Arxius de marroc | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Març, 2020
saloua_cara-1280x960.jpg

Saloua Bichri es la primera mujer que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona, Lleida y Aragón. Es una defensora nata de los derechos de la mujer. Entiende que la cultura, la religión o el origen no pueden ser motivo para alimentar discriminaciones. Considera que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia i la convivencia entre los dos pueblos. La diplomática agradece el cariño que ha recibido de las autoridades. Su gran objetivo es dar a conocer su país y acabar con algunos estereotipos que están fundados, muchos de ellos, en el desconocimiento. Saloua Bichri que ya dejado huella a Tarragona por su personalidad trabaja de forma incansable para mantener la hermandad entre Tarragona i Marruecos, alejada de las polémicas políticas. Cree que el respeto y el cariño superan todas las dificultades y generan Paz.

Hace un poco más de un año que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona. ¿Cómo definiría su estancia aquí?
En primer lugar, agradezco a mi ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo, al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad. Mi trabajo en este tiempo se ha centrado en hacerme una composición de lugar, en escuchar y atender las demandas de la comunidad marroquí, así como en mantener un diálogo permanente con las autoridades locales, civiles e institucionales ante las que estoy acreditada como representante de mi país.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí.

Desde el primer día, he abierto las puertas de este Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Cuáles son las principales preocupaciones y reivindicaciones de los ciudadanos magrebíes, en Tarragona?
No sé exactamente la situación de los ciudadanos magrebíes que, como sabe, aparte de Marruecos, el Magreb lo componen otros países del Norte de África. En concreto y en lo que a mis compatriotas marroquíes se refiere, le puedo decir que los problemas más acuciantes, al igual que para los españoles, son los derivados del trabajo, la vivienda, la salud, la educación y naturalmente el cómo afrontar las diferencias culturales, sociales, religiosas y de convivencia cotidiana entre vecinos.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia

Naturalmente afrontamos estas demandas informándoles lo más exactamente posible sobre sus derechos y obligaciones en este país, y en su caso acompañándoles en los tramites administrativos ante las autoridades locales, ya que no en pocas ocasiones a los problemas generales se suman los de conocimiento del idioma o de normas o costumbres que lógicamente a veces son diferentes a las nuestras.

¿Cuál es la principal misión de su equipo en Tarragona?
Nuestro personal está muy familiarizado con su entorno, lo que hace que su misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento hacen que mi misión esté a la altura de lo que mi país espera de mi labor aquí.

Apuesta por la Cultura
Usted apoya mucho la Cultura entre los dos pueblos, ¿cree que es importante para su cohabitación?
Yo le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz.

Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

El día 13 de marzo organiza un encuentro para celebrar el Día de la Mujer. Marruecos tiene muchas mujeres cónsules en España e incluso una Embajadora. ¿Eso significa que su país está apostando también por dar a la mujer el papel que se merece en una sociedad moderna?
Ya el pasado año celebramos en Tarragona el Día de la Mujer y fue un éxito total que nos desbordó en participación, emoción y convivencia entre ambos pueblos. Por ello, este año queremos repetir y aportar una vez más nuestro compromiso con la sensibilización de nuestras sociedades de forma que pongamos en valor el trabajo de la Mujer y su aportación al bienestar y desarrollo de la sociedad.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo

Si no me equivoco, Marruecos tiene más personal diplomático femenino destinado en España que España en Marruecos, por lo que en ese sentido nuestro país no hace una apuesta como tal, sino que hace una política activa que ya hace años Su Majestad el Rey Mohammed VI está llevando a la práctica en todos los campos de la administración marroquí.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo.

¿Cuáles son las principales dificultades para que la mujer musulmana se adapte a nuestra sociedad?
Yo quitaría las palabras “dificultad” y “adaptación”, y comenzaría diciendo facilidades y respeto mutuo por lo y el diferente, ya que con ello facilitamos de entrada la convivencia.

En primer lugar, somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas, ya que aparte del culto religioso que, como sabe, forma parte del mismo tronco, poco o nada nos diferencia en cuanto a la condición de mujer se refiere.

Somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas

¿No sería mucho mejor hacer un planteamiento desde lo que nos une como mujeres? ¿Esa adaptación a la que usted alude no sería más enriquecedora vista como una complementariedad de dos culturas? Fíjese que si une desde el respeto mutuo el conocimiento de unas y otras el resultado es una suma de riqueza cultural privilegiada que pueden tener ambas sociedades.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia.

Acojida fantástica
Usted es la primera mujer cónsul en Tarragona, ¿Ha sido fácil integrarse, ¿La han acogido bien?

Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no sea la última y en eso concentro también mi esfuerzo personal y profesional.

En mi caso ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. No se trata de integración que pienso es una acepción de asimilación, algo que en la sociedad del siglo 21 creo que debemos superar. En ese sentido la acogida ha sido fantástica y el respeto que desde la diferencia me otorgan cada día tanto los y las tarraconenses como mis compatriotas hacen que me sienta una marroquí orgullosa de serlo y de compartirlo con los que me acogen, rodean y aprecian.

¿Qué consejos le daría a españoles y marroquíes para que la convivencia y coexistencia sean más fáciles?
Viajar y conocer.

Concurso literario
¿Qué proyecto le gustaría llevar a cabo como cónsul y que fuera benéfico para todos sus compatriotas que viven en la provincia?

Sí que me gustaría llevar a cabo proyectos. Uno de ellos es pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trata de una ruta cultural. Este proyecto pretende, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajaran a España y españoles que viajaran a Marruecos para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tengo claro, tendré que determinar la ‘’ Rihla de Ibn Batuta’’ (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretende involucrar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

En la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa

Para jóvenes marroquíes que vendrán de Marruecos, aún no lo tengo claro. Estoy pensando en una ruta en Cataluña, la de una figura universal.

Al finalizar estas dos rutas, se organizaran en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) que refleje los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes a estas rutas.

Hay personas que se sorprenden en ver a una cónsul más ‘europeizada’. Puede que algunos esperaran verla con pañuelo. …. ¿Cómo se puede acabar con estos estereotipos?
¡En este país ver a una mujer dirigiendo ya no debería sorprender a nadie! No obstante, no comparto que se me tilde de ‘europeizada’, ya que sería como admitir que como marroquí mi Cultura es inferior a otra, algo que forma parte de esos estereotipos a los que usted alude y que compartirá conmigo que no se deben ni se pueden admitir.

Es lo mismo que si piensan que debería llevar pañuelo para cubrir mi pelo, algo que una mujer en Marruecos puede optar por hacerlo o no. A estas valoraciones quizá convendría hacerlas reflexionar en la propia Historia de la Cristiandad, donde todas las imágenes de la Virgen María aparecen con velo, por no decir que, en la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa.

Si usted viaja hoy por Marruecos, y sé que ya lo ha hecho en varias ocasiones, verá que lo que le estoy diciendo sobre el uso del velo está equilibrado entre llevarlo o no llevarlo.

Por ello, insisto una vez más en recomendar viajar y conocer, y si esto por el motivo que sea no es posible, acercarse y convivir con los que son diferentes y que tenemos aquí, hará que estos prejuicios desaparezcan de nuestro imaginario.

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2019
escola_-1280x1707.jpg

La solidaritat, la fraternitat i la pau al món són alguns dels ingredients que es comparteixen en les trobades rotàries. De fet, són frontisses que obren les portes de l’harmonia, de la convivència i de la inter-ajuda.

El sopar de rotaris a Tarragona

Després d’un viatge al Marroc, organitzat pel Rotary Amistat Hispano Marroquí, amb la col·laboració del Rotary de Tarragona, es va decidir que s’intensificaria l’ajuda amb alguns centres educatius del regne de Mohammed VI.

En el viatge que es va fer al setembre, els dos clubs rotaris van mantenir contacte amb els responsables de l’Escola Erfoud, quedant segellat el compromís de noves col·laboracions. L’objectiu, ara mateix, és contribuir a l’escolarització (efectiva) d’uns 40 nens d’aquella zona del Marroc.

Membres del rotary amb el director del centre

L’ajuda que s’està projectant, com si es tractés d’una prova pilot, versa facilitar material escolar i didàctic. Cadires, taules, ordinadors, roba, productes sanitaris i joguines podrien integrar les ajudes pels nens que freqüenten l’Escola Erfoud, la qual compta, en l’actualitat, amb 30 nens, alguns d’ells menors de 6 anys.

Els dos clubs, presidits per la cònsol del Marroc a Tarragona, Saloua Bichri i l’odontòleg Alejandro Romeo, amb l’objectiu d’engegar aquest projecte de col·laboració, constituiran, tot seguit, una comissió de seguiment i control integrada per experts.

0,15 cèntims al dia

Alejandro Romeo i Saloua Bichri

La campanya que es posarà en marxa consisteix, en un primer moment, a aconseguir que cada membre del Rotary es comprometi a ‘apadrinar’ l’escolarització d’un infant durant un any escolar. Això implica una col·laboració econòmica de 50 euros a l’any. O sigui, menys de 0,15 cèntims al dia durant un any. El projecte no és exclusiu dels membres dels dos Rotarys, ja que amics i familiars s’hi podran adherir.

La presidenta del Rotary Hispano Marroquí, Saloua Bichri, que ha participat en el sopar on s’ha explicat les línies mestres del projecte, ha agraït l’estima, el respecte i la col·laboració que ha rebut d’ençà que exerceix les funcions de cònsol general del Marroc a Tarragona.

“Em sento orgullosa pel tracte i l’estima que em brindeu i satisfeta pels esforços realitzats per trencar els clixés i els prejudicis contra el meu país”, ha dit Bichri, tot ressaltant la màgia i les virtuts de la coexistència, basada en el respecte mutu i en l’amistat.

L’escola que rebrà la col·laboració dels 2 rotaris

Cuscús solidari
La presidenta del Rotary Hispano Marroquí també ha anunciat que aviat es durà a terme un acte benèfic que pretén ajudar els més desfavorits tant a Catalunya com al Marroc.

Està previst, abans de cap d’any i a Tarragona, un cuscús solidari. Els diners recaptats aniran destinats, essencialment, a l’Associació La Muralla , ubicada a la Part Alta de Tarragona.

Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que es dedica a la inserció sociocomunitària de persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies i per la lluita contra l’estigma i la sensibilització i normalització d’un problema de salut mental.
|

VÍDEO


REDACCIÓ2 Novembre, 2019
caftan2-1280x722.jpg

Un dels salons de l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza, ubicat en la imponent de la Plaça Espanya, s’ha tornat petit per acollir totes aquelles persones que han volgut assistir en directe al ‘Caftan Show Marrocain’. Es tracta d’un esdeveniment de moda maridat amb la música i la cultura del regne de Mohammed VI.

Els cònsols de Marroc a Tarragona, Girona i Barcelona han donat suport a un acte que va néixer l’any 2002 i que, any rere any, esdevé un important aparador pels dissenyadors de les línies de caftans marroquins.

Persones de totes les edats han pogut gaudir d’una desfilada – presentada per Samira El Baloui – que, a banda de potenciar el sentiment patriòtic, es converteix també en una gran competició de moda.

Els organitzadors han destacat, amb un lliurament de premis, l’esforç i la dedicació de molts ciutadans marroquins residents en el món i que són, en alguns casos, en el mirall de la solidaritat i una insígnia de l’esforç.

La cònsol del Marroc a Tgna també hi ha asssitit

Per la passarel·la, a banda de les models que exhibien les diferents línies del Caftan, han passat artistes de renom i que, en alguns casos, han fet embogir els assistents: Saida Charaf; Abdellah Daoudi; Ibtissam Tisket; Mourad Bouarik; Cheb Amir i Redouam Ouahbi.

El còmic Abdelkahlek Fahid ha aportat el bon humor a una cita  internacional que s’ha celebrat aquest dissabte a Barcelona.

 

VÍDEOS


REDACCIÓ29 Juliol, 2019
saloua-e1564400087879.jpg

 La comunitat marroquina celebra aquest dimarts el 20è aniversari de l’entronització de Mohammed VI com a rei del Marroc. Per commemorar aquest efemèrid, la cònsol general del Marroc, Saloua Bichri, ha convidat les màximes autoritats i personalitats de la seva circumscripció diplomàtica a participar de la ‘Festa del tro’. La celebració tindrà lloc a l’emblemàtica Casa Joan Miret. 200 convidats podran gaudir d’un acte sentit i valorat pels marroquins, qui tenen una veneració especial pel seu monarca. En aquesta entrevista, la diplomàtica Saloua Bichri, que ocupa el càrrec des de finals del 2018, explica com se sent a Tarragona i quina és la seva missió. De moment, s’esforça per dignificar la imatge del seu país i fins i tot eliminar alguns tabús i prejudicis. Bichri entén que els estereotips només es poden desfer si hi ha respecte mutu, enteniment, empatia i capacitat d’acceptació i adaptació.  Saloua és la primera dona que ocupa el càrrec de cònsol general a Tarragona, Lleida i Aragó

Què esteu programant per aquest dimarts a les 20h30 a la Casa Joan Miret?
Celebrem el 20è aniversari de l’entronització del nostre Rei, Sa Majestat el Rei Mohammed VI.

La cònsol general del Marroc a Tarragona

Quin significat té per a la comunitat marroquina aquesta celebració?
La nostra Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què el poble marroquí va realitzar per primera vegada un homenatge a l’avi del nostre actual monarca, el Rei Mohammed V, que va ser perseguit i fins i tot exiliat per potències estrangeres presents a casa nostra.
Va ser precisament aquesta monarquia, que dotada de simbolisme, carisma i popularitat va cohesionar la legítima aspiració del nostre poble i els moviments polítics alliberadors de la colonització, a una justa integritat i identitat territorial i cultural que tenim com a país sobirà. Ja en 1956, amb el reconeixement mundial com a país i Estat sobirà, es va consolidar la Festa del Tron, com un element d’unitat nacional i llaç d’unió de Sa Majestat el Rei amb seu poble i, des d’aleshores, cada any els nostres sobirans i nostre poble celebrem i compartim aquest dia amb els nostres amics i molt especialment amb els nostres veïns. Amb motiu del la seva entronització, ara fa 20 anys, Sa Majestat el Rei Mohammed VI, farà un discurs a la nació, on comunicarà els futurs projectes per al desenvolupament del país.

Quins són aquests projectes?
És exhaustiu. Descriurà un programa d’activitats que marquen de forma clara els reptes, les oportunitats i les amenaces que haurem d’enfrontar, plegats, com a poble i com a país.

La diplomata saludant la delegada del govern d’Aragó

El monarca ha volgut introduir canvis importants en la seva relació amb el poble…?
Si hi ha un líder molt proper al seu poble, és el rei del Marroc qui mai perd l’oportunitat de comunicar-se i escoltar els seus conciutadans. Que ningú tingui dubtes que el Marroc està governat per un rei molt savi, molt proper a la gent i que fa tot el possible per comunicar-se amb el seu poble.

És un monarca estimat?
Els marroquins estimem ardentment al nostre sobirà. Sa Majestat és el símbol d’un Marroc modern i de la simbiosi entre el rei i el seu poble. Durant les seves visites oficials, el rei s’allunya del protocol i visita els districtes populars de la ciutat conduint el seu propi cotxe. Envoltat per la multitud, parla amb els habitants dels seus problemes i mai no es va registrar cap incident. El rei Mohammed VI ha establert una nova forma de govern monàrquic al Marroc, primant la proximitat als ciutadans i fent els possibles per donar resposta a les seves demandes.

Bichri en una reunió de treball

És un rei molt carismàtic, oi?
El rei Mohammed VI no és el monarca que podem trobar només en els palaus i que parla només amb la societat més elitista. Per a molts marroquins és molt més que un Rei, és un pare, un germà o un membre de la família molt estimat, i per a qui un desitja felicitat i salut.

Vostè representa el Regne del Marroc a Tarragona. Quin paper té una cònsol general? Quin és el seu principal objectiu?
Té la responsabilitat i l’honor de servir representar el seu país i servir el ciutadà marroquí a Tarragona, Lleida i Aragó. La meva missió és ajudar els nostres conciutadans, facilitar els tràmits administratius, ser atenta i sensible a les seves demandes, escoltar-los, i sobre tot ser humana i tenir el sentit del patriotisme.

Saloua és la primera dona a exercir el càrrec a Tgna

No és fàcil…
Hem de pensar que res és fàcil ni tot és difícil. Faig un esforç per realçar la feina dels meus compatriotes en aquestes contrades. No podem oblidar que la comunitat marroquina contribueix amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de la societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.
No podem oblidar que alguns han arribat a aquestes terres per treballar, molts han tingut aquí els seus fills, els quals ja s’han casat aquí. Estem davant d’una tercera generació de marroquins.

No podem oblidar que són éssers humans que també contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i aun model de societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2019
IMG_2038-1280x960.jpg

Terminal logística de Tanger Med 1

Una manera d’entendre l’impacte del hub marítim Tanger Med a l’economia marroquina i africana és una anàlisi de tots els factors financers i econòmics. Al diari La República Checa us donem totes les xifres clau que han portat a Tanger Med a esdevenir el primer port de l’Àfrica i a impulsar l’economia regional de Tànger i del Marroc.

Xifres i dades de l’impacte de Tanger Med
El hub marítim Tanger Med explota la seva ubicació a l’estret de Gibraltar i és un dels principals eixos d’èxit del port marroquí. En total, les dades recollides al llarg de 2018 segons l’Autoritat Portuària de Tànger Med mostren una capacitat de gestió de 9 milions de contenidors, 700.000 camions i 1 milió de vehicles.

Aquestes xifres posicionen Tanger Med com el principal port de l’Àfrica, per davant de hubs logístics com Durban (Àfrica del Sud) i Port Saïd (Egipte-Canal de Suez). En l’àmbit de superfície activa, Tanger Med té una extensió de 1600 hectàrees, que conformen els tres ports i sis zones destinades a l’activitat industrial, fent que també sigui el hub logístic més extens del continent africà.

Hub logístic Tanger Med 2

Tanger Med genera 75.000 llocs de treball; uns 70.000 empleats són directament aplicats a les activitats portuàries i 5.000 llocs de treball destinats al pol portuari de Tanger Med. A més, les autoritats del port tangerí han estimat que 900 empreses nacionals i internacionals s’han establert dins del hub i operen a escala global des de les seves instal·lacions.

Pel que fa a la inversió, Tanger Med ha publicat que s’han invertit uns 8100 mil milions d’euros entre capital públic del Regne del Marroc i capital estranger. D’aquesta xifra estimen que 3.200 MEUR han estat aportats pel capital públic marroquí i uns 4.900 MEUR s’han aportat des de capital privat estranger, dels quals 3.800 MEUR s’han invertit al desenvolupament logístic del hub i 1.113 MEUR s’han destinat al desenvolupament de la infraestructura portuària.

Borja VIZCARRO
Enviat Especial a Tànger


REDACCIÓ6 Juliol, 2019
3-ports-1280x819.jpg

Tanger Med és el port més important d’Àfrica

Es tracta d’una de les inversions més importants que s’ha dut mai a l’Àfrica. Tanger Med és la infraestructura marítima més gran que s’ha realitzat a la història, no només al Marroc, sinó a tot el continent. El seu objectiu va més enllà del trànsit marítim. El port de Tanger pretén esdevenir una potència mundial en logística, sent el port amb més capacitat de tot el nord d’Àfrica i impulsar l’economia marroquina. Però, què és Tanger Med? A la República Checa us donem tots els detalls d’aquest gran ‘hub’ mundial:

Mohamed VI és l’impulsor de Tanger Med

Una aposta directa de Mohamed VI
La història de Tanger Med comença l’any 2003, en una visita de la família reial marroquí a la província de Tànger. Històricament aquesta província no tenia un eix industrial potent, on sí es trobava amb més presència a zones com Casablanca i a la capital, Rabat. Malgrat això, el monarca va creure en el projecte local: un port logístic que esdevingués l’obra marítima més important del continent.

Però per què realitzar una inversió d’aquesta invergadura a Tànger? Només cal veure la seva localització i el seu potencial. Tànger està situada a l’estret de Gibraltar, és la porta de l’Àfrica tant per l’oceà Atlàntic com pel mar Mediterrani; i, el més important, només 14 kilòmetres separen la ciutat tangerina amb Europa, aproximadament una hora de navegació fins a la costa de Tarifa i Gibraltar.

El regne del Marroc va decidir invertir més de 1.000 milions d’euros en la primera fase de Tanger Med 1 i la Terminal de Passatgers que es van inaugurar finalment, l’any 2007. I aquella aposta inicial de Mohamed VI de seguida va donar els seus fruits, esdevenint en pocs anys el port africà de contenidors més important a escala global.

Un creixement imparable exponencialment
Tanger Med arrenca la seva activitat portuària l’any 2007, situant-se en el número 83 a la classificació mundial de connectivitat marítima (UNCTAD), creixent més d’un 15% en el seu primer any de vida. Aquest fet no ha passat desapercebut per nombroses empreses europees i globals, que han vist la costa tangerina com un lloc potencial d’inversió. Actualment, el 2019, Tanger Med s’ha convertit en el 17è port més important al món.

Terminal Logística de Tanger Med 1

Les dades ho demostren: Tànger Med mou per la mediterrània i l’Atlàntic 3,4 milions de contenidors l’any, el que ha generat uns 29 mil milions d’euros com a plataforma d’importació i exportació i un trànsit de passatgers de 2,8 milions de persones, només el 2018.

La creació d’aquest hub mundial ha permés crear un teixit industrial tèxtil, automobilístic i aeronàutic potent, on destaquen multinacionals com Renault, Dacia; Grup PGA (Citroën i Peugeot), Boeing, Airbus, Inditex, El Corte Inglés, Siemens, Maersk, DHL, Nippon, entre d’altres; que ha permès impulsar l’economia de la regió de Tanger i del Marroc.

En total, Tanger Med consta de dues àrees logístiques, TM1 i TM2, l’àrea d’hidrocarburs i l’àrea destinada als passatgers i als ferris. Totes aquestes zones estan interconnectades per xarxes viàries i de ferrocarril, tant de passatgers com de mercaderies, que permeten arribar a qualsevol punt del país. Aquesta infraestructura marítima consta de tres ports, més de mil hectàrees de superfície i amb més de 75 mil empleats.

Horitzó 2025
Tanger Med ha decidit invertir més de 8000 milions d’euros en la seva expansió. Actualment el hub marroquí ha inaugurat una nova terminal de càrrega i descàrrega de contenidors, Tanger Med 2 la tercera fase de desenvolupament de la infraestructura marítima africana.

Tanger Med 2 incrementa la capacitat portuària a 6 milions de contenidors TEU. Segons Fouad Brini, president de Tanger Med: “L’objectiu implica reforçar encara més la posició del nostre complex portuari i esdevenir el centre de referència d’Àfrica i del món en fluxe logístic i comercial internacional”.

Tanger Med 2, la nova terminal automatitzada

En aquesta nova àrea del hub de Tanger, l’empresa especialitzada en el transport logístic mundial, el grup Maersk APM, ha decidit invertir 1.100 milions d’euros a la seva nova terminal a Tanger Med 2.

Aquest nou espai de la terminal incorporarà els equipaments més moderns i d’última generació, sota un espai de concessió.

Brini també assegura que “el nostre objectiu és visualitzar el que denominem horitzó 2025 i són totes aquelles fites que volem assolir amb una inversió de més de 800 milions d’euros. Aquests objectius impliquen proporcionar les solucions logístiques necessàries i impulsar el creixement de les exportacions del Marroc, especialment les industrials i les agrícoles”.

Control exhaustiu de la seguretat i la migració
És un dels temes més sensibles de l’actualitat, el fluxe migratori africà cap a Europa. Preguntat sobre aquesta qüestió, el president de l’Autoritat Portuària va ser clar: “Nosaltres apliquem més mesures de seguretat que altres ports de capacitat global”.

President de Tanger Med, Foad Brini

Brini va explicar que tots els contenidors que arriben a Tànger Med, abans de ser carregats a les terminals logístiques i descarregats en els vaixells, passen per tres filtres de seguretat.molt exhaustius.

S’escanegen a consciència en tres ocasions, tant camions com vehicles que pugen als ferris i la seguretat és extrema per part de la policia portuària de Tanger Med i la Gendarmeria Real del Marroc.

“Cal recordar que el Marroc va ser el primer país africà en acceptar i oferir llocs de treball i permís de residència a tots aquells estrangers que realment vulguin venir a treballar al nostre país i vulguin assegurar-se un futur. Aquesta mesura vol demostrar el nostre compromís amb aquesta problemàtica”, va recordar el president de Tanger Med.

Borja VIZCARRO
Enviat especial a Tànger

 


REDACCIÓ19 Juny, 2019
unnamed13.jpg

Imatge de la signatura de l’acord entre entitats

PIMEComerç ha signat un conveni amb la Fédération du Commerce et Services (FCS) de la patronal marroquina Confédération Générale des Enterprises du Maroc (CGEM), per tal d’establir futurs llaços de col·laboracions comercials entre Catalunya i Marroc.

La finalitat d’aquest conveni és facilitar informació per a fomentar els intercanvis comercials i les inversions en ambdós països, promoure l’establiment d’empreses marroquines a Catalunya i empreses catalanes a Marroc, portar projectes comuns que puguin contribuir a l’intercanvi d’experiències i a la formació, definir enfocaments comuns sobre certes matèries rellevants pel sector, i participar en esdeveniments entre països d’interès per a les empreses que representen.

A la signatura hi han participat el president de PIMEComerç, Àlex Goñi, i la presidenta de la FCS, Bouchra Outaghani. El president de PIMEComerç, Àlex Goñi, ha explicat que “aquest conveni servirà per obrir portes als nostres associats per a futures relacions comercials entre Catalunya i Marroc, i per establir relacions bilaterals amb un país amb una llarga experiència comercial”.

B.V.

 


REDACCIÓ25 Abril, 2019

‘Votar als drets i no a les dretes’. Aquest és l’objectiu del Partit Socialista Marroquí a Espanya. La coordinadora i secretària de la formació rosa, Aicha el Gourgi, fa una crida als seus conterranis residents a Espanya perquè no s’equivoquin a l’hora de dipositar el seu vot el proper diumenge.

Els socialistes marroquins demanen bloquejar les 3 dretes

El Gourgi apel·la el vot a Pedro Sánchez, evitant així que l’extrema dreta, qui pretén expulsar els emigrants, tancar les mesquites i proclamar la guerra contra els qui proclamen una ideologia diferent, arribi al Palau de La Moncloa.

El dia 28 d’abril, et quedaràs a casa i permetràs que la dreta xenòfoba radical formi part del govern d’Espanya?

“El dia 28 d’abril, et quedaràs a casa i permetràs que la dreta xenòfoba radical formi part del govern d’Espanya?”, pregunta la secretaria del Partit Socialista Marroquí al col·lectiu magrebí resident a Espanya.

Aicha El Gourgi assegura que hi ha un perill real que l’extrema dreta pugui arribar a les administracions. Per evitar aquest fenomen, demana que tothom es mobilitzi per frenar les tres dretes. Per assolir aquest objectiu cal “votar la política social justa del PSOE”. O sigui, cal fer un vot de confiança a Pedro Sánchez.

 


REDACCIÓ11 Abril, 2019
saloua_delegada-1280x960.jpg

Dimecres. 9 d’abril de 2017. El rellotge marcava les 08:10. No feia precisament calor. El vent bufava amb alguna intensitat. La temperatura no ultrapassava els 16 graus. A la rotonda dels conills, el cotxe oficial de la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri, estava preparat per engegar un viatge fins a la comunitat autònoma d’Aragó, on la representant diplomàtica tenia previst reunir-se amb els màxims responsables del govern regional i de l’executiu espanyol. L’agenda de Saloua Bichri era trepidant. Tenia concertades diferents trobades institucionals i una visita a la residència Villacampa, on viuen menors marroquins tutelats.

La cònsol Bichri s’ha desplaçat a la capital manya amb l’objectiu d’estrènyer lligant i aixecar ponts de diàleg, comunicació i reciprocitat que siguin capaços d’afavorir la relació institucional entre el Marroc i Aragó.

Saloua Bichri amb el director de l’IASS, Joaquin Santos

La visita oficial ha començat a la conselleria de Serveis Socials, més concretament amb el director general de l’Institut Aragonès de Serveis Socials, Joaquin Santos. En aquest contacte, la diplomàtica s’ha assabentat que dels 261 menors tutelats per l’executiu aragonès, 220 són menors d’origen marroquí, molts d’ells procedents de Lleida i Barcelona.

Joaquin Santos li han comentat que, actualment, una de les tasques prioritàries és ‘identificar’ els ‘Mena’ (Menors Estrangers No Acompanyats). Una de les grans apostes és la formació (diversa) d’aquests joves, ja que és un ingredient imprescindible de cara a les sortides personals i professionals dels nens acollits. Molts d’aquests menors, un cop identificats, podran accedir al permís de residència. Aconseguir el permís de treball és molt més complex. Cal un contracte de treball a jornada complerta, com a mínim, durant un any.

La diplomàtica ha visitat un centre d’acollida

El director general ha parlat també sobre el projecte ’17 plus’ i del pla d’emancipació fins als 22 anys, el qual consisteix, essencialment, en un seguiment residencial i econòmic. Alguns dels menors que arriben a Espanya necessiten atenció terapèutica, tenint en compte les circumstàncies que els van portar a abandonar el seu país, les seves famílies i la situació en què viuen en la ciutat d’acollida.

Joaquin Santos ha confessat que, en general, la comunitat marroquina a Aragó – unes 40 mil persones – està “bé integrada” i la convivència no és tensa. Hi ha unes 14 o 15 entitats que hi col·laboren en l’acollida dels ‘Mena’. Saloua Bichri ha pres nota de tot el que li ha comentat el director general de Serveis Socials i s’ha disponibilitzat a fer tot el possible per ‘col·laborar’ en la (ràpida) identificació d’aquells menors que, per raons diverses, estan tenint problemes en aquest sentit. Una de les grans problemes és la dificultat idiomàtica i comunicativa dels joves nouvinguts.

La cònsol durant la visita d’un pis d’acollida

Tot seguit, la comitiva diplomàtica s’ha desplaçat a la Residència Villacampa. Un centre on, actualment, hi viuen 16 menors tutelats. La representant del govern marroquí ha visitat les instal·lacions del centre i s’ha interessat per conèixer el dia a dia dels nois i les seves preocupacions, ansietats i perspectives de futur.

En la conversa mantinguda amb els responsables de la residència de la Fundació Federico Ozanam, José María Lamana, Òscar Diego i Carmen Alegre, s’ha comentat que la majoria dels menors només pensa a ajudar les seves famílies. “Ells tenen el cos aquí, però el seu cap està allà”, explicava un dels directius del centre, tot assegurant que alguns arriben a la conclusió que es viu pitjor aquí que al seu propi país. Molts se n’adonen que l’aventura que viuen res té a veure amb el ‘somni americà’. Saloua Bichri s’ha interessat sobre els ‘projectes’ de vida d’aquelles que tiren endavant i s’integren. N’hi ha algun que acaba cursant estudis universitaris. La taxa encara és minsa.

Els menors han preparat te i pastes típiques del Marroc

Abans d’assaborir un té i tastar unes pastes típiques del Marroc, la cònsol i la seva comitiva han tingut l’oportunitat de mantenir una trobada personal amb alguns dels menors. Li han comentat que es troben a gust, tot i que troben a faltar la seva família i estan preocupats amb l’obtenció dels ‘papers’.

Després d’aquesta trobada “fructífera”, Bichri i la seva comitiva s’han desplaçat a la Plaça del Pilar, on han estat rebuts pel subdelegat del govern espanyol a Saragossa, José Abadia Tirado. La delegada del govern, Carmen Sánchez Pérez, ha volgut saludar la cònsol però per motius d’agenda no ha pogut assistir a la trobada.

La diplomàtica saluda la delegada del govern a Aragó

En conversa mantinguda amb el subdelegat, la diplomàtica ha manifestat la seva intenció d’intensificar les relacions entre el Marroc i Espanya. Després d’intercanviar impressions i punts de vista sobre la situació i integració dels marroquins, tots dos han coincidit en la necessitat de crear mecanismes i ‘taules de treball’ per potenciar la convivència real i efectiva. S’ha abordat la temàtica de la formació, contractació i mecanismes legals per agilitzar la concessió dels permisos de residència i treball dels menors tutelats.

Saloua Bichri amb el subdelegat del govern

La subdelegació s’ha compromès a continuar treballant per millorar la situació d’aquests joves, apostar per la seva formació i integració. Abans de l’estiu, el Consolat General del Marroc podria dur a terme, a Saragossa, unes jornades socials, culturals i econòmiques per fomentar una major connexió entre nacionals i la comunitat marroquina.

Imatge del dinar que ha tingut lloc al restaurant El Montañes

Després del dinar al restaurant El Montañes, en el qual ha participat el subdelegat del govern, el representant de la Federació d’Associacions Gitanes dels Països Catalans, el director general de l’Institut Aragonès de Serveis Socials, el president de la Fundació Federico Ozanam i la cònsol, arribava l’hora de desplaçar-se al Palau Pignatelli, seu del govern d’Aragó.

Saloua Bichri amb la consellera de Serveis a la Ciutadania, Maria Victoria

La titular de la Conselleria de Serveis a la Ciutadania, Maria Victoria Broto Cosculluela, ha obert les portes del seu despatx a Saloua Bichri per expressar la seva total disponibilitat en col·laborar en la integració plena i real de la comunitat marroquina, la qual és la segona més important a l’Aragó. La consellera, referint-se als processos d’inclusió, ha deixat clar que “estem bé, però cal treballar per assolir la veritable integració”. Ha afegit que s’ha d’aprofitar el que porta la diversitat social per fer créixer les societats.

Saloua i Maria Victoria s’han regalat llibres

Tant Saloua com Maria Victoria han reconegut que la integració real es pot aconseguir a través de l’esport i la cultura. La consellera ha suggerit que la comunitat marroquina expressi i comparteixi, pels mitjans possibles i al seu abast, les seves experiències, perquè, entre tots, es pugui saber, realment, “com estan i com ho estan vivint”.

En relació als ‘Mena’, la governant ha confessat que en algun moment la situació s’ha desbordat però, la sang no ha arribat al riu, gràcies a la col·laboració i experiència de moltes entitats. “Hem respost amb eficàcia i amb rigor”, ha reconegut Cosculluela, agraint la col·laboració de les diferents associacions no governamentals que han treballat convençuts que aquests menors es mereixen ser tractats amb respecte i dignitat.

En finalitzar la trobada, la diplomàtica i la consellera s’han intercanviat regals: dos llibres. S’han emplaçat per una nova trobada, on la convivència i la integració seran els grans ingredients.

Reunió amb el director general de la Fundació Federico Ozanam

Abans de tornar a Tarragona, Saloua Bichri i la seva comitiva han pogut assistir a la recepció a la Fundació Federico Ozanam. El director de l’entitat, José María Lamana, ha fet un breu repàs per la història de la fundació, la qual té un pressupost anual de 20 milions d’euros. Es tracta d’una fundació que porta “treballant per les persones” (aquest és l’eslògan) des de l’any 1990.

José Maria Lamana rep un obsequi de la cònsol

Lamana ha explicat que l’entitat, amb més de 760 treballadors, funciona amb un model assistencial basat tant en l’experiència com en la innovació i el desenvolupament d’una metodologia enfocada a potenciar l’autonomia i el creixement personal dels seus usuaris.

El director general de la fundació ha agraït a Saloua Bechri tota la col·laboració del consolat i dels seus funcionaris. També ha sol·licitat que s’agilitzi alguns procediments legals que, en definitiva, beneficiaran els menors. La cònsol s’ha mostrat oberta a protagonitzar passes importants per aconseguir que els seus conciutadans notin el suport del seu govern.

Foto de família a l’entrada de la Residència Villacampa

Un cop finida la visita, Saloua Bichri ha tornat a Tarragona sent coneixedora de la realitat i un bloc de notes carregat d’apunts i reptes de cara al futur. La cònsol està decidida a marcar una nova etapa, on les paraules integració, oportunitat i futur aniran agafades de la mà.

 


REDACCIÓ23 Març, 2015

guardia civil
Aspecte del cotxe policial després de l’accident

Els Mossos d’Esquadra han detingut un conductor acusat d’atemptat a l’autoritat per envestir ahir, suposadament a posta, a dos vehicles de la Guàrdia Civil que circulaven per una carretera a l’altura del Vendrell.

Segons fonts pròximes al cas, el conductor, d’origen magribí, circulava ahir al matí per la N-340 a l’altura del Vendrell, on cap a les 12.30 hores va envair el carril contrari i va envestir lateralment a un tot terreny del institut armat, que anava en direcció contrària, i posteriorment va xocar frontalment amb l’altre turisme de la Guàrdia Civil.

Els quatre agents de la Guàrdia Civil – anaven en cada vehicle – van resultar ferits lleus i ja han rebut l’alta hospitalària.

Els Mossos d’Esquadra mantenen oberta la investigació per aclarir les circumstàncies d’aquest succés, en què s’ha descartat inicialment que es tractés d’un accident fortuït i que l’actuació del conductor que va atropellar els dos vehicles de la Guàrdia Civil fora involuntària, ja que per exemple no hi ha rastres a l’asfalt que intentés frenar quan va envair el carril contrari.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter