23. Abril 2024

Arxius de mar | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Maig, 2023
cambrils_boia-1280x853.jpg

L’empresa Ona Safe & Clean, situada a Constantí (Tarragonès), ha estat la primera en crear una boia que informa de l’estat de la mar i altres paràmetres ambientals per a usos quotidians. L’objectiu és que els ajuntaments dels municipis costaners disposin d’aquesta informació i puguin utilitzar-la, per exemple, per determinar el color de la bandera que ha d’ondejar a les platges catalanes.

El projecte va començar el 2019 de la mà de la UPC i, actualment, ja es troba al mercat. Cambrils (Baix Camp) és un dels municipis que s’ha mostrat interessat en adquirir la boia ‘Douglas’ per aquest estiu. Paral·lelament, la companyia també ha creat un dron innovador en la neteja del litoral.

Durant el 2022, i gràcies a una subvenció dels fons FEDER, els socis de l’empresa Ona Safe & Clean, Moisès Cruañas i David Curto, conjuntament amb un equip de la UPC van poder construir i instal·lar una cinquantena de boies ‘Douglas’ en diversos punts de la costa catalana. Aquesta prova pilot va evidenciar l’eficàcia d’un producte que Cruañas i Curto esperen que esdevingui “una eina més per a la seguretat de les platges”.

De moment, els dos socis ja han iniciat una roda de contactes amb alguns ajuntaments de la costa, com és el cas de Cambrils, qui ja s’ha mostrat interessat en adquirir el producte i poder-lo utilitzar aquest estiu. L’empresa constantinenca també s’ha reunit amb altres consistoris, així com amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Diputació de Barcelona, entre altres.

De la neteja del litoral a mobiliari urbà
Paral·lelament, Moisès Cruañas i David Curto també han dissenyat un dron marí per netejar els plàstics i la brossa de la superfície. Segons els socis, l’embarcació anomenada ‘Seadron’ també és pionera a l’estat espanyol, ja que és l’única que incorpora energies netes en la seva construcció i explotació.

Des de fa uns mesos, els fundadors d’Ona Safe & Clean donen una segona vida als plàstics recollits i els converteixen en papereres i bancs. Ho fan a través d’un projecte anomenat ‘Eco-Urban’ i de la mà d’una empresa d’Igualada (Anoia) dedicada al disseny i a la construcció del mobiliari urbà.

PUBLICITAT





















REDACCIÓ2 Gener, 2023
tubsud.jpg

L’empresa Tecnosub, amb seu a Tarragona, està treballant en el desenvolupament d’un projecte que permeti solucionar la problemàtica de les escombraries marines.

Aquest projecte s’anomenarà ‘SeaClear 2.0’ i consistirà amb la creació d’un equip de robots que sigui capaç de recollir les escombraries de la superfície marina i de les zones més profundes de la Mediterrània. La iniciativa començarà a partir de l’1 de gener de 2023 i ja hi ha prevista una primera reunió del consorci als Països Baixos.

‘SeaClear 2.0’ pretén fer partícip a la societat de la lluita contra l’abocament de residus als mars que provoquen la contaminació marina, ja que integra tecnologia d’avantguarda i augmentant el valor dels residus recuperats i contribuint a la formulació de polítiques basades en la ciència.

‘SeaClear 2.0’ pretén fer partícip a la societat de la lluita contra l’abocament de residus als mars que provoquen la contaminació marina

Amb aquest projecte els desenvolupadors volen empoderar a la ciutadania a través d’activitats participatives que reportin l’existència d’escombraries marines, neteges, exhibicions i instal·lacions artístiques. Proposarà solucions de classificació i reciclatge i treballarà amb les comunitats locals per abordar les bretxes existents en les polítiques actuals.

Cal destacar que, cada any, arriben als mars unes 500 milions de tones de plàstics.

SeaClear 2.0, versió millorada del Horizon 2020
Els investigadors que treballen en aquesta iniciativa no és la primera vegada que creen robots d’aquestes característiques. És per això que aquest nou sistema robòtic autònom es basa en l’èxit del seu predecessor.

Aquest nou equip de robots fa servir drons aeris, rovs submarins, naus de superfície autònomes i pinces fetes a mida. Dotats d’intel·ligència artificial, són capaços, d’identificar, recollir escombraries de manera autònoma.

Les millores amb què compta ‘SeaClear 2.0’ permeten augmentar la precisió de detecció de residus mitjançant un sonar d’alta resolució i diverses menes de sensors

Les millores amb què compta ‘SeaClear 2.0’ permeten augmentar la precisió de detecció de residus mitjançant un sonar d’alta resolució i diverses menes de sensors. La capacitat de recol·lecció s’incrementarà gràcies a una pinça robòtica intel·ligent i maniobrable que pugui elevar tota classe d’elements. Amb la incorporació de la nova nau d’assistència, la qual compta amb càmeres divisòries ajustables, es pretén transportar escombraries més voluminoses i pesades que la que és capaç de moure la versió existent.

Pel que fa a les escombraries que es localitzen a la superfície marina, es recolliran a través d’un equip mòbil que podrà treballar en zones delimitades i de poca profunditat.

El Port de Tarragona, amfitrió 
Per corroborar l’èxit del projecte ‘SeaClear 2.0’ es duran a terme tres proves pilot en tres punts diferents del Mediterrani. El Port de Tarragona acollirà l’última demostració, on s’espera poder demostrar tot el potencial del sistema robòtic.

PUBLICITAT









REDACCIÓ21 Juny, 2021

Vaixell, vi i ranxet. Aquests, de per si, ja són elements que conviden a viure una ‘experiència’ vital o una aventura sense més. Si a aquesta recepta hi afegim il·lusió, innovació, sentiment de pertinença, passió per la terra i bona companyia, l’èxit està més que assegurat. Això mateix és el que es pretén amb el projecte ‘La goleta Karya‘. A bord d’aquest vaixell de 24 metres d’eslora, propietat de l’empresari Sergi Marimon, s’hi treballa perquè el ‘visitant’ gaudeixi, de forma simultània, del mar, dels vins, de la bona cuina marinera i d’unes vistes espectaculars.

Aquesta experiència enogastronòmica és atrevida i alhora il·lusionant, perquè treu profit d’una simbiosi perfecte i contribueix a apropar comarques. En definitiva, la ‘Goleta Karya‘ es converteix en un espai únic per a fer uns (més que envejables) tastos de vi. Però no es tracta d’una ‘prova’ a l’ús. Aquí són els mateixos elaboradors els que expliquen les seves ‘odissees‘ per tirar endavant els seus projectes vitivinícoles. La passió, la dedicació, la persistència, la seva preparació i abnegació són les seves targetes de visita. Les seves ‘històries’ fan que el visitant s’endinsi, de forma natural, en unes vinyes, on els viticultors coneixen tots els ceps (i saben les seves necessitats i fortaleses).

En aquesta ocasió, els cellers La Botera de Batea i El Trosset de Porrera han presentat els seus projectes. Xavier Belda ha explicat, amb passió, els seus vins d’àmfora, un sistema que ja posaven en pràctica durant la Tàrraco Romana. Aquest és també un procés d’investigació que pretén analitzar i avaluar com envelleixen els vins en aigües marines. Actualment existeixen dos biòtops ubicats al Port de Tarragona i al Delta de l’Ebre.

Però tots sabem que no és aconsellable tastar vins amb l’estómac buit i els amfitrions ho són conscients. Per això preparen el ‘ranxet (ranxo) de bordo’. Es tracta de compartir amb els ‘passatgers’ alguns dels plats que antigament es cuinaven a l’embarcació durant les dures i laborioses jornades de pesca. Els organitzadors aprofitem aquest espai inigualable per homenatjar i reivindicar la cuina típica de Cambrils. Una aposta que compta amb el mestratge (i enteniment) dels pescadors i restauradors cambrilencs.

Es pot gaudir d’aquesta ‘experiència’ els divendres de les 20 a les 22 hores. Compta amb un aforament, en temps de pandèmia, de 25/35 persones. Els paisatges, els vins i la cuina marinera fan que el vaixell ‘Goleta Karya‘ es converteixi en un escenari privilegiat per tornar a assaborir la cuina de l’àvia, la revolució vitivinícola i apreciar del barri marítim del Port de Cambrils.

V Í D E O S

 
PUBLICITAT







REDACCIÓ9 Març, 2021

La Generalitat de Catalunya ha destinat 999.316 euros per a finançar el projecte ‘Pescaneta’, amb el qual totes les confraries de pescadors catalanes recullen les deixalles marines que es troben en la maniobra de pesca. Aquest compte està subvencionat en un 75% pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP). En la primera fase del projecte, Pescaneta 2020, es van adherir 360 embarcacions. Principalment, s’han recollit bosses i ampolles de plàstic i llaunes, i fins i tot han trobat una ampolla de l’any 1992, fet que demostra la resiliència d’aquest material al mar.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és enretirar deixalles marines, contribuir a la recuperació del medi marí, compensar el sector pesquer per la dedicació a aquestes iniciatives, avaluar la incidència que té el factor humà sobre la contaminació dels nostres mars, conscienciar els pescadors i la ciutadania de la importància de millorar la gestió dels residus que es generen i augmentar i millorar la imatge dels pescadors davant de la societat en general.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Agost, 2019

Avui no us presento cap obra d’art. Donada la situació que vivim a les costes mediterrànies el meu cor es veu obligat a escriure sobre això.

Avui us parlo dels creadors de les obres d’art amb una història on la Lucia i jo som els protagonistes, però cada dia infinitat d’històries com aquesta es produeixen a les costes del Mediterrani amb milers d’afectats. Espero que cap dia ens toqui a nosaltres viure-ho.

“A casa nostra ja no podem estar. Ja no tenim veïns, tots han marxat o bé han desaparegut fruit de la inestabilitat política i social de les nostres terres. No sabem què fer, on anar, en qui confiar… Hem pres la difícil decisió de deixar les nostres arrels per buscar un lloc millor, on diuen que la gent obté profit del seu treball, on hi ha llibertat i on al carrer es pot anar lliurement sense perill de ser atacat…marxem a Europa.

Fruit de l’esgotament dels dies a la mar la meva parella no va aguantar i la vam haver d’acomiadar per sempre

La nostra odissea ha sigut molt llarga, la meva parella, la meva filla i jo vam pujar dins d’una barca poc estable i en arribar a les costes, aquesta va enfonsar-se. Fruit de l’esgotament dels dies a la mar la meva parella no va aguantar i la vam haver d’acomiadar per sempre. La meva filla i jo seguim el nostre camí per buscar una vida millor.

Fa dies que ho passem malament, ens jutgen per vestir diferent, per portar els penjolls que portem, per anar descalços, per parlar diferent, per tenir una cultura diferent, per olorar diferent, per menjar diferent… ens jutgen per ser qui som. Diuen que aquí som il·legals”

Aquesta és la història d’infinitat de persones que cada dia es veuen obligades, per pressions socials i politiques als seus països, a canviar el lloc on viure. Deixen tot el que tenen per trobar un espai millor i, a vegades, aquesta decisió els hi comporta la pèrdua de familiars propers o bé la seva propia mort.

Com sempre he dit, qui pot barrar el camí d’aquell que busca una millora? Qui es creu quelcom per dictaminar que una persona és il·legal?…En resum “qui es creu el rei del planeta Terra?”

Potser amb aquesta publicació provoco opinions diverses, moltes que segurament van en contra meva, no obstant això, no m’espanta. Crec en l’individu, per mi tant se val que una persona vingui de Somàlia com de París si el seu cor és pur.

Els que sortim a la foto som persones blanques, i l’empatia que podem sentir o la sensibilització pot ser més gran per aquest factor. Què creieu que passaria generalment si fóssim dues persones d’un continent diferent de l’occidental? Hi hauria la mateixa sensibilització?

“Lamentablement pels peus negres no hi ha terres blanques”

 


REDACCIÓ1 Gener, 2019

MAR era una de esas personas que tenía un gesto agradable, amable, con mucho carisma y muy cercana a las personas, Mar era un ser especial, inteligente, culta, tenía mucho talento, ya de pequeña era una niña superdotada acompañada de un corazón noble. Es de esas personas que dejan un vacío muy grande. Una sonrisa siempre le acompañaba en su cara de ángel bajado a la tierra.

Me acuerdo cuando se la entrevisto en el Hospital Sant Joan de Reus, un diario de papel gratuito donde la çentrevista la dio con fuerza, con ganas, y con mucho valordonde nos enseñaba MAR a la mayoría de personas esa parte humana que llevaba ella en su corazón.

Mar con mucha ilusión, con muchas ganas de coger sus rotuladores, lápices, su papel, su ordenador, para cuando realizaba sus creacionesartísticas que sacaba de sus sueños, como muy buena ilustradora que fue, su trabajo era capaz de cautivar hasta al más exigente en cuanto a la belleza visual.

Mar se centraba en disfrutar en sus creaciones dentro de la habitación del hospital, donde el resplandor del sol de unos minutos le entraba por la ventana, los que estuvimos con ella, en especial su madre, sus tías, su tío y su primo, vivimos sutremenda belleza que nos expresaba todos los días, su fuerza, con esas ganas de vivir, con suscomentarios filosóficos, sabia de todo, la Historia del Arte, idiomas, la época Medieval etc…

Nos daba un ejemplo a todos de lo que realmente es ser humano. Te recordaré siempre MAR esos cortados que nos tomábamos en el Cappuccino de la Plaza de la Font, observando los dibujos y planeando un buen proyecto artístico junto a ti, MAR. Te seguiré queriendo y continuaré dibujándote, estés donde estés lo verás!!!

D.E.P.

Jordi FERRÉ

 


REDACCIÓ25 Octubre, 2014

Ara tothom s’ha posat les mans al cap en saber que no es votarà el 9N. Corregeixo, no es votarà com s’havia dit per Mas, Esquerra i companyia.

El que es farà ara és un doble contrasentit; per una banda les garanties democràtiques són nul·les, per altra no serveix de res en tant que tothom ha assumit que la veritable “consulta” seran unes eleccions plebiscitàries (amb les conseqüències o falses conseqüències que li vulguin atorgar). Val a dir, però, que qui s’ha posat les mans al cap són tots aquells que amb bona fe van creure que aquell 9N, l’original (que ja s’aguantava amb pinces), es votaria amb garanties o que seria legal.

Tots els dirigents d’Esquerra, Convergència, ICV, la CUP, Òmnium i l’ANC sabien perfectament que el 9N promès no es votaria. Se’m fa difícil creure que entre els juristes i politòlegs que tenen a la seva disposició cap d’ells els digués que la Llei de Consultes Populars no Referendàries permet consultar a la ciutadania sobre aquelles matèries de les quals és competent la Generalitat. Ens pot agradar més o menys, a mi no m’agrada, però no cal ser gaire espavilat per veure que la integritat de l’Estat no és competència de la Generalitat.

És la realitat jurídica i si no ens agrada, el deure d’aquets que tenen tanta pressa és canviar-la amb acords que es tradueixin en altres realitat jurídiques. El victimisme com a campanya no porta enlloc més enllà dels seus propis interessos electorals. Però vull parlar de la consulta que van plantejar inicialment i dels defectes clau que presentava. Potser és tard, però un dels objectius del blog és plasmar algunes de les reflexions que m’han anat passant pel cap aquets mesos. La consulta promesa del 9N es va plantejar condicionada a dos factors, la data i la pregunta (en la qual s’hi havia de sentir a gust tots els impulsors). La data no cal que digui que era un impediment des del principi.

Posar aquest límit sense saber si efectivament es podria produir és per sí sol un error. Per altra banda tenim la doble pregunta encadenada, una de confusa ( sobre un “estat”) i una de clara (sobre un“Estat independent”).

En Dret hi ha els anomenats “conceptes jurídics indeterminats”, són conceptes com la “bona fe”, el “bon pare de família”, etc. Són conceptes dels quals es presumeix el seu significat. En el cas de la primera pregunta, el terme “Estat” és quelcom similar a un concepte jurídic indeterminat.

Hi ha molts estats, i de molts tipus. Alguns són estats independents, altres ho són federals, altres confederals, i alguns també són estats associats a altres països. Vull dir amb això que no podem preguntar a la gent sobre un concepte que admet tants significats, entre altres coses perquè els votants mateix poden atorgar-li significats diferents. Un altre nyap era el fet que havent-hi tres possibles respostes a aquesta consulta no s’hagués establert en cap norma legal com s’han d’interpretar els resultats. És a dir, no hi havia establertes les majories necessàries per les quals es donava per guanyadora una de les opcions.

No sabem si per tirar endavant la independència la opció del Sí-Sí havia de superar el 50% dels vots, o sí requeria d’una majoria qualificada en tant que per canviar l’statu quo es requeriria més del 50%. Algunes veus d’ERC i de l’ANC van insinuar que la majoria simple del SÍ-Sí ja avalava la independència.

Tampoc sabem si la suma de les altres dues opcions podia contrarestar la majoria simple del Sí-Sí. En resum, moltes incerteses. Una fonamentació jurídica agafada amb pinces, dubtes respecte el significat de la primera pregunta, dubtes respecte el còmput dels resultat.

Potser el saber que seria anul·lada pel TC i que finalment no es votaria ha estat determinant en la minuciositat a l’hora d’elaborar-ho. En qualsevol cas ara ho empitjorem amb un succedani de consulta. Passarà el mateix amb les plebiscitàries, poca informació als ciutadans respecte del que significa i les seves conseqüències reals, i si no funciona tornarem a dir que els altres són molt dolents.

Sense treure cap mena de responsabilitat al Govern Central, que fa les coses tan o més malament, aquí no podem dir que s’hi llueixin.

Marc LIRIA
Secretari d’organització JSC/Tarragona

 


REDACCIÓ26 Agost, 2014

 

Fotograma del vídeo publicat en el web de Tarragona Ràdio
Fotograma del vídeo publicat en el web de Tarragona Ràdio

Tarragona ha viscut, aquesta mitjanit, un fet poc habitual. Una tortuga s’ha desplaçat per la platja de l’Arrabassada fins a trobar el lloc idoni on pondre els seus ous. Un cop feta la posta, la femella ha enterrat els ous i s’ha tornat a capbussar en el mar.

‘Part’ vigilat
Però la tortuga no ha estat sola. Membres de la Guàrdia Urbana i alguns curiosos han assistit al “part” d’aquest exemplar.

De fet, els agents vigilaran la zona, ara acordonada, fins a la setmana vinent, quan un biòleg de Barcelona es desplaçarà fins a Tarragona per estudiar la situació.

Ell decidirà què és el que cal fer amb els ous de la tortuga. Aprofitarà també per catalogar el tipus de tortuga, un animal que està en especial protecció, ja que estan en perill d’extinció.

 

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2014

Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) ha posat en Prealerta el Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya INUNCAT per la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) de fort onatge que afectarà, a partir d’aquest dissabte al migdia, a tot el litoral català, amb onades que poden superar els 2,5 m i amb mar de fons del sud.

Protecció Civil alerta per la 'mala mar'
Protecció Civil alerta per la ‘mala mar’

Segons informacions del Servei Meteorològic de Catalunya, a partir de l’última hora de la tarda l’episodi de mala mar redueix la seva afectació a meitat nord del litoral català.
Protecció Civil de la Generalitat recomana extremar la precaució en les activitats recreatives i professionals al mar, no accedir als punts del litoral afectats pel fort onatge o als llocs on les onades trenquin amb força i respectar els tancaments d’accessos a aquests punts.
A més, s’aconsella allunyar-se d’espigons, esculleres i passejos marítims i altres zones on trenquin les onades a prop.
Recordeu que podeu ser arrossegat per l’onatge en aquests punts quan el fenomen és d’una intensitat com la prevista.
Si algú cau a l’aigua truqueu immediatament al 112 i no perdeu de vista el punt exacte de la caiguda per indicar-ho als serveis de salvament. Més consells a: www.gencat.cat/interior/inundacions


REDACCIÓ7 Febrer, 2014

Quin d’aquests és el depredador més ràpid? El lleó, el cavallet de mar o el tauró?Cavallet_mar
Si ens fan aquesta pregunta, segurament, tindrem un dubte entre el tauró o el lleó. En cap cas triaríem al cavallet de mar que, a priori,no sembla  representar cap amenaça per ningú.
Però… les aparences enganyen!!! Segons un estudi realitzat a la universitat de Texas (EE.UU) els lleons triomfen en el 25% de les seves caçaries, els taurons en un 60% i el cavallet de mar en un 90%!!!.
Nosaltres veiem al cavallet com un animal tendre i indefens, però el cert és que és un autèntic malson per les seves víctimes, normalment petits crustacis que són xuclats ràpidament pel seu nas. La clau del seu èxit és el seu cos. Està dissenyat per moure’s sigil·losament, sense emetre moltes ones en l’aigua. Una habilitat que li permet apropar-se a les seves preses sense ser detectat.