26. Abril 2024

Arxius de Mare Terra Fundació Mediterrània | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2023
af576921-2007-4427-9cd9-1f88d408ecb7-1280x960.jpg

Més de 100 persones han participat en la novena edició de la calçotada popular organitzada per la Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona. La trobada ha comptat amb cares conegudes de diferents àmbits de la societat tarragonina. El president de Mare Terra, Ángel Juárez, ha aprofitat la presència de polítics i alcaldables, per reivindicar un projecte ferm i sostenible capaç de recuperar i protegir la biodiversitat del Francolí, una peça clau pels ecosistemes tarragonins. Juárez reclama un programa pensat pel Francolí coordinat entre tots els ens públics. “L’Anella verda de Tarragona ha de ser una realitat”, va dir.

El màxim responsable de Mare Terra també ha compartit amb els comensals els projectes que està duent a terme l’entitat. Una d’elles és la candidatura de la Rumba Catalana a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Un reconeixement de la competència de la Unesco. “El projecte i la candidatura està sent un veritable èxit. Tant administracions com administracions, empreses i la societat catalana ens estan donant tot el suport”.

Cal recordar que a més d’aconseguir el reconeixement, la intenció de la Plataforma per a la Defensa de la Rumba Catalana és protegir i promoure aquesta cultura musical a tot el món, també, com és obvi, a Catalunya. La trobada popular va estar amenitzada al so de les palmes i les guitarres al ritme de la rumba catalana.

PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Juny, 2022
Platja-Llarga-Tarragona-1280x960.jpg

Mare Terra Fundació Mediterrània torna a valorar la importància de cuidar el litoral amb una jornada de sensibilització. Es tracta de la 31a edició del Dia de la Platja, que tindrà lloc el 13 de juliol de 9:30 a 12:30 a la platja Llarga, al costat del Club de Vela. La trobada constarà d’una xerrada per conscienciar sobre la necessitat de protegir la costa, un taller lúdic i una activitat sorpresa. Les inscripcions es poden enviar a educa@mare-terra.org o via 977 55 13 00 fins al 6 de juliol.

PUBLICITAT



REDACCIÓ24 Març, 2022
ngel-Juárez3-1280x999.jpg

Ángel Juárez

Els Premis Ones de Mare Terra Fundació Mediterrània tornaran a emocionar el públic del Teatre Tarragona amb històries solidàries. En aquesta 28a edició, que tindrà lloc el 10 de juny a les 20h, se superarà la xifra de 250 guardonats en tota la història de la iniciativa, tots ells per la seva tasca en favor del medi ambient i la societat. Com bé ha apuntat el president de l’entitat organitzadora, Ángel Juárez, ja seran 28 anys defensant un món millor.

Les entrades seran gratuïtes i estaran disponibles a partir del 19 d’abril. Enguany, com a novetat s’incorpora el Premi Ones EFE Verde, que serà per al Centre de Cooperació del Mediterrani de la UICN per la seva tasca analitzant el nostre mar. El Reconeixement en Defensa del Patrimoni Natural serà per CBD-Hàbitat, una entitat dedicada a salvar espècies en perill d’extinció.

D’altra banda, el Premi Ones Sirusa se l’endurà la tarragonina Puri Canals per la seva trajectòria en el món de la conservació marina. Pel que fa al Reconeixement Mediterrani Atlàntic, aquest es lliurarà a EDFEnvironmental Defense Fundation, una de les fundacions internacionals més importants en l’àmbit de protecció i investigació mediambiental.

La Menció Especial de la RIET i el Reconeixement Foca Mediterrània també tindran un caràcter tarragoní, ja que la primera serà per al dibuixant i còmic ‘Napi’, el creador del símbol de Mare Terra. D’altra banda, el Racing CF Bonavista s’endú el segon guardó pel seu compromís amb el futbol femení.

El Reconeixement de Difusió i Sensibilització serà per a la periodista Pilar Requena gràcies als seus documentals on mostra tota mena de conflictes socials. El Premi Ones Bosque Habitado serà entregat a Stop Ecocidio Espanya per la seva voluntat i lluita perquè el mal al medi ambient sigui un crim penal internacional.

Els dos darrers reconeixements, el Mare Terra i el de la RIET Ernesto Cardenal, seran per a tres dones afganes i per l’activista de Veterinaris sense fronteres, Gustavo Duch. Pel que fa a les afganes, es tracta de Khadija Zahra AhmadiSunita Nasir i Geety Mayel, refugiades que van tenir papers rellevants al seu país: alcaldessa, enginyera i artista, respectivament.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-05-at-19.53.45-1280x960.jpeg

Mare Terra Fundació Mediterrània ha inaugurat la Caseta del Riu de l’Escola de Natura, ubicada al costat del Francolí. L’esdeveniment, que ha comptat amb més de 100 persones, ha servit per reivindicar la importància de l’educació ambiental, i l’execució d’un projecte ferm per recuperar i protegir la biodiversitat del Francolí. Segons el president de la fundació, Ángel Juárez, “és urgent fer un gran programa coordinat entre totes les  administracions pel Francolí”.

Juárez també ha recordat que, l’any 2015, es va iniciar la “Taula del Francolí”, amb  el Port de Tarragona, l’AEQT, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i  la Diputació de Tarragona, però una vegada més “només es va quedar en paraules”.  Mare Terra es compromet a treballar ara per recuperar aquest espai de cooperació,  i demanarà que totes les administracions incloguin una partida destinada al riu.

En aquest sentit, Mare Terra demana que es recuperi el “Vivero” i el bosc de ribera; així com que es  creïn horts urbans; també recuperar i recondicionar la zona de l’Horta Gran, entre  altres molts espais, fent-ne així, de l’Anella Verda una realitat. L’acte també va servir per dur a terme la vuitena calçotada popular.

PUBLICITAT




REDACCIÓ25 Agost, 2021
Bosc-de-Miramar.jpg

La literatura i l’amor per la terra s’uneixen en una trobada virtual organitzada per la Mare Terra Fundació Mediterrània. Es tracta de la VII Jornada de la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra, la qual se celebrarà el 18 de setembre mitjançant la plataforma Zoom. Aquest espai de diàleg vol esdevenir un punt d’aprenentatge i debat, tant literari com mediambiental i social.

L’objectiu d’aquesta edició és promoure el diàleg i contribuir amb la reflexió sobre les implicacions i impacte de la pandèmia COVID-19 en el desenvolupament cultural, econòmic-polític i el medi ambient, per tal de valorar els reptes a enfrontar per al desenvolupament humà i la recerca del bé comú. Les inscripcions per participar-hi ja romanen disponible a través d’aquest enllaç. L’Acte es podrà seguir per YouTube.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Desembre, 2020

La Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) demanen responsabilitats a l’Ajuntament pel ‘cas POUM’, el Pla d’ordenació urbanística municipal de 2013 que ha estat recentment anul·lat per Tribunal Suprem. Les entitats tarragonines reclamen que l’empresa CLH sigui traslladada de la zona del riu Francolí per a començar a unificar la ciutat.

Així ho expressen en un comunicat en què no entenen com una “empresa contaminant té més poder que els ciutadans”. Volen recuperar la zona del Francolí a través d’un nou POUM que canviï el model de ciutat. Per aquest motiu, demanen l’expulsió de CLH del territori per seguir creixent com a municipi, cohesionant barris amb centre.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
10609518_10203773714575331_8695647503493015103_n.jpg

Josep Fèlix Ballesteros serà el proper convidat

L’alcaldable del PSC a l’Ajuntament de Tarragona serà el proper convidat als ‘Àpats de Mediterrània al Solric’. La xerrada de Josep Fèlix Ballesteros tindrà lloc al restaurant Solric el proper dimarts 26 de febrer a partir de les 21 hores.

L’alcalde que opta a la recandidatura disposarà de 15 minuts per explicar, en línies generals, quins projectes té per a Tarragona en el cas que guanyi les eleccions del proper mes de maig. Després del ‘full de ruta’ exposada per Ballesteros, els comensals podran formular preguntes o esclarir els seus dubtes.

Els alcaldables de Ciutadans i PDeCAT van ser els primers a inaugurar aquesta iniciativa, organitzada per Mare Terra Fundació Mediterrània i el Restaurant Solric.

L’objectiu d’aquests sopars-col·loquis és intentar que persones amb rellevància social, política i econòmica de Tarragona comparteixin el seu punt de vista sobre l’actualitat tarragonina.

El preu del menú és de 20 euros i inclou primer, segon i postres a escollir entre dues opcions, pa, beguda i cafè. Les persones que vulguin assistir-hi poden fer-ho enviant un correu electrònic a solric@restaurantsolric.com o trucant al telèfon 977 232 032. Es poden fer reserves fins al 25 de febrer.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2015

juarez
Ángel Juárez en una imatge d’arxiu

La Fundació Mare Terra –  Mediterrània demana més informació per emergència química perquè, segons el seu president, Àngel Juárez, “la majoria dels tarragonins desconeixen què fer” si es produeix un accident com l’ocorregut avui a l’empresa Simar d’Igualada.

L’entitat ecologista vol que es tingui en compte l’impacte que ha causat aquest accident químic per recordar a les administracions que cal difondre més els plans d’emergència.

“Si ho volen desmentir , que facin un sondeig entre la població i donin a conèixer les dades resultants”, desafia Juárez.

igualada
L’accident químic d’avui a Igualada

Segons el president de l’entitat ecologista , ells estan en contacte amb la societat civil i saben “de primera mà que la majoria de persones no saben què signifiquen els senyals dels simulacres”.

Mediterrània proposa repartir per les llars de la ciutat cartells informatius dels senyals d’emergència, que es poguessin enganxar darrere de les portes les cases.

L’entitat ambiental denuncia que “es fan simulacres, però d’esquena a la societat , són proves de caràcter intern, gairebé tancades, i no conviden a la societat civil a participar”.

Juárez reclama: “ha arribat l’hora que les administracions responsables canviïn el xip i entenguin que la societat civil ha de participar de manera directa en aquests simulacres”.

 


REDACCIÓ21 Gener, 2015

El març de 2014 vaig publicar un article titulat ‘Mi reino por una manta’, en què vaig explicar el via crucis que vaig afrontar quan per un problema de salut vaig haver d’anar a diversos serveis d’urgències. En aquell escrit vaig narrar la caòtica situació en què es trobaven els centres sanitaris, i us asseguro que en les meves paraules no hi havia ni una mica d’exageració, per més fama que tinguem els andalusos. Aquesta setmana he tornat a llegir l’article. I què voleu que us digui: si canviés la data d’edició i el publiqués avui, ningú s’estranyaria, perquè (gairebé) un any després, els problemes de la sanitat pública continuen sent (gairebé) els mateixos. I remarco el que posa en els parèntesis, perquè la història que vaig a explicar és la crònica de com vam aconseguir aquest ‘gairebé’, que malgrat tot sap a glòria.

Uns dies abans d’acabar el 2014, en plena voràgine festiva, vaig acudir a la meva farmàcia habitual per comprar uns analgèsics (i és que, com gairebé tothom a Espanya, estava refredat). Allà em vaig topar amb un rètol que sempre espanta: ‘Tancat per defunció’. En aquell moment vaig tenir un mal pressentiment, una intuïció carregada d’energia negativa. L’endemà, allò que no volia escoltar va arribar a les meves oïdes: la persona que havia mort era Enrique Gheron, un farmacèutic molt conegut, respectat i estimat del barri de Torreforta, a Tarragona.

Vostès creuen en la ‘Llei de Murphy’? Jo sí, i el pobre Enrique la va haver de patir: va tenir la mala sort de caure malalt en el pitjor moment, quan la Unitat d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII estava baixant la persiana, i per això va haver de ser traslladat a Barcelona. La seva torrada va caure a terra del costat de la mantega. És molt trist pensar que si la seva malaltia hagués arribat una o dues hores abans, podria haver estat atès a Tarragona, i potser encara hi seria aquí, amb tots nosaltres… 

Arran d’aquest succés, Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, entitats que presideixo, van denunciar el cas i van iniciar una campanya frenètica per demanar l’obertura durant les 24 hores de la Unitat d’Hemodinàmica a Tarragona. No era ni de bon tros la primera vegada que ho reclamàvem. No obstant això, per coses del destí, en aquesta ocasió el cas es va mediatitzar especialment, i va saltar als mitjans de comunicació no només locals, sinó també autonòmics i estatals. Això ens va ajudar molt en la nostra campanya de denúncia, que es va gestar al costat d’entitats socials, partits polítics i altres forces vives de la ciutat, i que va concloure amb una concentració. Tres dies després, el responsable de Salut a Tarragona va confirmar l’ampliació horària total d’aquest servei.

Hem guanyat la batalla. Com a societat hem arribat al nostre límit i hem cridat prou. I ens han fet cas. Però… a quin cost? Podem estar satisfets quan la mort d’un home s’ha hagut de mediatitzar per aconseguir el nostre objectiu? A més, quants casos com el d’Enrique Gheron hauran tingut lloc durant aquests anys però no han saltat a l’agenda política? I és cert que hem aconseguit la Unitat d’Hemodinàmica a temps complet, però encara queda molt per recuperar del que ens han robat de la nostra sanitat pública (que és nostra, perquè nosaltres la paguem), de la qual fa uns anys tots ens sentíem molt orgullosos. El surrealisme ‘berlanguià’ continua present: votem a uns senyors per tal que  gestionin el nostre sistema de sanitat, ells ho retallen i es lucren amb ell, i encara trobaran a un boc expiatori per treure’s el mort (per desgràcia, de manera literal) de sobre.

En tot cas, vaig a posar unes gotetes d’optimisme perquè no m’acusin de veure el got sempre mig buit. Si alguna cosa ha quedat demostrada en tota aquesta història, és que si el poble s’uneix i camina en la mateixa direcció, la classe política no té més remei que fer-li cas. Per això mateix, espero que la injusta mort d’Enrique Gheron i tot el que ha passat després serveixi perquè la societat entengui que ningú regala res, i que hi ha vegades en què no hi ha més remei que sortir al carrer i protestar. Al cap i a la fi, malgrat tot, la força resideix en el poble, i seguim sent els amos del nostre destí.

Amb aquesta convicció, que sempre hauríem de tenir present, cal iniciar una croada que serà llarga i dura, a la recerca de la sanitat perduda. Ara que sabem que és possible, hem de recuperar tot allò que ens han tret.

Jo ja estic preparat. I tu… et quedaràs a casa o t’uneixes a nosaltres?

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2014

Permeteu-me que giri la vista enrere i recordi algunes iniciatives sorgides en els últims anys, el germen de les quals és l’afartament social produït per la crisi econòmica, la corrupció política i la resta de brossa que tots coneixem de memòria. D’aquella pols, vénen aquests fangs. Perquè sense aquesta frustració social, avui no existirien Podemos, ni Guanyem, ni la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. El concepte ‘dació en pagament’ ens sonaria a xinès. El Moviment 15-M no hauria passat d’anècdota. A Pablo Iglesias només el criticarien els seus alumnes de la Universitat Complutense (com a mínim els suspesos) i ningú s’hagués plantejat qüestions com la supressió del Senat o obligar els membres de la Casa Reial a publicar els seus comptes.

I ara permeteu-me (si no és molt abusar) que giri la vista encara més enrere. Viatgem junts a l’inici de la crisi, quan Podemos, Guanyem o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca encara no eren ni una idea. En aquell temps, en aquell lloc, es començaven a veure brots negres. I ja ens oloràvem que els plats trencats no anirien a càrrec del banquer o el polític de torn, sinó de les classes més desfavorides.

Fruit d’aquelles impressions (que van acabar sent certes), des de Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, entitats que presideixo, vam posar en marxa un grup de Facebook anomenat ‘¡Basta ya!’. El nostre objectiu era que tothom pogués denunciar en públic els abusos de la ‘casta’ (un altre concepte, per cert, que ens sonaria a xinès si no fos per la crisi). L’experiment va ser un gran èxit. Molt abans que la gent es mobilitzés en cercles, a ‘¡Basta ya!’ (que encara està actiu) els usuaris van poder queixar-se, buscar consol, criticar, exposar les seves solucions…

Amb el temps, he entès que aquell grup va ser molt més important del que vaig pensar quan ho vam activar. Perquè gràcies a aquesta comunitat, van ser molts els que van entendre que tot era una gran mentida i que aquest sistema estava donant els seus últims cops de cua. Des de llavors han passat sis anys. I les millores han estat evidents. La pressió social ha possibilitat situacions que abans eren impensables, com un rei demanant perdó al poble, polítics de renom entrant a la presó, o mobilitzacions multitudinàries per a demanar millores.

El grup va ajudar a moltes persones a entendre que no podíem seguir sent ‘gent’, ‘massa’ o ‘números’, sinó ciutadans. Podem dir, doncs, que hem madurat com a societat. A poc a poc, hem anat millorant respecte al que érem el 2007: més compromesos, més responsables, amb menys por als poderosos i convençuts que tenim la força per a canviar-ho tot. Havíem perdut la consciència del que significa viure en societat, i per fi l’estem recuperant.

Sota el meu parer, és precisament ara quan cal incidir en la necessitat de seguir lluitant. Perquè no serà la primera vegada en què una societat viva i lluitadora s’acaba ‘aborregant’. No hem d’oblidar que en l’època de bonança econòmica consentíem la corrupció política com una cosa acceptable dins del sistema. Siguem realistes: quan la majoria de ciutadans tenien diners a la butxaca, el compromís social era pràcticament inexistent.

Si alguna cosa hem après en aquests terribles anys, és que hem d’estar junts en els temps complicats, però també en els bons, i que el nostre compromís social, com l’amor, s’ha de regar a diari. Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Pel bé de tots, confio que com a societat, quan tinguem la pedra davant dels nostres nassos, no ens enceguem i siguem capaços d’esquivar-la.

Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra