REDACCIÓ8 Març, 2019
Maria Emília Casas va ser la primera dona que va arribar a la presidència del Tribunal Constitucional. Va ocupar el càrrec entre el 2004 i el 2011. José Luis Rodríguez Zapatero era el president del govern. Maria Emilia Casas ha estat a Tarragona per participar en unes jornades de Dret Laboral, organitzades pel Col·legi de Graduats Socials.
En una conversa amb La República Checa, la magistrada confessa que va partir “moltes vegades” discriminació, durant el seu mandat més alt tribunal de l’estat. En els llocs d’elit per on s’ha mogut, la discriminació vers la dona no són massa visibles però existeixen i les dones la noten. “Resolien les coses a les espatlles, al·legant que no s’havien adonat o que se’ls havia oblidat comentar-les”, exemplifica Casas, tot insistint que s’ha donat passes en la lluita contra la discriminació però no s’ha assolit encara la igualtat plena i real.
“La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.
Per l’expresidenta del Tribunal Constitucional, la discriminació contra el col·lectiu femení és “sistèmica i estructural” i en molts casos invisible com pot ser el cas de la violència de gènere. “La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.
Entén que aquesta és una responsabilitat social i dels poders públics i privats. La discriminació i el maltractem no és una cosa de les dones. “No és un capritx”, diu, insistint que les dones representen el 51 per cent del gènere humà. El gran problema, segons explica, consisteix en què el “grup fort” no reconeix com a igual el grup femení. I aquesta discriminació és evident en diferents àmbits de la societat, també en la judicatura.
Maria Emilia Casas lamenta que, tot i que el nombre de dones en la justícia comença a ser important, hi ha alguns entrebancs a l’hora que puguin ascendir en la carrera. La catedràtica defensa que la igualtat real ha d’estar en tots els àmbits de la societat i cal tenir perspectiva de gènere.
Casas entén que les dones han de continuar lluitant pels seus drets i sobretot per la igualtat d’oportunitats. Diu que cal més implicació i determinació política. Mentrestant, anima les dones a sortir al carrer i a ocupar el seu lloc en una societat que encara manifesta algunes deficiències en la igualtat entre homes i dones.
