | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Juliol, 2019
jesus_arjona-1280x861.jpg

Cada any, cada mes, cada setmana, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon perdem, ens fan mal, ens peguen, ens violen, ens maten. Cada vegada que una dona pateix, nosaltres, els que som de veritat, també patim.

Avui amb el cos totalment nuu amb una única tela que ens cobreix ens sentim empoderats i homes íntegres per parlar amb paraules clares, amb valentia, masculinitat, força…uns valors que no es troben en els fets que dia a dia es produeixen.

La figura de l’home aquests dies es veu ressentida perquè està havent-hi una infinitat de desequilibrats que es pronuncien amb actes en contra de la font de la nostra vida, elles. Això ens fa mal a tots. Em fa patir, visc malament, pensant que el gènere al qual pertanyo és el principal encarregat de fer aquests actes que van contra de qualsevol principi humà.

“Als que feu mal, maleïts sigueu, desapareixeu, que les flames de l’infern us atrapin i que ni el dimoni us vulgui. Que mai torneu a aixecar el cap”

Avui us presento una obra dels Baule de Costa de Marfil que rep el nom de Blolo bian i exemplifica a un home ideal, sense cap maldat, que es comporta com un humà i que cuida de tot el poblat. Aquest es presenta nuu, sense res que amagar, i amb escarificacions per tot el cos, símbols de ser un home respectable pels seus actes. Aquestes obres són portades per les dones que s’encarreguen de cuidar-lo com si es tractés del seu cònjuge.

“Aquells que es mostren amb el cos nu, són els que no tenen res que amagar, els que es senten forts, aquells que mai es rendiran a la lluita”

 


REDACCIÓ7 Maig, 2019
Jesus_arjona_noia-1280x1094.jpg

Moltes vegades tots ens hem trobat en una situació que ens ha deixat ancorats i que no ens ha permès continuar endavant i que, segurament, recordarem com un moment difícil tot i que no necessàriament dolent. En aquests moments haureu aprés quelcom del problema, haureu vist qui us ha escoltat, com heu d’afrontar allò… Segurament haureu guanyat més que perdut.

“Estic encallat. Tant en el que faig, en el que sóc, en el que no sóc, en lo professional, en l’amor… en la vida”

Precisament avui parlo d’una peça que cobra la forma d’una àncora. Es tracta d’un valor monetari dels Kwele de Gabón i rep el nom de “Zong”. Molts la coneixen com a “moneda papallona”, tot i que altres asseguren que es tracta de la representació d’una àncora, motiu que els Kwele adoptaven per a representar la figura del colonitzador europeu a les seves terres.

Aquestes àncores que van topar en un moment donat amb les costes del continent africà per primera vegada al S. XV, van ser les que van fer encallar al poble africà. Les àncores d’unes persones que van voler aprofitar-se de la riquesa d’un continent enorme i que van massacrar infinitat de pobles nadius i que a dia d’avui, tot i que a molts no els hi agradi, encara ho segueixen fent, seguim sent colonitzadors.

“Encallada a la costa et vaig trobar, com si fossis una sirena. Cap a casa et vaig portar i des de llavors tot ho vaig oblidar”

No sempre és dolent parar, ni totes les vegades que una àncora sortia del vaixell per acabar al fons del mar, fent que aquest no es mogués, van ser motiu de tragèdia, tot i que en aquest moment de la nostra història van tenir un paper decisiu.

Quan tingueu àncores que us lliguen els peus, quan no us pugeu moure, quan esteu tan bloquejats com ho han estat algunes persones d’arreu del món i de totes les sensibilitats i cultures durant molt de temps; m’agradaria que talléssiu la corda que subjecta l’àncora, i si vosaltres no podeu, demaneu ajuda a amics, familiars…

“I si no em coneixeu encara, feu-ho, jo tallaré la vostra corda!”

 

 


REDACCIÓ20 Març, 2019
jesus_2-1.jpg

“Quan les coses no vagin bé, jo hi seré; tot allò que facis, ho veure, no importa on et trobis, no existeixen límits per a mi… allò que et faci mal m’ho emportaré. Estimat, viu tranquil.”

 

A la vida hi ha moments molt bons però també n’hi ha d’altres d’allò més durs i, tots, tant se val el nostre origen, els hem de viure. Els moments bons sempre reconforten i porten alegria al nostre dia a dia, i els moments durs trenquen les nostres vides i moltes vegades ens allunyen de tothom a qui estimem.

Els símbols i els gestos que adopten les dones durant aquests funerals acostumen a ser, entre altres, com els que fa l’obra; amb els dos braços al cap i amb una mirada trista fruit d’aquesta pèrdua.

Avui us vull presentar l’obra més bonica i especial de la meva col·lecció. Aquella que miro quan les coses no van bé i sé que a partir de llavors canviaran. Una escultura que es va fer fruit del patiment i, possiblement, una de les obres més generoses del continent africà. Aprecieu-la.

Es tracta d’una bateba Yadawora dels Lobi de Burkina Faso. Aquesta obra representa una dona afectada per la pèrdua d’un familiar durant el funeral. Als rituals funeraris, les dones acostumen a rodejar el difunt fent mostres de patiment i de protecció. Els símbols i els gestos que adopten les dones durant aquests funerals acostumen a ser, entre altres, com els que fa l’obra; amb els dos braços al cap i amb una mirada trista fruit d’aquesta pèrdua.

Els Lobi fan una escultura per representar divinitats amb la funció de protegir els seus propietaris contra qualsevol mal. Les Yadawora tenen una funció realment impactant per la nostra societat occidental. Traspassat un cert temps de la defunció d’una persona, aquesta serà adoptada pel familiar al seu altar de casa amb la finalitat de recordar el difunt i, que aquest individu afectat per una mort traspassi el dol definitivament. Podríem dir que tenen la funció d’absorbir la tristesa per a que el seu propietari passi el seu recorregut vital tranquil i sense patiment, sent elles les que patiran per ell.

És impressionat l’enginy i la generositat dels Lobi en quant a aquest tema. La creació d’una obra que s’encarregui d’atrapar la tristesa per tal que els vius no pateixin i materialitzar una cara trista i patint, va més enllà de tot el que nosaltres tenim al cap.

Creieu-me quan dic que ella us atraparia. No es pas una obra qualsevol.

“Jo hi seré sempre, tu ja mai patiràs”.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter